Issuu on Google+

N 99 - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

LA LLUÏSA – EL VENT - LLENGÜA ÀRAB - CREAR UN CÒMIC - JOCS


PARTICIPA!

FESTA DE L'ESCOLA T OR D ER E S- LL AU R Ó

El 29 de juny l'escola de Torderes i de Llauró vam presentar l'espectacle de final d'any. Amb els grans de cicle 3 vam fer teatre en català amb el conte “El Picot de Montescot”.

Vam començar d’assajar al mes de gener, un cop cada quinze dies. Era un repte difícil perquè calia aprendre un text nou, en català i en poc temps. A un mes de la representació alguns encara no coneixien llur paper. Però ningú es va descoratjar i ens ho vam passar bé. El dia de l'espectacle, davant els pares, vam jugar encara millor que als assaigs. És una experiència que tornarem a repetir!

HAN DIBUIXAT LA TARDOR

Des de Mil Dimonis desitgem que passeu unes bones festes de fi d’any! Nosaltres canviarem d’any transformant les desenes per les centenes, al gener arriba el número 100 de Mil Dimonis ! Per celebrar aquest pas i els 30 anys de l’APLEC, editarem un disc que reprèn les cançons de Joan Pau Giné, adaptades per al jovent. Prepareu-vos a moure l’esquelet! Il·lustració de la portada: Marta Ponce Delgado

P.2

Amb l’ajuda de:

La Clélia i la Meritxell han participat al nostre concurs “Dibuixan’s la tardor”. Felicitats per aquests dibuixos ben bonics! Vigileu les vostres bústies que rebreu un regalet!

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.


Trad. ABF

P.3


COM SE FA Escriure el guió és la primera etapa, és l’esquelet indispensable perquè el còmic pugui existir. Pàgina per pàgina, vinyeta per vinyeta, s’inventarà una història i una trama amb tots els detalls.

Amb el guió ja pots començar de dibuixar. Primer tot se fa amb llapis: els esbossos dels personatges, les posicions, les expressions de les cares, els diferents decorats per cada vinyeta de totes les pàgines.

P.4

Un cop tot és en plaça, cal passar amb tinta negra tots els dibuixos esbossats. Ho pot fer el mateix dissenyador o, com als còmics americans, un especialista de la tinta. Aquesta ja és la versió definitiva, en blanc i negre, per això!


DESCOBERTA

UN CÒMIC Ara les vinyetes queden per pintar. Amb retolador, pintura, llapis o per ordinador. Aqueixa etapa important posa en valor els elements més destacats dels dibuixos. Triar un joc de colors pot crear un ambient particular.

Al final, s’integren els textos a dins de cada globus o bafarada. Els personatges de còmic s’expressen de manera directa amb aqueixa forma de parlar inclosa en el dibuix. Els textos se posen escrits a mà o amb ordinador.

Ja està! El còmic és a punt d’ésser publicat. Els autors insereixen llur signatura en un lloc de les planxes. Ara tot pot anar a impremta i després als punts de venda i de presentació.

P.5


MISTER PR Cada quatre anys, el dimarts que segueix el 1r dilluns del mes de novembre, té lloc l’elecció presidencial als Estats Units, comicis que remunten al segle XVIII i fan del país una de les primeres democràcies. El 6 de novembre de 2012 els ciutadans americans han elegit llur 45è representant, president del 3r país més poblat del món (316 milions d’habitants després de la Xina i l’Índia). The White House (la Casa Blanca) a Washington és el seu despatx i residència oficial. Els poders del president americà, com a cap de govern, són dels més grans del món. Fem un breu repàs de 10 presidents americans, sense oblidar que d’altres com ara John Coolidge (atorgà la nacionalitat americana als indis d’Amèrica), Richard Nixon (retirà les tropes americanes del Vietnam), o l’actor de cinema Ronald Reagan també han marcat la història.

George Washington (1789-1797) • 1r president dels Estats Units • Funda Washington, la nova capital (1793) • Aprova el Bill of rights: drets individuals i llibertats • La seva efígie apareix al bitllet d’1$

Abraham Lincoln (1861-1865) • 1r president republicà • Aboleix l’esclavatge • Assassinat a l’edat de 56 anys

Franklin D. Roosevelt (1933-1945) • Únic president que guanya 4 vegades les eleccions • Lluita contra el crack econòmic de 1929 (New Deal) • Prohibeix el treball dels infants • Promou la creació de l’ONU

Harry S. Truman (1945-1953) • Utilitza la bomba atòmic al Japó (Hiroshima i Nagasaki) • Llança el Plan Marshall

Plan Marshall: Programa d’assistència econòmica per reconstruir Europa després de la 2a Guerra Mundial NASA: National Aeronautics and Space Administration, administració que realitza la conquesta espacial Segregació racial: Època durant la qual el conegut Martin Luther King (1929-1968), lluità pacíficament per obtenir la igualtat de drets per als negres nord-americans

P.6


ca

Stephen Cleveland (1885-1889 / 1893-1897) • Antic xèrif de Nova York • Repressió contra els indis Apache • Permet la segregació racial

Theodore Roosevelt (1901-1909) • Antic cap de la policia a Nova York • Premi Nobel de la Pau (1r americà) • Política a favor del medi ambient

Thomas W. Wilson (1913-1921) • Impulsa el sufragi universal al Senat • Atorga el dret de vot a les dones • Favorable a una Societat de les Nacions

Dwight D. Eisenhower (1953-1961) • Crea la NASA • Prohibeix la segregació racial a les escoles

John Fiitzgerald Kennedy (1961-1963) • Aboleix la segregació racial (llei dels Drets Civils) • S’enfronta a la crisi de Cuba i evita una 3a Guerra Mundial • Assassinat a l’edat de 46 anys

Barack Obama (2009-…) • 1r president que no sigui blanc • Premi Nobel de la Pau • Promou la seguretat social per a tothom • Suavitza el bloqueig de Cuba

Text de la Míriam Almarcha París

RESIDENT

REPORTATGE

P.7


RACÓ DE LES LLENGÜES (al-luḡa al-‘arabiyya)

‫ةيبرعلا ةغللا‬

La llengua àrab fa part de les llengües semítiques, conjuntament amb l’hebreu (llengua dels jueus), el siríac, l’etiòpic o encara el maltès, la sola llengua d’aquesta família oficial a la Unió Europea. Aqueixes llengües són les més antigues de les quals tenim documents escrits: tenen més de 3000 anys.

ben diferents d’una regió a una altra: el tunisià, el marroquí, l’egipci, l’algerià, el siri... Els àrabs parlats d’avui són tan allunyats de la llengua clàssica com el català del llatí! ALFABET I GRAFIA L’àrab és una llengua que té alfabet propi, derivat del fenici. S’escriu de dreta a esquerra, com l’hebreu o el japonès. L’àrab no distingeix gaire els sons entre les vocals: pot ser a, u, i. S’escriu fent servir 28 consonants i alguns signes afegits que fan de vocals. El nom del profeta, per exemple, pot sonar Mohamed, Muhamad, Mahomed.

L’àrab és una de les llengües de gran difusió. És oficial a 26 països i és una de les 6 llengües oficials de les Nacions Unides (ONU). Uns 200 milions de persones la tenen com a primera llengua i representa una gran cultura, des de l’Edat Mitjana fins al dia d’avui. A l’Estat francès, són més de 3 milions els arabòfons. Mapa de les regions arabòfons

La cal·ligrafia de la llengua àrab és considerada com una forma d’art: a més de la transcripció escrita de la llengua parlada, és també una expressió gràfica, entre dibuix i disseny figuratiu.

ELS DIFERENTS ÀRABS L’àrab inclou diferents formes: la llengua clàssica del llibre sagrat de la religió musulmana, l’Alcorà, la llengua literària que és estàndard a tots els països serveix per a escriure, també és la llengua dels mitjans de comunicació moderns, i els àrabs parlats sovint

ARABISMES EN CATALÀ A l’Edat Mitjana, quan Europa va perdre la lectura i l’escriptura a causa de les invasions germàniques, l’àrab va ser la llengua en la qual se van traduir moltes obres de la cultura dels grecs i dels romans de l’Antiguitat. També va ser la llengua més avançada en dominis científics com les matemàtiques, la medicina. El gran escriptor i filòsof català del segle 13, Ramon Llull, va escriure part de la seua obra en àrab. Els intercanvis comercials i culturals van ocasionar la integració de nombrosos mots d’origen àrab en la llengua catalana (i en les altres llengües occidentals). Són el 2% del vocabulari actual del català. TROBA EL MOT CATALÀ A PARTIR DEL TERME CORRESPONENT ÀRAB :

P.8

Duana Algebra Cuscús Cotó Carxofa Arròs Taronja Sucre Albercoc Alcohol Xifre Zenit

• • • • • • • • • • • •

• ḫuršûfa • al-ǧäbr • al-birqûq sämt • quṭún • súkkar • ar-ruzz • • al-kuḥúl kuskus • dīwân • • tųrųnǧa ṣifr •


QUIZZ

DO YOU KNOW AMERICA Ja havien arribat a Amèrica:

Quins pobles ja eren habitants del Nord d’Amèrica? El continent americà és redescobert per Cristòfol Colom:

1

3

2

a. Els celtes b. Els víkings c. Els xinesos

a. Els apatxes b. Els sioux c. Els mapuches

a. L’any 1249 b. L’any 1429 c. L’any 1492

Els Estats Units és el 3r país més poblat del món després de:

5

a. Rússia i la Xina b. La Xina i l’Índia c. Egipte i l’Índia Al Mont Rushmore estan esculpides les cares dels presidents:

4

Les estrelles de la bandera americana representen els:

a. Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln b. Washington, Roosevelt, Lincoln i Kennedy c. Washington, Lincoln, Kennedy i Obama

6

a. 45 estats federals b. 50 estats federals c. 55 estats federals

El 1r home a caminar sobre la lluna l’any 1969 és:

8

a. L’astronauta Michael Collins b. L’astronauta Neil Amstrong c. El cosmonauta Yuri Gagarín

L’estàtua de la llibertat, situada a Nova York (1886) fou un regal de:

7

a. Rússia b. Anglaterra c. França

Quants fusos horaris hi ha de la costa est a la costa oest? a. 4 b. 5 c. 6

9

Què és Hollywood? a. Una marca de xicolata americana b. El centre de la indústria cinematogràfica americana c. Un personatge del Far West americà

10

P.9


JOCS

Ajuda la nostra mascota a retrobar el seu auto

Encercla el bon senyal 1 No és obligat parar 

2 Velocitat limitada

3 Prohibit doblar als cotxes

4 A polit a la mainada

5 A polit al vent

Circuleu Semàfor Calçada Stop Panell Prioritat Trànsit Giratori Cruïlla Radar Alcotest P.10

I Z T H R L T I Z U Q Z R R B

B O R Q J V A S C W R I A S À

I D À R P Q C A E R K D L E X

O E N O K P L E C T A O L M F

J R S N À Ç I W B R O R Z T H

G N I I A C R B T Y U C L G H

T N T D R G O A P M L Ï L W U

D S A U Z T T V O Q N M L A F

D J Z X J I A W T L V M S L U

N Y N K R J R F S V S M F U A

Ï F D O W O I T I F J X F H K

Q F I B F N G M W W F Y I Q L

K R M M L P A N E L L R M X E

P R Z K D Y I Q L V I I O F Ï

R O F À M E S Ç R X O K D G S


NATURA

Q UÈ

ÉS EL VENT  Text de l’Alà Baylac Ferrer

El vent és aire que se mou. Però per què se mou l’aire? Doncs perquè un gas és elàstic i pot tenir una pressió més o menys elevada. Quan una quantitat de gas amb baixa pressió és a costat d’una altra amb pressió alta, se produeix un desplaçament del gas de les pressions més fortes (notat A per anticcicló als mapes meteo) cap a les pressions més febles (notat D per depressió als mapes del temps). Com quan en una pompa d’inflar una bicicleta, si comprimim l’aire tot tapant la sortida, la pressió a dins és molt alta. I a fora és més feble. Si deixem anar el dit, tot l’aire (amb forta pressió) surt d’un cop. Com més diferència hi ha entre alta i baixa pressió, més fort és el vent. Els vents se coneixen en primer en funció de la direcció d’on vénen; la rosa dels vents indica de quin punt cardinal bufen. Una mànega de vent mesura la direcció i la força del vent. Segons com és orientada ens mostra d’on bufa: del forat més gros (del costat del pal) cap al més petit. La seua inclinació indica la velocitat: poc inclinada el vent és de menys de 20 km/h, horitzontal bufa a més de 60 km/h.

Sabies que a Perpinyà, bufa vent 300 dies l’any? És més de 80% del temps!

Sabies que on bufa més fort la tramunta és al Rosselló, a l’Empordà i a Menorca? Diuen que on bufa més vent, la gent se torna boja més fàcilment.

El sol que escalfa l’aire provoca vent: l’aire calent puja i és reemplaçat per aire fred; és una brisa. La rotació de la Terra o el relleu provoquen desviacions de direcció del vent.

Rosa dels vents de Catalunya Nord: Freqüència dels vents principals: • Tramuntana: 44% dels dies (150 dies) • Marinada (gregal, llevant i garbí): 29% dels dies

Sabies que 12 7 dies de l’any, a Ca talunya Nord, el vent bufa a més de 50 km/h? És l’eq uivalent de 4 meso s de vent fort!

Sabies que la tramuntana pot bufar més fort que 200 km/h prou sovint? De fet 15 dies l’any hi ha vent a més de 100 km/h a Perpinyà!

P.11


PITX I LLEMEC


MD °99 (novembre desembre 2012)