Page 1

28 d’agost de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XXII de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3207

EL PATRIOTISME EN EL DECÀLEG

E

ls bisbes amb seu a Catalunya hem volgut celebrar el 25è aniversari del document «Arrels cristianes de Catalunya» publicant aquest any un altre text que porta per títol «Al servei del nostre poble». Si en el primer es tractava de reconèixer la personalitat i els trets propis de Catalunya, alhora que es defensava la legitimitat moral de totes les opcions polítiques basades en el respecte a la dignitat de les persones, en aquest hem reflexionat sobre alguns canvis experimentats per la societat en aquest quart de segle. En primer lloc voldria aclarir que quan la jerarquia de l’Església parla del país no fa política. No ens correspon, certament, proposar solucions temporals, o adherir-nos a opcions legítimes, que poden i han de ser diverses, sinó expressar idees generals que tenen un component ètic. L’Església és universa. En la seva extensió i en la seva voluntat de servei a tota la humanitat no té, doncs, el que precisament s’ha anomenat «mentalitat de campanar», però cada comunitat viu en un espai determinat el qual estima profundament. En el seu últim llibre, Memòria i identitat, editat l’any 2005, any de la seva mort, l’estimat beat Joan Pau II reflexiona sobre el seu amor a la pàtria, en aquest cas Polònia, i exposa un argument suggerent: «Si es pregunta pel lloc del patriotisme en el decàleg, la resposta és inequívoca: és part del quart manament, que ens exigeix estimar el pare i la mare.» Relaciona la paternitat i la generació amb aquestes circumstàncies de lloc on un neix o viu. És la nostra experiència: vam aprendre a través de la nostra família a estimar l’entorn i els seus paisatges; vam aprendre el català de llavis dels nostres pares; ens sentim, des de petits, membres d’una família i d’un poble, la qual cosa no significa menys valoració d’altres persones ni d’altres pobles. A més, tots els pobles s’inscriuen en entorns més amplis, units per la qualitat comuna de la fraternitat humana que per a nosaltres és encara més exigent: la fraternitat cristiana.

«Al servei del nostre poble» recorda que entre els trets característics de Catalunya hi ha les seves arrels cristianes. A Tarragona hi ha constància expressa de la vitalitat que va tenir la comunitat dels creients ja en el segle III, quan el bisbe Fructuós i els seus diaques van ser immolats a l’amfiteatre. Però un arbre no només són les seves arrels, ha de tenir també un tronc, unes branques i unes fulles per a produir fruits. El document «Al servei del nostre poble» analitza precisament les variacions produïdes en la societat catalana en aquests vint-i-cinc anys transcorreguts, tema del qual m’ocuparé la setmana vinent. En aquest article d’avui m’interessava puntualitzar la visió que té l’Església dels drets dels pobles, en aquest cas del nostre poble de Catalunya, al servei del qual estem tots.


DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9) M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més. Salm responsorial [62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)] Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua. R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu. Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L’amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis us lloaran. R. Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis. R. Perquè vós m’heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. La meva ànima s’ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 12,1-2) Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27) En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

PARAULA ENDINS “FUIG D’AQUÍ, SATANÀS” El diumenge anterior Jesús preguntava als seus deixebles què pensava la gent sobre ell, i la resposta immediata que rep és que ell era un profeta enviat de Déu. A l‘Antic Testament, Déu d’una manera singular, parla per mitjà dels seus profetes. En aquest sentit, el poble pensava que Crist era un d’aquests enviats de Déu per parlar al seu poble. En el Nou Testament, el sentit de la profecia no està en relació amb l’anunci d’esdeveniments que succeiran; sinó que el sentit de la profecia dins de l’Església està en funció de fer present el compliment de les promeses de Déu enmig del seu poble i, en conseqüència, en la vida de cadascun dels seus membres. A la primera lectura veiem el sofriment que li causa al profeta la missió que Déu li ha encomanat. Aquest patiment del profeta podem compararlo amb el dolor de Job. En aquest sentit podem

relacionar el sofriment del profeta davant la missió amb les paraules que Pere li digué: “Déu no ho vulgui, Senyor!”, però la resposta de Crist és immediata: “Fuig d’aquí, Satanàs!”. En el capítol 4 de sant Mateu, a la segona temptació que Satanàs fa a Crist, el temptador el convida a llançar-se de la torre del temple i cita el Salm 90; en altres paraules, Satanàs tempta a Crist per tal que aparegui enfront de la multitud de manera gloriosa i omnipotent i no com el Pare havia establert, que era a través de la mort en la creu. A l’evangeli d’aquest diumenge, Crist presenta el camí que espera als que volen seguir-lo. És el mateix camí que, amb la seva vida i la mort, Jesús ens revela i que podem sintetitzar en aquestes paraules: “... però qui perdi la seva vida per mi, la trobarà ... “. Esteve S., pvre.


EN EL NOSTRE MÓN PASSA... ...que en la crisi econòmica que patim, tant a casa nostra com a nivell mundial, sembla com si el fet religiós no hi tingués res a dir. El fet religiós té molt a dir en molts diferents aspectes. Una paraula a les persones que pateixen i una mà de l’Església estesa a les mateixes en les seves necessitats. Ho diu ben clarament Càritas, que cada dia té més peticions d’ajuda. També el fet religiós, en el nostre cas l’Església amb la seva doctrina social, té molt a dir sobre les causes de la crisi i sobre les persones i institucions que hi estan més implicades en el fons de la qüestió. I una paraula, o moltes, a tots sobre l’ús que fem dels nostres béns i sobre com practiquem la solidaritat, la justícia i la caritat. Però fins i tot en el fet en sí de l’economia i de la crisi econòmica actual els comportaments de les persones fets per motius religiosos tenen les seves conseqüències econòmiques. Això s’ha estudiat aquest mes de juliol,

a França, en la conferència bianual de la Societat Internacional de Sociologia de la Religió, amb el tema Vida religiosa i vida econòmica. Si el gran pensador Max Weber va donar tanta importància a la moral calvinista en el naixement del capitalisme, alguns pensadors actuals es pregunten què hi ha en el fons del creixement econòmic de la Xina (una sisena part de la humanitat). I no dubten en respondre que el maoisme (els plantejaments de Mao) actua com una religió d’Estat. Algú pot dir seriosament que el fet religiós no és un fet social important? Miquel Barbarà Anglès, pvre.

TRES PREGUNTES A … Maria Glòria Chopitea La Capella de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona ha celebrat la commemoració del primer centenari de la coronació canònica de la imatge que presideix la Capella. El 9 de juliol de 1911 va tenir lloc la coronació canònica de la Mare de Déu, durant l’episcopat de l’arquebisbe Mons.Tomàs Costa i Fornaguera. La presidenta de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, Glòria Chopitea, ha destacat la importància i la significació d’aquest primer centenari. - L’objectiu principal d’aquesta commemoració ha estat la renovació espiritual dels tarragonins. Per aquest motiu, s’ha previst la visita de la Mare de Déu del Claustre a les parròquies, escoles, convents i llocs de culte perquè la imatge sigui venerada per tota la ciutat. - Com s’efectuarà aquest recorregut de la imatge de la Mare de Déu del Claustre per Tarragona? - En primer lloc, s’ha encarregat una rèplica de la imatge actual a l’escultor d’Olot Joan Montero. El recorregut començarà al mes de setembre amb la particularitat que,

durant la visita als diversos llocs, es repartiran rosaris amb la imatge de la Mare de Déu. En total s’han fet 20.000 rosaris. - S’ha previst alguna activitat més? - També s’editarà un auca amb text original del cronista oficial de la ciutat, Josep Maria Sabaté i amb dibuixos de Joaquin Carro. A més, l’artista Jesús Calderón ha dissenyat una polsera de plata amb la representació dels símbols de la Mare de Déu del Claustre i de la ciutat. Estic convençuda que aquesta commemoració de la coronació fomentarà, encara més, la devoció dels tarragonins a la Mare de Déu del Claustre, Mare i Reina de Tarragona. L’arquebisbe Mons. Tomàs Costa i Fornaguera va coronar la imatge de la Mare de Déu del Claustre durant la jornada que clausurava les festes commemoratives del centenari de la Guerra del Francès, durant la qual la Capella del Claustre va quedar destruida. Josep S.

Felicitem-los El 30 d’agost celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral Mn. Creu Sàiz Ruiz (1964)

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 28 d’agost: Diumenge XXII de durant l’any [Jer 20,7-9; Sl 62; Rm 12,1-2; Mt 16,21-27 (LE/ LH pròpies)]. Dilluns 29: Martiri de Sant Joan Baptista (MO) [1Tes 4,13 -18; Sl 95; Lc 4,16-30 (o bé: Jer 1,17-19; Sl 70; Mc 6,17-29)]. Dimarts 30: [1Tes 5,1-6.9-11; Sl 26; Lc 4,31-37]. Dimecres 31: Sant Ramon Nonat, prevere (MLl) [Col 1,1-8; Sl 51; Lc 4,38-44]. Dijous 1 de setembre: [Col 1,9-14; Sl 97; Lc 5,1-11]. Divendres 2: [Col 1,15-20; Sl 99; Lc 5,33-39]. Dissabte 3: Sant Gregori I “el Magne”, papa i doctor de l’Església (MO) [Col 1,21-23; Sal 53; Lc 6,1-5]. Diumenge 4 de setembre: Diumenge XXIII de durant l’any [Ez 33,7-9; Sl 94; Rm 13,8-10; Mt 18,15-20 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana


PESSICS

Mossèn Cabayol

HUMOR I SAVIESA ORIENTALS

De vegades un nom esdevé un símbol. Aquest és el cas de Mn. Josep Cabayol Magrinyà, un missioner de les nostres terres trasplantat al cor d’Àfrica. Mn. Cabayol simbolitza l’esperit solidari dels qui vivim en aquestes comarques. Arran de l’Any Jubilar dedicat als nostres sants protomàrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, promogut pel Sr Arquebisbe, va sorgir la idea de col·laborar en el projecte que anima Mn. Cabayol per a la construcció d’un centre —a la localitat rwandesa de Kampanga— mitjançant el qual proporcionar atenció espiritual, sanitària, educativa, cultural i de formació professional a milers de persones. No costa molt col.laborar en aquesta obra. Podeu preguntar com fer-ho a la Delegació Diocesana de Missions i Cooperació amb les Esglésies, bé directament a la seva oficina al Palau arquebisbal (Pla de Palau, 2) de Tarragona o bé al telèfon 977 23 34 12 (extensions 235 i 254). Didac Bertran

La lliçó del lladre També el lladre ens dóna lliçons de bon comportament, deia Baal Xem Tov. Ens ensenya set coses. Primera: a treballar fins i tot de nit. Segona: a començar de nou, malgrat que alguna vegada fracassem. Tercera: a estimar els companys d’ofici i a col·laborar amb ells. Quarta: a arriscar, de vegades per coses petites. Cinquena: a donar poc valor als objectes que tenim. Sisena: a no desanimar-se pels fracassos i dificultats. Setena: a ser feliços amb allò que som i a no desitjar constantment ser un altre. • D’un mal exemple se’n poden treure bons consells. • Senyor, doneu als bons les virtuts del dolents. • L’home haurà de viure sempre amb si mateix. Cal, doncs, que cerqui una bona companyia. • Cal tenir serenor per acceptar allò que no es pot canviar, coratge per canviar allò que cal canviar, i saviesa per saber distingir una cosa de l’altra. • El neci fracassa perquè creu fàcil allò que és difícil; el savi, perquè creu difícil allò que és fàcil. • Són preferibles els qui arrisquen la seva ànima als qui reneguen d’ella. • “Quan trobis una persona bona, imita-la. Quan en trobis una de dolenta, cerca en tu mateix els seus defectes” (proverbi xinès). • Dels fumadors se’n pot aprendre la tolerància. Cap d’ells no s’ha queixat mai dels qui no fumen. Joan Aragonès, pvre.

Visita de la Dra. Jerrilynn Dodds El Sr. Arquebisbe va rebre al seu despatx oficial la Dra. Jerrilynn Dodds, degana de la Facultat Sarah Lawrence de Nova York, una de les més destacades especialistes mundials pel que fa a l’art medieval i a les culures hispànica, jueva i musulmana. El Sr. Arquebisbe va mostrar a la il·lustre visitant les instal·lacions del Palau arquebisbal i la seva planta noble i també li va exposar el projecte de remodelació del Seminari, que va entusiasmar la Dra. Dodds, la qual va visitar posteriorment les obres que s’estan efectuant en aquell emblemàtic edifici i va conèixer algunes de les peces que s’hi exhibiràn, restant maravellada del què pot ser per a Tarragona la culminació d’aquesta idea del Sr. Arquebisbe.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

Full dominical (28-08-11)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (n.3207)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you