— Una de les conclusions globals és que ens hem de dirigir a una economia de transformació del sòl molt més raonable. Fins avui, s’ha produït plusvàlua i especulació, amb agents econòmics professionals. Ara, cal fomentar l’aparició d’un altre tipus d’agents que acceptin un marc més just de retribució. — En aquesta perspectiva, caldrà prendre com a elements clau les qüestions relatives a la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbana, atenent el fet del poc sòl que té el territori metropolità per urbanitzar de nou. — Complementàriament, serà molt important avaluar a fons les reserves de zones d’equipaments i zones verdes perquè s’ha perdut sòl públic. En definitiva, registrar l’experiència d’allò que s’ha perdut en el PGM i comptar que, a resultes d’aquesta lectura, caldrà repensar la distribució d’equipaments. — Per això cal reclamar canvis profunds, com la inclusió del metro en el planejament director i general, o atacar seriosament el tema dels espais verds o zones verdes pendents d’expropiació i situats en les vores del sòl urbà per passar a sòl no urbanitzable, per posar dos exemples. En relació amb el tema de les infraestructures, es van realitzar les aportacions següents: — Es considera que s’han de fer les infraestructures més urbanes; repensar les que, especialment més enllà de la primera corona, han estat col·locades malament. Es va assenyalar la dificultat que la reconversió és molt cara i no aporta valor afegit, però caldrà ser audaç i pensar en alternatives. — Cal subratllar l’absència de previsions relatives al metro o als trens suburbans en el PGM vigent, i es podria dir el mateix pel que fa a port i aeroport, equipaments que han registrat un creixement enorme. Per tant, qualsevol altra planificació ha de ser més agosarada de cara al futur. — En aquest context, es recomana també una atenció especial al disseny de noves infraestructures. S’han produït molts canvis en els modes de transport. L’esforç que no s’ha fet potser ja no s’haurà de fer. És possible que s’avanci cap a una mobilitat diferent, més individualitzada (bicing, car sharing, etc.). En relació amb les activitats econòmiques de la ciutat metropolitana, es va indicar el següent: — L’activitat productiva hauria de ser un dels elements fonamentals del debat, no només per la transformació dels processos productius derivats de les noves
133