Quatre Cantons - Febrer Març 2008 by Àlex Llaó

Quatre Cantons des dels

L’Ametlla de Mar Febrer-Març 2008

núm. 281

15 i 16 de març Fira Alternativa, la ﬁra dels cinc sentits

Entrevista a

Joan Martí Autor de l’obra Braços i Rems

L’escultura Braços i rems ja dóna la benvinguda a l’entrada del poble

El tanatori estarà acabat a finals d’any

L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 3

Editorial

La ﬁra dels cinc sentits Arriba Pasqua i això, en els temps que corren, és sinònim de minivacances i de dies d’esbarjo. Ara, ens hem acostumats a prendre’ns la Setmana Santa com un petit i breu estiuet on si el temps acompanya, ens permetem el luxe d’imitar molts dels hàbits que tenim durant els mesos d’estiu. Platja, una mica de sol, terrassetes de bar, i sobretot molt d’ambient i visitants. Abans ,però, tenim la revàlida del cap de setmana anterior on els caleros ja

comencem a senyalar festa. Abans el diumenge de rams ens servia per estrenar roba i sabates, i ara ens serveix per fer el canvi psicològic i estacional, tot i que aquest any cau molt aviat i no sabem com anirà. En tot cas la Fira Alternativa ens omple els carrers de gent, però també d’olors, de gustos, d’imatges, de gèneres, de records i de moltes sensacions que ara ja són necessàries per a nosaltres. És el moment de voltar, l’ocasió de

passejar i l’oportunitat de comprar. Qualsevol excusa és valida per sortir de casa i donar una volteta a la Plaça Nova que es veu més plena que mai. És clar que hi ha qui s’ho mira des del punt de vista de l’estómac o millor dit de la gastronomia, però hi ha molta gent que busca retrobar-se amb productes poc habituals, amb perfums característics o fins i tot poder ensenyar els fills que quan no existien les teles, ni les videoconsoles

hi havia unes joguines anomenades putxinel·lis amb les que s’hi passaven hores i hores jugant. La Fira Alternativa és un creuament de camins i sensacions cap al bon temps al que cadascú li dóna la utilitat que més li convé. La Fira Alternativa és la Fira dels cinc sentits, ja que ens estimula l’olfacte, el gust, la vista, el tacte i l’oïda. Algú demana més.

Índex 4

Notícia del més

5-9

Especial Festes

8-12 13-15 16-21

XVII Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesans.

Candelera 2008, unes festes per guardar sempre en el record.

Política Visita de Duran i Lleida en les festes de la Candelera.

Infraestructures El tanatori estarà acabat a finals d’any.

Societat La Policia Local presenta les memòries 2007.

22-23 25 26 27-28 29-31

Entrevista a Joan Martí.

Pesca Les barques d’encerclament comencen la beda biològica.

Medi Ambient L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla.

Cultura Oscar Palazón guanyador del XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar.

Turisme

32-33 34-35 36 37-42 31

Ajuntament El consistori aprova inicialment el pressupost 2008.

Opinió Col·laboracions Esports L’Ametlla de Mar acollirà al març el 1r Campionat Internacional de Futbol 7 Terres de l’Ebre.

Informació Horaris de bus, horaris de tren, telèfons d’interès, telèfons d’urgències, torns de farmàcies...

L’Oficina Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar compleix 25 anys.

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 4

La Notícia del mes XVII Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesans esperem, com sempre, que vinguin moltes persones a visitar-la”.

A la Fira s’hi poden trobar tota mena de procuctes naturals.

Durant dos dies, La Cala oferirà als seus visitants la possibilitat d’adquirir tota mena de productes relacionats amb la gastronomia i la salut, la majoria fets de manera natural i artesana.

Araceli Domínguez Els dies 15 i 16 de març, com sempre en el cap de setmana anterior a la Setmana Santa, els carrers més cèntrics de l’Ametlla de Mar s’ompliran de gent, un any més, que atrets per la celebració de la XVII Fira Alternativa, donaran l’ambient característic que combina l’interès comercial amb l’aspecte lúdic i el reclam que cada vegada més comporten els productes naturals. Aquesta edició de la Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesanals de l’Ametlla de Mar comptarà amb una setantena d’expositors i, per tant, amb tot l’aforament comercial cobert, ja que amb l’espai limitat, el Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar ja fa mesos que va tancar la recepció de sol·licituds. Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar “aquesta fira ens permet veure els diferents colors de la vida. És el triomf de l’artesania, de la naturalesa, de les coses que surten directament de la terra... i enguany també de la mar perquè les parades tradicionals dels oficis que es fan a la Plaça Nova tenen relació amb la mar. Una altra novetat és la I Trobada de plaques de cava. Esperem que els col·leccionistes ens facin gaudir de les seves plaques que guarden a casa com a vertaderes joies tot l’any. D’altra banda, hem hagut d’ampliar l’espai per poder encabir millor als expositors i perquè la gent pugui passejar per la fira amb més comoditat ja que

Una aventura per a grans i menuts Com sempre, el recorregut per la fira és tota una aventura per a grans i petits que a la vegada que compren o passegen, poden comprovar de primera mà com una bona part dels expositors que hi participaran, confeccionen de manera artesana els productes que posen a la venda amb un bon toc d’habilitat i molta imaginació. Hi conflueixen tota mena de productes, la majoria d’ells relacionats amb la fusta, el vímet i l’espart, l’artesania amb metalls nobles, la plata, el vidre, el fang, productes d’aromateràpia, herbes, cosmètica, perfums, bijuteria, productes per a la salut, confecció, roba, gastronomia i pastisseria, higiene o licors entre d’altres. Aromes irresistibles L’aroma característic d’una fira com aquesta, impregnada d’olors d’herbes medicinals i de productes d’aromateràpia, la curiositat de lluir bijuteria artesana de plata o, fins i tot, feta amb llavors, o la possibilitat d’adquirir una peça de roba original confeccionada amb fibres naturals i sense productes sintètics, són alguns dels atractius. Tampoc podem deixar enrere l’aspecte gastronòmic amb l’important oferta de productes derivats de la carn, com els embotits, la diversitat de formatges i la rebosteria habitual feta sense cap tipus d’additius químics, sense oblidar,

La Fira viurà una nova mostra d’oficis antics.

com no, la nostra mel i el nostre oli. Tot envoltat d’una explosió de color que també sedueix els últims dels sentits que ens quedava per mencionar: la vista. Una AMPA alternativa Aquest any la Fira Alternativa comptarà novament amb la parada de l’AMPA de la Llar d’Infants on durant els dos dies de la Fira, de les 9 del matí a les 9 de la nit se serviran degustacions, algunes d’elles molt tradicionals com el butxi amb patates, fideus rossejats o pop amb ceba. D’altra banda, també està previst que grups d’animació facin diverses actuacions de carrer. Per la seva part, el Patronat de Turisme, organitzador de la Fira, ha previst el sorteig d’un dinar per a dues persones en un restaurant de la població, entre tots aquells que facin alguna compra a la fira. Dues novetats Complementant la fira, a la part central de la Plaça Nova es concentraran les parades dels oficis de la mar, una de les novetats d’enguany i també una altra de les novetats és que es farà la I Trobada d’intercanvi de plaques de cava, que tindrà lloc Diumenge de Rams de 10 a 14 hores del migdia a la sala de la societat. Esperem que, enguany, la fira no estigui passada per aigua com l’any passat i que llueixi el sol tot el cap de setmana. Després, que plogui, que ens fa molta falta.

Candelera 2008

Candelera 2008 CandeleraCandelera 2008 Candelera 2008 Candelera 2008 2008 Can Candelera 2008

Candelera 2008 CandeleraCandelera 20082008

Candelera 2008

Candelera 2008ren

Candelera 2008

Candelera 2008 Candelera Candelera 2008 Candelera 2008 Candelera 2008 Candelera

Candelera 2 Ca Candelera 2008

Candelera 200 Candelera Candelera 2008

Can C Candelera

Candeler

Candel

CANDELERA

2008,

UNES FESTES PER GUARDAR SEMPRE EN EL RECORD

L’alta participació i la qualitat i quantitat d’actes programats, sens dubte, quedaran en el racó de les experiències agradables en la memòria de tots els caleros.

Candele

Candelera Candelera Candelera 200 Candelera 2008

Araceli Domínguez La Candelera 2008 va arribar a la seva fi dimarts 5 de febrer a la nit, a la platja de l’Alguer amb la llum, el color i el soroll dels focs d’artifici que, durant gairebé un quart d’hora, van oferir una imatge espectacular

Cinc dies molt intensos Com deien, cinc jornades intenses, en les que van tenir cabuda la tradició i la novetat i en les que també va haver un lloc per a actes molt importants com la inauguració de la nova rotonda en la que destaca, per dret propi, l’escultura Braços i Rems o la inauguració del nou Centre d’Ocupació. Així doncs, activitats per a tots els gustos i per a totes les edats en una de les festes de La

008

Candel

Candelera més participativa que es recorda. Teresa Callau, regidora de Festes, que s’estrenava en les seves primeres festes com a regidora, destacava “l’alta participació del poble de La Cala en tots els actes que, de vegades, ens ha sorprès però per la qual em sento molt agraïda. Vam dir a la gent que serien unes festes per recordar i trobo que les nostres paraules no han estat gratuïtes. Crec

Can

de l’aigua, el cel i la sorra de la platja. Un cop acabats els focs d’artifici, molts dels presents encara no es resignaven a què les festes acabessin i van omplir bars i restaurants per fer l’últim sopar de festes.

Candelera

Cand

2 n

Cand

que ha hagut activitats per a tots els gustos i per a totes les edats i hem introduït alguns canvis però, no obstant, creiem que encara es poden fer millores de cara a l’any que ve. També vull agrair el treball de la Comissió de Festes, dels tècnics i de totes les persones que sense el seu esforç les festes no podrien tirar endavant”.

Candelera 200 Candelera 2008

Candelera 20

Cand

Candelera

Candeler

Candelera 2008

Candelera 2008 Candelera 2008

Començament anticipat Recordem que les festes s’avançaren un cap de setmana per poder donar cabuda als nombrosos actes programats. Així, divendres 25, s’estrenà la peça de teatre Nit de noces, dissabte 26, a la sala, es presentaren la nova imatge de la revista Des dels quatre cantons i la Guia de l’Ametlla de Mar. Tot seguit, es va fer el concert de Festa Major a càrrec de l’Agrupació Musical Mestral. Ja a la nit, al polisportiu, la banda de

Candelera

Candelera 2008

rock Mojinos Escozíos presentà el seu nou disc Pa pito el mío i després continuà la festa fins la matinada amb la disco mòbil. A l’endemà, va haver-hi una sardinada popular a la Confraria que donà pas a la II Edició de la Regata de Llaüts Candelera al Moll Pesquer de l’Ametlla en la que destacà, un cop més, l’habilitat de les dones caleres en aquesta modalitat esportiva.

Candelera 20

Candelera 2008

Candelera 20

a 2008

008

Candelera 2008

008 Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008 CandeleraCandelera 2008 Candelera 2008 Candelera 2008 2008 Can Candelera 2008

Candelera 2008 CandeleraCandelera 20082008

Candelera 2008

Candelera 2008ren

Candelera 2008

CandeleraCandelera 20082008

Candelera 2008

Candelera 2008 Candelera Candelera 2008 Candelera 2008 Candelera 2008 Candelera

Diada de la Candelera El dia de la Mare de Déu, és un dia de tradició i, com a tal, els actes programats pertanyen a aquesta categoria. Els principals, l’ofrena floral a la Verge i la solemne processó. Encara que per aquest dia també es va reservar un forat a la inauguració de l’escultura Braços i Rems.

El Dia de la Dona moltes caleres es van concentrar davant els baixos de l’Ajuntament i després van prendre un aperitiu, gentilesa del consistori, que enguany es va fer a la Confraria. Després, moltes d’elles van fer el seu dinar de germanor a l’envelat. Aquest dia es va inaugurar el Centre

Candelera 2 Ca Candelera 2008

Candelera 200 Candelera Candelera 2008

Can C Candelera

de discapacitats. Una altra novetat que es va reservar per a aquest dia va ser la Festa de l’Aiguardent que encetà una sèrie d’actes destinats a conèixer un mica més els pobles que ens envolten.

Candeler

Candel

008

Candel

Candele

Candelera Candelera Candelera 200 Candelera 2008

Homenantge a la gent gran

Can

La festa pròpiament dita Divendres dia 1, al migdia, el repic de campanes de l’església, anuncià a tothom que començaven les Festes. Enguany, es volgué que la pubilla infantil i les damisel·letes fossin protagonistes en l’inici de les festes. Així, després de la cercavila infantil en la que participaren tots els nens i nenes en sortir de l’escola, les 24 menudes batejaren amb caramels des del balcó de l’edifici municipal a tots els xiquets i xiquetes que hi havia baix. De cara a la nit, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, fou l’encarregat de fer el pregó de Festa Major a l’envelat que, passades les 12 de la nit, va rebre un any més al grup Apache.

El dia de la Gent Gran va ser dilluns dia 4 amb dinar per a tots el jubilats i homenatge als veïns de més edat de la població, entre altres actes de la jornada. Dimarts, dia 5, fi de festa on els protagonistes tornaren a ser els nens que van poder gaudir d’un parc d’inflables al port, a banda de la fira, sens dubte el seu lloc preferit durant aquests dies i no tant el del seus pares. Per allò de la butxaca trencada, és clar.

Candelera

Cand

2 n

Cand

Candelera 200 Candelera 2008

Candelera 20

Cand

Candelera

Candeler

Febrer-març 2008 | pàg. 8

Quatre Cantons

Política PP

Segons el PP, el pressupost 2008 aprovat per CiU no és creïble Els populars, diuen que el govern municipal no xafa de peus a terra i que la situació econòmica de l’Ajuntament ha embogit.

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Francesc Callau Tot i reiterar la seva proposta d’ajuda al govern municipal, el Partit Popular va criticar amb duresa la gestió econòmica de CiU al capdavant de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Ricardo Llaó, regidor del PP va argumentar els seu vot en contra a l’aprovació del pressupost municipal per aquest any 2008. Tot i valorar positivament que l’equip de govern cridés els partits polítics de l’oposició per oferir-los la possibilitat de col·laborar en la confecció del pressupost de cara als pròxims mesos, els populars no van donar suport al plantejament inicial del govern, com tampoc ho van fer ERC i el PSC. Segons Ricardo Llaó, regidor del PP, “el pressupost no ens resulta creïble des del moment que en el capítol d’ingressos consta com que l’any que corre, serà el més important a nivell de llicències d’obres i triplicarà les de l’any passat, quan tothom sap la recessió que està patint el sector de la construcció. Ja al 2007 van posar uns ingressos de 1.250.000 € per llicències i només en van ingressar 700.000 €. Amb un escenari d’aquestes característiques el més prudent seria comptar amb els ingressos reals de l’any anterior com a molt optimistes”. El Partit Popular pensa que si no s’apliquen mesures dràstiques, la majoria impopulars, no es podrà aconseguir el plantejament proposat per CiU de reduir la despesa corrent en un 2’69% i aposta per un exhaustiu control de la despesa i la contenció del capítol de personal, la qual cosa podrien obligar a prescindir d’una part dels efectius humans contractats pel consistori.

A més, el PP va proposar l’ externalització d’alguns serveis municipals i traspassar-los a la iniciativa privada. Segons Ricardo Llaó, “entenem que des d’un punt de vista econòmic aquest equip de govern ha acabat d’embogir i ha entrat en una perillosa fugida cap endavant. Si realment no es posen seriosament a debatre amb l’oposició i acceptar la mà estesa que els oferim, el tema serà irreversible d’aquí a molt poc temps. Com a propostes presentem la possibilitat d’externalitzar i dotar de criteris de gestió privada tots els serveis de l’Ajuntament a excepció d’aquells que pel seu valor estratègic ho desaconselli. Entenem que traspassar a la iniciativa privada aquests serveis, pot millorar la gestió dels recursos dels caleros i caleres”. Per a Ricardo Llaó, és molt significatiu que per primera vegada en molt temps, el PP, el PSC i ERC, tots a l’oposició, coincidissin en el discurs i de manera unànime actuessin com una sola veu. Els populars van ser molt crítics amb els convergents per les critiques rebudes en el seu moment quan formaven govern amb els socialistes. Segons Ricardo Llaó, CiU va voler cobrar els diners del conveni amb Marina Sant Jordi abans que la construcció del camp de futbol per part de l’empresa, amb l’excusa de què a més del camp havien de pagar 100 milions de les antigues pessetes en factures que l’anterior govern s’havien deixat al calaix, i que passats quasi 5 anys, no només no s’han reduït aquests 100 milions, sinó que s’han augmentat fins als 200 milions

de les antigues pessetes. El Partit Popular també va qualificar d’inusual que el propi govern presenti una esmena als seus pressupostos inclús abans de ser debatuts i que després de la legislatura amb més ingressos de la història pel conveni de l’aigua i els convenis urbanístics, CiU proposi que l’Ajuntament s’aventuri amb un crèdit pont de 600 milions de les antigues pessetes, amb l’objectiu de dotar de diners les arques municipals i poder avançar el cobrament dels convenis urbanístics compromesos. Segons el PP, aquestes mesures que vol tirar endavant el govern de CiU, dependran del resultat de la liquidació de l’exercici 2007. Si els resultats no són bons, s’haurà de renunciar a alguna de les inversions previstes. Segons Ricardo Llaó, “ens manca la liquidació del 2007 i no sabem com acabarem. Hi ha una sèrie d’obres que estan compromeses i afectades, ja que tenen subvencions i tot està en l’aire. La piscina costava 3’5 M € i ara ens diuen que en costa 5,5 M € amb una sèrie de subvencions de la Secretaria d’Esports o la remodel·lació de la llotja del peix. Són inversions que hem aprovat de manera unànime que pugen a 5,5 milions d’euros i això vol dir que si a la liquidació no surt un remanent de 5,5 M € haurem de renunciar per llei a alguna de les inversions i per tant també a les subvencions”. Els populars ja van anunciar que com ja ha passat amb la modificació del POUM, estan disposats a ajudar i aportar solucions també en la gestió econòmica.

Febrer-març 2008 | pàg. 9

PSC

El PSC, diu que el govern de CiU ha viscut per sobre de les seves possibilitats El PSC contrari a la construcció d’un nou ediﬁci com a centre cívic i a l’aparcament soterrani a la zona de les Escoles Velles.

per a justificar la validesa d’aquest Francesc Callau El Partit dels Socialistes de Catalunya convenis. Ara, el secretari és molt ha dit que l’economia municipal es clar i per això l’han apartat de la seva troba en situació crítica. Segons els feina, ja que segons ell, qualsevol socialistes caleros, van demanar al denuncia per part de les dos parts govern de CiU que esperés a tancar farà que el promotor quedi exempt el pressupost per aquest any 2008, de pagar”. fins que no tingués tancada la liqui- A més, els socialistes afirmen que dació de 2007, que asseguren que tot i els diners que l’equip de govern ja al mes de novembre donava resul- ha gestionat al llarg dels darrers 4’5 anys, no ha estat capaç de reduir la tats preocupants. El PSC recorda que ja fa mesos quantitat de factures fora de pressuque ve anunciant aquesta situació, post, ans al contrari, ja que diuen que desmentint els arguments del go- l’han augmentat fins als 3’3 milions vern, que sempre ha afirmat que d’euros. l’Ajuntament es troba en un moment El PSC també ha qüestionat que amb immilloeconòmic rable. Els socialistes pensen que l’actual govern de CiU ha viscut durant aquests quatre anys i mig per sobre de les seves possibilitats. Segons el PSC això ha estat possible gràcies a què durant aquest període s’han gastat els diners corresponents al conveni de 6 milions d’euros signat amb Aqualia equivalent als 25 anys de Maria Marsal i Antonio Espuny, regidors del PSC. cànon i una part dels convenis urbanístics signats. només 4 anys l’Ajuntament hagi pasEl portaveu del PSC antonio Espuny, sat de 2’8 milions d’euros del capítol va dir també que l’oficina tècnica que de personal, als 4’5 milions actuals, vol crear el govern, permetrà que con- el que suposa un augment del 40% tinuïn gastant de manera desmesura- més. da. Per a l’Antonio Espuny, la decisió Els socialistes van anar més lluny al de demanar un crèdit pont per poder dir que tot i la difícil situació de les arutilitzar els diners compromesos a ques municipals, actualment haurien través de diversos convenis urbanís- d’haver en caixa almenys 600.000 € tics, no és una bona solució, sobretot corresponents al 10% d’aprofitament pensant que hi ha informes de secre- del sector J que s’han de destinar a taria que afirmen que l’Ajuntament no les polítiques i promoció d’habitatge té la total seguretat de poder arribar social. Segons els socialistes, si això a cobrar la totalitat d’aquests conve- no fos així, s’hauria d’anar als tribunis. Segons Antonio Espuny, “i si no nals. Segons els socialistes caleros, els podem cobrar, com tornarem els “estem veient unes operacions fidiners?. Aquí hi ha dos informes, un nanceres de l’Ajuntament, que són del secretari que diu que una part raríssimes i que se sustenten amb d’aquests conveni està fora de llei i peus de fang. Tant de bo tot surti aquests contractes són nuls de ple bé, però les conseqüències de tot dret. Per altra banda, han buscat un això si al final no es així, les pagarà informe extern que ha de recórrer a el poble. Estem avisats, ja que tenim la interpretació teològica de la llei l’exemple d’aquests quatre anys”.

Per una altra banda, el PSC es va referir al projecte de construcció d’un centre cívic i aparcament soterrani que l’equip de govern vol tirar endavant a les Escoles Velles. A més de posar en dubte el finançament del projecte, els socialistes pensen que amb una remodelació a fons de l’edifici actual, n’hi hauria prou per convertir-lo en un hotel d’entitats i que no cal construir un nou edifici de grans pretensions. Els socialistes tampoc estan d’acord amb ubicar un aparcament soterrani al solar de les Escoles Velles, donat que pensen que això encara congestionaria més el transit de la zona. Segons Maria Marsal, “nosaltres som contraris a què s’enderroqui aquest edifici, primer perquè el considerem un edifici emblemàtic. Naltros proposem que es conservi almenys la façana. També estem en contra de què es vulguin fer aparcaments, ja que si el carrer ja és prou estret, ara imagineu si han de començar a entrar i sortir cotxes. El que produirà es un col·lapse a l’estiu que no es podrà circular a la zona. Nosaltres proposem que els aparcament vagin fora d’aquí, el que passa és que ara s’han capficat en què volen enderrocar l’edifici i després construir, tot i que no sé amb quins diners ho faran”. Per últim, els socialistes es van referir a les al·legacions presentades als plans parcials urbanístics del sector 22b i sector 21 polígon industrial. Segons el PSC el govern de CiU té plantejat que el nou eixample del poble tingui un disseny de ciutat dormitori, que l’únic que farà es convertir la zona en un gueto i que ells pensen que el millor hagués estat pensar en un plantejament de poble mediterrani. Segons van dir, tampoc estan d’acord amb la planificació de l’ampliació de la zona industrial i l’organització dels accessos a la mateixa.

Febrer-març 2008 | pàg. 10

Quatre Cantons

Política ERC

ERC creu que CiU abusa de la majoria absoluta Els republicans tampoc entenen perquè servirà l’oﬁcina tècnica que vol crear l’equip de govern.

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

Francesc Callau ERC va carregar ahir contra la manera de fer política de l’equip de govern de CiU. Els republicans van demanar que l’equip de govern s’apliqui a l’hora de promoure criteris democràtics a les seves estratègies, ja siguin en l’àmbit econòmic o en l’àmbit urbanístic. Segons Jordi Gaseni, portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, CiU hauria de pensar més amb els partits que estan a l’oposició a l’hora de fer prevaldre la seva majoria absoluta. Segons Jordi Gaseni, “ara entenc el que és una majoria absoluta. És presentar-te 7 milions d’euros 5 minuts abans del ple i com que tenim majoria ho aprovarem i ja està. Que presenten al·legacions, no cal patir, ja que com que tenim majoria absoluta, tal com ens aniran arribant, les llençarem a la paperera o si ens demanen un ple per a refer el pressupost no cal, que tenim majoria absoluta. Nosaltres continuarem intentant parlar amb ells per intentar arreglar coses”. Gaseni va criticar que CiU els presentes 5 minuts abans de començar el ple, una esmena de més de 7 milions d’euros a la proposta de pressupostos que se’ls havia explicat en la comissió informativa. Per a Gaseni, la gravetat del cas s’incrementa quan, a més, l’equip de govern pretén aprovar un crèdit que ajudi a suportar

un pressupost basat en els convenis urbanístics. ERC no entén tampoc que és el que persegueix CiU amb la creació d’una oficina tècnica paral·lela. Segons Jordi Gaseni, “ens agradaria que ens expliquessin què serà aquesta oficina i quins projectes s’han de realitzar. No sé perquè tenen por de que nosaltress coneguéssim aquesta informació, ja que si ens l’ oculten, ens faran pensar malament. A més, governant amb majoria absoluta això no hauria de ser així. Noslatres i els altres partits de l’oposició representem a una part de la ciutadania i haurien de fer un exercici democràtic”. ERC també es va queixar que l’equip de govern va presentar el pressupost esmenat al Ple sense el corresponent informe d’intervenció, cosa que creuen, un clar símptoma d’amagar informació cap a l’oposició. Un dels aspectes més criticats pels republicans és la inversió addicional de 2 milions d’euros al pressupost de la piscina, que passarà de 3 a 5 milions d’euros després d’una actualització de preus i projecte. ERC ja ha anunciat que presentarà al·legacions al pressupost i farà valdre els seus drets. Segons Jordi Gaseni, “sé que estem a l’oposició, però se’ns podria tenir en compte i tenir-nos informats, ja que si no és així, haurem de fer valdre els nostres

drets i això vol dir fer al·legacions al pressupost. Segurament es quedaran damunt de la taula, però sí que haurem d’estudiar quines accions podem fer. Volem informar-nos per gent experta que pugui assegurarnos que l’Ajuntament no es pot enfonsar, ja que jo ho veig molt magre. Tinc la sensació com si l’Andreu Martí d’aquí a tres anys no es vulgui presentar com a alcalde. És una sensació similar a aquell que està en un pis de lloguer i amb un rampell va a intentar sortir-se’n com pugui”. Els republicans també es van mostrar contraris a la carretera de la costa, que pensen que perjudicarà l’entorn de la costa sud de l’Ametlla de Mar, sobretot la zona més pròxima a la platja de l’Estany Podrit. Segons els republicans, les necessitats d’emergència no són prou argument per tirar endavant aquesta carretera que tindrà un pressupost de 4 milions d’euros. Segons ERC aquests recursos haguessin estat més ben utilitzats destinant-los a projectar una nova entrada a la població. Respecte al tema de l’aparcament soterrani que l’equip de govern vol tirar endavant a les escoles velles, ERC va manifestar que, en principi, no el veu malament, tot i que no es pronunciaran definitivament fins que coneguin el projecte i se’ls doni més informació.

El PSC presenta al·legacions a dos plans urbanístics aprovats Araceli Domínguez El passat 29 de gener, el PSC va presentar al·legacions al Pla Parcial Urbanístic del sector 22B-1, que es va aprovar inicialment en comissió de govern el 21 de desembre passat. Segons els socialistes, aquestes al·legacions intenten millorar l’ordenació urbanística de l’ampliació del casc urbà de La Cala. Diuen, per exemple, que aquest pla parcial no respon al model de poble mediterrani i mariner típic com ara el nostre sinó més aviat sembla el disseny d’una ciutat dormitori semblant a les que envolten les grans ciutats i de les que, més aviat, donen ganes de fugir perquè assoleixen la categoria

de guetos i, a la llarga, donen problemes socials i de convivència. Antonio Espuny afegí, a més, que “aquest disseny no es correspon a la realitat del poble. Nosaltres creiem que l’ampliació del poble ha de ser una continuïtat del que som ara i volem seguir essent en el futur. Un model de poble mediterrani, un poble amable, on la gent s’hi trobi bé vivint en les seves cases”. Altres al·legacions a aquest pla són la creença que la zona verda s’hauria d’ubicar al mig de la zona edificable aprofitant l’orografia del terreny per convertir-se en un punt d’encontre social i en zona d’esbarjo o que l’actual zona verda hauria de ser

zona comercial i de restauració i, tot i aprofitant la servitud de l’autopista, crear al davant de la zona esportiva una gran zona d’aparcament. Així, a més, insisteixen els socialistes, es reduirien els costos de les indemnitzacions de les construccions existents. Suggerències tècniques D’altra banda, també els socialistes van presentar al·legacions al Pla Urbanístic del sector 21, que també es va aprovar en comissió de govern el mateix dia 21 i que tracta de l’ampliació del polígon industrial. Antonio Espuny deia al respecte que “en aquest cas són al·legacions de caràcter tècnic, bàsicament desti-

nades a millorar el disseny urbanístic del sector. Espero que el govern sigui receptiu i que ens faci cas perquè les millores que hi proposen repercutiran directament en la millora del dibuix del polígon industrial”. El PSC proposa, per exemple, construir la rotonda que es preveu a la zona a la mateixa altura de l’actual carretera d’accés al polígon entre d’altres canvis que indiquen en les seves al·legacions, com ara que la unió entre la carretera ja realitzada de l’antic pla parcial i l’actual s’hauria de produir a la cruïlla que hi ha a pocs metres, desplaçant l’edificabilitat de la parcel·la afectada al nou pla parcial.

Febrer-març 2008 | pàg. 11

CIU

CiU assegura que mantindrà el ritme d’inversions durant els 4 anys Els nacionalistes consideren que la majoria absoluta és l’eina que els ha donat els ciutadans per governar i prendre decisions importants.

la legislatura i garantir que el ritme de Francesc Callau El Grup Municipal de CiU va mani- creixement del municipi no baixarà festar tenir clars els seus objectius durant els pròxims 4 anys. Segons per a l’actual legislatura. Després Joan Pere Gómez, regidor del Grup d’algunes crítiques per part dels Municipal de CiU, “aquesta esmena partits de l’oposició, els nacionalis- ens permetrà que tot l’esforç i la intes han explicat que governar no és versió que la gent ha vist al carrer abusar i han advertit que continuaran durant quatre anys i que ens ha valrectes en el camí traçat per aconse- gut el premi electoral de la majoria guir millorar i aixecar el nivell del be- absoluta, es pugui continuar fent amb la mateixa força. El poble ha nestar dels ciutadans. Pel que fa a l’aprovació del pressu- agafat un bon ritme amb obres al capost de 23 milions d’euros amb el vot rrer, a les platges, a molts llocs que contrari dels tres partits de l’oposició, fan que aquest sigui el poble que voCiU va dir que tampoc els ha de pre- lem. Aquesta esmena farà possible ocupar aquest fet, ja que en els da- garantir al poble que no baixarem el rrers 20 anys, cap dels pressupostos nivell d’inversions”. proposats per l’equip de govern de Pel que fa a l’oficina tècnica que torn, han tingut el suport de l’oposició. l’equip de govern vol crear i que així CiU ha qualificat els pressupostos ho reflecteix en els pressupostos, de valents i d’acord amb la realitat Joan Pere Gómez, com a regidor econòmica moment, del on primen les inversions i la planificació per a tota la legislatura, donat que diuen, que no governen a un any vista. CiU ha explicat que entén que els partits hagin de fer la seva feina de fiscalització de tots aquells temes que els preocupen, però que els ciutadans Joan Pere Gómez Comes i Xavier Llambrich Bono de CiU. de la Cala els van donar majoritàriament la confiança perquè d’Urbanisme va dir que el poble es continuessin amb el mateix ritme troba davant d’un important volum d’inversions que la legislatura pas- de feina urbanística per la posada sada i que si això vol dir prendre de- en marxa de tres plans parcials com cisions valentes i importants, que no són el sector 22b1 i 22b2 i l’ampliació dubtaran a fer-ho, sense preocupar- del sector 21 del polígon industrial, los l’oposició i si el fet de posar en a més d’uns quants plans parcials marxa la seva voluntat de govern i de privats que ha més de generar la posar en marxa i complir les propos- demanda de llicències d’obres, tamtes per a la demanda de solucions bé generaran una sèrie d’inversions extrasectorials, que fan necessari dels ciutadans. Respecte a la tan criticada esmena dedicar-hi més recursos, però sense presentada pel propi govern a la pro- carregar l’Ajuntament de personal. posta inicial dels seus pressupostos, Segons Joan Pere Gómez Comes, Joan Pere Gómez Comes va dir que “tot això porta un volum de feina és l’eina que els ha de permetre man- increïble i que es basic perquè tenir el nivell d’inversions durant tota l’Ajuntament pugui gestionar tots

els ingressos i que tots vagin a inversions. Ara generem recursos, però necessitem una sèrie d’eines per executar-los. Quan s’acabarà aquesta feina, no crearem cap estructura fixa a l’Ajuntament, ja que s’acabarà el contracte i no haurem carregat el pressupost municipal d’una despesa fixa de més personal i que, en ocasions, quan s’ha acabat la feina concreta, l’Ajuntament ha hagut de carregar-se damunt. Després l’oposició ens diria que contractem massa personal”. CiU va defensar també la recuperació del projecte de la Carretera de la Costa que va criticar ERC. Segons els convergents la proposta de destinar els diners del PENTA al nou pont s’ha desestimat perquè el pont se finançarà a través del Pla Parcial del sector 22b i que aquests 4 milions d’euros procedents del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona s’han d’aprofitar. Xavier Llambrich Bono, “no entenc com estan disposats a rebre diners procedents del PENTA per fer un pont i no per fer la carretera de la costa. Nosaltres ja hem trobat una altra solució al pont i finançament pel pont i així poder continuar amb la carretera de la costa. Dir com algú ha dit que no vol aquests diners per venir d’on vénen em sembla exagerat. Les nuclears no ens les trauran i, ara, continuar negant l’arribada d’inversions, quan ja fa molts anys que quan mirem per la finestra veiem les nuclears, no ho entenc i més si la repercussió econòmica és per al meu poble”. Continuant amb el tema urbanístic i segons els nacionalistes, el POUM(Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) serà aprovat provisionalment durant aquest primer trimestre i al llarg del semestre podria ser aprovat definitivament.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 12

Política Duran i Lleida: “Si CIU és decisiva a Madrid també ho serà a les Terres de l’Ebre” Antoni Duran i Lleida, cap de llista de la coalició Convergència i Unió (CIU) a les eleccions generals del 9-M, va visitar l’Ametlla de Mar per La Candelera i va parlar-nos sobre les intencions de CIU a Madrid respecte a les nostres comarques.

Josep Antoni Duran i Lleida.

Araceli Domínguez Les passades festes de La Candelera, van comptar amb la presència d’alguns polítics que van voler participar d’una manera o d’altra a alguns dels actes organitzats per la Comissió de Festes per a l’ocasió. Vam tenir l’oportunitat de veure a Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que va inaugurar l’escultura Braços i Rems, també vam veure a Artur Mas, que va ser present a la lectura del pregó de Festes a càrrec de Jordi Sargatal, a Jordi Jané, cap de llista per la circumscripció de Tarragona al Congrés del Diputats en les properes eleccions i Josep Maldonado, candidat pel Senat per Tarragona, que van participar a la processó de La Candelera. A més, vam poder veure a Antoni Duran i Lleida, president d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i cap de llista de la coalició Convergència i Unió (CIU) a les eleccions generals del 9-M, que va participar a la processó de la Mare de Déu de la Candelera i que, abans de fer-ho, ens va concedir unes paraules sobre el perquè de la seva

presència a La Cala i, com no, sobre l’elecció del nou govern espanyol. Duran i Lleida afirmà ser molt conscient de la importància que aquest acte té per a tots el habitants de la vila i digué “sentir-se feliç per poder acompanyar durant una estona els caleros en celebració la més preuada de la Festa Major”. D’altra banda, pel que fa a les eleccions generals, Duran i Lleida es mostrà optimista respecte als resultats que pot obtenir CIU. El cap de llista per Barcelona pensa que el dia 9 de març “poden anarnos molt bé les coses perquè la gent sap que a Catalunya les coses no rutllen com deurien i no se’ns respecta com abans. Tot i això hem de treballar perquè així sigui fins l’últim moment. Les enquestes no són fiables. L’ única cosa fiable són els resultats a les urnes”. Prestigi català Segons el president d’Unió, Catalunya necessita recuperar el prestigi que tenia abans i això passa per tenir a Madrid “una Convergència i Unió molt forta” perquè, per exemple, no vénen bons temps pel que fa a l’economia i que, en aquest sentit, el seu partit sempre ha estat garantia de solidesa. A més, afegí que “també se’ns ha de respectar en el tema de l’estatut”. En concret, pel que fa a les Terres de l’Ebre, Duran creu que és un territori molt abandonat que ni el PP ni el PSOE han tractat bé. El cap de llista al Congrés per CIU afirma que entén aquest sentiment d’abandonament

perquè “sóc lleidatà i sé el que és sentir-se discriminat a Barcelona”. En aquest sentit, afirma que se sent molt capaç de defensar les nostres comarques a Madrid “juntament amb els caps de llista d’aquí, gent com Jordi Jané al Congrés o Josep Maldonado i Salvador Pallarès al Senat” i assegurà que “si CIU és decisiva a Madrid també ho serà a les Terres de l’Ebre”. Més inversions Duran i Lleida afegí que del Pla d’inversions previst a les nostres comarques no s’ha gastat ni un cèntim, i que seguim tenint un Ebre amenaçat. En concret, pel que fa a la nostra població, el cap de llista de la coalició nacionalista, creu que “l’Ametlla ha de ser un punt neuràlgic del pas de l’eix mediterrani”. I per aconseguir-ho, prosseguí, cal dotar el territori “d’una bona autovia paral·lela a l’autopista que sigui gratuïta, una bona línia de ferrocarril d’alta velocitat i d’una bona connexió amb la resta de l’Estat, a més de majors inversions en altres temes ”. Decisions molt importants Duran i Lleida es fa càrrec que hi ha molta gent desencantada de la política i que des d’aquí potser pensem que no ens afecta les decisions que es prenen a Madrid. Però, contràriament a això, en temes d’ educació, seguretat i immigració entre d’altres “es prenen moltes decisions que ens afecten”, digué. Per això, Duran confia que els seus votants no es quedin a casa el dia 9 perquè, a més, “els votants socialistes i del PP surten tots”. Surti qui surti ens necessita D’altra banda, pel que fa als pactes, Duran afirma que “qui vulgui governar ens necessita perquè el vot de CIU és decisiu sobretot tenint en compte que encara no se sap qui guanyarà”. I qui ho faci, diu, “haurà d’acceptar les condicions que posi CIU”. Al respecte convida a fer una reflexió a la gent de les Terres de l’Ebre a l’hora de triar el seu vot perquè, insisteix, “amb nosaltres els anirà millor a la gent que viu aquí”.

Febrer-març 2008 | pàg. 13

Infraestructures El tanatori estarà acabat a finals d’any Després d’un temps de demora, finalment, s’han posat en marxa els treballs d’anivellament del terreny i les màquines ja aplanen els terrenys per poder començar les obres de construcció de l’edifici.

Araceli Domínguez Després d’endarrerir-se el projecte del tanatori de l’Ametlla de Mar durant un temps, finalment, dimarts 29 de desembre, van començar els treballs per poder-se construir i, amb tota probabilitat, estarà enllestit a finals d’any. En concret, aquell dia, ja s’estava anivellant tot el terreny i les màquines començaven a remoure el terra. Aquest retràs s’ha produït, d’una banda, perquè Urbanisme no havia donat el seu permís de construcció. Així doncs, per agilitzar el tema, l’Ajuntament es va reunir amb la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre que es va mostrar receptiva per tirar endavant el projecte en tractar-se d’una obra d’interès públic. D’altra banda, hi havia un greu problema amb els accessos però, després de les negociacions de l’Ajuntament amb la diputació de Tarragona, es va aconseguir un permís provisional per habilitar l’entrada al tanatori a l’espera de l’arranjament d’aquest tram de la TV-3025 que va des de l’autopista a la carretera N-340 on s’ha d’afegir el nou carril d’acceleració i desacceleració. A dos bandes Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme del consistori deia que “hem tingut mots problemes a l’hora de posar en marxa el tanato-

Les màquines ja treballen al solar del tanatori.

ri i entenc que la gent de La Cala s’hagi posat nerviosa perquè això ha trigat més del que l’Ajuntament hagués volgut. Per véncer les dificultats, d’una banda, hem hagut de demanar un permís provisional justificant la petició que l’edifici és d’interès públic i poder així avançar en les obres i, d’altra, hem hagut de demanar un permís provisional a la Diputació per habilitar un accés perquè aquest organisme és el que gestiona la TV-3025”. Per la seva banda, Antoni Viñas, gerent de Funerària Domingo, volia agrair a l’Ajuntament “la seva col·laboració però, sobretot, al regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez

Comes, perquè crec que sense la seva dedicació i interès haguessin trigat més temps degut a tots els requeriments i peticions que els diferents organismes supramunicipals ens han exigit”. Funerària multinacional La funerària Domingo pertany a l’única multinacional del sector, Funespaña, que, a més, també és l’única empresa d’aquest tipus que cotitza en borsa. La funerària fa temps va iniciar un pla d’expansió a diferents municipis de les Terres de l’Ebre que la va dur a Alcanar, Ulldecona, Santa Bàrbara, Deltebre i, ara, a l’Ametlla de Mar.

Aprovat el projecte de reforma i ampliació del CAP Ametlla En breu s’iniciaran els treballs llargament esperats que han de renovar l’ambulatori per donar millor servei a tots els ciutadans.

L’ampliació del CAP ocuparà l’actual dependència de l’ambulància.

Araceli Domínguez Dijous 14 de febrer, la junta del govern municipal va aprovar el projecte de reforma i ampliació del Centre d’Atenció Primària de l’Ametlla de Mar que tindrà un cost total de 1.400.000 euros. Andreu Martí, alcalde de la població es mostrà molt satisfet perquè “és una molt bona notícia. Encara que no és competència directa de l’Ajuntament hem lluitat un dia sí i altre també durant molt de temps perquè sabem que la vila ha de millorar aquest servei que no dóna a l’abast amb una població en constant creixement i que s’incrementa en períodes de vacances o de cap de setmana”.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 14

Infraestructures Edifici espaiós L’edifici tindrà una superfície total de 1188 metres quadrats dels quals 400 seran nous de trinca i gairebé 800 correspondran a la zona a habilitar. De fet, al projecte de reforma i ampliació s’especifica que es vol actuar el menys possible sobre l’estructura de l’edifici actual. Per aquest motiu es mantindrà l’escala actual tot i que a nivell de planta baixa es proposa una modificació de l’accés al nucli d’escales. Per contra, s’ha previst un nou ascensor amb més capacitat i adaptat per donar fluïdesa de comunicació amb la planta primera on se situa la part principal de les consultes. Nova distribució La distribució de l’espai queda així

de la següent manera: el soterrani es destinarà per a usos de magatzem i serveis com ara neteja, residus i magatzem general i clínic. La planta baixa es divideix en vàries àrees: gerència, amb dos despatxos, administració, biblioteca i arxiu. L’entrada, amb vestíbul, recepció i dos serveis públics. La zona d’atenció continuada dividida en presa de mostres, sala d’espera, infermeria, consulta, boxes i brut. I l’àrea de personal sanitari amb diferents vestidors, dos dormitoris per als metges i dues sales de descans. A la primera planta, hi hauran tres àrees: una per a medecina general, amb dos banys, cinc consultes i espai d’espera, una altra àrea polivalent amb altres cinc consultes i una altra zona d’espera i l’àrea de pe-

diatria amb dos consultes i dos sales d’infermeria. Per últim, la planta segona es reserva per a magatzem, vestuari, cambra d’ascensor, espai per a clima més bomba, caldera més acumulador i la novetat, la sala d’educació sanitària on s’oferiran xerrades i conferències als usuaris de l’ambulatori sobre temes relacionats amb la salut. Temps de concrecions Ara és temps de concretar dates d’inici per començar les obres, que s’espera que siguin imminents i habilitar un espai que aculli els serveis sanitaris mentre es produeixen els treballs de reforma i ampliació de l’ambulatori que s’espera estiguin enllestits en un any i mig.

Comencen les obres de remodelació de la façana marítima Les obres de construcció de la passarel·la de vianants han començat en el termini previst. Ara s’espera que, en breu, es doni inici a la reforma de la llotja i a diferents serveis per al moll de llevant. Els tres projectes han suposat a Ports una inversió de 400.000 euros.

Les obres han fet necesàries regular el trànsit a la zona.

Araceli Domínguez El passat 18 de febrer començaren les obres de construcció de la nova passarel·la que facilitarà el trànsit als vianants i integrarà millor el front marítim amb el dic de recer. La passarel·la va adossada al vial de circulació del port que s’haurà d’eixamplar cap al mar, des de la rotonda d’entrada al dic de llevant fins a l’aparcament de l’antiga llotja, per guanyar un espai, precisament, que doni cabuda a la passarel·la. La passarel·la, que tindrà 2 metres d’amplada i 71 metres de llargada, s’equiparà amb una barana d’acer inoxidable per millorar la seguretat dels vianants. A la part central del seu recorregut es mantindrà la roca que hi ha amb l’anella on s’amarraven les embarcacions antigament. Aquesta roca s’arreglarà i s’il·luminarà per integrar-la en el port com a element

emblemàtic de la comunitat pesquera de la Cala. Les obres s’han adjudicat per un valor de 89.420 euros i es preveu que estiguin enllestides en un termini de dos mesos i mig. Rehabilitació de la llotja de peix D’altra banda, en breu, també començaren les obres de restauració de la llotja de peix que permetran rehabilitar la nau de venda de peix per millorar i adequar les seves instal·lacions, d’acord amb les necessitats actuals dels usuaris, els nous requisits sanitaris i les bones pràctiques ambientals de la pesca. La llotja es distribuirà en cinc àrees: oficines, sala de subhastes, sala de manipulacions i expedició, sala d’actes i un bar. Aquest projecte, a més, permetrà l’adaptació de les àrees de treball amb criteris de funcionalitat i previsió de futur per a l’activitat pesquera. Així, les instal·lacions s’adequaran a les noves mesures sanitàries de la Generalitat pel que fa als paviments de les zones de treball, tancaments de portes i finestres i revestiments de parets, entre d’altres elements. Aquest projecte s’ha adjudicat per un import de 213.909 euros i es preveu executar en un termini de 2 mesos. Dotació de nous serveis al moll de llevant L’altra actuació prevista al port de l’Ametlla de Mar i que també s’ha d’iniciar en els pròxims mesos és la

dotació dels serveis elèctrics per a la flota pesquera en el moll de llevant i en una part de la zona interior de la dàrsena pesquera. El projecte s’ha adjudicat per un import de 93.732 euros i es preveu portar-lo a terme en un termini de set setmanes. Aquesta actuació preveu la construcció de noves canalitzacions per a l’abastament de distribució elèctrica així com la instal·lació de torretes de servei. Aquests nous serveis s’instal·laran a la zona d’atracament de les embarcacions pesqueres i a la segona alineació del moll de llevant, al dic de recer. Inversió molt important Les tres actuacions suposaran una inversió total de gairebé 400.000 euros que finança en la seva totalitat Ports de la Generalitat. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i responsable del Comitè Executiu de Ports de la Generalitat explicava que “per part de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè, tota aquesta feina que havíem fet conjuntament amb el sector pesquer, en concret amb la Confraria de Pescadors, la veurem materialitzada en la realització de la llotja nova i també tindrem un parell d’actuacions al port que són actuacions plantejades per aquest any.“ Aquestes tres actuacions, sens dubte, faran que la nostra façana marítima visqui un canvi radical.

Febrer-març 2008 | pàg. 15

L’escultura Braços i Rems ja dóna la benvinguda a l’entrada de l’Ametlla de Mar L’obra, de l’escultor local Joan Martí, s’inaugurà el dia de La Candelera en presència de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que presidí l’acte.

Imatge del dia de la inauguració.

Araceli Domínguez El dia 2 de febrer, Diada de La Candelera, es va inaugurar l’escultura Braços i Rems, que dóna la benvinguda a l’entrada a La Cala, en presència de l’escultor Joan Martí, el seu creador, i el pintor Joan Rebull, ideòleg de l’obra, del coordinador del projecte, Enric Estruch, de l’alcalde de la població, Andreu Martí i del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que presidí l’acte. Precisament ha estat la Diputació de Tarragona, l’organisme que ha sufragat les obres d’adequació d’aquest

espai que han costat uns 400.000 € L’escultura, que està situada a l’illot central de la nova rotonda d’accés al municipi, està feta en bronze de 5 mm de grossor al que segueix en el seu interior una subestructura d’acer per garantir la seva forma. Fa 4 metres d’alçada i està suportada per una mena de dau de formigó que fa 6x5x1.50 m. Tanmateix, la base està folrada per una peanya de fusta de Guinea. El cost total de l’obra, a càrrec de l’Ajuntament, és de 142.000 euros. Millora estètica L’escultura dignifica i millora estèticament aquest accés dotant-lo, alhora, d’un fort simbolisme perquè l’obra ret homenatge als homes i dones de la mar que, en definitiva, són el passat, el present i el futur de La Cala. A més, pretén ser una bona carta de presentació de cara als visitants. Andreu Martí, alcalde de la població comenta que “l’obra escultòrica Braços i Rems vol erigir-se en un símbol perquè mai no oblidem d’on venim.

Respirem un aire a mar que no podem ni volem oblidar perquè és part imprescindible de les nostres arrels i també, sense dubte, com també ho és de les nostres vides presents i ho serà de les generacions que estan per venir. Així doncs, Braços i Rems és un homenatge al nostre passat però també representa el món present i la mirada al futur”. Recordem que les obres de construcció a la rotonda de l’entrada a la població on ara s’ha instal·lat l’escultura van començar el 15 de setembre i han estat possible gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la Diputació de Tarragona. Les obres contemplen, a banda de la rotonda, la renovació dels sistemes de reg, enllumenat i drenatge de la via, així com la substitució de les baranes dels ponts sobre l’autopista i la via del ferrocarril per unes de noves d’acer galvanitzat. Per últim, l’actuació es complementarà amb la senyalització horitzontal i vertical i l’abalisament corresponent.

La zona escolar tindrà una pantalla de contenció acústica i de seguretat Després de bastants anys darrere d’aquesta infraestructura aïllant de sorolls i possibles perills per als estudiants de l’institut i de l’escola bressol, ﬁnalment Adif ha tret a concurs l’adjudicació de les obres que ﬁnancen el consistori, el departament d’Educació i RENFE.

Araceli Domínguez Fa d’anys que La Cala reclama per al complex escolar una tanca de seguretat i aïllament acústic que separi aquesta zona de la via del tren. Doncs bé, aquest 17 de gener, ha sortit publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la resolució de l’empresa Administradora d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) en la que s’anuncia que es treu a concurs públic l’adjudicació de les obres definides en aquest projecte per un valor de 260.000 euros. L’execució de les obres tenen un plaç de sis mesos. Mari Carme Martí, regidora d’Educació explicava que “l’equip de govern estava molt content d’haver rebut aquesta bona notícia. Ara ja ha sortit al BOE el pressupost base de licitació per un import de 260.000 euros. La presentació de les ofertes es pot fer fins al 6 de març. Una vegada acabat aquest projec-

te s’adjudicaran les obres i en uns mesos tindrem feta aquesta pantalla acústica i de seguretat”. Una història antiga Recordem que ara fa set anys, els alumnes de l’institut Mare de Déu de la Candelera es queixaven dels sorolls que ocasionaven els trens al seu pas per les instal·lacions escolars. Arrel La pantalla s’ubicarà entre la via i els centres educatius. d’aquestes queixes, ADIF i l’Ajuntament van signar un conve- que posarà la meitat del cost que hani de col·laboració al 2005, un cop via d’assumir l’Ajuntament. estudiades totes les reclamacions, i veient que eren absolutament justi- Aquesta actuació conjunta entre ficades, per tal de signar el proble- l’Ametlla i Adif s’emmarca dintre de ma amb un mur d’aïllament, el que l’anomenat “Convenio Marco de Cofinançarien a mitges. Posteriorment, laboración entre RENFE y la Federala regidora d’Educació, Mari Carme ción Española de Municipios y ProMartí, va aconseguir implicar en el vincias” que té la finalitat d’integrar el projecte al Departament d’Educació, ferrocarril a l’àmbit urbà.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 16

Societat La Policia Local presenta les Memòries 2007 La Regidoria de governació fa públic el recull de les memòries de la Policia Local de 2007 en les que destaquen el descens de les denúncies per delictes contra la propietat.

tats i s’han imposat 23 denúncies per infraccions a la Llei de protecció d’animals. Tanmateix, a banda dels serveis de prevenció i vigilància, s’han fet serveis de policia administrativa com demostren els 1781 informes confeccionats on destaca en número la tasca per millorar la via pública amb la detecció de 312 deficiències a les que s’ha donat solució.

Àngel Marí, sergent en cap de la Policia Local i Xavier LLambrich, regidor de Governació. Araceli Domínguez

La Regidoria de Governació de l’Ametlla de Mar ha fet públic el recull de les intervencions més importants realitzades pels agents de la Policia Local en el transcurs de 2007. El recull fa referència a seguretat ciutadana, trànsit, medi ambient, policia administrativa i tasques assistencials. En l’apartat de seguretat ciutadana, destaca “la reducció de les denúncies presentades per delictes contra la propietat. La intenta tasca realitzada pels membres de la Policia Local en aquest apartat, 186 controls de vehicles i un total de 627 persones identificades, han donat un resultat de 40 detinguts”, diu Àngel Martí, sergent en cap de la policia de l’Ametlla de Mar. Malgrat tot, els robatoris a vivendes han pujat

lleugerament respecte al 2006 amb 78 denúncies, 30 de les quals s’han produït a zona rústica i 24 a la urbanització Tres Cales. D’altra banda, han disminuït els furts a 69 enfront els 79 que va haver al 2006. Actuacions de trànsit En matèria de trànsit les xifres també són destacables. Els agents han actuat en 90 accidents i en 108 guals. També s’han reduït en un 25% les denúncies de trànsit i s’ha aconseguit que hi hagi menys ferits dintre del terme municipal mitjançant les anomenades polítiques de prevenció. En medi ambient, destaca la tasca realitzada pel que fa al sistema de recollida i gestió d’animals abandonats. S’han recollit 149 gossos perduts dels quals 20 han estat adop-

Atenció a les queixes Les queixes de ciutadans pugen a 1670. D’aquestes, en 152 ocasions els agents han fet de mediadors en conflictes entre particulars, una tasca cada cop més valorada per la població. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació: “Un cop hem fet balanç de les actuacions fetes per la policia l’any 2007 i havent confeccionat ja les memòries podem veure que pel que fa a les actuacions dels nostres agents s’ha seguit una línia ascendent pel que fa a la qualitat dels serveis, sobretot si tenim en compte que la Policia Local està oferint molts més serveis dels que hauria de donar degut a què encara no s’ha fet el desplegament de mossos. Per la nostra banda, continuarem treballant perquè l’any 2008 també tinguéssim un resultats positius”. La Policia Local insisteix que aquests resultats no haurien estat possibles sense la col·laboració desinteressada dels ciutadans sense la que, diuen, no podrien realitzar la seva tasca de manera eficaç.

Detenen a un menor per agressió amb arma blanca Els agents van decomissar a l’adolescent dos ganivets de cuina de grans dimensions.

El passat cinc de febrer, sobre les sis de la tarda, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la detenció d’un noi de 14 anys de nacionalitat brasilera que resideix a la població per un intent d’agressió amb arma blanca al seu germà i a la seva mare.

Els agents van ser alertats per la mare del noi que, juntament amb el germà, es van poder refugiar a l’interior d’una de les habitacions del domicili familiar. En arribar a la casa, els agents van decomissar a l’adolescent dos ganivets de cuina de grans dimensions.

Sembla ser que els fets es van iniciar per una discussió sobre unes sabates. Afortunadament, ni la mare ni el germà van patir ferides, tot i que el noi sí va causar danys a la vivenda. El jove ha passat aquest matí a disposició de la fiscalia de menors de Tarragona.

Febrer-març 2008 | pàg. 17

Les urbanitzacions, una prioritat per al govern municipal encara queda molt per fer, sobretot tenint en compte que han patit una deixadesa històrica i que estem parlant d’una extensió de més de 55 km de carrers lineals, en el cas concret de Tres Cales. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, ens explicava que “per al govern és una prioritat poder donar sortida a les necessitats que tenen les nostres urbanitzacions, que són moltes. En especial a Tres Cales. En aquests moments hem pogut consolidar el Cala Bus, arreglar el clavegueram, fer la neteja de les zones verdes i passadissos i asfaltar els carrers entre d’altres treballs”.

Oficina d’Atenció al Ciutadà de Tres Cales.

La Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions mostra la seva satisfacció per la feina feta, tot i ser conscients que en els pròxims anys s’haurà de continuar dedicant-los molta atenció. Araceli Domínguez La Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ha fet el balanç de la feina feta durant el passat 2007. Tot i que es mostren satisfets pels serveis que s’han donat són conscients que

Una oficina consolidada També s’ha fet un gran esforç per consolidar l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) a Tres Cales ampliant l’horari amb l’objectiu d’apropar l’Ajuntament als veïns de les urbanitzacions, s’han invertit 400.000 € en posar desaigües als carrers 1 i 2 de Tres Cales, s’han col·locat senyals de tràfic, s’han senyalitzat els carrers en català i de manera homogènia i s’ha instal·lat un llistat de carrers a l’entrada de la urbanització, s’ha invertit en la neteja i manteniment dels

passadissos i s’han canviat les tapes de les escomeses perquè no estaven en condicions. A banda, a l’estiu, el consistori ha col·laborat perquè les festes de Calafat i Tres Cales fossin tot un èxit. Treball gradual Joan Pere Gómez Comes afegeix que “no obstant, necessitem més temps per fer les coses ben fetes, poc a poc, de manera gradual. És el nostre compromís”. Ara per ara, ja es mira al futur més immediat que se centra en que tothom a les urbanitzacions pugui disposar de servei d’ADSL que inclogui trucades locals gratuïtes mitjançant la xarxa Wi-Max, l’asfaltat de tots els carrers de Tres Cales i Calafat, amb els corresponents guarda-morts, el projecte d’un local social que comptarà amb una pista multiesports i on es millorarà el parc infantil per fer-lo més segur per als nens i que disposarà d’una zona d’ombra. I per últim, ja es treballa en el projecte perquè la N-340 sigui la futura Rambla de la Cala, un gran passeig de dos quilòmetres de longitud amb carrils bici que servirà per apropar els veïns de Tres Cales al poble i a l’inrevés.

Projecte d’intercanvi Acció Juvenil Aquest projecte pretén implicar els joves en accions relacionades amb la salut i l’educació física alhora que els apropa a conèixer l’entorn, intentant desenvolupar en ells el respecte pel medi ambient i l’interès per la cultura.

Araceli Domínguez Del 23 al 30 de març, l’Ametlla de Mar serà la seu del projecte d’intercanvi Acció Juvenil que acollirà 36 estudiants de tres instituts d’arreu Europa a més de l’institut Mare de Déu de La Candelera, que enguany és l’amfitrió i organitzador d’aquest intercanvi entre joves. En concret hi participen 8 estudiants de Gourdon (França), 20 de Hannover (Alemanya), 8 de Gdansk (Polònia) i 10 de La Cala. A banda, també intervenen al projecte vuit monitors, dos per cada institut. Tres anys enrere Aquest projecte neix arrel d’uns intercanvis culturals que van realitzar els estudiants caleros en els últims tres anys, precisament, amb alumnes d’educació secundària de les

poblacions esmentades. Per exemple, el primer any, a Berlín, es va fer un treball cultural sobre la ciutat i els canvis produïts durant la caiguda del mur. A França, en concret a Seignosse, es va fer un estudi sobre la mar i es va treballar l’expressió mitjançant esquetxos teatrals. I a Gdansk es va realitzar una experiència fotogràfica de la ciutat amb visites als llocs més emblemàtics i importants. Xavier Sánchez és el director de l’institut i coordina el projecte, juntament amb la professora Núria Ortiz. “L’objectiu d’aquest intercanvi és la trobada entre joves europeus de 16 a 18 anys que tenen els mateixos interessos i poden desenvolupar així projectes en comú. Per implicar-los s’han preparat un seguit d’activitats relacionades amb l’educació física i

la salut”. L’AMPA de l’institut també ha volgut contribuir amb el seu granet de sorra a la trobada oferint a tots els estudiants que hi participen un sopar de germanor. Entorn privilegiat Enguany, a la nostra comarca, els 36 alumnes faran una caminada pel GR92 entre La Cala i l’Ampolla, descobriran Les Cales de l’Ametlla a peu i el Delta de l’Ebre amb bicicleta, baixaran el riu Ebre amb piragua i visitaran les coves de Benifallet. El projecte Acció Juvenil s’està treballat mitjançant l’Associació Esportiva IES Mare de Déu de la Candelera que es va crear arran del Pla d’Esport a l’Escola i compta amb una subvenció del Ministeri d’Assumptes Socials de 17.200 euros.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 18

Societat Carnestoltes particular a l’Ametlla de Mar Així, el Rei Carnestoltes va fer la seva aparició a la nostra població durant tot el cap de setmana del 15 al 17 de febrer. Divendres dia 15 de febrer per la tarda va sortir la rua infantil amb la participació de les comparses i disfresses de la Llar d’Infants Xerinola i el CEIP Sant Jordi. Després d’una rua per la zona més pròxima als centres educatius i la zona portuària, es va llegir el testament del Rei Carnestoltes Infantil al pati del CEIP Sant Jordi.

La Regidoria de Festes va atorgar premis per valor de 1.200€.

A sobre, imatge del Carnestoltes Infantil. A sota, una imatge de la Plaça Nova que va acollir el final de la rua del dissabte.

Francesc Callau La coincidència de la Festa Major de la Candelera amb el Carnestoltes va obligar a la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a retardar aquesta darrera celebració un parell de setmanes amb l’objectiu de no restar protagonisme a cap de les dues activitats.

Rues Pel que fa a les rues organitzades per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, SS.MM el Rei Carnestoltes va arribar dissabte dia 16 de febrer a la tarda per fer el seu discurs des de la balconada de l’Ajuntament i per donar començament a la primera rua. Per la nit, la rua donà començament davant de l’Oficina de Turisme i finalitzà al Poliesportiu Municipal on es dugué a terme la Sessió de Ball de Carnaval a càrrec de l’Orquestra La Guagua i el posterior concurs de disfresses i comparses. Diumenge dia 17 de febrer per la tarda tingué lloc la darrera de les rues del Carnestoltes amb una concentra-

ció davant de l’Ajuntament i cercavila pels carrers més cèntrics de la població fins al Poliesportiu on es va fer el lliurament dels premis del concurs de disfresses. La Tarda fou amenitzada musicalment per l’Orquestra La Guagua. Concurs i Premis La Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va preparar el Concurs en cinc categories sèniors i quatre categories infantils. Pel que fa als sènior, hi va haver un primer premi de 75€ per a la millor disfressa individual (Laia Currante), 125€ per a la millor disfressa per parella (No facis tard), 180€ per a la millor disfressa de grup (Pobre Aguinaldo), 250€ per a la millor comparsa (Revolució francesa) i 265€ de premi per a la millor carrossa, que va ser compartida (Els mosqueters i De pel·lícula). Pel que fa a la categoria infantil hi va haver un primer premi de 30€ per a la millor disfressa individual (Iaia esmorzant), 40€ per a la millor disfressa per parella (La Bella i la Bestia), 50€ per a la millor disfressa de grup (Cartoon’s) i 100€ per a la comparsa (Mary Popins i els escura-xemeneies).

Els centres educatius de l’Ametlla de Mar fan vaga en protesta per la Nova Llei d’Educació Les bates dels més petits van romandre penjades per l’absència d’alumnes.

Del 70 al 80% dels professors van suspendre les seves classes recolzant la crida dels sindicats contra aquesta llei però els serveis mínims establerts van permetre que la jornada passés sense incidències. Araceli Domínguez Un 70% dels professors de l’escola Sant Jordi i de l’IES Mare de Déu de la Candelera s’afegiren dijous 14 de febrer a la vaga convocada pels sin-

dicats majoritaris del sector educatiu contra el document de bases de la nova Llei Catalana d’Educació. Serveis mínims En concret, a l’escola Sant Jordi, després de l’últim claustre del 13 de febrer, es va establir que uns 15 professors dels 50 que té el centre atendrien als nens que vinguessin a l’escola per complir amb els serveis mínims obligatoris. Així els 107 nens que van acudir dijous a classe van ser perfectament atesos pels professors que, encara que no van donar continguts lectius, sí que van poder estar per ells i els van fer activitats paral·leles als continguts acadèmics o van estar amb ells a la biblioteca

i a l’aula d’informàtica. El servei de transport i el menjador funcionaven amb normalitat. De fet, a dinar es van quedar 40 nens. Pel que fa a l’institut, es van afegir a la vaga un 70% dels professors. L’equip directiu, els conserges i els professors que no feien vaga s’encarregaren d’oferir als 120 alumnes que van anar al centre, 70 al matí i 50 a la tarda, els serveis mínims obligatoris. Els alumnes i professors que tenien classe la van fer amb normalitat i, els altres, restaven dintre de les aules fent altres activitats per ocupar el temps. En ambdós centres la jornada va transcórrer sense cap incidència.

Febrer-març 2008 | pàg. 19

Reunió de Salut a Tortosa La regidora Anna Gallart va posar sobre la taula temes sanitaris pendents en una reunió amb les màximes autoritats del govern català en temes de salut de les Terres de l’Ebre

Araceli Domínguez El passat 12 de febrer, la regidora de Sanitat, Anna Gallart, i el portaveu del govern, Antoni Montagut, es van reunir a Tortosa amb el delegat territorial de Salut a les Terres de l’Ebre, Ismael Roldán, el gerent al territori de l’Institut Català de Salut (ICS), Carles Tobar, i el director d’Atenció Primària a les comarques ebrenques, Jordi Masqué, per comentar-los, un cop més, les mancances que pateix el nostre municipi en termes sanitaris.

En concret, es van posar sobre la taula les queixes dels usuaris del CAP pel que fa a l’atenció al taulell. Els representats del govern es van comprometre a millorar aquest servei procurant una atenció més acurada a les persones que s’hi adrecin. Recollida de receptes Un altre tema que va sortir a la reunió va ser el temps de recollida de receptes que, en principi, és de 24 a 48 hores però que, a la pràctica, pot ser d’una setmana. Els delegats de la Generalitat van confirmar als representats del govern municipal que es procuraria que les receptes es lliuressin en el temps establert a priori. A més, també es va arrencar un compromís verbal per fer millores en el servei d’infermeria. Malgrat tot, els representats territorials de Salut van puntualitzar pel que fa a tots aquests temes que, segons una enquesta telefònica feta a veïns de la població, els serveis sanitaris, en concret els temes relacionats amb l’ambulatori, en general, satisfeien al públic. La regidora, en aquest punt, es va mostrar molt sorpresa i va demanar-los si podia veure els resultats

d’aquesta enquesta. Evidentment, els delegats del govern català es van comprometre a fer-li arribar. Trobar solucions Anna Gallart, regidora de Sanitat, ens resumia així la trobada amb els dirigents de Salut: “Es tractava de trobar una solució per tal de millorar l’atenció sanitària al CAP de l’Ametlla. Els hi vam treure, per exemple, el compromís que hi hauria més comunicació entre la gent del poble i els treballadors de l’ambulatori, en definitiva la millora de l’atenció al públic i al taulell. També els van fer saber que una de les queixes més importants dels usuaris és el temps que triguen en poder disposar de les seves receptes. Ens van dir que intentarien que això s’escurcés”. Conveni amb el SEM Per últim, Anna Gallart els hi va fer lliurament del conveni del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb el Servei d’Urgències Municipal (SUM) perquè se l’estudiessin. Aquest conveni servirà per equiparar les funcions de l’ambulància municipal amb la del 061.

La Regidoria i el Departament treballen per millorar els serveis del CAP.

L’espai del CAP Informació d’interès sobre medicació crònica i comunicats de baixa

El CAP l’Ametlla ofereix als usuaris que recullen la medicació crònica i els comunicats de baixa al taulell de l’ambulatori, des de les

08.00h fins les 22:00 h de dilluns a divendres i de 08: 00 a 15:00 hores els dissabtes. Pel que fa a la medicació crònica, és convenient que, periòdicament, els usuaris que en facin ús parlin amb el seu metge perquè els actualitzi els fulls de medicació (que tenen una vigència d’un any) ja que els administratius només poden imprimir aquella

medicació que consta al paper. També és convenient que quan deixin el full de medicació tinguin de dos a quatre comprimits de reserva perquè la medicació se’ls lliurarà a les 48 hores.

porten la data, la qual cosa comporta que les receptes caduquen als 10 dies. És important tenir aquesta dada en compte a l’hora d’anar a recollir el medicament a la farmàcia.

D’altra banda, les receptes que van visades per inspecció se signen a diari a les 08:00 hores. A més, es recorda que, des de l’1 d’octubre del 2007, les receptes

Per últim, des del dia 25 de febrer, el taulell de recipients ja disposa de recipients on es poden deixar els fulls de medicació sense necessitat de fer cua al taulell.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 20

Societat Projecte IGUALDADER per a la igualtat de gèneres Aquest estudi sobre la dona conclou que a La Cala es necessiten polítiques especíﬁques i més sensibilització social per fer front a la discriminació que encara avui viuen les dones.

Araceli Domínguez Mercè Gisbert, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili, va presentar al saló d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar dimecres 13 de febrer el projecte Igualdader, un estudi genèric que pretén ser la base per a dissenyar polítiques locals de desenvolupament igualitari i polítiques de dones que redueixen les desigualtats entre dones i homes en els àmbits domèstic, privat i públic però destacant el treball fet a la nostra vila. Aquest projecte forma part de la Iniciativa Comunitària Equal i compta amb una subvenció important de l’Institut Català de la Dona.

nombroses, i les dones més grans de 65 anys que depenen d’una pensió, de vegades irrisòria. Mercè Gisbert comenta al respecte que “les dones són les que tenen una situació més feble perquè, d’una banda, es fan càrrec dels fills totes soles ja que cada vegada hi ha més dones que viuen soles amb els nens i, d’altra, en tota la comarca del Baix Ebre, es veu que cada cop hi ha més dones majors de 65 anys que també requereixen molta atenció. Pensem que al Baix Ebre hi ha uns 610 homes més grans de 65 anys front a 1800 dones d’aquesta edat”. Tampoc es troben en millor situació les

grans i intenten retornar al mercat laboral, cap als 45, els hi resulta molt difícil. Molt qualificades Tanmateix, l’estudi confirma que les dones estudien més i més anys que els homes però que això no els serveix ni per guanyar més (de fet en alguns llocs de la demarcació poden guanyar fins a un 35.68% menys que els homes per la mateixa feina) ni per assolir un millor contracte laboral. A més, quan van a la universitat estudien carreres de dones com magisteri o infermeria. Tampoc hi ha moltes dones que es dediquin a la política. I quan ho fan,

Imatge de la presentació a la sala d’actes de l’Ajuntament.

L’Ametlla, en concret, segueix els mateixos patrons que altres municipis de la demarcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre pel que fa a la situació de les dones. És diferent, però, perquè ha augmentat la població, segons l’estudi, degut a l’arribada de molts immigrants, sobretot homes, que fan créixer la base de la piràmide de població. Situació de feblesa L’estudi confirma que les dones viuen en condicions més dures que els homes, especialment les que juntament amb els seu fills conformen una família monoparental, cada cop més

dones immigrants que provenen del Magrib perquè la seva cultura no les deixa integrar-se i viuen situacions d’obscurantisme delicades. Mares grans L’estudi també reflecteix que l’edat per tenir fills ha pujat molt, de 30 a 35 anys. Això vol dir que a partir dels 35 les dones abandonen el mercat ja que no els és possible conciliar vida familiar i treball perquè encara hi ha dèficit de places de llars d’infants de zero a tres anys i, tot i que en trobin i siguin públiques, s’han de pagar igualment i de vegades no es pot. Això provoca que quan els nens són

s’encarreguen de “regidories de dones” com educació i cultura. Bones solucions Per solucionar aquestes desigualtats evidents, l’estudi proposa, en l’àmbit polític, el disseny i aprovació de Plans Comarcals i Municipals de Polítiques de Dones, la constitució de Consells Consultius de Dones i la transversalitat de les polítiques de Dones. Pel que fa a l’educació, creu que s’han d’encetar campanyes de sensibilització de la població i formació en gènere al personal polític i tècnic. I a nivell social, disseny i desenvolupament de recursos.

Febrer-març 2008 | pàg. 21

El Telecentre podria acollir cursos de la nova Escola de Negocis Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luís Mora, va destacar que “el conveni preveu la creació d’una comissió de coordinació que s’encarregarà de la programació i supervisió dels cursos que es podran impartir a les instal·lacions del Consell, de la Cambra o del Viver d’Empreses”. Mora ha explicat que “els cursos s’oferiran conjuntament per les dues entitats amb la denominació comercial d’Escola de Negocis per a Empresaris (ENPE)”.

Andreu Martí, president del Consell Comarcat del Baix Ebre i José Luís Mora, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, durant la presentació de l’acord.

El nou centre pretén promoure la formació continuada dels empresaris per facilitar el naixement de nous projectes empresarials i contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori entre d’altres objectius. El Telecentre de l’Ametlla de Mar podria ser un dels emplaçaments de la nova escola de negocis on s’impartirien alguns dels seus cursos, beneficiant així els empresaris de la població mitjançant l’associació Asemar i a altres persones que estiguin interessades a nivell particular. Recordem que el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, i el president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, José Luís Mora, van signar un conveni de col·laboració per a la realització de diverses accions de formació continuada en l’àmbit empresarial

de la comarca que incloïa, precisament, la creació d’aquesta escola de negocis. Objectiu lloable Segons Andreu Martí, l’objectiu d’aquest conveni és “facilitar el naixement de nous projectes empresarials, contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori i fomentar l’ús i aplicació de les noves tecnologies al món empresarial”. Martí ha afegit que “la col·laboració amb la Cambra de Comerç ens permetrà la realització de diverses accions de formació continuada i de qualitat adreçades als sector empresarial per fer més eficient la seva gestió”.

Un any que es pot prorrogar El conveni, amb una durada d’un any prorrogable, estableix que la titulació impartida sigui expedida conjuntament per la Cambra de Comerç i el Consell Comarcal; que la Cambra s’encarregui de la gestió econòmica dels cursos i que la secretaria acadèmica per a la matriculació i gestió dels cursos s’ubiqui a la seu de la institució on es desenvolupi el curs. Alguns dels cursos que es faran a l’escola de negocis, i que, amb seguretat, podrien impartir-se al Telecentre, són el de Logic Class sobre el software de gestió empresarial i el de Logic Sites, sobre la web, que començaran al març. A més, se’n farà un de Gestió Administrativa del Comerç Exterior del març a l’abril que comptarà amb dos nivells, un altre de Turisme anomenat Sommelier, cap a l’excel·lència en hostaleria que s’impartirà durant el mes de maig i també tindrà dos nivells i un altre d’empreses anomenat Habilitats directives. Conducció de reunions. No obstant, el programa resta obert a altres àrees específiques.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 22

Entrevista

Joan Martí Autor material de l’obra Braços i Rems Joan Martí (Palamós, 1953) és un escultor d’arrels absolutament caleres. Encara que ja era conegut per ser l’autor de la ﬁgura que commemora el centenari del nostre municipi, en aquests dies ha tornat a adquirir un cert protagonisme a la vida de La Cala per ser l’autor material de l’obra Braços i Rems que ja dóna la benvinguda als visitants des del centre de la nova rotonda que hi ha a l’entrada a la població. - Com va sorgir la idea de crear Braços i Rems? - L’escultura Braços i Rems és un projecte del consistori. Joan Rebull i Enric Estruch em van proposar donar forma a unes ratlles que ja havia pintades perquè s’havia presentat el projecte a la Diputació. A partir d’aquí ens van reunir i em van donar llibertat per crear l’escultura al meu aire encara que, quedava clar, era un projecte definit prèviament i hi havia d’haver a l’escultura dues mans i dos rems. Podem dir que és una obra marcada, el que diem un encàrrec.

- Va ser fàcil adaptar-se a una idea prèviament establerta? - En principi el problema que hi havia era visual. A mi no m’encaixava que la peanya fos horitzontal i la resta de l’obra fou vertical. El que vaig fer, doncs, va ser afegir la part abstracta que hi ha a l’obra, és a dir, ficar les onades que hi ha al mig, baix, que representen la mar. Vaig jugar amb l’abstracció per trencar l’horitzontal. Però després em vaig trobar amb un altre proble-

ma. No sabia com encaixar-ho tot plegat. Només ho podia fer amb una espècie de metamorfosi: les mans surtint de la mar, els colls de mar agafen la mar allà on estan els braços i, després, que les mans no agafessin els rems com seria el més lògic sinó que agafessin el tronc i, d’aquest, que és un cilindre, sortissin els braços. Es tractava de fer una jugada que quedés bé a la vista.

-Què s’estima més: treballar per encàrrec o per una inspiració sobtada? -Hi ha moltes teories. Cada persona és un món. Quan treballes per encàrrec saps que has de fer el que et diuen encara que tens llibertat per jugar amb aquest tema. La creació pròpia es diferent. És un altre món. Les muses existeixen però, com deia Picasso, sempre has d’estar amb el pinzell a la mà perquè, si passen, que no ho facin de llarg. Més aviat, crec en el treball del dia a dia. Vaig estar un temps que no em vaig dedicar a l’escultura i quan ho vaig tornar a agafar, em va costar. Perds el ritme. Has de reciclar el cap. I sobretot tornar a exercitar el tacte. Saber tocar, que és bàsic encara que és el cap el que dirigeix tot plegat.

-La primera cosa que li va encarregar aquest Ajuntament va ser la figura que commemorava el centenari de la vila... -Sí. Va ser Vicenç Boquera, regidor de Cultura llavors, que, per al centenari de La Cala, ens va proposar fer alguna cosa a Miquel del Roig i a mi. Per la meva banda, els hi vaig fer una escultura menuda en una col·lecció limitada que es pogués regalar. Mi-

quel del Roig va fer una cançó.

-Es poden trobar punts en comú entre les dues obres... -Aquella era una figura de mig cos amb un home que aguantava dos rems. El treball no era el mateix perquè aquella era de fusta i pintada. Braços i Rems és de bronze i cada material es treballa de forma diferent.

-Quan va trigar en fer l’obra Braços i Rems? -Cinc mesos. I la vaig fer en tres parts. Les dues primeres parts vaig poder encaixar-les a la nau on treballava però la última part no perquè la nau fa 8 metres i l’escultura en fa 10 i no vaig poder veure-la muntada fins que no va anar a la fundició on sí que hi cabia. Val a dir que l’escultura està feta en bronze perquè no pot ser d’una altra manera quan es treballa amb peces que han de ser exposades a l’exterior.

-Durant el procés de creació, s’hi dedica en exclusiva? -El que més m’agrada és tenir diferents coses per fer alhora, no només treballar en una perquè, així, quan et canses d’un treball, pots anar alternant-lo amb un altre. D’aquesta manera prens distància i, quan hi tornes, veus les coses de manera diferent, més objectives, amb més llum. Te n’oblides. Quan feia Braços i Rems, feia altres coses també perquè no m’agrada “emborratxar-me” d’una sola obra i no veure res més.

-Se sent satisfet del resultat? -Sí. Estic molt satisfet. I cada vegada que la miro quan passo per l’entrada del poble, més. Sobretot tenint en

Quatre Cantons

compte que hi ha una cosa que està molt clara i que és comú a tots els creadors, sigui quin sigui el tipus de procés creatiu que desenvolupen: mai no estan satisfets dels resultats. Sempre es veu alguna cosa, es troba un puntet que voldries millorar. Fins i tot quan ja l’estaven muntant, o quan ja la traslladaven, que va haver de venir una gòndola que la va portat des de la fundició de Valls fins a l’Ametlla, o quan la van haver d’aixecar dues grues més perquè feia tant de vent que una sola no podia i tota la gent de la brigada que es trobava allí ens ajudava... Fins i tot, en aquells moments del final, quan tothom la dóna per bona, canviaries alguna cosa. L’artista sempre busca la perfecció. Però després te’n recordes que quan dónes una obra per tancada has de saber passar pàgina.

-Què li diu la gent pel carrer? -En general, l’escultura ha agradat molt. Però, bé, la gent, com jo també, pot trobar coses... altres significats que tu no imagines. Mirades que veuen més enllà del que veu l’artista.

-Si m’ho permet, què li sembla la teoria sobre que l’escultura pot ser un símbol fàlic? -Sí, és veritat que alguns han volgut relacionar l’escultura amb aquest símbol. Bé, ja en la Grècia clàssica el penis era un símbol de força... i els pescadors són homes forts. Si alguna gent vol pensar que l’estàtua, a banda de ser un símbol mariner, pot ser un símbol sexual... doncs això podria ser un cert reclam que atregui més gent a La Cala.

-La seva obra respon a un estil

Febrer-març 2008 | pàg. 23

concret? -Em considero més artesà que no pas artista. Crec que abans de destruir s’ha de construir. Picasso, per exemple, abans de fer Joan Martí. cubisme o dedicar-se a l’abstracció, pintava una realitat versemblant. Tu no pots dir un dia, de sobte, faig abstracte perquè em surt. Has d’aprendre a l’escola que no té perquè ser un centre específic. Pot ser la vida, el carrer... És un procés de creativitat que requereix les seves passes. Per arribar a un punt concret has de seguir un procés. Primer, has de saber dibuixar. També per esculpir. Fins i tot, com deia, si fas abstracte, també et cal aquest procés que comença per la pintura realista. Ara hi ha molts dissenyadors, per exemple, amb una gran capacitat creativa, capaços de fer abstraccions de gran qualitat però han tingut la seva escola. Han arribat al que són seguint un procés.

-Vostè és autodidacta, ha rebut una formació acadèmica o ha après el que sap treballant? Bé, quan anava a l’escola ja dibuixava força bé. Després, la primera feina que vaig fer era tallar la fusta perquè el meu pare era ebenista. Als 17 anys, el primer gran mestre que vaig tenir era un noi de La Cala que es deia Francesc Pinyol, un gran tallador que era el cap de talla a una empresa de mobles de Palamós on treballàvem. En aquella època, jo alternava aquesta feina amb la pintura, és part del procés del que hem parlat abans. Després vaig anar a estudiar a

l’Escola d’Art i Disseny Massana de Barcelona. A la classe eren 48 noies i dones. A mi ja m’estava bé perquè m’agraden les dones però jo ja portava uns anys preparant-me i no estava d’acord amb el que feien aquelles noies. Volien començar pel final. Pintar abstracte sense saber dibuixar...

“Fer una obra pública és la màxima aspiració de qualsevol escultor. És molt maco i, a banda, tothom pot veure la teva obra.” No vaig durar ni un any. Després em vaig dedicar a les antiguitats, un món fantàstic i molt creatiu. Jo comprava coses: mobles, figures i altres objectes i m’encarregava de restaurar-los. Més tard vaig treballar al taller d’un senyor alemany, un escultor que feia bustos. Vaig aprendre bastant de clàssic. Després, a Palamós, havia un escultor que es deia Coco Mir i vaig estar un temps amb ell. És així que aprens. A base de treballar.

-Quins projectes té ara entre mans? -Tinc alguns encàrrecs bastant im-

portants de l’Ajuntament. De moment no puc dir res més. El meu gran amic Joan Rebull m’insisteix perquè exposi la meva obra però l’exposició d’escultura és totalment diferent a la de pintura. A la de pintura és mínim el que gastes. La d’escultura val molts diners perquè la fundició costa una barbaritat. No pots fer-ho tot en fang, per exemple, perquè les peces de seguida es trenquen. L’escultura només es pots fer si trobes un mecenes que et pagui. A més, jo no sóc persona que porti un control acurat de la meva obra. No tinc ni fotos. Jo faig l’escultura i després me n’oblido. Són maneres de fer. Llavors, quan descarto l’exposició escultòrica em diuen que provi amb la pintura. Però no em decideixo. De totes maneres, estic satisfet amb la confiança que m’ha donat l’Ajuntament perquè fer una obra pública és la màxima aspiració de qualsevol escultor. És molt maco i, a banda, tothom pot veure la teva obra.

Doncs moltes gràcies per les seves paraules Joan i moltes felicitats per la seva obra, Braços i Rems, una escultura imponent i magnífica, amb una fort simbolisme envers la mar i, queda clar, amb moltíssima força.

Febrer-març 2008 | pàg. 25

Pesca Les barques d’encerclament ﬁnalitzen la veda biològica Malgrat tot, el vent de Llevant els va impedir sortir a la mar, tret d’una barca de Tarragona que, tot i arriscar-se, no va arreplegar gaire.

L’encerclament va tornar a l’activitat.

Araceli Domínguez Després de dos mesos de veda, diumenge 17 de febrer, a la nit, les barques d’encerclament tornaven de

nou a la mar. Malgrat tot, el vent de llevant no els va deixar estrenar-se aquesta temporada perquè va impedir que sortissin, tret d’una barca de

Tarragona que va gosar arriscar-se encara que sense gaire sort. Xavier Solé, president de la Confraria de Pescadors comenta que “hem tingut la mala sort que el dia fixat per tornar a la mar no ho hem pogut fer pel temps, amb l’excepció de la barca Maria Laia de Tarragona que ha portat 150 caixes de sardina. Però era impossible sortir a la mar amb el gregal que hi havia. És una llàstima perquè essent el primer dia a tothom li feia molta il·lusió d’anar a pescar”. En el moment de tancar la nostra edició els pescadors de la llum no havien pogut comprovar encara si els caladors s’han recuperat després d’aquest dos mesos de parada forçosa i, malauradament, iniciaven el període de sortides a la mar tal i com van finalitzar, amb el vent de protagonista i impedint-los anar a pescar.

La Confraria de Pescadors no sap res del conveni amb Pescanova Segons Xavier Solé, president de la Confraria, els pescadors de Tarragona no s’han posat en contacte amb ells malgrat declarar que els havien obert les portes a participar en el conveni.

Araceli Domínguez El president de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, Xavier Solé, deia “no saber res” sobre l’oferiment a la Confraria de Pescadors de participar en un conveni amb la multinacional Pescanova. Recordem que, segons informacions aparegudes al diari El Punt divendres 15 de febrer, la Confraria de Pescadors de Tarragona havia obert les portes a la Confraria de Cambrils i a la de l’Ametlla de Mar perquè participessin en el conveni amb la multinacional Pescanova amb l’objectiu d’arribar a sumar unes 5.000 tones

de peix blau que Pescanova es compromet a comercialitzar. Signatura del conveni De fet, el dia anterior el conveni s’havia firmat entre la Confraria de Tarragona i Pescanova. El nou conveni té una durada de quatre anys i permetrà a la companyia comercialitzar el 85% del peix blau que arribi al port tarragoní. Enguany, el volum total de peix que ha comercialitzat la multinacional ha estat de 3.000 tones perquè tal com va explicar el director gerent de Pesca Fresca, Robert Rodriguez, “hi ha

hagut molts dies de mal temps i les barques no han sortit a pescar”. El President de la Confraria de Pescadors de Tarragona Esteve Ortiz assegura que cal unir esforços i centralitzar l’oferta de peix per aconseguir ésser més competitius. Ortiz destacà l’estabilitat econòmica que comporta el conveni amb Pescanova ja que l’empresa sempre els paga el peix aviat. En aquest sentit va explicar que abans del contracte amb la multinacional el volum d’impagats era important. De fet, encara arrosseguen 800.000 euros.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 26

Medi Ambient L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla Aquesta entitat, dedicada a la conservació del medi marítim i litoral, ja ha començat el seu informe, per encàrrec de la Fundació Territori i Paisatge, per tal de descriure els valors naturals de la població.

Nereo està treballant especialment a les llacunes costaneres i paisatges litorals.

Araceli Domínguez L’entitat no lucrativa Nereo de Begur, que es dedica a la conservació marítima i del litoral, ja ha començat el seu informe descriptiu sobre els valors naturals i marins de l’Ametlla de Mar per tal de conservar-los i millorar-los. Aquesta organització no governamental desenvolupa, bàsicament, projectes d’aquest tipus a les comarques de Girona. Al respecte, l’any passat, la fundació Territori i Paisatge els va subvencionar un estudi per fer un pla de gestió a la reserva marina de Ses Negres, a Begur, que aquesta associació gestiona des de fa anys. Territori i Paisatge van quedar molt satisfets amb aquesta feina i, per això, els van proposar participar en un pla de gestió a La Cala que, hores d’ara, ja s’està materialitzant

en aquesta descripció dels valors que donarà pas a les propostes de conservació i millora al mes de juny. Recordem que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la Fundació Territori i Paisatge, depenent de Caixa Catalunya, van signar recentment aquest pla de gestió per fer propostes i idear accions destinades a identificar, estudiar i protegir el patrimoni natural de les nostres costes. Primera fase Aquest pla conforma la primera fase d’un conveni d’assessorament i custòdia del territori, que a mitjans de 2009 donarà pas a una segona fase amb la signatura d’un conveni de col·laboració que permetrà portar a terme tots els projectes i actuacions definits prèviament. Guillem Mas, biòleg de l’associació

Nereo, de Begur, explica que “la nostra feina es basa en fer projectes de planificació per conservar tots els valors naturals del medi marí. Actualment, a La Cala, estem fent un informe sobre els valors naturals del municipi, tan marins com litorals, amb l’objectiu de posar de relleu quins són aquests valors per tal que el consistori pugui gestionar-los de forma correcta”. Mas ha afegit que l’entorn natural de La Cala, si es compara per exemple amb el de la Costa Brava, està molt millor conservat. Àmbits prioritaris Aquest informe descriptiu ha seleccionat uns àmbits prioritaris que són els que marca la Unió Europea. Pel que fa al litoral tenen prioritat llacunes, platges i trams rocosos i pel que fa al medi marí ho són les fanerògames marines. Les dades que omplin l’informe s’han d’extraure de les quatre visites que realitzin els tècnics de Nereo. De moment, se n’han fet dues i en queden dues més. Un cop enllestida la descripció es deixarà oberta perquè es pugui anar augmentat amb altres propostes. Però, en aquest punt, han de ser l’Ajuntament i la Fundació els que intervinguin en el procés fent també les seves aportacions i arribant, entre les dues entitats i el consistori, al consens respecte a quines són les més adequades.

Febrer-març 2008 | pàg. 27

Cultura XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar La novel·la “Un rostre que no és meu” guanya aquest premi dotat amb 3000 euros en metàl·lic i l’edició del llibre per a Sant Jordi.

d’institut, el pintor calero Joan Rebull i Manel Alarcón, que actuava com a secretari amb veu però sense vot. Finalment, van arribar al consens unànime en favor de l’esmentada novel·la. Manuel Alarcón, al respecte de la novel·la guanyadora, deia que “els criteris per triar la guanyadora han estat el bon ús del llenguatge i la forma de novel·lar els fets perquè a mida que passes pàgines et fa interessar-te per arribar al final i saber com acabarà. I acaba amb una vida que ha de continuar. Tal com havia començat arriba el final de l’obra”. Óscar Palazón.

Araceli Domínguez Un rostre que no és meu d’Óscar Palazón ha estat elegida enguany la novel·la guanyadora del XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar dotat amb l’edició del llibre i 3000 euros de premi en metàl·lic. El jurat va triar aquesta obra com la millor entre les 12 que es presentaven a concurs, dissabte 9 de febrer. El jurat, que no ho va tenir gens fàcil perquè hi havia quatre obres que destacaven especialment per la seva qualitat, estava composat per Manuel Ollé i Albiol, escriptor tortosí que el presidia, Jordi Cervera i Nogué, poeta i crític literari, Lisa Pujol, filòloga i professora

Identitat oculta La novel·la tracta el tema de la identitat. Surten tot un seguit de personatges que s’han posat una màscara per ocultar la seva veritable personalitat. El lector, un privilegiat, mitjançant les paraules de l’autor, pot descobrir el que hi ha darrere del que amaguen. En definitiva, el llibre defensa la idea que la identitat és inalterable i, per molt que intentem amagar-la, no és possible. Escrit com a un conjunt de narracions que s’entrellacen entre sí a través de personatges i arguments, pot dividir-se en dos parts, una primera part amb onze històries inspirades en fets quotidians on es posa als personatges en situacions límit per observar la seva reacció, i una sego-

na part que té com a base un relat de 80 pàgines i que l’autor escriu inspirant-se en uns fets tràgics ocorreguts a Anglaterra a l’any 2002. La novel·la té tots els ingredients necessaris per enganxar el lector que s’implica de manera intensa al llarg de la lectura descobrint les peces que conformen el trencaclosques final. Mestre d’anglès Oscar Palazón i Ferré, l’autor, va néixer a Lleida ara fa 38 anys però treballa com a professor d’anglès a un institut de les Borges del Camp, a la comarca del Baix Camp. Palazón es mostra molt satisfet pel premi. “És un reconeixement que t’ajuda a tirar endavant perquè de vegades penses que el que escrius no és prou bo. També hi ha èpoques que envies obres a concursos i no hi ha sort. Quan reps un premi d’aquesta categoria suposa una gran alegria i esdevé un impuls per continuar escrivint”. Palazón, a més, ha publicat un llibre de poesies en solitari, Atles de la memòria, i ha participat en altres llibres juntament amb altres autors. El lliurament del premi i la presentació del llibre es fan el dia 26 d’abril en el decurs de la ja tradicional Festa literària organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Joan Barnes ja té la seva placa a la bibilioteca Aquesta professora d’anglès, desapareguda tràgicament ara fa un any, ja té una placa a la biblioteca que recordarà per sempre el seu pas per la nostra vila.

Inscripció de la placa.

Araceli Domínguez El passat 8 de febrer es va penjar una placa commemorativa a la biblioteca Dr. Frias en record a Joan Elliane Barnes que va morir als 54 anys en un desafortunat accident de trànsit el dia 10 de febrer de l’any passat, precisament ara fa un any, a Rasquera. Joan anava a veure uns amics a Tivissa i ,malauradament, no va arribar mai. Un animal se li va creuar a la carretera i, en esquivar-lo, va perdre el control del cotxe i es va precipitar per un barranc. Una vida dedicada a l’ensenyança Joan era professora d’anglès i vivia a La Cala feia molts anys. Els seus fills van voler que la seva mare restés en el record de La Cala per molt de temps fent una donació anual en metàl·lic de la seva herència a la Regidoria de Cultura que fomentés l’aprenentatge de l’anglès entre els menuts, tal i com havia

fet ella en vida. Aquesta primera donació va ser de 1.000 €. Material didàctic Els primers diners es van donar a la biblioteca Dr. Frias, de la que Joan era sòcia, perquè compressin material didàctic del que tothom pogués gaudir. Les següents donacions que es facin a Cultura encara no s’ha pensat a qui aniran destinades però el que és ben segur és que han d’anar a activitats o entitats relacionades amb la difusió de la llengua anglesa. Per la seva banda, la biblioteca, en senyal d’agraïment, ha homenatjat a Joan amb la col·locació d’aquesta placa. La biblioteca ja va emprar fa temps aquesta primera donació en material didàctic per a diferents edats, tal i com era el desig de la família de Joan i sabent que a ella li hagués agradat.

Febrer-març 2008 | pàg. 28

Quatre Cantons

Cultura El nou Des dels quatre cantons i la IX Guia comercial es presenten de forma conjunta Les dues publicacions es van presentar en acte senzill i emotiu on es va fer un recorregut pel passat però mirant cap a un futur amb una imatge renovada que espera arribar a molts més lectors.

Araceli Domínguez Dissabte 25 de gener, la revista Des dels quatre cantons i la IX Guia Comercial es van presentar a la sala de la societat. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de la població, Andreu Martí, del regidor de Comunicació i Turisme, Antoni Montagut, del director de la revista, Francesc Callau i del gerent tècnic del Patronat de Turisme, Dami Llaó, a banda de tots els que dia a dia treballen als mitjans locals, la ràdio i la revista, a les oficines de turisme i d’un nombrós públic que no es va voler perdre l’acte de presentació. Endinsar-se en la història Tots plegats van poder, primer, endinsar-se en la història de la revista que durant aquests 27 anys ha reflectit la vida de la vila. Una publicació que arriba al número 280 amb la seva nova cara i que tindrà molta més repercussió mediàtica perquè els 4.000 exemplars de la seva tirada, i que es repartiran casa per casa, es calcula que seran llegits per 16.000 persones, seguint els criteris de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, el que equival a la totalitat del poble, més la població flotant i de cap de setmana. L’alcalde,Andreu Martí, va destacar la consolidació de la revista any rere any. “Tenim al davant un nou Quatre Cantons, absolutament consolidant després de 27 anys en els que, tot s’ha de dir, ha passat per moments difícils. Penso, a més, que el fet que amb 4000 exemplars de tirada pugi arribar a tothom ens converteix en líders a tot el territori”. Imatge avantguardista El format s’ha variat perquè la revista s’apropi als paràmetres tèc-

El regidor de Comunicació i Turisme, Antoni Montagut, durant la presentació.

nics d’un diari. Amb això, se situa a l’avantguarda en aspectes d’imatge i d’actualitat. A més, la revista és a color, amb un format més gran, 24x33’5, manipulat en grapa per allargar la durada de l’exemplar. D’altra banda, s’ha utilitzat paper reciclat de 90 grams complint amb la quota de solidaritat amb el medi ambient i s’ha buscat una lletra que deixi respirar el text i faciliti la lectura. També s’ha distribuït la informació per seccions amb l’objectiu de millorar la ubicació i la recerca del lector i s’ha aplicat una identificació a cadascun dels apartats. Antoni Montagut, regidor de Comunicació i Turisme, va donar especial relleu als fets que la revista sigui gratuïta i la seva distribució casa per casa. “D’aquesta manera és fa efectiu el dret a la informació, en concret, en el cas de l’Ametlla, el dret a tenir informació sobre el poble i tot allò que, com a ciutadà

de La Cala, pot afectar-li. A més, estic molt content del treball de totes les persones que han fet possible aquest nou Quatre Cantons.” Imprescindible a totes les llars D’altra banda, pel que fa a la guia, durant la presentació, es va destacar que s’ha convertit en l’eina imprescindible perquè tothom a La Cala tingui informació acurada sobre els diferents serveis que s’ofereixen. Antoni Montagut apuntà al respecte de la nova guia que “hem aconseguit un disseny espectacular. També vull destacar la feina de la gent que hi ha treballat perquè aquesta guia vegi la llum, en especial vull donar les gràcies a Dami i Encarna”. El nou Des del quatre cantons i la Guia Comercial 2008-09 ja es podien trobar a gairebé totes les llars caleres tan sols dos dies després de la seva presentació.

Febrer-març 2008 | pàg. 29

Turisme L’Oﬁcina Municipal de Turisme de L’Ametlla de Mar compleix 25 anys Per a celebrar-ho, el Patronat de Turisme ha preparat tot un seguit d’actes per a l’any 2008 que encetà amb una exposició fotogràﬁca i un homenatge a tots els regidors de Turisme de l’època democràtica el dia de La Candelera. Tots els homenatjats pel seu passat com a regidors de turisme.

de Turisme a l’Ametlla de Mar, es va retre homenatge a tots els regidors de Turisme que han ostentat el càrrec durant aquest temps, que coincideix amb el període democràtic. Alhora, també s’ha volgut fer extensiu aquest homenatge a totes les persones que han col·laborat en tasques de promoció i assessorament al turista, tenint en compte que aquestes feines són bàsiques en una destinació de vacances tan important com l’Ametlla de Mar”. Després de l’homenatge als regidors es va donar pas a l’acte de lliurament dels premis del 8è concurs de fotografia paisatgística de les Terres de l’Ebre.

Araceli Domínguez Dissabte 2 de febrer, dia de La Candelera, el Patronat Municipal de Turisme va encetar les activitats previstes enguany per tal de commemorar els vint-i-cinc anys de l’obertura de la primera Oficina de Turisme a l’Ametlla de Mar. En l’actualitat ja en disposa de tres. Així, durant la diada de la Patrona, s’inaugurà una exposició de material gràfic editat des de l’Oficina de Turisme durant aquests 25 anys, per tal de mostrar l’evolució de la publicitat i el disseny que va poder visitar- se del 2 al 5 de febrer. A més, també es va retre un homenatge als regidors de Turisme i presidents del Patronat de Turisme des del començament de la democràcia, com Ricard Gaseni

Memòria 2007 Consultant la Memòria 2007 podem conèixer moltes dades interessants com ara que, durant l’any passat, les tres oficines de turisme han rebut en conjunt 20.815 visites, 690 consultes via e-mail, carta i fax i 5700 consultes telefòniques. Dels visitants, el més nombrosos van ser els francesos, amb 7090 visites, seguits dels barcelonins, amb 5350, 1457 de la resta de Catalunya, 3301 d’Espanya, 1917 d’Anglaterra, 1380 de la resta d’Europa i 392 d’altres països del món. De fet, 2007 ha estat l’any més prolífic en visites atenent les dades que hem consultat. Al 2006, es van rebre 17545, al 2005, 18.762 i al 2004, 15166.

Nolla, regidor de Turisme des de l’any 1983 fins el 1991, Adrià Figueres Bargalló, regidor de Turisme des de l’any 1991 al 1992 i del 1995 al 1999, Ricard Gonzalvo Tomàs, regidor de Turisme des del 1992 fins el 1995, Ricard Llaó Llaó, regidor de Turisme des de l’any 1999 al 2003, i, per últim, Jordi Gaseni Blanch, regidor de Turisme durant l’última legislatura, del 2003 al 2007. Els regidors van rebre un petit detall i després, tots junts, es van fer una foto de grup per recordar aquest moment. Reconeixement merescut Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicà que “aprofitant el 25è aniversari de l’obertura de la primera oficina

Febrer-març 2008 | pàg. 30

Quatre Cantons

Turisme L’Ametlla de Mar de Mar es promociona a Pamplona La Cala participa per primer cop a la Fira Navartur dintre de l’estand de les Terres de l’Ebre per donar a conèixer els seus actius turístics. Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar va participar per primer cop a la Fira Navartur de Pamplona el cap de setmana del 22 al 24 de febrer.

El gerent del Patronat, Dami Llaó, a Pamplona.

Va ser la tercera ocasió que es celebrà aquesta Fira internacional de Turisme de Navarra al Palau de Congressos Baluarte de Pamplona amb una extensa oferta de destinacions i activitats. A la fira, van ser presents tant organismes públics com tot tipus d’empreses relacionades amb el sector del turisme (agències de viatges, majoristes, empreses d’allotjament i companyies de transport entre d’altres). De fet, un total de 500 destinacions tu-

rístiques estatals i de la resta del món van voler mostrar als visitants els seus tresors més preuats pel que fa al patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Convidats d’excepció En aquesta edició el país convidat va ser Veneçuela i l’esdeveniment especial convidat l’Expo Zaragoza 2008. Dami Llaó, gerent tècnic d’aquest patronat ens explicava que “l’Ametlla de Mar hi participa juntament amb altres municipis de les comarques ebrenques com ara Alcanar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Amposta en l’estand de les Terres de l’Ebre. A banda de promocionar els actius turístics de tota la comarca, cada municipi promocionarà el seus propis. En el cas de La Cala, els visitants podran conèixer les nostres costes i cales, les platges i la natura en general, a més de la

nostra gastronomia. A l’estand, dos cops al dia, també hi haurà un cuiner que farà plats típics del territori perquè els visitants puguin degustar les delícies de la nostra cuina”. Cuina en viu i en directe Com a actes paral·lels a la fira cal nomenar shows cookings en directe, la possibilitat de degustar la cuina mediterrània a més de la d’altres destins com Veneçuela, com ja apuntava Dami Llaó, actuacions musicals de grups de diferents comunitats autònomes espanyoles o activitats adreçades als més petits com ara conta contes per a nens. Unes 20.000 persones van desfilar per la fira durant aquest cap de setmana intens en el que 110 expositors es van repartir en un espai de 4.000 metres2.

Febrer-març 2008 | pàg. 31

VIII Concurs de Fotograﬁa Paisatgística de les Terres de l’Ebre En aquesta edició es va concedir a Jordi Boyer, de 9 anys, el participant més jove de la història del concurs, un premi especial per la qualitat de les seves fotograﬁes.

Araceli Domínguez Dissabte 2 de febrer, dia de La Candelera, dintre de les activitats previstes enguany per tal de commemorar els vint-i-cinc anys de l’obertura de la primera Oficina de Turisme a l’Ametlla de Mar, el Patronat Municipal de Turisme, va fer el lliurament dels premis del VIII Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre a la sala de la Societat. Al concurs es van presentar 60 participants que van lliurar

un total de 208 fotografies. En total 2650 euros a repartir entre 10 premis. Encara que, sens dubte, la més gran satisfacció per als especialistes en “captar l’instant” és el reconeixement d’aquesta habilitat. Jurat de prestigi En aquesta ocasió, el jurat que va decidir els guanyadors estava format per Antònia Ripoll, artista visual i professora de pintura de l’Escola d’Art

i Disseny Esardi d’ Amposta i Joan Puig i Pasqual, fotoperiodista, guanyador del 2n. Premi de Fotopress i expositor l’any 2004 al Congrés de Fotoperiodisme “Visa pour l’image” de Perpinyà. Els criteris que van emprar a l’hora de valorar els treballs van ser, per una banda, la bellesa i originalitat de les imatges i, per l’altra, els aspectes tècnics, decidint així els guanyadors:

Nombroses categories • Premi especial per la qualitat de les seves fotografies a Jordi Boyer Subirats de 9 anys, el participant més jove de totes les edicions del concurs. • Premi local de Deltebre per a la millor fotografia paisatgística dotat amb 250 € per a Xavier Curto Hierro.

Primer Premi Local.

• 3r. premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a Deltebre dotat amb 175 € per a Francesc Xavier Solé Guimerà de l’Ametlla de Mar. • 2n premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a Deltebre,dotat amb 250 € per a Xavier Curto Hierro de Deltebre. • 1r. Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a Deltebre dotat amb 400 € per a Lluís Ena Bessa de Deltebre.

Primer Premi Terres de l’Ebre.

• Premi local de l’Ametlla de Mar a la millor fotografia paisatgística

dotat amb 250 € per a Pedro Méndez Gutiérrez. • 3r. Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 175 € per a Joan Brull Vaqué de l’Ametlla de Mar • 2n.Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 250 € per a Albert Porres Viñes de Tarragona. • 1r. Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 400 € per a Gerard Boyer Ballesteros de l’Ametlla de Mar. • Premi especial a la millor fotografia en blanc i negre dotat amb 250 € per a Manel Alzina Zaragoza de l’Ametlla de Mar. • Premi especial a la millor fotografia realitzada a qualsevol indret de les Terres de l’Ebre dotat amb 250 € per a Joan Gil Raga de Vinaròs.

Febrer-març 2008 | pàg. 32

Quatre Cantons

Ajuntament El consistori aprova inicialment el pressupost 2008 El pressupost d’enguany, aprovat amb els vots favorables del govern, que ha estat qualiﬁcat per aquest com “de contenció” ascendeix a gairebé 24 milions d’euros dels que un 40%, es destinen a inversions.

Sala de Sessions de l’Ajuntament.

Araceli Domínguez Dimecres 30 de gener, el govern municipal va aprovar inicialment el seu pressupost per a l’any 2008 que ascendeix a 23.815.000 euros amb el vots favorables del govern i els vots en contra de l’oposició. Aquest pressupost, qualificat pel govern com “de contenció”, inclou una esmena d’última hora per un valor de 5 milions i mig d’euros que va destinada a inversions com ara 60.000 euros per al sistema de senyalització i informació municipal, 2 milions de l’addicional per a la construcció de la piscina coberta, 1.300.000 euros per a l’addicional de la carretera accés sud segona fase, 465.000 euros per a l’antiga N-340, gairebé 184.000 per a l’enderroc de les escoles velles, 157.000 euros per la urbanització i pavimentació dels carrers Benidorm i Francesc Labadie, 82.000 euros per a la remodelació de les places Galetet i Senyera, 60.000 euros per a condicionament de camins rurals, 230.000 per a diferents obres al casc urbà, 60.000 euros destinats a pro-

veir de material infantil als parcs infantils de les urbanitzacions, 10.000 euros per a la instal·lació del sistema prewimax i 490.000 per a l’addicional de la reconversió de la llotja de peix en Centre d’Estudis Pesquers, entre d’altres inversions. En total, aquest pressupost destina uns 10 milions d’euros a inversions, el que suposa un 40% del total. Oposició en bloc Malgrat tot, l’oposició va votar en contra a aquest pressupost que, justifiquen, un cop més, en la falta de diners de l’Ajuntament. Ricardo Llaó, portaveu del Partit Popular explica que “havia estat un ple feixuc des del moment en què el propi govern, després de quatre anys d’haver hagut de cobrar més de 4.000 milions de les antigues pessetes, es preparava el terreny per poder continuar sufragant la despesa. Es confirma així que no hi ha diners a les arques municipals. Per això s’han d’esmenar a sí mateixos, cosa insòlita”. Per la seva banda, Antonio Espuny,

volgué explicar amb un exemple el que, segons ell, representa aquest pressupost. “Primer, després de quatre anys, amb la seva gestió ens ha posat al límit del precipici i, ara, ens diuen que saltéssim, que no hi ha perill perquè baix hi ha un matalàs que frenarà l’impacte. Realment, no és així. Ens proposen saltar quan realment no és veu el fons perquè no esta clar que hi arribin els diners dels convenis ni es tenen clares les conseqüències. Com diuen, que Déu ens agafi confessats”. Esmena sorpresa Jordi Gaseni, líder dels republicans deia que “aquest finançament s’ha fet, bàsicament, amb convenis mal negociats. A banda, ens ha sorprès aquesta esmena al pressupost amb una pòlissa de crèdit inclosa i sense informe d’intervenció que augmenta, entre d’altres coses, el pressupost de la piscina en dos milions d’euros i la voluntat de trencar la tranquil·litat del les platges del Sud, des de Santes Creus fins a l’Àliga, amb la carretera de la costa finançada com una obra del PENTA, és a dir, fent cas dels criteris de les nuclears”. ERC, a més, va anunciar durant els precs que presentaria una moció perquè els 4C i La Cala Ràdio fossin íntegrament en català. Contenir la despesa corrent Antoni Montagut, portaveu del govern, explicava que “aquest pressupost suposa una continuïtat en ferm de les accions que el govern ja ha encetat per tal de contenir la despesa corrent”. Montagut va afegir que el pressupost 2008 pretén optimitzar la gestió municipal i, a més, la introducció de l’esmena garanteix la inversió perquè el poble continuï el seu desenvolupament. Altres temes de l’ordre del dia en els que sí va haver aprovació unànime van ser l’Aprovació del Text Refòs del Pla Parcial Urbanístic d’ordenació del sector O de l’Ametlla de Mar presentat per Marina Sant Jordi i l’aprovació del Text Refòs del Pla Parcial Urbanístic d’ordenació del sector K1 també presentat per la mateixa promotora.

Febrer-març 2008 | pàg. 33

El servei Borsa de Treball canvia el seu emplaçament A partir d’ara, les persones que busquen feina, s’hauran d’adreçar al Telecentre per deixar les seves dades o per renovar la seva inscripció.

Telecentre.

Araceli Domínguez La Regidoria de Treball i Formació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar estrena durant aquests dies nou emplaçament per al servei la Borsa de Treball. Així doncs, els interessats en buscar feina poden adreçar-se ara al Telecentre, situat al carrer Pau Casals, 74. L’horari d’atenció al públic també és nou. El servei s’ofereix ara de dilluns a divendres, de 15.30 fins a les 20.30 hores. Malgrat tot, si a algú li és impossible passar per la tarda, pot anar pels matins (de dilluns a divendres, des de les 10 fins a les 14.00hores) on se’ls informarà i podran recollir la documentació pertinent. Tanmateix, les ofertes que vagin sorgint a diari es penjaran a la porta d’entrada del Telecentre. Servei gratuït Anna Gallart, regidora de Formació i Treball explicava que “la Borsa de Treball és un servei totalment gratuït que ofereix la Regidoria. L’única obligació que tenen els usuaris és comunicar al responsable de la borsa, el resultat de la gestió realitzada, és a dir, el demandant ha d’informar

sobre la seva situació laboral (contractat, aturat, treballant i vol canviar de lloc de treball) i l’empresa ha d’informar sobre la contractació realitzada del lloc de treball ofert o els motius pels quals els candidats no s’adeqüen a l’oferta de treball de què disposen. Tanmateix, recordar a les persones que busquen feina que el temps de caducitat de la inscripció a la borsa és de tres mesos. Per tant, si no han trobat feina, han de tornar a renovar les seves dades”. Pel que fa als requisits i documents necessaris per inscriure’s a la Borsa de Treball són els següents. Per part dels demandants cal el DNI o NIF, una fotografia mida carnet, un currículum, un informe de la vida laboral i fotocòpia que acrediti la seva titulació sempre que se sol·liciti. I per part dels que ofereixen llocs de treball, cal el NIF o el CIF de l’empresa i el document que acrediti que l’empresa ha estat donada d’alta (fotocòpia IAE o similar). Dos procediments En quan al procediment, parlant dels demandants, la inscripció a la borsa de treball és personal, s’ha d’aportar

la documentació demanada i omplir una fitxa. Un cop es tenen totes les dades, el demandant entra a formar part de la base de dades i cada cop que hi ha una oferta de treball que sol·licita el seu perfil, es lliuren les seves dades a l’empresa i és aquesta la que fa el contacte amb el candidat. D’altra banda, seguint amb el procediment però pel que respecta a l’empresa, un representant de la mateixa, comunica al responsable de la borsa de treball el lloc de treball que necessita cobrir, omple una fitxa en la que es descriu el perfil sol·licitat amb paràmetres objectius i es concreta l’oferta. D’aquesta oferta es fa publicitat i es recullen currículums. Passats uns dies, el responsable de la borsa de treball lliura al representant de l’empresa els currículums dels candidats que sol·liciten el lloc de treball ofert (tant els que ja estaven introduïts a la base de dades, com els que s’han inscrit per l’oferta en concret). En últim terme, és l’empresa la que fa la selecció i truca els candidats informant, posteriorment, al responsable de la borsa de treball de la gestió realitzada.

Taller d’ocupació de telefonista-recepcionista Atenció al Ciutadà té una alumna en pràctiques del taller “Telefonista i Recepcionista” que organitza el Consell Comarcal del Baix Ebre per tal d’inserir al mercat de treball persones amb discapacitats. Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Araceli Domínguez Des del passat sis de febrer, els treballadors de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, tenen una nova companya que està fent pràctiques com a part de la seva formació dintre del taller d’ocupació “Telefonista i Recepcionista” que organitza el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) en entitats locals de la comarca per tal d’inserir al mercat de treball persones amb discapacitats. Les pràctiques es fan de dilluns a dijous de 12 a 15h del migdia i divendres, tot el matí, de 8.00 a 15h. Aquest taller es va iniciar a finals del passat mes

de desembre per tal de formar de manera professional a vuit persones de la comarca majors de 25 anys en l’ofici de telefonista/recepcionista. Mentre que les pràctiques es fan a entitats locals per tal que els alumnes coneguin el dia a dia de la feina, les sessions teòriques es desenvolupen a l’aula d’informàtica de l’ens comarcal. Requisits per al taller Prèviament, les persones que han accedit al curs havien de presentar un certificat de disminució igual o superior al 33%. Igualment havien de presentar la documentació conforme es trobaven a l’atur. L’objectiu d’aquest taller, que té una durada d’un any, és aconseguir una millor qualificació professional i, com hem dit abans, la inserció laboral dels participants. Els vuit alumnes del taller han signat un contracte de treball amb el Consell

Comarcal del Baix Ebre. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i president del CCBE explicava que “és important que, en aquest cas concret, aquesta persona pugui fer les pràctiques d’aquest taller. Pensem que aquest tipus de taller necessita de les pràctiques, no només de la teoria, per poder desenvolupar millor la feina a posteriori. D’aquesta manera, quan acabi l’any de formació, aquesta persona se sentirà més segura, a banda d’estar donant un servei durant els temps que duren les pràctiques a la institució on es troba, en aquest cas l’ajuntament de l’Ametlla de Mar”. Per al desenvolupament d’aquest taller ocupacional, el Consell Comarcal del Baix Ebre ha rebut un ajut de 158.700 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya, amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 34

Opinió

Entre tots, el proper 9 de març podem tornar a Catalunya al lloc que es mereix!. Andreu Martí http://andreumarti.blogspot.com

Aquest article, sigui dit per endavant, és una crida sincera al vot pràctic, al vot més útil per a Catalunya i per a les catalanes i catalans.

Véronique Goutouille

tipus d’acord mínimament sòlid i ICV no té la dimensió suficient per esdevenir imprescindible.

Gairebé la totalitat d’ambdues exitoses dècades hi va haver un denominador comú: per una banda, un partit

Crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories). Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Parlament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla. ERC és un partit independentista, una aspiració legítima, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a compartir però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun

Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc solidaris, doncs siguem-ho de debò i votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, crec fermament que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es mereix!. I per cert, a totes les persones no nacionalistes i centralistes que viviu a Catalunya i llegiu aquest article, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és un objectiu solidari amb la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada. Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben calibrada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els passatgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…

De vegades ens podem preguntar qui és el més animal de tots els éssers vius del nostre planeta. Fa uns mesos que per alguns carrers de la nostra població com ara Marià Benlliure, Balmes, Miramar i Andreu Llambrich entre d’altres apareixen gats morts, enverinats per una persona que no se n’adona del perjudici que aquesta acció pot suposar.

Els gats enverinats estaven sota la protecció d’un grup de voluntaris del nostre poble que es dedica a la castració d’aquests animals amb la meta de controlar la seva població. Per aquest fet, no representaven cap perill. Més aviat al contrari, perquè són molts útils per mantenir a ratlla la proliferació de les rates als nostres carrers, que, amb aquesta actuació,

seran més nombroses que els gats. Amb aquesta carta, només vull demanar un raonament per part d’aquesta persona i que pensi que amb aquest món tothom pot trobar el seu lloc per intentar viure amb harmonia. A més, no voldria saber què passaria si el verí que aquesta persona fa servir per als gats, per accident, fos consumit per un nen.

Dies i més dies d’espera per ser atesos en els centres de salut, pèrdua progressiva de competitivitat i lideratge de les nostres empreses respecte les de la resta de l’Estat, caos ferroviari que en un moment o altre ens acaba afectant a tots, això si no t’afecta cada dia, la impotència de veure com les inversions passen de llarg de casa nostra, etc. Durant les dècades dels 80 i 90, en referència a Catalunya, i provinent de la resta de l’Estat, es va posar de moda allò tan enyorat de la locomotora catalana, una molt gràfica referència al vigor i salut de l’economia catalana d’aquells temps, durant els quals Espanya sencera es beneficiava de l’empenta catalana, fruit del caràcter decidit i emprenedor dels catalans i d’ unes infraestructures i inversions com a mínim suficients. Catalunya es va erigir en referent polític, social i econòmic, no tan sols de la resta de l’Estat, sinó també d’Europa i del món.

Homenatge als gats del nostre poble

decidida i indiscutiblement català i catalanista, convergència i unió, es trobava al capdavant del govern de la Generalitat i, per l’altra, aquest mateix partit era decisiu a Madrid perquè esdevenia repetidament allò que se’n diu la clau de governabilitat.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identiﬁcades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Febrer-març 2008 | pàg. 35

Segundas partes nunca fueron buenas Carlos Doña Vecino de 3 Cales y Abogado

Con este título quiero tranquilizar a los que puedan tener algún ni que sea pequeño ‘’temor’’ a que pueda volver a reivindicar los legítimos derechos que jurídicamente nos corresponde como ciudadanos de una urbanización de un municipio de Cataluña, a la cual continúan privando de unos servicios que el ordenamiento jurídico compele a los consistorios a realizar, obviamente a título particular no tendré un ápice de duda en realizarlo. No obstante desde la distancia, pero

siempre con el recelo de proteger tu propiedad y por consiguiente tu patrimonio, observo que el conformismo se ha apoderado de ‘’URBANO’’ (¿ 3 Cales? ) , aquel ‘’Urbano’’con ganas de llegar al consenso, con ganas de creer en las promesas de ‘’AMELIO’’ (¿políticos locales? ), pero con orgullo o mejor dicho con honor, el cual es patrimonio del alma, ha desaparecido y ha dado paso al ‘’Urbano’’ mendigo que se conforma con pequeñas limosnas de su hermano mayor’’Amelio’’.

Prefiero al ‘’Urbano’’pobre que conocí y al cual también quise convertir en adinerado, pero con orgullo, honor, dignidad y también agradecido cuando tocaba, que al ‘’Urbano’’igual de pobre pero que es sumiso y siempre agradecido de la actualidad Ojalá se lleguen a hacer realidad esos pretéritos sueños que todos anhelamos para ‘’Urbano’’ que, desgraciadamente, algunos por su dilación en el tiempo no verán.

Febrer-març 2008 | pàg. 36

Col.laboracions Adéu a un llop de mar

Poesia a la meva néta

Roser Llanes Dedicada al meu estimat oncle “ Fonso”

Dolors Sentís Barberà

Roser Martí

A la Vall del riu vermell jo vaig baixar l’aigua clara, jo a la Vall d’Alsina tinc una néta molt estimada És la Maria Dolors que de la Cala ha marxat.

L’alimentació, la nutrició i ,en especial, la dieta han estat, són i seran la base de la nostra salut. En l’actualitat la nostra alimentació ha anat adquirint una gran importància, i en especial l’alimentació de la zona on vivim: LA DIETA MEDITERRÀNIA. La incorporació de l’oli d’oliva, els fruits secs i el consum moderat de vi són els trets més destacables de la nostra dieta, així com el consum de fruites, verdures, llegums, cereals i peix.

La mar us cridava l’havíeu estimat tota la vida. El fred era intens aquella matinada però estàveu avesat, no el sentíeu, estàveu en el lloc on s’evadíeu del sofriment i penes que teníeu.

Casada i molt ben casada A viure amb el seu amor on el destí li mana.

Aquell era el vostre món, el coneixíeu molt bé, als nou anys s’hi varen portar en aquella immensitat, i per sempre quedàreu encisat. Tots els que s’estimàvem no volíem que tornéssiu a la mar que coneixíeu, pensàvem que mirant per la finestra ja en teníeu prou per passar l’existència. Ens vàrem oblidar que éreu valent, tenaç i que no es deixàveu fàcilment convèncer per la gent. Heu viscut i heu marxat com a vos us ha agradat. Quan mirarem la mar No ens serà difícil veure’s, amb la vostra barqueta rodejat de cel i mar, que era el que vós havíeu estimat.

Què és i què fa un educador social a l’atenció primària Marina Labrador Educadora Social, col. nº 9000

La dieta mediterrània

I aquí nosaltres ens hem quedat, pares, germans i jo, la iaia Aquí a la Costa Daurada on hi ha un raconet de mar i un poble que es diu la Cala. On el blau del mar més brilla, on l’escuma és la més blanca, on el sol calenta més de tota la Mediterrània Costa Daurada i joiosa, Costa daurada estimada el que neix aquí I ha de marxar, amb enyorança sempre viurà.

Els Serveis Socials d’Atenció Primària constitueixen el punt d’accés immediat al Sistema Català de Serveis Socials i conformen el primer nivell d’atenció de la xarxa bàsica de responsabilitat pública. Aquest servei està format per treballadors socials i educadors socials, que treballen conjuntament. Existeixen tres concepcions bàsiques que defineixen el que avui entenem per Educació Social: · Un dels principals objectius és el desenvolupament integral de la persona en la seva dimensió social. · Principalment s’orienta a perso-

Tots aquests productes característics de la Dieta Mediterrània i el seu tractament culinari, condueixen a una alimentació saludable, que es caracteritza per ser baixa en greixos saturats (carns vermelles), elevada en greix monoinsaturat (oli d’oliva), equilibrada en àcids grassos Omega-6 i 3 (peix), baixa en proteïna d’origen animal i rica en antioxidants i fibra (fruites, fruits secs, verdures i llegums). Així la DIETA MEDITERRÀNIA presenta propietats saludables com són: la prevenció de malalties cardiovasculars, els nivells més baixos de colesterol en sang i la protecció enfront de l’envelliment cel·lular i la cacinogènesis. Per tots aquests efectes beneficiosos i per a la prevenció de diversos trastorns s’aconsella realitzar una alimentació equilibrada, variada i individualitzada amb els aliments que componen la NOSTRA DIETA MEDITERRÀNIA, sense oblidar la pràctica habitual de l’exercici físic i la ingesta d’aigua.

nes en situació de conflicte social, malgrat que no és l’únic àmbit d’acció. · Se centra principalment en l’àmbit no formal de l’educació, és a dir, fora dels centres educatius encara que, actualment, ja es contempla aquesta figura com a part els equips directius amb els quals es mantenen coordinacions periòdiques. El treball de l’educador social es pot dur a terme en àmbits i contexts molt diferents, ja que varia en funció del lloc on es trobi, com poden ser: atenció a la infància i adolescència en situació de risc social,

centres de justícia de menors o presons, elaboració de programes d’educació en el lleure, formació i inserció laboral de persones adultes i dinamització de residències i equipaments per a persones grans etc, encara que les seves funcions a l’atenció primària estan diferenciades, corresponent-li a l’educador el treball amb infància, adolescència, famílies i dinamització de la població. Des de la Regidoria de Benestar Social restem a la vostra disposició per qualsevol tema en què us puguem ajudar.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identiﬁcades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Febrer-març 2008 | pàg. 37

Esports I Trobada Esportiva de Centres de secundària de les Terres de l’Ebre El representant territorial de l’Esport, Jesús Auré, i la directora adjunta dels Serveis Territorials d’Educació, Rosa Vandellòs, acompanyats del president del Consell Esportiu del Montsià, Josep Rodrigo, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de La Ràpita, Juan Carlos Genovilla, i el director de l’IES Els Alfacs, Lluís Sanmartí, presentaran aquesta nova activitat. Durant el transcurs de la roda de premsa, el proper dimarts 12 de febrer, a les 10.15h a la seu de la Delegació del Govern, es presentarà la I Trobada esportiva de Centres de secundària de les Terres de l’Ebre dins el programa “Esport a l’Escola”. El programa “Esport a l’Escola” fou impulsat fa uns tres anys pel Departament d’Educació i la Secretaria de l’Esport de la Generalitat, així el representant territorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre, Jesús Auré, i la

directora adjunta dels Serveis Territorials d’Educació, Rosa Vandellòs, juntament amb els organitzadors donaran a conèixer aquesta nova experiència al territori. Una primera trobada esportiva que preveu aplegar uns 900 alumnes dels primers cursos d’ESO dels 17 centres de secundària de les comarques ebrenques, en les instal·lacions de l’IES Els Alfacs de La Ràpita el pròxim 20 de febrer.

Alumnes durant l’activitat a L’IES.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 38

Esports El Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar aprova un pressupost de més de 400.000 € per a l’exercici de 2008 L’aportació de l’Ajuntament cada any ha anat creixent en proporció al creixement dels usuaris

El passat dimarts, 22 de gener, la Junta Rectora del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar va aprovar el Pressupost per a l’exercici 2008. El total d’ingressos i despeses ascendeix a 431.963,00€. Les despeses es distribueixen en 282.627,11 € dins el capítol de Personal, 107.727,89 € en el capítol de Despeses Corrents, 1.800,00 € en

Evolució de les aportacions de l’Ajuntament al Patronat Mpal. d’Esports

Després d’analitzar el pressupost, les conclusions que s’obtenen fan referència al fet evident que l’economia del Patronat depèn excessivament de l’aportació de l’Ajuntament fruit dels històrics baixos preus de les activitats i serveis esportius municipals. Aquest fet, unit al fort creixement que

Per tal de minimitzar aquesta situació econòmica la Junta Rectora del Patronat Municipal d’Esports ha previst diferents actuacions per fer front a la situació actual:

1.- Realitzar un ajust de tots i cadascun dels capítols de despesa reduint o eliminant totes aquelles despeses de menor transcendència en relació a la qualitat i la prestació dels diferents serveis. 2.- Treure aquelles activitats i/o esdeveniments que no arribin a uns mínims de participació ciutadana.

Despeses Financeres i 39.808,00 € en Transferències Corrents (Ajuts a Clubs i Associacions Esportives). En relació als ingressos, la previsió en el capítol d’Ingressos d’Explotació, propis de les activitats i serveis realitzats, és de 132.013,00 €, mentre que el capítol de Transferències Corrents, Aportació de l’Ajuntament, Subven-

cions i Patrocinis, és de 299.950,00€; Dins aquest capítol cal destacar que la gestió de patrocinis preveu un ingrés de 19.250,00 € i 8.700,00 € procedents de subvencions de les administracions supralocals. L’aportació anual de l’Ajuntament ascendirà al mateix import, per tercer any consecutiu, de 272.000,00€

Evolució dels Abonats al Patronat d’Esports

ha experimentat l’entitat que ha passat de 160 usuaris de l’any 1999 als més de 800 de l’actualitat, ha fet que l’aportació que ha de fer l’Ajuntament cada any hagi anat creixent en proporció al creixement dels usuaris fins al punt que aquest increment podria acabant sent insostenible per a l’Ajuntament. En termes econòmics, podem veure amb facilitat el fet que, tot i no créixer en nombre d’abonats, l’increment del IPC practicat anualment sobre el capítol de despeses de personal i sobre el capítol d’ingressos d’explotació de les

3.- No establir cap activitat i/o esdeveniment nou que no s’ autofinanci pel que fa a les seves despeses directes (monitoratge/material). 4.- Incrementar els preus de les activitats i serveis propis en un 2% per sobre del IPC interanual fins que s’aconsegueixi una disminució de l’elevat grau de dependèn-

activitats, al ser molt més alt el primer que el segon, genera una diferència negativa que, forçosament, ha d’assumir l’Ajuntament via increment anual de l’aportació que fa al Patronat. Donat aquest fet, el Patronat d’Esports ha hagut de reduir bona part de les partides de despesa corrent sense que es vegin afectades aquelles que afecten la qualitat del servei, com ho són el monitoratge o el material esportiu vinculat a cadascuna de les activitats i, per altra banda, cal destacar l’esforç realitzat amb l’esport base a l’hora de cercar diferents patrocinadors perquè, ni les famílies ni l’Ajuntament, hagin de cobrir els costos de la vestimenta esportiva tant d’esportistes com de tècnics i monitors del Patronat Municipal d’Esports.

cia econòmica de l’aportació de l’Ajuntament al Patronat. 5.- Sistematitzar i centrar esforços en la recerca de noves vies de finançament ja sigui a través de nous serveis interns que generin beneficis relacionats amb el turisme esportiu i/o la gestió d’ingressos a partir de patrocinis.

Febrer-març 2008 | pàg. 39

En relació als diferents aspectes plantejats, Joan Pere Gómez Comes, President del Patronat Mpal. d’Esports, comentava: “fins ara ens havíem marcat l’objectiu d’arribar al 10% de la població que practiqués activitat física i esportiva a les activitats del Patronat d’Esports; una vegada aconseguida la fita i, entenent que els ciutadans de La Cala han pres consciència de la importància de fer esport a qualsevol edat per al desenvolupament òptim i la millora de la qualitat de vida, hem d’anar

cap a la regulació dels serveis per tal de poder implantar-ne d’altres tant o més importants com els que s’inclouran dins la futura Piscina Coberta en què estem treballant. La nostra inquietud en aquest mandat és fidelitzar patrocinadors que ens garanteixin uns ingressos fixes anuals que puguin cobrir algunes de les necessitats que té l’esport en general al nostre poble i, per aquesta raó, hem engegat un pla de treball per aconseguir promocionar la imatge del Patronat Mpal. d’Esports a

nivell comarcal i territorial i aconseguir així que petites i grans marques puguin contribuir a baixar la dependència econòmica de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar”. En referència a la piscina coberta, a principis de març es disposarà del projecte executiu, amb la incorporació de 2 sales esportives, no considerades inicialment, i la incorporació d’un sistema energètic de cogeneració que, segons els estudis, permetrà eixugar el dèficit de funciona-

ment previst a la instal·lació a partir de la comercialització de l’energia elèctrica que aquest sistema genera mentre produeix l’energia per a climatitzar la instal·lació. Aquestes més que importants incorporacions, des del punt de vista de la gestió de l’equipament, unides a l’actualització de preus faran que la inversió per a la Piscina Coberta tingui una previsió de 5,1 milions d’euros. Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar acollirà al març el 1r Campionat Internacional de Futbol 7 Terres de l’Ebre

Moment de signatura del conveni.

A sota, el cartell del Torneig.

Acte amb els Patrocinadors del Torneig.

El passat 3 de febrer, dins el context de les Festes Majors de la Candelera, la Nova Zona Esportiva Municipal de l’Ametlla de Mar acollia a les seves instal·lacions a l’aleví del FC Barcelona, el qual s’enfrontà a un combinat

de jugadors locals, amb el resultat final de 0 a 9. La iniciativa promoguda pel mateix Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar servia com preludi del que vindrà a ser un dels esdeveniments més importants en aquest 2008 a les Terres de l’Ebre, que no és altre que el 1r Campionat Internacional de Futbol 7 Terres de l’Ebre. Però abans d’iniciar-se l’encontre, i aprofitant la presència del Representant de l’empresa Edoed a l a població calera, el sr. Albert Montull, i el regidor d’Esports de l’Ametlla de Mar, el sr. Joan Pere Gómez Comes, es va signar el conveni de col·laboració del poble de “la Cala” com a seu d’aquesta primera edició. L’Aldea, la Ràpita, Amposta, Sant Jaume i Deltebre seran les altres seus durant la Setmana Santa, con-

cretament, del dijous 20 fins el diumenge 23 de març, període en el que se celebrarà aquest torneig, i en el que hi participaran equips de la talla del Schools de la Juventus, la Roma, l’Arsenal, el Lech Poznan polonès, el Vila-real, i les escoles de tecnificació del Barça a Egipte, Kuwait i Espanya, entre molts altres. Així mateix, posteriorment, també firmaren l’acord de patrocini la sra. Maribel Núñez, de Lloguer i Vivendes Maribel; el Sr. Pedro Domínguez, de BMS Mobile; el Sr. Joel Solé, d’Iniciatives Mestral S.L.; i August Massa, Representant de “La Caixa”, per tal que l’Ametlla de Mar s’hagi pogut convertir en seu d’aquest torneig, realitzant el servei d’honor abans de l’inici del partit. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 40

Esports L’esport protagonista de luxe en les passades Festes Majors de la Candelera Unes jornades repletes d’esdeveniments i cites ineludibles.

El dimarts 5 de febrer, amb els focs d’artifici com a acte de clausura i després de 4 dies d’intensa i frenètica activitat festiva es posava punt i final a les Festes Majors del nostre poble, la Candelera 2008. A l’igual que anys anteriors, han estat unes jornades repletes d’esdeveniments i cites ineludibles, en les que tots els veïns de la vila han pogut gaudir de la festa de la seva patrona.

II Edició de la Regata de Rem Candelera.

Olimpíada d’Atletisme.

Ja el dijous 31, el Pavelló Poliesportiu “Galetet” acollia la VIII Edició de l’ Olimpíada d’Atletisme, en la que tots els esportistes d’entre 4 i 15 anys competien en les 4 modalitats atlètiques de què consta la prova: resistència, salt de longitud, velocitat i llançament de pes; abans de passar a l’entrega dels premis i medalles corresponents i degustar una suculenta xocolatada. Tot just 2 anys després de la seva in-

que el 1r equip es desplaça a Bonavista, on guanyava per 0 a 3, el que seria protagonista, enfrontant-se contra el CD Alcanar “B”, al qui superaria per 4 a 0. Com també acostuma a ser habitual a tots els pobles, les pubilles i damisel·les foren les encarregades de realitzar el servei d’honor, sota l’atenta mirada del nombrós públic assistent. Alhora, el president de la secció esportiva de la SCER de l’Ametlla de Mar, Jordi

Caminada de Festes.

En aquest sentit, el Patronat Mpal. d’Esports no va voler deixar escapar la possibilitat de començar-les amb antelació, de manera que ja el diumenge 27 de gener se celebrava al Club Nàutic de la localitat, la II Edició de la Regata de Rem Candelera, acte que serveix per aixecar així el teló a la temporada. Entitats com el CR Tortosa, CR Amposta, CN Sant Carles de la Ràpita, CR Palamós, AV Cambrils,... no van voler fallar a una cita, en la que la SCER de l’Ametlla de Mar, en categoria femenina, i el CR Amposta, en masculina, es proclamaren vencedors.

Partit Aleví entre el Barça i la Cala.

auguració, el dissabte 2 de febrer, dia la nostra patrona, el camp de futbol de “La Cala” acollia a primera hora del matí als més petits de la secció, per tal de disputar els partits corresponents a la seva lliga. Concretament el Prebenjamí Sardinetes, que perdia 0 a 6 contra EF Delta de l’Ebre, el Prebenjamí Seitonets, que també queia per 0 a 12 contra el CF Gandesa i per últim l’Aleví de F7 que guanyava per 10 a 1 a l’UE Remolins-Bítem, salvant així, en part, la matinal. A la tarda, en el tradicional partit del dia de Festa Major, era l’Amateur, ja

Gaseni, va voler agrair amb l’entrega d’un petit detall als Representants de Grup Balfegó i BMS Mobile, la seva col·laboració amb el futbol de “La Cala”. Ja diumenge dia 3, trobem diferents fronts d’activitat esportiva. De bon matí, i des del Poliesportiu Mpal. “Galetet” es donava inici a una nova Caminada Popular, en la que els més de 60 participants, l’emprenien cap al camp de Tir Punta Calda, recorrent així aproximadament 6 km. a través dels típics trossos caleros. Un

Febrer-març 2008 | pàg. 41

Partit de Veterans de la Cala i els Veterans de Cambrils.

cop allí compartiren, juntament amb el participants del Concurs de Tir al Plat, el clàssic esmorzar a base de botifarres i llonganissa. Però d’altra banda, el local social de la Nova Zona Esportiva Municipal, es donava cita la III Edició de l’Obert de Dòmino, en la que hi prengueren part més de 30 parelles, provinents de tota Tarragona. Seguidament, al mateix camp de futbol, més partits. En aquest cas, era un combinat de veterans de la nostra localitat els que s’enfrontaven als Veterans de Cambrils, finalitzant l’encontre amb victòria visitant per 2-4, i desplaçant-se a continuació fins al restaurant del Club Nàutic per gaudir d’un aperitiu preparat per a l’ocasió.

Tanmateix, l’activitat futbolística no acabava aquí ja que, seguidament, serien els alevins del nostre poble els que jugarien un partit contra l’aleví del FC Barcelona, amb el resultat fi-

Els joves caleros celebren la victòria.

Construccions TEC campions del Torneig Candelera,

nal de 0 a 9 (més informació a l’article següent). El dilluns dia 4, l’activitat se centrava un altre cop al Pavelló Poliesportiu amb la realització de la Final Four Candelera, la qual es va resoldre a la tanda de penals a favor de Construccions TEC, després de què el partit contra Construccions Kel-Cor acabés amb resultat d’empat a 2 gols. La Final de Consolació entre Socstone i Albert Conplas-Luasa, finalitzà amb victòria a favor dels primers per un ajustat 3-2. L’últim dia, tot i la ressaca festiva, no va minvar la intensitat esportiva amb la celebració del Torneig de Tennis Candelera, en la que Joan Pere Blanch es va convertir en el gran protagonista, imposant-se a la final individual al jove Mingui Duran, per 15-8; i guanyant, formant parella amb Miquel del Roig a la final de Dobles a l’Anna Aragona i Ruben Sunyer, per un contundent 21-10. A la finalització

III Edició de l’Obert de Dòmino.

del torneig, tal i com es va fer amb la resta d’esdeveniments celebrats al camp de futbol, el responsables del bar prepararen un magnífic aperitiu per concloure l’acte. I, finalment, a la tarda, i de forma paral·lela al Festival Esportiu es va portar a terme el tradicional partit de festes entre el primer equip de “La Cala” i l’UE Rapitenca de la 3a Divisió Nacional, que va baixar amb tots els efectius disponibles, imposant-se al final per 1 a 5, marcant l’Àlex el gol pels caleros. I tal i com hem dit, a l’envelat se celebrava una nova edició del Festival Esportiu, que va comptar aquesta any amb les actuacions del Club de Twirling Baton de l’Ametlla de Mar, la Dansa Clàssica i el Kenpo-karate del Gimnàs Montse i la Secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports. En aquesta ocasió, foren el sr. Andreu Martí, com alcalde de l’Ametlla de Mar i president del Consell Comarcal del Baix Ebre; el sr. Joan Pere Gómez Comes, com a

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 42

Esports

Kenpo-Karate a la Candelera.

Participants de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Municipal d’Esports.

regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar; i el Sr. Xavi Llambrich, el sr. Antoni Montagut i la Sra. Teresa Callau, com a regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, juntament a l’Albert Medrano com a Vice-President del Patronat Municipal d’Esports, els encarregats de fer l’entrega dels detalls a tots els esportistes que prengueren part a la cita, així com uns recordatoris a tots els responsables i monitors que van

col·laborar amb la seva presència en aquest acte. Per últim, només agrair a tots aquells qui de forma directa o indirecta han permès que una vegada més les nostres festes siguin recordades per l’esperit de participació i il·lusió de la gent del poble de “La Cala”. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Obert Tennis Candelera.

Breus Esportius ESCACS.

Al llarg de dos caps de setmana, concretament el diumenge 27 de gener i el 9 de febrer es va celebrar a la localitat de Roquetes la 1a, 2a i 3a Ronda del Campionat Comarcal d’Escacs. Fins allí es van aplegar 3 dels alumnes que durant l’any realitzen l’activitat d’escacs al Patronat Mpal. D’Esports, sota la supervisió del monitor Antonio Callau. I la veritat és que els resultats foren força satisfactoris per a tots ells.

En aquest sentit, la Noèlia Sancho i l’Eduard París ocuparien la 1a i 2a posició, respectivament, en la categoria Aleví, mentre que Mario Guijosa finalitzaria en la 3a plaça en categoria Infantil. Aquests resultats permeten als caleros continuar amb la seva participació, ara al Campionat Territorial, puntuable i classificatori pel Nacional, que es porta a terme a Tivissa i que va arrencar el passat 16 de febrer.

CROSS.

Psrticipants al Campionat Comarcal d’Escacs.

Els joves atletes caleros.

Després de celebrar-se la primera prova a Jesús el passat 13 de gener, la competició de Cross Escolar es desplaçava el 27 del mateix mes fins a la localitat de Jesús i Maria per albergar la segona i última competició aquí a les Terres de l’Ebre. A l’igual que en la primera cita la participació dels joves caleros fou elevada i notable. Així cal destacar als Patufets, Gerard Pallarés i Àlex Brull, que finalitzaren en 7a i 11a plaça; als Prebenjamins Sergi Marrassé, Gerard Pitarque, Genís Gómez i Marc Pallarés; a la Laia Boyer, 8a en la categoria Prebenjamí Femení; i sobretot també Pau Gallegó, Ramón Pitarque i Jordí Boyer, que amb la seva

4a, 5a i 7a posició, sumada a la participació de Leonardo Marrassé, David Soriano i l’Arnau Figueres aconseguiren assolir la primera posició per equips. La representació calera acabà amb la cursa de Jordi Gómez i la Paula Pallarés, ambdós en categoria Aleví. Per últim destacar que el passat diumenge 10 de febrer, l’Anna Estrada, la qual ja havia participat en l’edició de l’any passat, va desplaçar-se fins la població de Rubí per participar en la Final Nacional de Cross, en categoria Aleví, finalitzant en 72a posició dels més de140 que iniciarien la carrera, millorant considerablement els resultats obtinguts l’any passat.

Quatre Cantons

Febrer-març 2008 | pàg. 43

Informació

esdeveniments socials

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h. OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.) De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

23-02 al 29-02 01-03 al 07-03 08-03 al 14-03 15-03 al 21-03 22-03 al 28-03 29-03 al 04-04 05-03 al 11-04 12-04 al 18-04 19-04 al 25-04

A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges

CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h. Dissabtes d’11h. a 13’30h.

REGIDORIA I MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Escoles Velles, Av. Batlle Pijoan PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00

- Lídia Quintana Racionero, filla de Jordi Esteve i Roser, el 21-1-08 - Lorena Andreea Lefter, filla de Stefan i Liliana, el 27-1-8 - Joan Fandos Hernández, fill de Juan Jorge i Margarita, el 1-2-08 - Denisa Elena Concita, filla de Costel i Olimpia, el 5-2-08

iNFO. 977 456 329 977 456 477 - 977 456 376

DE LA CALA

BUS

TAXISTES

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICÒLEG

CRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀ Cervantes, 39, 1er, 2a Tel. 977 493 456

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75 CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 Missa Diumenges i preceptes: 9’30h. - 11’30h. - 18’30h. Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h., Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h. ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

FE D’ERRATA

- Maria Gallart Brull, el 18-1-08, als 85 anys - Juan Cañagueral Martí, el 23-1-08, als 73 anys - Mercedes Espuny Durán, el 27-1-08, als 84 anys - Manuel Farnós Figueres, el dia 27 -1-08 als 90 anys - Josefa Pallarés Martí, el 28-1-08, als 89 anys - Josep Olivella Falp, el 13-2-08, als 54 anys Juan Comí Parellada, el 16-2-08, als 68 anys

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

En l’anterior número de la revista Des dels Quatre Cantons vam publicar malament la defunció de Federico Domingo Benet el dia 28-11-07 als 92 anys. Disculpeu l’errada.

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

12 € 24 € 48 € 72 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

ntil * forn nya forn al ala ig Infa ava ala lu Vid lM rdi ós FE P adr t v.C -C/21 al 4 arc ja C /Cata tlla ra fat e bre t p a 1 A P d / a e artí c / l N ya A r t JoMotel iel* i me s ala ’Olive s s C Alm Lle ca* C P M n s ’ C c er on RE t - C n / e / e e A r C l n l l ’ u e L s a l l l a n n C n M e C a r a a a l e i r r r a t l e r e de llólló- ardon ada Slfama Gab a B IÓ rta om de s C res C Pe s C res Ca a Cat del Ca lafo lafo nte lafo ar d la d trada r a ove /Rove ça ça Plaç STAC /Libe aC Tre T tes Ca ç me Av.Ca Av.Ca res Av.Tre T dol Ca C/C Ent D’a Plaç Pla E Av. Pla Av. C Av. C/R Pis Ce v.T En Zon Pla C Av. Co Av. 1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 A7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4

CASC URBÀ

CASC URBÀ 07.47 09.37 13.53 16.47

07.45 09.35 13.51 16.45

07.43 09.33 13.49 16.43

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE R CE CE CE R CE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 3 4 3 DIARI

URB. URB. MARINA SANT JORDI SANT JORDI

URBANITZACIÓ TRES CALES

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 12.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 19.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25

07.42 09.32 13.48 16.46

> 07.36 09.26 13.42 16.36

DIRECCIÓ BARCELONA

Informació Renfe 902 240 202

Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

Defuncions:

- Albert Isart Masia i Angelica Mª Molina Aponte, el 16-1-08

TREN

Dr. MANUEL BLASCO

- Víctor Suelves Vizcaino i Esperanza Carcellar Martín, el 21-1-08

Casaments:

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120

Tel. 977 500 333

C/ Llibertat Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Naixements:

BOMBERS

ODONTÒLEGS

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

Av. Ensenyament

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 Tel. 977 45 61 32 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta) Tel. 617 457 014 – 977 493 493 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h.

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

FARMÀCIES

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

SA RTO

6.19 7.53 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

URBANITZACIONS 07.33 09.23 13.39 16.33

07.32 09.22 13.38 16.32

07.31 09.21 13.37 16.31

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.30 8.04 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.45 8.17 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

CASC URBÀ

07.30 09.20 13.36 16.30

07.29 09.19 13.35 16.29

07.28 09.18 13.34 16.28

TAR

7.26 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05 3| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/06 4| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional

07.24 09.14 13.30 16.24

07.23 09.13 13.29 16.23

07.21 09.11 13.27 16.21

07.19 09.09 13.25 16.19

07.18 09.08 13.24 16.18

< URBANITZACIONS 07.15 09.05 13.21 16.15

07.09 08.59 13.15 16.09

07.07 08.57 13.13 16.07

07.04 09.54 13.10 16.04

DIRECCIÓ TORTOSA

ON AG

07.26 09.16 13.32 16.26

URB. CALAFAT

11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.45 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.05 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

8.41 10.06 11.38 13.08 15.38 18.08 19.38 20.36 21.08 21.48 22.08

CIA

À GR

8.46 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE R CE CE CE R CE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI DIARI DIARI 3

ÀC

5.58 7.58 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.04 19.33 21.00

TAR

7.08 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

07.02 09.52 13.08 16.02

NA GO

07.01 09.51 13.07 16.01

07.00 08.50 13.06 16.00

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.48 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre - Només circularà de dilluns a divendres - Els horaris són aproximatius

LDE L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

8.17 10.11 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05. 2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional 3| No circula els dies 24, 25 i 31/12

Per un món més sostenible... RECICLA!