ANAR A L A LLAR D’INFANTS Anar a la llar d’infants és una experiència nova per a tots, nens, nenes, pares, mares, avis, avies, .... Si pensem en l’angoixa que ens genera als adults no veure el nostre petit durant unes hores al dia, com no hem d’imaginar L’ANGOIXA QUE SUPOSA PER A ELL/A NO VEURE’NS A NOSALTRES DURANT HORES ?? És per això que, abans de donar aquest pas, hem de fer algunes reflexions, per tal de posar-nos en el lloc del nen/a i preveure algunes de les seves reaccions.
ADAPTACIÓ Potser no ho hem pensat, però la llar d’infants és un lloc nou, on el nen/a no estarà envoltat de les persones que en tenien cura cada dia. El podem ajudar si té algun objecte transportable que faci de pont entre casa seva i la llar d’infants, aquests objectes li serveixen per consolar-se, com la seva joguina habitual i la més predilecta, el coixí que tan bé li va per a dormir, la pipa tan bona en els moments difícils (que hem d’utilitzar amb mesura, seguint els consells del pediatra), el drapet, ..... Sobretot tindrem en compte, que no podrà tenir el pit de la mare que el consola quan plora, això vol dir que TOT SERÀ NOU per ell/a i trobarà a faltar moltes coses. El nen experimentarà en aquest moment una SEPARACIÓ dels objectes i les persones que té a casa, i per tant tindrà una enyorança que es pot manifestar amb plor, amb alteracions del ritme de les deposicions o alteracions del son. Podem fer algunes coses per disminuir aquesta reacció. És molt important que el nen/a hagi tingut experiències de separació, que hagi tingut (sempre que es pugui) diferents cuidadors, no només els pares, d’aquesta manera estarà prèviament acostumat a altres persones i el canvi no li serà tan brusc. Un altre punt important seria no fer servir “rituals” que a la llar són impossibles! Per exemple, no podem donar pit sempre que plora, ja que allà no el tindrà (podem donar-lo, és clar, però per a alimentar-lo), i hem de fer altres coses, com donar-li un nino que li serveixi de cònsol, o la pipa, o el coixinet.
ALIMENTACIÓ Cada infant arriba a la llar en un moment diferent del seu desenvolupament. Per tan cadascú necessita una alimentació adaptada a la seva edat. Ja sabem que entre l’any i els dos anys de vida els nens/es HAN D’APRENDRE a menjar sòlids. “Han d’aprendre” vol dir que, evidentment, no en saben. Moltes vegades no és que
facin marranades o ens prenguin el pèl o no els agradi, simplement és una textura diferent i s’hi ha d’acostumar poc a poc. Els infants aprendran la nova manera de menjar A CASA. Si els deixem a la llar per necessitat, els educadors i les educadores faran una bona feina recolzant el que vosaltres ja els esteu ensenyant, però no poden fer-ho si a casa canvieu el ritme, ja que aleshores no entenen res i no s’hi acostumen mai. Per tant sempre que puguem ensenyarem a menjar les diferents textures als nostres fills i filles, variat i amb horaris fixes. A la llar el que podeu demanar és una continuïtat del que vosaltres ja feu a casa.
BOLQUERS Al voltant dels 2 anys les nenes i els nens estan preparats per a realitzar el controls dels esfínters, és a dir, treure els bolquers de dia. Cada infant té el seu ritme, alguns tarden una mica més, no és un pas fàcil i l’hem d’intentar iniciar a casa, les educadores i educadors de la llar seran el nostre punt de suport, però, com hem dit quan parlàvem de l’alimentació, no poden fer la feina soles!
CONSELLS DE SALUT!!! Cal que siguem conscients que els infants es posaran malalts en algun moment del curs. ELS NENS I NENES NO PODEN ANAR A LA LLAR QUAN ESTAN MALALTS, ja que, no es troben bé i no poden tenir una educadora o educador només per ells, que és el que necessiten. A més podrien contagiar als altres nens i nenes. Per això cal tenir previst què farem quan això passi. Els infants no poden anar a la llar d’infants en cas de: - febre superior a 37,5º - diarrea - infeccions i llagues a la boca contagioses - erupcions i malalties de la pell (excepte si indiquem que no són contagioses) - conjuntivitis - polls Recomanem que hi tornin quan estiguin 24h sense símptomes En resum, potser seria bo que abans de néixer el nen féssim “previsió de futur” per tal de prevenir i programar els canvis futurs en el nen. Si creiem que serà una etapa difícil podem intentar una primera aproximació assistint a l’espai familiar“l’hora dels petits” Restem a la vostra disposició Material elaborat per Pediatria del CAP Santa Margarida de Montbui, fruit de la col·laboració entre les Llars d’infants de Montbui i el Centre de Desenvolupament
Infantil i Atenció Precoç SAP-APINAS, en el marc de la Comissió d´Infància de Santa Margarida de Montbui. Any 2009