També vam visitar la paret recoberta de cristalls de guix (que no ens cansem de recordar que no es piquin), amb les seves coloracions marrons, ataronjades, grogues... a causa dels òxids de ferro. Més endavant vam visitar la “sala rosa”, on podem gaudir d’un sostre amb crostes i eflorescències d’arsenats de cobalt.
Foto: Francesc Martínez
Per les opinions recollides, molts pensaven que aniríem a visitar una mina de menor recorregut i van quedar gratament sorpresos de l’extensió del complex entramat de la mina de les Ferreres. També cal dir que hi ha passos complicats que, segons l’estat $sic i capacitat del visitant, són di$cils de creuar. L’avís que vam fer prèviament, que ningú vingués sense casc, va ser complert per tothom i va evitar alguns cops al cap. Us agraïm que tots i totes en féssiu cas. Foto: Ricard Mocholí
Foto: Joan Rosell
Cap al migdia vam sor"r de la mina i, com ja havíem fet gana, vam anar a dinar a Rocabruna. Un àpat que entrava molt bé després de tant caminar per les entranyes de la muntanya. En acabat, uns quants vam aprofitar per visitar l’obrador on fan la cervesa artesana Minera, a Sant Joan de les Abadesses, on ens van explicar el procés d’elaboració i vam poder fer un tast de diferents cerveses, amb una mica de formatge de la zona, curat amb els llevats de la mateixa cervesa. Esperem que ben aviat portem una altra sor"da a la mina, que ja anunciarem als medis del GMC (foro, twi&er, facebook...), perquè tots puguem gaudir de la història minera, de la riquesa mineralògica de Rocabruna i d’un dia per compar"r experiències.
Gràcies a tots i totes!
Foto: Ricard Mocholí
Per altra banda, i molt a desgrat nostre, hem de dir que en algunes zones de la mina vam trobar deixalles (ampolles, paquets de tabac, llaunes, papers, piles, embolcalls d’entrepà...) que ens indiquen que no només visiten la mina els col·leccionistes de minerals i aficionats a la mineria i l’espeleologia, sinó també brètols.