Issuu on Google+

[PROJECTE PER TREBALLAR LA CREATIVITAT PER A NENS I NENES AMB ALTES CAPACITATS]

2.012

Titol: Projecte per treballar la creativitat per a alumnes amb altes capacitats Autora: Montserrat Romagosa. Psicopedagoga/Membre del Grup de Treball d’Altes Capacitats del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya i del Col·legi Oficials de Psicòlegs de Catalunya. Membre del comitè organitzador de les II Jornades Nacionals d’Altes Capacitats. Ponent en el I i II Congrés de Nens del Tercer Mil·leni. Creadora del projecte ALCA i del projecte CREAC, ambdós destinats a fomentar la creativitat pels nens amb altes capacitats. Es dedica a la divulgació a través del seu blog, relacionats amb la investigació i recerca d’estratègies i metodologies educatives per a nens i nenes amb altes capacitats. E-mail: psicologiabcn@gmail.com

Resum (abstract) El foment de la creativitat en tota situació educativa és fonamental. En determinades ocasions, aquesta necessitat és molt més significativa. Estem parlant dels nens i nenes amb altes capacitats els quals, per les seves característiques, presenten un a demanda personal cap a la metodologia degut a les seves característiques. Tot i que els pares dels alumnes d’altes capacitats poden considerar-se d’alguna manera “afortunats” en molts sentits, per tenir aquest tipus de fill/filla, han d’enfrontar-se també a reptes i problemes únics relacionats amb la sobredotació i el talent. Si fem una mirada retrospectiva a tot al que s’ha escrit sobre les altes capacitats, veurem amb freqüència que s’han dedicat més esforços a l’estudi del desenvolupament intel·lectual i de l’aprenentatge acadèmic d’aquesta alumnes, a través de programes i metodologies específiques, que no pas a l’estudi i investigació de les “altres” necessitats relacionades amb els aspectes emocionals creatius i d’orientació personal i familiar. És urgent doncs l’educació en la creativitat o des de la creativitat pels nens d’altes capacitats.

Objectius: 1. Descriure com són els nens amb altes capacitats 2. Explicar com se senten aquestes alumnes 3. Sensibilitzar als docents de les necessitats educatives d’aquests alumnes 4. Recolzar les famílies i els professionals educatius 5. Divulgar la necessitat de treballar la creativitat dins l’aula 6. Crear i dotar les eines per detectar aquestes necessitats 7. Oferir cursos de formació, tant pels pares com pels professionals de la docència 8. Establir publicacions que contribueixin a la cobrir les necessitats dels familiars i els nens/nenes Montse Romagosa | http://educacioterapeutica.blogspot.com/. Telf. 607 34 55 40

1


[PROJECTE PER TREBALLAR LA CREATIVITAT PER A NENS I NENES AMB ALTES CAPACITATS]

2.012

Exposició del treball: 1. PWP sobre com se sent un nen amb altes capacitats: 2. Què cal fer, com treballar la creativitat 3. Sentiments i emocions dels nens que se senten sols. 4. Les alternatives: associacions de pares: tallers de creativitat. Tallers de socialització. Resultats, conclusions i prospectiva Després de fer un estudi força ampli sobre el que s’ha treballat en l’educació emocional amb nens amb altes capacitats, es pot veure que no s’ha pogut recollir prou dades, prou informació, prou intervencions per obtenir-ne unes experiències que ens puguin dotar d’eines o de recursos per oferir als alumnes i les seves famílies. Queda molta feina per fer. Hi ha molts nens i nenes que no estan detectats ni ho estaran a les escoles. Això significarà que podrien convertir-se en grans absents d’atenció a l’aula degut a l’avorriment, amb un conseqüent fracàs escolar. Els nens i nenes necessiten un suport professional per acceptar i entendre les seves diferències. Tenen greus problemes de socialització. Encara no s’ha treballat com recolzar a les famílies, primeres educadores dels seus fills, per poder donar resposta als nens d’aquestes característiques. Cal doncs, no només avançar, crec que cal iniciar un camí per construir aquest part tant important del desenvolupament de la persona que és l’educació emocional, i més encara, quan aquests nens poden presentar símptomes d’asincronia i necessiten d’una intervenció específica sobre aquest tema. A banda del desempar que sofreixen les famílies donat que el nostre sistema Educatiu, no els està donant les respostes adequades. La divulgació i el treball psicopedagògic ha de ser la via per arribar a aquest col·lectiu, que potser per ser minoritari, no ha obtingut encara la seva oportunitat. Però no per això és menys important.

Questions i/o consideracions pel debat Que s’entén per atenció a la diversitat? Quantes coses sabem sobre aquests nens i les seves famílies. Què podem fer per arribar a les escoles i a l’Administració. Què podem fer perquè se’ns escolti? Montse Romagosa | http://educacioterapeutica.blogspot.com/. Telf. 607 34 55 40

2


[PROJECTE PER TREBALLAR LA CREATIVITAT PER A NENS I NENES AMB ALTES CAPACITATS]

2.012

Què passaria si aquests nens fossin detectats a temps i rebessin una atenció adequada?

Bibliografia ABAURREA, V. y GARCÍA, J. M. (1997): Alumnado con Sobredotación IntelectualAltas Capacidades. Orientaciones para la Respuesta Educativa. Pamplona: Gobierno de Navarra. APRAIZ, J. (1996): Educación del alumnado con altas capacidades. Vitoria Gasteiz, Eusko Jaurlaritza. AROCAS, E.; MARTINEZ, P.; SAMPER, I. (1994): La respuesta educativa a los alumnos superdotados y/o con talentos específicos.Valencia: Generalitat. – M.E.C. AROCAS, E. y otros (2002): Orientaciones para la evaluación psicopedagógica del alumnado con altas capacidades. Valencia: Generalitat. Consellería de Cultura i Educació. CAÑO, M., ELICES, J.A., PALAZUELO,Mª.M. (2003): Alumnos Superdotados. Un enfoque educativo. Junta Castilla-León. CAÑO, M., ELICES, J.A., PALAZUELO,Mª.M. (2004): Necesidades educativas del alumno superdotado: Identificación y evaluación. Junta Castilla-León. CASTELLÓ, A., MARTÍNEZ, M. (1999): Alumnat excepcionalment dotat intel.lectualment. Generalitat de Catalunya. CENTRO DE RECURSOS DE EDUCACIÓN ESPECIAL DE NAVARRA (1997): Orientaciones para padres de niños y jóvenes con altas capacidades. Pamplona. Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura. JIMÉNEZ, C. (2000): Diagnóstico y educación de los más capaces. UNED. Comunidad de Madrid -MECD.PEREZ, L., DOMÍNGUEZ, P. y DÍAZ, O. (1998): El desarrollo de los más capaces: guía para educadores. MEC PEREZ, L., DOMÍNGUEZ, P. (2000):Superdotación y adolescencia. Características y necesidades en la Comunidad de Madrid. Madrid, Consejería de Educación de la C.M. REYZABAL, Mª.V. (2002): Respuestas educativas al alumnado con sobredotación intelectual. Consejería Educación Comunidad de Madrid. SÁNCHEZ MANZANO, E. (1999): Identificación de niños superdotados en la Comunidad de Madrid. Madrid, Ministerio de Educación y Cultura, Consejería de Educación y Cultura de la Comunidad de Madrid, Fundación Rich, Fundación CEIM. VERHAAREN, B. (1983): Educación de alumnos superdotados. Una introducción a sus características, necesidades educativas y a las adaptaciones curriculares que precisan. Madrid. MEC. Webgrafia http://www.aprendemas.com/REPORTAJES/P1.asp?Reportaje=1313 http://www.altacapacidad.net/ http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/Usrn/SIMPAC/scripts/login.asp http://www.basques.euskadi.net/s045273/eu/contenidos/informacion/dia6/fr_2027/adjuntos/DIVULGA.pdf http://www.fundacionpromete.org/ Montse Romagosa | http://educacioterapeutica.blogspot.com/. Telf. 607 34 55 40

3


[PROJECTE PER TREBALLAR LA CREATIVITAT PER A NENS I NENES AMB ALTES CAPACITATS]

2.012

Montse Romagosa | http://educacioterapeutica.blogspot.com/. Telf. 607 34 55 40

4


Abstract Montse Romagosa