Issuu on Google+

N 80 - SETEMBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o

ISSN 1760-1398

EMPÚRIES LA ROMA DE L’EMPORDÀ


ACTUALITAT

Rnqshc` drbnk`q

Efemèrides&

l’11 de setembre… 1714: Caiguda de Barcelona davant les tropes francoespanyoles.

Aquest any, hem escollit una escola de mar. Abans el viatge, les dues classes hem estudiat el nostre litoral mediterrani amb els mestres però també amb la reserva marina de Banyuls, per conèixer la fauna Fes de periodista$

2001: Atemptats de l’11 de setembre als Estats Units.

1962: Els Beatles graven llur primer disc "Love Me Do".

Els alumnes dels CP i Ce1 bilingües de l’escola Josep Neo hem realitzat una sortida escolar de fi d’any a Catalunya Sud, dins la casa de colònies Marcel Maillot de l'Estartit, del 14 al 16 de juny 2010.

i la flora local. Dins la casa de colònies, hem pogut completar les recerques amb els monitors gràcies a les activitats proposades. Hem pogut visitar el port de l'Estartit fent un recorregut pel moll de pesca i així viure l'ambient pesquer. Hem visitat el litoral rocós, fent la recollida, identificació i classificació d'espècies marines pròpies de la zona.

Hem observat el fons marí a l’espai d’observació en aquaris, dels hàbitats marins més característics del litoral català. També hem realitzat una conserva de seitó pels pares, fabricat un cranc amb fang i participat a un concurs de castells de sorra a l'embocadura del Ter.

Com cada any tornem amb molts bons records d’aquest viatge i ple de fotos per presentar el viatge a la resta de l'escola.

Hem visitat les Illes Medes amb el Nautilus i hem fet jocs de nit amb llanternes a l’entorn de la casa.

MIL DIMONIS FA LA RENTRADA!

Aquesta plana és vostra. Envieu-nos fotos de la classe amb les activitats, les sortides i els intercanvis que feu. Ho publicarem amb els vostres noms i un comentari. Rebreu un àlbum de l’APLEC per agrair la vostra col·laboració.

SUMARI

P. 3 Còmic: Pitx i Llemec

P. 4-5 Història: Empúries i els romans

P. 6 Conte: Com l’ós fou castigat P.7 Patrimoni i Literatura: El poeta d’Illa P. 8 Jocs: Els déus de l’Antiquitat P.2

1980: El Parlament de Catalunya oficialitza l’11 de setembre com a Diada Nacional.

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà - www.aplec.cat aplec.catala@hotmail.com - revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)


PITX I LLEMEC

És que jo som una fada de debó! se cal pas riure de les fades!

Mes on vas així!!! Que te prens per una fada ara?!

Que n’ets de ridícul!

Escolta, t’ho has ben buscat, eh!? Ara, espavila’t per trobar un príncep blau i li fer un petó a la boca...

Per tornar a recuperar la teua aparen... Heemm... ‘cuseu, aqueixa granyota, no seria pas una princesa?

Malaguanyat! Adiu Doncs...

I’m a poor love some cowboy, and I’m long, long way from...

I bé... No, pas ben bé...

Vull fora un petonet!!!

Trad. MAP

Guai! Un príncep blau... Som salvat!

Ai... que guilla el paio!!! Ei! Torna!

FI P.3


HISTÒRIA

EMPÚRIES, L’ARRIBADA

C ar d

Encara ara queda delimitat l’espai industrial que fou destiDo m us nat a la metal·lúrgia! L’emplaçament de la posterior ciutat romana r cFo ru m D ec um a nu ino se situa més a l’interior i per damunt de Neàpolis. Empúries és la porta d’entrada dels romans al territori i el punt de partida de la conquesta i romanització de tota la Península Ibèrica. Posteriorment altres ciutats romanes de l’àrea catalana adquireixen importància, com ara Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona) que serà la capital imperial de tota la Hispània romana.

B

L’any 218 abans de Crist (aC), amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà desembarca al port d’Empúries per tancar el pas a les tropes cartagineses comandades per Anníbal i els seus elefants que es dirigien cap a Roma per enfrontar-s’hi.

a

Vista de la ciutat amb columnes, carrers, cases...

A principis del segle I aC, els romans instal·len un campament militar a Empúries que s’acaba convertint en l’embrió d’una nova ciutat. Situada al voltant d'un port natural, la primera fundació d’Empúries és grega i coneguda com a Paleàpolis. La vila nova a la vora del mar és dita Neàpolis. Cap al 600 aC, els grecs de Focea funden Emporion, que es desenvolupa gràcies a l’activitat comercial que realitzaven amb els poblats ibers dels entorns. Si bé una part de la població es dedicava a la navegació, una altra elaborava mercaderies pròpies: vi, oli, ceràmica, perfums o també armes! P.4

QUÈ ÉS UNA COLÒNIA ROMANA? Quan visites Empúries, únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les Reconstitució restes de la ciutat d’Empúries grega i romana, fas un recorregut per la Roma antiga en tres dimensions.

Temple amb l’estàtua d’Esculapi, déu de la medicina i protector d’Empúries.

Els romans, fundadors de la nostra Banys civilització i cultura, han estruc amb la pica A i el soterrani que proveïa turat el territori amb un cadastre l’aigua calenta B com a vertaders creadors de ciutats, han difós el llatí (a l’origen del català) i van instal·lar el dret escrit, bases de tota colònia romana.


D ELS R OM A NS A IBÈR IA

do Ma ximu s

Aquests són uns quants dels nombrosos elements difosos i a través dels quals es parla de romanització, és a dir la naixença d’una nova civilització. Si ja a la ciutat grega es disu s Ma ximu s tingeixen les canalitzacions (s. II aC), a més de l’emplaçament de la cisterna d’ús públic per l’aigua potable (s. II aC) i dels respectius filtres (s. III aC), els romans, a qui devem els aqüeductes, gaudien d’un Centre termal amb sales de banys d’aigua freda i calenta. La concentrada organització social distingia clarament un nucli urbà distribuït en quadrants. Tret de les cases romanes (Domus) i dels locals comercials (Tabernae), el Forum era el centre polític, religiós i econòmic on s’aplegaven els principals edificis públics de la vila. A l’Amfiteatre se celebraven els jocs dels gladiadors i al Temple el culte religiós. El Cardo Maximus és un dels dos carrers principals que creuava la ciutat de nord a sud i que a nivell del Forum s’unia amb el Decumanus Maximus (est a oest).

A B

EL LLEGAT DELS ROMANS A Catalunya Nord passa la Via Domícia, popularment coneguda com a Camí de Carlemany. Aqueixa ruta rectilínia, autopista de l’època, permetia les comunicacions entre Itàlia i la Península Ibèrica per afavorir l’economia mitjançant els intercanvis locals. També podem seguir fàcilment la via romana més llarga d’Hispània (1500 km), Xarxa de canalitzaes tracta de la Via cions d’aigua Augusta que comença a la Jonquera quan acaba la Via Domícia. S’estén fins a Cadis (Andalusia) i esdevingué un eix comercial essencial entre les ciutats i els ports del Mediterrani. Al pas per Catalunya Nord la via romana ha deixat rastres dels seus equipaments amb les fortificacions de les Cluses o bé amb el Trofeu de Pompeu a Panissars. Alguns llocs han conservat el nom i vestigis del seu origen romà com ara el port de Portvendres (Portus Veneris), Castellrosselló (Ruscino) o Elna (Castrum Elenae).

Segona Guerra Púnica: Guerra entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC. Situada entre l’Àfrica del Nord i Itàlia, la Península Ibèrica va ser un lloc d’enfrontament entre les dues potències. Empúries: Del grec Emporion que significa comerç. Paleàpolis: Del grec palaiós -vell- i pólis -ciutat- (ciutat vella). Neàpolis: Del grec neo -nou- i pólis -ciutat- (ciutat nova). Focea: Antiga ciutat d’Àsia fundada pels grecs.

Colònia: Ciutat governada segons el dret de Roma i poblada amb colons de ciutadania romana. Romanització: Procés d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma arreu de les terres colonitzades que fa néixer una nova civilització. Domícia: Nom de la via en homenatge al cònsol romà de la província Transalpina Cneius Domitius Ahenobarbus. És el fundador de la colònia de Narbo Martius (Narbona) al 118. Augusta: Nom de la via en homenatge a l’empe- P.5 rador romà August (27 aC-14 dC).


CONTE

COM L’ÓS FOU CASTIGAT

Conte tofalar*

Abans, l’ós feia la vida impossible a tothom. Gran i fort com és, bramulava sorollosament i espaterrava la gent, o maldestre ell, esclafava mortalment, sense voler, petits animalons i ocells, o trencava els arbres i devastava els nius que els habitants del bosc havien construït amb grandíssim esforç i perseverança. Feia mal a molts i no deixava en pau ningú. Les bèsties intentaven en alguna ocasió de dir-li-ho, d’apaivagar l’amo de la taiga. I ara, què us heu cregut, ni tan sols no se’ls escoltà. «A mi no m’heu de donar lliçons -els va respondre-, sé ben bé què em faig… I faig el que em dóna la gana…» Estaven a mitjans d’octubre. La tardor de Saian treia les fulles esgrogueïdes dels arbres, i la remor del vent fred era una crida a preparar-se per a l’hivern. Tenien al davant l’estació difícil de l’any. I vet aquí que les bèsties començaven a reflexionar: Què hem de fer amb l’ós? Si continua captenint-se com fins ara, no en podem esperar res de bo, més aviat de mal. De tota la taiga, acudiren els animals: bèsties i ocells ompliren la clariana, es posaven als arbres, a les pedres, a les soques, i n’hi havia com mai no n’heu vist tants. Es reuniren per decidir què havien de fer amb el groller. Jutjaren l’ós. Elegiren un dant com a jutge. Moltes ofenses denunciaren les bèsties, petites i grosses. Es posaren totes a parlar i s’armà un xivarri que semblava un huracà inaudit. L’ós mai de la vida no havia vist res semblant: s’arrupí tot i es tornà petit i digne de llàstima. Hom pronuncià la sentència: es condemnava l’ós a presó per tot l’hivern. D’aleshores ençà, l’ós no va per la taiga els hiverns, sinó que s’estira a dormir, com a càstig per la seva grolleria. I s’ha calmat força. Els animals li van dir: «Cal viure en pau!»

Conte tofalar* Els tofalars viuen a l’oest del llac Baikal (Àsia Central). La llengua que parlen fa part del grup de llengües turques. Conte extret de: Literatura de les nacionalitats soviètiques del Gran Nord. Ed. El Trabucaire (1987).

P.6

Il·lustracions de Dany Soulié.


El poeta d’Illa

PATRIMONI I LITERATURA

Així com a París tenen la torre Eiffel, a Barcelona la torre Agbar, a Londres el Tower Bridge, a Illa, al Riberal de la Tet, hi ha la torre de la Paraire. La torre i la casa i el portal tocants són testimonis del ric passat de la Vila. Pertanyien a una família de burgesos honrats, els Sampsó, un besnét dels quals és el poeta Josep Sebastià Pons, nat i mort a Illa (1886-1962).

La Casa Sampsó a Illa

Josep Pons en 1904 El que li agradava a Pons de la casa dels seus avis materns és que s’hi vivia una hospitalitat sense maneres: «Entra a la cuina, amic. És tota enrajolada. Al més fort de l’estiu s’hi agrada la frescor» escriu a L’estel de l’escamot, (1921) per convidar un company seu.

Aquarel·les de J.-S. Pons

Retroba l’Illa de Pons al web de l’APLEC (www.aplec.cat) amb més propostes! Encara que hagi viscut en altres llocs, Pons poua tota la seua inspiració a Illa i al rodador. El «carrer tort» de la vila vella cintada de muralles on jogava mainatge, «la torre, enllà dels horts» plena de misteris de Roses i xiprers, 1911, van afaiçonar la seua imaginació. Tota la vida li agradà a Pons de caminar, mes no tenia pas menester de fer excursions de gran recorregut, per aplegar sensacions. De l’Aspre veí, on no se cansa mai de trastejar, li plauen els camins vells «dins la penya dura», les fonts, com la de Can Magí «dins una ombra ufanosa/ de castanyer, de roures i de tells» (Canta Perdiu, 1925),

els oratoris com el de Sant Roc (L’aire i la fulla, 1930), les capelles abandonades, «el campanar tallat de llosa dura» del priorat de Serrabona (Cantilena, 1937). I sempre el Canigó a l’abast, blau o nevat, fins quan és massa vell per pujar-hi més i que les tres piques li fan la guitza (Conversa, 1951). El nostre poeta té una atenció especial per als éssers més humils, plantes, animalots o gent del poble. Un munt de títols de poemes ho evidencien: Amic gripau, Cançó d’una fulla, El llapinot, Els bolets blancs, El pagès a la font, Faula de la granyota, L’amic Ventura, L’Anton, La parreguera, Les criades d’Estoer, Minyona que passa, Ocells…

Burgesos honrats: Propietaris, comerciants fets nobles pel comte-rei de Barcelona. Totes aqueixes facetes de la poesia de Josep Sebastià Pons i Rodador: És el mot que Pons usa com la gent moltes més, i també l’obra de sa germana Simona Gay, d’Illa per dir: els voltants. s’evocaran aviat a la Casa Sampsó o de la Paraire que la Trapareu informació a ww.espaisescrits.cat Vila d’Illa acaba d’adquirir per dedicar-la als seus escriptors. Més informacions sobre la casa Sampsó: P.7 Text de la Miquela Valls laurie_fanlo@hotmail.com


JOCS Què en saps dels déus de l’Antiquitat# B H O G V K A O C B A R J B A

SOPA DE LLETRES DIVINA$

AFRODITA

MINERVA

ARES

NEPTÚ

ATENA

POSIDÓ

JÚPITER

VENUS

MART

ZEUS

A W H E A V C Y V Z Z B V F G

C F N Y R P M Z R K V A S A B

A U R E E B T S W F H I S B E

S N N O S S H W I Q B T I X I

Z I E M D T I D J Y M V T Z W

M V E T A I M D S U T U T U U

J O K O A R T E D P J A F J P

Ú T P E N B T A X Ó M E C C O

D T I N H N U W V D T F O G W

J P A N W U J L W I S Y C U Z

J Ú P I T E R V E S P Y H F K

Z E U S S E D P C O U I A K A

W N D I B X K A I P C B S E B

S H D G K T G M I X F Q G W Z

QUI ÉS QUI# Exemple: Demèter • Àrtemis •

Seguint l’exemple de Demèter i Àrtemis tot utilitzant 5 colors diferents, troba quines són les divinitats equivalents en totes dues mitologies%

• la caça • • l’Agricultura •

Àrtemis, filla de Zeus i germana d'Apol·ló, deessa de la caça és identificada amb la deessa romana Diana.

• Diana • Ceres

Demèter, germana de Zeus, deessa de l'agricultura és identificada amb la deessa romana Ceres.

Divinitats gregues: AFRODITA • ARES • ATENA • POSIDÓ • ZEUS •

• • • • •

Déu o Deessa de: L’amor i de la bellesa El cel El Mar La Guerra les arts i de la guerra

• • • • •

Divinitats romanes: • JÚPITER • NEPTÚ • MINERVA • VENUS • MART

La deessa de la llar és identificada amb la romana Vesta o amb Hestia, la germana de Zeus.

Aquest és el déu de la mar, saps com se diuen els equivalents grecs i romans? I el déu del Cel?

En la mitologia romana és la deessa de les ciències i la saviesa, en la grega és filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra. Saps qui és?

Apol·ló, fill de Zeus, déu de la llum, de la música i de la medicina no té equivalent romà.

Hera, esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni és identificada amb la romana Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole.

Hermes, fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers és identificat amb el romà Mercuri, fill de Júpiter. En la mitologia grega el déu de la guerra és fill de Zeus, i en la romana és fill de Juno. Com se diuen?


Mil Dimonis N°79