84
Edició impresa: pàg. 86
Anar a l'índex
en aquesta evolució tecnològica.4 Les Vivendes del Congrés Eucarístic es van materialitzar en una fase de transició, és a dir, les més baixes segons la tradició constructiva i les més altes amb la incipient introducció de la tecnologia del formigó armat. Aquest marc general que s’ha exposat i sintetitzat ens permet concloure aquest capítol amb les qüestions següents: Des d’una òptica general, cal entendre els habitatges del Congrés com una precursora “nova forma de fer ciutat”, que es coneixeria definitivament com a polígon, és a dir, a partir de sòl rústic, construir d’una vegada la vialitat amb tots els serveis, els espais públics i l’habitatge, tot plegat en contraposició amb l’antecedent concepte de barri, on la materialització d’aquests elements segueix una seqüència llarga i prolongada. En definitiva, tot el procés edificador esta correlacionat des del principi. Des del punt de vista dels projectes, els habitatges del Congrés optimitzen al màxim les possibilitats del sistema de murs de càrrega i formalitzen programes d’habitatge en sintonia amb les possibilitats del “sistema”. També, però, treuen el màxim partit al “nou sistema” estructural de formigó armat. En definitiva, els habitatges optimitzen al màxim les possibilitats tècniques dels sistemes constructius. En un segon ordre, la materialització dels habitatges del Congrés es basa en la construcció tradicional i en la introducció puntual de nous elements constructius basats en el formigó armat. Es tracta, en definitiva, d’una construcció pragmàtica des de l’optimització continuista de la tradició constructiva. Per acabar, cal destacar que la tecnologia del formigó armat en la materialització dels edificis es massifica a partir de la dècada de 1960. Per tant, cal concloure que els habitatges del Congrés constitueixen un dels últims grups basats en l’optimització de la tradició constructiva catalana.
4
Paricio Casademunt, Antoni. Canvi de cultura constructiva als 60. L’informatiu. COAATEEB. Juliolagost del 2008.
Antoni Paricio 6. Les Vivendes del Congrés Eucarístic: l’estat de la tècnica i les estratègies aplicades