La Primera
Guerra Mundial. Andrea Ajenjo Rodríguez Carlos Campos de la Torre Laura Ramon Almarche Mar Gradolí Giner 4tC
El naixement d'Alemanya. Desde del seu naixement en el any 1871 l'imperi alemany va ser una potència tant econòmica com militar que dominava l'Europa central. La necessitat de matèries primeres i l'ampliació dels seus mercats l'empenyien a expandir-se. Gran Bretanya i França ja s'havien repartit quasi tot el planeta. Les ambicions alemanyes van comportar molts conflictes amb aquests veien les inquietuds germàniques com una amenaça al seu domini del món.
La Pau armada. És el període que va de 1904 a 1914 un agreujament de les tensions entre les potències imperialistes que va emprendre una cursa armamentística que va desembocar en la Primera Guerra Mundial
Guerres balcàniques. Al llarg del segle XIX, diversos països balcànics van mostrar les seves ganes d'independitzar-se de l'imperi al qual pertanyien. Dos enfrontaments: el primer el 1912 i el segon el 1913.
La guspira que va encendre la metxa. El 28 de juny de 1914, es va produir a Sarajevo un esdeveniment que va desembocar en l'esclat de la Primera Guerra Mundial: l'assassinat de l'arxiduc, Francesc Ferran. L'assassí va ser un estudiant serbi que proclamava la unió de Bòsnia i Hercegovina amb Sèrbia.
Esdeveniments posteriors. A causa de les tensions existents l'imperi austrohongarès va acusar Sèrbia d'estar darrere de l'assassinat. Rússia va declarar que defensaria a Sèrbia si era atacada per Àustria-Hongria. Alemanya va garantir a Àustria-Hongria que si Rússia intervenia, ella es posaria del seu costat i també ho faria. Els esdeveniments per acabar desembocant en una guerra que cada cop semblava més inevitable.
Ultimàtum d'Àustria-Hongria a Sèrbia. El 23 de juliol de 1914 Àutria-Hongria va llançar un ultimàtum a Sèrbia. Va intervenir per extirpar les organitzacions terroristes que operaven a l'interior de les seves fronteres. Elimina la propaganda antiaustríaca i va aceptar l'ajut austrohongarès per investigar l'assassinat.
La primera guerra mundial. Primers participants. Es van formar dues coalicions que es van enfrontar entre elles: •
La Tripe Aliança: Alemanya, Àutria-Hongria i Itàlia. Aquesta no va sorgir a causa de la guerra, s'havia firmat ja el any 1887 per contrarestar Gran Bretanya i França. A la guerra, Itàlia a mesura que avançava el conflicte es van anar afegint altres països, com Bulgària o l'Imperi otomà.
•
La Triple Entesa: Gran Bretanya, França i Rússia al segle XX davant la guerra imminent. L'objectiu d'aquesta va ser frenar l'ambició expansionista d'Alemanya.
Desenvolupament de la guerra. D'ambdós bàndols van pensar que estaven davant d'una guerra de poca durada. Els exèrcits van intentar que la lluita es resolgués ràpidament atacs fulminants. Però es va convertir en una guerra d'abast mundial durant quatre anys. Va afectar tot el planeta, però les batalles que més van influir van tenir lloc a Europa. Dos fronts principals: l'occidental (a l'oest d'Alemanya) i l'oriental (a l'est d'Alemanya).
Front occidental. La guerra al front occidental va ser lenta i sagnant, contacte directe i constant entre ambdós bàndols. Aquestes queden representades en un element clau. Les trinxeres element de pressió i assetjament de l'enemic es va anar perfeccionant a les batalles del segle XIX. Durant la primera guerra mundial, element principal de la guerra de posicions.
Front oriental. Va portar a terme una guerra més dinàmica que en l'occidental i les trinxeres no hi van jugar un paper destacat.
Altres fronts. La guerra a l'Extrem Orient i al Pacífic. A l'Extrem Orient van a Alemanya i a Japó. Alemanya es va interposar en les possessions de l'Imperi al nord de la Xina. El 23 d'agost de 1914, Japó va entrar a la guerra al bàndol dels aliats. Al Pacífic, es van enfrontar també però no s'hi van lliurar grans batalles. I Austràlia i Nova Zelanda van intervenir en el conflicte al bàndol de Gran Bretanya.
La guerra al mar.
Gran Bretanya era la principal potència naval del món. Aquest li va permetre portar a terme un bloqueig comercial per impedir que Alemnya rebés qualsevol tipues de producte ja que fora militar o no. Aquest es va basar en el control de l'Atlàntic i el mar del Nord i Alemanya va utilitzar una nova arma: el submarí.
La guerra a l'aire. A l'inici de la guerra, els avions no van tenir una gran importància. La seva missió era l'observació i l'espionatge, ja que cap en tenia més de 300 i cap al final els exèrcits principals ja en posseïen més de 150.000.
Economia de guerra. La principal indústria va ser l'armamentística, sectors siderúrgic, metal·lúrgic i químic. Necessitaven subministrar contínuament armament per garantir-ne l'èxit a la guerra. Esforç superlatiu per parts dels treballadorsi l'entrada de les dones al món laboral. L'intervenció en l'economia molt més activa. Alemanya, que estava en desavantatge es va organitzar abans i millor per portar a terme una economia centralitzada.
La intervenció dels estats units. En 1917 la guerra semblava decantar-se cao les potències centrals. Però un esdeveniment va canviar el rumb de la lluita: l'entrada al conflicte dels Estats Units.
Sortida de la guerra de Rússia. Un altre fet decisiu que podria haver influït també en el resultat final (si no hagués estat per la intervenció dels Estats Units) va ser la sortida de Rússia del conflicte. Al març de 1918, Rússia va firmar la pau de Brest-Litovsk amb Alemanya, tot això significava una gran pèrdua de territoris. Després de la sortida de Rússia, el front oriental es va desplomar, la guerra es va centrar en el front occidental on es va decidir el seu resultat final.
Fi de la guerra. El 1918 va ser l'any en què la Primera Guerra Mundial va arribar a la seva fi. La segona batalla del Marne (del 15 al 16 de juliol de 1918) va marcar el començament de la fi d'Alemanya que va perdre la iniciativa, que van prendre els aliats. Finalment el 8 d'agost, els aliats es van confrontar a l'exèrcit alemany a la batalla d'Amiens. A partir d'aquell moment, van començar les retirades de tropes germàniques i els alemanys van començar a preguntar-se si seguir o no amb una guerra que els estava portant a al derrota. Finalment l'emperador alemany Guillem II va abdicar i es va exiliar als Països Baixos. I dos dies després, 11 de novembre, el nou govern germànic va firmar l'armistici amb els aliats. La Gran Guerra havia acabat.
Conseqüències de la primera guerra mundial. L'armistici es va firmar l'11 de novembre de 1918, van caldre més de deu mesos per negociar els tractats de pau acordats a la conferència de pau de París. Els principals objectius eren impedir el ressorgiment d'Alemanya i aconseguir un equilibri de poders i mantenir aïllada Rússia on havia triomfat el comunisme. No van ser respectats, per la qual cosa els Estats Units van abandonar el pacte de Versalles.
Conseqüències polítiques. Tractats de pau. Tractat del Trianon. Es va firmar el 4 de juny, on es va desmembrar l'Imperi austrohongarès. Van néixer Àutria, Hongria, Txecoslovàquia i lugoslàvia, Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Eslovènia a causa de futurs conflictes.
Tractat de Versalles. Va ser firmat el 28 de juny de 1919 i afectava a Alemanya. El text obligava Alemanya a acceptar tota la responsabilitat d'haver causat la guerra. Que condicionava el país germànic a un desarmament i a una pèrdua de territori considerables el pagament de fortes indemnitzacions.
Societat de Nacions. Tractat de Versalles va ser establida per primera organització mundial de països que l'objectiu era vetllar per la pau i intercedir en els conflictes internacionals: la Societat de Nacions (SDN). Tractava d'un antecedent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Tractat de Sèvres. Va ser firmat el 10 d'agost entre els aliats i l'Imperi otomà que obligava a desmembrar l'Imperi i establir un repartiment d'àrees d'influència. • •
Síria i el Líban quedaven sota domini francès. Palestina i Iraq quedaven sota domini britànic.
Tractat de Nevilly. El 27 de novembre va ser firmat entre Bulgària i els aliats i varen exigir el reconeixement per part de Bulgària del nou estat de lugoslàvia.
Conseqüències humanes i econòmiques. Va ser un clar exemple de destrucció humana i material. Mai abans el món havia vist tantes morts per un conflicte bèl·lic. En la guerra van ser nou milions de morts. La lluita va deixar a milions de mutilats i invàlids. A aquestes terribles pèrdues s'hi va de sumar la desolació d'un continent arrasat a Europa. L'agricultura i la indústria del qual van tardar anys a recuperar-se.