20
predominants. A l’esquerra de l’escut, de dalt a baix: 1) la indústria extractiva (el miner, les fonts d’energia); 2) el comerç, els negocis (un jove vestit amb armilla, jaqueta i pantalons, i uns llibres sota el braç); i 3) la indústria manufacturera (la filadora i fàbriques fumejant al fons). A la dreta de l’escut, s’hi representa: 4) l’agricultura (la noia de la verema); 5) la pesca i el comerç marítim (el pescador, un veler i un vaixell de mercaderies al fons); i 6) la ramaderia, els boscos (un pastoret amb un xai a collibè). A més a més, hi ha avellanes, raïm, fulles de parra, magranes, espigues de blat, atzavares, pinyes, carbó... Les dues noies i els quatre nois, treballadores i treballadors dels sectors primari i secundari, tenen un posat serè. Natura, paisatge, personatges i activitats, tot plegat molt mediterrani. Ordenadament, es mostra un exemple i un model de progrés. Àngels Bernal i Cercós
L’ANC I EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC SIGNEN UN CONVENI SOBRE LA RECUPERACIÓ DELS FONS DOCUMENTALS DE LA GUERRA I L’EXILI I RECUPEREN EL FONS DEL DIBUIXANT JOSEP BARTOLÍ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, varen signar el passat mes juliol, un conveni de col·laboració que regula i institucionalitza les tasques del Memorial Democràtic i de l’Arxiu Nacional de Catalunya en el camp del patrimoni documental. Ambdues institucions compateixen l’objectiu de recuperar fons documentals de persones i entitats que donen testimoni dels fets històrics relacionats amb la guerra civil i l’exili i de fer-los accessibles als investigadors. El conveni marc té per objecte donar forma reglada a la possibilitat que el Memorial Democràtic i l’Arxiu Nacional de Catalunya uneixin esforços i col·laborin en la recerca dels fons documentals, els quals, una vegada localitzats pel Memorial en el desenvolupament de les seves activitats pròpies es conservaran a l’Arxiu Nacional. Per tant, correspon al Memorial la recerca dels fons documentals i la sensibilització dels seus propietaris i a l’ANC les tasques tècniques de l’ingrés i el tractament arxivístic. El llegat de l’artista Josep Bartolí és el primer que ha estat objecte de recuperació a través d’acció
mancomunada d’ambdues institucions. Desprès de la signatura, el Memorial Democràtic i l’Arxiu Nacional de Catalunya constituiran una comissió paritària per impulsar el conveni i establir un programa d’actuació. El llegat de l’artista Josep Bartolí és el primer que ha estat obejcte de recuperació a través de l’acció mancomunada del MD i de l’ANC. Es troba ja ingressat a l’ANC des del dia 24 de juliol de 2013. Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova Cork, 1995). Orfe de mare de ben petit i fill de músic, va créixer en una situació econòmicament precària. Estudià a la Llotja i a l’Acadèmia Baixes i ben aviat, com a mitjà de subsistència, començà a fer treballs relacionats amb el dibuix, principalment connectats amb l’escenografia teatral. Col·laborà també assíduament com a dibuixant polític durant el període 1933-1936 a diverses publicacions, com ara La Humanitat, L’Opinió i L’Esquella de la Torratxa. Passà d’una vida bohèmia i desendreçada a un compromís social intens. Participà en l’organització del Sindicat de Dibuixan ts Professionals de Barcelona de la UGT, del qual esdevingué dirigent el 1936 i, a l’esclat de la guerra, en l’ocupació del Palau dels Marquesos de Barberà, des del qual es dissenyaren bona part dels cartells de propaganda durant el conflicte. D’esperit llibertari i inquiet, Bartolí alternà l’activitat al sindicat amb contínues expedicions al front amb la Columna Caritat Mercader, el Batalló Thelmann i la Divisió Karl Marx. En acabar la Guerra Civil passà pels camps d’Argelers, Sant Cebrià i Bram, fins a aconseguir, amb l’ajut del seu germà Joaquim, establir-se a París. Amb l’ocupació alemanya, Bartolí fuig novament i amb el suport de Josep Tarradellas aconsegueix embarcar-se des de Marsella cap a Tunis. El 1943, després d’un llarg periple arriba a Mèxic, on publicà Campos de concentración i ben aviat comença a treballar, en escenografies teatrals i cinematogràfiques, en el camp del llibre i la publicitat i en exposicions pròpies, als Estats Units, primer, i poc a poc arreu del món. El 1948 va obtenir la nacionalitat mexicana i el 1962 la nordamericana, tot i que resideix més o menys establement a Nova York des del 1947, mentre manté una relació sentimental amb Frida Kalho. Durant els anys cinquanta freqüenta els cercles de l’expressionisme abstracte, segueix el moviment de la 10th Street i estableix contacte amb integrants de l’Escola de Nova York com ara Franz Kline, Jackson Pollock o Mark Rothko. Des del 1977 inicià estades més o menys llargues a Catalunya, amb una gran expo-