AnoiaMagazín
OCI, CULTURA, GASTRONOMIA COMERÇ DE PROXIMITAT #72 GENER 2022
200 anys
de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada ENTREVISTA A LA PRESIDENTA, MONTSERRAT ARGELICH PROGRAMA D'ACTES DE LA FESTA PATRONAL SECCIONS CARTELLERA. PUNT DE LLIBRE. LA RECEPTA DE LA BET. GUIA DE RESTAURANTS. POSTALS DE L'ANOIA OPINIÓ RODA EL MÓN I TORNA AL MOT. SI SOU SERVITS
2
AMGZ#72 GENER 2022
06 13
12 13
18
23
EDICIÓ I REDACCIÓ: PERE RIBALTA. COL·LABORADORS: XAVIER CALVET, ELISABET FLORENSA, VICENS MARTÍN, PAU RICART, BIBLIOTECA CENTRAL D'IGUALADA. FOTOGRAFIA DE PORTADA: ARXIU ANOIAMAGAZÍN. ANOIAMAGAZÍN ÉS UNA UNA PUBLICACIÓ DE PRETEXT, SERVEIS DE PUBLICITAT SL.
Contacte: 619 786 011 · anoiamagazin@gmail.com ISSUU.COM/ANOIAMAGAZIN FACEBOOK.COM/ANOIAMAGAZIN
AMGZ#72 GENER 2022
3
ENTREVISTA
MONTSERRAT ARGELICH, PRESIDENTA DE L'ANTIC GREMI DE TRAGINERS D'IGUALADA
'PODRÍEM DIR QUE ENS HEM CONVERTIT EN UN REFERENT, SOBRETOT PER LA BONA SALUT DE L’ENTITAT' ENTREVISTA: PERE RIBALTA REDACCIÓ ANOIAMAGAZÍN
EL FANAL A L'OFICI SOLEMNE DE 2021. FOTO DE JOAN SOLÉ
El 2022 serà un any molt especial per l’Antic Gremi de Traginers, ja que celebrarà el seu bicentenari. En parlem amb l’actual presidenta de l’associació, Montserrat Argelich Solé, que el 2016 va ser nomenada la primera dona en presidir l’associació en aquests dos-cents anys d’història. Després d’un any excepcional, en què els Tres Tombs no es van poder celebrar amb normalitat a causa de la pandèmia, des del Gremi treballen intensament per recuperar l’esplendor i garantir la continuïtat d’una tradició i un festa íntimament lligades a la història de la ciutat.
4
AMGZ#72 GENER 2022
'SOM L’ENTITAT MÉS ANTIGA QUE CELEBREM TRES TOMBS. HEM POGUT DEMOSTRAR LA NOSTRA ANTIGUITAT MITJANÇANT L’ESTUDI DE LES PINTURES I DEL TEIXIT DE LA BANDERA PETITA ORIGINAL' En primer lloc moltes felicitats pel 200è aniversari de l’Antic Gremi de Traginers. Ens podeu explicar l’origen de l’entitat i com van ser els seus inicis? En nom de tots, moltes gràcies! Bé, costa de resumir la història de l’entitat, però intentaré explicar-me. L’any 1822 es constituí el primer Gremi de Traginers a la ciutat d’Igualada. Fins aleshores, els “arrieros y carromateros” estaven dins el Gremi dels Pagesos, segons es pot deduir en un document de 1816 emès per la Junta de Comerç del principat, que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Aquest gremi, aquell any, va crear una bandera amb la imatge de sant Antoni, que després d’un estudi que va permetre datar la seva antiguitat el passat 2011, és l’element que acredita l’antiguitat del gremi que des de llavors començà a celebrar les seves pròpies festes en honor a sant Antoni Abat, cada 17 de gener. L’actual nom del Gremi és el cinquè després de l’evolució de les quatre denominacions anteriors. I a dia d’avui tenim dues banderes. Per què? Doncs perquè el 1856 es va constituir una altra colla, la dels “Jóvenes Caleseros”, que va estrenar una nova bandera i que encara avui la coneixem com la bandera gran. L’any 1909, per exemple, hi havia dues colles que celebraven la diada: la Colla Vella, coneguda com a “Aliança de Arrieros i Antigua
Sociedad de Sant Antonio Abad”, que portaven la bandera petita, i la “Colla dels Joves”, successora de la de 1856, que portava la bandera gran. Després que al llarg dels anys les colles s’ajuntessin i fins i tot hi hagués noves divisions, l’any 1940 l’Antic Gremi de Traginers va assolir la plena unanimitat i agermanament i formaven part del gremi diversos oficis auxiliars com: basters, ferradors, vaquers, veterinaris, etc. En aquells moments, aproximadament mil llars igualadines celebraven aquesta festivitat. Al llarg d’aquests dos segles la societat en general, i el sector del transport en particular, han canviat molt. Com ha afectat això a l’entitat i com s’hi ha adaptat el Gremi per sobreviure i mantenir una tradició tan arrelada a la ciutat? Als anys seixanta, en una ciutat industrial com era Igualada, existia una davallada dels transports de tracció animal, que va ser substituïda pels vehicles motoritzats. El carro no podria competir pas amb la furgoneta i el camió. I sense animals ni carros, tampoc hi hauria traginers. En arribar els anys setanta es respirava certa preocupació i pessimisme sobre la continuïtat de la festa dels traginers i dels Tres Tombs. Però l’any 1978 es va encetar una nova etapa, amb anades i vingudes dels cavalls i carruatges des d’altres comarques. La decisió també de passar les desfilades dels Tres Tombs als diumenges a principis dels anys setanta va fer que la disponibilitat dels participants forans es multipliqués i així va ser com també van néixer els intercanvis intercomarcals. Per fer-nos-en una idea, l’any 1982 el cens equí a Igualada era de 61 animals, però en canvi a la desfilada dels Tres Tombs hi van haver 244 animals i 58 carruatges.
AMGZ#72 GENER 2022
5
ENTREVISTA
'ELS COMPANYS EM VAREN AVALAR PER MAJORIA, I PER TANT VAREM CONFIGURAR LA JUNTA SEGONS LES HABILITATS DE LES PERSONES QUE EN AQUELL MOMENT ÉREM, INDEPENDENTMENT DEL GÈNERE.' La participació en la celebració de la festa va millorar notablement amb el sistema de lloguers i dels tornajornals, i la continuïtat de la celebració es va veure renovada no només a Igualada, sinó també en molts indrets de Catalunya. Encara avui, en gran part, el Gremi funciona així: si tu participes als Tres Tombs igualadins, jo vinc a participar en els teus, i al revés. Des de quan es celebren els Tres Tombs igualadins? Com van néixer i com han evolucionat al llarg de tants anys? Som l’entitat més antiga que celebrem Tres Tombs i que hem pogut demostrar la nostra antiguitat mitjançant l’estudi de les pintures i del teixit de la bandera petita original. A dia d’avui els Tres Tombs és l’acte més conegut per a tothom i on culmina la celebració, però en realitat és un dels molts actes que formen part de les festes gremials. L’antiguitat que dona valor a la festa que celebrem avui dia prové de l’any 1822, any en què com dèiem es va fundar l’entitat i en què probablement ja es practicava la benedicció de les cavalleries, com el boca-orella explica, però de fet, fins l’any 1878 no es parla del terme “cabalgata” en “El Eco del Noya” i, en el “Eco de Igualada” de 1880 ja es parla de “Tres Tombs”. Curiosament en aquest últim diari, només dos anys més tard, l’any 1882, ja hi diu
6
“tradicionals Tres Tombs”, per tant s’entén que no feia ni dos, ni quatre anys que es celebraven, sinó vàries dècades. El fet destacable també és que sempre s’han fet els Tres Tombs, perquè sempre hi ha hagut colla, i el moment més important i únic fou durant el període de la Guerra Civil. Tot i la suspensió de tots els actes públics, es van honorar les banderes i es van beneir els animals de forma clandestina celebrant així un dels tres clàssics tombs. El gener passat, a causa de la pandèmia, malgrat que el format de la celebració va ser diferent, els Tres Tombs també es van dur a terme de forma simbòlica. En quina posició ens trobem en comparació amb altres celebracions equivalents del país? Es podria afirmar o considerar que són els més importants de Catalunya? Al costat de poblacions com Valls o Vilanova i la Geltrú, que també tenen uns Tres Tombs amb molta participació i públic, Igualada no és ni millor ni pitjor, diríem que som dels grans. En general ens diuen sempre que tenim molt públic, de ciutat i comarca, però també d’espectadors forans que cada any es desplacen a la ciutat per gaudir dels Tres Tombs. Crec que som l’entitat que celebrem Tres Tombs que tenim més guardons, això sí, segons una conversa que vaig tenir fa poc amb el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, l’Andreu Bernadàs. Potser podríem dir que ens hem convertit en un referent, sobretot per la bona salut de l’entitat. El fet que se’n mantingui la celebració des dels seus orígens i de forma ininterrompuda fa que la festa sigui única i singular, però això tampoc serviria de res si no hi hagués un equip de gent que ho mantingués, i a Igualada hi és. Som dels que tenim la mitjana d’edat
AMGZ#72 GENER 2022
més jove! Malauradament, moltes entitats pleguen per manca de relleu. El 2016 es va produir una renovació total de la Junta, que per primera vegada està presidida per una dona i on altres dones ocupen càrrecs rellevants. Quina valoració feu d’aquest canvi? Doncs la meva valoració personal és molt positiva, i crec que a dia d’avui és la compartida per la majoria de membres de l’entitat. Sincerament, tot va ser com molt precipitat, no es va pas preparar que havia de ser una dona qui agafés el relleu de l’entitat i a més jo, que justament havia sortit de la Junta després d’alguns anys. Vaig fer un kit kat perquè vaig ser mare i perquè tenia una feina que em feia viatjar molt i em costava arribar a tot arreu com a mi m’agrada fer-ho. Però vaig rebre la trucada del Pere Pineda, que em deia que el Magí Molas deixava la presidència i que no hi havia un relleu clar. I sí! M’ho vaig pensar fins a tres vegades, vaig fer-hi tres
tombs, i vaig presentar-me alhora insistint en què es presentessin altres candidatures. Però els companys em varen avalar per majoria, i per tant vàrem configurar la junta segons les habilitats de les persones que en aquell moment érem, independentment del gènere. La nova Junta, on també hi havia la primera tresorera dona, l’Anna Morera, que actualment la substitueix una altre dona; la Maria Pilar Duran; la Sandra Paradell com a cap de premsa, i la Sílvia Tomàs com a secretària. Això sí, el vicepresident fou i és un home, el Gerard Paradell, i de 16 que som a la Junta, 10 són homes. I què ha canviat? Doncs res i tot. Tot es fa igual de bé, però potser pel volum de feina dels últims anys en què hem hagut d’adaptar-nos a donar compliment a una colla de lleis noves que ens afectaven, ho hem fet amb paciència, i fent equip. Les reunions acaben igual de tard, però amb acords, sense discutir massa (els traginers i tragineres tenim caràcter) i sabent tots molt bé el que hem de fer, perquè hi ha
CARRO D'ESCAROLES, 2002. FOTO DE XAVI CARRERO AMGZ#72 GENER 2022
7
ENTREVISTA
feina per tots. Sincerament he après i aprenc moltíssim, ha estat una pràctica d’exercir el lideratge, i com diu l’escrit de la Consellera de Cultura en el nostre programa d’actes, la Sra. Natàlia Garriga, represento “Una dona al capdavant, que vetlla per reivindicar el paper de les dones en aquest ofici” i crec que moltes de les veteranes han vist en mi i en les dones que ara som que també ens mereixíem tenir aquest paper, i que a l’entitat li ha anat bé. Quina és la salut del gremi en aquest moments? Quants socis teniu i quina és la tendència en aquest aspecte? Com he comentat tenim l’entitat posada al dia, amb un equip de gent que treballa, i molt! Molts d’ells són prou joves, per tant l’entitat té una molt bona salut, afortunadament. De fet fa un any que estem treballant pel bicentenari, fent reunions al juliol... Per molt motivats que ens tingui un bicentenari, després de fer ben poc per les restriccions de la covid, si la gent no està contenta (perquè tot es fa per amor a la festa) no assisteix a les reunions fins unes setmanes abans... i això a nosaltres no ens passa, sempre hi som gairebé tots. Tenim un equip humà que no té preu! Tenim 300 socis. Molts d’ells també ens ajuden moltíssim, alguns d’ells són ex membres de Junta, i encara que sempre hi ha altes de nens i nenes de famílies vinculades a la festa i d’altres que per simpatia i amb ganes de coŀlaborar també es fan socis, els últims anys hem tingut una davallada. El 2020 es va notar: vàrem tenir unes set o vuit baixes per defunció, tot i que també en vàrem tenir per motius econòmics, degut a la crisi. En els darrers anys, s’han sentit veus que qüestionen al benestar dels animals en aquest tipus de celebracions. Quina és la posició del Gremi en aquest sentit?
8
FONS DE L'ARXIU COMARCAL DE L'ANOIA
'EL PRIMER QUE EM VAREN DIR ELS MEUS COMPANYS QUAN EM VAIG POSTULAR COM A PRESIDENTA VA SER QUE EL MEU OBJECTIU ERA EL DE MANTENIR LA FESTA, ESPECIALMENT LA QUALITAT I NO LA QUANTITAT, ANANT EN AQUESTA LÍNIA DEL BENESTAR ANIMAL.'
AMGZ#72 GENER 2022
El primer que em varen dir els meus companys quan em vaig postular com a presidenta va ser que el meu objectiu era el de mantenir la festa, però especialment la qualitat i no la quantitat, anant en aquesta línia del benestar animal. I en aquesta línia hem treballat, i de fet ja hi treballàvem, però hem anat millorant alguns aspectes. I de fet, la Federació justament en aquell moment també iniciava un treball amb la Universitat de Veterinària per elaborar un protocol de benestar animal i de qualitat en els Tres Tombs. Es tracta d’un document que a dia d’avui està aprovat en assemblea per tots els pobles federats i que compta amb el suport del DARP. I amb algunes coses sempre hem anat per davant de l’administració, com per exemple en el fet de tenir un veterinari en la concentració i durant els Tres Tombs, de la mateixa manera que hi ha una ambulància
preparada al centre de la ciutat per si hi ha qualsevol incident i una persona pren mal. Creieu que a mig o llarg termini s’hauran de canviar algunes coses per garantir la continuïtat del Gremi i de la festa dels Tres Tombs a Igualada? Per exemple, en el cas dels Tres Tombs, que és l’acte culminant de les festes gremials, probablement en un futur prendrà una forma una mica diferent de la que veiem encara ara. Cada vegada cal anar més lluny per trobar cavalls disponibles i llogar-los per fer possible l’acte i la festa en si, per tant és probable que cada vegada hi hagi menys participants. Tot i així, sempre s’ha treballat per mantenir la qualitat de la festa, no la quantitat, com deia, i per a què qualsevol dels actes que es puguin dur a terme mantinguin l’essència de la festa per damunt de tot. ◊
TRES TOMBS 1974. FOTO D'ANDREU MIQUEL BISBAL AMGZ#72 GENER 2022
9
ACTIVITATS PROGRAMADES PEL MES DE GENER
FESTA PATRONAL DE L’ANTIC GREMI DE TRAGINERS D’IGUALADA 2022 DIJOUS 13 A les 12H
Repic de campanes i llançament de morterets anunciant l’inici de les festes d’enguany. A les 20H
AlTeatre Municipal l’Ateneu, acte de presentació de les festes gremials del Bicentenari de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada i del 25è Aniversari de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Proclamació de la Capital dels Tres Tombs de Catalunya i proclamació de banderers: l’AJUNTAMENT D’IGUALADA,
10
com a portador de la bandera petita i en representació de la ciutat; i la GENERALITAT DE CATALUNYA, com a portadora de la bandera gran i en representació del poble de Catalunya. Conferència a càrrec de MARTA VIVES SABATÉ, directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
DISSABTE 15 A les 19H
Inauguració de l’exposició “Bicentenari” de l’Antic Gremi AMGZ#72 GENER 2022
de Traginers d’Igualada a La Sala – Sala Municipal d’Exposicions situada al carrer Garcia Fossas, 2 (plaça de la Creu), d’Igualada.
DILLUNS 17 A les 10.30H
Oneig de les banderes gremials des del balcó de l’Ajuntament d’Igualada, i seguidament anada a ofici, acompanyats dels trabucaires “Els Voladors” i la Banda de Música d’Igualada.
PROGRAMA D'ACTES
A les 11.30H
A les 11H
A la basílica de Santa Maria solemne ofici en honor a sant Antoni Abat presidit per Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, i concelebrat pels rectors de la ciutat i superiors de les comunitats religioses. Hi haurà la típica benedicció de panets. Hi participarà amb els seus cants un cor mixt format per membres del Cor Exaudio i per membres del Cor d’Homes, sota la direcció de Carles Prat i acompanyats per l’organista Pol Requesens. Al finalitzar es cantaran els goigs de sant Antoni. En acabar l’ofici retorn de les banderes al balcó de l’Ajuntament. El Ball de Bastons d’Igualada ens acompanyarà amb els seus balls. A les 18.30H
Presentació de la restauració de la bandera gran original del 1856 exposada al vestíbul de l’Ajuntament. La bandera restarà exposada en una vitrina juntament amb la bandera petita original. A les 19H
Inauguració de l’exposició “Els programes i cartells dels Tres Tombs d’Igualada” a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, situat a la plaça del Rei, 15. Exposició organitzada amb l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Seguidament presentació del llibre “Dos-cents” d’Oriol Solà i Prat. A les 19H
Inauguració de l'exposició “Els programes i cartells dels Tres Tombs d’Igualada”, a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
DISSABTE 22 A les 18.30H
Tradicional cercavila nocturna pel centre de la ciutat. S’iniciarà l’acte amb l’oneig de les banderes gremials des del balcó de l’Ajuntament d’Igualada al so de la Patera intepretada per la Banda de Música d’Igualada. Després del retorn de les banderes s’oferirà coca i barreja a tots els assistents com és tradició.
DIUMENGE 23 A les 9H
Esmorzar pels participants forans en els Tres Tombs, a l’esplanada del torrent de Can Masarnau. A les 11H
Concentració per a l’inici dels Tres Tombs, als carrers habituals, al voltant de la plaça Castells. AMGZ#72 GENER 2022
Coŀlocació de les corbates del bicentenari a l’empostissat situat a la plaça Castells. A les 12.00H
Inici dels Tres Tombs. Obrirà la comitiva “La Farola”, la secció d’hípica dels Mossos d’Esquadra i la carrossa de sant Antoni Abat seguida de les banderes gremials. En el darrer tomb, i des de l’empostissat situat a la Rambla de Sant Isidre, benedicció de totes les cavalleries i animals domèstics presents, a càrrec de Mossèn Pere Roig.
DILLUNS 24 A les 19.30H
A l’església de la Soledat, missa en sufragi pels socis traspassats.
DISSABTE 29 A les 18.30H
Al Teatre Municipal l’Ateneu, concert a càrrec de la cobla – orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL, que ens oferirà el concert de Festa Major Serenata.cat. A l’entreacte es realitzarà el sorteig de tortells entre tots els socis assistents. Reserva i venda d'entrades a ticketsigualada.cat
11
CARTELLERA
CADIRES
MÚSIQUES D’EUROPA
TEATRE DE L’AURORA DV 14 I DS 15 A LES 20H. DIUMENGE 16 A LES 19 H
TEATRE DE L’AURORA (MÚSICA DE PRIMERA FILA) DIVENDRES 21 A LES 20H
Sota la direcció i dramatúrgia d’Albert Arribas, els dos actors pugen a escena per homenatjar, en paraules del director: “El vell ofici d’aquests éssers tan fràgils i fascinants que són els actors i les actrius. Amb les seves divertidíssimes vicissituds i les seves dramàtiques precarietats”.
El quinten de vent metall Transformart Brass presenta Músiques d'Europa. Un programa de música renaixentista i barroca escrita per a vent metall. Obres dels segles XVI i XVII de compositors de països europeus, viatjant per Itàlia, Espanya, Holanda, Alemanya i Anglaterra.
La tranquil·litat no té preu! PORTA’NS LA TEVA PÒLISSA DE VIDA ACTUAL I ET GARANTIM UNA
REBAIXA DEL 20%
Ctra. de Manresa 45 (Igualada) | 93 804 1000 | direccio@camins.com
12
AMGZ#72 GENER 2022
CARTELLERA
COMENÇAR
IAIA
TEATRE MUNICIPAL L’ATENEU DIUMENGE 30 A LES 18H
TEATRE DE L’AURORA DIVENDRES 28 A LES 19H I A LES 21H DISSABTE 29 A LES 19H I A LES 21H DIUMENGE 30 A LES 18H I A LES 20H
Mambo Project presenta una obra on el públic entrarà al menjador de casa la iaia per reconstruir i reviure els seus records. Un espectacle on conviuen passat i present, per conèixer i entendre la història de les nostres iaies a través del seu testimoni.
La festa que la Laura ha fet per estrenar el seu pis s'ha acabat, però queda un últim convidat, el Dani. No es coneixen. Els dos tenen prop de 40 anys. Els dos estan sols. Podrien anar-se'n al llit aquesta nit i no tornar-se a veure. O ni tan sols això. O potser tot està a punt de començar?
28/29/30 GENER / TEATRE
IAIA
MAMBO PROJECT
DIVENDRES 19 H / 21 H / DISSABTE 19 H / 21 H / DIUMENGE 18 H / 20 H / PREU16€ / 13€ / ENTRADES WWW.TEATREAURORA.CAT
AMGZ#72 GENER 2022
13
LLOGUER DE
TRASTERS √ A partir de 35€ al mes (tot inclòs) √ Des d’1m2 fins a 20m2 √ Alarma anti-robatori i anti-incendis √ Circuit de vídeo-vigilància 24h √ Assegurança multi-risc √ Accés 365 dies a l’any de 6h a 22h √ Furgoneta de cortesia √ Fàcil accés i aparcament
√ Sense dipòsit ni compromís de permanència
TEMPORAL BOX IGUALADA Carrer Lleida 61 - Òdena (La Masia - Aeròdrom) 663 349 970 - temporalboxigualada@gmail.com
Vols sumar-te a la festa?
Ara pots associar-te per només 35€ a l’any! LA TEVA APORTACIÓ ENS AJUDARÀ A MANTENIR LA TRADICIÓ
anticgremitraginersigualada@gmail.com
14
anticgremitraginersigualada AMGZ#72 GENER 2022
traginers.igualada
traginersigd
PUNT DE LLIBRE
AMOR A L’ART TÀNIA JUSTE COLUMNA 414 PÀGINES
MONTSE LOBATO I JUST @BIBLIOTECAIGUALADA
Buidant un pis noble de Barcelona amb el seu avi antiquari, l’Olívia, una jove estudiant universitària a punt d’acabar la carrera d’Història de l’art, descobreix un quadre d’una pintora catalana desconeguda, la Valèria Sans. Immediatament se sent captivada per la força i intensitat d’aquell quadre, el qual l’empeny a voler saber-ho tot d’aquesta pintora. Així doncs, el lector va descobrint dues històries que discorren paraŀlelament. Per una banda, la vida de la Valèria Sans a la Barcelona de principis de segle XX i al París bohemi dels anys 20. Una noia fascinada pel dibuix i la pintura que gràcies al seu talent guanya una beca per estudiar a París i queda fascinada per l’ambient artístic de la
' JUSTE HI FA VALDRE ELS SEUS CONEIXEMENTS UNIVERSITARIS, JA QUE ÉS UN HOMENATGE A L’ART. PERÒ, SOBRETOT, S’HI PERCEP LA VOLUNTAT DE L’ESCRIPTORA D’EMPODERAR I VISIBILITZAR LES DONES ARTISTES'
ciutat. Així doncs, decideix dedicar la seva vida a l’art, a millorar intensament com a pintora. Deixarà Barcelona i la família enrere per viure una vida lliure i independent a la ciutat de les oportunitats, en una època on les AMGZ#72 GENER 2022
dones artistes es començaven a fer un lloc en els cercles artístics. Coneixerà Picasso, Gertrude Stein, Marie Laurencin i tota una sèrie de personatges que passaran per la seva vida i contribuiran al seu creixement com a artista. Per altra banda, la vida de l’Olívia en una Barcelona entre el franquisme i la transició, que viu el trànsit a l’edat adulta i que, mentre investiga sobre la Valèria, viu els seus propis reptes: una relació amorosa que no avança, un projecte de futur a la botiga d’antiquari de l’avi, noves amistats i, sobretot, ganes de viure els nous aires de llibertat que es respiren després de la mort de Franco. Totes dues dones s’aniran descobrint a si mateixes i maduraran al llarg de la novel·la fins arribar a la plenitud. Amb aquesta novel·la, Tània Juste ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana 2021. Juste hi fa valdre els seus coneixements universitaris, ja que és un homenatge a l’art. Però, sobretot, s’hi percep la voluntat de l’escriptora d’empoderar i visibilitzar les dones artistes que els llibres d’història han oblidat sistemàticament.
15
RODA EL MÓN I TORNA AL MOT
BLAT PAU VIDAL REDACCIÓ AMIC
Derivativament parlant, podríem dir que ens trobem davant d'un mot inflacionat. És a dir, que té molta més presència real i simbòlica que no pas pes en el diccionari. A través de l'etimologia s'entendrà millor. Resulta que la família baixa probablement del mot cèltic blato (nom genèric de la farina en totes les llengües britòniques), que en el cèltic continental va passar a significar 'gra per a moldre'; per això el nostre blat, en néixer, era un genèric: designava els principals cereals, car naturalment tots es molien (això potser explica, de retruc, la diversitat de noms que sovint causa confusions, com és el cas de la civada i l'avena). Una mica com si fos el pare de tots els cereals. Per això és més present que qualsevol altre en la fraseologia, de manera que la famosa dita 'No diguis blat que no sigui al sac, i ben lligat' en realitat podria valer també per a l'ordi, el mill, etcètera. Ara bé, pel que fa a la descendència, en canvi, és sorprenentment pobre. No arriben ni a mitja dotzena.
16
'ARA QUE ENS ESTEM REPLANTEJAMENT LA IMMERSIÓ, I TAMBÉ L'ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA, AQUEST EM SEMBLA UN INDICADOR CLARÍSSIM QUE NO ANEM PEL BON CAMÍ. MÉS EXIGÈNCIA EN LA IMMERSIÓ I MÉS, MOLTA MÉS, CONTUNDÈNCIA AMB LES EMPRESES A L'HORA DE FER COMPLIR LA LLEI.' De derivats directes només n'hi ha tres: bladar i blader, que viuen certa anomenada a les cartes dels restaurants acompanyant espàrrecs (tot i que fa força tuf de calc, perquè fins no fa gaire parlàvem d''espàrrecs de marge'), i un de més curiós, bladeres, 'barres de fusta paral·leles en nombre de quatre i proveïdes de clavilles amb cordills que, lligades damunt el bast, serveixen per a traginar garbes, palla o herba'. Un AMGZ#72 GENER 2022
veritable fòssil conceptual, a fe. Quant als compostos, només són dos, però certament curiosos: el blatdemorar és un camp sembrat de blat de moro, amb el mateix sufix que patatar o avetar; però ves per on blatdemorera (substantiu femení) designa el 'camp on hi havia blat de moro, després de tret aquest'. Em sorprendria que hi hagués gaires casos semblants al diccionari. No trobo que calgui discutir gens l'assumpte del concurs i la nena que no sabia dir blat. L'espanyolisme en fa motiu de batalla perquè és la seva feina, i la nostra és no caure en el parany. Més fructífer resultaria, en canvi, interrogar-nos sobre com pot ser que una criatura escolaritzada aquí desconegui el nom de l'ingredient principal de la farina. Ara que ens estem replantejament la immersió, i també l'ús social de la llengua, aquest em sembla un indicador claríssim que no anem pel bon camí. Més exigència en la immersió i més, molta més, contundència amb les empreses a l'hora de fer complir la llei. La de l'etiquetatge, per exemple. Perquè com a mínim això ja ho hauríem d'haver après: que l'escola no pot salvar la llengua tota sola.
SI SOU SERVITS
RENOVAR-SE O MORIR FRANCESC MURGADAS REDACCIÓ AMIC
De fet, ja en tenim un exemple històric amb la creació del restaurant a França arran de la revolució que feu fora Lluís XVI. Els cuiners, fins aleshores al servei de la noblesa per qui cuinaven i a qui servien, van haver de reinventar el seu ofici per poder seguir practicant-lo tot guanyant-se les garrofes. Jo ja fa un temps que em pregunto per què els actuals restauradors no han fet el pas que en el seu moment feren les verduleries, carnisseries o peixateries cap al supermercat. Perquè el cuiner autèntic altra cosa és l'acabador de plats- també talla i pica la
'ES TRACTARIA, SIMPLEMENT, DE FER COMPATIBLE L'OFERTA D'UNA LLISTA DE PREPARATS PER DUR A CASA I UNA CARTA DE PLATS PER MENJAR O EMPORTAR.' ceba, prepara el sofregit, cuina el conjunt d'ingredients i remata el plat, no? Doncs perquè no posa a disposició del client cuinetes que vol fer un sopar pels amics, la ceba picada? I clar. Qui diu la ceba picada, diu la ceba picada i AMGZ#72 GENER 2022
sofregida. O enriquida amb el corresponent tomàquet. O el sofregit completat i enriquit amb una mica de carn i espècies per fer una bona salsa. Sense oblidar, naturalment, els plats del tot preparats, amb la carn o el peix acompanyat de la salsa de tomàquet. Es tractaria, simplement, de fer compatible l'oferta d'una llista de preparats per dur a casa i una carta de plats per menjar o emportar. Llista racionalitzada on integrar plats i preparats "permanents" amb altres "de temporada", garantint així l'atenció dels fidels i la dels curiosos. En el fons, amb la intenció d'ampliar el concepte de producte de proximitat, reservat fins ara als ingredients, al de cuina de proximitat que garanteixi, fins on sigui possible, que el suquet de peix no està fet amb lluç de les mars boreals o patates importades de les planes del Far West. Però també que la salsa que ho enriqueix no ha sortit d'una planta de cuina industrial de qualsevol racó de món. Com aquells primers restaurants del París revolucionari, on cuiners de ducs i marquesos van posar a l'abast del poble -i la burgesia que naixia- els seus coneixements, els seus plats i el seu bon gust.
17
GASTRONOMIA LA RECEPTA DE LA BET
PATATES HASSELBACK BET FLORENSA @BET_FLORENSA
INGREDIENTS PATATES NOVES, DE MIDA PETITA. OLI D’OLIVA MANTEGA ROMANÍ, FARIGOLA I ALTRES HERBES AROMÀTIQUES QUE US AGRADIN SAL GRUIXUDA PEBRE NEGRE CEBETES PETITES I PINYONS
18
AMGZ#72 GENER 2022
Després de les festes nadalenques tots estem una mica mandrosos a la cuina. Hem fet àpats molt importants i segurament que hem menjat força! Tot i així, de vegades ens trobem que el mateix mes de gener tornem a tenir celebracions, per exemple aniversaris. En aquest cas nosaltres intentem preparar àpats dels de quedar bé però que alhora no siguin contundents. Per exemple, un petit aperitiu i com a plat principal un filet amb un bon acompanyament. I què podem fer que sigui fàcil i quedi bé? Doncs aquest mes de gener us explico com preparar les patates hasselback. Es tracta d’una recepta tradicional sueca, creada el 1953 per Leif Elisson quan treballava com a aprenent el restaurant Hasselbacken situat a una illa d’Estocolm. Ràpidament es van popularitzar, tan el seu gust com per la seva original presentació. Doncs bé, a casa nostra també tenen molt èxit cada vegada que les fem i tan serveixen per acompanyar
qualsevol tipus de carn com peix. És una recepta que anem variant, aquesta vegada també hi hem afegit cebetes i pinyons per fer-la més festiva... Us les explico!
ELABORACIÓ
1_ Renteu les patates i preescalfeu el forn a 200°C. 2_ Agafeu les patates una per una i feu uns talls transversals sense arribar a tallar tota la rodanxa. Aneu-les col·locant en una cassola apta pel forn. 3_ Amaniu les patates amb oli d’oliva, sal gruixuda (generosa), uns dauets de mantega i pebre negre. Poseu-les al forn, tapades, durant 30 minuts. 4_ Mentrestant, peleu les cebetes i les sofregiu senceres en una paella, a últim moment hi afegiu els pinyons. Reserveu. 5_ Passats els 30 minuts del forn, destapeu les patates, hi afegiu la mantega, les herbes i les cebetes amb els pinyons. Deixeu-ho al forn 15 minuts més (destapades) o fins que siguin cuites. Plaça de Sant Joan 8-9 · Igualada 93 803 1385 ·
CarnisseriesGual
Carn de la millor qualitat Formatges i Xarcuteria Productes Gourmet I ELS PLATS PREPARATS DE CAL PANTOMÈNIA I la millor selecció de plats precuinats!
AMGZ#72 GENER 2022
19
CROSTÓ GUIA DE RESTAURANTS
Resturant amb cuina de mercat i fusió internacional en un espai recentment remodelat. Sopars a la carta de dilluns a diumenge. C/SANT MAGÍ, 58 - T. 93 803 4660 @crosto_restaurant
L'ESCORXADOR Cuina creativa de mercat. Menú de dilluns a divendres 14'50€ Menú dissabte 16'90€. Sopars divendres i dissabtes (carta) C/ BÈLGICA 2 (ZONA HOSPITAL) - T. 93 804 2132 @lescorxador_restaurant
EXQUISIT Tradició culinària catalana i passió per la bona cuina. Menú diari: 15€. Menú cap de setmana: 25€ C/ SANT JOSEP 18-20 - T. 93 806 6859 restaurantexquisit.com
EL JARDÍ Cuina creativa de mercat. Menú migdia (de dilluns a divendres): 15€ RAMBLA SANT ISIDRE, 12 - T. 93 803 1864 eljardirestaurant.com
20
AMGZ#72 GENER 2022
LA SAL GUIA DE RESTAURANTS
Marisc fresc en un local elegant i acollidor. RONDA DE FÀTIMA, 18 (DAVANT ASCENSOR) RESERVES: 93 803 1357 - 618 122 276 @restaurantlasaligualada
SOMIATRUITES Cuina d’alta qualitat a l'abast de tothom, en un espai únic i innovador. Menú migdia: 15€ C/ DEL SOL 19 - T. 93 803 6626 somiatruites.eu
VINNARI Cuina casolana, copes i vermuts. Menú migdia i servei de carta. Menjar per emportar. Obert de dimarts a diumenge. PASSATGE DEL FORN 8 - T. 93 804 8886 @vinnari_igualada
CAL COBIX, JARDÍ GASTRONÒMIC Esmorzars, vermuts i àpats informals al cor del Bruc. Ampli menjador interior i salons privats per a grups o celebracions familiars. C/ BRUC DE BAIX 56 - EL BRUC. RESERVES: 680 688 862 @jardigastronomic_calcobix
marisc fresc
RONDA DE FÀTIMA, 18 (DAVANT ASCENSOR) · IGUALADA
RESERVES 93 803 1357 · 618 122 276
AMGZ#72 GENER 2022
21
ELS CUBS GUIA DE RESTAURANTS
Cuina tradicional i de mercat. Especialistes en arrossos. Menú migdia 16.50€. Menú cap de setmana 30€ CARRETERA C37 KM 72.8 - ÒDENA / RESERVES: 93 804 0988 elscubs.cat
MAS DELS VIVENCS Banquets familiars, convencions o reunions d’empresa en un entorn històric i natural. Menú migdia 20€ (de dimarts a divendres) BARRI DELS VIVENCS 1 - LA POBLA DE CLARAMUNT. T. 93 808 6011 masdelsvivencs.com
CAL RAMONET Cuina catalana tradicional en una espai centenari, recentment renovat. CTRA. D'GUALADA A VALLS KM. 51 - SANTA MARIA DE MIRALLES T. 679 926 178 calramonetdemiralles.cat
LA VINYA DE COPONS Nou restaurant de cuina tradicional a Copons, en un entorn natural ideal per passar temps amb la família i amics o per celebrar reunions d'empresa. CTRA. DE COPONS KM 53-54 (ANTIC CAN SAUL). T. 93 135 5449 - 649 249 822 @lavinyacopons
elscubs
Cuinem per a tu Reserves: 93 804 0988 C37 Km 72.8 - 08711 Òdena
22
AMGZ#72 GENER 2022
POSTALS DE L'ANOIA
CREU TRENCADA DE CABRERA D’ANOIA UN MONUMENT MUTILAT PERÒ QUE ENCARA AGUANTA XAVIER CALVET CAMATS @XCALVETCAMATS
A Cabrera d’Anoia hi ha molts atractius turístics. El municipi és molt conegut pel seu patrimoni natural, paisatgístic i sobretot pels nombrosos salts d’aigua que hi ha disseminats per tot el terme. Però no només val la pena visitar Cabrera per això, avui us en donaré un altre motiu: La Creu trencada. Si pugem pel camí empedrat que arriba al Castell de Cabrera, del qual parlarem un altre dia, trobarem la creu que
data del s. XIV! El basament i el fust han aguantat més de cinc-cents anys, però la creu que coronava tot el conjunt probablement va desaparèixer el 1936 per actes relacionats amb la Guerra Civil. Si la voleu veure sense escapçar haureu de visitar l’Arxiu d’Igualada. Allí s’hi conserva alguna fotografia de mossèn Llucià, que la va catalogar primer com a romànica i després de gòtica.
AMGZ#72 GENER 2022
23