i moral és també sacramental i específicament baptismal. Al nostre entendre, les imatges parlen de l’ús de l’antiga exedra romana: el primigeni baptisteri catedralici. La galeria nord és, en la nostra opinió, la que més utilitzaven els novicis, motiu pel qual trobem just a l’extrem, el tercer i últim gran focus de potència iconogràfica distribuït en tres zones. La primera mostra el punt culminant de la redempció i recorda la derrota del mal: Jesús ressuscitat es mostra als qui el segueixen: Maria Magdalena i Tomàs, i Samsó i un miles Christi lluiten amb lleons. Poc després trobem un feix de columnes, sense parangó en la figuració medieval peninsular, dedicat a sant Nicolau amb el miracle de la tempesta, monedes d’or, resurrecció dels joves i resurrecció del defraudador i conversió del jueu enganyat. Tenint en compte que Nicolau era bisbe i patró dels escolans (sabem que a Tarragona celebraven la festivitat del bisbetó en honor a aquest sant), no resulta estrany que la seva història se situï en aquest feix. Una última hipòtesi, encara inèdita, explica que l’àmbit que s’obria just davant, una sala d’arcs diafragmàtics, estaria destinat a escolania. Els novicis recordarien l’exemple del sant al mateix temps que la vida de Jesús, amb els dos capitells adjacents en els quals es condensen la infància i la vida pública. Així, en un hi veiem la nativitat, l’anunci als pastors, l’adoració dels pastors i l’epifania. I en l’altre temptacions, entrada de Jesús a Jerusalem, baptisme, Jesús trobat en el temple i presentació en el temple. Insistirem que el que inicialment sembla un embolic discursiu és, en realitat, el resultat d’un meditat procés intel·lectual que converteix el claustre de Tarragona en un dels més excepcionals del segle XII. § 26
Capitell que representa la vida pública de Jesús