Vetaqui 2016 by AMPA Escola Bressol Municipal Gegant del Pi

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

La revista del Gegant del Pi

abril

2016

Valoració del curs 2015/2016 El son dels infants La importància dels límits en la infància La música dins el projecte educatiu del Gegant del Pi Receptes, activitats, APPs i molt més!

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Benvolgudes famílies, Teniu a les mans la nova edició de la revista de l’escola que, enguany, incorpora canvis d’estil i de disseny. Hem intentat posar en valor el treball i l’esforç que implica la creació del contingut de Vet aQuí. Aprofitem per agraïr la participació del claustre de l’escola i la col·laboració dels professionals, famílies i empreses que han aportat el seu gra de sorra per fer possible aquesta revista.

SUMARI 3. Editorial. Xènia Vila 4. Centre de

Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP)

2016 és l’Any Internacional dels Llegums i també el tema que hem escollit per il·lustrar la portada i vestir algunes de les seccions d’aquesta revista.

5. La febre. Laia Call

Esperem que us vingui de gust guardar aquest document com a record del pas dels vostres fills/es per l’escola. En la realització hi hem posat molt d’esforç i afecte.

7. Els límits. Laura Cerdán

Comissió de la revista Vet aQuí

10. Les festes. Xènia Vila

6. El son. Verònica Arteaga 8. Natació. CN. Caldes 12. Marietes. Núria Serra

L’AMPA som tots els pares i mares de l’escola. Enguany la junta s’ha renovat i s’ha format un equip amb moltes ganes de participar i de col·laborar en les diferents activitats que es porten a terme al llarg del curs escolar. Des de l’AMPA es financen els costos de les sessions de música, la festa de Nadal, el tastet d’Art, la festa de final de curs, l’elaboració de la revista Vet aQuí... Participa, T’hi esperem. La teva col·laboració és molt important. Anna Castells, presidenta de l’AMPA

14. Ratolins. Betsa i Susanna 16. Oques. Imma i Anabel 18. Tortugues. Anna Campos 20. Granotes. Pepi i Magdalena 22. Cavalls. Lola i Idèlia 24. Elefants. Marta López 26. Música. Carme Trobalón 28. Vet aQui una història 29. Dieta Mediterrània. Jordi Valls

Comissió de la revista Imma Gómez Cristina Arenas Anna Castells Susanna Través Núria Solé Maquetació i disseny Cristina Arenas Il·lustració de coberta Maria Flaqué Correcció de textos Imma Gómez Maribel Martí

30. Receptari 32. Lectures recomanades 33. Vet aLink E.B.M. Gegant del Pi C. General Padrós, 38 Tel. 93 865 20 02 ebgegantpi@caldesdemontbui.cat AMPA E.B.M. Gegant del Pi ampagegantdelpi@gmail.com

34. Recomanacions 35. Foto de família 36. Col·laboradors

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

Molts moments, molts contactes

De nou aquest curs comptem amb una nova edició de la revista Vet Aqui! Es diu ràpid però ja és la 38ena edició i just per això no es pot deixar de donar un gran reconeixement a tothom qui ho ha fet possible: famílies i amics i amigues amb les seves col·laboracions, l’equip de l’escola amb els seus escrits al voltant del grup o sobre l’educació, l’escola bressol, els infants..., i sobretot l’ajut tècnic de l’AMPA per a agrupar tot això i fer-ho realment possible! Des que fa ja gairebé dotze anys que vaig entrar al Gegant, cada any m’ha agradat mostrar a la revista algun moment viscut amb el grup que ens hagi estat significant. I això que no és fàcil escollir, perquè creieu-me que al llarg d’un curs n’hi ha molts d’aquests moments (l’etapa de 0-3 anys és curta però molt intensa i plena de canvis, progressos, descobertes i aprenentatges). Aquest any, però, és diferent. No estic a l’aula i les meves funcions han variat. Ja no puc escriure explicant la sortida al mercat per comprar una col com aquella on es va refugiar en Patufet o mostrar les reaccions que sorgien en una sessió d’educació emocional amb la capsa dels petons, per nombrar algun exemple. Tanmateix, m’agradaria compartir una visió més àmplia del Gegant, i és que tinc la gran sort de seguir compartint i gaudint de tots i cadascun dels infants de l’escola encara que d’una altra manera. Ara, les meves responsabilitats en són unes altres i, sovint, m’he de perdre entre els papers o darrera la pantalla de l’ordinador ( malauradament més vegades de les que voldria...), però també hi ha estones que visc extraordinàries, justament gràcies a estar, ara, en aquest lloc.

abril 2016 • Núm. 39

Editorial

Físicament el lloc és el despatx i tret dels grups que s’ubiquen a l’annex tots els altres han de passar indiscutiblement per davant. Al matí quan arriben els infants venen acompanyats de les mares, els pares, els avis o potser la cangur... és igual, però si a principi de curs eren aquests els qui saludaven, ara també ho fan els infants, entrant dins el joc del que diríem són les bones formes socials. I també ho fan els infants dels grups més petits! Els d’Oques, els de Ratolins i fins i tot Marietes des del cotxet o a braços de la mare! Aquests potser encara és tan sols una mirada; d’altres és una paraula —«hola», «bon dia»— o potser informació del temps —«vent»—, primeres paraules tan importants i que clarament fan el fet.

nars s’ha convertit en una rutina més i, com a tal, és un moment que ajuda en el creixement dels infants.

Entrat una mica el matí intento no deixar escapar l’ocasió per passar aula per aula a demanar qui es queda a dinar i poder, així, saludar a tothom i viure una mica cada grup.

I finalment les sortides. En marxar tornem a saludar-nos. Serà perquè a diferència del matí ara estem molt més desperts, o perquè certament retrobar-nos amb els de casa és un gran moment, però els acomiadaments sovint són ben divertits: un infant de Ratolins em fa sempre una espècie de ball amb les cames davant de la porta (suposo que és la seva manera d’explicar-me que se’n va amb el pare), una altra es fa entendre per explicar-me que ha saludat el Gegant, la sortida d’una nena d’Oques és el moment per deixar-se anar a parlar i tot i amb vergonya però amb el gran suport emocional que li ofereix la mare s’acomiada anomenant-me pel nom o un altre que tan sols es queda davant el despatx esperant que sigui jo qui li digui adéu.

A vegades en entrar a Cavalls me’ls trobo amb música tranquil·la, fent moviments de braços gairebé a l’uníson... quina pau que es respira! No vull molestar, però estan tan bé que no hi ha problema perquè entri. Un moment de ioga, m’expliquen! Els que prefereixen estar jugant en un altre racó ja em diuen a la seva manera qui es queda a dinar i la Lola o la Idèlia m’ho acaben de corroborar... o no! A Elefants és molt divertit perquè molt sovint hi ha qui només veure’m ja m’informa: «Jo no em quedo a dinar! Ve l’avi Joan!», i se’n va a continuar el que estava fent. Hi ha moviment, però certament cadascú s’ubica al seu racó preferit i és molt bonic observar el joc i les relacions que s’estableixen entre uns i altres. Passar a preguntar pels di-

A mig matí també agraeixo molt una visita ben especial: els infants de Tortugues i després (o abans, segons el dia) els de Granotes quan baixen per anar al pati. Ja s’ha establert com un ritual, i és que abans de sortir em vénen a saludar al despatx! Alguns volen fer un dibuix ràpid, d’altres volen tocar una campaneta que hi tinc, d’altres tan sols explicar-me que van al pati o fer-nos un petó. Al principi del curs teníem una espelma d’olor de meló a recepció i no podíem sortir al pati sense deixar d’olorar-la!, però renoi, com ens va servir per establir bons diàlegs!

Ja veieu. Molts moments. Molts contactes. Tots molt rics. I tots també formen part de l’aprenentatge dels infants. Quina sort, oi? Xènia Vila Viñas Mestra i directora de l’E.B.M. Gegant del Pi

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç El centre dóna servei al infants que presenten alguna dificultat, un retard o un trastorn del desenvolupament, o bé es troben en situació de risc de presentar-ne Com diu Winnicott( 19861971) «l’infant no pot existir per ell mateix perquè és essencialment part d’una relació», i és per això que al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) treballem amb els infants i les seves famílies, atenent aquelles dificultats que apareixen al llarg de la primera infància. El CDIAP és doncs un servei públic, sectoritzat, universal i gratuït, integrat a la xarxa bàsica de serveis socials de la Generalitat de Catalunya. Atén els infants i les seves famílies quan aquests presenten alguna dificultat, un retard o un trastorn del desenvolupament, o bé es troben en situació de risc de presentar-ne. També s’atenen les famílies preocupades per algun aspecte de l’evolució del seu fill. El CDIAP disposa d’un equip interdisciplinari de professionals especialitzats en la petita infància, format per psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, pedagogs, treballadors socials i neuropediatres. D’altra banda, el CDIAP també es coordina amb els serveis sanitaris, educatius, i socials de la zona. QUÈ ÉS EL PROGRAMA DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ? Com ja sabeu el CDIAP col· labora de forma regular amb la vostra escola portant a terme un Programa de Detec-

ció i Prevenció. El CDIAP té un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Caldes, des del 2009, per portar a terme aquest programa dins la vostra escola bressol, amb l’objectiu de promocionar la salut i prevenir i detectar quan abans millor les dificultats que puguin presentar els infants des de totes les vessants del desenvolupament ja sigui biològic, motriu, psicològic o social. Aquesta tasca és compartida amb la psicòloga municipal de l’escola i amb tot l’equip d’educadores. Periòdicament una fisioterapeuta del CDIAP passa un matí a l’escola observant aquells infants dels quals preocupa algun aspecte o planteja dubtes. També pot fer aquesta tasca algun altre professional del CDIAP, en funció de les necessitats, per exemple la logopeda. Potser haureu coincidit amb la fisioterapeuta a dins la vostra aula, o al pati, observant com juguen els infants,

com es mouen o com interactuen entre ells.

estar més quiet, es mostra temorós, etc.

Amb les educadores i la psicòloga es comparteixen els dubtes que puguin sorgir o bé els aspectes que vosaltres, les famílies, hagueu observat i comentat amb la vostra educadora. A partir de les observacions pensem conjuntament com podem ajudar l’infant, si cal.

Normalment aquests dubtes sobre el desenvolupament formen part de la normalitat o bé, si es detecta alguna dificultat, generalment és lleu, i des de la família i l’escola es poden modificar. Però a vegades cal una exploració més a fons per valorar si és necessària una intervenció terapèutica, i aleshores les famíles podeu consultar directament al CDIAP.

Per exemple: —Què podem fer per ajudar un nadó que no li agrada estar boca avall, que no volteja o no gateja i sabem que és important abans de caminar que pugui gaudir, experimentar i dominar el seu cos per adquirir seguretat en ell mateix, autonomia... —Què podem fer per evitar o corregir una asimetria quan seuen al terra, una mala posició dels peus, o l’aplanament del caparró quan són molt petits. —Per què cau sovint, ensopega..., o per què tendeix a

Per ser atès al CDIAP, la família ha de fer la demanda, trucant al centre o personalment, i explicar el motiu de la consulta. En funció de la vostra consulta es realitzen unes visites d’exploració amb el professional o els professionals adients per completar la valoració, i es proposa o no una intervenció terapèutica. Sabem, tant des de l’escola com des del CDIAP, que sovint aquesta consulta pot comportar neguits, patiments i preocupacions a les famílies però també el fet de compartir els dubtes sobre què li passa al vostre fill/a pot suposar sentir-se més acompanyats en la criança . CDIAP de Caldes de Montbui Sant Pau 13-15, Caldes Montbui Tel. 93 862 66 96 cdiapcaldes@capivo.cat

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Què fer si té febre La febre constitueix un motiu freqüent de consulta al pediatre i un motiu freqüent de preocupació en els pares. Però no ens espantem, amb sentit comú i quatre normes bàsiques, no cal alarmar-se d´entrada. La febre no és una malaltia, és un mecanisme de defensa de l’organisme contra les infeccions, tant les causades per virus com per bactèries. QUÈ ÉS LA FEBRE? La temperatura normal del cos varia una mica d’unes persones a altres. També al llarg del dia, de manera que al final de la tarda sol ser més alta. Com a norma general es considera que un nen té febre quan la temperatura és >37,5º (axil·lar) o >38º (rectal). Sent més estrictes, parlem de febreta o febrícula de 37,3º a 37,9º i de febre >38º axil·lar (al recte la temperatura és aproximadament 0,5º superior que a l’aixella). COM DETECTEM QUE EL NEN TÉ FEBRE? No cal dir que si el notem calent pot ser que tingui febre. Però altres signes que poden ajudar a detectar la febre són: envermelliment de les galtes, ulls vidriosos (brillants), inactivitat inusual, sensació de fred i calfreds, taquicàrdia i augment de la freqüència de la respiració i fins i tot, l’exagerat descens dels testicles dins l’escrot en els nens. Això sí, tant si el noteu calent com si detecteu algun símptoma, el millor és comprovar-ho amb el termòmetre. QUAN TRACTAR LA FEBRE? Quan s’acompanya de malestar general o dolor. L´ibuprofe o el paracetamol tenen la mateixa eficàcia per tractar la febre i el dolor. La seva dosificació s’ha de fer en funció del pes del nen. Combinar-los o alternar-los no s’ha de fer de

tindrà febre, perquè gairebé no té símptomes. LES CONVULSIONS FEBRILS TÍPIQUES, EN NENS DE 6 MESOS A 6 ANYS SÓN INOFENSIVES, tot i que espanten molt, NO CAUSEN DANY CEREBRAL, NI DEIXEN SEQÜELES NEUROLÒGIQUES, NI MOTORES.

rutina, s’ha de donar un antitèrmic i l’altre fer-lo servir de rescat (p. ex.: si li heu donat paracetamol fa 3-4 hores i ara torna a estar amb febre i malestar o dolor, llavors utilitzeu l’ibuprofè de rescat, ja que encara no se li pot tornar a donar el paracetamol) (o al revés). NO S’HA D’UTILITZAR L’ASPIRINA (possible aparició de la síndrome de Reye en algunes infeccions víriques en tractament amb aspirina). Els antibiòtics no són útils per tractar la febre en si, ni les infeccions víriques, que per altra banda són la causa més freqüent de febre en els nens. EL NEN AMB FEBRE HA D’ESTAR BEN HIDRATAT, se li han d’oferir freqüentment líquids i procurar que aquests tinguin hidrats de carboni (sucs, batuts, purés…) NO S’HA D’ABRIGAR O DESPULLAR EXCESSIVAMENT EL NEN

En algunes ocasions es recomanen MESURES FÍSIQUES contra la febre (p. e., bany d’aigua tèbia), però la veritat és que tenen una eficàcia limitada i transitòria i a vegades provoquen reaccions desagradables en els nens. Amb freqüència s’utilitzen temperatures molt fredes i poc convenients. És una mesura que pot millorar el confort en certs casos puntuals, sempre que el contrast de temperatures no sigui molt exagerat. NO S’ACONSELLEN DRAPS AMB ALCOHOL. No ens hem d’espantar, però sí cal dir que alguns nens (4%), estan predisposats a tenir convulsions per febre. Aquestes convulsions no tenen correlació amb el nivell de temperatura ni amb el tractament de la febre. La presentació típica és l’aparició a l’inici del quadre febril, la majoria de vegades quan quasi ningú sap que aquell nen té febre o

QUAN CONSULTAR AL PEDIATRE? La febre dura >48 hores. El nen està molt irritable o amb plor excessiu i difícil de calmar, o està molt endormiscat o decaigut. El nen té mal aspecte general o dificultat per respirar (marca costelles i enfonsa l’estèrnum quan respira, respiració molt ràpida, agitada...). Presenta taques a la pell, de color vermell fosc o morat, que no desapareixen en estirar la pell del voltant. Té rigidesa de coll. Ha tingut alguna convulsió o pèrdua de coneixement. Té vòmits i/o diarrees persistents o molt abundants que causin deshidratació (llengua seca, absència de saliva, ulls enfonsats, absència de llàgrimes...). No orina o orina molt poc. Sempre requereix consulta la febre en un nadó de < 3 mesos. En definitiva, respecte al moment més adequat per consultar sobre la febre del vostre fill, en la majoria dels casos el millor conseller és el vostre propi sentit comú. Laia Call Pediatra del CAP Caldes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

El son dels infants El son és evolutiu i canvia per etapes i ritme de vida des de l’embaràs fins a la vellesa Dormir és una necessitat bàsica, com menjar; per això des d’abans de néixer la natura s’encarrega que sapiguem fer aquestes coses. Normalment, després de les primeres dues hores crítiques del naixement, hi ha una primera letargia. I no és només que sapiguem dormir, sinó que ho practiquem entre 10 i 16 hores al dia els primers mesos. Existeixen problemes del son, hem de dir que són estadísticament pocs, però existeixen. Ara bé, la realitat mostra que la majoria dels problemes són nostres. Destaquem: 1. Falta de sincronia: en la societat actual hi ha un problema de sincronia entre les necessitats dels petits i les necessitats dels pares (laborals). Tot sovint no està a les nostres mans, la societat encara està lluny d’oferir a pares i mares un sistema de treball on puguem compaginar la vida familiar, social i laboral. No és un problema del nen, és dels horaris. Els nens fan el que han de fer. 2. Hem perdut la consciència del que és un nen normal i fem de la normalitat un problema. Cal saber així doncs que: Un nen té, igual que la seva mare, entre 8 i 10 desvetllaments nocturns. La diferència és que nosaltres ens donem mitja volta i no ens n’assabentem, hem tingut molts anys d’entrenament i els petits i petites encara no els controlen.

EDAT

HORES TOTALS DE SON

DE DIA

DE NIT

1-4 setmanes

12-16 hores

50% Son caòtic, cicles curts

50%

3-6 mesos

10-15 hores

30-40% Son caòtic, cicles curts, amb més migdiades

60-70%

6-9 mesos

11-14 hores

20-25% en 2 migdiades

75-80%

9-12 mesos

10-13 hores

15% en 2 migdiades

85%

12-18 mesos

10-13 hores

15% en 1 migdiada

85%

18-36 mesos

9,5-12 hores

10% en 1 migdiada

90%

Font: Dormir sin lágrimas, Rosa Jové

Fins als 5 anys, no es con- a menjar. Un nen d’entre 1 sidera extraordinari el fet i 30 dies fa com a mínim 8 que un nen es desperti a preses de llet de 30 minuts mitjanit. El més freqüent és cadascuna (unes 4 hores), 4 que els nens es despertin o 5 canvis de bolquer (uns de nit fins als 3/4 anys. De 15 minuts) i un bany de 30 fet, els estudis ens minuts com a mínim. Lladiuen que a l’any vors, què ens passa d’edat el 81% a nosaltres, mares, La majoria dels infants quan el nostre inde problemes es desperten, fant només dorm del son són als dos anys 12 hores i l’ennostres (dels el 51%... I als torn ens diu que pares). 5 anys dormen ha de dormir-ne tots i totes. 20? El son és evolutiu i canvia per etapes i ritme de vida des de l’embaràs fins la vellesa. 3. Informacions errònies. Algunes de les informacions que ens arriben poden ser inexactes: per exemple, ens diuen que «el nadó durant les primeres setmanes dorm fins a 20 hores». Si fos així, no els donaria temps ni

El problema no són les hores dormides, sinó la nostra sensació de descans. Arribat aquest punt em direu: «I així doncs, què haig de fer, aguantar-me?» Us diria que podem fer coses (mai mai el Mètode Estivill o similars, des del meu parer). Existeixen mètodes sense llàgrimes molt més respectuosos cap al vostre

fill/a i cap a la vostra família, punts on trobar l’equilibri entre l’acompanyament respectuós vers els infants i les necessitats dels adults. Ara bé, cal que sapigueu que aquesta intervenció, que també és important, la fem per als adults, no perquè el teu fill/a tingui un problema amb el son. Verònica Arteaga Pérez Psicòloga especialitzada en maternitat i criança, infants, adolescents i família Cofundadora de Baobab espai per créixer i col·laboradora d’Strategia·Psi Consulta Psicologia Clínica Sanitària Av. de Josep Fontcuberta, 145 2-1 Caldes de Montbui Tel. 678051710 veronicaarteagaperez@gmail.com

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

La importància dels límits en la infància La manca de límits té conseqüències a curt i a llarg termini. Quan els nens s’acostumen a tenir sempre un «sí» per resposta, senten una gran frustració quan això canvia Es pe cia lis ta: Bo na ta rd a, consulta?

qu in és el motiu de la se

fills, els nens creixen pensant que tot s’hi val i apliquen aquesta premissa a la resta de persones del seu entorn, de qui creuen que els hi han de donar tot fet ja que és aquest el model educatiu que han rebut. Evidentment, a mesura que creixen, es troben amb exigències i frustracions de la vida adulta per a les quals no estaven preparats i comencen a trobar-se desorientats perquè no han après a tolerar les decepcions ni a gestionar-les.

a porta mol t mala me nt. Agaf s tre al Pares: Tenim un fil l i es com seg ue ix el què vol, pega re bequeries quan no ac on què fer... A vegades fins i tot al nens de l’escola, no sabemhom se’ns va quedar mirant per carrer... fa poc al parc tot nta nt. l’espectacle que estàvem mu allò an li diuen que no i donen Especialista: Què passa qu que dema na? ença e acabem cedint perquè com Pares: és que al final semprpot amb nosaltres. a plorar i a cridar, i clar, el seu fill? Especialista: Quina edat té Pares: 4 anys.

Un dels motius més freqüents que fa que els pares visitin un especialista en psicologia infanto-juvenil és l’angoixa que genera no saber què fer per aconseguir una conducta mínimament acceptable per part dels seus fills. Aquests fills no tenen perquè ser necessàriament preadolescents o adolescents. La situació descrita a dalt és molt freqüent: criatures que amb pocs anys s’han convertit en els reis i amos de la casa. Els arravataments d’agressivitat són normals en la primera infància ja que el nen/a encara no ha après a demanar el que vol adequadament ni a controlar el seu estat emocional. Per tant, l’agressivitat és normal en els primers anys de vida, assolint el seu punt àlgid al voltant dels dos anys. Malgrat que els impulsos agressius són comuns a tots

els nens i nenes, la capacitat de gestionar-los i la forma d’expressar-los és diferent en cada nen/a. La conducta violenta no és innata en el nen, sinó que s’aprèn. I aquí és on és fonamental la conducta i actitud dels pares. En psicologia anomenem a la situació descrita anteriorment «Síndrome de l’Emperador». Aquesta es caracteritza per un fort sentiment d’autoritat del nen/a respecte qui legítimament té el poder autoritari, fonamentalment pares i professors. El petit no atén a cap norma i se sent amb la potestat d’exigir allò que vol, responent amb episodis d’ira i empipament quan se’l contradiu. En la majoria de casos, aquests episodis són conseqüència d’una alta permissivitat i concessió a la llar, que porta al nen/a a creure’s que ho mereix tot. La manca de límits i de pautes expliquen

que el nen/a es torni tirà i mancat d’empatia. És per això que resulta tan important posar límits als nens i orientar amb un estil educatiu correcte. La manca de límits té conseqüències a curt i a llarg termini. Quan els nens s’acostumen a tenir sempre un «sí» per resposta, senten una gran frustració quan això canvia. Atès que no se’ls ha ensenyat a gestionar aquesta frustració, es tornen intolerants, exigents i rebels. Per tal de créixer com a persona independent, el nen ha d’entendre que no sempre pot tenir el què vol, i que no tot depèn dels seus pares. Cal que els pares intentin educar amb la idea que el petit tingui recursos propis davant la vida. I per això haurà d’aprendre a esperar i per tant, a tolerar la frustració. Quan els pares no posen límits i sobreprotegeixen els

El nen/a que no té límits i que no sap tolerar la frustració, es va sentint cada cop més vulnerable i amb més dificultat per gestionar els canvis, ja que, mancat dels recursos que no ha pogut construir de petit, es troba confús i dominat per un sentiment de por. Això genera desconfiança, inseguretat, sentiment de fracàs i molt patiment en el petit. És per tant fonamental establir uns límits clars de manera conjunta amb pautes educatives i sempre afectuoses. Això donarà al nen la seguretat i la confiança necessària per relacionar-se correctament amb el seu entorn i amb les persones que hi ha en aquest entorn. Laura Cerdán Psicòloga clínica col. 14063 Psicopedagoga laura@lcpsicologia.com www.lcpsicologia.com

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Cursets d’iniciació a la natació Des de fa 60 anys al C.N. Caldes treballa amb aquesta metodologia per tal que els nens, nenes es desenvolupin en el medi aquàtic La natació és un dels esports més complets que existeixen. Aquesta és una afirmació que tothom ha sentit alguna vegada, però la majoria de persones no son conscients de l’abast d’aquesta frase. Què vol dir complet? No només ens referim que la natació és un esport on intervenen pràcticament tots els grups musculars i que en edat escolar aporta molts beneficis físics —per exemple afavoreix el desenvolupament de les capacitats cardiopulmonars, l’alliberament d’energia i d’estrès sense produir impacte negatiu sobre el cos—, sinó que també contribueix al fet que els joves tinguin una correcta evolució en les seves qualitats físiques bàsiques com ara la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat. A més, incideix en gran mesura en el desenvolupament de la coordinació motriu i de l’equilibri; contribueix al creixement d’ossos i de músculs, a la correcta alineació vertebral i, per tant, a la reeducació postural tan important avui en dia en els nostres joves sempre carregats amb motxilles a l’esquena. També cal dir que com a activitat aeròbica és la més completa, no requereix cap destresa o condició física especial i si es practica habitualment es preveuen futures lesions. La gran diferencia entre la natació i la resta d’esports és el medi en què es du a terme. L’aigua no és el nostre medi natural i, per tant,

Els protagonistes d’aquestes imatges són la Clàudia, l’Aleix, l’Eric, la Paula, l’Hugo, la Mariona i l’Unai, nascuts el 2013.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

la pràctica de la natació ens exigeix un treball psicomotriu extra en comparació amb la resta d’esports.

perimenta amb diferents posicions per tal d’observar el grau de flotabilitat de cadascuna d’elles.

Aquest fet, en edats primerenques, es tradueix en un augment dels recursos psicomotors, ja que el nen o nena es veu obligat a realitzar moviments completament diferents als habituals per desplaçar-se, la qual cosa ajuda també a desenvolupar-ne la creativitat.

4. Propulsió: Una vegada assolides les etapes anteriors és el torn de la recerca del moviment correcte propulsor adaptat a les qualitats físiques del nen, i de la coordinació en els diferents moviments propulsors.

A causa d’aquesta dificultat afegida en el desplaçament, l’aprenentatge progressiu i la creixent autonomia dins l’aigua es tradueix en un augment de la independència —dins i fora de l’aigua— i en una millora de l’autoconfiança en tots els àmbits. Tots aquests avantatges, com hem dit, van de la mà de les dificultats que es desprenen del control del medi aquàtic i, per aquest motiu, en l’ensenyament de la natació als infants cal definir clarament quines són les fases de l’aprenentatge per tal que aquests puguin assolir el control del seu cos dins l’aigua. Aquestes fases són les següents:

COM HO ENSENYEM? Fent activitats en què els alumnes explorin les seves pròpies possibilitats en el medi aquàtic, per exemple, mitjançant immersions, flotacions o recorreguts de petites distàncies que aniran creixent en funció del nivell en el qual es trobin els nens i nenes. També fem jocs i activitats, dins del medi aquàtic, on els alumnes hagin de practicar diferents habilitats com ara petits salts, girs, immersions... Des de fa 60 anys el C. N. Caldes treballa amb aquesta metodologia per tal que els nens i nenes es desenvolupin en el medi aquàtic.

1. Familiarització : En aquesta primera etapa l’objectiu és la pèrdua de la por, l’experimentació de la resistència de l’aigua i la creació d’un vincle de confiança entre alumne i monitor. 2. Respiració: En segon lloc, cal començar a introduir apnees —ja sigui submergint el cos sencer o el cap i prou— i iniciar la coordinació respiratòria.

Club Natació Caldes

3. Flotació: És en aquesta etapa on es defineix la posició horitzontal com la posició bàsica dels alumnes i s’ex-

Tel./Fax. 93 865 04 23

Zona Esportiva s/n Apartat de correus 15 08140 Caldes de Montbui (BCN) caldescn@hotmail.com

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Les festes tradicionals a l’escola Un dels objectius de l’Escola Bressol Municipal Gegant del Pi és apropar les festes tradicionals de casa als infants

Aquest any hem gaudit de cinc àvies castanyeres i un avi castanyer: la Susanna (àvia de la Carla de Ratolins), la Montserrat (àvia del Marc d’Elefants), l’Eugènia (àvia de l’Aleix d’Elefants), la Pepa (àvia del Nil de Cavalls), la Carme (àvia de la Clara de Cavalls) i el Toni (avi de l’Arlet de Tortugues).

LA CASTANYADA La Castanyada és una d’elles, es celebra durant el primer trimestre i ens agrada implicar-hi els avis i les àvies dels infants. Avui dia, aquests sovint mantenen un paper important en la família i per això aquest dia un dels protagonistes són ells. Els convidem a transformar-se en castanyers i castanyeres i que siguin ells els qui reparteixin les menges pròpies d’aquesta festivitat entre els infants: les castanyes i els moniatos. Aquest any hem gaudit de cinc àvies castanyeres i un avi castanyer: la Susanna (àvia de la Carla de Ratolins), la Montserrat (àvia del Marc d’Elefants), l’Eugènia (àvia de l’Aleix d’Elefants), la Pepa

(àvia del Nil de Cavalls), la Carme (àvia de la Clara de Cavalls) i el Toni (avi de l’Arlet de Tortugues). De bon matí van ajudar la Sandra, la cuinera de l’escola, a fer els preparatius: coure les castanyes, preparar les paperines, els cistells... i després es van vestir tal com requeria el seu paper amb els complements que uns i altres havíem aconseguit recopilar. Un cop ja llestos, cada personatge (ara ja eren castanyeres i castanyer!) es va dedicar a una aula, procurant que cadascú anés segur a la del seu nét o néta. Quina sorpresa els infants!, i més els que reconeixien en

aquella castanyera o castanyer la seva àvia o el seu avi! Com que es va fer tot amb molta calma i tranquil·litat, la jornada va anar molt rodada i tret que les castanyes o els moniatos no acabessin d’agradar a uns quants, la presència de les castanyeres i el castanyer va ser rebuda prou bé per a tots. Finalment ens vam trobar tots i totes al pati, on hi havia música per continuar la festivitat. NADAL Abans d’acabar el trimestre vam celebrar la tradicional festa de Nadal que serveix també de cloenda del trimestre. Aquest any hi havia la novetat de cel·lebrar-la al pati de l’escola, amb l’opció

d’utilitzar el local dels castellers si les inclemències meteorològiques ho precisaven. El dimarts 22 de desembre va ser la culminació del treball fet per moltes persones; dies i, també, setmanes abans: la decoració de l’escola, la trobada del tió, la música i les activitats relacionades amb el Nadal... que anaven preparant els infants per a les festes que s’estaven apropant. El Manel (bidell de l’escola) ens va preparar el pati perquè el dia de la festa es pogués il·luminar; i les famílies, promogudes per l’AMPA, es van engrescar en tallers de patchwork, van aconseguir material per fer paneres, van decorar el pati i van ajudar a acabar els preparatius per-

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Enguany, la festa de Nadal s’ha fet al pati de l’escola, un espai on les famílies van poder gaudir de la presència del patge reial, el tradicional sorteig de paneres i d’una zona excepcional per al joc i l’esbarjo.

què la festa fos tot un èxit. El dia de la Festa, a més, vam tenir la visita d’un personatge ben especial! El patge dels Reis, en Melcior, (avi d’en Guiu de Tortugues) i gràcies a la bona mà de la Mari (que forma part del servei de neteja de l’escola) es va guarnir com precisava l’ocasió per poder recollir totes les cartes que li volguessin donar aquella tarda i saludar tots els infants que ho estiguessin desitjant. Vam acabar el trimestre, doncs, amb molt bon sabor de boca i és que la festa, gràcies a les ganes de tothom, va esdevenir tot un èxit. CARNAVAL Ja al segon trimestre ens trobem el Carnaval. Aques-

ta festa, des de fa uns anys la celebrem internament. Després d’una setmana on cada dia el Rei Carnestoltes ens demana una consigna, el divendres es culmina amb totes les ordres i una festa que ja comença a l’aula, normalment, amb pluja de confeti i música. Ens agrada oferir aquesta festa com una proposta perquè els infants puguin, en certa manera, decidir si volen o no participar-hi, defugint d’imposicions d’indumentària massa estranya, feixuga o que pugui molestar. Pensem que les normes que ens proposa el Rei Carnestoltes a l’escola són una de les maneres d’apropar-nos a la festa, de forma

menys invasora. Fer la festa cada grup a la seva aula, també comporta procurar respectar al màxim la participació de cada infant, i així es pot observar millor l’acollida que en fan de la proposta. SANT JORDI Aquest curs el segon trimestre és molt curt, així que ja ens plantem al tercer amb el Sant Jordi. Encara no hi hem arribat, però enguany estem preparant activitats ben especials per al mateix dissabte 23 d’abril. Gràcies a l’AMPA, a l’escola s’oferirà una sessió de contes on la contacontes Mercè Martínez (que ja havia col·laborat amb l’escola en altres cursos) ens explicarà

contes d’una manera ben especial, i el pati de l’escola es convertirà en l’escenari de la gran Llegenda del Cavaller Sant Jordi! Esperem la jornada amb molta il·lusió! I com aquell qui no vol la cosa, arribarem pràcticament a final de curs amb la festa de cloenda al juny, que juntament amb l’AMPA, procurarem també que sigui ben divertida i acollidora! Ens posem ja a treballar? Qualsevol suggeriment serà benvingut! Xènia Vila Viñas Mestra i directora de l’E.B.M. Gegant del Pi

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Deixa’m a terra Com a adults hem de donar als infants seguretat, que puguin aprendre a autoprotegir-se i no sobreprotegir-los. 1.

la Marietes u A

1. La Juliet i l’Arnau descobrint les qualitats dels objectes 2. L’Arnau amb 7 mesos reptant/arrossegant-se

A l’Escola Bressol s’ofereix als infants un entorn amable i respectuós, amb molta llibertat de moviment i de joc, on la qualitat de la relació entre l’infant i l’adult és fonamental. A l’Aula Marietes són satisfetes les primeres necessitats d’alimentació, de son i d’higiene dels bebès. L’infant és el que provoca l’acció en l’adult. A partir de la resposta que donem a les seves senyals, la comunicació, l’alimentació, la manera de sostenir-lo (amb la mirada, amb el contacte, amb la paraula), l’infant anirà conformant el seu món intern. Perquè l’infant és actiu per ell mateix i competent des del seu naixement, ric d’iniciatives i d’interès espontani pel seu entorn. Els adults responem a aquestes manifestacions, les reforcem i hi donem sentit.

Hi ha un guió intern que empeny els nadons a aventurar-se en la direcció correcta. L’adult només ha d’observar què, on, com i quan. I tot això ho podem fer oferint a l’infant llibertat de moviment. Això significa proporcionar a l’infant la possibilitat de descobrir, d’experimentar, de perfeccionar i de viure cada fase del seu desenvolupament motriu de forma natural. És el mateix infant el que, estant panxa enlaire i sobre una superfície rígida i estable, anirà descobrint les seves possibilitats de moviment, sense que l’adult faci una intervenció directa. L’organisme està programat per moure’s. Des del seu naixement, els infants no juguen, VIUEN. Viuen seriosament, implicant-se totalment, amb totes les seves funcions,

amb totes les seves emocions i en cada un dels seus actes. L’infant, lliure en el seu moviment, estableix la seva atenció i el seu interès al ritme de la seva maduració. I organitza la seva activitat en funció d’aquesta atenció, del seu equilibri afectiu i del seu humor. A l’infant no li cal cap estimulació especial. Els nadons tenen una intel· ligència que els fa observar les mans. En observar les mans construeixen patrons que després reprodueixen amb els objectes (davant, darrera, lluny, a prop...). Quan els nadons es toquen una mà amb l’altra o es posen la mà a la boca és quan van construint l’experiència de «joc corporal» i de les parts del seu cos. El primer llenguatge de l’infant és el moviment. Com

1 2 3 4

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

1. LA JULIET amb 4 mesos i mig DESCOBRINT LES MANS. 2. L’ENZO amb 5 mesos. 3. L’ENZO amb 6 mesos GIRANT/VOLTEJANT.

Bibliografia: Pikler E. Moverse en libertad. Ed. Narced

més control del moviment, més experimentació hi ha. Com més experimentació, més domini de la parla com a instrument hi ha, i tot això dóna lloc al pensament. Les transicions d’una postura a l’ altra són igualment importants, són processos d’aprenentatge on intervenen les connexions neuronals. És una intel·ligència de moviment, del seu propi cos. El moviment és el «sisè sentit cinestèsic» (fent, movent-se). La connexió del dit gros del peu acaba a la boca. És a dir, quan el nen està bocaterrosa, amb les mans endavant, i s’impulsa amb el dit gros del peu està treballant la futura parla. També es relaciona la posició de les mans

Idees extretes de xerrades i formacions: Elena García, Psicòloga clínica. «Reflejos primarios». Sonia Kliass, Psicòloga, especialista en el desenvolupament infantil.

endavant i la posició de les «cames de granota» amb el procés de la lectoescriptura. I la lateralitat amb el fet d’arrossegar-se alternant les cames... Per això és fonamental respectar els PROCESSOS de cada postura. Els processos els ha de fer cada infant amb els RECURSOS PROPIS, i tot això els queda registrat i és el que els fa tenir CONFIANÇA. Els adults hem de transmetre als infants una expectativa sana. El nen no ha de sentir que l’adult només espera d’ell que vagi acomplint etapes. Sorgiria la frustració de respondre a l’expectativa de l’adult. L’infant ha de sentir la presència de l’adult, que està disponible, però sense intervenir en la investigació

Recull del seminari de Judit Falk i Agnes Szanto.

del seu entorn i de les seves capacitats corporals. Hi ha infants que van provant, necessiten repetir, i d’altres que ho fan quan estan segurs de fer-ho a la perfecció. I els dos processos són vàlids. Com a adults hem de donar als infants SEGURETAT, que puguin aprendre a AUTOPROTEGIR-SE i NO SOBREPROTEGIR-LOS. Amb la motricitat (moviment) i els sentits, els infants descobreixen les qualitats dels objectes. En una primera fase, amb els primers objectes comproven la textura, el pes, la temperatura, el soroll, el moviment, el gust, el color... En la segona fase, a més de fer les comprovaci-

ons anteriors, componen, investiguen posant a dins i a fora, agafen, deixen anar, piquen, rasquen, empenyen... Hi ha 70 maneres diferents de descobrir!!! L’objecte més senzill és el que permet a l’infant fer més processos cognitius. I els ha de fer per ell mateix, i com més accions pugui fer, més interès tindrà en FER. FAMÍLIES ja ho sabeu, fins als 7 anys aproximadament, deixeu volar la imaginació dels vostres fills, ja que tot està bé i no hi ha una única manera correcta de jugar. Núria Serra Mestra Aula Marietes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Experimentem amb sorra de la platja

la Ratolins Au

La llibertat, el desig d’investigar, la necessitat de conèixer l’entorn, de tocar, de sentir, fa que sigui una experiència única per a cada infant. L’Experimentació facilita que l’infant vagi construint els seus coneixements a partir de les vivències pròpies. La llibertat, el desig d’investigar, la necessitat de conèixer l’entorn, de tocar, de sentir, fa que sigui una experiència única per a cada infant. En definitiva, ells són els protagonistes de les seves descobertes i dels seus aprenentatges! Nosaltres només fem la proposta tenint compte els seus interessos i el seu moment evolutiu... Una proposta que els desperti la curiositat i els provoqui reaccions de descoberta. I als nostres infants de l’aula de ratolins els fem una proposta: que manipulin sorra de la platja posada dins d’unes safates grans que situem al terra. Ells decideixen si volen posar-se a dins o prefereixen fer-ho des de fora. Els traiem els mitjons i les sabates a les primeres sessions, i més endavant també els pantalons, perquè així puguin gaudir de l’experiència a través del seu cos. Van explorant lliurement tot experimentant les relacions que s’estableixen entre la sorra i els diferents materials que hi ha a les safates. Formulen les seves pròpies hipòtesis tot preguntant-se: Això què és? Què hi puc fer? Què passarà si...? Què aconseguiré? Són ells mateixos els protagonistes! Els oferim diferents materials per manipular la sorra: embuts, culleres, pots, culleretes, petxines... I a partir d’aquí a investigar!

Betsa i Susanna Mestres Aula Marietes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Els protagonistes d’aquesta història són: La Clàudia, el Biel, l’Ariadna, la Carla, el Nil, el Pere, l’Evan i la Noèlia, i acompanyant-los la Betsa i la Susanna (curs 2015-2016).

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

La mascota de l’aula, l’Oca Quac

la Oques Au

És una oca petita i suau de peluix que viu en una cistelleta de vímet.

A la nostra escola, com ja sabeu, la mascota de l’aula juga un paper essencial a l’hora de treballar l’educació emocional amb els infants, eix principal i base del seu creixement en les diferents dimensions del desenvolupament integral de l’infant. En el dia a dia podem ajudar els petits a reconèixer les diferents emocions i a posar-los noms a cadascuna d’elles (content, trist, enyorat, ner viós, enfa dat...), siguin agradables o desagradables, totes elles formen part del procés de creixement dels nostres infants, conformaran la seva

personalitat i crearan uns valors en la seva vida. A la nostra aula tenim una mascota que es diu Oca Quac. És una oca petita i suau de peluix que viu en una cistelleta de vímet. Quan ja han arribat tots els infants, ens preparem per fer el Bon dia, activitat ritual que fem cada dia de benvinguda i reconeixement de com se sent cada infant, així aprofitem aquest moment per saludar-la i expressar allò que sentim, fent-li petons, abraçades (treballant les emocions), i tot sempre respectant els petits.

L’Oca Quac sempre està molt contenta de veure’ls i retrobar-se amb ells, tots se l’estimen molt… I a més, ens porta sorpreses com ara contes, cançons… Quan tots ja l’hem saludat ens acomiadem d’ella cantant-li una cançó «Quan les oques van al camp...». Un infant la posa a dormir en el seu cistellet mentre la resta li desitja bona nit: «fins demà Oca Quac!» Imma Colomé i Anabel Mestres Mestres Aula Oques

Els protagonistes són: Juan Pedro, Ivet, Nico, Kiara, Beatriz, Hugo i Laia; infants nascuts entre el febrer i el juliol del 2014. I els acompanyen l’Imma Colomé i l’Annabel Mestres.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

la Tortugue u A

abril 2016 • Núm. 39

De tortugues només en tenim el nom Enguany, el grup està format per sis nens i quatre nenes amb edats compreses entre els 19 i els 26 mesos.

Al voltant dels 2 anys, els infants es troben en un moment de plena explosió motriu, necessiten alliberar emocions i provar les possibilitats del seu cos.

Als infants d’aquesta edat els agrada molt córrer, bellugar-se, enfilar-se i després saltar. És interessant observar l’esforç que posen en pujar caixes o escales, com es paren a prendre la decisió de saltar i com de contents estan quan aconsegueixen fer-ho! Al voltant dels 2 anys, els infants es troben en un moment de plena explosió motriu, necessiten alliberar emocions i provar les possibilitats del seu cos. Per això és important deixar-los expressar la seva necessitat de moviment amb plena autonomia i llibertat d’acció.

Per a les nenes i els nens de l’aula Tortugues cada acció nova els representa un gran repte: un cop superat, en busquen un altre, la qual cosa els permet progressar. Gaudeixen moltíssim saltant, enfilant-se per tot arreu, corrent a peu o al damunt de bicicletes o de qualsevol mitjà de locomoció i alhora semblen fruir amb la música o fent soroll amb qualsevol estri o material al seu abast. Anna Campos Mestra tutora de l’aula de Tortugues

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

1 2 3 4 Aquest grup de tortugues bellugadisses està format per: el Mateo, la Mireia, el Nil, l’Arnau, el Guiu, l’Oihane, l’Agnès, el Màxim, el Martí, l’Arlet i acompanyant-los en totes les descobertes l’Anna, la Contxi i la Magdalena.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

El joc dels infants «La forma de ser natural del nen és el joc. El joc és l’activitat en la qual els nens poden fingir, imitar, fantasiar i practicar posant a prova els rols i els sentiments» Erik Erikson

la Granotes u A

L’aula està organitzada en diferents espais que permeten a les nenes i als nens segons les seves necessitats i els seus interessos triar a què volen jugar, com i l’estona que hi volen dedicar. A la pràctica tot això és força complicat, atès que a vegades l’activitat s’acaba quan algun company o companya s’interessa per l’objecte que té l’altre i això provoca que l’acció variï o finalitzi. La disposició de l’espai i dels objectes dóna a l’infant llibertat de moviments, li permet descobrir, actuar posant a prova les seves habilitats i capacitats, observar, experimentar, crear, imaginar... Llibertat tant a l’hora de fer un joc més «tranquil» —preparar dinars a la cuineta o cafès (que en fan molts i bons, hi esteu tots convidats), experimentar amb cadenes, petxines—, com a l’hora de fer un joc més «mogut», per exemple saltar, pujar, baixar, empènyer cotxets, etc.

El joc és una font de plaer, d’aprenentatge i de relació i comunicació amb els altres.

És molt interessant observar com juguen i veure quina capacitat de concentració, imaginació, curiositat o entusiasme mostren. Amb l’observació comprovem que no hi ha una manera única i correcta de jugar i

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Els protagonistes d’aquests moments de joc són: el Pol, la Martina, la Noa, l’Oriol, la Mariona Valls, el Biel, l’Arnau, el Said, la Claudia, la Sade, l’Aitor, la Mariona Lacruz, l’Èric , l’Arlet i l’Emma. I acompanyant-los : la Pepi, la Magdalena, la Contxi i la Mònica.

això ho respectem. També veiem que quan més senzill és l’objecte més accions els permet fer: per exemple, les cadenes, un dels objectes que els desperta més interès, o unes llenties, espaguetis, llaminadures, un collaret, o bé blocs o elements ideals per apilar, escampar, omplir, buidar recipients, etc. A mesura que passa el matí anem afegim elements nous als diferents espais per ampliar i enriquir les accions que hi puguin fer els infants. Canviem algun objecte o fins i tot només modificant la posició d’un moble fa que el joc sigui

diferent. Sovint són els mateixos infants qui fan la demanda dels elements o canvien la disposició dels objectes i passen a ser trens, amagatalls, castells…, i d’aquesta manera hi ha dies que comencem el matí amb una organització de l’espai i acabem amb una altra ben diferent. En el joc cada dia s’han anat fent més present les interaccions entre els infants. Això, juntament amb l’evolució del llenguatge, fa que entre ells comencin a establir-se diàlegs, col· laboracions, acords, desacords, complicitats, imitacions, mooolta imitació…

Comparteixen espais, jocs i sovint rialles! En resum, el joc és una font de plaer, d’aprenentatge, i de relació i comunicació amb els altres.

Pepi i Magdalena mestres aula de les Granotes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

El Ioga a l’aula de cavalls

la Cavalls Au

El ioga infantil és un sistema de tècniques i mètodes pedagògics especialment dissenyats perquè els nens i les nenes desenvolupin les seves pròpies capacitats d’una forma natural, senzilla i divertida

La “Salutació al Sol” s’ha establert com una rutina a l’aula de cavalls.

A través del ioga i de tècniques occidentals aprendran a conèixer el seu cos utilitzant la imaginació, el moviment, la música, el ball, el teatre, el cant... Se’ls ensenyarà a reconèixer i a gestionar les seves emocions i aprendran a través d’exercicis respiratoris senzills a sentir-se calmats, relaxats i a enfocar la seva atenció de forma clara i continuada a l’hora de l’estudi, potenciant el desenvolupament de la seva capacitat de concentració.

FEM IOGA? Els infants van entrant a l’aula, ens saludem dient-nos «Bon dia» i se’n van a jugar lliurement pels racons de l’aula. Ara que ja hi som tots i totes i després de jugar una estona, necessitem recuperar la calma i asserenar-nos. Posem música i la Lola inicia amb moviments lents la salutació al sol. Els infants miren sorpresos i comencem la sessió de ioga, ràpidament imiten la mestra.

Quan acabem l’exercici observem que el sol il·lumina tota la classe.

prés d’uns dies de parlar d’ell tots l’esperem expectants!

A partir d’aquest dia en endavant fem la «Salutació al Sol» després de recollir, i ho establim com a rutina. Només en posar la música, els infants inicien ja de manera autònoma els moviments.

Quina sorpresa! En Jaume arriba amb un gong molt gran i uns bols tibetans!

Per treballar millor l’exercici convidem el Jaume, especialista en ioga infantil del centre de ioga Asrham a fer una sessió a l’aula. I des-

Ens fa l’exercici posant nom a cada moviment: la serp, el lleó... i això engresca encara més als infants a fer la salutació. En Jaume acaba la sessió i ens deixa tocar el gong i els bols tibetans, i ens ofe-

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

El protagonistes d’aquestes imatges són: la Laia, l’Ares, l’Limberg, l’Ivan, el Nil P., el Nil S., la Clara, la Martina, l’ Oriol, el Dídac, la Camila, l’Helena, l’Hugo i la Jana. Els adults que els acompanyen són: la Lola i el Jaume.

reix una altra sessió de ioga al centre que està prop de l’escola. Quina experiència! Avui tornem a sortir a passejar, aquesta vegada la sortida és molt especial: Anem a fer ioga! El Jaume ja ens espera per ensenyar-nos el centre i explicar-nos què és això de fer ioga. Ens vam treure les sabates i les vam deixar en un sabater, i una vegada fet això, ja vam poder anar per feina. UNA ALTRA PROPOSTA QUE SORGEIX D’UNA INICIATIVA D’UNA FAMÍLIA DE L’AULA. Oferim una sessió de bols de quars, en la qual escoltem la vibració d’aquests instruments acompanyats del so de la veu de l’Edu. Aquesta sessió la vam compartir amb infants d’altres aules... Tota una experiència! A mesura que passen els dies, les famílies ens pregunten per aquests exercicis que els infants, sense posar-hi nom, manifesten i comparteixen amb elles en alguns moments del seu joc a casa. A la seva manera van interioritzant el ioga!!! Lola Martínez i Idèlia Tello Aula Cavalls

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Guanyant en autonomia

la Elefants Au

L’infant d’aquesta edat es mostra amb molta necessitat de ser ell, de fer coses ell sol, de no voler dependre de l’adult, i això fa que cada vegada pugui ser més autònom.

A partir de les pròpies experiències, vivències, i de l’afany d’investigació, l’infant va construint el seu bagatge cognitiu, afectiu i social.

Els infants de l’aula Elefants estan en una etapa evolutiva en la qual comencen a fer grans progressos en l’autonomia personal, l’adquisició d’hàbits, la comprensió i l’expressió verbal, la capacitat de concentració, de prendre consciència d’ells mateixos, de mostrar-se cada vegada més curio sos i per tant, que es facin més preguntes —per què, per a què—, tot mostrant més capacitat d’observació. Pel que fa a les relacions personals comencen a interessar-se pels altres infants i estableixen una relació de joc, on s’esdevé, amb l’acompanyament de l’adult, l’inici de la presa d’acords amb els seus coetanis, establint pactes,

iniciant el treball en equip, el respecte, escoltar l’altre, esperar el torn..., i també la baralla i la resolució de conflictes. Comença a aparèixer el No com a oposició general a moltes situacions que viuen en el seu dia a dia, poden dir «no» com a mitjà de diferenciació d’ells i del que els ve de fora, com a necessitat d’afirmar la seva personalitat. L’infant d’aquesta edat es mostra amb molta necessitat de ser ell mateix, de fer coses ell sol, de no voler dependre de l’adult, i això fa que cada vegada pugui ser més autònom. Aquesta autonomia li permet fer ús

dels espais de l’aula —els racons de joc— ell sol. Comença a triar allò que vol fer i el racó on vol anar. La distribució de l’espai-aula per racons ofereix un grau d’autonomia considerable a l’infant. La diversificació de les propostes de joc per racons permet crear una xarxa d’interaccions entre els infants i entre aquests i l’educadora. A partir del joc i de la seva repetició, l’infant atorga als objectes una càrrega emocional i cognitiva que simbolitza l’anomenada realitat externa. Mitjançant les seves pròpies vivències, la fantasia i la interrelació amb els companys i l’adult va modificant la percepció

que té d’aquesta realitat externa, reelaborant la seva pròpia. Aquest tipus de joc anomenat Joc simbòlic, permet a l’infant adaptar-se i ressituar-se de nou en el seu món real i a les exigències a les quals s’enfronta en la vida quotidiana, a més de permetre-li un treball intel· lectual i d’investigació del material. A partir de les pròpies experiències, vivències, i de l’afany d’investigació, l’infant va construint el seu bagatge cognitiu, afectiu i social. El paper de l’educadora és el de canalitzar l’activitat de l’infant a partir de propostes de joc i material que li ofereix als racons, i al-

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Els infants que apareixen a les imatges són: l’Aleix, l’Hug, l’Ian, l’Iris, el Leo, el Marc, la Marta, la Martina, l’Olau, la Paula, l’Unai, el Víctor i el Yeray. Els adults que els acompanyen són: la Marta, la Paula i la Cristina

hora el d’observar l’interès que suscita el racó, la xarxa de relacions que es creen i l’evolució i l’enriquiment del joc de cadascun dels infants. Entre tots els racons possibles de joc simbòlic, presentem una tria d’imatges per exemplificar el Racó de construcció de l’aula, racó que reflecteix els interessos de joc i d’exploració dels infants de l’aula Elefants en aquests moments. A les imatges veiem què fan els infants, lliurement o bé amb l’acompanyament de l’adult, amb els materials de què disposen: com construeixen en equip un

banc de treball on guardar-hi les eines i els materials, com construeixen torres verticals, parets horitzontals d’una casa perquè no vingui el llop, caixes de cartró adaptades a aparcaments de cotxes, com fan ús de les eines, etc. També apareix una imatge de la visita a un taller mecànic on vam poder descobrir un munt d’eines. Marta López Juncosa Mestra d’Educació Infantil Bibliografia: l’Educació Infantil. Exemples d’unitats de programació. Generalitat de Catalunya, fb 1992.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

La música dins el projecte educatiu del Gegant del Pi Resum de la xerrada del 8 de març de 2016 El Gegant del Pi és una Escola Bressol que té, com a mínim, una singularitat: fa 10 anys que integra l’educació musical dins el seu projecte docent, a càrrec d’una especialista graduada en Pedagogia de la música. Això és possible gràcies al suport de l’equip docent de l’escola i a les aportacions que les famílies fan a l’AMPA, que és qui contracta i coordina aquest servei. El passat dimarts dia 8 de març, a un quart de nou del vespre es va oferir una xerrada en la qual es va explicar com s’enfoca i com es planifica aquesta educació musical. Tot seguit us fem un resum dels diferents punts que es van tractar: EL DECRET D’ENSENYAMENT El Decret 101/2010 de 3 d’agost és el que regula el primer cicle d’infantil i disposa que aquesta etapa, que es dirigeix als infants de 0 a 3 anys, té com a finalitat contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor i social i cognitiu dels infants. Se centra en continguts educatius relacionats amb: El desenvolupament del moviment i del control corporal. Les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge. Les pautes elementals de convivència i relació social.

A la xerrada, hi varen assistir una vintena de persones que van valorar molt positivament que l’escola tingui en compte la música com a part de l’aprenentatge i del desenvolupament dels seus fills/es.

La descoberta de l’entorn proper. Tot plegat en col·laboració amb les famílies, ja que es tracta d’una responsabilitat educativa compartida, i en un entorn i un clima de confiança. L’escola bressol es considera el primer espai social de cohesió, integració i participació. COM APRENEN ELS INFANTS Els infants neixen preparats per conèixer el món a través dels sentits, dels sentiments i de l’intel·lecte. Presenten neurones encara per connectar, circuits no contaminats, vulnerables i sensibles a tots els estímuls que els puguem donar, estímuls que provocaran l’aprenentatge.

És del tot necessari partir del ritme maduratiu de l’infant, de les seves característiques psicoevolutives, de les seves necessitats i interessos. Tot allò que els oferim, ha d’estar inserit en un clima positiu i afectiu, valorant els petits progressos que facin. Som un model per als nostres fills/es i, a partir de les nostres propostes, elaboren a la seva manera una reproducció del que han vist. Segons Michel Imberti, psicòleg de la música, el nadó imita allò que ha pogut experimentar; per això és tan important provocar moments de descoberta de nous materials o situacions, per tal que els nadons processin l’experiència i,

aquesta, esdevingui un nou aprenentatge. Una altra teoria molt útil a l’hora de treballar amb nadons és la de l’aprenentatge social, reformulada pel psicòleg Albert Bandura, que es podria resumir en els següents punts: 1. Atenció: el nadó mira la proposta que li fa l’adult/a. 2. Conservació: conserva una imatge d’allò observat. 3. Producció: en un moment o altre reproduirà, a la seva manera, allò conservat. 4. Motivació: si en el moment de la producció rep una resposta positiva de l’entorn, se sentirà eficaç per tornar-ho a intentar provocant, d’aquesta manera, l’aprenentatge.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

Amb els més petits, doncs, és important no demanar la producció immediata d’allò observat. Si hi ha atenció, hi ha conservació i, en el moment que l’infant estigui preparat, ja farà la seva pròpia producció. PER QUÈ LA MÚSICA? L’oïda del fetus es desenvolupa al voltant de les 24- 30 setmanes prenatals. S’han observat reaccions als sons interns de la mare i a sons externs, així com diferents respostes segons l’estímul auditiu que ha tingut el fetus. Diferents estudis han documentat que el nadó guarda certa memòria de les experiències auditives que han tingut lloc en el ventre de la mare. Aquestes mares -intèrprets d’instruments que han estat tocant la mateixa peça durant l’embaràs- han comprovat com, un cop nat, el seu nadó presentava una clara reacció en escoltar la mateixa peça musical. Segons Alfred Tomatis, investigador dels processos que s’esdevenen entre l’oïda i el llenguatge, la Música és una necessitat del sistema nerviós, ja que afavoreix la cristal· lització de certes estructures funcionals (ritmes i entonacions del procés lingüístic). Per altra banda, tots els infants neixen amb predisposició a la Música: són sensibles a canvis d’alçada, de tempo, de metre, de durada i de timbre. El que cal, doncs, és proporcionar estímuls per fer d’aquesta predisposició un aprenentatge que els acompanyi durant la seva evolució. I què ens diu la nostra intuïció? Doncs que els infants són feliços davant el fet musical! PROGRAMACIÓ D’AULA A l’Escola Bressol, la programació musical que se

segueix amb els infants es basa en quatre grans àrees: cantar-picar-bellugar- escoltar. A cada sessió es procura que hi hagi una experiència al voltant de cada una d’aquestes àrees. Com a objectius generals, es persegueixen els següents: 1. Proporcionar a l’infant eines per a l’expressió artística. 2. Contribuir al desenvolupament intel·lectual i afectiu. 3. Apropar els infants al món dels sons i de la música. 4. Proporcionar models correctes d’interpretació vocal i instrumental. Els objectius específics són: 1. Estimular l’expressió. 2. Estimular el sentit de l’oïda. 3. Afavorir el desenvolupament motriu. 4. Potenciar l’actitud d’escolta. 5. Manipular instruments musicals. 6. Desvetllar la veu i l’hàbit de cantar. Aquests objectius específics es concreten en els següents continguts: 1. La cançó. 2. El moviment. 3. L’esquema corporal. 4. L’expressió corporal. 5. L’audició. Els instruments. 6. La interpretació amb instruments. 7. Les qualitats del so: fort, fluix; so, silenci; agut, greu; direcció del so; timbre i durada. DIDÀCTICA D’AULA Abans d’entrar a l’aula, cal preparar el moment especial de la sessió de música. Aquesta és feina de les educadores que, a més, tenen un rol molt concret tota l’estona, ja que són la referència constant dels infants i els acompanyen i els acullen si presenten alguna necessitat concreta.

abril 2016 • Núm. 39

Un cop a dins, el més important és acollir els interessos i les demandes dels infants: ells i elles en són els protagonistes, no pas el contingut. Per tant, cal mantenir l’actitud adequada, situar-se a la seva alçada amb la mirada i establir contacte corporal si hi estan predisposats; si no, cal respectar el seu espai de confort.

Cercar el moment adequat per al nostre infant, segons els seus bioritmes, i també un moment en què el pare o la mare se senti relaxat. Crearem empatia emocional i afectiva per provocar l’aprenentatge.

Les propostes han de partir de l’etapa de desenvolupament pròpia: joc sensoriomotriu, moviment, sensacions, emocions... Com a estructura de cada sessió, es va explicar que sempre se segueix el mateix guió: 1. Entrada amb toc de flauta i cançó amb percussió corporal «Música, música!». 2. Cançó d’esquema corporal «Obre i tanca». 3. Activitat 1. 4. Activitat 2 (es repeteix una de les activitats de l’anterior sessió). 5. Cançons amb la guitarra (infantils, populars, estacionals...). 6. C omiat amb c anç ó «Adéu, adéu». En aquest apartat es varen visionar vídeos, enregistraments fets per les educadores a cada grup, de tal manera que va quedar il·lustrat tot el que s’havia anat explicant. COM ESTIMULAR A CASA? Per últim, es varen donar unes pinzellades de què podem fer a casa per estimular els nostres infants per tal d’ajudar-los a que es desenvolupin d’una manera plena.D’entrada, cal saber que per desenvolupar-nos musicalment cal generar experiències, tenir contacte amb la música des d’una edat primerenca; per tant, el que hem de fer és oferir ambient musical a casa. Alguns apunts concrets:

La primera font d’estimulació musical és la veu: el balboteig i la cançó de bressol (la veu del pare i/o de la mare és la millor per al nen/a, pel lligam afectiu que suposa). Farem, també, canvis de registre en la veu a l’hora de parlar amb els nadons. Podem jugar a fer veus de titelles. Per a les audicions, escollirem la música simfònica, ja que hi trobarem una gamma de freqüències més àmplia i així arribarem a un nombre més alt de cèl·lules. En aquest apartat, es varen repassar diferents noms de compositors de la història de la música, des del Barroc fins al Neoclassicisme, i els estímuls que pot provocar l’audició de la seva música. Crear la cistella dels instruments, on posarem estris i petits instruments per jugar a fer sons. El ball lliure, amb l’infant a coll, o bé caminant per l’espai al so de diferents músiques. Carme Trobalon Miramanda Pedagoga musical. Professora a l’EBM El Gegant del Pi i a l’EMM Joan Valls de Caldes de Montbui. Bibliografia: TAFURI, Johanella. ¿Se nace musical? Como promover las aptitudes musicales de los niños. Graó Eufonia, 234. 1ª ed. Octubre 2006. JAUSET, Jordi A. La música y sus efectos: los beneficios del aprendizaje musical. Revista electrònica Social Musik. [Article del 25 de febrer 2016] FERRERÓS. Mª Luisa. Inteligencia musical. Estimula el desarrollo de tu hijo por medio de la música. Libros Cúpula. Scyla Editores. Barcelona, 2008. CAMPBELL, Don. El efecto Mozart para niños. Ediciones Urano. Barcelona 2001.

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

És l’hora dels adéus... Aquest any la Martina acaba el seu pas per l’escola Bressol.... Ja en fa tres que l’Arnau tancava aquest mateix cicle, que ràpid que ens han passat aquests sis anys... La relació diària amb aquesta escola ha estat molt especial per a la nostra família: sou un suport molt important i una meravellosa influència per als nostres fills. Us volem manifestar un agraïment molt sentit que, encara que pugui sonar tòpic, no per això és menys veritable. Ens heu aportat molt i us volem regalar... un conte. Amb ell, les nostres paraules expressaran millor els sentiments que ara se’ns barregen...

Llavors, la caseta va tenir una idea:

La caseta vivia envoltada d’edificis nous, més alts i de vegades se sentia una mica sola. Però un dia, la caseta va veure passar pel carrer del davant uns pares que passejaven amb el seu nadó adormit, dins encara del cotxet.

Vet aQui una història

Arnau i Martina

—Aviat haurem de tornar a la feina —deien els pares—, qui tindrà cura del nostre fillet?

Vet aquí que hi havia una vegada, a la vila de Caldes de Montbui, una caseta, de parets clares i teulada vermella. Era una petita caseta, amb un hort, patis de sorra i arbres que donaven ombra a l’estiu.

abril 2016 • Núm. 39

—No estigueu tristos. Voleu venir amb mi? Tinc un munt de jocs i música que podem escoltar junts... Els pares van entrar a la caseta amb el bebè i junts van passar estones increïbles. L’endemà hi van anar més pares, i la caseta acollia tots aquells que hi cabien. Els infants escoltaven contes, descobrien cançons, donaven forma a les seves fantasies amb peces de fusta i plastilina, comprovaven els límits del possible i l’impossible amb els encaixos, feien amics i aprenien els noms de tots els colors

pintant amb els dits i jugant junts amb pilotes acolorides... La caseta els oferia també eines per dibuixar a la sorra els seus desitjos, tobogans amb els quals imaginaven que podien volar, i troncs per fer equilibris i aprendre a superar els obstacles de la vida... En tot moment la caseta els observava, els escoltava i compartia amb ells emocions que semblaven no tenir fi: curiositat, alegria, frustració, superació... La caseta havia tingut una gran idea: obrir les seves portes per acollir nens i nenes, petits com ella, amb ganes de passar-s’ho bé. Aquella caseta, els infants i els pares i mares van ser feliços durant molts i molts anys. Però... ara, en passar per davant de la case-

ta... ja ningú hi veu una caseta petita. Perquè en realitat, aquella case ta és molt i mooolt gran.

Gràcies, moltíssimes gràcies a tots els qui formeu i heu format part d’aquesta caseta, perquè durant sis anys de les nostres vides heu contribuït a fer dels nostres fills unes personetes, amb defectes i virtuts, però igualment únics i extraordinaris. Sou un equip de gent meravellosa, us trobarem a faltar... Maribel Martí Mare de la Martina (aula Elefants) i de l’Arnau (exalumne de l’escola)

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Explica la llegenda que l'univers va ser creat per un ésser sense rostre però dotat de dos ulls ben grans, circulars i grocs.

yovur= iogurt, oviva= olives, etc.), que tocaven palmells cada vegada que escoltaven alguna nota musical i practicaven balls d'una forma un xic descarada: amb els palmells a l'aire, la boca ben oberta. doblegant els genolls i cridant «obre i tanca», «la Lluna i la Pruna», i, els més moderns, «la castanyera, la castanyera» una i una altra vegada.

mentre dormien, o bé poder jugar a la platja i no menjar-se la meitat de la sorra. La vida dels petits no era fàcil, feien infinites activitats durant el dia: tenir cura de les plantes, un petit hort, tenir cura de la bona salut dels oceans etc., però quan es feia fosc, totes les pors afloraven i cada vegada dormien menys de nit i més durant el dia.

Des de les altures, va anar modelant diferents planetes i civilitzacions, creant vida i planetes meravellosos, entre ells el planeta Terra. Durant aquella època la Terra estava poblada per petits éssers, sense un llenguatge definit (awawa= aigua,

Aquell ésser sense rostre va quedar fascinat per aquelles mirades curioses, aquells éssers tan feliços, inquiets i decidits a afrontar nous reptes cada dia; per exemple, que el drac de Sant Jordi no se'ls mengés o que el llop pesat de torn no els fes una visita

Aquell ser va veure que les plantes estaven marcides, l'hort ple de males herbes i als oceans cada vegada hi havia menys vida. Decidit a posar fi a aquesta situació que turmentava els petits va decidir dormir sempre amb un ull obert, de manera que

pogués vigilar que no els passés res als seus petits. Durant el dia, l’ull esquerre anomenat Sol els vigilaria i durant la nit l’ull dret anomenat Lluna els il·luminaria. Estic segur que alguna vegada els vostres petits miren al cel i criden: «La Lluna, la Lluna!» I tu mires al cel i no ets capaç de veure res entre tants fanals, pisos i boira; però si et fixes bé, rectifico, si et fixes molt bé, és allà cuidant de tu i de la teva família.

Dedicat a la nostra filla Carla. Jenaro i Ester Pares de la Carla (aula Ratolins)

L’escola es posa maca

La Laia, la mare de l’Arlet de l’aula de Granotes, ens ajuda a posar l’escola maca. Ha decorat els noms de les aules així de bonic! És tota una artista!

s e m i s s í t Mol cies, grà ! Laia

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Recuperem el patrimoni culinari de la Dieta Mediterrània Els llegums, una font de proteïnes de qualitat d’origen vegetal Tots hem sentit parlar dels beneficis de la Dieta Mediterrània: Combat l’obesitat i millora la salut cardiovascular, aspectes pels quals ha estat considerada com una de les millors dietes existents i de les més completes. Així ho va reconèixer la UNESCO inscrivint la Dieta Mediterrània com un dels elements de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Destaquen la qualitat dels seus greixos (oli d’oliva, peix i fruita seca), els ingredients principals de les receptes (cereals i vegetals com a base, acompanyats de carns o similars com a «guarnició») i la riquesa en micronutrients fruit de la utilització de verdures de temporada, fruita, herbes aromàtiques i condiments. Segons la Fundació Dieta Mediterrània, no només es tracta de donar prioritat a un determinat tipus d’aliments, sinó a la manera de seleccionar-los, de cuinar-los i de consumir-los. Recentment, la fundació ha publicat una nova piràmide alimentària de la qual podem destacar: CONSUMIR EN ABUNDÀNCIA ALIMENTS POC PROCESSATS, FRESCOS, DE TEMPORADA I D’ORIGEN VEGETAL: FRUITES, VERDURES, LLEGUMS I FRUITA SECA Les verdures, les hortalisses i les fruites són la principal font de vitamines, minerals i fibra de la nostra dieta. Gràcies al seu contingut elevat en antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d’altres, algunes malalties

cardiovasculars i alguns tipus de càncer. CONSUMIR DIÀRIAMENT ALIMENTS PROCEDENTS DE CEREALS (PASTA I ARRÒS INTEGRALS) El consum diari de pasta, arròs i cereals és indispensable per la seva composició rica en carbohidrats complexes. Ens aporten una part important d’energia necessària per a les nostres activitats diàries. LA CARN VERMELLA S’HAURIA DE CONSUMIR AMB MODERACIÓ I CALDRIA EVITAR LES CARNS PROCESSADES El consum excessiu de greixos animals és perjudicial. Es recomana el consum en quantitats petites, preferentment carns magres. És convenient apostar pel consum de proteïnes de qualitat (peix, aus, ous, llegums i fruits secs). REALITZAR ACTIVITAT FÍSICA TOTS ELS DIES ÉS TAN IMPORTANT COM MENJAR ADEQUADAMENT

Mantenir- se físicament actiu i realitzar cada dia un exercici físic adaptat a les nostres capacitats és molt important per conservar una bona salut. Així doncs, tot i que la Dieta Mediterrània ens proporciona una alimentació saludable compatible amb el plaer de degustar saborosos plats, l’hem anat abandonant a favor d’una dieta pobra en aliments d’origen vegetal. Segons el darrer estudi de la Fundació Thao (dedicada a promoure estils de vida saludables entre els ciutadans de l’Estat espanyol), 2 de cada 10 infants d’entre 3 i 5 anys pateixen sobrepès o obesitat, el 32 % no menja ni una peça de fruita al dia i el 41 % no consumeix verdura diàriament. La dieta dels infants és rica en proteïnes i greixos saturats (carns vermelles, carns processades i làctics) i sucres d’absorció ràpida (refrescs, sucs de fruita, làctics, snacks

i brioxeria... etc.). En canvi, la ingesta d’aliments frescos rics en fibra (verdures i fruita) i rics en carbohidrats d’absorció lenta (cereals integrals) és insuficient. Aquest canvi en els hàbits alimentaris és un factor clau per entendre l’increment del percentatge de nens amb sobrepès a les darreres dècades. És difícil canviar el ritme de vida que portem. Dediquem poc temps a cuinar i acabem fent ús dels aliments que la indústria ens posa a l’abast (majoritàriament, rics en greixos i sucres) però paga la pena recuperar el patrimoni culinari de les nostres àvies, la millor herència que podem deixar als nostres fills: la Dieta Mediterrània. + Info: http://dietamediterranea. com/ca/ Jordi Valls Llicenciat en Bioquímica i Professor de l’Escola d’Adults de Castellar de Vallès

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

Receptari

INGREDIENTS:

20 gr de mantegabieant temperatura am 125 gr de sucre postres 1 culleradeta de lla d’essència de vaini 1 ou. de llet 1 cullerada sopera rebosteria. 330 g de farina de vat Royal lle de eta ad ller 1 cu l sa de eta qu Una mi ertura. 110 g de xocolata deocob s nou ata col xo de Fideus picades

INGREDIENTS:

secs 250 grams de cigrons 1 ceba 2 grans d’all Julivert 1 culleradeta de farina Sal Pebre negre ant) Pebre vermell (dolç, o pic Comí Canyella en polsllevat 1 culleradeta de Farina Oli per enfarinar i fregir

abril 2016 • Núm. 39

Falafels (Croquetes de cigrons)

Preparació

Poseu el cigrons en remull 24 hores i després ja els podreu escórrer (es pot fer amb cigrons de pot, però no dóna el mateix resultat). Assequeu-los bé i tritureu-los. Després ja hi podeu afegir la ceba trossejada, els alls ben picadets i les espècies. Barregeu-ho bé amb les mans ben netes i deixeu-ho reposar a la nevera un parell d’hores. I només faltarà coure’ls.

Els nens poden ajudar tant a barrejar com a preparar les boletes. Els encanta! Un cop fetes les boles, passeu-les per la farina i ja les pots fregir. També es poden coure al forn i així evitareu excessos d’oli. Per acompanyar, li va molt bé una salsa de iogurt que podeu preparar triturant all i julivert, afegint-hi el iogurt, una mica de maionesa, sal, pebre, i una mica d’oli.

Rosabel Campistron

Galetes amb forma d’eriçó Preparació

Posem la mantega i el sucre en un bol i ho barregem enèrgicament fins fer una crema. Afegim l’essència de vainilla i la llet i afegim els ous sense deixar de remenar. Un cop ben barrejat, afegim la farina tamisada, el llevat i la sal. Amb la massa compacta formem una bola, l’emboliquem amb paper de film i la deixem reposar a la nevera uns

30-40 minuts. Escalfem el forn a 180º. Anem formant boletes amb forma de pera d’uns 15 g i les posem espaiades a la safata amb paper de forn. Fornejar 15/20 minuts fins que les bores estiguin daurades. Deixem refredar per poder decorar-les. Preparem uns fideus de xocolata en un bol i desfem la xocolata de cobertura al bany maria o al microones amb compte

Magdalenes de la Susanna Preparació INGREDIENTS:

teria 220 gr de farina de rebos 200 grams de sucre 10 grams de llevat 200 ml d’oli d’oliva suau 70 ml de llet sencera 4 ous grans gran Ratlladura de llimona pols en Una mica de canyella Una mica de sal

IENTS:

es cuites s de llenti 400 gram grapats de nous de Un parell 1 ceba ’all de grans d Un parell de pa ratllat es 8 cullerad et ll e d ig Un ra í Com e Pebre negr Sal

INGRED

Poseu a escalfar el forn a 210ºC i prepareu els motllos. Va molt bé fer servir els motllos metàl·lics i posar-hi a dins els de paper, així els de paper no es deformen quan s’omplen amb la massa de les magdalenes. Primer cal barrejar amb una batedora de varetes els ous i el sucre fins que quedin ben barrejats. Després afegiu-hi la llet, l’oli i la pell ratllada de la llimona i torneu a batre. A

continuació aneu afegint, a poc a poc i sense parar de batre, la farina tamisada, el llevat, la sal i la canyella. Continueu batent uns minuts més fins que no en quedi cap grumoll. Un cop preparada la massa, aneu omplint els motllos que teníeu preparats. No s’han d’omplir fins a dalt perquè quan les magdalenes es fornegin pujaran una mica. Quan tingueu els motllos omplerts poseu-hi una mica

que no es cremi. Subjectem cada galeta pel «morro» i les banyem amb la xocolata fosa sense cobrir la base, ni el morro. Abans que es refredi la xocolata, arrebossarem amb els fideus de xocolata. Amb un escuradents pintem els ulls i el nas amb xocolada desfeta. Deixem que s’endureixi la xocolata i ja es poden guardar.

Xxx

de sucre perquè quedi la típica crosta dura per sobre. Les magdalenes estan preparades per anar al forn durant uns 15 minuts aproximadament. Transcorreguts els 15 minuts comproveu si estan fetes per dins punxant amb un escuradents. Deixeu refredar una mica les magdalenes i ja estaran llestes per menjar!

Xxx

Hamburgueses de llenties Preparació

Tritureu les nous, la ceba i l’all. Afegiu-hi les llenties, però sense triturar-les massa. Poseu-hi la llet i el pa ratllat, la sal, el pebre i el comí i barregeu-ho tot. Després ja podreu donar-hi la forma

d’hamburguesa. El vostre fill o filla també us podrà ajudar en tota aquesta feina… Finalment, només caldrà que les deixeu reposar una hora a la nevera i fregir-les amb una mica d’oli.

Xxx

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Lectures recomanades

Vet aQui, un conte per anar a dormir!

El Gegant i la Lluna Autora: Maria Ripoll Editorial: Flor de neu El que més li agradava al Gegant era dormir sota la llum de la lluna, però un dia aquesta va desaparèixer... Anna Castells, mare de l’Arlet de Tortugues

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap Text: Werner Holzwarth Il·lustració: Wolf Erlbruch Editorial: S.L. KALANDRAKA EDITORA Conte molt divertit, que fa riure els petits, sobre una talpeta que es desperta pel matí i en sortir del cau es troba una caca sobre el cap i vol descobrir qui li ha fet allò. Olga Villalba, mare del Nil de Tortugues

El monstre de colors

A dormir, MONSTRES!

Autora: Anna Llenas Il·lustradora: Anna Llenas Editorial: Flamboyant

Autor: Ed Vere Editorial: Joventut

Conte on es treballen les emocions relacionades amb els colors bàsics: vermell ràbia; groc, alegria; verd, calma; blau, tristesa; negre, por; i rosa...? Olga Villalba, mare del Nil de Tortugues

Conte molt divertit per portar els petits de la casa a dormir entre rialles, petons i pessigolles. Olga Villalba, mare del Nil de Tortugues

De què fa gust la lluna? Autor: MICHAEL GREJNIEC Editorial: S.L. KALANDRAKA EDITORA Conte basat en la cooperació i l’ajuda als altres on uns animals curiosos volen tastar la lluna per tal de saber quin gust té Olga Villalba, mare del Nil de Tortugues

Contes complets de Beatrix Potter Autor: Beatrix Potter Editorial: Debate Un recull de contes clàssics il· lustrats per l’autora facit d’històries i personatges meravellosos. Es troba descatalogat en llegua catalana però el podeu demanar a través de la Xarxa de Biblioteques. Cristina Arenas, mare de la Mariona de Granotes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Vet aLink

Mil i una propostes que trobareu a la xarxa REVISTES EN LÍNIA DEDICADES ALS MÉS PETITS

www.criatures.ara.cat http://elculturista.cat/ http://www.etselquemenges.cat/fills MI DIETA COJEA. Una visió crítica i fonamentada sobre alimentació i nutrició que ens pot donar alguna pista a l’hora de fer els menús de casa. http://midietacojea.com/ PORTALS I BLOGS INFANTILS AMB TOTA MENA D’INFORMACIÓ http://www.socpetit.cat/ http://www.petitexplorador.com/ http://www.sortirambnens.com/ http://pelsnens.blogspot.com.es/ (El racó dels nens) http://www.5aldia.org/ (portal de nutrició que fomenta el consum de fruita) MAMMAPROOF. Guia per sortir amb nens per Barcelona i Catalunya. http://www.mammaproof.org/es/lugares-para-ninos-enbarcelona/

SONARKIDS. Port de la Selva (maig o juny) http://www.sonarkids.com/es/festivales MINIPOP. Tarragona http://minipop.cat/inici VIDA Festival. Vilanova i la Geltrú (Proposta musical per a infants i famílies de gran qualitat i en un format reduït. Compta amb un espai i programació per a nens) http://www.vidafestival.com/el-niu/ PETITS CAMALEONS. St. Cugat del Vallès http://www.petitscamaleons.com/ PETIT EMBASSA’T. Sabadell. Proposta per gaudir del Festival Independent del Vallès amb els menuts. Es celebra a començaments de juny. http://www.embassat.com/ ALTRES TIPUS DE FESTIVALS i ACTIVITATS PER A INFANTS EL MÉS PETIT DE TOTS. Festival d’arts escèniques, teatre, dedicat específicament a nens de 0-5 anys. La programació és de qualitat i compten amb diferents ubicacions com ara Granollers, Barcelona, Sabadell… Es fa un cop l’any entre octubre i novembre. http://www.elmespetitdetots.cat/ FLIC Festival. Festival de literatura infantil i juvenil del CCCB http://flicfestival.com/barcelona/

PEQUEFELICIDAD. Activitats i plans interessants per fer amb els nostres petits. http://www.pequefelicidad.com/

CONSTRUINT LA SALA. Espai d'arquitectura per a nens i nenes. https://construintalasala.org/

REJUEGA. Idees de jocs i joguines, i diferents recursos per passar bones estones amb els nostres fills i filles. http://rejuega.com/blog/

BIGDRAW (Museu Picasso). Espai de relació amb l’art. Hi trobareu un munt de tallers per als petits de casa. http://www.bcn.cat/museupicasso/bigdraw/cat/index. html

GUIA DE PARCS INFANTILS NATURALS. http://www.tierraenlasmanos.com/guia-de-parquesinfantiles-naturales-de-espana-me-ayudas-a-hacerla/ FESTIVALS MÚSICA I INFÀNCIA MINIMÚSICA. Barcelona. Festival de música per a infants i famílies organitzat per Primavera Sound. Hi trobareu tallers, jocs i moltes activitats. http://www.eldiaminimusica.com/ca MINIBEAT. Granollers (24 d’abril). festival infantil de música que es postula com a alternativa musical per a tots els públics. https://festivalminibeat.wordpress.com/

APLICACIONS Divertium. App gratuïta per a oci familiar www.divertium.net Club Super3 www.super3.cat/app/ APPS PER NENS. Per als que tenen germans o germanes una mica més grans en aquest portal trobareu molta información sobre tot tipus d’aplicacions educatives per a infants. http://www.appspernens.cat/

Aportacions de l’Imma Gómez, mare de la Ivet d’Oques i de la família de la Carla de Ratolins

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

CASA RURAL AMB NENS EN PLENA NATURA M A S O M B R AV E L L A és una casa rural (antiga masia catalana) situada a Mieres, a la comarca de la Garrotxa (Girona), allunyada de la «civilització» i en plena natura.

fins i tot els podien tocar. Van gaudir moltíssim i no volien marxar!!! L’estància va ser estupenda i el tracte amb la gent que porta la casa rural immillorable, vam estar com a casa!

Vam anar-hi 3 famílies amb 4 nens petits i la veritat es que s’ho van passar molt bé tant ells com nosaltres.

Ofereixen apartaments ben equipats, amb cuina i bany, tot i que sent realistes a dins només hi vam ser per dinar i dormir, ja que l’exterior es preciós i es on vam estar la major part del temps, jugant, corrent, amb els animals, passejant...

És una casa rural amb granja d’animals: hi ha ovelles, cabretes, cavalls, un ruc, gallines, galls, un cérvol, conillets... I a més, en certs moments volten lliures pel camp. Els nens van poder entrar on viuen tots els animals i els van donar menjar, també van veure com donaven els biberons als més petits i

http://www.caminadescalc.com/ca/ Anna Castells Mare de l’Arlet de l’aula de Cavalls

Recomanacions

Molt aconsellable per a estades familiars amb nens: www.masombravella.es Laura Fos Mare de la Jana de l’aula de Cavalls

EL SENDER DELS SENTITS Camina Descalç és canviar de ritme, triar la senzillesa, posar-se en contacte amb la natura i l’oportunitat poc freqüent de despertar tots els teus sentits.

abril 2016 • Núm. 39

EL PARC DE CAN GAMBÚS El parc de Can Gambús es troba a Sabadell i compta amb una àrea de pícnic, i 4 àrees de jocs infantils, dins les quals hi ha jocs de moviment (gronxadors de diferents tipus, molles, passarel·les i troncs d’equilibri, estructures de trepa, (tirolines), joc simbòlic (casetes i torretes), jocs de manipulació (jocs de “fer pastetes”), jocs musicals (coixins sonors, passarel·la musical), i pissarres per di-

buixar. Una excusa per passar una bona estona amb els petits de casa. Si teniu oportunitat visiteu el restaurant vegetarià La Capella, ubicat al mateix parc, s’hi menja molt rebé! http://www.sabadell.cat/ ca/fitxa-repertori/11303repertori-23246 Cristina Arenas Mare de la Mariona de l’aula de Granotes

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

TARDA DE PLUJA: ENS FEM UNA JOGUINA? Aquí teniu una idea de com passar un matí o una tarda divertida amb els vostres fills i filles, l'únic que necessiteu son tubs de cartró, pintures, gomets i fer volar la imaginació. El Pol i l'Aleix van pintar els tubs de molts colors, i un cop van estar secs, el Pol es va fer un circuit per les bales i l'Aleix uns prismàtics i un joc de construccions. Estan super contents i juguen molt, a més, amb l'al·licient que es un joc que s'han fet ells solets. Susana Través Mare del Pol i l’Aleix

Aprofitem per agrair a l'escola i a les professionals que hi treballen, aquests anys compartits, tant amb el Pol, que ja fa 3 cursos que va marxar, com amb l'Aleix, que acaba aquest curs. Ens emportem un record inesborrable. Moltes gràcies! Pol i Aleix

Foto de família

La revista de l’Escola Bressol Gegant del Pi

abril 2016 • Núm. 39

Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de

www.espaisares.com

Veniu a visitar el nostre centre lúdic infantil a Sant Celoni. Un espai de 2000 m2 amb activitats per a nens i nens de 2 i fins a 12 anys. Hi trobareu tren infantil, camp de futbol de gespa artificial, inflables, pista americana, circuit de karts a pedals, zona de psico, espai per a pares i mares i zona de pícnic.

Lloguer de furgonetes de càrrega, disposem d’una àmplia i variada flota de furgonetes amb els models més nous del mercat

www.furgonetesdelvalles.com

Telèfon gratuït:

900 181 776 Telèfon: 93 865 05 85

OFICINA D'ATENCIÓ AL CLIENT Pl. Catalunya, 6 08140 - Caldes de Montbui Horari: de 9 a 13 h i de 15 a 18 h