P
er a reflexionar
Carta sobre la pregària Per què pregar? Per viure. Perquè per viure de veritat cal resar. Perquè viure és estimar. Una vida sense amor no és vida, és solitud buida, és presó i tristesa. Només qui estima viu de veritat. I només estima qui se sent estimat, tocat i transformat per l’amor. […] I qui no resa? Qui no resa corre el risc de morir interiorment, perquè tard o d’hora li faltarà l’aire per a respirar, la calor per a viure, la llum per a veurehi, l’aliment per a créixer i l’alegria que dóna sentit a l’existència. Però jo no sé resar! Com es fa? Et contesto: comença a donar a Déu una mica del teu temps. Al començament, potser no caldrà que n’hi donis gaire, de temps, però sí que li donis fidelment. Fixa’t un temps cada dia per donarlo al Senyor, dóna-l’hi amb fidelitat, quotidianament,
i la teva protesta, tot el que sents. […] Escolta la veu del seu silenci. Escolta la seva Paraula de vida. Obre la Bíblia i medita amb amor. Deixa que la paraula de Jesús parli al cor del teu cor. Llegeix els salms, on trobaràs expressat tot el que voldries dir-li. Escolta els Apòstols i els Profetes. Enamora’t de la història dels Patriarques, del poble elegit i de l’Església naixent. Quan hagis escoltat la Paraula de Déu, continua caminant pels camins del silenci, deixant que l’Esperit ens porti a Crist, Paraula eterna del Pare. Al començament, et podrà semblar que el temps és massa llarg. Persevera amb humilitat, donant a Déu tot el temps que aconsegueixis donar-li, però mai menys del que vas establir poder-li donar cada dia. Quan vagis a resar amb el cor agitat, si perseveres, veuràs que després d’haver resat llargament no obtindràs respostes als teus interrogants, però ells s’aniran fonent com el gebre davant el sol. I en el teu cor irromprà una gran pau: la pau d’estar a les mans de Déu i de deixar-te conduir dòcilment per ell, al lloc que t’ha preparat. […] Pregant s’aprèn a resar, i tastem els fruits de l’Esperit que donen veritat i bellesa a la vida. Pregant, ens transformem en amor, i la vida cobra el sentit i la bellesa que Déu ha volgut. Pregant s’adverteix la urgència de portar l’Evangeli a tots, fins als últims confins de la terra. Pregant, descobrim els dons infinits de l’Estimat i aprenem a donar-li gràcies per cada cosa. Pregant, vivim. Pregant, estimem, lloem. Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto (Itàlia)
L’alegria
de l’evangeli
(De l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium)
tant si en tens ganes com si no. Busca un lloc tranquil, on hi hagi algun signe que et remeti a la presència de Déu. […] Porta el teu cor a Déu encara que estiguis confús. No tinguis por de dir-li tot: les teves dificultats i el teu dolor, el teu pecat i la teva incredulitat, i també la teva rebel·lió
Un evangelitzador no hauria de tenir permanentment cara de funeral. Recuperem i fem créixer el fervor, «la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes». «I tant de bo el món actual —que cerca a vegades amb angoixa, a vegades amb esperança— pugui d’aquesta manera rebre la bona nova, no a través d’evangelitzadors tristos i desanimats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, sobretot en ells mateixos, l’alegria de Crist.» (EG 10)