Issuu on Google+

ISSN 1760-1398

N 85 -Març DEL 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o


PARTICIPA! L’Emma (en CE1 a l’escola de Cornellà de la Ribera) ha dibuixat un nin que fa snowboard ! Ja has anat a esquiar o a fer snow?

EXPLICA’NS-HO!

Tens fac ebo Fes amis ok? t Mil D at amb imon i p er s er al corren s t de TOTS els concurs os!

El Gaëtan (en sisena ‘Lamartine’ al col·legi Joffre de Ribesaltes) ha dibuixat un bonic castell.

Mia ! u i u! P iu p

! p u b p Bu

Tens algun animal a casa teua? Com se diu? Fa alguna cosa especial?

ENVIA’NS UNA FOTO DE LA TEUA MASCOTA!

Il·lustració portada i pàgina 6: XDK

SUM A

P.2

RI

lic edo ues r F : mic farg mals? ò s e C L i P. 3 stòria: s an ill l e i n per -5 H rade P. 4 st: T’ag ndes en ec a m El te ra : P i Ll e P. 6 7 Natu ic: Pitx P. Còm P. 8

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec.catala@hotmail.com - www.aplec.cat revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)


FREDOLIC

…Us asseguri que sereu absolutament satisfeta…

Què és això, mare?

… Per mor de desembarrassar-nos dels tèrmits…

Dels tèrmits??

… Això és ben bé prova que la seua eficàcia és to-tal …

Trad. ABF

Eficàcia to-tal!!!

… Ehm… Si ho he ben entès … És un esprai totalment indispensable …

Exacte! Dels tèrmits!!!

Però mai hem tingut tèrmits a la nostra Regió!

Ah?

Des que el faig servir, ja no n’hi ha pas cap més de tèrmits… Siguem precisos!!!

P.3


HISTÒRIA

L’HOME I EL FER

L’aigua com a energia L’aigua mou la renovable és cosa del roda de pales que acciona segle XXI? Si avui dia és un procediment el martinet integrat en el nostre quotidià, en el passat la hidràulica era una realitat com a font principal de l’energia mecànica de Catalunya amb les fargues catalanes: aquestes fàbriques dedicades a l’obtenció del ferro de forma tradicional, feien part del patrimoni industrial a tot el Pirineu.

Mina de ferro amb les parets rovellades per la humitat. (Llorts -Andorra-)

El funcionament de les ‘fargues catalanes’ es basava en l’aprofitament del medi i la transformació de les primeres matèries com ara la mena i el carbó, a més de l’aigua. Procediment que es va fer famós a tot arreu per produir uns ferros d’excel·lent qualitat. Aqueixos centres de producció se situaven prop de tres punts cabdals: jaciments de ferro, boscos i rius. P.4

PER LA FORJA CAL... El principal component treballat és la mena o mineral del ferro. Gairebé el 4% de la crosta terrestre és composta de ferro. Les roques que en contenen una quantitat suficient per produir metall són dites «mineral de ferro». Exposat a l’aigua o a l’aire humit, el ferro es rovella. A l’Edat Mitjana a les mines es treballava amb un pic i una pala. Un altre component per a fargar és el carbó extret dels boscos a partir de la llenya dels arbres (un altre dia explicarem com obtenir carbó amb llenya). Era indispensable per a la combustió i fer fondre la mena. Al voltant de la farga es produïa una desforestació extraordinària. I finalment la força motriu de l’aigua permetia de fer girar unes grans rodes hidràuliques que accionaven els martinets que acabaven donant forma al ferro.

FARGUEM AMB.... Un cop a la farga, la mena es posava dins del forn i es fonia barrejada amb carbó. I es feia entrar aire per activar la combustió. S’obtenia una massa pastosa i rogenca anomenada masser, que es portava al martinet amb unes grans pinces. Per entendre-ho millor cal visualitzar les diferents parts de la farga catalana: El forn, on se cremava el carbó o els troncs. Podia arribar als 1000 °C. S’insuflava l’aire al forn gràcies a les trompes d’aigua: una innovació tècnica que permetia de canalitzar dins el forn l’aire produït per la caiguda de l’aigua situada en un dipòsit superior. El martinet com a element característic de la farga catalana també era mogut per la força de l’aigua. Servia per fracturar la mena abans d’introduir-la al forn i per forjar el metall a la sortida del forn i moldejar el masser obtingut gràcies al pes de l’instrument, eliminant les escòries o impureses. Text de la Myriam Almarcha París Fotos de la Farga Rossell d’Andorra (www.fargarossell.ad)


ERRO Mecanisme del martinet

Amb el desenvolupament d’aquesta important indústria metal·lúrgica derivada de les fargues es pogueren fabricar eines bàsiques i decisives: arades, ferradures per als animals de tir, aixades, destrals, claus i serres per tallar la llenya, claus per a la construcció, agulles per a la confecció... Sistema aquests progressos en la de trompa metal·lurgia rural i en l’inshidràulica per trumental del pagès van ininsuflar l’aire fluir en l’increment de la en el forn. producció agrícola.

La farga catalana de les contrades pirinenques com el Conflent, Vallespir, Cerdanya, Ripollés, vall Ferrera i Berguedà, Andorra... coneixen un període esplendorós entre els segles XVII i XVIII. La decadència d’aquesta indústria arriba al segle XIX amb la revolució industrial i la nova tècnica dels alts forns.

Martinet que pica el ferro roent damunt l’enclusa

XIFRES:

* 1 farga consumeix 1000 ha de bosc/any (uns 2500 camps de futbol) * 525 kg de mena produeixen 150 kg de ferro * Per 10 t de ferro cal 35 t de mena i 62,50 t de carbó

*FARGA: del llatí fabrica, taller d’artesà. *ROVELLAR: : Òxid, de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l'aire humit. *MARTINET: Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.

SABRIES

CALCU LAR? nt carb ó ca 2kg de l per produir 2) Qua nta me ferro? per fer na és necessà ria 2 k g de ferro? ENVIA’N

1) Qua

Interior d’una farga amb el carbó, les banastes, els instruments...

S LES TEUES RESPO STES! L PREM IARÀ L SOLUC ES IONS C ORREC TES!

UN REGA

P.5


EL TEST

Quan eres petit/petita dormies. a) Sempre amb el meu estimat ós de peluix. b) Ah sí! L’ós aquell? Sempre el feia fora del llit. c) És difícil compartir espai si et molesta fins i tot el coixí. Quan t’ha caigut una dent i que el ratolí la ve a cercar... a) Dormi amb un ull tancat i un altre obert, m’encataria veure’l! b) Jo no faig troc amb les meues dents. c) Me ve no sé què... ecs... un ratolí... a la meva cambra! Un pardalet ferit al balcó! a) Tinc una farmaciola especial “aus salvatges”... Vull ser veterinari b) M’apropi... el miri... el manyagui... i prou... c) “Mamà!!! Què és això que es mou??? Què penses de la massacre dels bebès foques? a) El meu somni és integrar “GreenPeace” per poder aturar-ho. b) És terrible, inhumà. c) Quina massacre? Des de quan? Foques? Quina és l’expressió correcta? a) És sol com un mussol. b) Més ràpid que un vol de mussol. c) El mussol és rodó com la col. A casa, l’amo dels canaris ets tu? a) Sí! Tot està sota control: la higiene de la gàbia, el gra, l’aigua... b) Pfff... ja vaig dir als pares que em compressin un tamagotxi i no canaris! c) Descuidi de donar-los menjar. Si te diuen “rèptils”, tu dius: a) És una classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb un sistema nervióc poc desenvolupat. b) Les aranyes entren dins la família dels rèptils? c) Ecs! RESULTATS - Majoria de A: Per tu els animals són tan importants com els humans. - Majoria de B: T’agraden els animals... però no t’apassionen. - Majoria de C: A tu t’agraden els conills, amb mostassa i ben cuits!!!

P.6


NATURA

L’organització per a la protecció de la natura WWF, utilitza el panda com a emblema des de 1961.

World Wild Foundation: Fons Mundial per a la Natura

A la Xina hi ha un munt d’espècies rares d’animals, com ara el rinopitec (el famós ieti de “Tintin al Tibet”), el takí (petit cavall salvatge) o l’ibis japonès, que la restauració dels arrossars ha preservat d’una desaparició a curt termini. Ara bé, l’animal més amenaçat de tots és el panda gegant.

Se nodreix essencialment de plantes però pertany al grup dels carnívors.

Aquest gran solitari és tot un nounours! Pesa uns 100 kg i mesura al voltant d’1,5 m. El sisè dit de les potes li facilita la collita del seu aliment de base: les tiges de bambú. Gràcies a la força dels muscles facials i a la resistència de les dents se passa el dia mastegant els brots durs i fibrosos del bambú. Com que la planta no és gaire nutritiva en menja grans quantitats (20 kg/dia). Quan baixen les temperatures, contràriament al seu cosí l’ós polar, el panda no se pot estar més de 4 hores sense menjar: no hiverna!

En el passat, el panda vivia a les terres baixes de les muntanyes, mes l’agricultura intensiva i la desforestació han anat destruint el seu hàbitat natural: els boscos de bambús. Aïllat a les muntanyes de Sichuan i del Tibet, a més de 2000 m d’altitud, aquest ursí viu en bosquets humits i freds, massa separats els uns dels altres. El bambú planteja un veritable problema per a la supervivència dels pandes gegants. Un cop ha florit, mor i cal esperar 10 anys perquè nous brots puguin ser consumits. No tan sols el panda ha de dedicar una bona part del dia a cercar, mastegar i digerir el seu menjar, sinó que també s’ha d’adaptar al cicle de vida d’aqueixa planta. A més, malauradament, la seua bella pell fina el converteix en una presa fàcil per als caçadors furtius.

La seua esperança de vida és de 15 anys en llibertat i 30 en captivitat.

Text de la Myriam Almarcha París

Quan neix, el bebè panda pesa tan sols 120 grams!

Des de l’any 1963 el país ha pres mesures importants per salvar el panda delimitant una vintena de reserves en les cadenes muntanyoses de la Xina central i occidental, on Passa 12 hores diàries a trinxar el bambú. els bambús prosperen. La sola esperança –i la gran inquietud– a propòsit del panda, declarat com a tresor nacional pel govern xinès el 1949, és de trobar una harmonia entre els seus menesters i els dels homes. P.7


PITX I LLEMEC Aaaah! La muntanya! Que n’és de bonic aqueix paisatge nevat, eh Pitx!?!

… La Prim…

F! PU

Els colors i olors de la naturalesa dormen sota un vel blanc fins a…

Ah sí?! I bé d’acord, vols jugar a la batalla de boles… Perfecte! Emprés farem un ninot de neu… Genial!

FALLAAAAT! Un poc més tard…

Ei, saps?! El fas súper bé el ninot de neu! Trad. MAP


Mil Dimonis N°85 - Març del 2011