La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals.

L a conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

consulti actualitzacions, addendes o vídeo -resum en el següent link o qr:

https://www.atelierlibros.es/libros/la-conservacio-dels-boscos-per-part-dels-propietaris-privats-forestals/9788418244742/

CONSELL EDITORIAL Miguel Ángel Collado Yurrita Joan Egea Fernández José Ignacio García Ninet Luis Prieto Sanchís Francisco Ramos Méndez Sixto Sánchez Lorenzo Jesús-María Silva Sánchez Joan Manuel Trayter Jiménez Isabel Fernández Torres Belén Noguera

de la

Muela

Ricardo Robles Planas Juan José Trigás Rodríguez Director de publicacions

L a conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals Jordi Salbanyà i Benet

Col·lecció: Atelier Administratiu Directors: Joan Manuel Trayter Jiménez (Catedràtic de Dret administratiu) Belén Noguera de la Muela (Catedràtica de Dret administratiu)

Reservats tots els drets. De conformitat amb el que es disposa en els articles 270, 271 i 272 del Codi penal vigent, podrà ser castigat amb la pena de multa i privació de llibertat aquell que reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literà­ria o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris.

© 2021 Jordi Salbanyà i Benet © 2021 Atelier Santa Dorotea 8, 08004 Barcelona e-mail: editorial@atelierlibros.es www.atelierlibros.es Tel.: 93 295 45 60 I.S.B.N.: 978-84-18244-74-2 Dipòsit legal: B 16754-2021 Disseny i composició: A ddenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona www.addenda.es Impressió: Winihard Gràfics, Avda. del Prat 7, 08180 Moià

Agraïments Aquesta tesi va anar prenent forma tot caminant amb la Glòria per camins i corriols d’Hortsavinyà, al Montnegre. Junts hem gaudit d’aquests boscos farcits d’alzines i de sureres, de pins i de roures, de bruc i d’arboç. Uns boscos que com tots els altres del nostre país mil·lenari, han estat curosament treballats des de molt antic i fins ara per tota mena d’homes i dones —pagesos, llenyataires, carboners o trementinaires—, que han fet possible que en gaudíssim les següents generacions. Uns boscos que els nostres pares ens van ensenyar a estimar, amb l’esperança que nosaltres també els preservarem per als nostres fills.

Sigui aquesta tesi la manera d’expressar a la Glòria i a totes aquestes persones, el meu agraïment.

Agraeixo també i molt sincerament al Dr. Tomàs Font i Llovet i al Dr. Alexandre Peñalver i Cabré que acceptessin dirigir aquesta tesi doctoral, fent possible un vell somni que d’ençà que fa quaranta anys vaig finalitzar els estudis de la llicenciatura, he tingut íntimament guardat. Ells no sols m’han guiat en aquesta apassionant recerca, sinó que a més m’han encoratjat en tot moment.

7

Índex Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

Abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Una tesi doctoral sobre boscos? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Propietari privat forestal: un sintagma nominal complicat . . . . . . . . . . . . . .

3. La concreció de l’objecte de la tesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. El fil conductor de la tesi: conservació versus silvicultura . . . . . . . . . . . . . .

5. Breu resum de l’estructura de la tesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29 29 31 32 33 34

CAPÍTOL I. El marc jurídic internacional i europeu de la protecció dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

37 1.1. La protecció internacional dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 1.1.1. La importància dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 1.1.2. Les principals conferències internacionals per protegir el medi ambient: d’Estocolm a París . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 A) La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de l’any 1972 a Estocolm . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 B) La Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, l’any 1992 a Rio de Janeiro . . . . . . . . . . . 43 C) Referència especial al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 1992 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 D) El Protocol de Kyoto de 1997 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 E) L’Acord de París de 2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 1.1.3. Altres acords internacionals rellevants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 A) Declaració de Nova York sobre els boscos de 2014 . . . . . . . . . . . 55 B) Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible . . . . . . . . . . . . . 57 1.2. La política de la ue per preservar els boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 1.2.1. Competències de la UE que incideixen en la matèria forestal . . . . . . 59 1.2.2. Forest Europe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

9

Jordi Salbanyà i Benet

1.2.3. El paquet forestal reglamentari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.2.4. Instruments per a una política forestal a la Unió Europea . . . . . . . . .

A) Pla d’acció per als boscos (2006) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

B) Llibre verd sobre protecció dels boscos (2010) . . . . . . . . . . . . . . .

C) Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030 (2020) . . . . . .

D) Estratègia de la infraestructura verda (2013) . . . . . . . . . . . . . . . . .

E) Estratègia en favor dels boscos i el sector forestal (2013) . . . . . .

F) Directiva relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables (2018) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

G) Importància de les mesures de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64 66 66 67 68 69 70 72 73

CAPÍTOL II. La conservació dels boscos en el dret espanyol, català i local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

75 2.1. La conservació dels boscos en l’àmbit estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 2.1.1. La importància dels boscos a l’Estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 2.1.2. Marc constitucional dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 A) La protecció constitucional dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 B) El bosc com a concepte jurídic delimitador de la matèria competencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 C) Abast competencial de l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 2.1.3. La legislació estatal sobre els boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 A) La legislació sobre biodiversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 B) La legislació forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 2.1.4. Les diferents estratègies espanyoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 A) L’Estratègia forestal espanyola (1999) i el Pla forestal espanyol (2002) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 B) Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta horitzó 2007-2012-2020 (2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 C) Pla estratègic del patrimoni natural i de la biodiversitat 2011-2017 (2011) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 2.2. La conservació dels boscos en l’àmbit català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 2.2.1. Catalunya, un país de boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 2.2.2. Marc estatutari forestal català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 A) L’abast estatutari de la matèria forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 B) La definició de l’objecte competencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 2.2.3. La legislació forestal catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 A) La sostenibilitat com a principi informador de la legislació forestal 119 B) Els mecanismes administratius forestals específics per a la conservació dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 2.2.4. La legislació catalana reguladora dels espais naturals . . . . . . . . . . . . . 125 A) Marc legal general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 B) Instruments de protecció dels espais naturals . . . . . . . . . . . . . . . . 132 C) El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 D) Els espais naturals de protecció especial (ENPE) . . . . . . . . . . . . . 136 E) La Xarxa Natura 2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 F) Els plans de protecció del medi natural i del paisatge . . . . . . . . . 140 2.2.5. Els instruments d’ordenació del territori com a eines per a la protecció dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 A) El Pla territorial general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 B) Els plans territorials parcials i els plans directors territorials . . . . 145 C) Els plans territorials sectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 D) Els plans directors urbanístics: el PDUSC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

10

La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

2.2.6. Les estratègies que incideixen en el sector forestal . . . . . . . . . . . . . .

A) Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (2017) . . . . . . . . .

B) Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (2018) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3. La conservació dels boscos en l’àmbit local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3.1. Les competències municipals que poden incidir en la conservació dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

A) Les competències municipals sobre boscos segons el marc estatutari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

B) Competències municipals sobre boscos en la legislació sectorial forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3.2. Els instruments urbanístics municipals que incideixen en la protecció dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

A) Els plans d’ordenació urbanística municipal . . . . . . . . . . . . . . . . .

B) Els plans especials urbanístics de desenvolupament . . . . . . . . . . .

C) El supòsit singular dels plans especials promoguts per la Diputació de Barcelona: l’exemple del Pla especial del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

D) La intervenció municipal en alguns aspectes forestals concrets . . .

148 148 150 152 152 160 162 164 168 176 178 180

CAPÍTOL III. La propietat privada forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 3.1. El dret constitucional a la propietat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 3.1.1. L’evolució del dret de propietat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 3.1.2. La funció social delimitadora del contingut essencial del dret de propietat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 3.1.3. La concepció del dret de propietat privada com un dret fonamental . 202 3.1.4. L’expropiació com una garantia del dret de propietat privada . . . . . . 204 3.1.5. La reserva de llei a la qual està sotmès el dret de propietat . . . . . . . 207 3.2. Les restriccions al dret de propietat en el codi civil català . . . . . . . . . . . . . 210 3.2.1. La regulació del dret de propietat en el Codi civil català . . . . . . . . . 210 3.2.2. Les restriccions al dret de propietat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212 3.3. La propietat forestal: delimitació del seu àmbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 3.3.1. La propietat forestal en consideració a qui n’és titular: propietat pública i propietat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 3.3.2. Singularitats en la propietat forestal: béns comunals, forests veïnals de mancomú i forests de socis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 A) Els béns comunals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 B) Les forests veïnals de mancomú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 C) Les forests de socis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223 3.3.3. L’estatut de la propietat privada forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 CAPÍTOL IV. El deure dels propietaris privats de conservar els boscos . 233 4.1. La conservació dels boscos com un deure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 4.1.1. El deure de conservació en l’estatut jurídic de la propietat del sòl . . 233 4.1.2. La regulació legal del deure de conservació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236 A) La delimitació de l’objecte de conservació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237 B) La precisió difícil del contingut del deure de conservació . . . . . . 243 C) La configuració del deure com a permanent i il·limitat . . . . . . . . 244 D) El subjecte obligat al compliment del deure: referència especial al contracte de custòdia del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 E) Les conseqüències de la manca de compliment del deure: les ordres d’execució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

11

Jordi Salbanyà i Benet

4.1.3. La singularitat dels boscos madurs o d’evolució natural . . . . . . . . . . . 252 4.1.4. La gestió forestal sostenible com a tècnica idònia per conservar el bosc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257 A) Els instruments de planificació de la gestió forestal sostenible . . . 259 B) La gestió forestal sostenible i el deure de conservació en les legislacions autonòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 4.2. El deure de conservació dels boscos i els espais naturals d’interès natural . 273 4.2.1. Els espais d’interès natural i la restricció del dret de propietat privada forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273 4.2.2. El dret a participar en la redacció dels instruments de protecció . . . 275 A) El marc jurídic de la participació pública en els plans de naturalesa ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275 B) Els propietaris privats forestals com a persones especialment interessades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 4.2.3. El dret dels propietaris privats forestals a participar en la gestió de l’espai d’interès natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283 4.2.4 El finançament públic de la conservació dels espais privats qualificats d’interès natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287 4.3. El deure de conservació dels boscos per prevenir incendis forestals . . . . . . 292 4.3.1. La prevenció dels boscos davant del risc d’incendis . . . . . . . . . . . . . 292 4.3.2. El deure de conservació per prevenir riscos en finques alienes . . . . . 300 A) El marc jurídic regulador de les franges de protecció . . . . . . . . . 301 B) La configuració d’una servitud per a la franja de protecció . . . . . 302 C) La indemnització al propietari forestal per la constitució de la franja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308 4.4. Les mesures administratives que poden facilitar el deure de conservació . . 311 4.4.1. La necessitat de l’activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 A) Subvencions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316 B) Beneficis fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 C) Ajudes a la comercialització i consum de productes forestals . . . . 328 4.4.2. Ajuts a programes per millorar la gestió forestal sostenible . . . . . . . . 331 4.4.3. La rehabilitació de masies pel seu interès ambiental i paisatgístic vinculada a la conservació dels boscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 A) El marc jurídic actual per a la rehabilitació de les masies . . . . . . 336 B) La rehabilitació de les masies vinculada a la gestió forestal sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Primera. Les dificultats de conciliar un debat entre conservació i aprofitament de recursos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Segona. La necessitat d’una nova legislació forestal catalana . . . . . . . . . . . . . . .

Tercera. La regulació necessària de l’estatut jurídic de la propietat forestal . . .

Quarta. La reforma o desenvolupament del deure de conservació dels boscos . .

Cinquena. La planificació i execució deguda dels treballs de gestió forestal sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sisena. La necessitat de conciliar els espais d’interès naturals i la propietat privada forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Setena. La necessitat de dissenyar noves mesures de foment . . . . . . . . . . . . . . .

Vuitena. La possibilitat de dotar els terrenys forestals d’un valor afegit com a correspondència justa al valor ambiental que aporten . . . . . . . . . . . .

345 346 349 350 351 352 353 355

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

345

357

Pròleg

I El primer contacte que vam tenir amb l’autor va ser arrel de la seva participació en dues organitzacions de silvicultors i propietaris forestals: el Consorci Forestal de Catalunya i l’Associació de Propietaris del Montnegre Corredor. Entitats amb una llarga trajectòria marcada pel compromís a l’hora de defensar i d’impulsar la gestió sostenible del bosc.

Habitualment, el contacte amb el moviment associatiu que s’ha desenvolupat al voltant de la propietat forestal privada a Catalunya, suposa tot un descobriment i una experiència enriquidora per a les persones que ens trobem davant el repte de gestionar i preservar una finca forestal. A través d’aquesta xarxa, hem tingut la possibilitat de conèixer a un gran nombre de persones d’indrets i de trajectòries molt diferents, però que comparteixen un mateix vincle d’estima pel territori. Una relació caracteritzada pel compromís, pel repte, i també, per la il· lusió inherents a la responsabilitat de gestionar i de preservar una finca forestal.

Un patrimoni que habitualment passa de generació en generació i que, al fer-ho, esdevé un tipus de propietat molt especial.

Veure la gestió dels teus antecessors reflectida en un paisatge i en la seva projecció, a més de les tasques que un mateix hi realitza, t’aporta una sensació d’estar de pas. Més que una persona propietària, et sents una persona cuidadora d’aquell tros de territori. Aquest fet caracteritza un vincle emocional molt important que sobrepassa l’objectiu de retorn de les inversions, que en una explotació forestal, en el millor dels casos serà d’un mínim de quinze a vint anys, normalment serà a generació vista. Això sempre que es tracti d’una inversió productiva i que els riscos associats a la mateixa (tals com els incendis, les plagues i altres) no capgirin el resultat de forma sobtada.

Sigui com sigui, i per contra del que succeeix en la gran majoria d’activitats productives, la gestió del bosc va íntimament lligada al llarg termini. En conse13

Jordi Salbanyà i Benet

qüència i per norma general, la persona propietària es veu a si mateixa com a gestora d’un patrimoni a preservar per les generacions futures.

Un altre element clau a l’hora d’assumir el repte de gestionar i conservar una finca és la baixa o nul·la rendibilitat inherent a la gestió del bosc en àmplies zones del territori. Una rendibilitat que sovint és negativa i que posa en evidència la impossibilitat de donar resposta als objectius socials i ambientals que demanda el conjunt de la societat; i les moltes mancances que arrosseguen unes polítiques forestals i de conservació que tenen en la manca d’eines i d’incentius econòmics a la gestió el principal fre al seu desenvolupament.

Aquest és un punt de vista que segurament comparteix l’autor, atès que és una persona que, de la mà de Glòria Claramunt, la seva parella i propietària forestal a Hortsavinyà, ja fa anys va començar a descobrir un món que ens fascina a molts i moltes de nosaltres. Per la seva personalitat inquieta i influenciat, segurament també, pel seu entorn, va fer un pas endavant per endinsar-s’hi i per implicar-s’hi activament. De ben segur que aquest ha estat un dels motius importants a l’hora de decidir-se a tractar les qüestions que motiven la seva tesi doctoral, així com el llibre que teniu entre mans. El tema plantejat proposa un important debat tan difícil com interessant, doncs s’aborda la necessitat d’un equilibri entre la responsabilitat de conservació dels boscos per part de llurs titulars, i els drets, eines i incentius que aquests disposen per fer-hi front.

II Habitualment, quan parlem de boscos i de gestió forestal, parlem dels objectius d’aquesta gestió, d’aspectes tècnics i econòmics vinculats a la mateixa, de la baixada dels preus dels productes forestals, de les dificultats per la comercialització i de l’excés de burocràcia, en un moment en el que la societat valora cada cop més els boscos com a font de serveis ambientals i de lleure, sense que la persona propietària en tregui cap profit.

En poques ocasions parlem del model de país que volem i de l’encaix del bosc i del sector forestal en aquest model. Fet que és del tot necessari per renovar i actualitzar el marc legal i les polítiques que afecten directament a la conservació i millora dels terrenys forestals. O del 60% de Catalunya, que és el mateix.

Cal tenir en compte el procés de recuperació i de transformació que han experimentat, des de mitjans del segle passat, els paisatges forestals a Catalunya i a la majoria de països desenvolupats. Aquest procés és el resultat d’un conjunt de canvis socials i econòmics que han revertit la problemàtica històrica de desforestació. Tot i el caràcter marcadament paternalista i proteccionista de l’administració forestal, el procés d’emboscament del país es deu principalment a l’abandonament dels aprofitaments i de les activitats tradicionals vinculades al bosc i a l’activitat agrària en àmplies zones del territori. És important tenir en compte, i en contra del que alguns defensen, que aquest procés per si mateix 14

La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

no dóna com a resultat uns paisatges més naturals i més rics. Amb caràcter general, el resultat són paisatges, boscos i estructures més fràgils i més vulnerables a riscos i pertorbacions que, com els grans incendis forestals, s’agreugen per l’acumulació de combustible en aquests espais i per l’efecte de la crisis climàtica sobre els mateixos.

Repensar i invertir en la millora del nostre capital forestal vol dir també invertir en la principal infraestructura verda del nostre país. I si tenim en compte que prop del 80% d’aquests espais i aproximadament la meitat de la Xarxa Natura 2000 (la principal aposta per la conservació a nivell de la Unió Europea) són terrenys de titularitat privada, es fa evident el paper central que han de tenir els titulars dels terrenys en un procés de canvi que depassa la responsabilitat individual i obliga a establir mecanismes per fer efectiu el principi de solidaritat col·lectiva i de cohesió territorial, com bé exposa l’autor.

Tanmateix, tal com insisteixen diversos experts en la matèria, cal recordar que al Mediterrani els nostres boscos són el resultat de la interacció entre l’home i la natura, i que qualsevol esforç per avançar en la seva conservació i millora passa per trobar un equilibri entre aspectes econòmics, ecològics i socials.

III La reflexió sobre la necessitat d’obrir un debat sobre el model de país i sobre l’encaix de les polítiques forestals i de conservació del medi natural, és una idea que recull clarament Jordi Salbanyà en l’apartat de conclusions. L’autor adverteix sobre la desconfiança de molts sectors conservacionistes respecte tota activitat productiva forestal, i també, sobre el fet que la propietat dels boscos recaigui majoritàriament en mans privades. Malgrat tot, considerem que aquest és un tema fonamental, que marcarà un primer pas per: — Disposar d’un full de ruta a llarg termini que doni estabilitat i seguretat a les polítiques, iniciatives i inversions que cal adoptar per afrontar en àmbits tan diferents com: el desenvolupament de la bio-economia del bosc; la prevenció de catàstrofes naturals, plagues i malures; la descarbonització de l’economia i l’adaptació al canvi climàtic; la preservació de la biodiversitat; etc.

— Facilitar la participació i la implicació de la gent del territori i els seus gestors (silvicultors - propietaris) en les polítiques de conservació, així com la coordinació entre aquestes i les polítiques forestals.

— Dissenyar i impulsar canvis a nivell normatiu, incentius i altres mecanismes de foment que fan possible el desenvolupament d’aquestes polítiques. I en especial, compensar a la propietat que subministra uns béns a la societat de forma totalment gratuïta.

15

Jordi Salbanyà i Benet

Finalment, entre les propostes que apunta Jordi Salbanyà al seu estudi, i que hem treballat i estem treballant a nivell de Consorci Forestal de Catalunya per considerar-les especialment interessants, cal destacar: — La regulació de l’estatut jurídic de la propietat forestal. Una proposta que es va incorporar tant a l’Estratègia Forestal Espanyola com a la legislació bàsica de boscos en la modificació 2006, i a proposta de la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE). Patronat del sector en la que el Consorci Forestal participa activament des del moment de la seva fundació — La cerca de fórmules per incentivar l’execució dels instruments de gestió forestal. Fórmules que, al marge de la reivindicació per reforçar el paper del bosc en els instruments clàssics d’ajut, creiem que han de passar per l’impuls a les organitzacions de productors forestals, pel desenvolupament d’un treball rigorós i transversal a través del projecte LIFE Biorgest (http://lifebiorgest.eu) per a la integració de les mesures de conservació de la biodiversitat en els instruments de gestió forestal, pel conjunt de propostes per desenvolupar una fiscalitat incentivadora que des de l’associació defensem tant a Catalunya, com a nivell estatal, conjuntament amb COSE i amb la plataforma que aglutina les principals organitzacions vinculades al sector (https://juntosporlosbosques.ingenierosdemontes. org/), etc.

— Pel suport a un nombre creixent d’iniciatives i propostes que sorgeixen des del teixit associatiu forestal i que tenen com a objectiu l’estructuració del mateix sector, la seva professionalització i la seva integració al llarg de la cadena de valor dels diferents productes forestals. La fundació de Quality Suber el 2013 juntament amb l’Associació del Montnegre Corredor en són un bon exemple.

— La millora de la governança dels espais naturals protegits (ENP) per garantir la participació dels titulars dels terrenys en els plans, programes i mesures que condicionen la gestió de llurs explotacions.

— La reivindicació sobre un canvi de fons en el tractament del patrimoni arquitectònic rural (com masos, masies i edificacions contigües) per posar en valor el potencial que la seva rehabilitació i millora té per esdevenir un incentiu per la gestió i millora del seu entorn.

Aquestes idees són recurrentment tractades, no només a les conclusions finals sinó que també al llarg de tot l’estudi, aportant arguments, reflexions i propostes interessants per avançar en molts aspectes. És per tot plegat que, des del Consorci Forestal de Catalunya, felicitem a Jordi Salbanyà pel resultat de la feina feta durant els darrers anys, i li agraïm també la possibilitat d’haver compartit amb ell moltes de les reflexions i preocupacions al voltant dels temes que aquí ens presenta.

Pel lector, endinsar-se en la lectura d’aquest llibre suposarà, de ben segur, una aproximació enriquidora i gratificant a un ampli conjunt de temes i a un 16

La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

debat plenament actual, quelcom que, tot i no ser fàcil, l’autor aconsegueix gràcies al contingut ben estructurat de l’obra, a la claredat i al detall amb el que desenvolupa els seus arguments.

Santa Coloma de Farners, juliol de 2021.

Rosendo Castelló i Pujol, president; i Joan Rovira i Ciuró, secretari general Consorci Forestal de Catalunya

17

Introducció

I Els boscos són uns dels béns ambientals essencials per les seves múltiples funcions, entre d’altres, de protecció del sòl front una de les seves principals amenaces com és la desertificació, preservació del cicle hidrològic i de les conques hidrogràfiques les quals proveeixen més del 75% de l’aigua dolça, foment de la biodiversitat en incloure més del 80% de les espècies terrestres d’animals, plantes i insectes i mitigació del canvi climàtic mitjançant la captació del diòxid de carboni. A la vegada, també els boscos són una font de recursos naturals i la base de diverses activitats econòmiques. Com succeeix amb altres elements del medi ambient, també aquí cal cercar un equilibri entre la conservació i l’explotació que garanteixi els valors ambientals dels boscos i. a la vegada, permeti el seu aprofitament. Aquest equilibri és crucial ja que, segons dades del Banc Mundial, entre 1990 i 2016 es va reduir la superfície boscosa al planeta en 1,3 milions de km2 la qual cosa equival a 800 camps de futbol cada hora i a una superfície major que Sudàfrica.

Aquest llibre del Dr. Jordi Salbanyà i Benet recull la seva tesi doctoral La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals que fou defensada a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 3 de juny de 2021 davant d’un tribunal compost pel Dr. Fernando López Ramon com a president (catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Saragossa), la Dra. Maria Teresa Vadrí i Fortuny com a secretària (professora titular de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona) i el Dr. Josep Maria Aguirre i Font com a vocal (professor agregat de Dret administratiu de la Universitat de Girona).

Va rebre la màxima qualificació d’excel·lent cum laude la qual cosa és una mostra de la seva bona qualitat científica. Com a codirectors d’aquesta tesi estem molt agraïts de la confiança dipositada pel Dr. Jordi Salbanyà i Benet i del que hem après sobre els boscos, en especial, des de la visió dels propietaris privats.

19

Jordi Salbanyà i Benet

Com els arbres, la tesi ha anat creixent en diverses intensitats al llarg dels anys, ha anat prenent diverses formes i ha estat objecte de les oportunes esporgades.

Sens dubte el resultat final és un robust llibre ben madur que el lector pot gaudir amb la seva lectura.

II Tal com es desprèn del seu títol, són dos els elements centrals d’aquest llibre: el deure de conservació dels boscos i l’estudi específic d’aquest deure amb relació als propietaris privats forestals. És molt interessant que aquest estudi de la conservació dels boscos posi l’accent en la perspectiva dels deures, ja que és el contrapunt necessari al vessant actiu del dret humà al medi ambient i de la seva translació a nivell estatal com a dret constitucional i estatutari, així com també de la seva concreció en situacions jurídiques subjectives (dret o interès legítim) u objectives (interès públic). Perfilant el contingut del deure de conservació dels boscos també es va delimitant el contingut del dret humà al medi ambient i la seva concreció a nivell intern.

Situats en un nivell més general, aquesta perspectiva d’analitzar el règim jurídic d’un sector econòmic i patrimonial a partir dels deures dels que hi intervenen és especialment significativa en el moment actual. Les societats desenvolupades i les democràcies madures han assolit un nivell molt elevat en la configuració política del drets dels ciutadans i en la seva protecció jurídica. En alguns moments fins i tot s’ha parlat d’una hipertròfia o d’un esbiaixament «garantista», de connotació individualista, que pot arribar a posar en dificultats una adequada articulació d’un dels deures més caracteritzadors de l’actual context econòmic i social: el deure de solidaritat.

No tenim cap dubte que tota ordenació de la situació jurídica dels ciutadans i dels agents econòmics ha de fonamentar-se en l’assignació de posicions subjectives actives, que permetin exigir el seu respecte i restauració a través d’un sistema d’accions complert i eficaç. Però igualment creiem que és inherent a aquesta ordenació la proclamació clara i la delimitació precisa dels deures que assumeixen els titulars, en benefici de la col·lectivitat i de l’interès general.

L’estatut jurídic de la propietat privada —el terrible diritto que evoca Stefano Rodotà— és un exemple prou clar del que diem. La previsió constitucional de que la seva funció social en delimita el contingut presideix tant la determinació del feix de facultats que composen el dret com la fixació del conjunt de deures que l’equilibren. Com dèiem, l’autor d’aquest llibre se situa en aquest plantejament per tal d’aplicar-lo a la propietat privada dels terrenys forestals.

20

La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

III El llibre fa un estudi molt útil de les característiques més rellevants del deure de conservació dels boscos en el dret internacional, el dret de la Unió Europea, el dret espanyol, el dret català i, fins i tot, el dret local. Val a dir que la present dècada és clau per fer front a la greu crisi ambiental de la qual els boscos en formen part. A nivell internacional, la conservació dels boscos ocupa un lloc central en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 15 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. A la Unió Europea la conservació dels boscos figura en importants documents de la Comissió centrats també en l’escenari del 2030: Comunicació «L’estratègia de la UE sobre la biodiversitat per al 2030» de 23 de juliol de 2019 (COM(2019) 352 final); Comunicació «Intensificar l’actuació de la UE per protegir i restaurar els boscos al mon» de 23 de juliol de 2019 (COM(2019) 352 final); Comunicació «El Pacte Verd Europeu» d’11 de desembre de 2019 (COM(2019) 640 final) i proposta de Decisió del «Programa General d’Acció de la Unió en Medi Ambient pel 2030» de 14 d’octubre de 2020 (COM(2020) 652 final).

A l’Estat espanyol la política forestal apareix, si bé d’una manera massa genèrica, en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica per aconseguir, seguint les directrius de la Unió Europea, els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle del 23% respecte al 1990 al 2030 i de neutralitat climàtica al 2050. A Catalunya, també la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic esmenta els boscos i la gestió forestal com una peça clau per fer front al canvi climàtic. I a nivell local, els plans d’acció de molts ens locals adherits al Pacte Global d’Alcaldes pel Clima i l’Energia incorporen la protecció dels boscos per aconseguir l’objectiu de reducció de gasos d’efecte hivernacle del 40% al 2030.

De particular interès és que el llibre se centri en l’anàlisi del deure de conservació dels boscos pels propietaris privats forestals. Certament, la configuració jurídica dels boscos com a béns ambientals permet que la seva protecció sigui exigible amb independència de la seva titularitat pública, comunal o privada. Ara bé, com diu l’autor, és un gran encert centrar-se en els boscos de titularitat privada ja que representen el 78 % de la superfície forestal catalana i la meitat del territori de Catalunya. El llibre analitza aquest deure de conservació dels boscos pels propietaris privats a partir, com hem dit, dels seus fonaments constitucionals en els art. 33 i 45 de la CE per endinsar-se després, amb una gran destresa, en l’entramat de la legislació sectorial que, amb més o menys intensitat, se’n fa ressò d’aquest deure de conservació. Examina la legislació sectorial en matèries molt diverses com, en especial, la forestal, la urbanística, la territorial, el paisatge, els espais agraris, la biodiversitat, el desenvolupament rural o el canvi climàtic. També té present les propostes legislatives més significatives que poden modificar aquesta legislació sectorial la qual cosa permet entreveure quines són les principals tendències en el futur immediat.

Aquesta profund estudi de la legislació sectorial permet al Dr. Jordi Salbanyà i Benet treure conclusions molt rellevants —els arbres no li han impedit veure 21

Jordi Salbanyà i Benet

el bosc— com son la insuficiència de la legislació actual per determinar el contingut del deure conservació dels boscos pels propietaris privats i la necessitat urgent d’un estatut de la propietat forestal que concreti el deure (i també els drets) dels propietats privats per tal d’harmonitzar la conservació dels boscos i el seu aprofitament. Però no es queda en aquesta crítica, sinó que fa aportacions de gran vàlua per concretar aquest deure de conservació dels propietaris privats.

També fa propostes de gran utilitat per fer efectiu i real aquest deure com son, entre d’altres, adoptar mesures de foment de l’Administració o vincular la conservació dels boscos a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic (bàsicament, masies i cases rurals) en sòl no urbanitzable. Certament aquesta darrera mesura pot afavorir un equilibri territorial tan necessari en el nostre país, però cal evitar ocupacions que afectin els valors dels espais forestals, tal com malauradament ha succeït fa dècades i encara estem patint les seves conseqüències. Per això és necessari determinar de forma precisa el règim jurídic d’aquestes rehabilitacions de masos i cases rurals i la seva vinculació a la conservació dels boscos. També resulta imprescindible que les administracions públiques, tant de la Generalitat com les locals, disposin dels suficients recursos humans i materials per garantir el seu compliment. Així com també potenciar que la ciutadania i els grups actuïn, de forma efectiva, com a col·laboradors de les administracions públiques per assegurar l’aplicació d’aquesta normativa i la protecció dels boscos mitjançant el reforçament de l’acció pública de la ciutadania, l’habilitació legal a determinades entitats ambientals i l’interès legítim col·lectiu ambiental de les entitats ambientals.

IV L’autor ha portat a terme la seva investigació en el marc de l’Àrea de Dret Administratiu de la Universitat Barcelona, on ha contrastat l’evolució del seu treball amb els professors i investigadors participants en el seu Seminari habitual. Un cop més s’ha mostrat la vitalitat de la institució universitària i la seva atenció a les qüestions més candents en l’àmbit del dret públic. Però sens dubte l’activitat professional del Dr. Jordi Salbanyà i Benet com advocat especialitzat en temes forestals i la seva implicació personal en la gestió forestal sostenible dels boscos en el Montnegre aporta un vessant pràctic de gran interès a aquest llibre. Estudi científic i experiència professional que no sempre es donen simultàniament en treballs d’aquesta naturalesa, però que en cas conflueixen adequadament en la qualitat i l’interès del resultat. Precisament, aquesta activitat professional i personal, conjuntament amb la seva activitat investigadora, ha estat valorada molt positivament en el seu nomenament recent, en representació del Consorci Forestal de Catalunya com a membre del Consell de Protecció de la Natura que és l’òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge de la Generalitat de Catalunya.

22

La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

En fi, es tracta d’un llibre que permet avançar de forma significativa en el diàleg tan necessari entre els sectors de conservació de la natura i d’explotació forestal dels boscos.

Barcelona, juliol de 2021 Tomàs Font i Llovet Catedràtic de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Alexandre Peñalver i Cabré Professor titular de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

23