ELS NOMS POPULARS DE NÚVOLS, BOIRES I VENTS AL BERGUEDÀ
d Maria Estruch i Subirana d
Als meus padrins, oncles i cosins del Berguedà, des de Sant Julià de Cerdanyola, Bagà i Guardiola, baixant fins a Viver i passant per Casserres, Puig-reig i Fonollet,! “i als pobles tots d’eix indret”! -com resen els goigs de Sant Blai de Fonojadell.! ! ! Als dos centenars llargs de savis berguedans! que heu fet possible aquest llibre, en regalar-me les vostres paraules:! és el vostre llibre, el vostre llegat.! ! ! Als que hi són i als que ja no hi són,! ...però també als que hi seran.! !
!
!
!
!
!
Ø preservació d’un vocabulari i, amb ell, Ø la preservació d’unes creences, unes tradicions i una manera de fer del món de pagès, lligat a la meteorologia, del qual, els berguedans en som hereus, Ø obtenció, classificació, organització, u?lització i divulgació d’un repertori etnolingüís?c entorn dels núvols, boires, vents i altres fenòmens atmosfèrics al Berguedà, Ø una visió del cosmos i la llengua arrelada a la terra i als cicles de la natura
Ø Estudiar la realitat etnolingüís?ca dels fenòmens meteorològics al Berguedà Ø Recopilar lèxic, refranys i dites, creences i tradicions… Ø Inventariar i classificar el material recollit Ø Contrastar el material recollit amb la bibliografia i repertoris lèxics Ø Presentar el material en un diccionari de fàcil consulta
31 municipis
265 s or d a m i n fo r
17/11/09 23/10/09 27/11/09 28/11/09
28/11/09
31/10/09 24/11/09
22/11/09
24/10/09 15/11/09 23/10/09 19/01/10
13/11/09
20/11/09
06/10/09
18/10/09 07/12/09
10/01/10 11/11/09
11/10/09
09/10/09
17/12/09 02/12/03
16/12/09
s e d a tr n e 0 51
07/12/09
05/12/09
40% de vocabulari comú amb el Bages i el Solsonès
28/11/09 13/11/09
50% no figura al DCVB ni a altres repertoris lexicogràfics
calçada, bassetes, ròdol... v comuns a totes les comarques v específics de la comarca i fins i tot d’un poble la comiana, la broma de Carol, la broma que porta areny, la misèria, el Déu de serrat, la barrufaca... v comparacions amb elements similars: l’euga del Pla de l’Orri o la de la Clusa, la serp, panxa de burra, cargols, enteranyinat…
noms d’animals del vesUt
mitjans de transport forat de la minyona, la ferroviària, mala cara, cames... barquetes... anatomia
barret, mantellina, cel encaputxat, faixa, veta, capa...
estructures i construccions empedrat, torre, castellots...
El 60% dels quals no són al DCVB
v personificacions v elements religiosos o míUcs el Dnent de Gósol, la iaia del Putxot, la mestressa de la Serra o la de casa Ponsa, els sagals d’Ivorra o els d’Olesa, els pescadors... la processó del Periques... v el nom del personatge que va definir el fenomen v vacil·∙lacions entre “broma” i “núvol” -‐o també “núgol”-‐ nugolada…
la torre de Sant Jeroni, el bisbe de la Seu, els escolans de Solsona, Déu meu de Senyor, rosari de núvols...
la lleugera, llenDes, la merangina, la mercusses, la misèria, la ninota, la puta de Meranges, la capitana, la pubilla…
v alt percentatge de noms de núvols en gènere femení (164 d’un total de 267)
El 60% dels quals no són al DCVB
v noms derivats de topònims
la comiana, la castellera dels Porxos, la broma de Querol o la de Feners...
la berguedana, la bertrana, la burguetana, la ripollesa, la segarresa, la vidranesa, la vigatana...
v topònims relacionats amb l’indret del territori sobre la verUcal del qual es troba la burra esquilada amb l’esquena blanca, bromes que s’atorronen...
v solucions lingüísUques noves i pròpies v fenomen del “ieisme”
“escabeiats”, “vermeior”...
El 60% dels quals no són al DCVB
v noms que fan referència a un topònim proper el matacabres, el matafesols, el llampafesols... v la intensitat
vent de Corrià, de Gabarrós, del Grau...
v fenòmens relacionats amb acUvitats de pagès
v direcció del vent torb, vent de Sant Felis, tramuntanada, volvinera...
el d’amunt o el d’avall, el de baix o el de dalt, el ponent, el que cargola...
v la temperatura vent de la fam, de la misèria...
v efectes econòmics
airet fi, aire que talla, griso, tano, reguinyol, voltorn...
El 46’6% no surt a cap repertori linguís?c
aiguaberlot, bromera, aiguapluig, rosada, candelero, glaçada blanca o negra, aiguaneu, ruixat, butllofes… xarvascat, quatre gotes, calabruix, calamarsada, v estats del cel remull de pèl de gat, plovinyol, bonior de v Upus de precipitacions predra, llivassi…
v estats esics de l’aigua
esDtllat, llis, ras, serè, serenada…
v sobre els estels
carrer o camí de St. Jaume, estel de la cua, estel del dia o del pastor, estels que cauen, pluja d’estels, guerra d’estels, estrillons…
arc o pont o llaç de St. MarS, arc del dimoni, cap de postes, centella…
v fenòmens de llum
El 40% absent dels repertoris dialectològics
“A darrera el vent, sona el torrent” (Avià). “... canta el torrent” (Gósol). “A l’esDu, tota cuca viu” (Avià, Gironella, Casserres, Olvan, Cercs, la Nou, Gisclareny, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-‐reig, Viver i Serrateix). “A la Mare de Déu d’agost [dia 15] les tronades a entrada de fosc” (Avià, Cercs, Berga, La Pobla de Lillet). “A la Mare de Déu d’agost [dia 15] a les set ja és fosc” (Avià, Gironella, Casserres, Olvan, la Nou, Gisclareny, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-‐reig, Viver i Serrateix) “A Tarragona manxen i a Reus els enganxen” (Gironella, Casserres, Gisclareny, Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Puig-‐reig, Viver i Serrateix). “A Tarragona manxen i a Reus fan les claus” (Casserres). “ A un gat vell no li diguis mai xin” (Avià, Gironella) “Aigua corrent, merda no sent” (la Pobla de Lillet), “... merda bevent” (Montmajor, Puig-‐reig) “Aigua corrent, no mata la gent” (Cercs, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes). “Aigua, Senyor, que d’altra en do” (Montmajor). “Aigua, Senyor, que de vi ja en venen” (Cercs, la Nou, Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-‐reig, Viver i Serrateix). “Aigua, Senyor, que de vi ja en venen a Ca la Tresó” (dit davant d’una gran plujada; Olvan). “Al temps del cucut, el maS moll i el vespre eixut” (Avià, Gironella, Casserres, Olvan, la Nou, Gisclareny, Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-‐reig, Viver i Serrateix). “Alabat sia Corpus [festa crisDana que se celebra el segon dijous després de Pentecostès, que és el cinquantè dia després de la Pasqua de Resurrecció], que fa el dia llarg i no porta dejuni” (Avià, Gironella, Cercs, la Pobla de Lillet).
Àligues i isards: a alta muntanya, quan els isards i les àligues baixen cap a baix als pins, assenyalen pedregada segura (Guardiola, Sant Julià de Cerdanyola). Al maS, si les ovelles s’espolsen i fan molt soroll d’esquelles, assenyalen canvi de temps (la Pobla de Lillet). Boireta negra a Mola, trons, aigua i pluja (Gósol). Boireta al Cadinell, pluja segura (Gósol). Branques d’avet: per Santes Creus de maig [Santa Creu, dia 3] es portaven branques d’avet a beneir i se’n feien creus que es clavaven pels caps de marges per tal d’evitar les pedregades (Sant Jaume de Frontanyà, Capolat, l’Espunyola). Calendari de la ceba: La nit de Nadal [24 a 25 de desembre], es posen en un plat dotze clofolls de ceba amb un polset de sal damunt de cadascun i es deixa a sol i serena. Cada clofoll representa un mes de l’any: el primer és el gener, el segon el febrer, etc. L’endemà s’observa quins clofolls tenen aigua o humitat dins: aquests seran els mesos de més o menys pluja, segons el grau d’humitat de cadascun (la Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès). Figura a Amades (1930). Calendari del pagès previsor de Sagàs, o del Canelles: predicció meteorològica feta any rere any per Antoni Armengol de cal Canelles de Sagàs, editada i patrocinada per l’Ajuntament de Sagàs. La predicció la fa amb el calendari de l’any i el pèndol de saurí -‐també busca aigua, números de loteria, etc.-‐, bo i marcant sobre el calendari els dies de pluja i les quanDtats que en cauran; també hi figura un resum de la previsió pluviomètrica per mesos; la previsió de les collites de cereals i farratges; i la previsió de fred, neu i risc de pedra (Olvan, Santa Maria de Merlès, Sagàs). Canalla: quan estan insuportables assenyalen pluja (Guardiola). Cartutxos de dinamita o coets: A Sant Jaume de Frontanyà quan veien venir una pedregada per la Tossa de Montclús [cim de la Pobla de Lillet], agafaven tres cartutxos de dinamita lligats amb un
Fígols
Castell de l’Areny
Vilada La Q uar
Capolat
Montclar Puig-‐reig
Gósol
Borredà Avià Casserres
Sta. Maria de Merlès
La Pobla de Lillet
Saldes
Cercs
Gironella
Vallcebre
L’Espunyola
St. Julià C.
Olvan
Sagàs
v resultats extrapolables a una àrea geogràfica que supera els límits de la comarca v més d’un 50 % de lèxic recollit a la comarca no figura en cap dels repertoris lexicogràfics consultats v recull de material divers v nous camps d’estudi v importància i riquesa de la saviesa popular i de la memòria col·∙lec?va v pont entre el rigor cienbfic i el saber popular, pouant d’ambdós, mirant d’acostar-‐los, i de fer-‐los accessibles v urgència de fixar aquesta saviesa popular
• AMADES, Joan, Astronomia i meteorologia populars, Ed. El Mèdol, Tarragona, 1993 (és una reedició de l’obra de l’autor escrita als anys 20 i publicada dins el ButlleS de Dialectologia Catalana, XVIII, 1930, pàgs. 15-‐38 i 217-‐318). • [DCVB] ALCOVER, Antoni Mª; MOLL, Francesc de B., Diccionari català-‐valencià-‐balear, 10 vols., Palma de Mallorca, 1926–68, 1978 (es pot consultar l’edició digital de l’Ins?tut d’Estudis Catalans a la següent adreça electrònica: hqp://dcvb.iecat.net/). • ESTRUCH SUBIRANA, Maria, Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages, Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2003. • GOMIS, Cels, Meteorologia i Agricultura populars, Barcelona, 1888. • GRIERA, Antoni, “Els noms dels vents en català”, ButlleS de Dialectologia Catalana, II, 1914, pàgs. 74-‐96. • MANENT, Albert, Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès, Ed. Oikos-‐Tau, Vilassar de Mar, 1999 (especialment les pàgines referides al Solsonès, comarca veïna del Berguedà). • SANCHIS GUARNER, Manuel, Els vents, segons la cultura popular, Ed. Barcino, Barcelona, 1952.
Colls (86), Josep Pujol i Reig (68), Josep Rovira i Gríful (83), Antoni Valldeperas i Bertrans (73), i Josep Viñas i Sabata (72). Ha organitzat la trobada mossèn Joan Viladot i Riera. I ha revisat l’original Mercè Prat i Riera. A Gisclareny (17 de novembre de 2009), Joan Tor i Tomàs de cal Pedrals (55), alcalde de Gisclareny. Ha fet d’enllaç Benigne Rafart i Canals. A Gósol (27 de novembre de 2009), Maria Alè i Doñate de l’Estel (76), Hermínia Clot i Cardona de cal Nen Xic (85), Rosa Compañó i Solà de ca l’Agus?na (68), Agusb Guitart i Solé de cal Serres (82), Margarida Guitart i Solé de cal Serres (81), Ramon Lagé i Marb de l’Estel (78), Montserrat Mahón i Costa de cal Calis (63), Serafina Puig i Riera de cal Fuster (83) i Maria Tort i Guitart de ca l’Andreuet de Sorribes (80). Han preparat la trobada Lluís Campmajó i Puig de cal Pipeta, alcalde de Gósol, i Begonya Montraveta i Navarró del Centre de Muntanya. A Guardiola de Berguedà (31 d’octubre de 2009), Joan Arocas i Corominas (82), Josep Compañó i Corominas (87) i Jaume Pons i Arnau (86). Ha organitzat la reunió mossèn Miquel Farràs i Farràs (67). A Montclar, Eduard Barnadas Gassó de can Cavaller (84), Josep Casas i Pajarols de la Vila (72), Jordi de Bolós i Capdevila de la fonda Montclanesa (80), Teresa Domènech i Riba de can Jené (68), Maria Maya i Manubens de l'Hostal de Montclar (82), Josep Vilar i Tristany del Vilar (57). Han organitzat la trobada, l’alcalde Josep Vilar, Marc Caballol i Conxita Planas. A Montmajor (25 de novembre de 2009), Josep Algué i Marmi de les Cots de Corrià (68), Joan Capdevila i Rial de cal Llagosta (68), Lluís Jordana i Baraup de cal Cames (75), Llucieta Pià i Boix de cal Cames (74), Ramon Riba i Esquius de can Conill Gros (53), M. Rosa Subirana i Segarra de cal Llagosta (66) i Joan Vila i Travé de casa Vila de Navès (65). Han preparat la trobada Carme Garcia Alarcón, Presidenta del Casal (57) i Joan Torres Redón de can Torres de les Alzines (75), regidor de l’Ajuntament. A la Nou de Berguedà (24 d’octubre de 2009), Eleuterio Adelantado Vea del Ventós (72), Joan Camprubí i Armengol de cal Boixader (81), Carme Costa i Ar?gas de Saldes (54), Carme Cunill i Dachs de Pujals (79), Jaume Venturós i Noguera de Cuirols (67), i Lourdes Venturós i Subirà de cal Serquet (81). Ha organitzat la reunió mossèn Camil Viladrich i Casas (70). A Olvan (18 d’octubre de 2009), Estanislau Anglerill i Vilar de cal Ferreres (69), Ramon Arias i Rota (75), Ramon Fígols i