Issuu on Google+

ELS  NOMS  POPULARS  DE  NÚVOLS,   BOIRES  I  VENTS  AL  BERGUEDÀ  

d    Maria  Estruch  i  Subirana    d  


Als meus padrins, oncles i cosins del Berguedà, des de Sant Julià de Cerdanyola, Bagà i Guardiola, baixant fins a Viver i passant per Casserres, Puig-reig i Fonollet,! “i als pobles tots d’eix indret”! -com resen els goigs de Sant Blai de Fonojadell.!  !  ! Als dos centenars llargs de savis berguedans! que heu fet possible aquest llibre, en regalar-me les vostres paraules:! és el vostre llibre, el vostre llegat.!  ! ! Als que hi són i als que ja no hi són,! ...però també als que hi seran.! !

!

!

!

!

!


Ø preservació  d’un  vocabulari  i,  amb  ell,     Ø la   preservació   d’unes   creences,   unes   tradicions   i   una   manera  de  fer  del  món  de  pagès,  lligat  a  la  meteorologia,  del   qual,  els  berguedans  en  som  hereus,     Ø obtenció,   classificació,   organització,   u?lització   i   divulgació   d’un   repertori   etnolingüís?c   entorn   dels   núvols,   boires,   vents  i  altres  fenòmens  atmosfèrics  al  Berguedà,       Ø una   visió   del   cosmos   i   la   llengua   arrelada   a   la   terra   i   als   cicles  de  la  natura      


Ø   Estudiar  la  realitat  etnolingüís?ca  dels  fenòmens  meteorològics  al  Berguedà   Ø   Recopilar  lèxic,  refranys  i  dites,  creences  i  tradicions…   Ø   Inventariar  i  classificar  el  material  recollit     Ø   Contrastar  el  material  recollit  amb  la  bibliografia  i  repertoris  lèxics   Ø   Presentar  el  material  en  un  diccionari  de  fàcil  consulta  


31   municipis  

265     s   or d a m i n fo r

17/11/09   23/10/09   27/11/09   28/11/09  

28/11/09  

31/10/09   24/11/09  

22/11/09  

24/10/09   15/11/09   23/10/09   19/01/10  

13/11/09  

20/11/09  

06/10/09  

18/10/09   07/12/09  

10/01/10   11/11/09  

11/10/09  

09/10/09  

17/12/09   02/12/03  

16/12/09  

  s e d a tr n e   0 51

07/12/09  

05/12/09  

40%  de  vocabulari   comú  amb  el  Bages   i  el  Solsonès  

28/11/09   13/11/09  

50%  no  figura  al     DCVB  ni  a  altres   repertoris     lexicogràfics  


calçada,  bassetes,  ròdol...     v  comuns  a  totes  les  comarques     v  específics  de  la  comarca  i  fins  i  tot  d’un  poble     la  comiana,  la  broma  de  Carol,  la     broma  que  porta  areny,  la  misèria,  el  Déu     de  serrat,  la  barrufaca...   v     comparacions  amb  elements  similars:   l’euga  del  Pla  de  l’Orri     o  la  de  la  Clusa,  la  serp,   panxa  de  burra,  cargols,   enteranyinat…  

   noms  d’animals        del  vesUt      

  mitjans  de  transport                 forat  de  la  minyona,     la  ferroviària,   mala  cara,  cames...    barquetes...            anatomia    

barret,    mantellina,  cel     encaputxat,  faixa,   veta,  capa...    

 estructures  i  construccions     empedrat,  torre,     castellots...  

El  60%  dels  quals  no  són  al  DCVB    


v  personificacions   v  elements  religiosos  o  míUcs   el  Dnent  de  Gósol,  la     iaia  del  Putxot,  la  mestressa   de  la  Serra  o  la  de  casa  Ponsa,   els  sagals  d’Ivorra  o  els   d’Olesa,  els  pescadors...   la  processó  del  Periques...   v  el  nom  del  personatge  que  va  definir  el  fenomen     v  vacil·∙lacions  entre  “broma”  i  “núvol”        -­‐o  també  “núgol”-­‐   nugolada…  

la  torre  de  Sant     Jeroni,  el  bisbe     de  la  Seu,  els  escolans   de  Solsona,  Déu  meu   de  Senyor,  rosari  de   núvols...  

la  lleugera,  llenDes,     la  merangina,  la  mercusses,   la  misèria,  la  ninota,  la  puta   de  Meranges,  la  capitana,     la  pubilla…  

    v  alt  percentatge  de  noms  de  núvols  en  gènere  femení  (164  d’un  total  de  267)      

El  60%  dels  quals  no  són  al  DCVB    


v  noms  derivats  de  topònims      

la  comiana,     la  castellera  dels  Porxos,   la  broma  de  Querol  o  la   de  Feners...  

la  berguedana,  la  bertrana,  la     burguetana,  la  ripollesa,  la  segarresa,     la  vidranesa,  la  vigatana...  

v  topònims  relacionats  amb  l’indret  del  territori   sobre  la  verUcal  del  qual  es  troba   la  burra  esquilada  amb  l’esquena  blanca,   bromes  que  s’atorronen...  

v  solucions  lingüísUques  noves  i  pròpies     v  fenomen  del  “ieisme”    

“escabeiats”,     “vermeior”...  

El  60%  dels  quals  no  són  al  DCVB    


v  noms  que  fan  referència  a  un  topònim  proper     el  matacabres,  el  matafesols,   el  llampafesols...         v  la  intensitat        

vent  de  Corrià,  de  Gabarrós,   del  Grau...  

v  fenòmens  relacionats  amb  acUvitats  de  pagès  

v  direcció  del  vent     torb,     vent  de  Sant  Felis,   tramuntanada,   volvinera...  

el  d’amunt  o  el  d’avall,  el  de   baix  o  el  de  dalt,  el  ponent,  el   que  cargola...  

v  la  temperatura     vent  de  la  fam,     de  la  misèria...  

v  efectes  econòmics    

airet  fi,  aire  que  talla,     griso,  tano,  reguinyol,   voltorn...    

El  46’6%  no  surt  a  cap  repertori  linguís?c    


aiguaberlot,  bromera,   aiguapluig,  rosada,  candelero,   glaçada  blanca  o  negra,   aiguaneu,  ruixat,   butllofes…   xarvascat,  quatre  gotes,     calabruix,  calamarsada,   v  estats  del  cel     remull  de  pèl  de  gat,     plovinyol,  bonior  de   v  Upus  de  precipitacions   predra,  llivassi…  

v  estats  esics  de  l’aigua  

esDtllat,  llis,  ras,   serè,  serenada…  

v  sobre  els  estels  

carrer  o  camí  de  St.  Jaume,  estel  de  la  cua,   estel  del  dia  o  del  pastor,  estels  que  cauen,   pluja  d’estels,  guerra  d’estels,  estrillons…  

arc  o  pont  o  llaç  de  St.  MarS,  arc   del  dimoni,  cap  de  postes,   centella…  

v  fenòmens  de  llum  

El  40%  absent  dels  repertoris  dialectològics    


“A  darrera  el  vent,  sona  el  torrent”  (Avià).  “...  canta  el  torrent”  (Gósol).   “A  l’esDu,  tota  cuca  viu”  (Avià,  Gironella,  Casserres,  Olvan,  Cercs,  la  Nou,  Gisclareny,    la  Pobla  de  Lillet,   Vallcebre,  Montmajor,  Saldes,  Puig-­‐reig,  Viver  i  Serrateix).   “A   la   Mare   de   Déu   d’agost   [dia   15]   les   tronades   a   entrada   de   fosc”   (Avià,   Cercs,   Berga,   La   Pobla   de   Lillet).   “A   la   Mare   de   Déu   d’agost   [dia   15]   a   les   set   ja   és   fosc”   (Avià,   Gironella,   Casserres,   Olvan,   la   Nou,   Gisclareny,  Vallcebre,  Montmajor,  Saldes,  Puig-­‐reig,  Viver  i  Serrateix)   “A   Tarragona   manxen     i   a   Reus   els   enganxen”   (Gironella,   Casserres,   Gisclareny,   Berga,   la   Pobla   de   Lillet,  Vallcebre,  Montmajor,  Puig-­‐reig,  Viver  i  Serrateix).   “A  Tarragona  manxen    i  a  Reus  fan  les  claus”  (Casserres).   “  A  un  gat  vell  no  li  diguis  mai  xin”  (Avià,  Gironella)   “Aigua  corrent,  merda  no  sent”  (la  Pobla  de  Lillet),  “...  merda  bevent”  (Montmajor,  Puig-­‐reig)   “Aigua  corrent,  no  mata  la  gent”  (Cercs,  la  Pobla  de  Lillet,  Vallcebre,  Montmajor,  Saldes).   “Aigua,  Senyor,  que  d’altra  en  do”  (Montmajor).   “Aigua,  Senyor,  que  de  vi  ja  en  venen”  (Cercs,  la  Nou,  Berga,  la  Pobla  de  Lillet,  Vallcebre,  Montmajor,   Saldes,  Puig-­‐reig,  Viver  i  Serrateix).   “Aigua,  Senyor,  que  de  vi  ja  en  venen  a  Ca  la  Tresó”  (dit  davant  d’una  gran  plujada;  Olvan).   “Al  temps  del  cucut,  el  maS  moll  i  el  vespre  eixut”  (Avià,  Gironella,  Casserres,  Olvan,  la  Nou,  Gisclareny,   Berga,  la  Pobla  de  Lillet,  Vallcebre,  Montmajor,  Saldes,  Puig-­‐reig,  Viver  i  Serrateix).     “Alabat   sia   Corpus   [festa   crisDana   que   se   celebra   el   segon   dijous   després   de   Pentecostès,   que   és   el   cinquantè   dia   després   de   la   Pasqua   de   Resurrecció],   que   fa   el   dia   llarg   i   no   porta   dejuni”   (Avià,   Gironella,  Cercs,  la  Pobla  de  Lillet).  


Àligues   i   isards:   a   alta   muntanya,   quan   els   isards   i   les   àligues   baixen   cap   a   baix   als   pins,   assenyalen   pedregada  segura  (Guardiola,  Sant  Julià  de  Cerdanyola).   Al   maS,   si   les   ovelles   s’espolsen   i   fan   molt   soroll   d’esquelles,   assenyalen   canvi   de   temps   (la   Pobla   de   Lillet).   Boireta  negra  a  Mola,  trons,  aigua  i  pluja  (Gósol).   Boireta  al  Cadinell,  pluja  segura  (Gósol).   Branques  d’avet:  per  Santes  Creus  de  maig  [Santa  Creu,  dia  3]  es  portaven  branques  d’avet  a  beneir  i   se’n   feien   creus   que   es   clavaven   pels   caps   de   marges   per   tal   d’evitar   les   pedregades   (Sant   Jaume   de   Frontanyà,  Capolat,  l’Espunyola).   Calendari   de   la   ceba:   La   nit   de   Nadal   [24   a   25   de   desembre],   es   posen   en   un   plat   dotze   clofolls   de   ceba     amb  un  polset  de  sal  damunt  de  cadascun  i  es  deixa  a  sol  i  serena.  Cada  clofoll  representa  un  mes  de   l’any:   el   primer   és   el   gener,   el   segon   el   febrer,   etc.   L’endemà   s’observa   quins   clofolls   tenen   aigua   o   humitat   dins:   aquests   seran   els   mesos   de   més   o   menys   pluja,   segons   el   grau   d’humitat   de   cadascun   (la   Pobla  de  Lillet,  Santa  Maria  de  Merlès).  Figura  a  Amades  (1930).   Calendari   del   pagès   previsor   de   Sagàs,   o   del   Canelles:   predicció   meteorològica   feta   any   rere   any   per   Antoni   Armengol   de   cal   Canelles   de   Sagàs,   editada   i   patrocinada   per   l’Ajuntament   de   Sagàs.   La   predicció  la  fa  amb  el  calendari  de  l’any  i  el  pèndol  de  saurí  -­‐també  busca  aigua,  números  de  loteria,   etc.-­‐,  bo  i  marcant  sobre  el  calendari  els  dies  de  pluja  i  les  quanDtats  que  en  cauran;  també  hi  figura  un   resum   de   la   previsió   pluviomètrica   per   mesos;   la   previsió   de   les   collites   de   cereals   i   farratges;   i   la   previsió  de  fred,  neu  i  risc  de  pedra  (Olvan,  Santa  Maria  de  Merlès,  Sagàs).   Canalla:  quan  estan  insuportables  assenyalen  pluja  (Guardiola).   Cartutxos   de   dinamita   o   coets:   A   Sant   Jaume   de   Frontanyà   quan   veien   venir   una   pedregada   per   la   Tossa   de   Montclús   [cim   de   la   Pobla   de   Lillet],   agafaven   tres   cartutxos   de   dinamita   lligats   amb   un  


Fígols  Ÿ  

Castell  de   l’Areny  Ÿ  

Ÿ   Vilada   La  QŸ   uar  

Capolat  

Ÿ  

Ÿ   Montclar   Ÿ   Puig-­‐reig  


Ÿ

Gósol  

Ÿ      Borredà   Ÿ   Avià   Casserres  

Ÿ

Ÿ  

Sta.  Maria   de  Merlès  


Ÿ  

La  Pobla   de  Lillet  

Ÿ  

Saldes  

Cercs  Ÿ  

Ÿ  

Ÿ  

Gironella  


Vallcebre  

Ÿ  

L’Espunyola  Ÿ  

Ÿ Ÿ  

St.  Julià  C.  

Olvan  

Ÿ  

Ÿ   Sagàs  


v  resultats   extrapolables   a   una   àrea   geogràfica   que   supera   els   límits   de   la   comarca   v  més   d’un   50   %   de   lèxic   recollit   a   la   comarca   no   figura   en   cap   dels   repertoris  lexicogràfics  consultats   v  recull  de  material  divers     v  nous  camps  d’estudi     v���  importància  i  riquesa  de  la  saviesa  popular  i  de  la  memòria  col·∙lec?va     v  pont   entre   el   rigor   cienbfic   i   el   saber   popular,   pouant   d’ambdós,   mirant   d’acostar-­‐los,  i  de  fer-­‐los  accessibles     v  urgència  de  fixar  aquesta  saviesa  popular    


•  AMADES,   Joan,     Astronomia   i   meteorologia   populars,   Ed.   El   Mèdol,   Tarragona,   1993   (és   una   reedició  de  l’obra  de  l’autor  escrita  als  anys  20  i  publicada  dins  el  ButlleS  de  Dialectologia   Catalana,  XVIII,  1930,  pàgs.  15-­‐38  i  217-­‐318).   •  [DCVB]   ALCOVER,   Antoni   Mª;   MOLL,   Francesc   de   B.,   Diccionari   català-­‐valencià-­‐balear,   10   vols.,   Palma   de   Mallorca,   1926–68,   1978   (es   pot   consultar   l’edició   digital   de   l’Ins?tut   d’Estudis  Catalans  a  la  següent  adreça  electrònica:  hqp://dcvb.iecat.net/).   •  ESTRUCH  SUBIRANA,  Maria,    Els  noms  populars  de  núvols,  boires  i  vents  del  Bages,  Centre   d’Estudis  del  Bages,  Manresa,  2003.   •  GOMIS,  Cels,  Meteorologia  i  Agricultura  populars,  Barcelona,  1888.   •  GRIERA,   Antoni,   “Els   noms   dels   vents   en   català”,   ButlleS   de   Dialectologia   Catalana,   II,   1914,   pàgs.  74-­‐96.   •  MANENT,  Albert,  Els  noms  populars  de  núvols,  boires  i  vents  del  Barcelonès  i  Solsonès,  Ed.   Oikos-­‐Tau,   Vilassar   de   Mar,   1999   (especialment   les   pàgines   referides   al   Solsonès,   comarca   veïna  del  Berguedà).   •  SANCHIS   GUARNER,   Manuel,   Els   vents,   segons   la   cultura   popular,   Ed.   Barcino,   Barcelona,   1952.  


Colls  (86),  Josep  Pujol  i  Reig  (68),  Josep  Rovira  i  Gríful  (83),  Antoni  Valldeperas  i  Bertrans  (73),  i  Josep  Viñas  i  Sabata   (72).  Ha  organitzat  la  trobada  mossèn  Joan  Viladot  i  Riera.  I  ha  revisat  l’original  Mercè  Prat  i  Riera.       A  Gisclareny  (17  de  novembre  de  2009),  Joan  Tor  i  Tomàs  de  cal  Pedrals  (55),  alcalde  de  Gisclareny.  Ha  fet  d’enllaç   Benigne  Rafart  i  Canals.       A  Gósol  (27  de  novembre  de  2009),  Maria  Alè  i  Doñate  de  l’Estel  (76),  Hermínia  Clot  i  Cardona  de  cal  Nen  Xic  (85),   Rosa   Compañó   i   Solà   de   ca   l’Agus?na   (68),   Agusb   Guitart   i   Solé   de   cal   Serres   (82),   Margarida   Guitart   i   Solé   de   cal   Serres  (81),  Ramon  Lagé  i  Marb  de  l’Estel  (78),  Montserrat  Mahón  i  Costa  de  cal  Calis  (63),  Serafina  Puig  i  Riera  de  cal   Fuster   (83)   i   Maria   Tort   i   Guitart   de   ca   l’Andreuet   de   Sorribes   (80).   Han   preparat   la   trobada   Lluís   Campmajó   i   Puig   de   cal  Pipeta,  alcalde  de  Gósol,  i  Begonya  Montraveta  i  Navarró  del  Centre  de  Muntanya.       A   Guardiola   de   Berguedà   (31   d’octubre   de   2009),   Joan   Arocas   i   Corominas   (82),   Josep   Compañó   i   Corominas   (87)   i   Jaume  Pons  i  Arnau  (86).  Ha  organitzat  la  reunió  mossèn  Miquel  Farràs  i  Farràs  (67).       A   Montclar,   Eduard   Barnadas   Gassó   de   can   Cavaller   (84),   Josep   Casas   i   Pajarols   de   la   Vila   (72),   Jordi   de   Bolós   i   Capdevila   de   la   fonda   Montclanesa   (80),   Teresa   Domènech   i   Riba   de   can   Jené   (68),   Maria   Maya   i   Manubens   de   l'Hostal  de  Montclar  (82),     Josep  Vilar  i  Tristany  del  Vilar  (57).  Han  organitzat  la  trobada,  l’alcalde  Josep  Vilar,  Marc  Caballol    i  Conxita  Planas.       A  Montmajor  (25  de  novembre  de  2009),  Josep  Algué  i  Marmi  de  les  Cots  de  Corrià  (68),  Joan  Capdevila  i  Rial  de  cal   Llagosta   (68),   Lluís   Jordana   i   Baraup   de   cal   Cames   (75),   Llucieta   Pià   i   Boix   de   cal   Cames   (74),   Ramon   Riba   i   Esquius   de   can  Conill  Gros  (53),  M.  Rosa  Subirana  i  Segarra  de  cal  Llagosta  (66)  i  Joan  Vila  i  Travé  de  casa  Vila  de  Navès  (65).  Han   preparat  la  trobada  Carme  Garcia  Alarcón,  Presidenta  del  Casal  (57)  i  Joan  Torres  Redón  de  can  Torres  de  les  Alzines   (75),  regidor  de  l’Ajuntament.       A  la  Nou  de  Berguedà  (24  d’octubre  de  2009),  Eleuterio  Adelantado  Vea  del  Ventós  (72),  Joan  Camprubí  i  Armengol   de   cal   Boixader   (81),   Carme   Costa   i   Ar?gas   de   Saldes   (54),   Carme   Cunill   i   Dachs   de   Pujals   (79),   Jaume   Venturós   i   Noguera   de   Cuirols   (67),   i   Lourdes   Venturós   i   Subirà   de   cal   Serquet   (81).   Ha   organitzat   la   reunió   mossèn   Camil   Viladrich  i  Casas  (70).       A  Olvan  (18  d’octubre  de  2009),  Estanislau  Anglerill  i  Vilar  de  cal  Ferreres  (69),  Ramon  Arias  i  Rota  (75),  Ramon  Fígols  i  


Núvols Berguedà PPT