Junst dibuixem i cantem by Associació Amics de Diakha Madina

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke

Primera edició: abril de 2009 Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona. Tel. 93 402 36 63 - imebatencio@bcn.cat) Disseny gràfic: Martí Riu Impressió: Gràfiques Alpres D. L.: B17319-2009

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke Ensemble, dessinons et chantons Les escoles CEIPM Arc Iris, CEIPM Els Pins, CEIPM Escola del Mar, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Turó Blau, École Alpha Mamadou Sadio Bâ, École Bakary Dansokho, École Bakary Seck, EMM Can Ponsic, EMM Casa dels Nens, EMM Nou Barris, EMM Sant Andreu, EM Xamfrà i IESM Serrat i Bonastre us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, cantant i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi. CEIPM Arc Iris, CEIPM Els Pins, CEIPM Escola del Mar, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Turó Blau, École Alpha Mamadou Sadio Bâ, École Bakary Dansokho, École Bakary Seck, EMM Can Ponsic, EMM Casa dels Nens, EMM Nou Barris, EMM Sant Andreu, EM Xamfrà niŋ IESM Serrat i Bonastre, bee i la kafuñoxoya xono sigolu niŋ i la nini safeelu mayita laa alu la Tumadoo i saa alu seewa.

Les écoles CEIPM Arc Iris, CEIPM Els Pins, CEIPM Escola del Mar, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Turó Blau, École Alpha Mamadou Sadio Bâ, École Bakary Dansokho, École Bakary Seck, EMM Can Ponsic, EMM Casa dels Nens, EMM Nou Barris, EMM Sant Andreu, EM Xamfrà et IESM Serrat i Bonastre vous présentons la partie la plus visible du travail de coopération et d’échange dans lequel, tous ensemble, en chantant et dessinant, nous avons tant appris. Nous espérons que cela vous plaira.

Sona bé

Vet aquí que una vegada l’Àfrica, una mestra de l’escola del Mar de Barcelona, li explicava a en Lluís, un mestre d’una escola veïna, l’Arc Iris, el treball de cooperació que estava fent l’Associació d’Amics de Diakha Madina amb una escola de Kedougou, al Senegal. Era un treball que venia de lluny i en el qual col·laboraven moltes escoles del barri. I ara ella li explicava que volien fer un pas més. Volien que ara l’intercanvi es fes entre alumnes. Però això representava un problema: “Els alumnes de l’escola Bakary Seck parlen mandinga i francès, i els nostres, només català, castellà i una mica d’anglès”, deia l’Àfrica preocupada. En Lluís, que pensa que l’art és una bona solució per a quasi tot, ho va tenir clar de seguida: “Doncs fem servir el dibuix per comunicar-nos”, va dir il·lusionat. I tal dit, tal fet. Ja us podeu imaginar mestres i infants, a les escoles respectives, embrancats en un projecte que, encara ara quan hi pensen, els fa posar la pell de gallina recordant els sentiments i les emocions viscudes. Perquè, amb aquest llenguatge universal que són les arts plàstiques, els alumnes de les tres escoles van tenir ocasió de conèixer una mica més unes realitats llunyanes, que cada cop se’ls feien més properes, tot compartint la visió gràfica que els uns i els altres tenien de la maternitat i la paternitat. Però les escoles municipals són inquietes de mena, i després d’això un grup de mestres va tenir l’ocasió de viatjar fins a Kedougou. Allà van conèixer de prop i van descobrir els èxits i els problemes d’una campanya d’alfabetització que ha provocat una important falta de mestres per arribar a totes les criatures: alumnes que acaben la secundària, després

d’una formació de sis mesos ja comencen a fer de mestres il·lusionats. I llavors es posen a fer classes sense llibres, sense materials i amb uns pupitres atapeïts d’infants curiosos i amb ganes d’aprendre. Van poder veure que els únics llibres que tenien en aquell moment eren els de la biblioteca i centre de recursos que l’Associació d’Amics de Diakha Madina havia instal·lat a Kedougou amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. I van pensar que havien de fer alguna cosa per portar més llibres a les escoles. Van pensar molt i al final van tenir una idea: podien compartir contes, dibuixar-los, imprimir-los i vendre’ls, i així podrien posar uns quants llibres de lectura a cada escola. Tots van trobar que era una bona idea, ja que en aquell país quan es fa fosc sempre hi ha algú disposat a explicar un conte als infants a la llum de la lluna, i d’aquesta manera això serviria per poder compartir contes d’aquí i d’allà. Tal dit tal fet. Ja teniu la Teresa i la Margalida, dues de les mestres del viatge, contant el conte d’en “Patufet”, i tots aquells infants il·lusionats amb el conte català i dibuixant, pintant i descobrint materials de treball nous. I els senegalesos ens van regalar als catalans dues rondalles seves: “Tilo ani Karo” i “Kanakola”. En Kumera, el marit de l’Àfrica i membre de Diakha Madina, ens va ajudar a explicar-les als alumnes catalans, que, contents, les van treballar amb les seves tutores: la Margalida i la Pilar. Després les van il·lustrar amb l’ajuda de l’Àfrica i d’en Lluís, els seus mestres de plàstica. Van haver de buscar assessorament lingüístic de català, mandinga i francès, i en Ricard, en Diallanding i l’Annabelle ens el van fer gustosos. Van compaginar el llibre amb l’ajuda del

Franz, i un cop imprès el van presentar contents a les seves famílies i a tota la ciutat de Barcelona. Els va quedar preciós. I van decidir muntar una paradeta a cada escola per vendre’ls. L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) va dir que en volia un munt d’exemplars per fer que totes les biblioteques de les escoles de Barcelona en tinguessin un, i també per enviar-ne un a cadascuna de les escoles de Catalunya on hi haguessin alumnes senegalesos. I llavors, amb la caravana solidària que ja tocava fer en aquell moment, i juntament amb el material escolar que recullen cada any les escoles, va sortir un bon carregament de llibres perquè els infants de Kedougou i Diakha Madina puguin gaudir dels seus contes en la seva llengua: el mandinga, en la llengua oficial del Senegal: el francès, i en una llengua que els és llunyana, però que els comença a ser familiar: el català. I si això fos un conte, seguirien feliços i menjarien anissos, però és una història que tots plegats hem viscut i que ens ha apropat i ens ha fet viure a totes tres escoles unes vivències inoblidables tot compartint els nostres contes. Això ha posat en funcionament la nostra curiositat, solidaritat i imaginació, i tots plegats ja no podem deixar de pensar en nous projectes d’intercanvi i cooperació. Per això aquest any sorgeix aquests nou projecte. La Pilar, una de les mestres, va proposar que aquest curs 2008-2009 intercanviéssim cançons. A tots ens va semblar fantàstica la idea i, d’una manera similar a la dels cursos anteriors, ens vam posar a treballar en el món de la cançó. Aquest any, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona s’ha implicat plenament en la proposta

donant suport des del començament a aquest projecte conjunt de les escoles i l’Associació d’Amics de Diakha Madina. Això ha permès ampliar la participació a altres centres. En el nou projecte hi han pogut participar catorze centres educatius, onze dels quals són de Barcelona, i tres, de Kedougou: vuit escoles d’educació primària, una de secundària i cinc de música. Això ha representat la mobilització il·lusionada dels seus equips docents i dels seus alumnes. Aquest curs han participat directament en el projecte més de sis-cents joves i infants, però fent-ho extensiu, en certa manera, a tota la comunitat educativa dels seus centres. Tot aquest treball de descoberta mútua també ha servit per aportar un material didàctic en el qual els infants són els principals protagonistes. A totes les escoles de Kedougou i a totes les escoles rurals de Diakha Madina al Senegal els ha arribat un lot d’aquest cançoners. A Catalunya, gràcies al suport de l’IMEB, s’ha enviat aquest llibre-cançoner-CD a les més de cinc-centes escoles del nostre país que tenen infants provinents de l’Àfrica subsahariana que parlen francès i/o mandinga. Això vol dir que uns cinc mil d’aquests infants podran trobar un llibre ben especial a la biblioteca de les seves escoles, un llibre que salta rius, mars i muntanyes amb entranyables i voladores melodies populars de dos continents. Aquesta empatia que el projecte ha generat en els participants, cal dir que ens va transformant a tots: catalans i senegalesos, perquè ens fa viure amb més força i més il·lusió el somni compartit que ens fa creure que l’art, les cultures, les llengües i les cançons cada dia ens uneixen més a totes les persones del món.

A la mee xa dii

Lundo lee Àfrica, ekoli karaŋ moxo muso men be école de mar la Barcelone xa jaxa Madina teerilu la xambeŋo niŋ kedugu meŋ be senegal ekolo doo la kafuñoxoya ña to foo a sigiñoxoo, Lluís, meŋ be Arcs Iris yeŋ. Kafuñoxoya niŋ mee ta lee. Nna legalo ekoli siyamaŋ nee ba a to. A xa a ba fee xa woo xambiŋo simbe duŋ. Bari a xa gole. Bakary Seck ekoli diŋolu be mandinŋka xano niŋ fransee lee foxaŋ. Ntelu taalu be catalan niŋ castellano niŋ anglais dondiŋ nee foxaŋ. Àfrica xonoto fililiŋo lee xa niŋ fo. Lluís meŋ ba a miraliŋ xo art lee mu a baso ti, xa a yeŋ: nxa nini safee kee nna xaŋo ti. Woña lee, ekoli karaŋ moxo musoolu niŋ ekoli diŋolu meŋ nu be ekolo woolu la bee duŋ ta woo kafuñoxoya to. Niŋ i xii imira xo arts plastiques mu duniya bee deŋ xaŋo lee ti, i si kawakuya. Safeelo niŋ sa a yita ekoli sabo niŋ na xo mbee. naa niŋ faa lee ma. A si dulalu la sutuya i ñoxonna. Bari école municipale lu te sigiliŋ. Ekoli karaŋ moxo mennu taxata kedugu, xa karaŋo nafaa dula niŋ a goleya dula doolu je. I xaa a je xo ekolidiŋo mennu kura ta secondaire la, fanannu be la karanno la. I be hadumaliŋ keŋde. Karaŋ miraŋ sii ti i bulu la. Diŋdiŋ kunfaliŋolu, korotoliŋo karaŋo ma be sigiliŋ sigilaŋolu xaŋ i ñato. Barcelone mairie niŋ Jaxa Madina teerilu la xambeŋolu la kitabo leelu bi i bulu. Ekoli karaŋ moxo mennu bota Barcelone xi i mira xo i xa xaŋ kitabo, bumba kilii i ma lee. I xi i mira fanaŋ xo i mumee bee si deŋ nee xa taaliyo doolu tombon, xi i safee, xi i ke kitabo ti, xii i firi, xa woo godo ta xa a saŋ i yeŋ karaŋ kitabolu la. Bee son ta lee xo woo mu miriya beto lee ti, bawoo jamaono niŋ moxolu si taaliyo la lee xaru gee la. Mbee munafaŋo be miriya woo to wooñalee

ekoli karaŋ moxo muso fuloo mennu tara ta taxamalaa woolu xono, naa a lee mu Teresa niŋ Margalida ti, xa “Patufet” la taaliyo laa Catalan taaliyo niŋ diya ta diŋdiŋolu bee yeŋ. I xa nini safe eke. I xa a lon xo baara miraŋ kuta beŋdiŋo lee mu. Senegaliŋolu fanannu xa taali fula: “Tilo aniŋ xaro” niŋ “Kanakola” dii catalannunma. Africa kee, Kumera niŋ jaxa Madinangolu xa taaliyo niŋ nu laa catalan diŋdiŋolu yeŋ. Bee ñaxali ta. Margalida niŋ Pilar niŋ i jatigi musulu la baaro la. Art plastique karaŋ moxolu, Africa niŋ Lluís, xii i deema a noono la. Catalan, Mandiŋka, Fransee sigiri noolalu mennu keta Ricard, Diallanding niŋ Annabel ti xii i safee kayito to Franz xii i ke kitabo ti. Bee la dimbaya xa a je. Barcelone bee xa a je. Woo keta ñaxali kuubaa ti. I beŋ taa a to xo xa fiiribuŋo doo loo ekolo bee la. Institut Municipal d’Éducation de Barcelone (IMEB) xii i yeŋ xii i xa kitabo la siya keŋde foo Barcelone, Senegal niŋ Catalogne ekololu bee si doo sotoo a to. Caravane solidaire meŋ be taxaxaŋ niŋ waxato si doo samba Kedugu niŋ Jaxa Madina diŋdiŋolu ma. I fanolu sii i la taaliyolu je mandiŋka xaŋo, fransee nin catalan to. Catalan boyi ta keli i dali feŋo lee ti.

Nna natoo keta kuu keeliŋo ti. A xaŋ nna sutuya i ñoxonna, xaŋ mbee son hakili la a niŋ ŋannee bete, niŋ miriya bete. A xaŋ nna natoolu niŋ nna kafuñoxoyalu ma kafu lee. Ŋinan 2008-2009, Pilar, ekoli karaŋ moxo muso xa nata kutaŋ nabo, naa lee mu sigoo ti. Woo diya ta bee yen. Mbee deŋta xa a baaro ke i xo seruŋ. IMEB xa a buloo duŋ jee. Nata kutoo niŋ xono Barcelone ekoli 11 niŋ kedugu ekoli 3 lee be jee. A muu mee beŋ ta ekoli 14. Ekoli 14 niŋ xono, ekoli primaries 8, secondaires 1, écoles de musique 5 lee be jee. Kuntigolu niŋ ekoli diŋolu bee xa a kee i muradoo ti. Bii, bi fonniŋkee 600 niŋ feŋ be beŋo niŋ to. A munuŋ ta satee niŋ bee sigi diŋo feŋfeŋ be karaŋo kunna baa a to. Beno niŋ kete saabu ñima ti xa kedugu niŋ Jaxa Madina ekolou bee son karaŋ miraŋ na. I xa feŋ keŋde samba sigilalalu ma. IMEB xa sigila kitabo niŋ CD samba Catalogne ekoli 500 niŋ feŋ ma Afriqui diŋo mennu be bola “sahara” maa faŋ niŋ i be mandiŋka xaŋo niŋ fransee fola, bee xa xaŋ a soto la. Woo lee je ekolidiŋ 5000 niŋ feŋ si kitabu kiliŋ

kiliŋ soto i la kitabu buŋola. Kitabo niŋ nu niŋ i la sigi dimaŋolu mee dula la foo jamani kuŋ fulo niŋ xono. Mbeŋ natoo niŋ xa mbee nafa, senegaliŋga woo, catalan woo. Art niŋ nna laadoolu niŋ nna xaŋolu niŋ nna sigoolu xaŋ nna kafu lee.

Ça sonne bien

Il était une fois, Àfrica, une maîtresse de l’école del Mar de Barcelone, qui expliquait à Lluís, un maître d’une école voisine, l’Arc Iris, le travail de coopération qu’effectuait l’Association des Amis de Diakha Madina avec une école de Kedougou, au Sénégal. C’était un travail commencé depuis longtemps dans lequel collaboraient plusieurs écoles du quartier. Elle lui expliqua alors qu’ils voulaient faire un pas de plus dans le projet : c’est-à-dire que l’échange se fasse entre les élèves. Mais cela représentait un problème : « les élèves de l’école de Bakary Seck parlent mandingue et français et les nôtres seulement catalan, castillan et un peu d’anglais » lui dit Àfrica, inquiète. Lluís, qui pense toujours que l’art est une bonne solution à presque tout, le voyait clairement : « Utilisons alors le dessin pour communiquer entre nous » lui dit-il, ravi. Et aussitôt dit, aussitôt fait ! Imaginez-vous tous les maîtres et enfants des écoles respectives embarqués dans un projet, qui, quand ils y repensent encore maintenant, leur donne la chair de poule rien qu’en se souvenant des sentiments et des émotions vécues. Ainsi, avec ce langage universel que sont les arts plastiques, les élèves des trois écoles auront l’occasion de connaître un peu plus des réalités lointaines, qui deviennent chaque fois un peu plus proches, et toujours en partageant la vision graphique que les uns et les autres avaient de la maternité et la paternité. Mais les écoles municipales sont de nature agitées, et plus tard, un groupe de professeurs eurent l’occasion de voyager jusqu’à Kedougou. Là-bas, ils connurent de près et découvrirent les succès et les problèmes d’une campagne d’alphabétisation qui provoqua une importante absence de maîtres : les élèves qui finissent le secondaire, après une formation de six mois commencent déjà à travailler en tant

que professeurs remplis d’espoir. Mais ils sont vite confrontés à donner des cours sans livres, sans matériel scolaire et avec devant eux, des pupitres occupés par des enfants curieux et avides d’apprendre. Ils purent remarquer que les seuls livres qu’ils avaient en ce moment étaient ceux de la bibliothèque et du centre de recours que l’Association des Amis de Diakha Madina avait installé à Kedougou avec la collaboration de la Mairie de Barcelone. Ils pensèrent alors qu’ils devaient faire quelque chose pour apporter plus de livres aux écoles. Ils réfléchirent longtemps et finalement, ils eurent une grande idée : ils pourraient faire partager des contes, les illustrer, les imprimer et les vendre et ainsi ils pourraient laisser les livres de lecture dans chaque école. Tous trouvèrent que c’était une bonne idée, car dans ce pays, quand la nuit tombe, il y a toujours quelqu’un prêt à raconter un conte aux enfants à la lumière de la lune et de cette manière cela servirait aussi à interchanger les histoires d’ici et de là-bas. Aussitôt dit, aussitôt fait ! Teresa et Margalida, deux des maîtresses participant au voyage, racontèrent le conte du « Patufet », et tous les enfants, ravis d’écouter le conte catalan, dessinèrent, peignèrent et découvrirent de nouveaux moyens de travail. Les sénégalais offrirent aux catalans deux contes : « Tilo ani Karo » et « Kanakola ». Kumera, le mari d’Àfrica et membre de Diakha Madina, les aida à les raconter aux élèves catalans, qui tout contents, les travaillèrent avec leurs tutrices : Margalida et Pilar. Ensuite, ils les illustrèrent avec l’aide d’Àfrica et de Lluís, leurs maîtres d’art plastique. Ils eurent besoin de conseils linguistiques de catalan, mandingue et français que Ricard, Diallanding et Annabelle leur donnèrent avec plaisir. Ils paginèrent le livre avec l’aide de Franz

et une fois imprimé, le présentèrent, tous heureux, à leurs familles ainsi qu’à toute la ville de Barcelone. Le résultat fut merveilleux. Ils décidèrent de monter un petit stand dans chaque école pour vendre les livres. L’Institut Municipal d’Éducation de Barcelone (IMEB) leur proposa de publier un grand nombre d’exemplaires pour que toutes les bibliothèques des écoles de Barcelone en possèdent un, mais aussi pour en envoyer un à chaque école de Catalogne où il y a des élèves sénégalais. Avec l’aide de la caravane solidaire qui partait justement à ce moment là, et avec le matériel scolaire que les écoles recueillaient chaque année, sortit un bon chargement de livres pour que les enfants de Kedougou et Diakha Madina puissent profiter de leur conte dans leur langue : le mandingue, et dans la langue officielle du Sénégal : le français, mais aussi dans une langue plus lointaine mais qui commençait à être de plus en plus familière : le catalan. Et si ceci était un conte, tous vivraient heureux dans le meilleur des mondes, mais c’est une histoire réelle que tous ensemble nous avons vécu, qui nous a rapproché et nous a fait vivre des expériences inoubliables en partageant nos contes. Cela nous a ouvert notre curiosité, solidarité et imagination et tous ensemble nous ne pouvons cesser de penser à de nouveaux projets d’échange et de coopération. Pour cela, cette année surgit un nouveau projet. Pilar, une des maîtresses, proposa au cours 2008-2009 d’échanger des chansons. À tous, cela nous sembla une idée fantastique et, d’une manière similaire aux cours antérieurs, nous nous sommes mis à travailler dans le monde de la chanson. Cette année, l’Institut Municipal d’Éducation de Barcelone

s’est impliqué pleinement à cette proposition en donnant son support dès le début à ce projet reliant les écoles et l’Association des Amis de Diakha Madina. Ainsi, cela a permis d’augmenter la participation à d’autres centres. Dans ce nouveau projet, ont pu participer quatorze centres éducatifs, onze de Barcelone et trois de Kedougou : huit écoles primaires, une secondaire et cinq écoles de musique. Cela a représenté une grande mobilisation de la part des équipes administratives et de leurs élèves. À ce cours, plus de six cent jeunes et enfants ont participé directement au projet, mais on peut l’étendre, d’une certaine manière, à toute la communauté éducative des centres en question. Tout ce travail de découverte mutuelle a servit également à apporter un matériel didactique dans lequel les enfants sont les principaux protagonistes. À toutes les écoles de Kedougou et à toutes les écoles rurales de Diakha Madina au Sénégal, on leur a fait arriver un colis avec ces chansonniers. En Catalogne, grâce au support de l’IMEB, il s’est envoyé ce livre-chansonnier-CD à plus de cinq centss écoles de notre pays qui ont des enfants provenant de l’Afrique subsaharienne qui parlent français et/ou mandingue. Cela signifie que quelques cinq mille de ces enfants pourront trouver un livre bien spécial à la bibliothèque de leur école, un livre qui traverse rivières, mers et montagnes avec d’entraînantes mélodies populaires de deux continents. Il est à noter que cette empathie que le projet a généré nous a transformé à tous, catalans et sénégalais, car il nous a fait vivre avec plus de force et d’illusion le rêve partagé qui nous fait croire que l’art, les cultures, les langues et les chansons nous unissent chaque jour un peu plus à toutes les personnes du monde.

Jan del Riu

(tradicional catalana d’origen occità)

Veu Jan

- ra. Jan

del

Riu

n’és ar - ri - bat

del

riu

n’és ar - ri - bat,

amb

pot

amb__ un

pot

de con -

de ra

fi -

ï -

12 mat.

N’ha

por - tat

nyo - nes, n’ha por - tat

vi - o - lon

un vi - o - lon

per

fer

per

fer

sal - tar los

ba -

llar les

mi - nyons.

(Jan

mi -

del)

Jan del Riu n’és arribat amb un pot de confitura. Jan del Riu n’és arribat amb un pot de raïmat. N’ha portat un violon per fer ballar les minyones. N’ha portat un violon per fer saltar los minyons. Jan del Riu n’és arribat amb una carga de monines. Jan del Riu n’és arribat amb una carga d’escarbats. N’ha portat un violon per fer ballar les minyones. N’ha portat un violon per fer saltar los minyons. Jan del Riu n’és arribat amb una bóta de vi ranci. Jan del Riu n’és arribat amb una bóta de muscat. N’ha portat un violon per fer ballar les minyones. N’ha portat un violon per fer saltar los minyons.

Jan del Riu Ha arribat un minyó que viu a la casa que hi ha prop del riu i que es diu Jan del Riu. I ha portat molta alegria: un pot de confitura i un pot de raïmat (suc de raïm confitat), un violí (violon en occità) per fer ballar les minyones i saltar els minyons, una càrrega (o carga) de mones (o monines) i una càrrega d’escarabats, i una bóta de vi ranci i una bóta de moscatell (muscat en occità). Ddaloo to Jan Lundo diŋkenndiŋo doo be dala daa la luwooma, naa a toxomu daloo to jan ti, be ñaxaliliŋ keŋde. Bati negeŋdiŋo baa a bulu a niŋ raisin jiyo, niŋ siŋbiŋo meŋ si sungutuŋdiŋolu la don, xa diŋ kenndiŋolu la baa, niŋ mareŋ donoo, niŋ scarabees donoo niŋ doli xaba kiliŋ, niŋ Muscat kiliŋ.

Jan du Fleuve Il est arrivé un garçon qui habite à la maison qu’il y a tout près du fleuve et qui s’appelle Jan del Riu (Jan du Fleuve). Et il a porté beaucoup de joie : un pot à confitures et un pot à jus de raisin confit, un violon pour faire danser les filles et sauter les garçons, un chargement de singes et un chargement de scarabées, et un tonneau de vin vieux et un tonneau de vin doux (muscat).

Subari subari (tradicional mandinga)

Veu Su-bari su - bari woo

nna

Su-bari ban-tam-baa

nna

Ban-tam-ba curi woo

nna

Mans

Xara-fa ju-loo te-je-ta nna Ali - ma-mi ju-loo bam-ban nna

Ban-tam-ba curi woo

nna

Xara-fa ju-loo te-je-ta

Su-bari su-bari woo nna Su-bari ban-tam-baa nna

nna Ali - ma -mi ju-loo bam-ban

nna

Subari subari woo nna Subari bantambaa nna Bantamba curi woo nna Xarafa juloo tejeta nna Alimami juloo bambaĹ&#x2039; nna

Vetlla, vetlla És una cançó que parla dels perills, de tots els perills que hi han a la nit. La cançó demana a la mare que vigili. Que vetlli per mantenir el foc, que vigili el pati central de la gran casa que formen totes les cabanes de la família. Si ella vigila, es pot descansar tranquil. Les cases acostumen a estar formades per una rotllana de cabanes, envoltades per una tanca de fusta, amb un gran espai buit al mig.

Veille, veille C’est une chanson qui parle des dangers, de tous les dangers qu’il y a la nuit. La chanson demande à la mère qu’elle surveille. Qu’elle veille pour maintenir le feu, qu’elle surveille la cour centrale de la grande maison que forment toutes les cases de la famille. Si elle surveille bien, tout le monde pourra se reposer tranquillement. Les maisons sont généralement formées par un cercle de cases, entourées d’une clôture en bois, avec un grand espace vide au milieu.

El gegant del Pi (tradicional catalana)

Veu El

gant

ge - gant

del

a - ra

ba - lla,

ba - lla

pel

a - ra

ba - lla. El

mĂ

ge -

20 gant

gant

- na

del

Ciu

tat

gant

a - ra

ba - lla,

a - ra

ba - lla,

pas - sa,

pel

ter

a - ra

pas - sa

pel

ba - lla.

ge -

rat.

tin -

pas - sa.

vant.

tin -

El gegant del Pi ara balla, ara balla; el gegant del Pi ara balla pel camĂ. El gegant de la Ciutat ara balla, ara balla; el gegant de la Ciutat ara balla pel terrat. La tintina del gegant ara passa, ara passa; la tintina del gegant ara passa pel davant.

El gegant del Pi El gegant del Pi és tan forçut que com a bastó porta un pi. Una vegada el gegant de la Ciutat s’havia apoderat de la ciutat de Barcelona. Però el gegant del Pi el va vèncer donant-li un cop tan fort que el va treure de la ciutat fent-lo volar per damunt dels terrats. I és per això que el primer “ara balla pel camí”, i el segon “ara balla pel terrat”. Des d’aquell dia, els infants de la ciutat li canten la cançó, al gegant del Pi, quan els passa pel davant amb seva tintina, amb el seu pas tentinejant. Sayon sutoo to kee jaŋo Sayon to kee xa keŋde i xo loxo. Ssayon kiliŋ baa a bulu Lundoo ganlo xono kee jaŋo xa Barcelone muta Sayoŋo to kee jaŋo lee xaa a mano. A xa funta kuŋ kiliŋ nee a fayitaa ato ganlo xoofe. A la tambi ta buŋolu kunto lee xaa a taa woo lumma foloo sii i don buŋ turo to lee, fulanjaŋo sii i don dugoma lee. Ganloo xono diŋdiŋolu si sgoo laa sayoŋo to kee Jaŋo yeŋ niŋ a kiŋtiŋ kantaŋ be tambi xaŋ i la.

Le géant du Pin Le géant du Pin est si fort que comme bâton il porte un pin. Une fois le géant de la Ville s’était emparé de la ville de Barcelone. Mais le géant du Pin l’a vaincu en lui donnant un coup si fort qu’il l’a tiré au-dehors de la ville en le faisant voler au-dessus des terrasses. Et c’est pour ça que le premier « maintenant danse sur le chemin », et le second « maintenant danse sur la terrasse ». Dès ce jour-là, les enfants de la ville lui chantent la chanson, au géant du Pin, quand il passe devant eux avec sa titubation, avec son pas titubant.

Bananiba (tradicional mandinga)

1r solista, 2n cor Veu Ba

na - ni - ba

Eh___

Ba____ na

ni ba.i - la - lé moun tan-na dia -

Mans

lo na-ni-ba

Eh___

lo-na-ni-ba

Eh___

__kan dié di-an a-fri-ca nék-wo lé kan na-na

Ba (Ni) -

Eh___

khan dié diaŋ li

Ba - na - ni - ba

Eh___

Ni__

Ni (Ba) -

Bananiba Eh! Bananiba Eh! Bananiba ilalé mountan-na dialo naniba Eh! Ni khandié diaŋ li Eh! Ni kandié diaŋ Africa né kwo lé kan-nana Eh! Bananiba Eh! Saliou Diaby Eh! Saliou Diaby Eh! Bananiba ilalé mountan-na dialo Saliou Eh! Ni khandié diaŋ li Eh! Ni kandié diaŋ Africa né kwo lé kan-nana Eh! Saliou Diaby Eh!

Mama Naniba És una de les cançons més populars de la zona. Es canta per mostrar reconeixement a les persones que ens han permès “ser on som” o, dit d’una altra manera, “ser com som”. La cançó diu: “Repeteix amb mi aquest crit: Si sóc avui aquí, és gràcies a Fanta.” I a cada estrofa es va dient el nom d’una persona a la qual s’està agraït. Com moltes de les cançons mandingues, es canta formant una rotllana i, quan es diu el nom d’alguna persona, aquesta ha de sortir a ballar mentre tots piquen de mans i canten. Sovint això es fa amb l’acompanyament de tambors i d’una kora, que és un instrument fet amb una carabassa tapada amb un tros de pell de vaca, un mànec i vint-i-una cordes.

Maman Naniba C’est une des chansons les plus populaires de la région. Elle se chante pour montrer la reconnaissance aux personnes qui nous ont permis « d’être où nous sommes » ou, dit d’une autre manière, « d’être comme nous sommes. » La chanson dit : « Répétez avec moi ce cri : si je suis ici aujourd’hui, c’est grâce à Fanta. » Et à chaque strophe, on prononce le nom d’une personne à laquelle on est reconnaissant. Comme beaucoup de chansons mandingues, on la chante en formant un cercle et quand on prononce le nom d’une personne, celle-ci doit danser pendant que tous frappent dans les mains et chantent. Souvent, cela se fait avec l’accompagnement de tambours et d’une kora, un instrument fait avec une courge entourée d’une peau de vache, un manche et vingt-et-une cordes.

La masovera (tradicional catalana) Veu

lai

lai,

ve - ra seâ&#x20AC;&#x2122;n va al mer - cat.

la ma-so-ve - ra,

El mer-cat

Oh lai

lai

ĂŠs

la ma-so - ve -

llums.

Llums!

lai,

la ma - so - ve - ra seâ&#x20AC;&#x2122;n va al mer - cat.

di - lluns,

la ma-so-ve - ra,

ra.

lai

lai,

la ma-so-

di - lluns en com - pra

la ma-so - ve - ra.

lai

Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dilluns, el dilluns en compra llums. Llums! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dimarts, el dimarts en compra naps. Llums, naps! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dimecres, el dimecres compra nespres. Llums, naps, nespres! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dijous, el dijous en compra nous. Llums, naps, nespres, nous! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el divendres, el divendres, faves tendres. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dissabte, el dissabte tot s’ho gasta. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el diumenge, el diumenge tot s’ho menja. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja! Oh lai la, la masovera, la masovera. Oh lai la, la masovera se’n va al mercat.

La masovera Cada dia de la setmana, la masovera se’n va al mercat a comprar les coses que necessita: el dilluns, llums; el dimarts, naps; el dimecres, nespres; el dijous, nous; el divendres, faves tendres; i el dissabte es gasta tots els diners que li queden. I, per fi, el diumenge s’ho menja tot. Musu sansaŋ tigoo Loxookuŋ xono, luŋo luŋ musoo si taxa saxaa to a ñanimma feŋ saŋola. Teniŋo: lampolu; Talato: nabelu; Arabo: neeflolu; Araxamiso: yiridiŋolu; Jumo: feebulu; Sibito: a xaa a la godo bee baŋ. Labaŋola, Alahado: a xa feŋ feŋ saŋ loxokuŋo xono bee domo.

La fermière Chaque jour de la semaine, la fermière s’en va au marché pour y acheter les choses dont elle a besoin : le lundi, des lampes ; le mardi, des navets ; le mercredi, des nèfles ; le jeudi, des noix ; le vendredi, des fèves vertes ; et le samedi elle dépense tout l’argent que lui reste. E, finalement, le dimanche elle mange tout. 30

Samba

(tradicional mandinga)

Veu Mans

Sam-ba ji-gi - ta ku-ri

Sam-ba ye-le-ta ku-ri

koo__

koo__ ti-mo Faa a 単o__ xon sang nax aa-jaa ti-mo

ti-mo Faa a 単o-xon__sang na xa a

ti-mo

Hoo

Hoo - ti-mo-o Hoo - ti - mo

ti-mo-o

Hoo

ti - mo

Samba jigita kuri koo timo Faa a ñoxon saŋ naxaa timo Hoo timoo! hoo timo Samba yeleta kuri koo timo Faa a ñoxon saŋ naxaa timo Hoo timoo! Hoo timo

Samba És una cançó que es canta per fer broma el dia del casament. Diuen que aquest dia totes les dones van juntes amb la núvia a rentar roba al riu i que mentre renten, xerren, li fan bromes i li canten una cançó per fer-la enrabiar. Li diuen que en Samba (el seu promès) ha marxat lluny i que no tornarà fins l’any que ve.

Samba C’est une chanson que l’on chante pour faire une blague le jour du mariage. Ils disent que ce jour-ci, toutes les femmes vont ensemble avec la fiancée faire la lessive dans la rivière et que pendant qu’elles lavent, elles papotent, lui font des blagues et lui chantent des chansons pour la faire enrager. Elles lui disent que Samba (son fiancé) est parti très loin et qu’il ne reviendra pas avant l’année prochaine.

Turcs i cavallets (tradicional catalana de la Patum de Berga)

co - ta

neix;

A la ro-ca el sol hi

to-ca,

que u-na bos-sa de di - ners.

més m’es - ti - mo la

A la roca el sol hi toca, a la roca el sol hi neix; més m’estimo la xicota que una bossa de diners.

xi -

a la ro-ca el sol hi

A la ro-ca el

co - ta

que

sol hi

neix;

to - ca

molts

més m’es - ti-mo la xi -

a la

di____

ro-ca el sol hi

ners

Els plens

(tradicional catalana de la Patum de Berga)

vern

l’es - tiu

l’es -

A l’estiu i a l’hivern, els dimonis a l’infern; a l’hivern i a l’estiu, els dimonis al caliu.

tiu,

i a l’hi - vern,

els

di - mo - nis

mo - nis

l’in - fern;

‑

l’hi -

liu.

La festa de la Patum La Patum és una festa d’origen medieval que es fa al mes de juny, a la vila catalana de Berga. S’hi dansa amb màscares, petards i vestits d’herbes a la plaça de la vila al so de la música, i tothom canta al seu voltant. També hi han ninots que representen gegants, nans i bèsties amb petards a la boca. Patum tuluŋo Patum tuluŋo si ke Berga Catalan nee. Suweŋ xaro lee isii idon janxuraŋo sii idon, isi petard, niŋ biŋ faanolu taa. I si fooloo kee xi idon xa beraa la miniŋ moxo jaŋolu niŋ kuntuliŋolu be jee petart be suboo doolu daala.

La fête de la Patum La Patum est une fête d’origine médiévale qu’on fait au mois de juin, dans la vile catalane de Berga. On y dance avec des masques, des pétards et des vêtements d’herbes à la place de la ville au son de la musique, et tout le monde chante autour. Il y a aussi des bonhommes qui représentent des géants, des nains, des bêtes avec des pétards à la bouche. « Turcs et chevalets » : « Au rocher donne le soleil, / au rocher nais le soleil ; / je préfère ma fiancée / qu’un sac plein d’argent. » « Les pleins » : « En été, en hiver, / les diables à l’enfer ; / en hiver, en été, / les diables à la braise. »

Youpipi (tradicional mandinga) Veu Mans

Y - ou-pi - pi Toula

lon - na___

Y - ou - pi - pi Toula

mi-lé Ka-no - sa gnin sa - lo-um-ba wo - ra - la___

lon-na___

o Fan - ta

Y - ou-pi - pi Té-lou-

Igna

lon - na___

Y-

40 o Fan - ta Igna lon - na___ Y - o Fan-ta Té-lou - mi-lé Ka-no-sa gnin sa - lo-um-ba wo - ra - la____

Youpipi Toula lon-na Youpipi Toula lon-na Youpipi Téloumilé Kano-sa gnin saloumba worala. Yo Fanta Igna lon-na Yo Fanta Igna lon-na Yo christian Téloumilé Kano-sa gnin saloumba worala.

Youpipi És una cançó que parla de l’amistat i de l’alegria d’estar junts. Normalment es canta als casaments. Es va dient el nom d’un amic i a continuació es diu que continuaran sent amics en aquesta nit de festa. Cal tenir en compte que tot sovint les noies, quan es casen, canvien de població, perquè en general la noia se’n van a viure amb la família del noi, que sol viure en un poblat diferent del de la família d’ella.

Youpipi C’est une chanson qui parle de l’amitié et de la joie d’être ensemble. En général on la chante aux mariages. Pendant la nuit de la fête, ils prononcent le nom d’un ami et ensuite ils se promettent d’être amis pour toujours. Il faut tenir compte que très souvent, les jeunes filles, une fois mariées, changent de villages car en général, elles vont vivre chez la famille du garçon, qui habite dans un village différent de celui de sa propre famille.

El ball de la civada (tradicional catalana)

Veu El

ball

de la

va - da jo us el

xí,

va - da,

can - ta

fe - ia ai

ra - va ai

ci - va - da, jo us el

xí;

xí.

tre - ba - llem,

ré.

se’n

Tre - ba - llem,

can - ta

ré;

El pa - re, quan

da - va un truc

tre - ba - llem, que la

tre - ba - llem,

que la

ball

de la

ci -

sem - bra - va, fe - ia ai -

pit

ci -

se’n

va - da, que la

- va - da gua - nya - rem.

gi -

ci -

El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la llaurava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la sembrava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la segava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la molia, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la menjava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada Un o una dansaire diu que ell o ella ens cantarà el ball de la civada: “Quan el meu pare llaurava el camp, feia així”, i en fa el gest. I després “quan la sembrava”, “quan la segava”, “quan la molia” i “quan la menjava”. “Es donava un cop al pit i es girava així. Treballem, que la civada guanyarem.”

Avoine la doŋoo Kee donna doo niŋ musu donna doo xo xii isi avoine la don sigoo laa nñeŋ. Mbaaba senekee too soo lee laa xi ila maxa Alanni too woo, abirigi tege too woo, a domoli too woo A saa a xaro gosi xii ima yelema. Alu nxa baara, nsi Avoine doo soto.

La danse de l’avoine Un danseur ou danseuse dit qu’il ou elle va nous chanter la danse de l’avoine : « Quand mon père labourait le champ, i faisait comme ça », et il ou elle ne fa le geste. Et après « quand il la semait », « quand il la moissonnait », « quand il la moulait » et « quand il la mangeait ». « Il se donnait un coup à la poitrine et il tournait comme ça. Travaillons, que l’avoine nous gagnerons. »

Diyamalé (tradicional mandinga)

lé

Ka - fon

gno

lé

lou

mé

Diyamalé Diyamalé Kafon gno malou mé tala no Paula Khi Kali Kani Mamadou mé tala no Mamadou Khi Kali Kani Africa mé tala no Diyamalé Diyamalé Kafon yo Khomaloumé tala no

Al meu molt estimat És una cançó d’elogi de l’amistat. Es van dient de dos en dos els noms de tots els qui són presents mentre es diu que els amics no es poden separar i que han jurat ser amics per sempre. Els qui van sent anomenats, com en moltes altres cançons, surten a ballar al mig de la rotllana. Aquesta cançó ens parla de l’amistat que perdura fins i tot en la distància. Cal dir que un tema molt present al Senegal és el dels amics que se separen per emigrar.

À mon très cher C’est une chanson qui fait l’éloge de l’amitié. On prononce deux par deux les noms de tous ceux qui sont présents pendant qu’il est dit aussi que les amis ne peuvent pas être séparés et qu’ils ont juré d’être amis pour la vie. Ceux qui sont nommés, comme dans beaucoup d’autres chansons, doivent danser au milieu du cercle. Cette chanson nous parle de l’amitié qui perdure malgré la distance. Il faut dire qu’un sujet très présent au Sénégal est celui des amis qui se séparent pour émigrer.

Una dona llarga i prima (tradicional catalana de Mallorca)

Veu

U - na

com

- ca

ba - ca

llĂ ,

llar - ga i

llĂ

a - ra

a - ra va de

pri - ma,

bo,

a - ra va de

bo,

que de

se - ca

va.

Una dona llarga i prima, ara va de bo, seca com un bacallà, ara va de bo, seca com un bacallà, ara va de bo, que de bo va.

—No me’ls-e podeu dar a quatre?, ara va de bo; —A quatre no els hi puc dar, ara va de bo; —A quatre no els hi puc dar, ara va de bo, que de bo va.

Se passeja per la vila, ara va de bo; —Caragols, qui en vol comprar?, ara va de bo; —Caragols, qui en vol comprar?, ara va de bo, que de bo va.

—Que mal vos caigués es covo, ara va de bo, no el poguéssiu aixecar!, ara va de bo; no el poguéssiu aixecar!, ara va de bo, que de bo va.

—A quant els veneu, madona?, ara va de bo. —A sis van es mesurar, ara va de bo. —A sis van es mesurar, ara va de bo, que de bo va.

Quan va haver voltat cantó, ara va de bo, es covo li trabucà, ara va de bo, es covo li trabucà, ara va de bo, que de bo va.

Una dona llarga i prima Una dona llarga i prima, seca com un bacallà, es passeja per la vila amb un cistell o cove (que a Mallorca se’n diu covo) ple de caragols i diu: “Caragols, qui en vol comprar?” Un comprador li pregunta: “A quant els veneu, madona?” I ella contesta: “A sis va cada mesura.” I ell: “No me’ls podeu dar a quatre?” I ella: “A quatre no els hi puc donar”. I ell, enfadat: “Que mal vos caigués es covo i no el poguéssiu aixecar!” I quan ella va haver tombat la cantonada, el cove li va caure a terra. “Ara va de bo”: això és de veritat. Musu jaŋo mesema Musu jaŋo mesema jariŋo ixo kuro bii ito taxama xaŋ ganlo xono wolongo feeli teeree baa a kun. Abii iso “wolongo feeli saŋ ta, wolongo feeli saŋ ta”. Doo xa a daa ma ŋiniŋ xa, a xo badaŋ kiliŋ mu wooro lee ti. Woo xo “a tuŋ nñeŋ nani la” a maŋ son woo dimiŋ ta xa a fayeŋ: “ala mu ila teeree xa boyi ixa kori a tombonna”. Silakuŋo to teeree boyita. Duwwa muta ta.

Une femme haute et mince Une femme haute et mince, sèche comme une morue (ou comme un hareng), se promène par le village avec un panier plein d’escargots et dit : « Des escargots, qui ne veut acheter ? » Et il lui demande : « À combien vous les vendez, madame ? » Et elle : « À six chaque mesure. » Et lui : « Pouvez-vous me les donner à quatre ? » Et elle : « À quatre je ne puis point vous les donner. » Et lui, enragé : « Pourvu que le panier vous tombe et ne pouvez pas le hausser ! » Et quand elle tourna le coin, le panier lui tomba par terre. « Maintenant ça va en vérité. » : c’est vraie.

Goundo Sankha (tradicional mandinga) Solista

Cor

Veu Mans

Goun-do San - kha___ Na - bé ki-li - la

Ka - fo na - yé____ ko-beng tou-loun-na

Solista

Goun-do San - kha____

Na - bé ki-li - la

Ka - fo na-a

yé____

ko-beng tou-loun - na

Cor

Go-di

lé - bé - té bu-lu-lan - bang ni beng ki-li - la

Sa-nu lé-bé-té bu-lu-lan - bang ni beng ki-li - la

Cor tota l’estona

Go-di

bang

lé - bé - té bulu -lan - bang ni beng ki - li - la

beng ki - li - la

Ka - fo

na - a

yé_____

Sa-nu

lé - bé - té bu-lu - lan -

ko - beng tou-loun - na

Goundo Sankha Nabé kilila. Kafo nayé kobeŋ touloun-na. Godi lébété bouloulanbaŋ ni beŋ kilila Sanou lébété bouloulanbaŋ ni beŋ kilila Kafo nayé kobeŋ touloun-na.

Goundo Sankha És una cançó que canten en to de broma els infants de Kedougou. És la història d’un nen que està jugant tan bé que, quan li diuen que la seva mare el crida, no hi vol anar de cap manera i respon descaradament: “Goundo Sankha, ta mare et crida.” “Digues-li a ma mare que ara jugo. ¿Tens plata per cridarme? ¿Tens or per cridar-me? Digues-li a ma mare que ara jugo.”

Goundo Sankha C’est une chanson que chantent sur le ton de la plaisanterie les enfants de Kedougou. C’est l’histoire d’un enfant qui est en train de jouer tellement bien, que quand on lui dit que sa mère l’appelle, il ne veut y aller sous aucun prétexte et répond d’un air effronté : « Guondo Sankha, ta mère t’appelle. » « Dis à ma mère que je suis en train de jouer. As-tu de l’argent pour m’appeler ? As-tu de l’or pour m’appeler ? Dis à ma mère que je suis en train de jouer. »

CRÈDITS Organització Organisation

Associació d’Amics de Diakha Madina i Institut Municipal d’Educació de Barcelona Coordinació del projecte Coordination du projet

Lluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona Coordinació de les escoles senegaleses Coordination des écoles sénégalaises

Saliu Diaby i Àfrica Guerrero Revisió lingüística

Révision linguistique

Català i ajudant d’edició: Ricard Bonmatí Francès: Annabelle Parent Mandinga: Diallanding Sissokho Correcció fonètica del mandinga: Habi Fofana i Cira Diakhaby Il·lustracions dels alumnes... Illustrations des élèves...

“Jan del Riu” “Subari subari” “El gegant del Pi” “Bananiba” “La masovera” “Samba” “Turcs i cavallets” i “Els plens” “Youpipi” “El ball de la civada” “Diyamalé” “Una dona llarga i prima” “Goundo Sankha” Disseny i composició Dessin et composition

Martí Riu

...de l’École Bakary Seck ...de 4t de primària del CEIPM Els Pins ...de l’École Bakary Dansokho ...de 3r i 4t de primària del CEIPM Escola del Mar ...de l’École Bakary Seck ...de cant coral del CEIPM Parc del Guinardó ...de l’École Alpha Mamadou Sadio Bâ ...de 3r i 4t de primària del CEIPM Arc Iris ...de l’École Alpha Mamadou Sadio Bâ ...de 5è i 6è del CEIPM Turó Blau ...de l’École Bakary Dansokho ...de 2n d’ESO de l’IESM Serrat i Bonastre

Gravacions

Enregistrements

“Jan del Riu” Versió cantada amb instruments. Track 1: Veus: Alumnes de 3r i 4t de primària del CEIPM Arc Iris Grup instrumental: Combo de l’EMM Nou Barris Arranjaments: Marcel Grífol Miquel Direcció: Maurici Albàs Versió cantada. Track 2: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck

“Subari subari” Versió cantada. Track 3: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 4: Veus: Alumnes de 4t de primària del CEIPM Els Pins Grup instrumental: Cobla de l’EMM Casa del Nens Transcripció i arranjaments: Carolina Rius i Moreno Direcció: Toni Gallart i Gual “El gegant del Pi” Versió cantada amb instruments. Track 5: Veus: Alumnes de 4t de primària del CEIPM Els Pins Grup instrumental: Combo de l’EMM Nou Barris Arranjaments: Marcel Grífol Miquel Direcció: Maurici Albàs Versió cantada. Track 6: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck “Bananiba” Versió cantada. Track 7: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 8: Veus: Alumnes de 3r i 4t de primària del CEIPM Escola del Mar Grup instrumental: Grup de percussions de l’EMM Nou Barris Transcripció i arranjaments: Marcel Grífol Miquel Direcció: Marcel Grífol Miquel

“La masovera” Versió cantada amb instruments. Track 9: Veus: Alumnes de 3r i 4t de primària del CEIPM Escola del Mar Grup instrumental: Combo de l’EMM Casa dels Nens Arranjaments: Francesc Puig i Forcada Direcció: Josep Maria Gálvez Alda Versió cantada. Track 10: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck “Samba” Versió cantada. Track 11: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 12: Veus: Alumnes de cant coral del CEIPM Parc del Guinardó Grup instrumental: Orquestra de percussió de l’EMM Can Ponsic, EM Xamfrà i alumnes de l’IESM Serrat i Bonastre Transcripció: Izar Martínez. Arranjaments: Ester Bonal Direcció: Ester Bonal “Turcs i cavallets” i “Els plens” Versió cantada amb instruments. Track 13: Veus: Alumnes de 2n d’ESO de l’IES Serrat i Bonastre Grup instrumental: Orquestra de percussió de l’EMM Can Ponsic, EM Xamfrà i alumnes de l’IESM Serrat i Bonastre Arranjaments: Dolors Bonal Direcció: Ester Bonal “Youpipi” Versió cantada. Track 14: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 15: Veus: Alumnes de 3r i 4t de primària del CEIPM Arc Iris Grup instrumental: Combo de l’EMM Casa dels Nens Transcripció: Carolina Rius Moreno. Arranjaments: Jordi Gaig Sanglas Direcció: Jordi Gaig Sanglas

“El ball de la civada” Versió cantada amb instruments. Track 16: Veus: Alumnes de 5è i 6è del CEIPM Turó Blau Grup instrumental: Grup orquestral de l’EMM Sant Andreu Arranjaments: Carlos González de Miguel Direcció: Montse Jorba Conesa Versió cantada. Track 17: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck

“Diyamalé” Versió cantada. Track 18: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 19: Veus: Alumnes de 5è i 6è del CEIPM Turó Blau Grup instrumental: Grup de percussions de l’EMM Sant Andreu Transcripció i arranjaments: Carlos González de Miguel Direcció: Montse Jorba Conesa “Una dona llarga i prima” Versió cantada amb instruments. Track 20: Veus: Alumnes de cant coral del CEIPM Parc del Guinardó Grup instrumental: Grup orquestral de l’EMM Sant Andreu Arranjaments: Carlos González de Miguel Direcció: Montse Jorba Conesa Versió cantada. Track 21: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck “Goundo Sankha” Versió cantada. Track 22: Veus: Alumnes de les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Dansokho i Bakary Seck Versió cantada amb instruments. Track 23: Veus: Alumnes de 2n d’ESO de l’IESM Serrat i Bonastre Grup instrumental: Orquestra de percussió de l’EMM Can Ponsic, EM Xamfrà i alumnes de l’IES Serrat i Bonastre Transcripció: Izar Martínez. Arranjaments: Ester Bonal Direcció: Ester Bonal

Tècnics de gravació

Techniciens d’enregistrement

Anna Batlle, Saliu Diaby i Lluís Vallvé Masterització Matriçage

Pau Vallvé Volem fer constar el nom de totes les persones i institucions que han ajudat a fer possible tot aquest treball sumant, il·lusionades, els seus esforços: Nsago moxo woo moxo, xambeŋ woo xambeŋ xa ndeema baaro niŋ xono, xa i tigi toxo la boo: Nous tenons à remercier toutes les personnes et institutions qui nous ont aidé à réaliser ce travail et leurs efforts qu’ils ont fourni : Professorat que ha treballat en el projecte Professeurs qui ont travaillé dans le projet

Àfrica Guerrero, Alegria Serra, Alícia Palau, Aminata Niang, Anna Batlle, Anna Colomer, Anna González, Anna Joan, Blanca Boix, Carlos Pie, Carmina Sebé, Carolina Garcia, Carolina Rius, Conxi Julve, Cristina Herrainz, David Martí, Diana Pujol, Elisenda Martí, Èric Grífol, Ester Bonal, Ester Pérez, Fanta Conde, Francesc Puig, Gemma Andreu, Jaume Olivé, Joan Vayreda, Jordi Consegal, Jordi Gaig, Jordi Gallart, Josep Maria Gálvez, Luis Carlos Fuentes, Mamadou Cissokho, Mar Rodríguez, Margalida Santcliment, Maurici Albàs, Mireia Besora, Mireia Vilalta, Montse Jané, Montse Jorba, Natàlia González, Pilar Fernàndez, Saliou Diaby, Silvia del Amo, Toni Gallart, Verònica Rojas. Alumnes que hi han participat com a instrumentistes Élèves qui y ont participé comme instrumentistes

Àgata Bernabé, Agustín Felipe González, Alícia Buil, Alícia Jiménez, Àngel Prado, Anna Aula, Anna Herreo, Antonio Domènech, Berta Ferrer, Blai Martí, Candela Sancho, Carla Sánchez, David Ernesto, Eli Biarnés, Georgina Peña, Guillem De La Torre,Helena Ricart, Iñaki de la Linde, Jana Font, Jordi Consegal, Josep M. Espinoza, Joy Bustamante, Julia Cacho Pujol, Júlia Martínez, Kathlyn Ildefonso, Laia Donoso, Laura Benedetti, Laura Vela, Leduin Plasensia, Llibert Domingo, Luis Casado, Makenzi Delay, Manuel Domènech, Mar Gassó, Marc de la Linde, Marc Leandro,Marina Camallonga,Marta Castells, Marta Consegal, Marta Martín, Martí Cercavins, Martí López, Mateo Hass, May Bustamante, Mireia Martí, Mireia Subirats, Naila Baños, Natalia Marrón, Nil Ramiro López, Nur Alkuwaifi, Oriol Grabalosa, Pau Altarriba, Paula Aymerich, Peter Omo, Raimon Cuxart, Raquel Bernabé, Roger Vicenç, Rolando Marrón, Sintaiu Solé, Taha Irfan, Violeta Ferrer, Xavier Alòs, Xènia Gassó, Lluc Olmo, Marc Ribas, Cèlia Ricart, Martí Salatm, Eric Sevane, Andreu Torner, Jan Valls.

Alumnat que hi ha participat cantant i dibuixant Élèves qui y ont participé en chantant et dessinant

Aaron Vigara, Abdelwahab Ghondale, Abdon K. Djéla Sounaré, Abdoul Aziz Bâ, Abdoul Yalamou Diallo, Abdoulaye Bâ, Abdoulaye Gonda Soumaré, Abdoulaye Kanté, Ablaye Diallo, Abraham Rademacher, Abril Faba, Adja Madialan Sadiakhou, Adrià Àvia, Adrià Bañuelos, Adrià Florit, Adrià Garcia, Adrià Ojuel, Adrià Olives, Adrià Tarragó, Adrián Merchán, Àfrica Fernàndez, Aïda Paz, Aila Carol, Aina Codina, Aina Domènech, Aina Jené, Aina Samaranch, Ainhoa Muñoz, Aïsatou Diaby, Aïssatou Coulibaly, Aïssatou Diallo, Aïssatou Koulibaly, Aitor Urruticoechea, Alan Álvarez, Alba Fernàndez, Alba Ruiz, Albert López, Albert Masferrer, Albert Pita, Aldiouma Camara, Aldoulaye Diallo (1), Aldoulaye Diallo (2), Aleix Mustaros, Alejandro Kevin Chiquito, Alex Clavain, Àlex Echeverría, Álex Escámez, Àlex Garcia, Álex Gracia, Àlex Milián, Alexia Martorell, Alexia Paracuellos, Alison Natalia Carranza, Alpha Oumar Diallo, Amadou Bayo, Amadou Danfakha, Aminata Cissokho, Ana Alcalá, Anaïs Odette Cascino, Andrea Andras, Andrea Calzada, Andrea Macián, Andrea Quintana, Andrea Sans, Anna Bofill, Anna Carrillo, Anna Martín, Anna Mestres, Anna Moreno, Anna Rubí, Anna Serrano, Anna Vives, Aramí Lisette Rojas, Weingartshofer, Ariadna Carbajo, Ariadna Cenzano, Ariadna Ramos, Ariel Martín Valdivia, Arnau Salvador, Arnau Antich, Arnau Pérez, Arnau Ruano, Arnau Vilalta, Assane Sonaré, Astou Diop, Awa Cissokho, Awa Kébé, Awa Sadiakhou, Awa Siŋoura, Basiru Camara, Bernat Fernàndez, Berta Novell, Berta Serra, Binta Keïta, Bintou Diakhité, Boubacar Diallo, Candela Rodas, Canolich Nebgen, Carla Areste, Carla Requena, Carla Sayós, Carles Carrasco, Carolina Luque, Catalina Wadel, César Augusto Arias, Cheikh Omar Sonaré, Cira Cissokho, Cira Danskho, Cira Touré, Clàudia Aznar, Claudia Divins, Claudia Loza, Claudia Peraire, Condou Diop, Daniel Duran, Daniel Escalante, Daniel Serna, Daniel Tejedor, David Bermejo, David Cotoi, David García, David Muradas, Demba Yeyni Diallo, Diana Antúnez, Diaraye Baldé, Dídac Martínez, Diéla Sonaré, Diouma Keïta, Dourra Rouby Ndianye, Dunia Oyonarte, El Hadj Bocar Sidibé, Elhadji Yankouba Dansokho, Elhadji Hiama Cissé, Elisabet Deprez, Elisenda González, Eloi Clemente, Eloi Font, Elsa Alonso, Èric Botey, Erika Pichel, Ernest Granollers, Ester Palazon, Eva Beltran, Facundo Silva, Famara Diakhité, Famara Sène, Fanta Bayo, Fanta Camara, Fanta Dansokho, Fanta Diaby, Faton Diallo, Fatounmata Camara, Ferran Vila, Fodé Dansokho, Fode Kora, Fouad El Badja, Francesc Holly, Gadiry Sonaré, Gemma Castellanos, Gemma Ramon, Génesis Sedene Martínez, Gerard Cucala, Gerard Fernández, Gina López, Gnima Keïta, Gody Keïta, Gorgui Cin Ndoye, Goulo Diallo, Greta Gerulyte, Guilhem Rosique, Guillem Fernàndez, Haby Cissokho, Halimatou Diallo, Hassana Keïta, Iana García, Ibrahima Cissokho, Ibrahima Diallo (1), Ibrahima Diallo (2), Ibrahima Keïta, Idrissa Sidibé, Ignace Boubane, Irene Molina (1), Irene Molina (2), Irune Alarcón, Isaac Cascales, Iván Sermanoukian, Ivan Vivancos, Jasmina Bordonave, Jason Moreno, Javier Blasco, Jeanice Saavedra, Jer Nonó, Joan Borràs, Joan Carles Carbí, Joan Domingo, Joan Guasch, Joana Palau, Joel Munne, Jonatan Carballo, Jordi Bayarri, José M.ª Galán, Joséphine Bindia, Juan Luis Feliz, Juana Fabiola Chérrez, Juana Moreira, Júlia Cabrera, Júlia Hernàndez, Júlia Torres, Juliette Ferran, Kadidia Diallo,Kadidia Touré, Kadidialou Bâ, Kassiré Keïta, Kéconta Sidibé, Kossa Diallo, Laia Balsells, Laia Bellart, Laia Cardona, Laia Falip, Laia Martínez, Laia Ramió, Lamina Tounikara, Lamine Danfekha, Laura Fernàndez (1), Laura Fernández (2), Laura García, Laura Heredia, Laura Romero, Laura Tornel, Leonardo Rodríguez, Lídia Martínez, Lorelai Baiget, Lucas del Campo, M. Francina Vila, Mady Cissokho, Mady Diallo, Mady Keïta, Maia Rabassa,

Maïmouna Sylla, Makarena Sanz, Mamadou Diaby, Mamadou H. Sonaré, Mamadou Saliou Camara, Mame Diarra Loum, Manuel Romario León, Mar Pie, Mar Ribot, Marc Amiel, Marc Careta, Marc Guirado, Marc Milián, Marc Ramírez, Marc Téllez, Marcel Molina, Maria Angulo, Maria Sánchez, Mariam El Mouhajir, Mariana Diaby, Mariana Sembélé, Mariana Telly Diallo, Marie Diallo, Marina Murillo, Marina Roura, Marina Saro, Mark Barriendos, Marta Vallès, Marta Viñas, Marta Zamora, Martí Gustamante, Martín Bergel, Melisa Sofía Hernàndez, Miqueias Souza, Miquel Pérez, Mireia Lladó, Mireia Soto, Mireia Velarde, Mireya González, Míriam Martínez, Mounina Hanne, Moussa Kouyanté, Nàdia Oropesa, Naya Danskho, Nina Jené, Noa Pérez, Noemí Ribas, Ona Martínez, Oriol Cardona, Oriol Garcia, Oriol Rosique, Oriol Zardoya, Óscar Mejías, Oumar Diallo, Oumar Touré, Pau Clavell, Pau Otal, Pau Verdú, Paula Cabús, Paula Costa, Paula Diaz, Paula Echeverría, Paula Rebollo, Petra Finocchiaro, Pol Comellas, Pol Sánchez, Racine Bayo, Rebeca Blasco, Ricard Cabezas, Ricard Seguí, Rita Salgado, Roger González, Rouby Tounkara, Rut Escolano, Rut Ortí, Ruth Adsuar, Sackon Sidibé, Sadigatou Dia, Saïbo Sylla, Sambe Kondé, Samuel González, Sandra Guzmán, Sandra Parrot, Santiago Cavada, Sara Loren, Sawdatou Bit, Seila Criscione, Sergio Garcia, Seynabou Niaŋ, Siegfried Nebgen, Sílvia Gómez, Sílvia Ruiz, Sílvia Viciana, Soleymane Diallo, Sonadou Diop, Sushma Ruiz, Taràs Díaz, Teddy Yocé Diop, Telli Diallo, Tiguida Keïta, Tiŋuida Sadiakhou, Valeri Suriñach, Vera Gil, Verónica Delgado, Vicenç Vila, Victor Renato Morales, Waly Danfakha, X. Clara Rodríguez, Yago Fernández, Youma Keïta.

IC BL

ARI IET

E EN C

’AQU

EST SU

O B R A G R AVA D A , E X C E P T

PORT PER FER-N

D E L’

Junts dibuixem i cantem

PÚ

PRO

CIÓ

DEL

ECU

S TOTS ELS DRETS

E EX

E R VAT

RES

ÀF

I US

DEN

LIT

D’A

D CIÓ

Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke

Ó.

IBIT

S LA

PAE0074CDI

BÉ

TO R

Dipòsit legal: B-18.020-2009

D U P L I C A CI Ó , L L O G U E R I

PRÉ ST

EC,

AIX

CO M

TA M

http://dibuixem-i-cantem.blogspot.com

Aquest cançoner-CD il·lustrat i gravat per infants de dos continents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, mandinga, català i francès, esdevé una eina de treball fantàstica per a les escoles. D’una banda, ens mostra dues cultures llunyanes però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, ens ensenya un bon exemple de la gran riquesa que conté el treball cooperatiu que actualment es fa als centres educatius. Niŋ sigi CD meŋ tobeŋ baxo keta jamani kuŋ 2 dimmeseŋolu ti, naa a lee mu, Europe niŋ Afrique ti, naa a safee ta maniŋka xaŋo niŋ fransee niŋ catalan too, mu baara miraŋ bete lee ti ekololu yeŋ. A be dulaa jaŋ fula laadoolu sooduŋ xaŋ i ñoxonna karaŋ buŋolu xono. A baa a yita liŋ xo ekololu tee xambeŋo ñoxon te.

Ce chansonnier-CD, illustré et enregistré par des enfants de deux continents, Europe et Afrique, écrit en trois langues, mandingue, catalan et français, se convertit en un outil de travail fantastique pour les écoles. D’un côté il nous montre deux cultures lointaines mais chaque fois plus proches dans nos classes, et de l’autre, il nous enseigne un bon exemple de la grande richesse que représente le travail coopératif qui est fait actuellement dans les centres éducatifs.