Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona Dades de la intervenció Ubicació Carrer del Bisbe Caçador, 4 / Baixada de Caçador, 3-3b / Carrer del Sotstinent Navarro, 8-10 Districte Ciutat Vella Nom singular Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona Dates 3 - 7 octubre de 2011 Tipus Preventiva Codi 055/11 Motiu Realització de sondeigs geotècnics previs a la redacció del projecte executiu de l’ampliació de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona en el solar no construït del carrer del Bisbe Caçador i del carrer del Sotstinent Navarro Promotor/Propietari Ajuntament de Barcelona Empresa adjudicatària Antequem, SL Direcció tècnica Dídac Pàmies Gual Equip tècnic Marc Bosch de Doria Aixecament topogràfic, de planimetria i fotografia Dídac Pàmies Gual
Dades de la intervenció
Cronologia: Època romana. Paraules clau: Balneum i Domus baiximperial. Sondeigs geotècnics.
Les excavacions arqueològiques en aquest solar s’iniciaren el juliol de 1990 sota la direcció d’Antoni Rigo i Beatriu Miró i es documentaren gran part de les estances termals. Les posteriors intervencions, en les què s’amplià la superfície excavada fins al perímetre de la muralla, es realitzaren entre els anys 1992 (Joan Eusebi García), 1993 (Luis Manuel Gonzálvez), 1994 (Luis Manuel Gonzálvez, Albert Martín, Emili Revilla, Julia Beltrán), 1995 (Montserrat Coberó) i 1998 (Emili Revilla, Núria Miró).
Ubicació Plaça de Sant Just, 6 Districte Ciutat Vella Nom singular Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Capella del Santíssim
Estructures localitzades al sondeig.
Montserrat Coberó, Memòria de la intervenció arqueològica al solar de l’Arxiu Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1995, (inèdita).
En dos dels sondeigs es van visualitzar restes immobles en els talls i per tant, es va considerar adient la realització dels sondeigs geotècnics, ja que l’única estratigrafia afectada corresponia a l’estrat natural i al rebliment de sauló.
Luis Manuel Gonzálvez, Informe sobre la intervenció arqueològica realitzada en la segona fase de la construcció de l’Arxiu Administratiu Municipal, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1993, (inèdit).
En aquest indret es va realitzar un quart sondeig arqueològic en el què es van detectar noves restes i nivells arqueològics pendents d’excavar. Tot i així, es va considerar viable la realització del sondeig geotècnic en un punt concret on no es veia afectada cap estructura.
Dates 14 juny - 23 juny 28 novembre 31 desembre de 2011 Tipus Preventiva
La present intervenció va consistir en la realització de quatre sondeigs informatius previs als treballs de geotècnia. Cal assenyalar que els sondeigs geotècnics es van realitzar en zones on es considerava que no existia cap risc d’afectar els vestigis documentats anteriorment.
En un altre sondeig, es van localitzar un paviment d’opus signinum i més restes arqueològiques pendents d’excavació. Per aquest motiu es va proposar una altra ubicació per a la realització del sondeig geotècnic traslladant-lo 3,80 m vers el sud, a l’angle que formen dos murs d’època moderna.
Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Capella del Santíssim
Bibliografia
Joan Eusebi Garcia, Intervencions arqueològiques a l’Arxiu Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1992, (inèdit).
Luis Manuel Gonzálvez, Albert Martin, Emili Revilla, Julia Beltran de Heredia, Informe de l’excavació efectuada a l’Arxiu Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1994, (inèdit). Beatriu Miró, Antoni Rigo, Memòria de les excavacions arqueològiques d’urgència a l’edifici de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1990, (inèdita). Carme Miró, «Els balnea de les domus de Barcino», Quarhis, 7, Barcelona, MUHBA, 2005, pàg. 68-83. Ferran Puig, Isabel Rodà, Las murallas de Barcino, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010. Emili Revilla, Montserrat Coberó, Informe del sondeig arqueològic realitzat al solar de l’Antic Arxiu Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1995, (inèdit).
Codi 042/11 i 068/11 Motiu Canvi paviment. Sondejos informatius Promotor/Propietari Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor Institut de Cultura de Barcelona / Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor Direcció tècnica Josefa Huertas Arroyo Equip Constructora Font Aixecament de planimetria Josefa Huertas Arroyo, Centum Digitalització de plànols i fotografia Josefa Huertas Arroyo
La documentació d’estratigrafia arqueològica al sondeigs 1 i 4 ha constatat la presència de diversos espais encara pendents d’excavació arqueològica; per aquest motiu, es proposa la delimitació dels espais pendents d’excavar i la consegüent intervenció arqueològica, treballs que s’haurien de dur a terme en moments previs a la realització del projecte constructiu. n
30 | Anuari d’Arqueologia 2011
Dídac Pàmies Gual, Lourdes Moret Pujol
Cronologia: Segles I – III. Segles IV – VI. Segles IX – XI. Segles XIII – XIV. Segles XVI – XVII. Paraules clau: Període romà altimperial. Període tardoromà. Necròpolis medieval. Període medieval. Edifici religiós. Edifici civil.
En el present article es presenten els resultats de dues campanyes realitzades a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. La primera, promoguda per la mateixa parròquia, es va realitzar al juny del 2011, amb motiu del canvi de paviment de la capella del Santíssim. La segona, promoguda per l’Institut de Cultura de Barcelona, tenia l’objectiu d’ampliar el coneixement del subsòl de la basílica i es va realitzar entre els mesos de novembre i desembre del 2011. Al finalitzar les dues campanyes es van reblir els diferents punts on es va intervenir. Com es podrà veure al llarg del text, les dades documentades estan molt determinades, entre d’altres factors, per la important entitat de les estructures localitzades i per les dimensions dels espais d’actuació, ja que es tractava de sondejos informatius, sobretot en la segona intervenció. Durant la primera campanya es va practicar una cala de 4 x 4 m situada a l’eix longitudinal de la capella del Santíssim, que va assolir una fondària al voltant dels tres metres per sota del nivell d’ús de la capella, sense exhaurir l’estratigrafia per qüestions de seguretat.
La fase més antiga documentada en aquesta cala s’ha de situar dins d’un moment altimperial romà, amb la presència d’un gran mur, construït amb una tècnica molt acurada, d’uns 90 cm d’amplada, format per petits carreuons amb un acabat per regularitzar i amb una fonamentació de pedra sense treballar i morter. El mur, malgrat la seva localització a una cota relativament baixa, conserva aproximadament 1,50 m de potència per damunt la fonamentació. Els dos paraments són d’idèntiques característiques i no es distingeix la cara interna de l’externa. La seva orientació és coherent amb els cardine de la ciutat.
Conjunt dels murs documentats: a la part superior, els dos més moderns i, al centre, el mur altimperial.
Les seves dimensions i tècnica evidencien que podria ser part d’una edificació important, encara que la limitació pròpia de la cala no permet apuntar de quin tipus d’edifici es podria tractar. La mateixa limitació impedeix donar una hipòtesi sobre els límits de l’àmbit encara que, per la seva entitat, es podria pensar que arribaria al Decumanus Maximus (aproximadament, l’actual carrer de la Ciutat). Posteriorment, el nivell general de l’àmbit es colmatà al voltant d’1 m en un moment que es pot situar al voltant de finals del segle ii - inicis del segle iii dC.
Imatge general de la capella del Santíssim amb la cala realitzada.
Al segle iv dC, s’amortitzà el mur descrit anteriorment, i es construïren dos murs que formen un angle, realitzats amb grans pedres en sec. Al límit oest, i situada sota estructures posteriors, es documentà una gran pedra que podria formar part d’un opus africanus. Intervencions arqueològiques | 31