—Has caigut en la foscor i has fet cap al Mas Rodó. Evidentment, allò, a mi, poca cosa m'aclaria. I potser no hauria hagut de dir el que vaig dir: —¿I això on para, aranyor...? El meu hotel és millor... Vet aquí que van posar mala cara, però em penso que es van fer càrrec que havia tingut una caiguda i que això em devia haver afectat una mica. No obstant això, ho van voler aclarir: —Tu no ho saps, però aquest mas és un dels millors d'on habiten les aranyes, el més ric i el més capaç de fer-nos viure anys i banyes! I no vaig poder evitar de riure pel rodolí tan maldestre. Després, però, vaig callar, avergonyit. I passada la mala estona, m'ho van explicar tot. Que els països de les aranyes es comunicaven per foscors, com ells en diuen, i que jo devia haver ensopegat en algun indret on no hi havia la tapadora perquè altrament era inexplicable que hi hagués arribat en aquell estat. No vaig voler confessar que saltava i que botia damunt del llit quan em vaig engolir teranyines avall perquè segur que s'haurien pensat que em faltava un bull! Fos com fos, havia arribat a un lloc, tot travessant foscors, on no s'hi devia estar tan malament per tot el que m'havien explicat els que em van recollir.
149