QUADERNS PDU METROPOLITÀ_10 DIRECTRIUS URBANÍSTIQUES ÀREES DE CENTRALITAT I INNOVACIÓ
capital fos equilibrat i estructurat al voltant dels nuclis històrics consolidats, englobés gairebé tot l’àmbit de l’AMB actual i apostés per una certa descentralització. El diagrama de nuclis dibuixa nítidament una metròpolis discontínua feta de petits centres i zones de creixement al seu voltant, des de Castelldefels fins a Montgat, des de Pallejà fins a Montcada i Reixac, incorporant també Sant Cugat del Vallès. Pla Comarcal de 1953. Esquema de nuclis Font: Comisión Superior de Ordenación Provincial de Barcelona, 1953. Esquema de núcleos Diagram of centres
1.2.1 DEL PGM A LES ÀREES DE NOVA CENTRALITAT EL PGM I ELS CENTRES DIRECCIONALS Nascut en el context cultural dels centres direccionals dels anys setanta, el Pla General Metropolità va considerar oportú preveure cinc àrees de condició molt diversa per acollir nous centres direccionals. Com no podia ser d’una altra manera, la seva localització va dispersar-se pel conjunt del territori i en van resultar cinc àrees que ens són conegudes. Les que tenen una dimensió més destacable són el futur Prat Nord i una àrea entre Cerdanyola i Sant Cugat. En una posició més pròxima i dimensió mitjana se situa el nus d’Esplugues amb la B-23 (TV3) i l’àrea de Can Dragó - Meridiana. Finalment, la darrera i més petita era al final de la Diagonal, a tocar del Besòs. Les Normes Urbanístiques del PGM recullen i defineixen, a l’article 90.1, els centres direccionals de la manera següent: «S’inclouen en aquesta zona els centres direccionals de caràcter metropolità previstos a l’àmbit territorial d’aquest pla general, exteriors a l’àrea central de Barcelona, següents: — Centre de comunicacions del Prat — Centre comercial i de reequipament de Sant Joan Despí — Centre direccional de Sant Cugat - Cerdanyola — Centre comercial i de reequipament de Provençana-Litoral — Centre terciari i de reequipament de Sant Andreu - Meridiana.» El PGM, doncs, identifica unes àrees específiques que anomena centres direccionals i les qualifica en quatre categories diferents: centre de comunicacions, centre comercial i de reequipament, centre terciari i de reequipament i centre direccional pròpiament dit. Curiosament, quaranta anys després el centre del Prat Nord resta encara a l’espera de desenvolupament (exceptuant l’ocupació parcial del Carrefour, situat aquí des dels anys setanta). 11