Page 1

3 de juliol de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XIV de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3199

EL MIRACLE DE LOURDES

L

ourdes! Aquest sol nom provoca emoció en el nostre cor de cristians. Els esdeveniments produïts en aquest poble del sud de França no es remunten a èpoques llunyanes que es perden en la història, sinó a 1858, data de la qual ens separen unes poques generacions. En aquell moment ja hi havia diaris, que per cert van recollir la notícia de les aparicions i l’alteració que van produir els fets en la vida de la comarca. L’11 de febrer, a la sortida de Lourdes, al costat d’un torrent pirinenc, la petita Bernadette va veure per primera vegada la Senyora, a la qual va continuar veient altres vegades, sempre amb el seu vestit blanc, cinturó blau i el rosari als dits. La incredulitat s’apodera de les persones a qui arriba la notícia, començant pel prefecte i per la seva senyora, la qual —comenta Frossard— «no podia imaginar que una senyora de categoria pogués aparèixer tan sovint amb el mateix vestit». Es fan una sèrie d’interrogatoris a la nena. Ni el pitjor criminal es va veure tan sotmès a declaracions com Bernadette Sobirous durant vint anys. Fins que al final la veritat es va imposant i ja és imparable quan ella mor, el 16 d’abril de 1879. L’any 1933 és canonitzada a Roma davant 80.000 fidels. Mentrestant, milions de persones de tot el món acudeixen a postrar-se davant la gruta de Massabielle demanant la seva curació d’ànima i de cos. Fins i tot els escèptics que dubten de la possibilitat dels fets extraordinaris han d’admetre el miracle de Lourdes: el riu incessant de persones, les processons de malalts, l’afluència contunuada de voluntaris per atendre els impedits… Des de fa molts anys m’emociona anar a Lourdes. Com a arquebisbe m’alegra poder acompanyar els pelegrinatges, amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona, i viure intensament aquestes jornades, ajudant en el possible i posant als peus de la Mare de Déu tantes intencions. Ho vaig recordar en la missa celebrada davant la Gruta l’any passat:

la Verge és com si ens digués: «Benvinguts a casa.» Maria ens rep com ho va fer amb Bernadette. Ens parla i potser, com a ella, ens diu: «No us prometo fer-vos feliços en aquest món, sinó en l’altre.» La Mare de Déu també ens diu que fem penitència, que preguem per la conversió dels pecadors, que anem a l’aigua a rentar-nos la cara, que per a nosaltres significa anar als sagraments de la penitència i de l’eucaristia per a rentar les nostres faltes i imperfeccions, en les quals hem caigut després de ser rentats per l’aigua del baptisme. Lourdes és una invitació constant a la conversió. Com a les noces de Canà, Maria està atenta a les nostres necessitats. Vol que tot surti bé, que siguem feliços, que fem el que ens diu Jesucrist.


DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY Lectura de la profecia de Zacaries (Za 9,9-10.13,1) El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.» Salm responsorial [144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)] Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència. R. Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,9.11-13) Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,25-30) En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

PARAULA ENDINS «Veniu a mi!» En sentir-nos cansats i afeixugats, el primer que voldríem és trobar el descans del cor, tenir pau, trobar algú en qui recolzar-nos, algú la companyia del qual ens sigui un fort alè per perseverar en la lluita, algú qui, en la seva presència, vegem renéixer el nostre vigor. Quina enorme benedicció i tresor són els veritables amics, en els quals podem trobar el suport i descans per a l’esperit aclaparat! Però quantes vegades sentim que ens manca aquest suport, quantes vegades busquem consols momentanis que després ens deixen més buits i aclaparats, o quantes vegades preferim tancar-nos en la nostra solitud fent que la nostra càrrega —en lloc d’alleugerir-se— es torni cada cop més pesada, impossible de carregar! “Veniu a mi!”, ens diu el Senyor, quan ens sentim

fatigats, aclaparats, convidant-nos a sortir de nosaltres mateixos, a buscar en ell aquest suport, aquest consol, aquesta fortalesa que fa lleugera la càrrega. Ell, que va experimentar en la seva pròpia carn i esperit la fatiga, el cansament, l’angoixa, la pesada càrrega de la creu, ens comprèn bé i sap com alleugerir la nostra pròpia fatiga i el pes de la creu que ens aclapara. «Sense Déu, la creu ens aixafa, amb Déu, ens redimeix i ens salva.”, ens deia el beat Joan Pau II. Si busquem el Senyor, en ell trobarem el descans del cor, el consol, la fortalesa a la nostra fragilitat. I encara que el Senyor no ens alliberi del jou de la creu, ens promet alleugerir el seu pes. Esteve S., pvre.


AIXÍ HO HAN DIT “No podem estimar perfectament Déu, si no ens estimem perfectament a nosaltres” (Thomas Merton) Sí, la frase és correcta, ni que de moment ens ment entendràs molt bé que cal sembli equivocada. L’amor a Déu està condicionat estimar Déu Pare. Si t’estimes orper l’amor que ens tenim a nosaltres. I això no és, ni denadament, no tindràs cap difimolt menys, un elogi d’un egoisme ferotge. Cal su- cultat en no esgotar l’amor en tu bratllar la importància de l’adverbi: “perfectament”. mateix, sinó en projectar-lo vers Estimar perfectament Déu no és fàcil, i podríem caure qui dóna sentit a la teva vida. Si en l’error de pensar que l’estimem perquè hem fet t’estimes sense egoisme, restamoltes coses per Ell, però oblidant-nos d’estimar-nos ràs obert a estimar qui ha donat perfectament a nosaltres mateixos. I estimar-nos per- el primer pas per estimar-te. fectament a nosaltres mateixos comporta saber bé el El que ha de quedar sempre clar és que sense un amor que som, sense donar-nos més del que ens pertoca, correcte envers nosaltres mateixos ens serà impossiperò també sense oblidar allò que ens correspon. Di- ble un amor veritable a Déu. No és posar-nos primers, fícilment podem estimar un pare, sense saber estimar és posar-nos en actitud d’acolliment. Mai l’egoisme i valora que som fills amb tot el que això comporta. serà escola de l’amor a Déu, però mai l’amor a Déu Un amor esbiaixat neix en una deficient consideració brollarà del menyspreu d’un mateix. del que és un mateix. En canvi, si t’estimes correctaFrancisco Jiménez, pvre.

MÉS ENLLÀ DE LA NOTÍCIA Valors La irrupció dels “indignats” en el context de la vida social del país, ha obert un debat en el que tothom hi ha dit la seva. En aquest debat, molts han fet referència a la importáncia dels valors perquè la societat vagi endavant en un àmbit de justícia i de pau social. Certament, ara es posa molt d’ènfasi en la necessitat dels valors com si, en aquests moments, es descobrís la seva existència. Els polítics diuen que a la família i també –per extensió, a la societat- hi falten valors. Segons aquestes opinions, cal implantar valors a la societat i fer-en pedagogia. Segons diuen, “s’han de crear escoles de valors”. Ara ho descobreixen? Fa més de dos mil anys que hi ha autèntiques escoles de valors: les parròquies. Cada dia, cada cap de setmana, les parròquies imparteixen classes de valors. I al costat de casa mateix. No cal anar massa lluny… Josep S.

Felicitem-los Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 3 de juliol: Mn. Jaume Sanahuja Cartañá (2005); Mn. Josep Mateu i Guarro (2005), i Mn. PereJoan Figueras Roca (2005). 8 de juliol: Mn. Ernest Walravens Gilbert (1951). 10 de juliol: Mn. Joan Miracle Boronat (1966).

Preguem amb l’Església Per aquest mes de juliol el Sant Pare proposa a l’Apostolat de l’Oració les següents intencions per a la pregària: General: Perquè els cristians contribueixin a alleujar el patiment físic i espiritual dels malalts de SIDA, especialment en els països més pobres. Missionera: Per les religioses que treballen en terres de missió, perquè siguin testimonis del goig de l’Evangeli i signe vivent de l’amor de Crist. APOR

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 3 de juliol: Diumenge XIV de durant l’any. Jornada de responsabilitat a la carretera. [Zac 9,910; Sl 144; Rm 8,9.11-13; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 4: Dedicació de la Catedral de Tarragona (A la Catedral, solemnitat; a la resta de l’Arxidiòcesi, festa) [Gn 28,10-22; Sl 90; Mt 9,18-26 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 5: Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (ML) [Gn 32,22-32; Sl 16; Mt 9,32-38]. Dimecres 6: Santa Maria Goretti, verge i màrtir (ML) [Gn 41,55-57.42,5-7.17-24 A; Sl 32; Mt 10,1-7]. Dijous 7: [Gn 44,1821.23 b-29.45 ,1-5; Sl 104; Mt 10,7-15]. Divendres 8: [Gn 46,1-7.28-30; Sl 36; Mt 10,16-23]. Dissabte 9: Sant Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrtirs (ML) [Gn 49,29-33; 50,15-26; Sal 104; Mt 10,24-33]. Diumenge 10 de juliol: Diumenge XV de durant l’any. [Is 55,10-11; Sl 64; Rm 8,18-23; Mt 13,1-23 (LE/ LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana.


VISITA DE LA JUNTA DE LA CONFRARIA DE SANT MAGÍ DE TARRAGONA AL SR. ARQUEBISBE El 21 de juny, la recentment nomenada nova Junta de Govern de la Confraria, acompanyada del consiliari Mn. Francesc Gallart i presidida pel Sr. Adolf Quetcuti va retre una visita al Sr. Arquebisbe per tal de fer la seva presentació i explicar al prelat els projectes en marxa referents a la restauració total de la casa de l’ermità de la capella del Portal del Carro com també les obres d’acondicionament del Santuari de la Brufaganya i el seu entorn.

DEFENSA DE LA TESI DOCTORAL DE MN. JORDI DÍAZ MOIX El divendres 17 de juny Mn. Jordi Díaz Moix va defensar la seva tesi doctoral a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. La tesi porta per títol Jesús de Nazaret, hermano universal. Espiritualidad de los misterios de Cristo en Charles de Foucauld. El director de la tesi fou el P. Rogelio Garcia Mateo. En la seva tesi doctoral Mn. Jordi Díaz ha estudiat els escrits de Charles de Foucauld seleccionant els de contingut més teològic d´aquells més devocionals. La tesi es centra en la cristologia de Charles de Foucauld i la presenta com una “cristologia viscuda” a través de la seva biografia i experiències espirituals.

EL VOLUNTARIAT, PEÇA CLAU DELS DIES D’ACOLLIDA JMJ Divendres 17 de juny, els responsables del voluntariat de les escoles i parròquies es van trobar al Seminari de Tarragona per organitzar i coordinar les tasques que els voluntaris realitzaran durant els Dies d’Acollida JMJ. El dia de l’Arxidiòcesi necessitarà uns 250 joves voluntaris d’arreu de l’Arquebisbat per al bon funcionament de les activitats. La Gna. Isabel Górriz, en representació de la parròquia de St. Fructuós i les quatres escoles religioses que acolliran 1200 joves txecs, va explicar com estan treballant la coordinació del seu voluntariat pel dia de la parròquia (divendres, 12 d’agost). Seguidament, la responsable del voluntariat JMJ a nivell diocesà, Carlota Olesti, es va centrar en el voluntariat del dia a Barcelona (dissabte, 13 d’agost). Finalment, la delegada de Joventut, Marisa Jiménez, va detallar tota la infraestructura que se seguirà el dia de l’Arxidiòcesi (diumenge, 14 d’agost).

ACTES DE LA COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA CORONACIÓ CANÒNICA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE Divendres, 8 de juliol: 19.00 h A la capella del Claustre, sant Rosari, seguit del trasllat de la Santa Imatge cap a la capella del Santíssim (la Catedral està completament en procés de restauració) i acabant amb les invocacions de la novena, besamans i cant dels goigs. Dissabte, 9 de juliol: 11.30 h A la Capella del Santíssim, Missa solemne de la Mare de Déu Reina del món, que, si Déu vol, presidirà el Sr. Arquebisbe, i a la que seguirà la processó de tornada de la Santa Imatge a la seva capella del Claustre, acabant amb l’acte de consagració de tots els presents a la Mare de Déu.

Es fa saber 2 de juliol • «Festa de les espigues» a l’església de Crist Rei de Reus, a les 22.30 h. Hi assistirá el Sr. Arquebisbe. Organitza l’Adoració Nocturna Espanyola. 4 de juliol • A les 10.30 h i amb motiu de l’aniversari de la dedicació de la Catedral de Tarragona, tindrà lloc una eucaristia a la capella del Santíssim. Del 6 al 10 de juliol • Pelegrinatge diocesà a Lourdes, organitzat per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i presidida pel Sr. Arquebisbe. 10 de juliol • Vetlla de pregària per la Jornada Mundial de la Joventut. A un mes vista de començar l´acollida dels joves participants, encomanarem els Dies d´Acollida i la JMJ des de cada lloc d´acollida (Reus, Valls, Montblanc, etc.). Es farà a tot arreu a la mateixa hora: a les 21.00 h. Totes les parròquies de Tarragona ho faran plegades a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.

Full dominical (03-07-11)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (n.3199)