Plaça de la Gardunya
pendents de l’estudi del material ceràmic trobat per tal de donar una cronologia més exacta a les estructures documentades. Al marge d’aquestes troballes, els estrats arqueològics romans d’aquesta zona es defineixen per donar molt poc material arqueològic.
Dades de la intervenció Ubicació Plaça de la Gardunya Districte Ciutat Vella Dates 17 novembre del 2010 Intervenció en curs Tipus Preventiva Codi 089/10 Motiu Construcció d’un nou aparcament soterrani i urbanització de la Plaça de la Gardunya Promotor/Propietari Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona Empresa adjudicatària Conatus Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, S.L.U. Direcció tècnica Albert Velasco Equip Tècnics: Sergio Delgado, Jordi Alsina, Elisenda Moix, Rafael Dehesa Auxiliars: Gemma Busqué, Elisenda Gimeno, Carmelo Lentini, Ruben Sempere, Ivan Pirreda, Andrea Lages, Hermes Prous, Alejandro Díaz, Juan José García, Jordi Plans, Garazi Márquez, Gerard Cantoni, Maria Bernabeu, Jordi Serra, Isabel Muñoz, Àlex Pérez, Esther Romero, Lluís Casademont, Òscar Pla. Aixecament de planimetria i fotografia Sergio Delgado, Jordi Alsina, Elisenda Moix, Rafael Dehesa, Noemí Terrats, Albert Velasco Digitalització de plànols Noemí Terrats
Sepultura del Neolític postcardial. Foto: Albert Velasco. 68 | Anuari d’Arqueologia 2011
Cronologia: 6.500 - 5.300 BP al segle XX. Paraules clau: Sepultura Neolítica postcardial. Sitges. Via romana. Trama urbana dels segles XIII - XIV. Convent de Santa Maria de Jerusalem.
El projecte d’excavació, subsidiari de les obres de construcció d’un nou aparcament subterrani, contemplava la divisió de l’espai en vuit zones amb la finalitat de compaginar l’obra civil amb l’excavació arqueològica. Cal recordar que al centre de la plaça ja hi ha una planta d’aparcament subterrània, fet que va comportar, durant la seva construcció, l’arrasament de totes les estructures arqueològiques que hi havia al subsòl. La intervenció que es presenta ha implicat l’excavació de tots els terrenys perimetrals on encara es conserva substrat arqueològic. En el moment de redactar aquest article, s’han excavat 1.200 m2 corresponents a la meitat sud de la plaça de la Gardunya. L’excavació s’ha realitzat fins a exhaurir tota la seqüència arqueològica de la zona que, en alguns punts, ha assolit els 4 m de fondària respecte al nivell de circulació actual. En el moment de redactar aquest article, la intervenció encara no ha finalitzat.
Del jaciment arqueològic de la plaça de la Gardunya s’estan obtenint resultats molt interessants, ja que està mostrant un ventall cronològic molt ampli (8.000 anys) que ajudarà a explicar com s’organitzava l’espai i els canvis que s’han anat produint fins arribar a l’actualitat. Cal remarcar que els resultats exposats en aquest text són preliminars, ja que les conclusions finals encara estan en procés d’estudi.
Època altmedieval D’acord amb el caràcter agrícola de la zona, situada a l’exterior del recinte emmurallat, es van documentar un seguit de sitges per emmagatzemar aliments. Època baixmedieval A partir del segle xiii, la ciutat de Barcelona viu un gran moment d’esplendor a causa de les conquestes territorials i a l’establiment de relacions comercials amb diferents indrets, fet que es reflecteix en un creixement urbanístic d’aquesta zona culminat amb la construcció de la muralla del Raval situada als actuals carrers de Pelai, plaça de la Universitat, ronda de Sant Antoni, ronda de Sant Pau i avinguda del Paral·lel, que ampliava la que ja s’havia construït prèviament i que encerclava els actuals barris Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Època prehistòrica En els darrers anys s’han realitzat diverses troballes a la ciutat de Barcelona que ens estan explicant una mica més l’ocupació d’aquesta zona en aquest període. A la plaça de la Gardunya es va localitzar un hipogeu amb una inhumació individual del Neolític antic postcardial (6.500-5.300 BP) amb el seu corresponent aixovar. Aquest aixovar estava format per un vas ceràmic sencer a dintre del qual es van localitzar una altra peça sencera de ceràmica fragmentada, una polsera feta amb denes de variscita, un collar
Via romana. Foto: Albert Velasco.
fet amb denes d’esteatita i un ullal de porc senglar perforat. La consolidació i restauració d’aquests materials es presenta en un altre article en aquest mateix Anuari. Durant l’excavació també es van localitzar quatre sitges i dos fogars però encara està per determinar la seva cronologia absoluta. Època romana Durant aquest període, aquesta zona estava situada fora de la ciutat emmurallada de Barcino, i formava part de l’ager de la ciutat. Es va localitzar parcialment la via romana que accedia a Barcino per la banda est. Aquesta via es va construir amb una primera capa de còdols i una segona capa de graves, sorres i material de rebuig (fragments ceràmics, material constructiu, elements de ferro, bronze etc.). Associats a aquesta via es van documentar els fonaments d’una habitació, un forn de planta quadrangular excavat a les argiles, cinc sepultures individuals i un seguit de rases associades a l’activitat agrícola. Estem
La zona excavada va patir una reorganització de l’espai i es començà a generar una trama urbana de la qual es van localitzar, tot i que parcialment, un seguit d’habitatges amb els seus corresponents paviments, pous, dipòsits i un forn d’ús domèstic. També es van documentar dos trams d’uns murs de grans dimensions (8,97 m de llarg per 0,95 d’amplada) amb els seus corresponents contraforts, que podrien formar part d’un edifici de caire religiós anterior a la construcció del convent de Santa Maria de Jerusalem (1462). La construcció del convent a finals del segle xv comportà l’arrasament de la trama urbana dels segles xiii i xiv; malgrat això, sembla que en la primera fase d’existència del convent s’aprofitaren algunes estructures preexistents. Època moderna Part de la trama urbana de la baixa edat mitjana seguia en funcionament en aquesta època, però va patir un seguit de reformes que afectaren tant a les dimensions de l’espai dels habitatges com a la seva funcionalitat. Contrastant els resultats de la intervenció amb els Quarterons de Garriga i Roca, es pot saber Intervencions arqueològiques | 69