10è aniversari (art)catalunya

Page 1



Antoni TĂ pies

1


2


presentació

Enguany fa 10 anys que es va constituir l’associació (art) Catalunya amb la voluntat de cohesionar les Galeries d’Art Contemporani d’arreu del territori català. Som galeries repartides per les quatre demarcacions: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Moltes d’elles allunyades de la capital i això fa que la seva tasca tingui un mèrit afegit. Catalunya és un país que ha donat al món artistes molt creatius i que han assolit fama internacional. Això és el que dóna caràcter a la nostra terra, -els creadors, tant si són artistes visuals, com músics, escriptors o cuiners- i ens en podem enorgullir sense fronteres. El món sense l’art seria trist i molt avorrit, sobretot si deixem morir la cultura. Les nostres poblacions sense espais expositius, estarien mancades de personalitat, de la riquesa cultural que es transmet a través de les galeries, llibreries, teatres, museus, auditoris... Les arts són imprescindibles per a no convertir-nos en un país mort.

Ara la ciutat de Lleida, per clausurar la celebració dels nostres 10 anys de l’associació (art) Catalunya, ens ha brindat l’oportunitat de poder acabar aquest any 2012 amb una exposició que és la darrera de tot un seguit que hem anat realitzant a les nostres galeries al llarg d’aquest any. Per aquesta exposició de celebració dels nostres 10 anys, cada galeria ha seleccionat obres d’alguns dels artistes amb els quals treballa o ha treballat en la seva difusió. No hi són tots per qüestió d’espai però, a l’hora de triar-los, hem volgut que sigui una representació variada tant per concepte, com de tècnica emprada. Aquesta és la veritable diversitat creativa. El fet que sigui a Lleida i en concret a la Biblioteca Pública, és un senyal de que la cultura és tota una mateixa voluntat de seguir construint el país. Estem molt contents de que així sigui. Ningú no ens pot retallar la imaginació! Carme Espinet Presidenta associació (art) catalunya

3


Erwin Bechtold (Colònia. Alemanya, 1925) La seva obra va des de l'informalisme fins a l'austeritat de les variacions de l'angle damunt d'una superfície plana, l’obra d’Erwin Bechtold ha recorregut un llarg camí pels territoris més suggestius de l'art contemporani. El 1959 fou membre fundador del Grupo Ibiza 59 i començà a participar en exposicions col·lectives i individuals a El Corsario. Després d'una època de formes sensuals damunt grans superfícies blanques, el 1966 començaren a aparèixer els primers indicis geomètrics. Aspectes importants per a la seva evolució artística foren la prolongada estada a Berlín l'any 1957, així com la temporada a Anglaterra el 1966, on treballà en diverses acadèmies d'art com a professor convidat. El 1968 exposà a la Documenta de Kassel. El 1974 obtengué el primer premi de la VI Biennal Internacional d'Art d'Eivissa. El 1974 inicià les sèries sobre el tema marge-pertorbació de la forma bàsica, seguides el 1987 per la sèrie sobre el tema angle/superfície/espai, que ha continuat fins avui.

Erwin Bechtold “XXX-5 Moviment 4” · 2010 Tècnica: acrílic sobre tela 106x94 cm Galeria Barcelona (Barcelona)

4


5


Alfons Borrell Palazón (Barcelona, 1931) S’inicia en el camp de la pintura de la mà del pintor AngladaCamarasa a Pollença. Comença a estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona el 1953. Durant els anys cinquanta la seva obra va evolucionar de la figuració cap a l’expressionisme abstracte, del qual defensa la llibertat que dóna al pintor. Comença a col·laborar a la revista Riutort, que dirigeix Andreu Castells. El 1960 forma part del grup Gallot que farà “acci-ons” al carrer, a Barcelona, però mai ha abandonat la pintura abstracta en la seva vessant més gestual. També ha realitzat treballs de decoració mural. El 1976 exposa en una col·lectiva a la Fundació Miró, on tornarà el 1978. Col·labora en la revista Èczema. Exposa al Pompidou de París, dins la col·lectiva Seny i Rauxa (11 artistes catalans). Alexandre el convida a exposar a la inauguració del Museu d’Art Contemporani. Entre 1995 i 1997 duu a terme el projecte Alfons Borrell o l’aura de la pintura, comissariat per Manuel Guerrero, que s’exposarà a diverses ciutats de Catalunya. De la col·laboració amb el poeta Joan Brossa, neix el llibre Trasllat.

Alfons Borrell Palazón Sense títol · 1986 Tècnica mixta sobre fusta 65x103 cm Galeria Espai G d’Art (Terrassa)

6


7


Ángel Camino (Valoria la Buena. Valladolid, 1953) La feina d'Ángel Camino ens parla d'un estat d'ànim, de la soledat de l'artista, de la seva voluntat d'anar cap endavant malgrat un món cada vegada més hostil, del patiment i l'alegria durant el procés de creació, dels camins errats i les descobertes que obren a l'artista noves vies per explorar en el subtil, secret i angoixant món del seu procés creatiu.

Ángel Camino “Presó per un rumor” · 2009 Tècnica: ferro forjat 74x64x24 cm Galeria Espai G d’Art (Terrassa)

8


9


Gustau Carbó Berthold (Barcelona, 1941) Emmarcat dins un corrent anomenat “Nova Figuració”, en els seus inicis es mou en la pseudofiguració, però des del primer moment ja es fa evident el seu temperament investigador. A partir dels anys 80 enceta una nova línia de treball que el porta cap una major abstracció i sovinteja la creació d’instal·lacions i treballs volumètrics. Instal·lat a Cadaqués des del 1977, Gustau Carbó Berthold ha trobat en aquest lloc l’ambient adequat per poder explorar els seus paisatges interiors i plasmar–los en una producció en constant progressió. Meticulós i ordenat, treballador i persistent, aquest artista sembla entestat en aconseguir deixar la seva empremta sobre la tela de la mateixa manera com el temps deixa la seva sobre les roques i això ho fa tot aprofitant el sòlid coneixement que ell té de la història de l’art occidental i també del camí seguit pels artistes orientals, particularment els japonesos. Gustau Carbó Berthold “Circumstàncies-3 en roig” · 2002 Tècnica: acrílic i pigments sobre tela 162x130 cm Galeria Marges-U (Cadaqués)

10


11


Tom Carr (Tarragona, 1956)

En aquests últims anys l’obra de Tom Carr es caracteritza per la seva concentració sobre l’efímer i la precarietat. Obres lleugeres, suspeses amb cordills o que gairebé sembla que no estiguin recolzades a terra, o bé penjades, amb algun lleuger moviment. Una obra que subratlla el concepte de fragilitat, com la mateixa existència.

Tom Carr “Stability” · 2011 Tècnica: fusta pintada i cordill 247x110x64 cm Galeria Espai G d’Art (Terrassa)

12


13


Neus Colet (Barcelona, 1963) “El treball de Neus Colet ha tingut sempre una gran voluntat de recerca en el punt allà on conflueixen els materials i el seu comportament, l’espai i l’objecte.” “L’esperit de recerca i la constant voluntat de Neus Colet de fer, construir, edificar i donar forma a quelcom no podia trobar un terreny més abonat a la seva vocació experimental que el de les tècniques de gravat, en el qual l’artista intenta jugar des de l’aiguafort amb totes les posibilitats tècniques que el mitjà li ofereix.” Pilar Parcerisas

Neus Colet “Ombra al vespre” · 2003 Tècnica: aiguafort sobre ferro 105x100x40 cm Canals Galeria d’Art (Sant Cugat del Vallès)

14


15


Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona, 1925 - 2007) Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina. Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d'antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color. Assolida una síntesi entre l'expressionisme simbolicofiguratiu d'imatges humanes dramàticament transformades i les qualitats cromàtiques, la seva obra adoptà un to de denúncia, que es combinà amb l'expressió d'un insòlit estat d'ànim. Vers els anys vuitanta, va anar desprenent de la seva pintura els aspectes agressius per donar-li un to més líric. L'afany decorativista, clarament palès, recorrerá al predomini de la figura femenina com a subjecte temàtic. Tanmateix continua tractant-la amb formes i colors exuberants. Posteriorment reincorporar à monstres i figures més matèriques.

Modest Cuixart “Món dels cantors” · 1993 Tècnica mixta sobre fusta 160,5x49,5 cm Galeria Art Centre (Barcelona)

15


17


Josep Grau Garriga (Sant Cugat 1929 - 2011) Pintor de formació, va treballar en l’àmbit de la pintura mural i el vitrall i entrà en contacte amb el món del tapís a partir de l’antiga fàbrica Casa Aymat existent a Sant Cugat. Va ser ell qui va introduir la renovació de l’art del tapís, a nivell de tot l’estat i ho va fer des d’aquesta manufactura i des de la secció artística que ell va dirigir de 1957 a 1970. Allà s’hi creà l’Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat i allà es duria a terme la renovació de l’art del tapís. En un viatge a París l’any 1957, entra en contacte amb l’informalisme i la pintura matèrica, descobrint les grans possibilitats expressives del tapís com a llenguatge propi. A més del seu treball amb matèria tèxtil, les seves creacions també es decanten per l’obra pictòrica, treballant molt collage i l’assemblage, on el tèxtil hi té un paper destacat. Les seves obres s’han exposat a diferents museus i galeries de diverses ciutats del món, principalment d’Europa i dels Estats Units. Josep Grau Garriga Sense títol. · 2005 Tècnica mixta sobre tela 100x81 cm Canals Galeria d’Art (Sant Cugat del Vallès)

18


19


Josep Guinovart (Barcelona, 1927 - 2007)

20

Pintor i gravador reconegut internacionalment, Guinovart és una de les veus més personals del panorama espanyol. Lligat en un primer moment al grup Dau al Set i més tard un dels fundadors del grup Taüll, -juntament amb Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats-, durant els primers anys de la seva activitat realitza pintures murals, decoracions teatrals, cartells i il·lustracions. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja, una beca de l'Institut Francès li permet el 1952 viatjar a París, on percebeix l’obra original de Matisse i Cézanne, entre d'altres, i moviments com el cubisme. A partir d'una primera etapa figurativa, l'obra de Guinovart evoluciona amb una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme. Els corrents abstractes i l'informalisme obren noves perspectives en l'estètica de la seva pintura. L’any 1957, utilitzant altres recursos com la incorporació d'objectes i la manipulació lliure de la matèria, Guinovart inicia una sèrie d'experiències properes al collage o assemblatge, a base de bidons, fustes cremades, elements de rebuig, caixes, revestiments, etc. Entre la seva expressió plàstica i el seu entorn vital, constituït per la natura, el camp i la terra, es genera un viu diàleg, manifestat a través de símbols que formen part d'una poètica subjectiva.

Josep Guinovart “El límit groc del girasol” · 1980 Tècnica mixta sobre fusta 83x62 cm Carme Espinet Galeria d’Art (Barcelona)


21


Josep Guinovart (Barcelona, 1927 - 2007)

22

Pintor i gravador reconegut internacionalment, Guinovart és una de les veus més personals del panorama espanyol. Lligat en un primer moment al grup Dau al Set i més tard un dels fundadors del grup Taüll, -juntament amb Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats-, durant els primers anys de la seva activitat realitza pintures murals, decoracions teatrals, cartells i il·lustracions. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja, una beca de l'Institut Francès li permet el 1952 viatjar a París, on percebeix l’obra original de Matisse i Cézanne, entre d'altres, i moviments com el cubisme. A partir d'una primera etapa figurativa, l'obra de Guinovart evoluciona amb una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme. Els corrents abstractes i l'informalisme obren noves perspectives en l'estètica de la seva pintura. L’any 1957, utilitzant altres recursos com la incorporació d'objectes i la manipulació lliure de la matèria, Guinovart inicia una sèrie d'experiències properes al collage o assemblatge, a base de bidons, fustes cremades, elements de rebuig, caixes, revestiments, etc. Entre la seva expressió plàstica i el seu entorn vital, constituït per la natura, el camp i la terra, es genera un viu diàleg, manifestat a través de símbols que formen part d'una poètica subjectiva.

Josep Guinovart Sense títol. · 1986 Tècnica mixta sobre tela i fang del desert 57x40 cm Galeria Espai Cavallers (Lleida)


23


Gregorio Iglesias Mayo (Les Borges Blanques. Lleida, 1966) Graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics, en l'especialitat de Procediments Pictòrics per l'Escola de Belles Arts de Lleida. Participa en la realització de projectes culturals i artístics sota la coordinació de Glòria Bosch, directora de la Fundació Vilacasas. Després de la seva estada a París i d’haver treballat amb la galeria Yvonamor Palix i el centre d'Estudis Catalans, en col·laboració amb la Universitat de la Sorbona, es trasllada al País Basc per formar part com a artista de la Galeria Kur, dirigida per Juanma Arriaga, i inaugurada per Manolo Valdés. A Lleida forma part com artista i treballa amb la galeria Espai Cavaller

Gregorio Iglesias Mayo Sense títol. Tècnica mixta sobre tela 100x100 cm Galeria Espai Cavallers (Lleida)

24


25


Joan Ill (Vilanova i la Geltrú, Barcelona 1954)

26

Iniciant-se en la tendència informalista durant els anys 80, al llarg d'aquesta dècada es decanta per una línia pictòrica de grans formats propera a la corrent neo-expressionista de l'època. No és fins a 1988, un cop instal·lat a París, quan la necessitat d'abandonar la impulsivitat que guia els seus treballs el porta a iniciar un canvi radical, centrant el seu interès en una pintura concreta, basada en una rigorosa austeritat expressiva: Sèrie Gentilly 3.6. 9. (1993 a 1996). En Paradisos Perduts (1997-2003) s'accentua cada vegada més l'interès per les transparències, per la bidimensionalitat de l'obra i pel qüestionament sobre el concepte tradicional del suport d'aquestes. El 2004, un cop instal·lat definitivament a Barcelona, inicia els seus treballs en vídeo i comença amb la sèrie Limes. Aquí el seu interès per les transparències i per la innovació pictòrica es dilata integrant un nou llenguatge: la digigrafía sobre polièster. La suma de la imatge fotogràfica, les transparències de la tela pixelada, tractada i pintada, juntament amb els cosits de les teles, suposen una atrevida volta a la representativitat abandonada en els 90. Actualment el vídeo i la instal·lació són el seu principal focus d'interès.

Joan Ill “Mosca amb traç” · 0000 Tècnica mixta sobre tela 90x130 cm Galeria Antoni Pinyol (Reus)


27


Frank Jensen (Dinamarca, 1956) “Mai sabem com som nosaltres mateixos en relació amb el nostre entorn. Vivim al mig de la boira dels sentiments i de les sensacions. Però en la pintura de Frank Jensen trobem un camí poètic i real a través del color, per a retrobar-nos. L’inspira la nostra llum, però la mateixa li serveix per a recordar el que ha vist i experimentat. Els títols són importants en els seus quadres, no pel que descriuen sinó pel que insinuen en relació a l’interioritat de les pintures a les que es refereixen. I malgrat que prové de la boira, no deixa mai de ser lluminós comunicant-se amb els demés. Perquè la pintura pot ser de moltes maneres. Però el que interessa de veritat és que ens motivi i ens aporti sentiments nobles, ja sigui pel que afirma com pel que nega. L’estètica ens ha de conduir a l’ètica d’acord amb una frase memorable del que fou gran poeta José Maria Valverde. I això és el que es fa visible a través de la boira que pinta Frank Jensen.” Josep M. Cadena Frank Jensen “El muelle” · 2012 Tècnica mixta sobre tela 120x120 cm Carme Espinet Galeria d’Art (Barcelona)

28


29


Carme Miquel (Barcelona, 1956) La meva trajectòria pictòrica és fruit de l'anhel de trobar-me en el llenguatge de les formes, d'atrapar presències fluides, obertes: color, gest, atmosfera. Sempre un diàleg incessant del meu interior amb el que m'envolta, a mig camí entre la memòria i el desig.

Carme Miquel “Setembre” · 2011 Tècnica mixta sobre tela 160x90 cm Galeria Marges-U (Cadaqués)

30


31


Josep Niebla (Tetuán. Marroc, 1945) Pensar en Josep Niebla és pensar en obres atmosfèriques, peces de grans dimensions carregades de matèria, mols expressives. Obres, sempre, que juguen amb l'informalisme més gestual. Però hi ha un Niebla diferent, atípic, un que no només busca impactar la vista sinó, també, arribar a les consciències.

Josep Niebla “Trampa per atrapar un núvol” · 2011 Tècnica: acrílic sobre tela 100x80 cm Galeria Barcelona (Barcelona)

32


33


Perico Pastor (La Seu d’Urgell. Lleida, 1953) Dibuixant i pintor, Perico va estudiar a Barcelona i més tard va emigrar a Nova York, on es va quedar uns dotze anys. Va publicar les seves il·lustracions a Harper’s, Village Voice, Vogue, i sobretot a The New York Times. Al 1980 va exposar per primera vegada en el Cornelia Street Café i el 1983 ho va fer per primera vegada en una galeria a la Estampa de Madrid. Des de llavors compagina il·lustració i pintura a cavall de Nova York i Barcelona. També exposa a París entre altres ciutats. Actualment viu a Barcelona, dedicat completament a la pintura i esporàdicament il·lustra per diaris com El País, La Vanguardia, etc. Ha il·lustrat contes de José Antonio Millán i amb les il·lustracions del conte ”Amigos” de Loles Durán va guanyar el Premi Santamaría d’Il·lustració Infantil. Al 1993 li van atorgar la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra i el 1997 el Premi Especial del COE en la Biennal de l’Esport en les Belles Arts. Ha realitzat frescos murals per a l’Hotel Rivoli Ramblas, l’Illa i el IMIM de Barcelona.

Perico Pastor “Hugo 3” · 2006 Aquarel·la sobre marrouflé / fusta 98x98 cm Cal Talaveró Centre d’Art (Verdú. L’Urgell)

34


35


Josep Royo (Barcelona, 1945) Inicia els seus estudis a l'Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès, posteriorment estudia pintura a l'Escola Massana de Barcelona. El 1959 comença a treballar a la fàbrica de tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més tard serà l'Escola Catalana del Tapís. A través del seu treball amb el tèxtil aconsegueix reconeixement internacional teixint els cartrons d'importants artistes de l'època, com Miró o Tàpies. Els seus treballs s'han exposat a tot el món i el seu reconeixement no es deu només a les seves importants col·laboracions, sinó també pels seus propis treballs.

Josep Royo “Sense títol” Tècnica mixta sobre fusta 123x100 cm Galeria Antoni Pinyol (Reus)

36


37


Rómulo Royo (Saragossa, 1976) “Romulo Royo, va estudiar a l'Escola d'Arts de Saragossa i va donar els seus primers passos com a dissenyador en estudis com Camaleó i La Formiga. També va treballar en el del seu pare, el conegut il·lustrador Luis Royo, però molt aviat va iniciar la seva carrera en solitari: dibuix, il·lustració, pintura, fotografia, escultura ... Fa nou anys assegurava: "Totes les arts es poden barrejar i són igual d'importants. No tinc preferències, però intento evitar que tot el que faig sigui el mateix. A la feina sóc molt intuïtiu i em deixo portar, encara que parteixi d'un plantejament previ. Això implica trobar amb resultats que no esperaves i rebutjar algunes obres". Avui, Ròmul Royo és un dels joves artistes aragonesos de major projecció nacional.” Mariano García

Rómulo Royo “Metal - Piel IX” · 2009 Tècnica mixta, oli, acrílic i tinta sobre tela 165x165 cm Galeria Joan Planellas (Tossa de Mar)

38


39


Romà Vallès (Barcelona, 1923) Romà Vallès és un dels referents pictòrics del corrent informalista i de l’expressió abstracta dins del territori català i balear. Bolcat en la recerca constant de la forma i del seu contingut intel·lectual, dins d’una espessor matèrica, el color s’eleva per sobre l’orografia plàstica. Al llarg dels anys la seva obra ha anat solidificant un substrat del sentit de l’espai, la utilització de la matèria, la violència del signe gestual i la uniformitat d’una paleta de colors que emana espiritualitat.

Romà Vallès “Homenatge a Miquel Àngel” · 2011 Tècnica mixta i collage sobre tela 130x97 cm Cal Talaveró Centre d’Art (Verdú. L’Urgell)

40


41


Xevi Vilaró (Cellera de Ter. Girona, 1975) La nova figuració de Xevi Vilaró es situa a mig camí entre la realitat i la fantasia. Homes sense rostre, dones surant, una ombra sense cos i gran part de la seva obra amb una forta crítica social. Aquestes imatges representades per Xevi Vilaró són estranyes, en algun cas impossibles de ser reals, però sens dubte pertanyen al nostre món real. Els objectes, les persones, els edificis que habiten el silenci més absolut, fins i tot aquests personatges anònims que pul·lulan com autòmats per espais indefinits, resulten familiars. A mig camí entre la realitat i la fantasia on s'ubica l'obra de Vilaró a aquesta frontera anomenada realisme màgic, la frontera que va definir García Márquez: "entre tants somnis, se'ns cola un que no té res a veure amb la realitat". És llavors quan en la literatura o la pintura s'esvaeix la vida i sorgeix la imaginació. L’obra de Xavi Vilaró participa d'una estètica de colors simples i dibuix marcat. La llum suavitza el pas dels grups i provoca l'ambient impersonal del territori que es mouen les formes humanes que són formes que creen en el context general d'aquesta pintura, registres de misteri inquietants.

Xevi Vilaró “Narcotràfic” · 2009 Tècnica: oli sobre metracrilat 150x130 cm Galeria Joan Planellas (Tossa de Mar)

42


43


44


Galeria Antoni Pinyol

Galeria Espai Cavallers 31/33

C. del Vidre, 11 - 43201 Reus Tel 977 34 10 41 www.antonipinyol.com

C. Cavallers, 31-33 - 25002 Lleida Tel 629 033 150 www.espaicavallers.com

Galeria d'Art Arcadi Calzada Pl. Rector Ferrer, 13 - 17800 Olot Tel 972 26 01 86 www.galeria.arcadicalzada.com

Galeria Espai G d'Art C. La Palla, 10 - 08221 Terrassa Tel 93 780 62 28 www.espaigdart.com

Galeria Art Centre C. Provença, 253 - 08008 Barcelona Tel 93 487 51 54 www.artcentrebcn.com Galeria Barcelona Pl. Dr. Letamendi, 34 - 08007 Barcelona Tel 93 323 38 52 www.galeriabarcelona.com Cal Talaveró Centre d’Art

Galeria Joan Planellas C. Sant Pere, 10 - 17320 Tossa de Mar Tel 972 34 25 11 www.galeriajoanplanellas.com Galeria Marges-U C. Unió, 12 - 17488 Cadaqués Tel 972 25 87 03 www.galeriamarges-u.com

C. de la Font, 20 - 25340 Verdú Tel 973 34 80 53 www.caltalavero.cat Canals Galeria d'Art C. de la Creu, 16 - 08172 Sant Cugat del Vallès Tel 93 675 49 02 www.canals-art.com Carme Espinet Galeria d'Art C. Balmes, 86 - 08008 Barcelona Tel 93 216 06 14 www.carmeespinet.com

www.artcatalunya.cat 45


46


RenĂŠ Magritte

47


Amb el suport de

BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA Rambla d'Aragó, 10 · 25002 Lleida · Tel. 973 27 90 70

Exposició 6-28 novembre 2012

Coordinació, disseny i impressió

SERVEIS DE COMUNICACIÓ IMATGE CORPORATIVA I DE PRODUCTE A R T F I N A L

48

Rosselló, 33, 6 è 1a . 08029 BARCELONA T 93 321 95 44 . F 93 419 27 26 novaforma@ibernet.com w w w. n o v a f o r m a . n e t



Amb el suport de

BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA Rambla d'Aragó, 10 · 25002 Lleida · Tel. 973 27 90 70

Exposició 6-28 novembre 2012

www.artcatalunya.cat


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.