Page 1

Església de tarragona Núm. 288 Setembre - Octubre 2015 - Quinta època

L’esperança de l’acollida


Quinta època núm. 288 Setembre-Octubre 2015

Església

de tarragona

04

26

El Bloc Didac Bertran

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Santiago Grimau Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna Robert Secretaria: Montse Sabaté Assessorament lingüístic: Rosalia Gras Fotografia: Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2 CP: 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 (ext. 205) a/e: publicacions@arqtgn.cat web: www.arqtgn.cat Subscripció anual: (6 números): 13,00 € Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €

05

Editorial

Església universal

08

12 aL’Any de la Misericòrdia 31 l’Església de Tarragona

Joventut Trobada europea de joves a Àvila

L’entrevista

Dr. Agustí Borrell

10

A fons

Cultura

Bíblia Tarragona acull el I Congrés d’Associacions Bíbliques Ibèriques

Dipòsit legal: T-14-1988 Publicada amb la col·laboració

20

Iniciativa

El Papa Francesc, una veu escoltada

22 «Era foraster i em vau acollir» Dr. Armand Puig

Acció social

Els dolços de les Clarisses

In memoriam

La veu de Càritas Càritas: 50 anys al teu costat

43

Església a Catalunya

Solidaritat Acollida de refugiats a l’arxidiòcesi

39 40

25 Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors

Notícies

A fons

Preu unitari: 2,50 € Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona

35 36

Descobrint les petjades del cristianisme primitiu

12

Una invitacó a aprofundir en el Decret Ad gentes

Jornada de Germanor

06

INSAF

Tarragona missionera

29

A les portes de...

Formació

SUMARI

32 d’Aliments Servei de Distribució de Càritas

Congrés Laïcat XXI

3


El Bloc Antoni Coll Gilabert, periodista

Didac Bertran Amb senzillesa i discreció, com sempre s’ha comportat, Didac Bertran va alçar el seu vas de plàstic —i tots ho vam fer amb ell— quan, aprofitant una reunió de treball, ens va anunciar que deixava el seu càrrec de cap del Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat. En aquest càrrec havia servit tres arquebisbes: Ramon Torrella, Lluís Martínez Sistach i Jaume Pujol. No solament els havia servit com a comunicador, sinó que, en una de les seves múltiples facetes, la d’heràldic, els havia dibuixat l’escut episcopal. Perquè el Didac és —en paraules de Santi Grimau, el seu successor en el càrrec— un pou de saviesa; un pou del qual podríem treure un periodista radiofònic amant de la veritat, un expert en la Setmana Santa i en la Guerra del Francès, un poliglota capaç de parlar anglès i francès, però també paraules en àrab i en grec, un tarragoní que va fer un llibre sobre els nostres carrers, una persona d’Església biògraf del fundador dels Rogacionistes, Annibale Maria Di Francia… Durant molts anys ha estat responsable de la informació que sortia de l’Arquebisbat, dels Fulls Dominicals, de la REVISTA que vostè ara té a les mans, dels estudis de ràdio i TV, i era la persona que de manera amable i a vegades irònica atenia els periodistes que trucaven a l’Arquebisbat per demanar o constatar alguna informació.

Foto: MCS-ARQTGN

Espero que ara que s’ha jubilat pugui gaudir amb la seva família d’un temps lliure que mai no ha tingut. Però jo trobaré en falta la seva amable presència si alguna vegada vaig a Palau, lamentaré no ser testimoni de les seves salutacions quasi versallesques de persona del Renaixement, i riure les bromes que li gastava l’Arquebisbe sovint a costa dels resultat de l’Espanyol, l’equip de la seva ànima. Ell em va encomanar que fes per a cada número de la REVISTA aquesta breu secció, i avui la dedico a ell, sabent que no és el que hauria volgut, però aprofitant que ja no podrà censurar-la. Edt

C/ Mare de Déu del Claustre,5 - 43003 - Tarragona Tel.–Fax: 977 244 474 - Mòbil 689 992 171 a/e: labotigadelacatedral@hotmail.com

4

Objectes de regal i material litúrgic


Editorial A les portes de…

U

n nou curs pastoral ens situa a les portes de moltes situacions, projectes i reptes. Aquest estarà marcat sens dubte per l’Any Jubilar de la Misericòrdia convocat pel papa Francesc, que començarà el proper 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, i es clourà el 20 de novembre de 2016, solemnitat de Crist Rei. Com ens diu el papa Francesc en la butlla de convocació del Jubileu, és «un temps propici per a l’Església perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients. […] La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. […] Aquest és el temps oportú per a canviar de vida!» Tindrem, doncs, l’oportunitat de ser més conscients del que suposa la Misericòrdia davant els diferents drames de la vida com la desesperació d’un jove amb un futur incert, l’acollida de refugiats que fugen dels horrors de la guerra i les persecucions —publiquem en aquest número una nota de Càritas—, famílies marcades per l’atur o tantes i tantes ferides causades per manca d’amor. Des de la REVISTA també ens farem ressò d’aquestes realitats publicant testimonis i rostres de la misericòrdia en l’Església. No oblidem també que aquest mes d’octubre s’ha celebrat el Sínode de la Família, l’Assemblea General Ordinària de bisbes a Roma, sobre «La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani». Seguirem amb atenció les propostes que se’n derivin. També en aquest inici de curs, i en l’àmbit que ens pertoca a nosaltres, el comunicatiu, us agraïm la bona acollida d’aquesta publicació que amb tot l’esforç intentem fer-vos arribar amb el màxim rigor possible i amb l’objectiu que la informació de la vida diocesana ajudi a augmentar el sentit de pertinença eclesial a l’Església de Tarragona. Som a les portes, doncs, d’una tasca ingent. Fem-ho amb esperit comunitari i de servei. Edt

Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus

5


formació L’encíclica Laudato si’ i el Jubileu de la Misericòrdia, novetats d’aquest curs a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós L’Institut compta a partir d’aquest curs amb un nou director, Mn. Joan Miquel Bravo

U

n curs sobre la recent encíclica del papa Francesc, Laudato si’, sobre ecologia i medi ambient, i el Jubileu de l’Any Sant de la Misericòrdia, constitueixen les dues novetats principals d’aquest curs acadèmic de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). Amb la incorporació d’aquests cursos específics, l’INSAF accentua la seva vocació d’aprofundir en els temes d’actualitat. A aquestes novetats se n’hi afegeix una altra. L’Institut compta des de mitjans del passat mes de setembre amb un nou director, Mn. Joan Miquel Bravo, que agafa el relleu de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, que era director en funcions. Mn. Bravo ha explicat que el Centre té per finalitat la formació dels fidels, laics i religiosos, per a l’enriquiment de la seva vida cristiana i la seva participació en l’evangelització. En aquest context, Mn. Joan Miquel Bravo ha manifestat que «durant el primer quadrimestre, els dimecres d’octubre i novembre, s’impartiran classes sobre l’encíclica Laudato si’, relacionades amb l’ecologia i el medi ambient». «I en el segon quadrimestre es dedicarà una atenció especial al Jubileu de la Misericòrdia amb motiu de l’Any Sant que començarà el 8 de desembre d’aquest any per a finalitzar el 20 de novembre de 2016.» Aquest curs monogràfic també s’impartirà en el marc de l’Aula de la Gent Gran. En el transcurs del proper mes de novembre se celebrarà un simposi dedicat a la figura de l’arquebisbe de Tarragona Mons. Josep Pont i Gol, mort fa vint anys, concretament a Solsona, el 4 d’octubre de 1995. El Dr. Pont i Gol va ser arquebisbe de Tarragona des de 1970 fins a 1983.

6

Col·laboració amb la Universitat El nou director de l’INSAF explica que «els cursos de l’Institut permeten complementar altres estudis universitaris que requereixen coneixements propis de les ciències religioses, com és el cas, per exemple, de la biologia o la bioètica». «L’Institut és, en definitiva, un complement eficaç i qualificat de les més diverses disciplines acadèmiques.»


Foto: MCS-ARQTGN

En aquest aspecte es pretén augmentar les relacions i la col·laboració docent amb altres centres, especialment amb la Universitat Rovira i Virgili. «L’INSAF està obert a tothom, a tota la societat i, especialment, al món universitari. Hem de potenciar la relació i la vinculació entre tots els elements que configuren l’àmbit intel·lectual i docent de la societat tarragonina.» Cal destacar que l’INSAF també ofereix un curs de formació permanent del professorat de religió, reconegut pel Departament d’Ensenyament de la

Generalitat, i col·labora amb la celebració dels ja tradicionals Cursos Bíblics d’Estiu. L’INSAF, creat l’any 1996 i vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, compta amb prop de trescents alumnes i una trentena de professors que ja han donat el tret de sortida al nou curs. Oficialment, el dia 22 d’octubre, hi va haver la lliçó inaugural a càrrec del Dr. Xavier Romero Galdeano, prevere del bisbat de Solsona, sobre el tema «La dinàmica de l’evangelització en la missió Ad gentes.» Edt

7


l’entrevista Agustí Borrell Viader, vicari general dels Carmelites Descalços:

«Santa Teresa de Jesús és un model extraordinari per al moment present» Josep Sabaté, periodista Forma part del definitori general, que és el grup responsable de coordinar la vida i les activitats dels carmelites descalços d’arreu del món. De fet, es tracta d’estar disponible al servei de la família carmelitana, en primer lloc dels frares, i també de les monges i dels laics vinculats als Carmel teresià. Com és facil d’imaginar, en un col·lectiu tan gran hi ha una bona diversitat personal, cultural, de maneres de ser i de pensar, i per això crec que una de les preocupacions prioritàries ha de ser fomentar l’acolliment mutu i les relacions de fraternitat entre tots els membres d’aquesta gran família.

P

er al P. Agustí Borrell, recentment elegit vicari Foto: MCSARQTGN general de l’orde dels Carmelites Descalços, el testimoniatge de santa Teresa de Jesús és plenament vigent per a la societat actual. El P. Borrell (Caldes de Malavella, 1959) treballa a Roma junt amb el superior general de l’Orde, el P. Saverio Cannistrà. Aprofitant una de les seves visites a Tarragona, hem pogut ferli unes preguntes sobre alguns temes d’actualitat mentre, de passada, recordava, amb nostàlgia, els anys de seminarista que va viure al convent dels Carmelites Descalços de Tarragona… —Què representa per a vostè la seva elecció com a vicari general dels Carmelites Descalços? Quines són les seves prioritats? El vicari general és el primer col·laborador del superior general en el govern i l’animació de l’orde.

8

—Aquest darrer any hem celebrat el cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús. Quin testimoniatge ens ofereix avui santa Teresa en uns moments de canvis socials i de la mateixa Església? Santa Teresa va viure en un temps que, com el nostre, era de canvis profunds i, per tant, també de dubtes i incerteses en els àmbits social, polític, cultural, religiós… Ella, malgrat totes les limitacions que li imposava l’ambient per la seva condició femenina, va tenir el coratge de viure amb sinceritat i amb autenticitat. Partint de la seva experiència interior, va començar per posar en pràctica allò que ella creia, i de mica en mica va ajudar altres persones a fer el mateix. La seva figura és un model extraordinari per al moment present, perquè ens indica que els grans canvis han de començar des de l’interior de cada persona.


—La comunitat dels pares Carmelites Descalços de Tarragona s’ha renovat. Quines perspectives o projectes hi ha per a la comunitat de Tarragona?

—Recentment, s’ha creat una única província Ibèrica de l’orde carmelità, resultant de la fusió de les cinc províncies anteriors, inclosa la de Catalunya-Balears. Quin és el motiu d’aquesta unificació? Efectivament, el mes de febrer passat es va constituir una nova província a partir de cinc províncies anteriors, entre les quals hi havia la de Catalunya i Balears. La intenció és simplificar les estructures i buscar una col·laboració més gran entre els religiosos de la Península, ara que el nombre de vocacions ha disminuït tant. Volem que aquesta nova organització ens ajudi en el camí de renovació i de replantejament de les nostres presències i activitats que és necessari en aquests moments.

Una de les preocupacions prioritàries com a vicari general del Carmel ha de ser fomentar l’acolliment mutu i les relacions de fraternitat en aquesta gran família

La presència dels Carmelites Descalços a Tarragona ve de molts anys enrere, i ha passat per etapes ben diferents. Per a poder continuar aquesta llarga i rica història, hem demanat l’ajuda dels nostres germans carmelites de Kerala, a l’Índia, una zona on actualment hi ha força vocacions. Un petit grup de religiosos està fent els primers passos per a mantenir la vida de comunitat i de pregària al centre de la ciutat, les celebracions a la nostra església del Carme, i l’atenció a les persones i els grups de la comunitat cristiana. —De quina manera l’encíclica Laudato si’ incideix en la identitat carismàtica del Carmel Descalç? Com a tota l’Església, i a la humanitat sencera, el Papa ens fa una crida forta a repensar la nostra relació amb «la casa de tots» que és el món on vivim. Cal dir que la mateixa encíclica té en compte la tradició carmelitana. Per exemple, cita el Càntic espiritual de sant Joan de la Creu, que canta poèticament la presència meravellosa de Déu en la natura. I el Papa es refereix també a santa Teresa de l’Infant Jesús, per a convidar a posar en pràctica el seu petit camí de l’amor, fet de senzills gestos quotidians que configuren una «ecologia integral». Tant de bo que sapiguem recollir la forta invitació del papa Francesc a viure en harmonia amb l’univers i amb la humanitat. Edt

Instal·lació i manteniment d’equips de megafonia, tractaments en recintes amb problemes acústics i audiovisuals

Serveis d’acústica, megafonia i audiovisuals - Tel: 609 846 990 - a/e: socleartgn@gmail.com

9


cultura Descobrint les petjades del cristianisme primitiu El Centre Tarraconense El Seminari ofereix una proposta concreta per a parròquies, comunitats i entitats d’Església

D

arrere la Catedral de Tarragona, a l’edifici del Seminari, es troba el Centre Tarraconense, un espai que parla de l’evangelització de Tàrraco en la figura de sant Pau, que ajuda a interpretar les nostres arrels en la primitiva comunitat del bisbe Fructuós, primer màrtir de la península Ibèrica i l’evolució d’aquesta comunitat cristiana fins al segle VIII. Com a entitat de l’Arquebisbat s’impulsa la tasca cultural i pastoral, divulgativa i educativa tot convidant a grups i col·lectius a visitar els espais. Endinsar-se en la visita guiada significa descobrir patrimoni mundial de la humanitat tot seguint la ruta dels primers cristians, gaudint de cultura i descobrint uns espais remodelats. És una visita que fa viatjar en el temps i arribar al segle I aC, quan es contempla la muralla romana, passant pel segle XIII a la capella dedicada a sant Pau, al segle XIX en la construcció de l’actual edifici, visitant la sala d’actes del Seminari i una magnífica biblioteca del segle XIX amb més de 120.000 volums. També el

10

Claustre de Sant Pau dedicat al centre d’interpretació del cristianisme primitiu a l’arxidiòcesi. Seu a més de diverses institucions com l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, la Llibreria de l’Arquebisbat i diverses delegacions diocesanes. Des del Centre Tarraconense s’ofereix la possibilitat de visitar aquest espai, de dilluns a diumenge, juntament amb la Catedral, el Museu Diocesà de Tarragona i el Museu Bíblic Tarraconense en una sortida planificada, i dinar en els seus espais per un preu de 16 euros/persona (inclou la visita guiada). El Centre Tarraconense, en xifres A principis de l’any 2012 s’inaugurava aquest espai que, tres any més tard, ja compta amb 30.000 visitants l’any, unes 15.000 persones acollides a les diverses activitats empresarials i institucionals, més de 150 actes formatius, pastorals i culturals, 3 congressos i 50 jornades professionals i empresarials.

Fotos: MCSARQTGN


Entre les activitats permanents que acull el Centre Tarraconense hi ha l’Esit —Estudis Superiors Internacional Tarraconense—, les activitats formatives de l’Escola de lletres de Tarragona, assajos de la Coral Arsmusica i del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, el Festival Internacional de Veus Paral·leles a Tarragona, el Festival Bouquet, Kesse i altres iniciatives a nivell local, activitats pròpies de les delegacions de l’Arquebisbat així com també trobades i jornades diocesanes. Propostes culturals que ofereix —Visites diàries al Centre d’interpretació del Cristianisme Primitiu dintre de la Ruta dels Primers Cristians de la ciutat de Tarragona. —Activitats formatives i culturals vinculades a les institucions que tenen seu al Centre. —Servei de Biblioteca de barri amb sala d’estudi per a tots els veïns de la Part Alta de la ciutat de Tarragona. —Activitats culturals vinculades a la Biblioteca: contacontes, club de lectura, tallers de lectura creativa o exposicions de joves artistes als espais. —Exposicions temporals. —Concerts d’artistes locals. Per a més informació sobre les visites: Adreça electrònica: info@ctarraconense.cat Telèfons: 977 247 190 / 629 819 759 Edt

11


església universal L’Any de la Misericòrdia a l’Església de Tarragona Aquest any de gràcia començarà el diumenge 13 de desembre amb l’obertura de la porta santa de la nostra Catedral de Tarragona

Joan Miquel Bravo, pvre.

E

l papa Francesc ha convocat per a aquest curs pastoral 2015-2016 un Any Jubilar de la Misericòrdia amb el lema «Misericordiosos com el Pare». És una invitació a posar tota l’Església en estat de misericòrdia. La nostra arxidiòcesi també s’està preparant, ja que no vol perdre l’oportunitat de posar al centre del seu anunci i de la seva praxi la misericòrdia. La misericòrdia és un aspecte importantíssim per a la nostra pastoral. En efecte, és un dels trets més característics de Déu Pare i que més és evocada en la Sagrada Escriptura. Per això, l’acolliment de la Paraula de Déu en les nostres comunitats, la seva proclamació, el seu aprofundiment,

12

ens ajudarà a descobrir el veritable Déu, ric en misericòrdia, per tal que també nosaltres siguem anomenats, un dia, benaurats pel fet de ser misericordiosos. Ja la butlla d’indicció de l’Any Jubilar del papa Francesc és un text clar per a reflexionar sobre l’Any Sant i on podem trobar orientacions aplicables a les nostres realitats pastorals i a les nostres vides. La misericòrdia no és una paraula abstracta, expressa el rostre de Déu, l’acció concreta de Jesús de Natzaret i la credibilitat de l’Església. Per això, tindrem un signe clar, durant aquest any jubilar, de quina misericòrdia estem parlant i quina misericòrdia volem anunciar: una creu.


Foto: MCS-ARQTGN

Serà una creu que peregrinarà per totes les realitats de l’arxidiòcesi i que expressarà com s’ha manifestat i el camí que cal recórrer, des de la fe, per arribar a Déu. Per tant, un cop descoberta i acollida la misericòrdia, se’ns convidarà que allí on estigui present l’Església, amb tota la seva realitat, es faci realitat la misericòrdia del Pare, tal com ens l’ha manifestada el seu Fill Jesucrist i es fa realitat viva gràcies a l’acció de l’Esperit Sant.

També mitjançant l’aprofundiment de les obres de misericòrdia, tant en el seu redescobriment teòric com en la seva praxi, on intentarem posar de manifest quina és l’essència de la Bona Nova i què és el que ha de configurar la nostra vida com a creients.

No ens mancaran subsidis, conferències, concerts, pelegrinatges i múltiples iniciatives de les diferents delegacions i secretariats de la nostra arxidiòcesi, així com també dels nostres arxiprestats i de les nostres parròquies, que ens ajudaran a aprofundir i a fer nostre Durant aquest Any aquest any jubilar.

Iniciarem, doncs, tota l’Església de Tarragona, aquest any de gràcia, el tindrem un signe clar: Ja des d’ara ho podeu proper diumenge, 13 de desembre de 2015, amb consultar tant al web oficial una creu peregrinarà del vaticà com al web del l’obertura de la Porta per totes les realitats Santa de la nostra Catedral nostre Arquebisbat, així com de Tarragona. Però, se’ns donarà la informació de l’arxidiòcesi sobretot, se’ns convidarà necessària al Full Dominical al desafiament d’obrir o a la revista Església de Tarragona. la porta d’una veritable conversió del nostre cor, de tal manera que siguem Finalment, tot això ens portarà al diumenge 13 de capaços d’acollir millor, no sols els esdeveniments novembre de 2016, data de clausura de l’Any Sant de la nostra història actual, sinó els reptes que molts a la nostra arxidiòcesi, on aquell dia, amb actitud esperen de nosaltres, és a dir, la coherència entre l’Evangeli i la forma de vida dels cristians en el nostre de gratitud i reconeixement cap a Déu Trinitat, expressarem la nostra acció de gràcies pel temps que dia a dia. se’ns ha regalat i que hem viscut, celebrat, pregat i D’aquí que tots els actes, esdeveniments, compartit. celebracions que s’aniran desenvolupant, durant aquest any, aniran en aquest sentit: posar-nos en el camí de la misericòrdia, un camí que, fins i tot, caldrà expressar pelegrinant, en el sentit estricte de la paraula, a algun lloc jubilar declarat pel nostre Sr. Arquebisbe per a la nostra arxidiòcesi.

13


Imatge de l’Any Jubilar El logotip i el lema de l’Any Jubilar són una bona síntesi del que serà aquest any de la Misericòrdia. Amb el lema «Compassius com el Pare» es proposa viure la misericòrdia seguint l’exemple del Pare, que demana no jutjar i no condemnar, sinó perdonar i estimar sense mesura. El logotip —obra del jesuïta P. Marko I. Rupnik— es presenta com un petit compendi teològic de la misericòrdia. Mostra, en efecte, el Fill que carrega sobre les seves espatlles l’home extraviat, recuperant així una imatge molt apreciada en l’Església antiga, perquè indicava l’amor de Crist que porta a terme el misteri de la seva encarnació amb la Redempció. En el dibuix hi figura el Bon Pastor que toca en profunditat la carn de l’home, i ho fa amb un amor capaç de canviar-li la vida. L’escena es col·loca dins una màndorla o ametlla mística, que és també una figura important en la iconografia antiga i medieval, ja que evoca la presència de les dues naturaleses —divina i humana— en Crist. Els tres ovals concèntrics, de color progressivament més clar cap a l’exterior, suggereixen el moviment de Crist que treu fora l’home de la nit del pecat i de la mort. Per altra banda, la profunditat del color més fosc suggereix també el caràcter inescrutable de l’amor del Pare que tot ho perdona. Edt

50 anys

1963-2013

Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24

padrell@comercialpadrell.com .comercialpadrell.com

Papers pintats · Pintures · Articles neteja · Moquetes · Material decoració · Belles Arts 14


bíblia Tarragona acull el I Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques Un centenar de biblistes aprofundeixen en «El projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana»

D

e l’1 al 3 de setembre el Centre Tarraconense El Seminari va acollir aquest Congrés adreçat principalment a biblistes i convocat juntament per l’Asociación Bíblica Española (ABE), l’Associação Portuguesa (ABP) i l’Associació Bíblica de Catalunya (AbCat). A més dels seminaris versats en l’Antic i el Nou Testament i la Bíblia en la pastoral i la cultura, així com altres actes culturals programats, les ponències centrals van anar a càrrec del professor David G. Horrell (Universitat d’Exeter, Regne Unit), amb el títol «Fear, Hope and Doing God: Wives as a paradigma of Mission in 1 Peter» (‘Por, esperança i bones accions: les esposes com a paradigma de la missió en la Primera carta de Pere’). El professor Horrell va introduir l’auditori a les relacions existents sobre els matrimonis mixtos i la missió cristiana dels orígens mitjançant referències a la literatura paulina i a la Primera carta de Pere. Ràpidament es va centrar en la instrucció adreçada a les esposes que l’autor de la 1Pe fa a 1Pe 3,1-6 i seguidament va plantejar la seva hipòtesi de treball, això és, les esposes com a paradigma de testimoniatge i missió, tot centrantse en la perícope anterior i en 1Pe 3,13-17, destacant la «situació de vulnerabilitat i patiment potencial» de les dones i, per tant, l’interès que té en aquest context un model de conducta que segueixi el camí cristià de la vida, és a dir, viure com ho féu Jesús, el Crist, veritable guia que il·lumina la vida en Déu. L’endemà, dia 2 de setembre, el Congrés va prosseguir amb la conferència pronunciada pel professor José Tolentino Mendonça (que també és un reconegut poeta portuguès), amb el títol següent: «O relato da experiência missionária nas

Fotos: MCS-ARQTGN

cartas de Paulo». El professor Tolentino va posar de manifest que, segons el seu parer, Pau considerava vital la relació entre les comunitats jueves i aquelles formades per gentils, quelcom que va acabar esdevenint una prioritat veritable en l’imaginari de la missió paulina. Tolentino va enumerar algunes de les contribucions que cal atribuir a sant Pau, com la capacitat de Pau de pensar el món amb una configuració diferent, universal i inclusiva, la idea

15


del baptisme com un senyal d’una nova identitat cristiana transformada i transformadora i la responsabilitat de transformar la taula en un lloc integral, un espai d’obertura on les nostres identitats es reinventen a partir de la universalitat de l’encontre amb Jesús. La tarda va ser el torn de la ponència a càrrec del Dr. Agustí Borrell Viader, vicari general dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, sobre el tema «El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau». Borrell va explicar que «Pau no planifica els seus moviments per tal de complir les profecies, però quan observa allò que ha fet, constata que per mitjà de la seva activitat apostòlica el pla de Déu expressat en l’Escriptura es va realitzant». El Dr. Agustí Borrell també va parlar sobre la salvació dels jueus, qüestió que segons el seu parer és molt important, ja que hi ha un principi explícit en l’estratègia missionera de Pau d’anunciar l’evangeli a qui no el coneix (cf. Rm 15,20-21), i també va plantejar la possibilitat del viatge de Pau a Hispània. El tercer i últim dia del Congrés va començar amb una eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe a la capella major del Seminari acompanyat pels respectius presidents de les associacions bíbliques ibèriques i per altres preveres. Els actes pròpiament acadèmics es van iniciar amb la conferència del professor Carlos Gil Arbiol (Universidad de Deusto), sobre «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción». A tall de conclusió, Carlos Gil va fer una síntesi d’allò que havia explicat a bastament durant la conferència, destacant la manca de continuïtat entre el projecte pròpiament paulí i el dels seus seguidors. Ara bé, aquest fracàs aparent va esdevenir un «èxit del fracàs de Pau». Així doncs, «després de la mort de Pau la majoria de les característiques que definiren el seu projecte foren transformades, eliminades o substituïdes per altres que actualitzaven el seu projecte als nous temps». El Congrés va arribar a la fi amb un acte de clausura

16

i un dinar de comiat dels congressistes, que es van acomiadar tot esperant poder-se retrobar ben aviat en una nova ocasió d’encontre de la Paraula de Déu i amb ella!

Fotos: MCS-ARQTGN


Entrevistes Dr. Santiago Guijarro,

director de l’Asociación Bíblica Española:

«El projecte missioner de Pau és integrador i parteix de la fraternitat apostòlica» Redacció

E

l professor Santiago Guijarro Oporto, de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, és llicenciat en Sagrada Escriptura per l’Institut Bíblic Pontifici de Roma i doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Guijarro va ser director de la Casa de la Biblia de Madrid, on va dirigir una nova traducció de la Bíblia per a Espanya i l’Amèrica Llatina. També ha estat el director de l’Instituto Español Bíblico y Arqueológico de Jerusalem. L’any 2010 va assumir la direcció de l’Asociación Bíblica Española. —Aquest Congrés és el primer convocat conjuntament per les tres associacions bíbliques de la Península Ibèrica i Tarragona ha estat la ciutat triada per a aquesta ocasió. Com va sorgir la idea? La idea sorgeix de l’Asociación Bíblica Española, que en altres ocasions havíem organitzat trobades on convidàvem d’altres Associacions, i llavors va sorgir aquesta iniciativa de fer-ho les tres que som presents a la península Ibèrica, per a conèixer-nos millor, per a veure possibles camins de col·laboració i compartir el que anem fent en els llocs respectius. I el fet de triar Tarragona té sentit

perquè és una ciutat on es mostra de manera clara les arrels cristianes, ja que és un dels llocs per on va arribar el cristianisme, per l’antic port de Tarraco. —El tema del Congrés ha estat «El projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana». Com definiria, a partir de les cartes de sant Pau, la seva persona i el seu projecte? De tots els personatges de qui tenim memòria a l’inici del cristianisme, Pau és aquell que clarament va idear un projecte missioner. Això no treu, però, que n’hi haguessin d’altres. El seu projecte és el més conegut i estès. El projecte de Pau és integrador, ell no va evangelitzar en solitari sinó a partir d’una fraternitat apostòlica. En les cartes de sant Pau trobem més de cinquanta noms propis, persones a les quals coneixia i amb les quals estava en contacte. Aquests van ser els que van evangelitzar tota la regió de l’Egeu. El projecte de Pau, la seva estratègia, es va definint a poc a poc. No parteix d’una idea concreta i tancada sinó que la va definint segons les experiències que va tenint. 17


—Què ens diria Pau avui dia, als cristians del segle XXI? Si hagués de subratllar algun tret de Pau diria que va ser una persona completament coherent amb les seves conviccions, estava convençut que la missió havia de ser integradora. Ell va començar sent un perseguidor de l’Església i quan va tenir l’experiència de la seva vocació canvia radicalment i orienta la seva vida d’una altra manera. En un temps com el que estem vivint on hi ha tantes opinions i som atrets per tantes opcions i tants requeriments, el fet de tenir clar allò que s’ha de fer és molt important, sobretot en els cristians. Penso que aquest és un valor molt important a tenir en compte. Això ens convida a ser coherents amb la nostra fe, a viure-la de manera decidida fins i tot en situacions adverses o no gaire favorables. —En el marc del Congrés ha pronunciat una conferència al Museu Bíblic Tarraconense sobre la primera evangelització en l’Església dels orígens. Quins trets caracteritzen la primera generació apostòlica? La idea que acostumem a tenir de la primera missió cristiana és una idea del missioner que parla a les

18

masses i que aquestes es converteixen en masses. Però quan indaguem en els textos i en el testimoni dels primers cristians realment ens trobem amb una experiència de tu a tu, molt personal. La conversió al cristianisme no es va produir per haver escoltat una predicació brillant sinó per determinats contactes personals, a través de testimonis concrets. Em sembla que venim d’una època en què hem estat albirats per un cristianisme social i ens està costant molt passar al cristianisme dels orígens on la fe es transmetia d’un a un en els espais de convivència i en la vida quotidiana, en el treball, el mercat, o bé a casa. Recuperar aquesta idea pot ser una aportació interessant per a nosaltres. —Aquest any en fa cinc que és al capdavant de l’Asociación Bíblica Española. Quines són les seves línies de treball? L’Asociación està formada per estudiosos de la Bíblia, i en conseqüència el seu objectiu principal és afavorir l’estudi i la investigació sobre la Bíblia, fet que respon a la celebració d’aquest Congrés: promoure la divulgació de textos acadèmics i oferir ajudes a la investigació.


Dr. Jan Stefanów,

secretari general de la Federació Bíblica Catòlica Mundial:

«Cal fer present la Paraula de Déu en la vida i la missió de l’Església» Redacció

D

es del mes de gener de 2014, el P. Jan J. Stefanów és el secretari general de la Federació Bíblica Catòlica Mundial. Llicenciat en Teologia bíblica per la Universitat Gregoriana, ha estat director del Centre Bíblic Verbo Divino de Quito (Equador) i professor d’estudis bíblics i missionologia en diferents seminaris de Polònia. Stefanów ha estat un dels participants en aquest Congrés. —Qui forma part de la Federació Bíblica Catòlica? La Federació té dos tipus de membres: els de ple dret, com són les conferències episcopals —110 en formen part—, i els associats, que pot ser qualsevol organització catòlica compromesa en l’animació bíblica —que són 232 membres. Actualment, a nivell mundial, en som més de 300. —Quin va ser el motiu de la seva fundació? Va ser fundada l’any 1969 recollint les recomanacions del Concili Vaticà II i seguint la idea del cardenal Augustín Bea de crear una plataforma de coordinació de l’animació bíblica dins l’Església catòlica. El model que es va seguir va ser la de les Societats Bíbliques Unides que existien en el món protestant, fins i tot en un primer moment es va pensar a col·laborar amb ells, però amb el temps va anar agafant una identitat pròpia. —En els cinquanta anys de la constitució dogmàtica Dei Verbum, amb quins desafiaments es troba la Federació? Jo sempre dic que la Federació apareix de manera visible cada sis anys, quan tenim l’Assemblea plenària. El mes de juny passat vam tenir la darrera

amb el lema «La Sagrada Escriptura com a font de l’evangelització», una idea que han subratllat molt els darrers pontífexs. Qualsevol activitat bíblica ha de sorgir de l’escolta activa de la Paraula de Déu. És un tema pendent encara avui dia a l’Església catòlica. En aquesta Assemblea també va sortir el tema de com podem inspirar les activitats bíbliques en l’Església i és per això que hem creat diferents comissions: Bíblia-immigrants, Bíbliafamília, Bíblia-joves, Bíblia-catequesi, BíbliaSeminari. Aquest darrer va aparèixer com un tema molt important, ja que creiem que cal incloure més l’animació de la Bíblia en la formació dels seminaristes perquè són després els que motiven o frenen qualsevol activitat bíblica. Durant l’Assemblea el papa Francesc va dirigir un missatge en aquesta línia com a resposta a la intervenció del cardenal Tagle, president de la Federació Bíblica Catòlica Mundial, un missatge d’ajuda als preveres que prediquin la Paraula de Déu i que aquesta sigui un fruit de la meditació bíblica. La finalitat és fer-la present en la vida i la missió de l’Església. A nivell personal penso que el repte més gran que hi ha ara mateix és traslladar la tasca que ja s’està fent en els centres bíblics i grups, a petita escala, a nivell diocesà, per exemple, perquè tingui repercussió en altres nivells de la vida eclesial. Els delegats a l’Assemblea van insistir molt en aquest punt i van motivar tant preveres com bisbes. Edt

19


iniciativa Els dolços de les Clarisses Aquest proper Nadal farà un any que es va posar en marxa l’obrador

M

olt a prop del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia es troba el Monestir de Santa Clara. Les germanes clarisses que formen la comunitat porten una vida contemplativa, centrada fonamentalment en la pregària, vivint en un clima de fraternitat seguint l’estil concret de sant Francesc i santa Clara d’Assís. Però des de fa uns mesos s’han endinsat en una nova aventura: la dels dolços. El Monestir compta amb un obrador on hi fan diferents tipus de galetes. Parlem amb les tres germanes encarregades: la Gna. Teresa Pujal, la Gna. Núria Viñas i la Gna. Mercè Calero. La Gna. Teresa explica que es van començar a plantejar aquest projecte davant la manca de feina. «Temps enrere planxàvem roba per alguna església, havíem fet algun treball informàtic, però la majoria de tasques que ens encomanaven eren d’un dia per un altre. Això ens exigia molta dedicació i nosaltres volem respectar els nostres temps, el temps per a

20

Fotos: MCS-ARQTGN

la pregària, per al servei a la comunitat… de manera que vam pensar que un obrador ens permetria poder dedicar-hi unes hores al dia sense deixar de banda la vida comunitària.» A més la Gna. Teresa havia fet un curs sobre rebosteria i els coneixements adquirits van ajudar-les a fer aquest pas. Diuen que és una «feina» bonica i n’estan contentes. D’això no hi ha dubte. Només cal veure amb quina alegria expliquen cada detall del que fan. L’obrador no és un espai gaire gran, però la disposició dels elements forma una cadena perfecta que va des dels estris necessaris, la matèria primera per elaborar-les fins al producte final. De manera que tot està en ordre.

Varietat per triar La Gna. Núria explica que ara mateix tenen cinc tipus de galetes: de mantega, coco, integrals amb panses i les esquerdades, que són d’ametlla i xocolata. «Les últimes que hem incorporat són les d’anís. I per al


curs vinent estem pensant a crear-ne unes d’elaboració pròpia amb avellanes, ja que és un producte típic de la ciutat de Reus», diu. L’equip està format per una germana més, la Gna. Mercè. Un matí qualsevol, fora de l’estiu, en què hi ha menys demanda d’aquest tipus de dolços, totes tres n’elaboren unes trescentes unitats. «Al principi va costar, perquè hi ha molts aspectes que cal tenir en compte, no solament pel que fa a l’elaboració sinó també als controls de la producció, però amb el temps, com tot a la vida, vas agafant experiència», afirma la Gna. Mercè. La comanda d’aquests dolços es pot fer directament al Monestir trucant per telèfon o enviant un correu electrònic (tel. 977 75 05 28 / clarissesreus@hotmail.com), i també es venen en dos establiments de la ciutat de Reus: a la botiga Trencanous, situada al carrer Major, i a la Llibreria Catòlica, al carrer Sant Llorenç. Els preus oscil·len entre 8 i 10 euros cada caixa, segons el tipus de galetes. Edt

Les comandes es poden fer directament al Monestir, via telèfon o a través del correu electrònic 21


a fons «Era foraster i em vau acollir» Armand Puig i Tàrrech, pvre.*.

«E

ra foraster, i em vau acollir» (Mt 25,35). Aquesta és una de les sis paraules que Jesús, el rei de l’univers, adreça als qui estan aplegats a la seva dreta. És l’hora de l’anomenat «judici final», el gran esdeveniment que tanca la història humana i l’obre a una dimensió de novetat i d’eternitat. És la Pasqua eterna, celebrada en la Jerusalem definitiva, l’hora de les noces de l’Anyell. En aquell moment de trànsit entre el món present i el món futur, s’escolten les paraules del qui ha rebut tota autoritat al cel i a la terra i que, per tant, discerneix amb ple coneixement de causa. Jesús, crucificat i ressuscitat, parla a gent de «tots els pobles» (v. 32), en grec panta ta ethnê, és a dir, gent de totes les ètnies del món i, en conseqüència, de totes les religions. Els cristians, aquell «poble» (ethnos) que, segons Mateu 21,43, ha de donar fruits propis del Regne, també hi és. La seva presència és del tot especial, ja que és un poble que coneix el Rei que parla, més encara, que el reconeix com a Senyor i Salvador. Ara bé, aquest poble queda integrat dins els altres pobles, com un de més, ja que el criteri del Rei no és la pertinença a un poble determinat sinó allò que cada persona haurà fet en relació amb els que ell anomena «els germans meus més petits» (Mt 25,40).

verifica en les nostres vides. El text de Mateu 25,31-46 es refereix, doncs, al dia a dia, ja que és ara i aquí que Jesús s’identifica amb els més petits, amb aquells que són forasters i han de ser acollits. Ell afirma: «A mi m’ho fèieu» (v. 40). Seria fàcil reescriure les paraules de Jesús i passar-les al temps present. Aplicant-les al cas dels forasters, que ara ens ocupa, és com si Jesús digués: «Cada vegada que acolliu un foraster, m’acolliu a mi mateix». Però tornem al grec. El terme foraster és la traducció de xenos, és a dir, ‘estranger’, ‘foraster’ —d’aquí el substantiu xenofòbia (‘odi a l’estranger’). La traducció foraster pretén incloure tant els qui són d’un altre país (els estrangers) com els qui, essent del propi país, poden ser equiparats als estrangers (els forasters, ‘gent de fora’). En això, l’Evangeli és taxatiu: cap ombra de xenofòbia no pot entelar les paraules i els fets dels qui el segueixen, sobretot si aquests són pastors del poble de Déu. Ben al contrari, si acollir un estranger és acollir Jesús, llavors té un valor semblant posar-se a pregar davant el Santíssim i atendre un foraster / estranger a la porta de l’església. I és que, com li agrada de recordar al papa Francesc, «la carn de Crist són els pobres». En aquest punt ens hem de fer violència. Els estrangers poden ser incòmodes, exigents, insistents, fins i tot malcarats i aprofitats. Podem, doncs, jutjar-los amb una punta d’indignació (fins i tot justificada), o bé podem mirar-los com el samarità va mirar l’home ferit a la vora del camí, del qual desconeixia la identitat: era ben bé un «foraster», aquell home! Dit d’una altra manera, podem deixar-nos endur per aquells sentiments que, de manera espontània, ens porten a jutjar i condemnar l’altre, o bé podem

La consciència europea, empeltada de cristianisme, ha de reaccionar

La capacitat de ser misericordiós és, doncs, l’agulla de la balança del Rei i Senyor que aplega tots els pobles de la terra quan la història es clou. I, alhora, és l’agulla de la balança que sospesa i interpel·la cada deixeble de Crist en el temps present, en l’ara i en l’aquí. L’expressió judici final és de caire escatològic i, per tant, s’aplica al futur i al present, ja que el terme final significa ‘definitiu’, ‘decisiu’. Cada dia som jutjats, perquè cada dia la salvació que hem rebut es 22


L’emergència humanitària és tan greu que l’egoisme dels Estats esdevé una agressió a la humanitat

23


deixar-nos atraure pels sentiments de Crist Jesús, els quals fonamenten l’Evangeli de la misericòrdia. Aquest és, també, el dilema, avui, a Europa: aixecar filats amb punxes a les fronteres dels Estats o bé donar visats per raons humanitàries que permetin el pas cap als països o territoris que tinguin preparat l’acolliment dels qui ho han perdut tot. Les imatges d’aquests dies sacsegen l’ànima d’Europa. Les llargues files de persones, la majoria joves —els vells, s’han hagut de quedar a casa—, amb nadons i infants petits als braços, que fugen de la guerra i del mal viure, recorden l’exili esgarrifós de l’any 1939 a casa nostra. També el recorden les corrues de soldats alemanys presoners, caminant per la neu i deportats a Sibèria l’any 1945. La tràgica història de les barcasses-taüt al Mediterrani o dels camions-taüt trobats a Àustria, fan pensar en els búnquers de càstig dels lager nazi, on les persones morien consumides per la fam —així va morir sant Maximilià Kolbe, a la cel·la 18 d’Auschwitz. Nosaltres, ciutadans d’aquesta Europa del 2015, que coneixem els fets, no podem mirar-nos-els com qui es mira un documental que narri històries d’altres temps. La consciència europea, empeltada de cristianisme, ha de reaccionar. No s’hi valen excuses, de l’ordre que siguin. L’emergència humanitària és tan greu que l’egoisme dels Estats esdevé una agressió a la humanitat.

24

Els qui se’n van de casa seva, no ho fan perquè sí. Els qui abandonen Síria, Afganistan, Palestina o Somàlia deixen enrere països destrossats per la guerra i/o el terrorisme. Els qui fugen d’Eritrea s’escapen d’un país tenallat per un règim que persegueix els ciutadans mateixos. Els països del voltant han fet el que han pogut: Líban, per exemple, l’últim país de la regió on no hi ha una guerra oberta i on les religions conviuen, ha acollit un milió de refugiats (sobre una població d’uns quatre milions i mig de persones). Mentrestant, els països d’Europa discutien les «quotes» de refugiats (40.000 persones), com qui debat sobre mercaderies perilloses. L’ànima d’Europa no pot quedar hipotecada i, a la llarga, desfigurada per fets com aquests. L’humanisme és un dels signes de la identitat europea que ha arribat al món sencer, i ara Europa sembla perdre, amb una xenofòbia explícita o implícita, allò que l’ha feta gran i que prové de la seva arrel cristiana: la cura de l’altre. El compromís de tots i cadascú va més enllà dels límits de les pròpies comunitats. La responsabilitat dels pastors del poble de Déu i de tots els cristians passa per l’anunci i la posada en pràctica de l’Evangeli de Jesús sine glossa, és a dir, en el seu estat pur i primigeni. Les consideracions geopolítiques ens ajuden a entendre la situació i hem de conèixer-les, però el discurs cristià es fonamenta sobre la Paraula de Déu —som homes de la Paraula!—, i l’Evangeli parla ben clar. En aquest sentit, reconstituir l’ànima d’Europa és una tasca necessària, i una de les maneres de fer-ho és deturar amb la força de la Paraula una xenofòbia —sovint latent, no formulada com a tal— que és contrària a l’Evangeli de Jesús. El Senyor ens diu: «Era foraster, i em vau acollir.» Aquest és el nostre principi, el nostre punt de partença. Cada deixeble de Jesús ha de treballar, a tots els nivells, a favor d’aquest Evangeli de l’acolliment generós, i preparar d’aquesta manera el proper Any Sant de la Misericòrdia. Edt *Article publicat a la revista El Bon Pastor (Setembre de 2015, n. 69)


solidaritat Una acollida que dóna esperança Càritas Diocesana coordinarà l’acollida dels refugiats a partir dels protocols d’acollida que estableixin les administracions públiques

D

avant la situació dramàtica de milers de refugiats sirians arribant a Europa com a conseqüència dels horrors de la guerra i les persecucions, el papa Francesc feia a principis de setembre una crida contundent: «L’Evangeli ens crida, ens demana que siguem el proïsme dels més petits i abandonats; que els donem una esperança concreta i no diguem només “ànim, paciència”! […] Per tant, en la proximitat del Jubileu de la Misericòrdia, adreço una crida a les parròquies, a les comunitats religioses, als monestirs i als santuaris de tot Europa perquè mostrin que l’Evangeli és concret i acullin una família de refugiats. Que cada parròquia, cada comunitat religiosa, cada monestir, cada santuari d’Europa allotgi una família, començant per la meva diòcesi de Roma.» D’acord amb aquesta crida del Papa, el Sr. Arquebisbe, mitjançant una carta, s’ha adreçat a tots els rectors de les parròquies i a les comunitats religioses de la nostra arxidiòcesi per si poden acollir en algun pis, o bé a la rectoria de la mateixa parròquia, una família de refugiats. En un comunicat de Càritas Diocesana es manifesta que «abandonar la llar, el teu país i l’entorn que t’ha vist néixer és una de les experiències vitals més doloroses que pot afrontar una persona i la dignitat que el sustenta». «Les administracions dels Estats han de ser conscients que evitar aquest èxode no desitjat forma part d’un dels deures més bàsics de la justícia social. Per això Càritas i altres entitats d’Església treballen des de fa molts anys la crua realitat de la immigració per tal de donar acollida a

tantes i tantes famílies que han patit la dura realitat d’haver de marxar de casa per construir en un altre país una vida més digna.» A la nostra arxidiòcesi serà Càritas Diocesana qui coordinarà tot aquest procés un cop es rebin les indicacions i els protocols d’acollida que estableixin les administracions públiques. Es crearà una comissió de Càritas Diocesana de Tarragona per tal de gestionar l’arribada dels refugiats, que estarà coordinada amb Càritas Catalunya, el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i Cáritas Española pel que fa a l’Estat. Aquesta comissió donarà l’assessorament i les pautes a totes les Càritas per tal de poder gestionar millor, juntament amb altres entitats socials i amb les administracions públiques, tot el procés d’acollida que s’esdevingui des del moment de l’arribada dels refugiats. El Sr. Arquebisbe agraeix de cor tot l’esforç que es pugui fer, i demana que «resem perquè puguem ajudar els nostres germans que estan en situacions molt precàries». Edt

Càritas i d’altres entitats d’Església treballen des de fa molts anys la crua realitat de la immigració 25


tarragona missionera Una invitació a aprofundir en el Decret Ad gentes Aquest decret, sobre l’activitat missionera de l’Església, va ser promulgat el 7 de desembre de 1965

P

er commemorar els cinquanta anys de l’aprovació del decret del Concili Vaticà II sobre l’activitat missionera de l’Església volem reflexionar l’aforisme «l’Església és missió» que caracteritza l’Església sorgida del Vaticà II i sintetitza la seva raó de ser. A més d’una celebració commemorativa hauria de ser un nou començament que ens impliqués a un replantejament estructural de les Esglésies particulars. Però també correspon a les Esglésies antigues ajudar les joves Esglésies en aquest procés. Crist, en el poder de l’Esperit, orienta, dóna energia i posa en pràctica les reformes perquè la seva Església, l’encarnació de la seva presència en la història de cada grup humà, sigui realment el sagrament de la salvació i de la reconciliació.

El decret Ad gentes i la definició missionera de l’Església Els primers números del decret Ad gentes tracten de doctrina; tenen a veure amb el «ser» de l’Església, és més que suficient afirmar que ser cristià és sinònim de ser missioner. Si no sóc missioner, llavors no sóc cristià. El Concili Vaticà II ha situat la missió en la definició de l’essència de l’Església: «Per tal com el Crist és la llum de les nacions, aquest sagrat Concili, reunit sota la inspiració de l’Esperit Sant, desitja vehementment il·luminar tots els homes amb la seva claredat, que resplendeix sobre la faç de l’Església, anunciant l’Evangeli a tota criatura (cf. Mc 16,15). I com que l’Església és en el Crist com un sagrament o signe o instrument de la íntima unió amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà, insistint en l’exemple dels Concilis anteriors, es proposa declarar amb tota exactitud als seus fidels i a tot el món la seva naturalesa i la seva missió universal.» L’Església particular és l’Església universal que planta la seva tenda entre la gent Les Esglésies locals constitueixen el lloc on el regne de Déu es fa present i visible enmig dels homes i els inflama amb el foc de la missió. Ella està cridada a ser solidària i a dialogar amb grups humans presents al seu territori. Ubica l’Església en una situació que ens agrada qualificar de frontera, tant geogràfica com humana. La missió ad gentes ens situa de fet en el centre del drama concret de la humanitat, a la qual s’ha d’anunciar la novetat del Regne de Déu, i en la qual s’ha de realitzar la societat alternativa, segons els imperatius radicals de l’Evangeli. Aquesta Església existeix per a la humanitat. L’Esperit es manifesta en l’Església local (1Co

26


14) amb una riquesa de carismes per mitjà dels quals l’únic Esperit dóna a cada fidel la crida i la responsabilitat de la missió, en el procés de la nova creació a la qual tendeix tota la seva activitat. És l’Esperit qui dóna l’eficàcia als ministeris necessaris per a la missió, els uneix, els ordena i els preserva.

i amb el Vaticà II. És evident que en aquest camp, el Concili es troba als seus començaments. Mai no és tard! Per la seva part, el P. Vito del Prete, director de la Pontifícia Unió Missional, ens recorda que

També a les Esglésies locals, l’evangelització emergeix com la categoria fonamental de la seva naturalesa i està present i orienta tots els sectors de la seva activitat, de les persones i de les tasques que estan cridats a desenvolupar. És temps de donar vida i concreció a aquesta Església local, que el Vaticà II i el magisteri oficial successiu ha descrit en la seva naturalesa i en la seva missió. Què em diuen els homes? Què busquen? En paraules del cardenal Fernando Filoni, prefecte de la Congregació per a l’evangelització dels pobles, ens hem referit als principis teològics de la missió de l’Església, principis que no podem separar mai de la missió del Fill, que va ser una missió encarnada que cal «portar fins a la fi de la terra» (Lumen gentium, 17). La història dirà com, i ens dirà també el tipus de llenguatge que haurem de fer servir. Segurament haurem de desfer-nos de massa intel·lectualismes en les explicacions de les veritats de fe i situar-nos en el camí de l’experiència de vida comunitària. Cal arribar a la ment, cert; però sobretot cal fer que cremi el cor dels nostres companys de viatge. El pastor no pot viure atent a tancar la porta de la pleta, feliç i content perquè el llop no podrà entrar, sinó que ha de viure en la inquietud de batre els camps on nodrir les ovelles i on trobar les que s’han perdut. Imitant els anhels amb els quals el papa Francesc somia i anima l’Església a no deixar-nos robar l’alegria, l’esperança, la missió, etc., també a nosaltres ens agradaria somiar una Església tota en estat de missió. Ens augurem que l’Evangelii gaudium pugui col·laborar en aquesta apropiació missionera de l’Església i saldar el deute que tenim amb l’Evangeli

l’Església universal s’encarna de fet en les Esglésies particulars, constituïdes de tal o tal porció d’humanitat concreta, que parlen tal llengua, són tributàries d’una herència cultural, d’una visió del món, d’un passat històric, d’un substrat humà determinat. L’obertura a les riqueses de l’Església particular respon a una sensibilitat especial de l’home contemporani. «Guardem-nos de concebre l’Església universal com la suma o, si es pot dir, la federació més o menys anòmala d’Esglésies particulars essencialment diverses. En el pensament del Senyor és l’Església universal per vocació i per missió, la qual, fent les seves arrels en la varietat de terrenys culturals, socials, humans, pren a cada part del món aspectes i expressions externes diverses. »Pel mateix, una Església particular que se separés voluntàriament de l’Església universal perdria la seva referència al designi de Déu i s’empobriria en la seva dimensió eclesial. Però, d’altra banda, l’Església difosa per tot el món es convertiria en una abstracció si no prengués cos i vida precisament a través de les Esglésies particulars (Evangelii nuntiandi n. 62). Edt

27


28


Una història diocesana: l’impuls educatiu i social del barri de Bonavista El diumenge 15 de novembre celebrem la Jornada de Germanor amb el lema «Una Església i mil històries gràcies a tu»

«T

ot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). Aquesta frase de l’Evangeli pren especial relleu en el context de la Jornada de Germanor, un moment significatiu de l’any en què som més conscients de la gran acció pastoral, social, cultural i assistencial que fa l’Església amb tot el seu conjunt d’activitats. Amb motiu d’aquesta campanya que porta per lema «Una Església i mil històries gràcies a tu», en aquesta ocasió destacarem un exemple, una «història» present a la nostra arxidiòcesi de Tarragona: una realitat parroquial i educativa en un barri com el de Bonavista, que es va desenvolupar en la dècada dels anys seixanta fruit d’un flux migratori que cercava millors perspectives de vida. En els primers anys el barri va patir greus carències d’infraestructures bàsiques, una d’elles en l’àmbit educatiu. I va ser aleshores la Parròquia qui, a poc a poc i amb molt d’esforç, va anar cobrint les necessitats de la zona. En aquell moment l’Església va ser la impulsora d’una xarxa assistencial que ha anat evolucionant i perfeccionant-se amb el pas dels anys fins arribar avui dia. L’Escola Joan XXIII neix l’any 1967 sota el nom de Colegio Nuestra Señora de Lourdes. El capellà del barri, Don Faustino Arnal, va crear l’escola per cobrir les necessitats educatives de la zona. El Col·legi va complir un servei importantíssim al barri, ja que va servir com a teleclub i lloc d’esbarjo. A més, s’impartien cursos de formació per a joves, com mecanografia i certificat d’estudis primaris. També servia per a l’esplai, la catequesi, les assemblees reivindicatives dels veïns, trobades de dones, reunions sindicals… Les portes sempre eren obertes. Tanmateix, molts dels alumnes que acabaven els seus estudis obligatoris no podien anar als dos únics centres de Formació Professional que hi havia a Tarragona, perquè estaven saturats. Llavors neix la consciència de perllongar estudis en un altre centre, l’Escola Joan XXIII. Don Faustino va aconseguir

els ajuts per iniciar, en un primer edifici de tallers, l’any 1969, la Formació Professional. A més, l’Escola sempre ha estat alerta als canvis que porta la societat i en aquest sentit s’avança l’obligatorietat de l’aprenentatge del català i impulsa l’inici de la Informàtica al centre l’any 1985. El curs 2005-2006 l’escola va introduir una aula d’acollida adreçada als alumnes nouvinguts amb un desconeixement total de la cultura i la llengua catalana. Segons Mn. Joan Àguila, capellà de l’Escola, «en un barri com el nostre és molt necessari que una institució educativa, a més d’aportar l’excel·lència i la professionalitat a nivell pedagògic, aporti un “plus de fe” en els nostres alumnes». Joan Llatse, director de l’Escola Joan XXIII, explica que l’acció principal social del centre «s’ha de concretar en el fet d’oferir als nostres alumnes les mateixes oportunitats que té un alumne de qualsevol altra escola; ajudar-los per tal que aprofitin totes les oportunitats que el futur els plantegi». A més, la tasca social que du a terme la Parròquia de Santa Maria de Bonavista, com tantes altres parròquies, és immensa. Mn. Isidre Foguet n’és l’actual rector. «La principal, sens dubte, és la que es fa des de Càritas parroquial amb l’acolliment i seguiment d’unes 80 famílies que atenem amb tots els mitjans al nostre abast, com també la col·laboració amb entitats del barri que tenen un acusat caire social, com el menjador social, la Llar de jubilats o el Centre Cívic», explica Mn. Foguet. Les obres del nou complex parroquial del barri ha suposat també una oportunitat laboral per a molts treballadors de la construcció residents a Bonavista i per a empreses del mateix barri gràcies a la clàusula social que s’ha inclòs en les condicions d’adjudicació de l’obra. Aquesta és només una història d’entre milers que podríem destacar arreu de l’arxidiòcesi. La seva aportació, per petita que sigui, rendirà molt. En podeu estar segurs. Edt 29


joventut Més de cinc mil joves es congreguen a Àvila en el V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús

D

el 5 al 9 d’agost va tenir lloc a Àvila la Trobada europea de joves, en el V Centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, on hi van participar més de 6.000 joves cristians, entre ells, cinc-cents joves procedents de les diòcesis amb seu a Catalunya que formen el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ). També hi va haver representació de joves de l’arxidiòcesi. En Rubén Blasco és un jove seminarista de l’arxidiòcesi que ha participat en la Trobada i ara comparteix l’experiència viscuda. «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» Aquest estiu he tingut el regal de poder assistir a la Trobada Europea de Joves que va tenir lloc a la ciutat castellana d’Àvila amb motiu del V Centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, a la qual vam assistir alguns joves de la nostra arxidiòcesi. Amb el lema «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios», més de cinc mil joves vam omplir la ciutat d’Àvila durant uns dies per a conèixer els passos de la Santa i descobrir en la seva figura un exemple de seguiment del Crist. Per a mi ha estat una gran experiència d’Església, en la qual he pogut compartir la meva fe amb milers de joves catòlics d’arreu d’Europa. Ha estat tot un redescobriment de santa Teresa de Jesús, que tot i saber molt de la seva vida i obra, ara m’hi he apropat amb una mirada més profunda. Els joves hem pogut gaudir d’uns dies a la ciutat en la qual la proposta resseguia tres itineraris diferents inspirats en les obres de la santa: «Camino, Vida y Moradas», era trobar-se amb el Crist a través de la pregària. Jesús continua cridant joves avui dia al seu

30

costat per a donar-nos una missió des dels nostres ideals. L’ambient en cada moment del dia s’adaptava a les circumstàncies. Repartits per grups, podíem cultivar la dimensió espiritual amb catequesis impartides per una trentena de bisbes. En acabar, els mateixos grups celebràvem l’eucaristia presidida pels bisbes. Moments de pregària i recolliment a les catequesis, tot demostrant que a Europa hi ha joves que volem apropar-nos a Déu i ho fem amb gran alegria. En altres moments, l’organització proposava escollir la nostra pròpia aventura: tallers, conferències, visites culturals a la ciutat i exposicions. Cada nit, després de sopar, a l’escenari muntat al Lienzo Norte de la ciutat tenien lloc les activitats musicals, el vídeo mapping de la vida de santa Teresa projectat sobre les muralles d’Àvila o els concerts que cada nit s’han celebrat a l’escenari central de la Trobada i que han comptat amb artistes de renom de la música catòlica a Espanya i amb artistes consagrats dins el panorama musical espanyol, i també vam comptar amb l’actuació de l’humorista Santi Rodríguez, el qual amb un monòleg va fer riure els 5.500 joves que ens vam donar cita aquests dies a Àvila. A la penúltima nit, però, va tenir lloc la vetlla de pregària presidida per Mons. Xavier Novell, bisbe de Solsona i president del Departament de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola. En l’acte, els joves van resar a partir de les meditacions entorn de la figura de santa Teresa. Un moment important de la vetlla el van protagonitzar quatre joves que van sortir a explicar el seu testimoni: un matrimoni, un sacerdot i una jove a punt de consagrar-se. Després de la lectura de l’Evangeli, Mons. Novell va instar els joves a deixar-se estimar per Crist i els va


Jesús continua cridant joves avui dia al seu costat per a donar-nos una missió, des dels nostres ideals

recordar que el seu amor no té competidors. «A tu, com podria explicar-te com i quant t’estimo?», els deia. «A tu, que ets de la generació del telèfon intel·ligent. Tu, que a través d’aquest sorprenent aparell, ho fas tot et relaciones, estudies, et desplaces, mires les teves sèries favorites, fins i tot em reses. Tu, que aquests dies has buscat un endoll com un boig. Tu, que quan arribes a un lloc, el primer que mires és si tens wifi. Mira, tu ets com el mòbil i jo com la teva font d’energia i cobertura. Tu, sense mi, no pots fer res, ets un aparell intel·ligent però inútil. Tu, sense mi, t’apagues. Tu, sense mi, no arribes, et quedes molt curt. Tu, sense el meu amor, t’esgotes i no dones per a més.» La part central de la vetlla va ser l’adoració eucarística, que va transcórrer en silenci absolut.

L’últim dia va tenir lloc la missa d’enviament, presidida per Mons. Ricardo Blázquez, cardenal arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, i concelebrada per tots els bisbes que aquests dies van ser a Àvila, així com pels delegats de pastoral juvenil de tot Espanya i altres sacerdots que han acompanyat els joves, sacerdots que durant tots els dies han estat disponibles per escoltar els joves i celebrar amb ells el sagrament de la reconciliació. Han estat centenars els nois i noies que cada dia es confessaven. Edt

31


acció social Goretti Cebrian, treballador social i responsable del projecte SDA de Càritas Diocesana de Tarragona:

«El nou model de distribució d’aliments de Càritas ha millorat el sistema de repartiment promocionant l’autoestima i la implicació de la persona» Redacció

D

avant un nou context de crisi econòmica i el conseqüent augment en la demanda de persones i famílies que acudien a les Càrites parroquials per a cobrir les seves necessitats bàsiques, sobretot alimentàries, es comença a plantejar un nou sistema de distribució, més eficaç: el Servei de Distribució d’Aliments (SDA). Actualment a l’arxidiòcesi hi ha 44 SDA en funcionament i 9 en previsió d’implantació al llarg del curs 2015-2016. Coneixem més a fons aquest projecte i el seu funcionament. —En què consisteixen els SDA? És un Servei de Distribució d’Aliments basat en l’acompanyament i la dignificació en la forma d’oferir l’ajuda d’aliments en espècie. L’SDA està destinat a facilitar aliments a persones soles i famílies que tenen dificultats econòmiques per a cobrir adequadament les seves necessitats, amb l’objectiu de poder oferir un servei de més qualitat i alhora reforçar la dimensió promocional i educativa amb les famílies. Els participants disposen d’una puntuació, segons els membres de la unitat familiar, que poden bescanviar per aquells aliments que prefereixen. Considero que és un projecte que ha millorat la metodologia de repartiment dels aliments oferint un servei més proper i personalitzat. La base de l’acció, des dels serveis liderats per voluntaris, és la promoció i l’acompanyament a les persones en els seus processos de recuperació social i econòmica.

32

—Quan es comença a implantar aquest servei a l’arxidiòcesi i davant quina necessitat? Una de les accions que sempre ha identificat Càritas és el repartiment d’aliments. Càritas Diocesana de Tarragona, des de 1965, el realitza a través de les Càritas parroquials o des de projectes específics. Amb l’arribada de la crisi econòmica i l’agreujament de les situacions de necessitat de les famílies al llarg de l’any 2010, ens trobàvem amb un increment de la demanda que desbordava els serveis de repartiment tradicional de les Càritas parroquials, que dedicaven molts esforços en la gestió dels aliments, quan el que volíem era oferir un acompanyament més proper i dedicar temps als participants. Així doncs, per tal de poder oferir un servei de més qualitat, es va valorar la necessitat de canvi, al llarg de l’any 2012, amb un nou model de distribució d’aliments que millorés el sistema de repartiment optimitzant els recursos, Fotos: MCS-ARQTGN


i que alhora promocionés l’autoestima de la persona i la seva implicació en la tria dels productes. —Quin procediment se segueix abans d’obrir-ne un? Hi ha diversos elements que condicionen la implantació i el desenvolupament del projecte: el nombre de persones necessitades o participants, l’organització de l’equip de voluntaris, l’espai i els aliments dels quals es disposa. La implicació i participació de l’equip parroquial per engegar l’SDA és imprescindible. Tots els serveis han de disposar d’una planificació prèvia, que requereix una formació dels voluntaris i la preparació de la infraestructura, que en cada cas s’adapta als espais. És preferible disposar d’espais acollidors i on es puguin disposar els aliments visibles per a la seva tria. —D’on provenen els aliments i com es procedeix a la seva distribució? La procedència dels aliments és del Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona, Aliments del Programa FEAD (Fons d’Ajuda Europea per les persones més Desfavorides), campanyes i col·lectes pròpies de Càritas, convenis amb institucions, donatius i col·laboracions d’empreses i particulars més l’adquisició d’aliments amb els recursos propis provinents de la comunitat parroquial, entre d’altres. Podem dir que, aproximadament, tot i que depèn de cada Càritas Parroquial, un 60% dels aliments distribuïts provenen dels fons propis, ja sigui de la compra o de donatius i campanyes. La resta són provinents del Banc d’Aliments i de l’ajuda de la UE.

—Quines persones hi poden anar i des d’on es deriven? Els serveis de Càritas estan oberts a totes les persones de la comunitat parroquial que ho necessitin. Les persones poden venir derivades dels serveis socials municipals o comarcals, segons els acords establerts amb les Càritas Parroquials, o ser valorats directament pels equips d’acollida de la parròquia. En el darrer cas es realitza una primera acollida a les famílies, on es valora la situació socioeconòmica. Es fan revisions trimestrals de l’ajuda, a més de fer els seguiments i acompanyaments oportuns, segons les situacions de cada família. Per a beneficiar-se de l’ajuda d’aliments a través de l’SDA s’estableix un barem econòmic orientatiu, en funció de l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya), que determina el límit d’ingressos per sota del qual una família en pot ser beneficiària, tot i que s’ha de tenir en compte que en cada cas es valora la situació familiar de manera individualitzada. —Quin és el perfil dels usuaris? Els col·lectius prioritaris són aquelles famílies o persones amb més risc de patir exclusió o empobriment, com poden ser famílies monoparentals, famílies amb menors dependents, persones amb problemes de salut sense cobertura sanitària, aturats de llarga durada sense dret a subsidis ni ajudes econòmiques, persones en processos de reinserció social o víctimes de violència.

33


a peu de carrer L’SDA de Campclar, un servei a més de dues-centes famílies sense recursos Un dels quaranta-quatre serveis de distribució d’aliments (SDA) a l’arxidiòcesi està ubicat al barri de Campclar, a Tarragona, al costat de l’església parroquial de Santa Tecla. L’SDA està obert cada dilluns i dijous, de 16.00 h a 18.00 h, i al llarg del mes rep unes dues-centes famílies. Aquest Servei és un dels més recents de l’arxidiòcesi, ja que es va beneir i inaugurar el passat dia 13 de desembre. La posada en funcionament va ser possible gràcies a l’ajuda de l’empresa Arola, que cada dos anys escull un projecte i el subvenciona, a més d’implicar-hi els seus treballadors. Més d’un centenar dels treballadors de les diferents seus que té arreu l’Estat es van aplegar al barri per a pintar, pavimentar, transportar capses, instal·lar els llums i col·locar els aliments, entre d’altres, i així posar-lo en funcionament. Com a detall curiós, l’edifici ha guanyat el primer Premi Ex-Aequo en la categoria d’edificis d’ús públic de la IX Biennal Alejandro de la Sota en la Mostra d’Arquitectura de Tarragona. José Ramón Bahillo, el responsable d’aquest SDA, ens explica que cada persona o família només hi pot acudir un cop al mes, el dia que se’ls assigna des del despatx parroquial. Sense aquesta visita prèvia al despatx per a avaluar la situació personal i laboral de cada cas és impossible accedir-hi. «Només hi poden accedir persones empadronades al barri de Campclar i se’ls demana tota mena de documentació que acrediti que necessiten realment aquest ajuda.»

La Queen és una de les usuàries d’aquest servei. És de Nigèria, fa catorze anys que és aquí a Catalunya i té quatre fills. Un dilluns al mes va a l’SDA per a poder recollir els productes que els seus vint-i-sis punts li permeten. Quan arriba, una voluntària de Càritas l’acull i l’acompanya a través de les diferents prestatgeries de l’SDA perquè triï els productes. Cada persona usuària té una fitxa personal on hi consten les seves dades, com per exemple les vegades que hi ha anat i els productes que ha triat. D’entre els productes hi trobem llegums, llet, sucre, pasta, conserves, sucs, fruita, farinetes per als infants, productes d’higiene personal i també alguns productes que es mantenen en fred com pot ser carn, peix o ous. El compromís del voluntariat Una tasca clau la duu a terme l’equip de voluntaris que, gràcies a la seva indefallent col·laboració, fan que el projecte sigui possible. «Aquest SDA atén de mitjana entre vint i vint-i-cinc famílies cada dia que obre i som un equip de dotze voluntaris, sis els dilluns i sis els dijous», explica Bahillo. Felipa Martínez n’és una des de fa quatre anys. Ella va començar col·laborant puntualment amb Càritas a través d’una religiosa que coneixia a la Parròquia. Quan es va quedar vídua va intensificar aquest voluntariat i ara col·labora els dilluns i dijous, i també els dimecres, que és el dia que cal anar al Banc d’Aliments per a recollir els productes i organitzar-los. Martínez explica que la relació amb les companyes és excel·lent tot i que amb els usuaris a vegades es donen situacions difícils. Un 70% són immigrats, la majoria musulmans, i molts no entenen l’idioma, fet que dificulta la comprensió i el diàleg. Edt

Una tasca clau la duu a terme l’equip de voluntaris que, gràcies a la seva indefallent col·laboració, fan que el projecte sigui possible

34


notícies La Catedral de Tarragona acull un concert únic, el del Cor del Gran Teatre del Liceu Tota la recaptació es va destinar a la restauració de la capella de Santa Tecla de la Catedral

U

na gran afluència de públic va assistir, el dijous 17 de setembre, al primer concert benèfic organitzat per la comissió prorestauració de la capella de Santa Tecla de l’Arquebisbat. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va agrair al públic la seva assistència i va animar-los a participar en tots els actes programats en benefici de la restauració d’aquesta capella. A través de la música sacra, la música amb orgue i l’òpera, els assistents van gaudir, en un emplaçament únic, amb peces de Bach, Mendelssohn, Casals, Rossini, Verdi i Mozart. La música de Pau Casals també va tenir una presència especial amb temes com O vos omnes, Nigra sum o L’estel (El Pessebre). La vessant més operística de la vetllada va incloure títols com La flauta màgica, Cavalleria rusticana i Nabucco, títol amb què el Liceu obrirà la temporada 2015-2016. Entre les propostes de col·laboració econòmica per la restauració de la capella s’ha creat el carnet Amics de Santa Tecla. Es pot trobar més informació al web www.totspersantatecla.cat. Edt

Una experiència de servei i convivència El grup de joves de l’arxiprestat de Reus, que ens venim trobant dos cops al mes des de fa sis anys, vam prendre la iniciativa que aquest estiu ens havíem d’implicar una mica més i fer una experiència que ens permetés créixer en la fe, fent un servei. Mn. Enric Mateu, rector de la parròquia de Cunit i Segur de Calafell, ens va proposar anar a pintar la tanca de l’església de l’Assumpció de Segur i participar, junt amb els joves d’ambdós pobles, d’aquesta vivència. Animats a treballar, a més de pintar, netejar, cantar i passar moltíssima calor, vam poder compartir molts moments especials que van servir per a conèixer-nos més entre nosaltres. Hi va haver temps per a tot: vam aprofitar per passejar pel poble, anar a la platja, ruixar-nos amb la mànega del jardí, anar a fer un gelat, una pregària nocturna a l’ermita de Sant Miquel i també vam aportar el nostre testimoni a les misses del diumenge. El nostre servei, sense pretendre-ho, va acabar sent una tasca evangelitzadora, ja que va mobilitzar la gent del poble a col·laborar. Ens portaven el dinar i el sopar, així com refrigeris per tornar a agafar forces i continuar la feina, i fins i tot ens van organitzar una barbacoa de comiat com a agraïment. Ha estat un estiu diferent als viscuts fins ara. Tots hem sortit enfortits d’aquesta experiència i amb moltes ganes de repetir. Edt

Foto: MCS-ARQTGN

35


a fons El papa Francesc, una veu escoltada Religió, política i societat Anna Robert, periodista

«La crisi financera global, motivada per l’absència de fonaments ètics sòlids ha creat greus dificultats a milions de persones. I ha estat apedaçada pels polítics amb solucions pragmàtiques inadequades a curt termini. Calen, per tant, principis morals que sostinguin el procés democràtic, ja que si aquest procés es basa només en el consens, la seva fragilitat apareix en tota la seva evidència. […] Sense l’ajuda correctora de la religió, la política i la raó poden quedar distorsionades per la ideologia; sense l’ajuda de la raó, els fonamentalismes religiosos poden florir. Per això és una bogeria marginar, reduir la fe a l’esfera privada. Cal diàleg i respecte, treballar pel bé comú i pensar més en el desenvolupament integral dels pobles de la terra i menys a protegir les institucions financeres.» Aquestes paraules les podríem haver atribuït perfectament al papa Francesc, però no, són de Benet XVI, un pontífex que, com veiem, també s’ha pronunciat en temes polítics i financers, tot i que, potser, la seva repercussió ha quedat més aviat en el terreny intel·lectual. Les seves paraules, malgrat la profunditat de pensament, no han protagonitzat tants titulars als diaris. Aquestes afirmacions contextualitzen el tema d’aquest article: la relació i influència entre la religió i la política. El director adjunt del diari La Vanguardia, Enric Juliana, des d’una perspectiva no creient –tal com ell es defineix– i partint de la seva experiència professional com a periodista que li va permetre ser corresponsal a Roma entre els anys 1996-1997, va parlar sobre com veu l’Església,* l’actuació del papa Francesc i la relació entre religió i política. Ens va deixar alguns titulars com: «Mai no havia vist tanta influència d’un discurs d’un Papa en la política», «No 36

podem entendre la història d’Europa sense entendre la història de l’Església», o bé, «El papa Francesc està intentant allunyar l’Església de la vida política, el centre ha de ser la societat.»


Un perfil mediàtic i influent Juliana va remarcar que «el Papa és el missatge en aquests moments». Seguint les passes, mediàticament parlant, més modestes de Joan Pau II, és força habitual veure el papa Francesc sortint als diaris, telenotícies i xarxes socials. Expressa tot tipus d’opinions, exhortacions i condemnes sobre fets que passen arreu del món. Ell mateix va ser el qui va qualificar la massacre d’armenis com «el primer genocidi del segle XX» i com «una massacre sense sentit», alertant que ocultar el mal és com permetre que una ferida continuï sagnant sense embenar-la, fent al·lusió directament a Turquia. Aquestes declaracions van generar un conflicte diplomàtic greu entre el Vaticà i Turquia. Però aquest fet no ha estat l’únic. El pontífex també ha estat un mediador clau per a l’apropament entre dos enemics eterns, els Estats Units i Cuba, tal com ho van reconèixer en el seu moment Barack Obama i Raúl Castro. Obama va dir: «La veu del Papa ha de ser escoltada.» Aquí també podríem destacar la recent visita i les declaracions de Raúl Castro, president de Cuba, al Vaticà. Altres exemples serien els esforços i el diàleg que ha brindat entre el xavisme i l’oposició a Veneçuela, el procés de pau a Colòmbia, les paraules dirigides a Europa recentment davant la tragèdia humana a les aigües de la mar Mediterrània. També sant Joan Pau II, en el seu moment, gràcies a la seva mediació, va detenir la guerra entre l’Argentina i Xile per una disputa fronterera al canal de Beagle, entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat. Anys més tard, l’any 1991 també diria un «no» rotund a la Guerra del Golf, com va recordar Juliana. I no cal anar tan lluny: en el recent viatge apostòlic als Estats Units ha pronunciat

un discurs històric als congressistes americans basat en les virtuts d’Abraham Lincoln, Martin Luther King, Dorothy Day i Thomas Merton. Ara bé, ens podem preguntar: És aquest el rol del Papa? Ha d’intervenir en assumptes d’Estat i en política? No hem d’oblidar que la religió catòlica és una religió que té un doble estatus, ja que el Papa, a part de ser el successor de Pere i bisbe de Roma, és el cap d’Estat del país més petit del món, el Vaticà. És dins la comunitat internacional i per tant es pot sol·licitar la seva intermediació. De manera indirecta, com poden ser les declaracions de qualsevol prelat o membre de l’Església a nivell local o estatal, l’Església es pronuncia sobre temes relacionats amb la seva doctrina social i moral. Per tant, manifestar públicament una opinió sobre temes relacionats estretament amb la vida, la família o la societat no és un fet eminentment polític però hi té relació, ja que són aspectes que també són objecte de debat dins l’òrbita política. El que no hauria de donarse mai és prendre una posició partidista. Seria un error. La religió, des de la humilitat, sempre ha d’aportar llum a la societat, oferir la seva visió perquè després cadascú, des de la llibertat, pugui acollir-la o no. L’Església hauria de tenir la mateixa legitimitat, com qualsevol altre grup o institució de la societat, a expressar de manera lliure el que pensa i allò que creu. Nous horitzons En la primera exhortació apostòlica del papa Francesc, l’Evangelii gaudium ‘L’alegria de l’Evangeli’, del novembre de 2013, també hi trobem referències a la política i el genuí servei que haurien d’exercir aquells que s’hi dediquen. «La política, tan denigrada, és una altíssima vocació, és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú. Hem 37


de convèncer-nos que la caritat “no és sols el principi de les microrelacions, com en les amistats, la família, el petit grup, sinó també de les macrorelacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques”. Prego el Senyor que ens regali més polítics als quals els dolgui de debò la societat, el poble, la vida dels pobres! És imperiós que els governants i els poders financers aixequin la mirada i ampliïn les seves perspectives, que procurin que hi hagi treball digne, educació i atenció de la salut per a tots els ciutadans. I per què no acudir a Déu perquè inspiri els seus plans? Estic convençut que a partir d’una obertura a la transcendència podria formar-se una nova mentalitat política i econòmica que ajudaria a superar la dicotomia absoluta entre l’economia i el bé comú social» (EG 205). Paral·lelament la religió, entesa en la seva concepció global, segons el director adjunt de La Vanguardia, ha tornat com a factor problemàtic de la societat, referint-se al sector extremista de l’islam. «S’ha posat en evidència la complexitat de la nostra societat.» I aquest és un tema que, sens dubte, està afectant directament la política i la societat. Darrerament ho hem pogut comprovar en el debat que s’ha generat

Església

entorn de la llibertat d’expressió i la llibertat de religió arran de l’atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo. El papa Francesc també ha introduït un canvi significatiu: el llenguatge. El seu és un llenguatge i un discurs molt centrat en la dimensió social, que està «reconnectant» amb les persones que es podien sentir una mica allunyades de certes estructures d’Església. Està posant al centre de la seva acció pastoral la caritat, la misericòrdia i la compassió com a veritable experiència de vida. «Avui dia no es pot criticar l’Església d’estar poc implicada en la societat», va afirmar Juliana. Desconeixem encara què ens depararà aquest pontificat. Però podem dir que anteposa el valor i l’estima a la persona per davant de tot. El llenguatge, els signes i les seves paraules mostren un camí d’esperança i optimisme obert al diàleg amb la cultura, amb d’altres confessions religioses i amb el món secular que no deixa indiferent res ni ningú, tampoc la política. Edt (*) Enric Juliana va impartir una formació en la segona edició del postgrau de Comunicació i Religió en l’Era Digital, de la Universitat Ramon Llull, Barcelona.

Sistemes de subscripció: 1- Enviant el formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau, 2 43003 Tarragona

de tarragona

2- Emplenant el següent formulari i enviant tota la pàgina al fax 977 25 18 47 FORMUL ARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL Cognoms:

Nom: Adreça: Població:

Codi Postal: e-mail:

Telèfon:

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€) Transferència al compte 2013-3056-07-0200129065 de CatalunyaCaixa Domiciliació bancària Senyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

IBAN Titular compte Banc o Caixa

Entitat

Agència

d.c

Número de compte o llibreta

Adreça Oficina Codi Postal

38

Població Data

Signatura


in memoriam P. Pere Martorell Ferran, a la casa del

Pare

El P. Pere Martorell va traspassar el 17 d’agost al convent dels Carmelites Descalços de Tarragona, d’on havia estat prior i on els darrers mesos havia acollit la comunitat de pares carmelites procedents de l’Índia que han vingut per a fer-se càrrec del servei a la comunitat cristiana. Nascut a Constantí l’any 1927, va professar a Badalona el 22 de setembre de 1946. Set anys més tard, en acabar els seus estudis de pastoral a Palafrugell, va ser ordenat sacerdot. Un cop destinat a Tarragona, on hi va ser durant vint-i-dos anys

Mn. Josep Asens Huguet, a la casa del Pare Mn. Josep Asens va morir el dissabte dia 3 d’octubre, a l’edat de 92 anys. Ordenat prevere el 22 de gener de 1950 a la capella major del Seminari de Tarragona, va iniciar el ministeri sent vicari de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus al mateix temps que va ser consiliari diocesà de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). Anys més tard seria vicari de la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou (19711972) i rector de la Parròquia de l’Assumpció de

en diferents etapes, va organitzar la Confraria del Nen Jesús de Praga i va ser director espiritual dels adolescents del Seminari Menor dels Carmelites Descalços. Durant cinc triennis va ser conseller provincial de la Província de Catalunya-Balears i prior en diferents etapes dels convents de Barcelona i Lleida, a més de Tarragona. A nivell social es va implicar molt al barri de l’Ermita de la Salut, de Sant Salvador i de Sant Pere i Sant Pau, i a les «barraques d’Entrevies». És autor de nombrosos articles i monografies sobre el Carmel. Darrerament havia dirigit la instrucció de la causa dels màrtirs de l’orde carmelità beatificats el 13 d’octubre de 2013 a Tarragona. Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el 19 d’agost a l’església de la Mare de Déu del Carme de Tarragona.

Reus (1972-1999). L’any 1984 va ser nomenat vicari episcopal del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i l’Urgell-Garrigues. Entre d’altres càrrecs pastorals va ser membre del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà, capellà de les germanes Clarisses de Reus, consiliari de la Càritas Interparroquial de Reus i director espiritual de la Cúria Mare de Déu de Misericòrdia de la Legió de Maria de Reus. Darrerament havia estat capellà de l’Institut Pere Mata de Reus (2000-2009) i capellà adscrit a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus (2009-2010). L’any 2010 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Reus. Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el 5 d’octubre a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja, el seu poble natal. Reposin en la pau de Crist. 39


la veu de càritas Càritas: 50 anys al teu costat Francesc Roig Queralt Director de Càritas Diocesana de Tarragona

Q

ue Càritas Diocesana de Tarragona celebri cinquanta anys no té gaire importància quan la institució de la caritat cristiana fa més de dos mil anys que treballa a ple rendiment. Ara, però, commemorem els primers 50 anys des de la inscripció de Càritas Diocesana de Tarragona en el Registre oficial d’Associacions, el 1965. I si hem arribat fins aquí és gràcies a la tasca anònima, efectiva i constant de tants i tants voluntaris que han gastat la vida al costat dels més necessitats, dels últims. Alguns ja no estan entre nosaltres físicament, però la força del seu esperit inquiet ens acompanya.

diòcesi, és a dir, a les parròquies, als seus rectors, als arxiprestats i també a d’altres estructures organitzatives de l’arquebisbat que han mantingut i mantenen una col·laboració constant amb Càritas. A tots els volem transmetre l’agraïment més efusiu amb la convicció que anirem a més i millorarem l’actual xarxa de rodalies social en què estem abocats per tal de fer el salt qualitatiu a l’Alta Caritat. I és que el nostre col·lectiu de voluntaris i treballadors ha de continuar sent la referència del suport en la proximitat, per tal de poder fer més efectiva la transmissió als altres des de l’experiència evangèlica de l’amor fratern.

Càritas continua impassible al teu costat, cridats per l’amor, per la voluntat de ser útils i servicials amb els qui més ho necessiten, autèntics participants de la solidaritat compartida. Perquè l’acció del voluntari de Càritas passa sempre pel cercle virtuós de la millora continuada, és a dir, el voluntari millora en funció de millorar la vida dels altres. I tal com diu el nostre lema commemoratiu, si estem al teu costat és per mantenir la voluntat decidida de continuar endavant, perquè el demà no sigui tan sols un somni sinó una veritable realitat que camini al costat de la justícia. Som aquí, al teu costat, amb la decidida intenció de procurar ser creatius per tal de trobar respostes als nous processos de transformació i creixement que ens presenta cada dia el nostre entorn social. Però permeteu-me també que faci extensiu aquest agraïment als nuclis terminals de la

40

Primera assemblea de Càritas Diocesana de Tarragona l’any 1966


Propers actes programats amb motiu del 50è aniversari Del 21 d’octubre al 8 de novembre

11 de desembre

—Exposició 50 anys de Càritas Diocesana de Tarragona. Al vestíbul de l’Antiga Audiència de Tarragona (Plaça Pallol, 3), de dilluns a divendres de 08.00 a 21.00 h, dissabtes de 09.00 a 21.00 h, i diumenges de 09.00 a 15.00 h.

—Concert solidari al Teatre Metropol, a les 19.30 h, a càrrec de Luis Guitarra, Carmen Sara i Canta la Teva Fe. Els beneficis obtinguts es destinaran als programes socials de Càritas. L’entrada és lliure amb aportació voluntària.

4 de novembre

7 d’abril de 2016

—Conferència «Els reptes de Càritas» , a càrrec de Mn. Ramon Bufí i Puigoriol, delegat diocesà de Càritas Vic. Tindrà lloc a l’Antiga Audiència de Tarragona, a les 19.00 h.

—Presentació del llibre «50 anys de Càritas Diocesana de Tarragona», al Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.00 h. Edt

21 de novembre —Jornada diocesana del voluntariat, al Centre Tarraconense El Seminari, a les 10.00 h. En el marc de la Jornada el secretari general de Càritas Espanyola, Sebastián Mora, pronunciarà una conferència amb el tema «El dinamismo de la caridad: servir, acompañar y defender.»

41


església a catalunya El laïcat de Catalunya es troba amb el propòsit de ser més Església i servir més el món El Congrés es va celebrar els dies 2 i 3 d’octubre al Monestir de Santa Maria de Poblet

M

és de cinc-centes persones de les deu diòcesis amb seu a Catalunya juntament amb les diòcesis de Mallorca i Menorca es van aplegar el dies 2 i 3 d’octubre al Monestir de Santa Maria de Poblet per a celebrar el primer Congrés del laïcat present a Catalunya amb el lema «Ser més Església, servir més el món», des del compromís i el testimoniatge. Aquesta iniciativa va sorgir fa tres anys de la mà d’un grup de cristians procedents de diverses realitats eclesials de les diòcesis amb seu a Catalunya i agrupats en la xarxa Laïcat XXI amb l’objectiu de prendre consciència de la vocació i missió de la identitat laïcal que ha crescut en coresponsabilitat.

Des de l’organització es va agrair el suport dels bisbes catalans i l’assistència al Congrés del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; de l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell; del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, i del bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo; i dels delegats diocesans d’apostolat seglar. També es va agrair l’acollida i disponibilitat que hi va haver en tot moment des de la comunitat cistercenca de Poblet, que es va fer visible amb la participació de l’abat, el P. Josep Alegre, i del prior, fra Lluc Torcal. La recta final del Congrés va comptar amb l’assistència del director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Enric Vendrell. Fotos: MCS-ARQTGN

42


Cridats a ser «sal de la terra» El Congrés va començar divendres, dia 2, al vespre amb una vetlla de pregària, amb el tema «Hem estat cridats a ser laics», plena de símbols, cants, silenci i textos que evocaven situacions concretes del nostre món. En acabar, els joves assistents van gaudir d’un concert a càrrec del grup Canta la Teva Fe, que va comptar amb testimonis. L’endemà, dissabte, el Congrés es va estructurar en una vintena d’activitats en diversos formats, com ara tallers, taules rodones i conferències conduïts per laics, religiosos i preveres a través de tres eixos: laics en l’Església, cristians en el món i l’espiritualitat laïcal. L’eucaristia, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, va girar entorn del tema «sal de la terra», un condiment que es va aprofitar per a donar com a record de la celebració i del Congrés. Mons. Jaume Pujol va destacar la vocació dels laics a l’apostolat —«No som cristians aïllats», va dir—, i a la santedat. També va fer referència a la missió dels laics destacant el missatge del papa Francesc a les famílies, a Philadelphia, en el seu darrer viatge apostòlic. «El que he vist durant aquests dies és alegria i esperança en el nostre cor», va cloure.

Manifest final En acabar la celebració de l’eucaristia es va llegir un missatge final en el qual es va remarcar la tasca que tot laic/ca té encomanada en el món, en la societat secularitzada en què sembla que Déu no sigui necessari, en un món marcat per la pobresa, amb persones que no troben sentit a la vida i on les famílies viuen els canvis accelerats d’aquest temps. «Com a laics cristians, que vivim en el cor les «joies i esperances» de la gent amb qui compartim el dia a dia, coneixem la necessitat que té l’Església del nostre compromís. […] I això ens demana la valentia de plantejar-nos què sobra i què falta en les nostres vides, personals i comunitàries, per a ser realment rostre enmig del món de l’amor de Crist.» Edt 43


Església de Tarragona n. 288  

Revista amb articles referents a l’arxidiocesi de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you