Issuu on Google+

L’Ametlla de Mar Octubre Novembre 2010

núm. 308

La Generalitat aprova el nou

POUM

Entrevista a

Jordi Pujol i Soley

President de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

El ‘sí’ a la independència s’imposa a l’Ametlla de Mar amb el 94,24% dels vots

Comencen les obres de la residència assistida i centre de dia a l’Ametlla de Mar

Tiquets gratuïts de l’aparcament per als comerços locals


Octubre - Novembre 2010 | pĂ g. 2


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 3

Editorial

POUM aprovat, feina feta En gestió municipal o en política , ja sigui local o de qualsevol altre àmbit, cinc anys són molts. De fet, van més enllà d’una legislatura, i això vol dir mirar a molt llarg termini. Això és el que en el seu dia va fer l’equip de govern format per CiU i ERC que van prendre el decidit camí de la modificació del Pla General o, com ara se’n diu, del POUM o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Des d’aquells inicis han passat cinc anys i aquella feina l’ha acabat un govern format per CiU en majoria absoluta. Segurament cap dels dos socis de govern en aquell moment, van pensar en iniciar la feina qui l’acabaria tancant, ja que el més important en aquests casos no era qui, sinó que es fes i bé. Han estat cinc anys de molta feina, moltes gestions, moltes reunions,

estira d’aquí i dóna d’allà, escoltant aquell o l’altre, modificant sobre paper i negociant. En definitiva, construint el motllo del que ha de ser el nostre terme municipal en els pròxims quinze anys. La modificació d’un Pla General no és qualsevol cosa. Es la relació de regles que han de regir el creixement i la transformació del municipi, i és necessari que no deixin cap punt a la interpretació, sempre que s’hagi actuat, no només tècnicament, sinó també amb la tradició i els sentiments com a valors importants. Mateixes oportunitats i criteri únic per a tots. Tots els caleros i caleres hem de tenir sempre clar el que podem fer amb el nostre patrimoni. Ni més ni menys que el que es troba en les nostres mateixes condicions. Sobre el POUM s’ha parlat hores i hores. Tothom n’ha pogut dir la seva i s’han omplert pàgines i hores en

i

Índex 4-5

Notícia del més

6-7

Especial POUM

8 9

La CUTE aprova el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ametlla de Mar.

La societat civil avala el POUM de l’Ametlla de Mar.

Infraestructures Comencen les obres de la residència assistida i centre de dia a l’Ametlla de Mar.

A fons La sala, l’epicentre de la vida social i cultural de la vila.

els nostres mitjans de comunicació. El POUM ha estat la pedra filosofal en la que s’ha suportat una part molt important de la vida política dels darrers anys, tant del govern com de l’oposició. Ha estat el terreny de joc d’un intens partit polític amb diverses alternatives en el joc. Ara, ja el tenim aprovat. El passat 4 d’octubre la Comissió d’Urbanisme de les Terres d e l’Ebre en va donar llum verda. Ara aquesta feina feixuga ja s’ha acabat. Tothom n’ha dit la seva, si li ha agradat o no, si se’n sent partícip o no, però ara, aquest POUM aprovat és el POUM de tot el poble i s’ha de fer un esforç per aplicar-lo amb la màxima rigorositat. Ara, amb el buit que deixa el debat sobre el POUM, caldrà buscar altres arguments, el govern per construir i governar i l’oposició per construir i fiscalitzar, tot i que quinze anys passen molt ràpid.

?

11-16 17 17 18-19 20-21

Societat El ‘sí’ a la independència s’imposa a l’Ametlla de Mar amb el 94,24% dels vots.

Pesca L’ICCAT dóna la raó als tonyinaires.

Medi Ambient Documental sobre el canvi climàtic.

Cultura i Espectacles

Fem Memòria al Centre d’Interpretació de l’Ametlla de Mar.

Entrevista Jordi Pujol.

@

23 24-25 26-30 31-33 34 35-38 39

Turisme 11è concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre.

Ajuntament El ple de l’Ajuntament aprova que el pas de la Cova Gran sigui d’ús públic.

Política Opinió Col·laboracions Esports L’esport municipal a l’Ametlla de Mar, a l’alçada dels seus ciutadans.

Informació Horaris de tren, bus, ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 4

La Notícia del mes La CUTE aprova el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ametlla de Mar Els aspectes més destacats: la cohesió i justícia social, la promoció dels nostre valors, la dinamització econòmica i la protecció del medi natural.

Al plenari del 16 de març de 2006 es prenia l’acord d’inici dels treballs de redacció del nou POUM que ha de substituir a l’anterior PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de 1992. Després de 5 anys, una aprovació inicial, una aprovació provisional, una aprovació definitiva, tres textos refosos ratificats pel propi Conseller de PTOP, matisat posteriorment a petició de la CUTE (Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre), el nou POUM de l’Ametlla de Mar acaba sent ratificat per la CUTE el 4 d’octubre de 2010. Algunes de les novetats més importants que incorpora aquest pla general és haver comptat, per una banda i a nivell mediambiental, amb les directius provinents d’una Agenda Local 21 redactada per nodrir aquest nou pla, i havent estat el primer municipi al que se’ns ha aprovat l’avaluació ambiental i sostenibilitat per part del Departament de Medi ambient que implica que totes les directives provinents d’aquesta avaluació han estat assumides pel nou pla i, per l’altra, en l’àmbit del consens, diàleg i participació, haver comptat amb un ambiciós pla de participació ciutadana que després de més de 100 trobades de les diferents comissions de treball acaba donant com a fruit un nou pla general àmpliament consensuat pel conjunt de la societat calera, fet que queda ben reflectit amb la presentació de tan sols una cinquantena d’al·legacions, totes elles amb caràcter puntual. El perquè de tot plegat L’any 2005 restava vigent a l’Ametlla de Mar el PGOU del 1992. Aquest pla antic, lluny de contemplar amb caràcter prioritari qüestions com la protecció del medi, les polítiques socials o la diversificació econòmica, posava especial èmfasi en afavorir el creixement urbanístic com un valor positiu i tractava per damunt de tot d’afavorir-lo indiscriminadament. Era un pla pensat per a la totxana exclusivament.

L’equip de govern d’aleshores, format per CIU i ERC, va considerar que aquesta aposta dogmàtica i excloent pel creixement urbanístic era insostenible i absolutament nociva. A més, per una banda hi havia molts sectors amb un alt valor mediambiental que no estaven convenientment protegits i, per l’altra, no hi havia les bases urbanístiques per poder dur a terme mesures de dinamització econòmica i promoció turística que permetessin a la Cala abraçar el segle XXI amb plenes garanties. També es va considerar que amb el planejament vigent aleshores no es podia avançar en polítiques socials ni dotar el municipi d’equipaments importants com una nova zona educativa, residència d’avis, nova zona esportiva, etc. Per tot això es decideix iniciar el procés de revisió del planejament vigent que com ja s’ha dit es culmina el 4 d’octubre de 2010. Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “pensem que aquesta és la millor notícia de la història recent de la Cala. Amb aquest nou pla hem abolit d’una vegada per totes el creixement urbanístic despietat i dogmàtic, i hem posat rumb als fars que han d’il·luminar el present i futur del nostre poble: la cohesió social, la promoció de la nostra cultura, la dinamització econòmica i la protecció del medi natural. I el que és més important, ho hem fet amb un consens quasi unànime del conjunt dels agents polítics, socials i econòmics, vocació que ha donat com a fruit quelcom que considerem el millor aval de qualitat i legitimitat d’aquest nou pla general: aquest és el pla de la Cala, i no d’un partit o d’un govern puntual”. Segons Martí, “Per tot això estem summament il·lusionats i no podem més que felicitar i agrair a tots els que hi han participat: entitats, partits a l’oposició, companys de l’equip de govern i treballadors del consistori, equip redactor del pla i de l’agenda XXI, altres institucions, i les moltes persones anònimes que han

aportat el seu granet d’arena per fer possible haver finalitzat amb èxit el repte col·lectiu més important de la història recent del nostre poble”.

Objectius 1 Utilització racional del territori i el medi ambient. 2 Preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, culturals i històrics. 3 Utilització de models de baixa ocupació de sòl, que eviten la dispersió en el territori i afavoreixen la cohesió social. 4 Estructuració d’una xarxa de comunicacions que permeti una mobilitat sostenible.

Estratègies 1 Desclassificació de sectors de sòl urbanitzable allunyats del nucli urbà, concentrant la població en la franja costanera ja ocupada i al voltant de “La Cala”. 2 Utilització de tipologies residencials plurifamiliars que permeten reduir l’ocupació de sòl. 3 Implantació de les infraestructures necessàries per a assolir una mobilitat sostenible. 4 Protecció i preservació d’àrees d’alt valor natural i de connectors biològics. 5 Implantació de Polítiques d’habitatge social. 6 Creació d’espais destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques, bàsicament industrials, de serveis i hoteleres. 7 Assoliment del grau d’urbanització necessari en sectors de planejament que no han dut a terme les obres necessàries, bàsicament de clavegueram. 8 Assoliment d’estàndards necessaris de sistemes generals. 9 Planificació integral de xarxes de serveis i comunicacions per als nous creixements i correcció dels dèficits existents. 10 Revalorització del casc urbà


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 5

El POUM preveu la protecció i la regulació de la façana marítima.

Les novetats més importants Nous equipaments i més dinamisme econòmic Els equipaments i sectors més rellevants són: 1 Nova zona esportiva al sector 22B1, amb un nou camp de futbol, pistes de tennis i pàdel, piscina coberta i complex esportiu associat, nou poliesportiu, pista de futbol 7, rocòdrom, pista d’atletisme i fins i tot un alberg juvenil i residencia d’esportistes (els 4 primers elements ja estan construïts i en funcionament). 2 Nova zona educativa al sector 22B1, amb un nou IES, CEIP i llar d’infants, per als que ja s’han iniciat els tràmits corresponents amb el Departament d’Educació de la Generalitat. 3 Nou eixample del municipi també al sector 22B1. 4 Sector j, Tres Cales 2a Fase, Sector O, ampliació de Tres Cales 1a Fase i Calafat, sector k 5 Ampliació del sector 21 polígon industrial. 6 Possibilitar que el nucli urbà salti l’autopista i la via ferroviària i pugui

continuar creixent de forma ordenada protegint la costa al mateix temps. 7 Creació d’una nova zona lúdicofestiva, suficientment allunyada del nucli urbà i convenientment connectada amb aquest. 8 Recuperació del castell de Sant Jordi que passa a ser de titularitat pública. Un casc urbà més amable i ordenat En aquesta línia les mesures més rellevants són: 1 Regulació de les alçades. 2 Creació d’un gran parc i pulmó verd a l’actual parc del Bon Repòs. Amb l’anterior planejament s’hi podien edificar al voltant de 300 vivendes que amb el nou planejament passa la quasi totalitat de l’espai a esdevenir un gran parc públic i pulmó verd més important del cas urbà. 3 Protecció i regulació de la façana marítima. Més cohesió i justícia social Les mesures més rellevants en aquest àmbit són: 1 Planificació de més del 30% del total de vivendes de protecció oficial i concertades en diferents

àmbits com: 22B1, Bon Repòs, carrer Goya (12 ja edificades pel propi consistori) i Ribes Altes 2a Fase, amb 25 vivendes també edificades en aquest cas per l’USOC (en algunes d’elles fins i tot ja s’hi resideix). 2 Residència d’avis ubicada al propi sector de Ribes Altes 2a Fase Protecció del medi ambient i reducció de la pressió urbanística Les mesures més rellevants en aquest aspecte són: 1 Desclassificació de més de 5 milions de m2 en el conjunt del terme. 2 Desclassificació del sector el Platé, punta de l’Àliga i Estany nord. 3 Protecció total del conjunt del sistema costaner fins i tot desclassificant sectors amb drets ja adquirits com Port Olivet, i la Punta de Bon Capó al tram sud, i el sector Artilleria al tram nord, fins i tot anant més enllà del PDUSC (Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner) i de la llei de costes ja que la protecció d’aquests espais ni tan sols estava contemplada en aquestes dos normes autonòmica i estatal. 4 Especial rellevància cobra la recent urbanització de Port Olivet que tot i tenir ja un avançat estat d’urba-

nització, amb els vials, enllumenat i clavegueram establerts, gràcies a la col·laboració del departament de PTOP en la figura del propi conseller i el director general, i a la implicació de figures com Jordi Sargatal a través de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya (actualment àrea de medi ambient de l’Obra social de Caixa Catalunya), o també a la bona predisposició del Ministeri de Medi Ambient mitjançant la direcció general de costes, personalitzada en la figura del màxim responsable de la demarcació de Tarragona Jordi Galofré, s’ha pogut salvar aquest espai natural tan important de 60 hectàrees, on amb l’anterior pla hi havia prevista una urbanització de luxe amb una ràtio d’1 habitatge per hectàrea, i que en breu recuperarà el seu aspecte natural i passarà a formar part dels 8 quilòmetres de la costa sud del municipi, un tram de costa que representa, en el seu tram que va de l’Estany d’Engràs fins la punta de l’Àliga, un dels últims reductes de costa verge i semi verge de Catalunya i Espanya, i un important enclavament de timbes, praderies de posidònia i varietats autòctones de fauna i flora com el fartet i samaruc, limònium, etc.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 6

Especial POUM

La societat civil avala el POUM de l’Ametlla de Mar Manel Brull, representant d’Asemar (Associació d’empresaris de l’Ametlla de Mar), Joan Callau, de la Cala Cultura i Vicent Margalef, des de la Cala Fòrum, valoren el nou POUM (Pla d’Ordenació d’Urbanística Municipal) de l’Ametlla de Mar aprovat de forma definitiva per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) el passat 4 d’octubre. Un pla pioner en sostenibilitat al Territori.

Joan Callau de Cala Cultura.

Olga Tomàs Un Pla participatiu Per tal que el POUM comptés amb el consens necessari des del consistori calero s’han realitzat més de 100 reunions amb els representants del teixit social de l’Ametlla de Mar. “Aquest pla d’ordenació urbanística ha estat molt dialogat, és a dir, ha hagut una alta participació”, va explicar el representant de la Cala Fòrum. Per la seva part, Manel Brull, d’Asemar, explicava que “una de les preocupacions de l’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar era que no es perdés patrimoni reduint excessivament les alçades dels edificis, sobretot al nucli del casc urbà. Per aquest motiu en les diverses reunions vàrem defensar aquest posicionament. Finalment, estem molt satisfets amb el POUM on les alçades s’han mantingut de manera raonable.” Recordem que amb aquest nou pla l’alçada dels edificis s’ha regulat al nucli urbà i, de manera destacada, a la façana marítima on s’especifica que l’alçada màxima és de tres plantes més sota cobert per tal de mantenir l’atractiu mariner de la vila. Des de la Cala Cultura, Joan Callau va remarcar que “aquest pla ha comptat amb participació ciutadana però també és responsabilitat de tots que es desenvolupi correctament. És a dir, que es compleixin

les directrius marcades al Pla. En definitiva, aquest POUM és bo per la Cala i entre tots hem de fer que tiri endavant”. Caminant cap al progrés L’Ametlla de Mar compta avui amb uns 7.000 habitants. El POUM preveu un creixement demogràfic moderat fins arribar als 9.000 habitants al 2015; amb l’augment de població neixen nous reptes. Vicent Margalef va explicar que “L’Ametlla de Mar tot i ser un destinació turística també ha de ser autosuficient i ser més productiva. Per tant, s’ha de desenvolupar el teixit industrial perquè l’agricultura i la pesca ja fa temps que està anant a menys. Per tant, s’ha de treballar pel desenvolupament real del polígon (sector 21). A més, potser ens hauríem de plantejar com trobar un espai per les energies renovables al poble”. Brull des d’Asemar va remarcar la importància del desenvolupament del sector residencial del 22B1. “Amb el desenvolupament d’aquesta zona superarem l’autopista, actual barrera pel creixement del municipi. Avui fa falta millorar l’accessibilitat però suposo que en el seu moment ja se solucionarà aquesta mancança.” “Cal equipar, vigilar i potenciar que tiri endavant el teixit industrial. A més de captar indústries també s’ha de treballar per aconseguir iniciatives

de transformació dels productes locals com són l’oli de l’oliva i el peix. D’altra banda, no podem negar que un dels pilars econòmics de l’Ametlla és el turisme. Per tant, hem de cuidar el poble per oferir un producte de qualitat que atragui un turisme familiar de qualitat”, va explicar Joan Callau des de la Cala Cultura. Responsable amb el Medi Ambient És un pla pioner en medi ambient a les Terres de l’Ebre ja que incorpora, des de l’origen, l’Agenda 21 local, les prescripcions de la Xarxa Natura 2000, el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), els dos plans directors urbanístics del sistema costaner, així com les reserves de fauna salvatge decretades per la Generalitat de Catalunya. “Tot el que es faci per preservar l’entorn és importantíssim. Crec que cal treballar perquè cada vegada ens semblem més a Cadaquès i no a Vinaròs. Serem un dels pobles de Catalunya amb més espai verd preservat”, va explicar Margalef. Brull des d’Asemar va subratllar que “tenir una costa verge de 6 km, de Roques Daurades a l’Àliga, és un orgull, a més de ser un important atractiu turístic”. Callau va remarcar que “aquest POUM sí es preocupa pel Medi Ambient. Avui molts parlen de sostenibilitat però no actuen en concor-


Octubre - Novembre 2010

Vicent Margalef de la Cala Forum.

|

pàg. 7

Manel Brull, representant d’Asemar.

dança”. A més, el representant de la Cala Cultura va afegir que “si preservem el nostre espai natural cal vetllar perquè als entorns del nostre municipi també es faci. És a dir, cal lluitar contra el MTC (Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears), contra les emissions de la central tèrmica, etc.” Amb aquest POUM queda protegit un 65% del terme municipal (43.450.000 m2). La renaturalització de Port Olivet i la preservació de Bon Capó aconseguint que dels 100 apartaments previstos se’ns construeixin 14 són unes de les fites mediambientals més importants d’aquest nou pla.

Resposta a les necessitats del poble Aquest pla està dissenyat pensant una ordenació urbana que prioritza els serveis i les necessitats dels ciutadans de la Cala incloent des d’equipaments públics al centre a infraestructures de mobilitat i fins a 1500 habitatges protegits i concertats entorn a l’eixample de l’Ametlla. “El tancat de vila (Bon Repòs) és la joia de la corona d’aquest POUM. Suposarà un canvi visual, a més que millorarà la qualitat de vida del poble tenir aquest espai verd”, va explicar Manel Brull. A més, el representant d’Asemar va voler remarcar la necessitat del nou aparcament soterrat de les Escoles Velles, “avui

potser no estarà tot ple però d’aquí cinc anys serà imprescindible.” Per la seva part Callau, de la Cala Cultura va explicar que “és inconcebible pensar en Nova York sense Central Park, doncs d’aquí uns anys estic segur que serà inconcebible l’Ametlla sense aquest gran pulmó al casc urbà”. Pel que fa a l’aparcament va remarcar que “construir aquest pàrquing és fruit d’una política de previsió necessària pel desenvolupament del poble.” “El fet de no haver de donar la volta al mur i poder passejar per un espai verd com aquest al mig del poble serà magnífic”, va explicar Vicent Margalef.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 8

Infraestructures Comencen les obres de la residència assistida i centre de dia a l’Ametlla de Mar El termini d’execució de les obres és de 14 mesos i té un pressupost de 4.744.889 euros.

Olga Tomàs El passat dilluns 4 d’octubre es va donar el tret de sortida a les obres per a la construcció de la residència assistida i centre de dia per a la gent gran a l’Ametlla de Mar. A hores d’ara s’ha col·locat la tanca perimetral del recinte d’obres i la col·locació de la caseta d’obra. A partir d’aquests treballs d’implantació, l’empresa contractista ACSA Sorigué donarà inici als treballs de replanteig per a poder iniciar la construcció de la residència. El centre que estarà ubicat al sector Ribes Altes, entre l’Avinguda de l’Ensenyament, el carrer 11 de setembre i el carrer Camarles té un pressupost de 4.744.889 euros. La superfície total és de 6.253m². L’edifici està format per una planta baixa i dos plantes que ocupen una superfície de 1.535m². A la resta d’espai s’ubicarà una plaça pública i un jardí amb zona d’horts. El termini d’execució de les obres és de 14 mesos. La residència comptarà amb 120 places distribuïdes en 40 habitacions dobles i 40 habitacions individuals. A més, la part de centre de dia tindrà 28 places. A cada planta hi haurà una sala menjador. La residència també disposarà de mòduls amb el centre de control al mig. A més, el centre comptarà amb dos banys geriàtrics

El solar que acollirà la nova residència.

per mòdul, és a dir, quatre per planta. “Estem parlant de prop de 150 persones que podran rebre aquesta atenció ja sigui com a residència o centre de dia i molts llocs de treball que es crearan. Aquest serà un gran servei que generarem no només al poble sinó al territori”, va explicar l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí. D’altra banda, el consistori calero té un compromís amb l’empresa constructora on en la primera fase, és a dir, des de les primeres obres a la

inauguració, s’ocuparà a empresaris de l’Ametlla de Mar i s’agafaran treballadors de la Cala del sector que, actualment, es troben a l’atur. En una segona fase, és a dir, amb el personal d’atenció geriàtrica, també es donarà preferència als treballadors/es formats de l’Ametlla de Mar. De fet, al municipi ja s’han realitzat dos cursos d’auxiliar d’infermeria en geriatria . Per tant, segons Andreu Martí, “menys el gerent, la resta de treballadors de la residència seran de l’Ametlla de Mar; per tant, de 80 llocs de treball 79 seran ocupats per caleros.”


A fons

Octubre - Novembre 2010 |

pàg. 9

La sala,

l’epicentre de la vida social i cultural de la vila Gràcies a les inquietuds d’un grup d’amics del Bar Puntaire, va sorgir aquest espai amb la finalitat de dinamitzar la vida social, cultural i esportiva de la nostra població. Des de la seva inauguració fa 42 anys la sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa (SCER) de l’Ametlla de Mar ha esdevingut l’epicentre de la vida social i cultural de la vila. Com diu Vicenç Boquera, president de la SCER, “el poble només valoraria aquest espai si algun dia desaparegués”. I és que hom es pot imaginar La Cala sense que al centre del nucli urbà hi hagi aquest espai tan important per donar sortida a les inquietuds i les necessitats culturals del poble? Costa una mica. La societat, tot i ser una entitat privada, té una vocació eminentment pública i durant tot l’any acull una quantitat ingent d’activitats. De fet, la temporada 2010-11 que es dóna per finalitzada a l’estiu, justament quan es produeix el retorn de l’Exposició Cultura i Turisme que cada any té lloc a les seves dependències, està pràcticament al complet. Sessions de ball, cinema, audicions musicals i concerts, assajos teatrals, conferències, actes polítics, festes, recitals de poesia, exposicions i trobades de diferents entitats ocupen el calendari des de setembre fins a juny. Activitat frenètica Aquesta frenètica activitat ha estat la nota més destacada des de la seva inauguració, al 1968, amb moments més àlgids i d’altres amb més tranquil·litat. Molt ha plogut des de

llavors. En aquell temps, l’any 1967, una colla d’amics del Bar Puntaire va decidir que volien ser independents de la penya barcelonista de Tarragona i van crear la penya barcelonista de l’Ametlla de Mar. El futbol en aquells dies pràcticament havia desaparegut i es va aprofitar el primer pis del bar per convertir-lo en la seu de la penya i per veure allí els partits del Barça. A finals del 67 es va començar a treballar per formar la societat. Al febrer del 1968 es duen els estatuts al govern civil i no va ser fins al novembre que es legalitzen. Una vegada formada la SCER la sala va adquirir més rellevància. Mentrestant, es feien les negociacions per passar a la sala. Finalment es va comprar l’espai que ara ocupa a la família Escoda, que es va mostrar molt receptiva amb la iniciativa. El primer president va ser Alfredo Marsal i es va nomenar a Jaume Escoda president honorari precisament per les facilitats que va donar a l’hora de comprar el local. Paper rellevant De forma progressiva, la sala adquireix un paper més rellevant i esdevé el lloc més adient per acollir els esdeveniments importants del poble com ara el pregó de festes i els balls de Candelera. A més, tornen a organitzar-se una altra vegada el grupet de teatre i per les tardes es posaven futbolins per als més petits. Als anys 70 les activitats es van multiplicar i la

Imatges d’alguns dels molts actes culturals que es fan a la sala SCER.

vocació de servei públic es va accentuar encara més. A finals dels anys 70, amb els primers governs democràtics, el cost de les orquestres ja era difícil d’assumir per a l’entitat i l’Ajuntament comença a fer-se càrrec de les festes majors. En aquells moments, la societat ja havia decidit que el lloc més idoni per als balls era l’envelat perquè no tenia ni capacitat ni aforament per a la gent ni per a les mesures de seguretat que s’exigien. Abans, però, conscients que s’havia de millorar l’espai, al 1977, es duen a terme reformes que obliguen a tancar l’espai una temporada. Al 1997 se signa un conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat per fer el que la sala és en l’actualitat i que acull a la planta de dalt l’Escola de Música i el despatx de la SCER. El conveni és per 25 anys de durada. Un cop finalitzat aquest període, les instal·lacions seran en exclusiva de la societat. Per a tothom Tot i que la sala és dels socis que en formen part, aquests sempre han estat d’acord en compartir-la amb tothom per oferir el màxim de servei. Quan s’organitzen activitats no es cobra res per oferir les dependències. L’únic que es demana és que els que requereixen l’espai per donar-se a conèixer al públic no tinguin cap ànim de lucre. Si fos aquest el cas, sempre es cobra una quantitat mínima pel bon manteniment de la sala. El que

sí que sempre s’ha trobat a faltar és una major implicació i participació de la gent. Socis sempre n’ha hagut des del començament quan es cobraven cinc pessetes per quota. En l’actualitat la societat compta amb més de 1400 socis que paguen una quota anual de 16 euros a l’any els homes, 14 euros les dones i 7 els nens i jubilats. Però, tot i això, aquests diners no són suficients i més en temps de crisi quan els pagaments dels ingressos provinents de les actuacions que fan els grups de teatre d’adults, juvenil i infantil s’endarrereixen i les ajudes i les subvencions a les iniciatives culturals escassegen. En aquest sentit, pel que fa als comptes, la societat se n’ha sortit prou bé amb un saldo positiu de 2265 euros. Però, per tenir més seguretat econòmica, i per tenir més gent implicada, ja se sap, això de quan més serem més riurem, la societat fa campanyes periòdiques per recaptar nous socis com la que fa en aquest moment. El futur per davant Pel que fa al futur, quan estigui en funcionament el nou centre social que està previst construir damunt de l’aparcament de les Escoles Velles, Vicenç Boquera pensa que “la sala continuarà donant servei sempre que els polítics de torn siguin dinàmics i es moguin a favor de la cultura”. Així, és d’esperar que hi hagi sala, i cultura al poble a dojo, per molts anys.


Octubre - Novembre 2010 | pĂ g. 10


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 11

Societat El ‘sí’ a la independència s’imposa a l’Ametlla de Mar amb el 94,24% dels vots La participació de la consulta va ser del 19%. Dels 1.259 vots , 1.180 van ser a favor del ‘sí’ a la independència, 46 en contra, 23 ho van fer en blanc i tres vots van ser nuls.

Joan Puigcercós a la Sala.

Olga Tomàs La sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de l’Ametlla de Mar (SCER) va acollir, el 12 d’octubre, les urnes de la consulta per la sobirania catalana impulsada per la Cala Decideix. La pluja va fer traslladar alguns dels actes festius previstos per la jornada a la sala. Per tant, alguns dels votants es van trobar amb l’actuació del cantautor local Miquel del Roig que va contribuir a l’ambient festiu de la jornada. El referèndum va finalitzar amb el 94,24% dels vots a favor del ‘sí’, davant del 3,6% que va votar en contra i l’1,8% que ho va fer en blanc. La participació va ser del 19%, un punt per sobre de la mitjana catalana. Per tant, van votar 1.259 habitants; dels 6.588 majors de 16 anys que podien exercir el seu dret a vot. D’aquests 1.180 va votar a favor del ‘sí’ a la independència, 46 en contra, 23 ho van fer en blanc i tres vots van ser nuls.

Des de la Cala Decideix, el seu president Vicent Margalef es va mostrar satisfet amb els resultants tenint en compte que un 31% del cens són nouvinguts i era més complicat mobilitzar-los aquest dia. Margalef va afegir que “he d’agrair el suport de l’Ajuntament, partits polítics, entitats i ciutadans particular que han fet possible aquest referèndum. Avui m’he emocionat.” Per la seva part Gerard Fernández de Decidim.cat va remarcar que “realitzar aquesta consulta era una mostra més de la voluntat de la ciutadania a exercir el Dret a Decidir”. La consulta va comptar amb la presència i suport de diversos de representats polítics locals. Des de CiU, Joan Pere Gómez i Comes va remarcar la força del moviment social cap a la sobirania catalana. A més va subratllar: “ha estat un referèndum on s’ha de destacar la participació i on els caleros han vingut amb els seus fills, en família. Tot ha transcorregut enmig d’un ambient festiu.” Des d’ERC, el portaveu local, el regidor Jordi Gaseni tampoc es va voler perdre la cita. Gaseni va remarcar la participació que s’havia aconseguit al municipi. “Tot i la pluja han estat molts els caleros que han vingut a votar i els resultats han estat positius”, va afirmar el regidor republicà. El referèndum a l’Ametlla de Mar, a més, va rebre la visita de Joan Puigcercós, president d’Esquerra Repu-

Recompte de vots.

blicana. Puigcercós va remarcar que “mentre n’hi ha que el 12 d’Octubre miren cap al passat amb desfilades militars, amb els referèndums per la independència mirem cap al futur”. La consulta va transcórrer sense incidents. Les portes de la Sala de la Societat s’obrien a les 9 del matí com estava previst i es tancaven a les 8 del vespre per fer el recompte, el qual va durar una hora aproximadament, en el que a més dels vots recollits al llarg del dia s’hi van afegir els vots fedataris i els vots anticipats.

Ciutadants dipositant el vot.

Com a qualsevol votació es van comprovar les dades personals.

El migdia va ser un dels moments de més afluència de públic.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 12

Societat Presentat el referèndum per la sobirania del 12 d’octubre a l’Ametlla de Mar La sala de la Societat Cultura, Esportiva i Recreativa (SCER) va acollir la tarda del 7 d’octubre, una xerrada amb la participació del diputat d’ERC, Joan Tardà, i Josep Rull, de CiU, juntament amb els membres de la Cala Decideix i del regidor convergent Joan Pere Gómez i Comes, i el republicà Jordi Gaseni. A més, l’acte va comptar amb la presència de Jordi Fàbrega com a representant de Decidim.cat.

Francesc Callau L’objectiu d’aquesta xerrada, segons el president de La Cala Decideix , Vicent Margalef, a més de presentar la pròpia consulta, era explicar als caleros el perquè de la realització del referèndum i cridar-los a la participació. Segons Vicent Margalef, “hem d’anar tots a votar. Una fita com aquesta és molt important per al poble de La Cala. En lloc del dia de la Hispanitat, a casa nostra serà el dia de la Catalanitat. A més, aquí sempre hem tingut molt amor propi a l’hora d’anar a votar, amb participacions molt altes. Per tant, jo confio que la gent de La Cala aniran a votar massivament i que hagi un percentatge molt elevat”. Per la seva part, Jordi Fàbrega de Decidim. Cat va explicar que el procés cap a la Independència de Catalunya ja ha començat. Per a Jordi Fàbrega, “en un país sotmès com el nostre en el que el dret a l’autodeterminació no és reconegut per l’estat espanyol, un estat poc democràtic, ja que la majoria d’estats del món reconeixen a les nacions sense estat i poso com a exemple el Canadà amb el Que-

Moment de l’acte de presentació.

bec que sempre que vol pot fer un referèndum d’autodeterminació. En porten dos, els han perdut i no passa res. Mentre, aquí, la constitució espanyola que és aquesta bíblia intocable no ho permet i a sobre a nosaltres no se’ns deixa ni opinar com a poble amb una cosa que en diem dret a decidir i que es tracta de voler decidir sobre el nostre futur”. Per la seva part, el diputat convergent Josep Rull creu que a més d’un dret, és una obligació decidir un nou futur per una nació. Segons Josep Rull, “som una nació i tenim dret a decidir i aquest és l’element bàsic i rellevant. Les regions i les províncies no decideixen, però les nacions sí. El dia 12 la cala farà un acte de dignitat nacional i sobretot de democràcia. Hi ha algú a qui li fa por aquesta democràcia i que els pobles pacíficament i democràticament, decideixin. Nosaltres considerem que no és només un dret, sinó una obligació. És un dret democràtic i la sobirania ha de portar el progrés a Catalunya”.

Joan Tardà, diputat republicà a Madrid va dir que en alguns moments ser català és difícil, però mai havíem estat tant a prop. Per a Joan Tardà, “les consultes populars arreu del país, han estat un exercici de gimnàstica sopranista. Si no hi hagués mobilització, no podríem dir que estem prop de poder exercir el dret a l’autodeterminació. Històricament els drets no te’ls regalen, s’han de conquerir i gràcies al conjunt d’exercicis de democràcia participativa, ara, el catalanisme polític està en condicions de fer el pas endavant”. Alguns dels caleros ja van votar de manera anticipada en les urnes col· locades a peu de carrer que la Plataforma ha posat a La Diada dels Fideus Rossejats, a l’Arrossejat, l’Aplec sardanista i, per suposat, per la Diada de Catalunya. A més, els dies previs la Cala Decideix va tenir una urna de recollida del vot anticipat al cantó entre el c/Andreu Llambrich i el St Joan, el conegut popularment com els Quatre Cantons.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 13

Memoritzar polígon + parcel·la: un servei d’emergències ràpid i eficaç El SUM vol que, sobretot, els habitants de rústica possibilitin bones localitzacions a l’ambulància sabent exactament la parcel·la i el polígon on viuen per reduir al màxim el temps d’espera. Araceli Domínguez El SUM disposa d’un sistema GPS que porta al lloc exacte on es troba la persona que necessita el servei d’ambulància. Només cal que la persona sàpiga exactament on es troba, sobretot si es al tros o a rústica. Per facilitar les dades un bona idea que proposa el SUM és escriure la direc-

ció a la mateixa enganxina on es té el telèfon del servei. En trucar a aquest servei, el SUM pregunta la localització i introdueix les dades al GPS que, automàticament, troba el lloc dels fets i pot anar de seguida. Xavier Borràs, tècnic del SUM, ens deia que “és important que la gent es conscienciï que a l’enganxina que repartim amb el telèfon del SUM ha de tenir apuntades les dades del polígon i la parcel·la de la finca rústica on hi viu perquè quan tingui una emergència ens donin les dades i nosaltres les introduïm al GPS. És molt important perquè el temps d’espera pot reduir-se molt. També és important per avisar ràpidament a la policia, els bombers o altres efectius”. Des de desembre De fet, des del passat mes de desembre, la Policia Local i el Servei d’Urgències Municipal utilitzen aquest navegador GPS per donar resposta a

El GPS escurça molt el temps d’arribada de l’ambulància.

la problemàtica de les localitzacions en rústica. El nou sistema de recerca no seria diferent d’altres si no fos perquè combina l’avanç tecnològic amb el sistema cadastral. Un número per recordar 977457000. Aquest és el número del

Servei d’Urgències Municipal (SUM) que, progressivament, s’està convertint en el número de referència per activar aquest tipus de servei a l’Ametlla de Mar. Aquest estiu més de 70 particulars l’han fet servir quan han tingut una emergència, el que ha facilitat que fossin atesos més ràpid .


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 14

Societat Presentació del SIAD a l’Ametlla de Mar El Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) ofereix atenció social, psicològica i jurídica a les dones de forma gratuïta.

Araceli Domínguez Dimarts 28 de setembre es va presentar al Centre d’Interpretació de la Pesca (CIP) el Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) que depèn del CCBE. Està format per un equip de professionals que ofereixen informació, atenció, orientació i assessorament en els àmbits jurídic (crisi de parella, processos d’incapacitació, custòdia dels fills i orientació en temes de caire legal); psicològic (acompanyament en situacions de malestar emocional i foment i millora de les competències comunicatives, les habilitats socials i l’autoreconeixement), i social (informació, orientació i assessorament sobre recursos i serveis, detecció i prevenció de situacions de risc i exclusió social i atenció i suport en situacions de violència masclista). Treball comunitari A més, també fan treball comunitari com el suport a les associacions de dones, fomentant l’associacionisme, donant informació respecte a ajuts i subvencions i recolzant la recerca de recursos. I fomenten tanmateix la formació continuada i dirigida a altres professionals, l’assessorament als ajuntaments de la comarca del Baix Ebre en l’elaboració de plans d’igualtat i la formació als moviments associatius de la co-

Les professionals del SIAD es van desplaçar a l’Ametlla.

marca. Cinta Panisello, coordinadora del SIAD, deia que “el CCBE conjuntament amb els municipis de la comarca hem creat aquest servei dirigit a les dones. Volem treballar pel tema de la igualtat. Pensem que és un bon recurs que cal aprofitar i un pas endavant per a les dones. És gratuït i confidencial. Volem donar les gràcies als diferents ajuntaments que hi han col·laborat per creure en aquest projecte i també a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar”. Violència masclista El SIAD també preveu i detecta possibles situacions de violència mas-

clista mitjançant l’organització de tallers educatius en centres escolars, sensibilització social i acompanyament en processos de violència. El servei es coordina amb la xarxa pública i privada del territori establint circuits de treball, cooperació i coordinació entre els diferents agents que hi intervenen. Emplaçament cèntric El servei es troba al CCBE, al c/Barcelona 152 de Tortosa i el seu horari d’atenció al públic és pel matí, de dilluns a divendres de 9 a 14h i per la tarda amb cita prèvia. El telèfon de contacte és el 977 445 308.

Seguiment escàs de la vaga general a l’Ametlla de Mar La convocatòria no va tenir gaire repercussió. En general, a l’administració local i a les empreses grans com Grup Balfegó es va treballar amb normalitat.

Araceli Domínguez El dia 29 de setembre va ser jornada de vaga general però amb les dades que vam poder recopilar des de La Cala RTV, vam concloure que el seguiment d’aquesta va ser escàs a l’Ametlla de Mar. Només a l’institut es va registrar una incidència una mica més alta, amb un 20% dels docents que sí que en van fer. Als altres centres educatius, escola Sant Jordi i llar d’Infants Xerinola, cap educador va fer vaga. A l’escola Nauticopesquera,

tres dels sis professors del torn del matí no havien fet classe. Tampoc metges, infermeres i personal administratiu del CAP van secundar la parada. Els bombers, d’altra banda, treballaven amb els serveis mínims, que són tres persones, però no incidia en la seva activitat perquè aquest número correspon al d’efectius que es destinen en un torn. Amb el mateix sistema treballen al SUM. Les barques també van sortir a la mar com en un dia qualsevol i a la Con-

fraria no es tenia constància de cap mariner que hagués deixat la feina. D’altra banda, a Grup Balfegó, una de les principals empreses del poble, ens informaven des de recursos humans que no sabien de cap treballador que hagués faltat al seu lloc de treball. Per últim, a l’edifici central de l’Ajuntament només hi va haver dues baixes. Els treballadors es queixaven que no havien tingut prou informació sobre aquesta vaga general.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 15

La Cala estrena l’associació de suport i informació a minusvàlids i gent gran En Carlos Busquets va ser escollit president en la reunió del passat 14 d’octubre a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

Olga Tomàs Els membres, el passat 14 d’octubre, es van reunir a la sala d’Actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per tal de votar els estatuts i la junta de l’entitat. Fruit de la votació va sortir Carles Busquets com a president. De fet, Busquets ha estat l’impulsor d’aquesta associació que té com objectiu ajudar als caleros i caleres que sofreixen alguna minusvalidesa i a la gent gran per tal que tinguin més facilitats a l’hora d’exigir els seus drets. “Estic satisfet amb com va anar aquesta reunió. Espero que quan la gent del poble ens conegui més vingui a informar-se i a sumar-se a l’associació, la qual cosa és totalment gratuïta”, va explicar Carles Busquets. Des de l’associació es vol treballar la conscienciació de la ciutadania. Els

Carles Busquets donant els detalls dels objectius de l’associació.

membres es reuniran una vegada al mes a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per tal d’escoltar a tots aquells interessats que necessitin algun tipus d’ajuda o informació.

Segons Busquets “l’associació neix amb una gran il·lusió i força per treballar pel poble i pels caleros que tenen algun tipus de minusvalidesa”.

La cuina del món arriba a la seva quarta edició La Regidoria de Benestar Social organitza aquest curs de cuina internacional que té com a objectiu final que hi hagi un apropament de les cultures que conviuen a la població.

Araceli Domínguez La Regidoria de Benestar Social organitza per quart any consecutiu el curs de cuina internacional La cuina del món que es duu a terme al casal d’avis de l’Ametlla de Mar en dos torns degut a la bona acollida que va tenir en les anteriors edicions on es va comprovar que cada vegada hi han més persones desitjoses d’experimentar amb nous sabors i establir noves relacions amb persones de diferents cultures. Es tracta, en definitiva, de recolzar les interrelacions entre persones diferents en un món on la pluralitat cada cop és més propera. El primer torn té lloc del 25 al 29 d’octubre i el segon del 2 al 8 de novembre. L’activitat s’emmarca dins del Pla Local de Ciutadania i Immigració. Cinc tradicions culinàries Durant el curs s’elaboren plats típics de cinc llocs diferents amb representació al curs amb la finalitat de donar-los a conèixer i que els participants aprenguin a fer-los i, alhora, mitjançant aquest intercanvi de receptes, sàpiguen més sobre la cultura d’aquests països, millorant

Cada any es renoven els plats que es cuinen al curs.

així el coneixement entre les diferents nacionalitats que hi participen i propiciant l’apropament. En aquesta ocasió es cuinen plats típics del Marroc, França, Senegal, Perú i, no cal dir-ho, de la Cala. No oblidar la carmanyola En finalitzar cada sessió, els participants poden endur-se a casa una mostra del plat cuinat aquell dia per tal que puguin compartir-lo amb la seva família. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, explicava que

“ara fa quatre anys vam aprofitar que fèiem un curs d’integració de gent nouvinguda per fer aquest curs de cuina que de seguida va despertar l’ interès de la gent. Cada any canviem els països participants perquè a La Cala tenim un nombrós grup de nacionalitats diferents. Però sempre participa el nostre poble amb els plats típics mariners. Esperem que tothom s’ho passi molt bé”. El curs està subvencionat per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 16

Societat El Molí dels Avis amb moltes opcions en el concurs de Millor Restaurant de la Província Una quarantena d’integrants de l’Associació de Gourmets de Tarragona van avaluar la cuina del restaurant calero.

Francesc Callau El restaurant de l’Ametlla de Mar el Molí dels Avis, va passar dijous 7 d’octubre a la nit una prova de foc davant d’una quarantena d’aficionats i entesos gastronòmics procedents de l’Associació de Gourmets de Tarragona. El Molí dels Avis ha estat seleccionat entre un selecte grup de restaurants de la demarcació de Tarragona, que opten a la distinció de millor restaurant de la província. Emili Mateu Morelló, president d’aquesta entitat que integren 60 associats i que es va crear ara fa 14 anys, explica que, “tenim dos objectius; en primer lloc, promocionar la gastronomia de la província de Tarragona, i avui hem vingut al que creiem que serà un dels millors sopars d’aquesta temporada. L’altre objectiu és la relació mútua entre els nostres membres, ja que som empresaris, professionals i gent que estimem la gastronomia i en volem gaudir, i la nostra manera de fer-ho és escollint els millors restaurants”.

busquem el que ara se’n diu quilòmetre 0, productes de casa, d’aquí de La Cala i del nostre territori, començant per la tonyina i el peix en general, passant per l’oli d’oliva o fins i tot un postre com la mel i mató feta aquí. El nostre referent és el producte autòcton. És un orgull que ens hagin escollit per entrar al concurs i vinguin a casa nostra”.

El menú que va preparar el xef del restaurant El Molí dels Avis, Josep Margalef, va tenir com a denominador comú, la utilització dels productes locals i comarcals, “donat que

Aquest menú estava format per Ostres del Delta en tempura, Cullereta de tàrtar de tonyina roja Balfegó, mini entrepà de tonyina roja Balfegó sense pa farcit de vieira, llagostins de la

Els experts degusten un dels plats que el restaurant va preparar.

Cala sobre llit de sal i per finalitzar un suquet de peix de La Cala amb llagostins, escamarlans, rap i cloïsses del Delta amb una base de patata i fumet de peix i postres de brownie de xocolata amb mel i mató de l’Ametlla de Mar. Després del sopar, tots els comensals van coincidir que el Molí dels Avis té moltes i serioses opcions de ser escollit com a Millor restaurant de la província, tot i que de moment, caldrà esperar unes setmanes per saber el veredicte.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 17

Pesca L’ICCAT dóna la raó als tonyinaires El Comitè Científic de l’ICCAT, organisme mundial que regula la pesca de la tonyina roja, constata un clar increment de l’estoc d’aquesta espècie.

L’informe de l’ICCAT revela que l’espècie s’està recuperant.

Olga Tomàs El Comitè Científic de l’ICCAT va emetre el mes passat un informe que revela la recuperació de l’espècie al Mediterrani. El sector de la pesca de la tonyina roja a l’Ametlla de Mar, a Espanya i a la resta dels països mediterranis respiren tranquils, sobretot, després de les declaracions de la Comissaria de Pesca Europea, Maria Damanaki, on tornava a proposar la protecció de l’espècie. Tot i que recordem que el passat mes de març la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) va votar la possibilitat de prohibir la comercialització internacional de l’espècie i no es va aprovar. “Estem molt satisfets que finalment es reconegui el que estem dient fa temps. L’estoc de la tonyina s’està recuperant. El que sí demanaria al

comitè científic és que hi hagi una estabilitat en quant a la normativa, és a dir que no es canviï cada any”, va explicar Pere Vicent Balfegó, del Grup Balfegó. L’informe, al qual ha tingut accés l’Associació de Pesca, Comerç i Consum Responsable de la Tonyina Roja (APCCR) a Espanya, mostra un clar increment de l’estoc d’aquest túnid. Els científics, a més, han estimat que en els últims 50 anys la població de la tonyina roja ha disminuït un 43%, una xifra sensiblement inferior a la caiguda d’un 80% de la població defensada per les entitats ecologistes. Ara, la comissió de l’ICCAT que es reunirà al novembre a París, haurà de confirmar la recomanació científica de mantenir la quota de pesca, de 13.500 tones, fins al 2013.

Medi Ambient Documental sobre el canvi climàtic El Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar va projectar aquest documental al que va seguir un debat sobre aquest fenomen atès les repercussions que està tenint en el planeta i en el nostre territori.

Araceli Domínguez Dimecres 29 de setembre va tenir lloc al Centre d’Interpretació de la Pesca (CIP) la projecció del documental Informe General sobre el Canvi climàtic que organitza la fundació Una Sola Terra. La projecció s’engloba dins del cicle de conferències dedicat a la sostenibilitat i a l’ecologia que es duen a terme al Centre i es basa en un informe que ha realitzat la fundació sobre els reptes del canvi climàtic a nivell global però també sobre l’afectació que pot tenir a Catalunya. Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va intervenir en la conferència-debat posterior a la projecció del documental. “Es tracta d’una xerrada-debat sobre el documental projectat prèviament i que es va fer en base a un informe que va realit-

Els ponents comenten el documental.

zar la fundació Una Sola Terra. És un repàs sobre els reptes del canvi climàtic, no només des del punt de vista global sinó també com pot afectar a Catalunya. També parlarem sobre les línies de treball que duen a

terme des del govern. I mirem cap a Cancun, on se celebra una cimera al desembre sobre el canvi climàtic”. També va ser present durant la xerrada Santiago Vilanova, president de l’associació Una Sola Terra.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 18

Cultura i espectacles Fem Memòria al Centre d’Interpretació de l’Ametlla de Mar Imatges de persones anònimes que van viure una guerra civil i mentre van intentar seguir amb la seva vida quotidiana a la reraguarda sorprendran els visitants d’aquesta entranyable exposició itinerant, Fem Memòria, que ha aterrat al CIP.

Hortènsia Grau presenta l’exposició.

Olga Tomàs Aquesta mostra ubicada en el marc de la recuperació de la memòria històrica pretén apropar aquests fets històrics de la mà de persones anònimes que ens mostren la cara més quotidiana de la guerra civil espanyola. Són fotografies heretades dels avis, dels oncles o dels pares que van ser enviades a la família des del front; així com també del dia a dia de les dones, mares o fills que sobrevivien als bombardejos i a les restriccions als pobles i a les ciutats. En aquest sentit, es tracta de documents valuosos, tant pel valor sentimental que tenen, com pel fet que la fotografia era un bé escàs, més encara en aquells anys de penúria i dificultats. La regidora Mari Carme Martí deia que: “sempre hem pensat que el CIP ha de ser un espai per temes, a més de la pesca, relacionats amb els valors i sentiment del nostre poble. En aquest sentit aquest estiu vam preparar l’exposició de la història de la confraria, i ara estem molt satisfets per haver pogut estirar aquesta exposició cap a La Cala, exposició que en un parell de mesos donarà pas a la d’història de les fetes de la Candelera que ja estem preparant amb un grup de voluntaris excel·lents.” Per la seva banda, Hortènsia Grau, antropòloga i directora dels Serveis Territorials del Departament d’Interior,

Algunes de els fotos cedides són records de família.

Relacions Institucionals i Participació que va ser una de les encarregades de presentar la mostra al CIP de l’Ametlla el passat dissabte 9 d’octubre, va explicar que: “aquesta exposició el que vol és mostrar els fets d’un temps però a partir de les memòries individuals. A partir de la gent anònima, que és la que al final acaba fent història, exposar les situacions d’un temps que tenen molta força i que, a més a més, han marcat molt. Tot emmarcat en la recuperació de la memòria democràtica”. Tanmateix, l’historiador local, Xavier Figueres, va remarcar la importància d’aquesta exposició per mostrar el drama humà d’aquest període històric: “aquesta exposició ens invita a buscar què havia més enllà de la guerra, tot un drama humà, els can-

vis de comportament social, els canvis de moneda, de vestits, etc. És a dir, totes les situacions que van fer canviar el moment històric, aquell temps i aquell país respecte els moments anteriors”. L’exposició està organitzada pel Museu Nacional d’Art Contemporani (el MNAC), el Periódico de Catalunya i el Memorial Democràtic. A més, compta amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat Aquesta mostra que ha arribat al Centre d’Interpretació gràcies al treball de l’associació la Cala Cultura i de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es podrà visitar fins al 30 d’octubre de dilluns a divendres de 10.00h a 13.00h de la tarda, i els dissabtes de 17.30 a 20.30h del vespre.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 19

Tornen els cursos de formació per a adults Aquest mes d’octubre s’han iniciat, un any més, els cursos de Formació organitzats des de la Regidoria de Formació i Treball

La Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha preparat, un any més, diferents accions formatives adreçades a les persones majors de 16 anys que tenen ganes d’aprendre, millorar i ampliar els seus coneixements . L’oferta formativa és variada i podem trobar-hi cursos centrats en d’idiomes, català, informàtica, fotografia... junt amb d’altres més vinculats a la salut i al creixement personal, com és el cas dels balls de saló o intel· ligència emocional. Hi ha cursos de reciclatge adreçats

Els cursos d’informàtica són dels més sol·licitats.

a treballadors. En aquesta vessant trobem els cursos, totalment gratuïts, de riscos laborals, manipulador d’aliments, nivell C de català, intel· ligència emocional i access. També s’imparteix un curs d’auxiliar d’infermeria en geriatria, de 300 hores de durada, adreçat a treballadors/es aturats/es. Aquest cursos, tant de reciclatge com d’aturats, estan gestionats per IDFO(Institut per al Desenvolupament de la Formació i Ocupació) i subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu

La regidora de Formació i Treball, Anna Gallart, ens comentava al respecte que “intentem oferir un ventall ampli d’accions formatives per tal que tothom qui ho desitgi pugui formar-se. Hi ha cursos que ja són clàssics perquè any rere any tenen una gran acceptació i els intentem combinar amb d’altres de nous que pensem que poden ser interessants”. És el cas del llenguatge de signes, un curs que es feia per primer cop i que ha complit amb escreix les expectatives de l’alumnat.

Els alumnes agafen apunts en el curs d’ACCES.

Curs d’Auxiliar d’infermeria en geriatria al Telecentre Aquest és el segon curs d’aquestes característiques que s’imparteix al Telecentre de l’Ametlla de Mar i que pretén especialitzar en l’atenció i cura de la gent gran a 15 dones en situació d’atur.

El passat 4 d’octubre s’iniciava al Telecentre un curs d’Auxiliar d’infermeria en geriatria, gestionat des d’IDFO (Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació) amb la col·laboració de la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. El curs, integrat per 15 dones aturades, té una durada total de 300 hores i en ell es combina una part teòrica, impartida a les instal·lacions del Telecentre, i una part pràctica que es realitzarà en un centre geriàtric del Baix Ebre. Pel que fa als continguts formatius, es divideixen en grans blocs: organització de recursos en una unitat/servei; comunicació i atenció al servei; cures bàsiques de geriatria; cures terapèutiques d’infermeria geriàtrica; atenció especialitzada a la gent gran; atenció d’infermeria a la gent gran amb discapacitat.

El curs de geriatria es fa per segon any.

La regidora de Formació i Treball, Anna Gallart, ens comentava que “el curs d’auxiliar d’infermeria en geriatria és un del més demandats actualment i la nostra intenció és formar la gent en aquest sector amb la finalitat principal que, un cop acabat el curs i assolits els objectius, puguin accedir a un lloc de treball vinculat amb

tot el que han après al llarg d’aquestes mesos”. La formació teòrica està impartida per una infermera i una psicòloga i compta també amb un mòdul d’inserció laboral i tècniques de recerca de feina que impartirà una orientadora laboral.


?

Octubre - Novembre 2010 | pàg. 20

Entrevista

Jordi Pujol i Soley,

President de la Generalitat de Catalunya (1980-2003) que aleshores es varen fer, però uns quants, (l’Institut, el CEIP, el CAP, el Poliesportiu, millores en el dic del port, etc..) I recordo amb especial satisfacció la decisió que la Generalitat va prendre de situar a l’Ametlla l’Escola Nauticopesquera, tot i que hi havia altres candidatures també molt bones. Però la Generalitat volia reforçar el paper del sud de Catalunya en l’activitat pesquera, i per això vàrem posar l’Escola a l’Ametlla i l’Institut d’Aqüicultura a Sant Carles.

Aquets dies ha estat parlant amb una bona colla d’empresaris locals. Què n’ha tret de clar del que li han dit i de les seves necessitats? En conjunt els he vist animats. Demanant, això sí, més agilitat a l’Administració i menys intervencionisme. I que millori el crèdit bancari. Però, repeteixo, els he vist bé.

El finançament dels ajuntaments és un tema pendent a l’agenda política. S’ha demostrat que els ingressos per temes derivats de l’urbanisme ja no són suficients per mantenir l’alta despesa pública. Cap a on s’ha d’avançar?

Jordi Pujol.

Vostè ha governat Catalunya durant 23 anys. A aquesta trajectòria política li hem de sumar també aquests darrers anys en què va deixar la primera línia. Aquesta nova situació li dóna “carta blanca” per parlar amb tota llibertat, sense estar pendent de si el que diu és o no políticament correcte? Em dóna més llibertat, però no em dóna del tot carta blanca. Ni jo me la vull donar. Haver estat 23 anys President obliga a seguir actuant i expressant-me amb sentit responsable. Encara una mica institucional.

En el seu temps de President segurament va haver de gestionar alguns temes relacionats amb la nostra població, i fins i tot va visitar-nos en alguna ocasió. Recorda alguns d’aquells temes o afers? Tinc bons records de l’Ametlla. I sempre hi vaig ser molt ben acollit. De problemes n’hi va haver. En 23 anys és lògic que n’hi hagi. Hi hagué el tema de l’accident de Vandellòs que va causar alarma. Més d’un cop vàrem haver de parlar de temes de pesca. Vaig venir algun cop per inaugurar equipaments. No tots els

Hi ha un problema general de finançament dels ajuntaments. I ,en general, de totes les Institucions. També de la Generalitat. I en un cert sentit de la pròpia Administració Central. Però ens hem de fer a la idea que basar tant el finançament dels ajuntaments –i en general fins i tot de l’economia de l’Estat- en l’urbanisme i l’immobiliari no és sa. I en el futur tots haurem de ser més prudents amb la despesa. La de funcionament i la d’inversió. En general s’han fet alguns disbarats i hi ha hagut un excés d’alegria.

Vostè va ser gestor dels recursos públics del país durant més de

dues dècades. Si li dic que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar té per aquest any un pressupost amb 43 milions d’euros en inversió i que després de liquidar l’exercici 2009 el seu rati d’endeutament és del 52,92%, l’estalvi net del 5’05% i el romanent de tresoreria de 4’5 milions d’euros. Com qualificaria aquesta situació econòmica? Em sembla bé. I millor encara si la comparem amb moltíssims ajuntaments.

Al nostre poble el sector de la pesca està passant un moment difícil. Com veu el futur d’aquest sector i què creu que s’hauria de fer per enfortir-lo? No estic prou al corrent de la situació actual ni del que ara es pot fer. Quan jo era President vàrem fer algunes coses que crec que varen ser positives, des de millores dels ports fins a les vedes o el pla de reestructuració. Però sóc conscient que encara hi ha problemes. Sort que sembla que el tema de la tonyina s’orienta bé. Per l’Ametlla això és molt important. Deixi’m dir una cosa: els homes sempre traurem profit del mar. És a dir, els peixos sempre jugaran un paper en l’alimentació de la humanitat. És a dir, sempre hi haurà pesca. I també piscifactories. Vull dir que la pesca té futur. Però s’haurà d’anar adaptant a l’evolució tècnica i comercial. És feina dels pescadors i dels governs.

La gent de les Terres de l’Ebre som gent lluitadora, emprenedora i amb un gran esperit de sacrifici i superació, inclús en els moments més difícils com els actuals. Tot i això a vegades és molt difícil de mantenir aquest esperit, donat que es té el sentiment que estem totalment oblidats per les administracions. Aquest pensa-


Octubre - Novembre 2010

ment endèmic es pot canviar? És un estat d’opinió que pot haver tingut fonament fa temps. Però en el temps de la meva Presidència no va ser així. Ara no ho sé tant, però vull creure que les Terres de l’Ebre ja han donat un tomb irreversible cap al progrés. Des de fa més de cinquanta anys conec les Terres de l’Ebre i especialment el Baix Ebre i el Montsià, amb una especial atenció des de 1966 pel Delta. Sóc testimoni del canvi que hi ha hagut. Per a bé. Un canvi positiu molt important. La gent d’aquí ha de ser conscient, com deia, que s’ha donat el tomb.

Faci’ns una ràpida radiografia de l’actual situació econòmica, social i política de Catalunya? Passem un moment dolent. Coincideixen unes quantes crisis: l’econòmica general i, per tant, també la nostra, amb la seva repercussió social; la de la relació de Catalunya amb Espanya, ara pitjor que mai, amb una forta hostilitat espanyola contra nosaltres; això es tradueix en ofec financer i escapçament polític i atac contra el català i en general contra la nostra identitat; una etapa dolenta de govern a Catalunya, amb sensació general que no hi ha hagut projecte de país. És urgent que reaccionem contra tot això. I ho podem fer. Però ha de canviar la manera de fer política i de governar; s’ha d’explicar sense enganys el que cal fer i com, i en quant de temps. S’ha de tenir un bon govern i canviar el clima del país.

Quin creu que serà el paper dels dos governs Tripartits a la història de Catalunya? Jo crec que el seu balanç no és positiu. Hem reculat en més d’un aspecte.

Veu el nacionalisme com un factor de progrés? En veritat està en crisi? Com tot el nacionalisme pot ser un factor de progrés o no. El cristianisme té molt de positiu, però també va produir la Inquisició. El socialisme ha estat un factor de progrés social, però de vegades en nom del socialisme s’han instaurat dictadures inhumanes. El liberalisme ha reivin-

dicat la llibertat de les persones, però de vegades les ha deixat indefenses enfront dels més poderosos. No per això s’ha de deixar de ser cristià, socialista o liberal. Simplement cal aplicar bé aquestes doctrines. Amb bon estil. El nacionalisme ben aplicat és sens dubte un factor de progrés. Perquè ajuda les persones a tenir una personalitat, les ajuda a tenir un marc de referència, les ajuda a defensar valors i realitats que si no es

|

pàg. 21

les empreses vagin bé, que no tanquin o que n’obrin de noves. Se les ha d’ajudar o com a mínim no se’ls ha de fer la vida difícil.

Què hem de fer els catalans, continuar com fins ara, patint les constants “envestides” del govern espanyol de torn, reformular el nostre encaix amb Espanya aconseguint el concert econòmic i els traspassos de competènci-

“Tinc bons records de l’Ametlla i sempre hi vaig ser molt ben acollit. Recordo amb especial satisfacció la decisió que la Generalitat va prendre de situar a l’Ametlla l’Escola Nauticopesquera.” tenen i no es practiquen en comú no són possibles. La llengua, per exemple. Sense nacionalisme Catalunya ja hauria deixat d’existir com a poble. Sense el fons de catalanitat que hem conservat no hauríem fet el gran progrés que vàrem fer durant els darrers 150 anys. Per tant, siguem nacionalistes. Però amb bon estil. I no crec que el nacionalisme estigui en crisi. La mateixa globalització fa que cada cop més gent senti la necessitat de tenir un referent cultural i lingüístic, sentimental i de valors, proper i ben propi que li permeti capbussar-se en la inevitable globalització sense despersonalitzar-se.

Quan creu que es començaran a generar novament llocs de treball? Què farà CiU si governa per afavorir aquesta creació de llocs de treball? Quan reprengui l’activitat econòmica. Per tant està bé que els governs vulguin mitigar el mal que produeix l’atur, però a més ha de facilitar que

es pendents, equiparant-nos als bascos, o directament treballar per la independència? La política que des de Catalunya havíem estat practicant durant 25 – 30 anys, i que havia donat resultats positius, tot i que encara insuficients, ara és impracticable. La mentalitat i l’acció dominants a Espanya la rebutgen. Potser sí que això farà que a Catalunya s’incrementi molt l’independentisme. Seria lògic. Però ara el que calen són dues coses. La primera, treure Catalunya del sot en què es troba. I que això sigui possible depèn, en molt bona part, del resultat del 28 N. La segona, que el país adopti una actitud de fermesa en tot, des de la llengua a la defensa del nostre sostre polític.

El passat 12-10 la plataforma local La Cala Decideix va organitzar una consulta popular sobre el dret a decidir amb un 19% de participació i un 94,25% dels

?

vots a favor del Sí. Què en pensa d’aquests processos i com valora aquests resultats? Crec que és bo que es convidi la gent a expressar-se sobre les perspectives del nostre país. I més en un moment de tanta pressió. I per tant a manifestar-se també sobre la independència. Però aquestes consultes s’han de fer bé. No sé si la de la Cala es va fer bé o no. Però últimament algunes fa la impressió que s‘han fet d’una manera molt improvisada.

Les enquestes publicades darrerament constaten dos tendències principals: que CiU s’apropa a la majoria absoluta i que els partits que formen el Tripartit s’enfonsen, electoralment parlant. Quina lectura ens en pot fer? No hem de fer cas de les enquestes. Com a militant i President de CDC que sóc, li diré fins i tot que aquestes enquestes no m’agraden. Perquè poden desmobilitzar electorat nostre. Catalunya passa un moment difícil. Podem dir que està encallada o que és en un sot. Si això dura pot entrar en una etapa de reculada greu. I no serà fàcil desencallar-la per tot el que he dit de les diverses crisis que l’afecten. A més, les finances de la Generalitat estan molt malament. O sigui que per després del 28N Catalunya necessita un govern fort, amb una direcció clara i eficaç, és a dir, amb lideratge. No amb tres o quatre projectes contradictoris, sinó amb un projecte. Obert i generós, però no corcat per la discòrdia interna. Ni havent de pidolar cada dos per tres uns quants vots.

Independentment del partit que votem, què ens hi juguem els ciutadans en aquestes eleccions? Que a Catalunya hi hagi algú amb prou competència, amb prou sentit de la responsabilitat, amb prou patriotisme i amb prou força política, social, electoral i parlamentària per a dir “assumeixo la responsabilitat de fer que el país torni a engegar”.

En nom de tots els caleros i caleres, li he de donar les gràcies per dedicar part del seu valuosíssim temps a aquesta entrevista. N’estem molt orgullosos de la seva visita. Gràcies President!!!


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 22

el racó del

civisme

...troba la diferència

La diferència la marques tu. AJUNTAMENT

DE L’AMETLLA DE MAR


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 23

Turisme 11è concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre Aquest concurs que ens descobreix racons espectaculars i insòlits de les nostres comarques arriba enguany a la seva onzena edició.

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme (PMT) de l’Ametlla de Mar juntament amb la Regidoria de Turisme de Deltebre ja han fet públiques les bases de l’Onzè Concurs de Fotografia de les Terres de l’Ebre que està obert a totes les persones interessades en aquest món ja siguin afeccionats o professionals. Les bases es poden recollir a les oficines de Turisme de les dues poblacions i també es poden consultar a les seves respectives pàgines web. La inscripció en aquest concurs és gratuïta i els fotògrafs tenen temps d’apuntar-s’hi fins al dia 14 de gener de 2011. L’objectiu d’aquest concurs és donar a conèixer tots els racons de les nostres contrades i fins i tot descobrir-ne de nous mitjançant la seva captura en la foto. Per la seva banda, el jurat, format per personalitats vinculades al món de la fotografia i de les arts de les Terres de l’Ebre, a l’hora de valorar els treballs, té en compte tant la originalitat i bellesa de les imatges, que han de ser inèdites, com els aspectes tècnics. S’espera que aquesta onzena edició superi les 278 fotografies que van presentar els 70 participants que van concórrer en l’edició anterior perquè aquest concurs cada cop té més renom entre els amants de la naturalesa. Posició molt consolidada Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicava que “enguany s’arriba a l’onzena edició del concurs de fotografia paisatgística de les Terres de

Les bases es poden trobar impreses i per internet.

l’Ebre amb una posició molt consolidada pel que fa al concurs ja que constatem any rere any un augment dels participants i sobretot un augment en la qualitat. Tanmateix constatem que la gent aficionada i professional de la fotografia espera ja la cita per presentar les seves obres que han anat fent durant l’any i això ens encoratja a continuar organitzant-lo i a continuar treballant per la fotografia i pel paisatge d’aquestes Terres de l’Ebre tan encantadores que tenim”. Diferents premis Els premis són diferents i quantiosos. Pel que fa a l’Ametlla de Mar hi ha un primer premi de 400 €, un segon de

250 i un tercer de 175 a les millors fotografies paisatgístiques realitzades a la població. El mateix pel que fa a Deltebre. A aquests premis s’ha d’afegir una altra modalitat, el premi local, un per a cada vila, dotat amb 250 € i al que poden optar només els concursants censats en aquestes poblacions. És a dir, els de l’Ametlla per al premi local de l’Ametlla i els censats a Deltebre, per a Deltebre. A banda, també hi ha el premi Terres de l’Ebre de 300 € a la millor fotografia paisatgística realitzada a qualsevol indret de les nostres comarques i el premi blanc i negre de 300 € a la millor fotografia paisatgística realitzada en blanc i negre també a qualsevol indret de les nostres comarques.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 24

Ajuntament El ple de l’Ajuntament aprova que el pas de la Cova Gran sigui d’ús públic Es tanca així un capítol llarg en el conflicte entre el consistori i els veïns de la zona, que fins i tot havien col·locat una porta perquè no es pogués entrar i que després d’anys es va poder tirar a terra.

Araceli Domínguez El ple ordinari de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que va tenir lloc dimarts 28 de setembre va aprovar de forma definitiva el projecte d’expropiació pel mètode de taxació conjunta de la Cova Gran amb el vots a favor de CIU, PP i PSC i els vots en contra d’ERC. Es tancava així un capítol llarg en el conflicte entre el consistori i els veïns de la zona, que fins i tot havien col·locat una porta perquè no es pogués entrar i que l’ajuntament, després d’anys, va poder tirar a terra. Després de la modificació puntual del POUM aprovat per la CUTE al setembre del 2004, en què els terrenys van passar a ser un sistema de parcs públics i jardins, i de desestimar-se les al·legacions dels veïns de l’agost del 2010, ara s’ha fet aquesta aprovació definitiva expropiació que permetrà que aviat s’intervingui a la zona per fer un passeig del que pugui gaudir tot el poble. Antoni Montagut, portaveu del govern municipal, es mostrava satisfet per aquesta aprovació “hem aprovat al ple la definitiva d’uns terrenys que al final seran d’ús públic per a un passeig que continuarà el passeig de costa que ja tenim. A més a més, també estem molt satisfets per la fòrmula utilitzada, ja que després de molts esforços no només hem aconseguit la titularitat de l’espai sinó que a més, no costarà ni un cèntim a les arques municipals”. Ple de tràmit El regidor popular, Ricardo Llaó, qualificava el ple de tràmit i igualment es mostrava d’acord amb la mesura. “El tema de la Cova Gran ja fa anys que va. S’ha seguit tot un procés on sempre els grups municipals hem estar d’acord. En quant al dubte que es planteja sobre la titularitat d’uns terrenys, ho hem hagut de contemplar des del POUM com a bé municipal i perquè no hi hagués cap conflicte jurídic s’ha optat per l’expropiació”. Els socia-

Imatge del ple.

listes també van votar a favor del retorn dels terrenys a mans públiques. “Ha estat un ple de tràmit amb un punt important com és l’inici de l’expropiació dels terrenys de la Cova Gran. És un tema que fa més de 10 anys que s’està portant i s’està fent correctament. Esperem que arribi a bon port i que els terrenys passin a ser de propietat municipal i de tots els caleros”. També els republicans consideren que aquesta zona és per dret de tot el poble. No obstant això no els agrada la manera com s’ha dut a terme el procés. “No ens agrada com s’ha fet l’expropiació. No podem destinar 190.000 euros a aquests terrenys que ningú pot provar qui és el propietari. Pensem que hi ha d’haver una altra manera de resoldre el problema, el mateix que al Bon Repòs i a Port Olivet”. Aprovacions unànimes Pel que fa als altres punts en l’ordre del dia, van tenir l’aprovació unànime de tots els regidors. El segon punt, l’adhesió com a ens fundador al Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais d’Interès Natural Serra de Cardó-el Boix i el Tossal de Montagut, l’aprovació dels estatuts

i el nomenament de representats al Consell Plenari, que són els regidors del govern Mari Carme Martí i Xavier Llambrich, va comptar amb el recolzament de tothom al ple. Al Consorci també s’hi afegeixen els municipis de El Perelló, Benifallet, Tortosa, Tivenys i els consells comarcals del Baix Ebre i la Ribera. Reserva de la biosfera El quart punt, la proposta d’acord relativa al suport municipal a la candidatura de reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre, també va tenir l’aprovació unànime del ple. Montagut va explicar al respecte que atès el gran valor natural, cultural i històric del territori, el suport de la nostra població a la candidatura que s’ha de presentar davant la UNESCO pot contribuir al desenvolupament econòmic de les nostre terres i a situar-les en el marc mundial d’una economia cada vegada més global sense perjudici de perdre la nostra singularitat i peculiaritat. A banda, tots el regidors van acceptar la subvenció per a programes i activitats de promoció turística atorgada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 25

Tiquets gratuïts de l’aparcament per als comerços locals L’equip de govern municipal ofereix aquesta promoció perquè els clients de botigues i serveis puguin estacionar els seus vehicles a l’aparcament soterrat fins a 30 minuts.

Araceli Domínguez Des del primer dia, una de les prioritats de l’equip de govern municipal ha estat millorar la mobilitat a la nostra població al mateix temps que dinamitzar l’economia local promovent els comerços i serveis del municipi. Tot i que la recent inauguració de l’aparcament soterrat i la implementació del pla de mobilitat 2010 han estat dues de les principals accions que s’ha emprès per assolir aquests objectius, ara s’hi suma una nova promoció perquè totes les persones del poble puguin utilitzar l’aparcament sense cap cost. Informació als veïns Així doncs, es vol informar a tots els veïns de la població que s’ha posat a disposició dels comerços locals tiquets gratuïts per lliurar-los als seus clients i que aquests puguin estacionar els seus vehicles a l’aparcament soterrat fins a 30 minuts (no acumulables). Aquesta nova promoció s’afegeix a la dels vals de descompte ja existent. Antoni Montagut, regidor de Comerç, deia que “el que fem és posar a disposició dels comerços i serveis locals uns tiquets gratuïts de mitja hora. Per aconseguir-los l’única cosa que han de fer és venir a l’Ajuntament, a Recaptació, i fer-se càrrec d’aquests talonaris que són de 100 tiquets pel mòdic preu de 2.5 euros, és a dir, el que paguen és tan sols la impressió d’aquests tiquets. Una de les prioritats de l’equip de govern és millorar la mobilitat al nostre poble. Estem treballant per això i també tenim la voluntat de fomentar el comerç i el serveis locals. El tiquet permet dei-

Entrada de l’aparcament.

xar el cotxe a l’aparcament perquè es puguin fer les gestiones que es creguin oportunes”. Carta als comerços En la carta que el govern municipal ha adreçat al comerços informant-los d’aquesta nova iniciativa, s’adjunta un tiquet perquè els empresaris lo-

cals coneguin aquesta promoció de primera mà, amb el que es pot estacionar durant 30 minuts. Aquests tiquets tindran validesa des del 2 de novembre del 2010 al 15 de juny del 2011, qualsevol dia a qualsevol hora i es poden aconseguir comprant en els comerços locals adherits a aquesta iniciativa.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 26

Política

ERC

ERC acusa l’equip de govern de quedar-se a mitges amb el POUM Segons els republicans, si el POUM no ha estat més atrevit, és perquè l’Ajuntament està en mans dels promotors.

Francesc Callau El Grup Municipal d’ERC a l’Ametlla de Mar ha justificat el seu vot contrari a l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat el passat dia 28 en sessió plenària, i que passarà novament l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el pròxim dilluns. Segons els republicans, que inicialment i quan formaven part del govern donaven suport a la modificació del POUM, la seva posició va començar a canviar, quan, segons els republicans, ja a l’oposició, van conèixer moviments que feien perillar la conservació de la costa, entre ells la possible construcció de 700 habitatges a Port Olivet. Jordi Gaseni va dir que el Govern no es pot queixar de l’actitud dels partits de l’oposició, donat que si no han hagut més al·legacions, ha estat perquè aquests han tingut prou coneixement com per a només actuar per millorar i no per destorbar. Per a ERC amb la modificació del POUM s’ha perdut l’oportunitat d’evitar la construcció de 14 xalets a Bon Capó i quasi 200 a Roques Daurades. Tot i que va reconèixer que la feina que s’ha fet és un pas important, Jordi Gaseni, portaveu d’ERC considera que “s’ha quedat a mitges, i no ha estat aquell pla general modèlic que podia ser. Ha estat un pas important ja que, és veritat, ajuntaments com el nostre basen la seva economia a partir de les rendes que treuen de l’edificació i els convenis amb els promotors i això és la venda de patrimoni. Avui l’Ajuntament de la Cala està en mans d’aquests promotors, ja que no podrà fer la política que volia fer, sinó intentar ingressar el màxim de diners, perquè hem creat una màquina molt grossa que necessita molt de líquid”. Gaseni també es va referir a l’expropiació del pas de la Cova Gran. Segons el republicà, un ajuntament no

Jordi Gaseni durant la seva intervenció al programa Parlem-ne.

pot baixar la guàrdia ni davant dels veïns, ni davant de costes, ja que cap d’ells ha pogut demostrar la seva propietat. Tot i estar d’acord amb l’utilitat pública del pas, Gaseni va recordar que el poble te moltes necessitats com per a jugar-se 197.000 € que no sap si es recuperaran. Segons Jordi Gaseni, “hi ha moltes altres necessitats que aquesta i deixarem de poder-hi invertir al destinar aquests diners simplement per obrir una porta. Des d’ERC estem a favor de la recuperació d’aquest espai, però davant de la no demostració de la propietat ni per part de costes ni per part dels veïns, hauria de ser suficientment capaç d’actuar d’ofici i obrir la porta”. Pel que fa a la consulta popular per la independència del passat 12 d’octubre, Gaseni va recordar que van ser ells els primers ha introduir una moció a l’Ajuntament al respecte i que més enllà del resultat que es va produir, ja és una satisfacció que es pugui fer la consulta i que la gent pugui manifestar el que pensa. Gaseni però va advertir que , “es un error

municipalitzar políticament parlant la consulta. La ciutadania ha de donar exemple de participació als partits polítics que no estan d’acord amb la pregunta i que estan intentant ignorar aquesta part de la ciutadania i a la que s’ha de tenir respecte, pel fet que són una part de la que van votar l’estatut. El que es vol es posar una cortina de fum i tapar-ho i portar el resultat de la consulta als interessos electorals de les municipals que ja estan a prop”. A més de totes aquestes valoracions fetes al programa Parlem-ne de La Cala RTV, el portaveu d’ERC a l’Ametlla de Mar també es va referir a la piscina municipal, la qual va dir que en tenia poc de pública, donat que tot i tenir uns preus d’utilització que entraven dins de la normalitat, moltes famílies del poble no la poden utilitzar. De l’aparcament també va dir que s’han de buscar fórmules perquè a més de ser utilitzat pels de fora, també ho pugui ser pels del poble i que això passava per la reducció de les tarifes.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 27

Política

CiU

L’equip de govern, molt satisfet amb el POUM aprovat per Urbanisme, diu que el temps el valorarà molt més El Grup Municipal de CiU pensa que no és el POUM de Convergència, sinó de tot el poble incloent-hi entitats, particulars i partits polítics els quals han reconegut públicament que inclou el 80% de les seves propostes.

Francesc Callau El Grup Municipal de CiU va assegurar que l’aprovació del POUM(Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) per part de la CUTE(Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre), és l’èxit col·lectiu més important de la història recent de l’Ametlla de Mar. L’equip de govern considera, a més, que ha estat una tasca en la que hi ha participat tots els sectors de la població, explicat i debatut en més d’un centenar de reunions i molt consensuat a nivell polític, ja que segons CiU, els partits de l’oposició han reconegut públicament que se’ls han acceptat el 80% de les seves propostes. CiU va destacar d’aquest nou POUM la desclassificació de 5 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable i 800.000m2 de sostre edificable, la recuperació pública de Mas Platé, Port Olivet i la Punta de Bon Capó, i tot això, fent-ho compatible amb l’activitat econòmica. Segons l’equip de govern, tot i que just ara s’acaba un tràmit que es va engegar ara fa 5 anys, se li donarà més valor amb el pas dels anys. Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament, “s’ha apostat per fer compatible l’activitat i la dinàmica econòmica i s’ha traçat un rumb que pensa en el poble del demà i que no es pugui tornar al que es feia fa deu o quinze anys que llavors, molt legítimament, es vivia de la construcció. Naltros hem apostat per preservar espais naturals, potenciant i millorant la costa i treballant pel medi ambient com no s’ha fet mai en aquest Ajuntament, i això ho hem fet entre tots, no només l’equip de govern. Hem apostat per un futur de millor qualitat que es valorarà més endavant”. Pel que fa a la Punta de Bon Capó, l’equip de govern va explicar que en cap cas s’han iniciat les obres, sinó que el que s’ha fet és netejar els terrenys, però que en tot cas, quan es va arribar al pacte de reduir d’un centenar a 14 els habitatges que s’hi ha de construir i recuperar la titularitat pública del 83% de l’espai, va significar un punt d’inflexió en les polítiques

L’alcalde Andreu Martí i el regidor d’Urbanisme Joan Pere Gómez i Comes.

urbanístiques del municipi donat que ni la llei de costes, ni els plans directors del tripartit, ni el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, havien pogut evitar els drets adquirits dels propietaris, fins i tot recordant el contenciós administratiu guanyat per la promotora a l’Ajuntament, quan el consistori va voler-ho evitar. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme va insistir, tot i l’actual postura d’ERC, que el seu portaveu Jordi Gaseni, va estar present en els pactes. Segons Joan Pere Gómez Comes, “Gaseni estava al pacte, a les reunions i l’acord i hem d’estar molt satisfets del que vam aconseguir. Ni la llei de costes, ni els dos plans directors del tripartit, van poder-ho evitar. Si tan il·legal fos fer aquestes 14 cases, creieu que el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre que s’ha fet fa poc ho hagués permès? A més d’haver-ho fet arribar a la CUTE de la Generalitat, que els ha facilitat tots els permisos. El que no pot fer l’Ajuntament amb uns drets adquirits dels propietaris és impedirho, fins i tot recordant el contenciós administratiu guanyat per la promotora a l’Ajuntament, quan el consistori va voler-ho evitar. D’això en vam ser capaços l’equip de govern de fa quatre anys amb ERC al costat. Tots en vam sortir àmpliament satisfets”. Pel que fa als projectes que s’han posat en marxa recentment al municipi, com són la piscina coberta i l’apar-

cament soterrani, l’equip de govern entén que són equipaments que han estat pensats en clau de present i futur, i que criticar-ho demostra tenir les mires molt curtes. Segons Andreu Martí, “fa set anys no hi havia cap aparcament al poble i ara n’hi ha uns quants repartits per tot arreu, a més d’aquest gran aparcament. Hi ha molt de camí i molta feina per fer, però hem avançat molt. Criticar aquests equipaments és tenir la vista molt curta amb tot el respecte, ja que és no veure més enllà d’un parell d’anys i el que se’ns ha de valorar és que pensem a llarg termini. El poliesportiu s’ha quedat petit i en el seu moment fou el millor pel poble, igual que la piscina o l’aparcament es quedaran curts en un futur; però, és clar, no hem de pensar en el pròxim estiu”. A més d’aquests temes, CiU va explicar que les obres de construcció de la residència per a la gent gran, començaran definitivament aquest mes d’octubre i que estaran enllestides abans d’acabar el 2011, i que al llarg d’aquest any es donarà feina a un bon nombre d’industrials locals. Es va acabar donant suport a la consulta popular per la independència del 12 d’octubre convocada per La Cala decideix. Segons els convergents, els caleros i caleres havíem d’anar a votar per demanar el nostre dret a decidir.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 28

Política Jornada festiva de JNC l’Ametlla La Xerrada Catalonia: National Rights amb Gerard Figueres, president de la JNC i la refundació de JNC l’Ametlla van ser els actes centrals de la jornada del passat divendres 8 d’octubre.

Olga Tomàs En el marc de la proximitat al referèndum per la independència que va tenir lloc el dia 12 d’octubre a l’Ametlla de Mar, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) va preparar una jornada festiva el passat divendres 8 d’octubre. La tarda va començar amb la Xerrada “Catalonia: National Rights”, a les 19h. a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla. La conferència va anar a càrrec de Gerard Figueres, President de la JNC. A dos quarts de nou del vespre, l’alcalde, Andreu Martí, va ser l’encarregat de dur a terme l’acte de refundació del col·lectiu de la JNC a l’Ametlla de Mar. L’esdeveniment va tenir lloc al local de Convergència Democràtica de Catalunya, al carrer Sant Joan del municipi. “Des de les organitzacions polítiques del poble tenim clar que d’aquí al 12 el més important és fer la con-

Gerard Figueres en un moment de la seva conferència.

sulta popular. Bé, totes no, només les que sentim que aquesta consulta és important. Però això no fa que deixem l’agenda política local. Per aquest motiu hem inaugurat la JNC de la Cala en el marc de al consulta popular. Ho fem amb la xerrada pel col·lectiu anglès de la mà del nostre president Gerard Figueres. A més,

s’ha realitzat la refundació del JNC de l’Ametlla de la mà de l’alcalde del municipi, entre d’altres activitats”, va explicar Damià Suàrez de JNC de l’Ametlla. La jornada festiva va seguir amb un sopar al Restaurant Bella Cala i va continuar al PUB FÒRUM.

Reagrupament independentista es presenta a La Cala Aquesta associació creu que és necessari que la independència i la regeneració democràtica es posin com a elements prioritaris a la política catalana. Araceli Domínguez Divendres 15 d’octubre es va presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament l’associació Reagrupament independentista. A la presentació van assistir Lluïsa Sanabra i Ricard Cabré, candidats al Parlament per Tarragona a les eleccions del 28-N. En el seu ideari, expliquen, l’associació neix com a resposta a la necessitat que es posin la independència i la regeneració democràtica com a elements prioritaris a la política catalana. Es tracta, diuen, d’un grup de

persones disposades a treballar per aconseguir la llibertat del poble català, deixant de banda les ideologies de dreta i esquerra per prioritzar la llibertat. Consideren, en definitiva, que la supervivència de Catalunya com a nació, el progrés i el benestar només es poden aconseguir amb la independència perquè, raonen, quan una nació és lliure té estat i constitució no pas un estatut ja que aquest no permet ser la llei sobre la que la nació pugui plantejar la construcció del seu futur lliure.

La formació creu que la independència és imprescindible per al desenvolupament del país.

Voluntat catalana D’altra banda, creuen que la independència depèn únicament de la voluntat del poble català perquè esdevenir un estat és la decisió sobirana que pren el Parlament de Catalunya quan la majoria dels diputats escollits democràticament diuen Sí a la Catalunya Estat. Lluïsa Sanabra ens convida a la reflexió perquè, diu, milers de vots poden canviar la història del nostre poble. “Si us plau, una reflexió a tot el poble de Catalunya. Ara hi ha unes eleccions molt importants. Demanem que el poble voti la independència. Milers de vots poden canviar la història del nostre poble per sempre. Ens calem estructures d’estat per sortir-nos de la crisi. Penseu que ara mateix, si ens quedessin tots els diners que generen els nostres impostos, seríem la tercera o quarta regió d’Europa en diners per habitant. És urgent votar per una tendència independentista”. Ricard Cabré parla dels beneficis per a Catalunya de la independència. “Són de dos tipus. Un de caire de pell, de sentiments. Estem convençuts que volem un estat propi per deixar de tenir aquests ismes. Sempre dic

que jo no vull ser catalanista sinó català. Vull tenir capacitat d’anar a les Nacions Unides amb un estat propi, vull tenir seleccions, ambaixades reals... I tenim problemes d’atur, crisi, immigració. Això sense un estat propi no es pot aconseguir de cap manera i els 22.000 mil milions d’euros d’aquest estat propi ens ajudarien a retenir i solucionar molts problemes. Ara bé, volem ser catalans no només per l’economia sinó per sentir-nos catalans de ple dret, lliures i formant part de la Comunitat Europea amb un estat propi”. 3500 persones En menys d’un any, s’han reagrupat 3.500 persones que treballen de forma comuna per portar els dos eixos bàsics de l’associació, independència i democràcia al Parlament de Catalunya. A més, des de la publicació a l’Avui de l’article del líder de Reagrupament, Joan Carretero, Patriotisme i Dignitat el juny de l’any passat, expliquen a la seva pàgina web, Reagrupament ha treballat fermament en fer pedagogia de la independència, però sobretot, en explicar un camí per arribar-hi.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 29

Política Mas visita l’Ametlla com a mostra de suport després dels aiguats Tres-centes cinquanta persones van assistir a l’acte que va tenir lloc el passat divendres 1 d’octubre a la sala de la SCER.

Olga Tomàs Davant d’una sala de la Societat plena a vessar, el líder convergent va fer referència al suport de CIU a l’Ametlla de Mar davant del danys ocasionats pels aiguats del passat 17 de setembre. A més, Mas va assegurar que en cas que guanyi les eleccions autonòmiques des de la Generalitat es tindrà en compte a la Cala tal com cal. “Avui he vingut perquè vaig trucar a l’alcalde per interessar-me pels danys causats pels aiguats i mostrar el meu suport. El que vull expressar és que el que les Terres de l’Ebre i la Cala necessita és un govern que s’apropi i s’interessi pel Territori i les seves necessitats”, va explicar el president de CIU El diputat de Convergència i Unió, Jordi Jané, també va assistir a l’acte. Jané va criticar el pressupost estatal inexistent destinat a pal·liar els danys soferts a la Cala pels desafortunats aiguats. Recordem que el balanç de danys està valorat en 1.819.690 euros. El diputat de CiU va remarcar que “des del govern socialista s’està menystenint a la Cala perquè no es preveu destinar diners a solucionar els danys causats per la pluja”. Jané

Andreu Martí i Artur Mas parlant amb els assistents a la sala SCER.

va afegir que des de CiU es treballarà per aconseguir aquestes inversions. Per la seva part l’alcalde del municipi Andreu Martí va reconèixer el suport de CiU i d’Artur Mas en persona després dels aiguats. “L’Artur ha complert amb la seva paraula com sempre. Després de la pluja del 17 de setembre em va trucar per interessar-se per la situació del municipi. A més, ha expressat compromisos de futur que estic convençut que complirà si guanya les eleccions”, va explicar Martí. D’altra banda, l’alcalde calero va remarcar la necessitat

d’un canvi a Catalunya per “tornar a ser la locomotora de l’Estat tal i com ho havia estat durant anys”. A més, va subratllar la confiança que té que Artur Mas sortirà guanyador de les eleccions del 28 de novembre. Per tancar la trobada Artur Mas va dedicar temps a parlar amb els assistents que li van voler fer arribar les seves opinions i suggeriments. Regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa, entre d’altres representants de CiU del Territori també van assistir a l’acte.

mòcrata, cívica, integradora, alegre i respectuosa, vam poder parlar ben alt i clar. Gràcies i felicitats doncs, a tots i totes els i les que hi vau participar!. I gràcies de tot cor als i les que heu fet possible aquest dia històric, amb un especial esment per l’enyorat Florenci Font, un dels quatre impulsors inicials d’aquesta consulta. Naturalment els dos partits nacio-

nalistes hem remat amb empenta des del primer moment, encara que els vertaders artífexs d’aquesta fita tan important heu estat les moltes persones sense cap vinculació política, que des de la plataforma La Cala Decideix us hi heu deixat la pell, guiant-nos i il·luminant-nos a tots plegats amb un excel·lent timoneig i una il·lusió desbordant. Mil gràcies i felicitats a vosaltres també!

Gràcies i felicitats a tothom Grup local de Convergència i Unió El passat dia 12 d’octubre vam celebrar al nostre poble una consultar sobre el dret a decidir. D’aquesta consulta se’n va desprendre una xifra molt significativa, un 94% de vots afirmatius, que denoten un il·lusionant i creixent sentiment de país. Una gran notícia, per descomptat, però més enllà del sentit

dels vots també voldríem destacar la que comparativament és una elevada participació: Un 19% que suposa una clara constatació de la marcada cultura democràtica i cívica que tenim al nostre poble, i per si fos poc aquesta vocació es va expressar en un ambient de festa i germanor que feia posar la pell de gallina. El passat 12 d’octubre els que creiem en una Catalunya forta i rica, alhora que de-


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 30

Política Aclariment sobre l’article de l’aprovació del POUM aparegut al darrer Quatre Cantons. Enderroc antiga fàbrica de gel Grup municipal socialista a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar El grup del PSC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar volem corregir les informacions errònies aparegudes a l’article titulat “El ple extraordinari aprova la verificació del Text Refós del POUM” publicat a la pàgina 31 de la revista Des dels Quatre Cantons núm. 307. Relatiu a l’aprovació del projecte de Centre Social a la zona d’equipaments de Tres Cales, aquest article exposa clarament que el grup socialista, disconforme, demanava una consulta popular per a conèixer les necessitats dels veïns. I això no és cert, el que nosaltres demanàvem era que es consultessin als veïns sobre les seves necessitats actuals utilitzant les dues associacions de veïns existents. Així doncs, es podrien optimitzar els recursos. I

Vols continuar rebent la revista

des dels

Quatre Cantons

a casa teva?

seguim afirmant que es tracta d’un projecte electoralista, ja que els diners per a fer aquestes obres estaven a la disposició de l’Ajuntament des del 2007, i ja anteriorment l’alcalde havia firmat un conveni amb les associacions de veïns on es comprometia a tenir el local social construït abans del 2005. I oh! Sorpresa, ara al 2010, vuit mesos abans de les eleccions el projecte es posa en marxa. Creiem que això és una falta de respecte per als veïns de Tres Cales, perquè per una banda l’Ajuntament pretén comprar-los els vots amb la construcció del Centre Social i, per altra banda, els ignora o no vol preguntar per les seves necessitats actuals. Canviant amb un altre tema, el grup del PSC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar volem manifestar que l’equip de govern del nostre Ajuntament

hauria d’engegar el procés necessari perquè la punta on s’aixecava l’antiga fàbrica de gel es quedi com està, sense edificar. Ports de Catalunya, quan presenta la planificació de la zona, diu que vol construir-hi un local de dos pisos i un moll d’atracament per a embarcacions d’esbarjo. L’Ajuntament és qui té la capacitat d’aprovar-ho o negar-s’hi. Vist això, el partit socialista vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament perquè on es planificava fer tot això no s’hi fes res, i es quedés com a espai d’ús públic, aprovantt’ho per unanimitat tots els partits polítics inclòs l’equip de govern. I ara ve el problema. A l’hora de posar-ho en pràctica, l’Ajuntament no fa la pressió necessària perquè realment els terrenys de l’antiga fàbrica de gel passin a ser d’ús públic.

Si és així, emplena aquesta butlleta i fes-nos arribar les teves dades a laCalartv, c/ Sant Joan 55, 2n 1a, 43860 l’Ametlla de Mar o a lacalaradio@ametllamar.cat

Al contrari, inexplicablement firma amb Ports de Catalunya un conveni que assegura la construcció d’un edifici al solar. I realment creiem nosaltres i molts caleros pels comentaris que hem escoltat, que el moll i les seves vistes han guanyat molt amb l’enderrocament de l’antiga fàbrica, i que, per exemple, una plaça hi quedaria molt millor. A més, un restaurant afegiria competència als ja existents a la zona, que tenen que guanyar-se la vida amb una temporada alta cada cop més curta. Demanem, doncs, que l’equip de govern, que es contradiu amb els seus actes, digui clarament quines són les seves intencions i que faci el necessari perquè realment aquest espai es quedi sense edificar.

Nom i Cognoms: Adreça

C.P.

Població Adreça electrònica

Telf.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 31

Opinió

Sentència contra Peixos Josep Maria S.L. Josep Maria Nolla Subirats.

Una Espanya amb més separadors que separatistes...? Vicenç Boquera i Alcalde.

A la revista del mes de juliol va sortir publicada una carta de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar en la qual informaven sobre una sentència dictada el 25 de maig del 2010 pel jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa, indicant que condemnaven al Sr. Josep Maria Nolla Subirats i a la Sra. Anna Revert Nadal al pagament de 30.000 Euros i a la societat Peixos Nolla S.L. al pagament de 123.818,28 Euros.

jutjat la quantitat reclamada (30.000 Euros), acceptant el deute i quedant dita quantitat a favor de la Confraria de Pescadors.

fixa mensual a títol de préstec, per cobrir el deute total de 123.818,28 Euros sense abans descomptar els 30.000 que ja havien estat consignats.

Els 30.000 Euros corresponien a una fiança que garantitzava el pagament dels deutes que pogués generar la societat Peixos Josep Maria S.L., motiu pel qual la Confraria hauria de restar aquests 30.000 Euros de la quantitat que reclama a Peixos Josep Maria S.L..

D’altra banda, davant d’ una sèrie de desagradables fets, vaig haver d’ interposar una querella criminal contra el president i el secretari de la Confraria de Pescadors per coaccions, la qual s’està tramitant als jutjats de Tortosa.

Encara que és cert que es va dictar dita sentència, la Confraria de Pescadors va oblidar informar als lectors que, en la data del 23 d’ octubre de 2009, el Sr. Josep Maria Nolla i la Sra. Anna Revert havien ingressat al

No obstant, no només no resta dita quantitat sinó que, amb data de 26 de març de 2010, la Junta General de la Confraria de Pescadors decideix cobrar als armadors una quota

La meva intenció va ser sempre la de pactar el deute amb la Confraria de Pescadors, però no van acceptar cap de les meves propostes, preferint acudir als tribunals.

Com a president de la SCER ja he fet la meva declaració referent a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya d’acord al meu càrrec, però ara ho vull fer com a persona lliure de pensament, amant de la meva terra i amb els coneixements bàsics i suficients per comprendre i reconèixer que Catalunya és una Nació, sí, una Nació rica en cultura i plena de sentiments democràtics, defensora dels drets de totes les persones que viuen i treballen en el seu territori. Catalunya és una Nació solidària en tota la seva màxima expressió; és acollidora, tolerant i, sobretot, respectuosa amb altres cultures, per això només hi posa una condició molt senzilla: RESPECTE, sí, respecte pel seu tarannà, cosa que no ha fet, en la meva modesta opinió, el Tribunal Constitucional amb aquesta sentència que va absolutament en contra de la voluntat popular mani-

festada lliurement en referèndum per tal de votar o no l’Estatut de Catalunya; és a dir, en aquesta sentència hi manca sensibilitat, respecte i objectivitat per tot allò que els catalans i catalanes han lluitat des de sempre. Uns han donat la seva vida i els altres han sofert una forta i llarga repressió franquista. Catalunya ha estat un pilar fonamental en la recuperació de la democràcia i en la governabilitat d’Espanya. Després, en els moments difícils de la transició ha donat exemple de seny, Catalunya ha estat i està sotmesa a constants atacs, tots ells orquestrats i preparats meticulosament només per interessos polítics, interessos separadors i que no volen admetre ni creure en tot allò que prediquen de manera constant “La España Plural” i la seva “·Fidelidad a la Corona y al Estado de Derecho”. Doncs bé, d’això res de res, tot plegat s’ho passen per “sota cama”, lo que

els faria més feliços fóra la recuperació d’una “España Grande y Libre” i el “Caudillo de España por la Gracia de Dios” però continuar esclavitzant a Catalunya, doncs no, no i no, no ho aconseguiran perquè Catalunya és una Nació feta des dels seu fonaments històrics amb sacrificis, suor i llàgrimes de sang, no és pas una Nació aconseguida ni a les rebaixes ni tampoc és un regal dels reis mags d’orient. Els Catalans i les Catalanes creiem en la pau social, el benestar, el treball, l’educació, la cultura i un llarg etcètera. Diem d’una manera clara i rotunda PROU DE CRISPACIONS i GUERRES, el que sí volem és llibertat i respecte per a tothom i si no estan d’acord amb la nostra cultura ni amb la nostra manera de fer les coses ni tampoc amb les nostres decisions, no hi ha cap problema ni fantasmes enlloc, anem cap a la INDEPENDÈNCIA “y punto”.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 32

Opinió La Cala ha decidit... Eduard Font i Pujol Català per tradició i per convicció.

El passat dimarts, 12 d’octubre, potser encara no en som conscients, però va ser una jornada històrica per l’Ametlla de Mar i pel conjunt de la Nació Catalana. El dia en què els nacionalistes espanyols proclamaven als quatre vents el seu orgull nacional amb una desfilada militar de les forces armades i aplaudiments fervorosos a un monarca imposat per succeir a un dictador al mateix temps que xiulaven al representant escollit sobiranament pel poble a les urnes... el nostre poble esdevenia la capital de la democràcia catalana celebrant amb la més absoluta normalitat, la consulta popular sobre la Independència de Catalunya. Ni els núvols ni la pluja, que van tintar el cel de gris, van aconseguir enfosquir un dia que aquells que hi vam participar activament, vam il·luminar amb la nostra esperança, exercint de forma lliure i voluntària el nostre dret a decidir. I és que quan es creu fermament en allò pel que es lluita i es fa des de la unitat no hi ha res ni ningú que ho pugui aturar. Als volts del migdia, la Sala irradiava energia positiva per tots els racons.

Apreciat veí, Antonio Iruela Subirats.

Any rere any, en tot el que fa referència al sector turístic al nostre municipi podem comprovar que la temporada turística es va escurçant cada vegada més. Aquesta última que acabem de passar quasi hem tocat fons, o ben prop estem en els propers anys. La temporada a durat ben just un mes. Penso que arribat aquest punt, tots ens hauríem de replantejar la situació. Què volem ser des del punt de vista turístic, fer un anàlisi profund de les actuacions fetes durant anys i on ens han portat. Si decidim que estem bé tal com ara, no cal fer res i observar com anem caient o si pensem que tenim moltes coses a fer per sortir d’aquesta situació en la que estem immersors. No hem d’oblidar que la situació de crisi actual és un factor important que ens ha portat a la situació que estem

Grans i petits cantaven i ballaven les cançons sempre properes del repertori de Miquel del Roig mentre els voluntaris de “La Cala Decideix” organitzaven les cues per votar a les urnes, servien botifarres o simple i planament et rebien de braços oberts amb un bon dia i un somriure. Durant tota l’estona que hi vaig ser, l’emoció es va apropiar de la meva voluntat omplint-me una vegada i una altra els ulls amb llàgrimes que no sabia contenir. Eren llàgrimes de joia, per l’alegria que em produïa ser testimoni d’aquell moment, però també de ràbia per no poder-les compartir amb algú molt especial que hauria estat orgullós de viure allò que els meus sentits experimentaven. Per ell i per tots els qui com ell van lluitar perquè la celebració d’aquesta consulta fos una realitat, crec que tenim el deure moral de valorar la transcendència d’aquest fet històric elevant la perspectiva per mirar més enllà d’unes simples valoracions numèriques dels resultats. La realitat és que feia molts anys que a l’Ametlla, una iniciativa popular no aconseguia arrossegar per una mateixa causa a una representació tan elevada de la

actualment, però no l’excusa per justificar-la, municipis turístics de tot el país, que tenen una tradició turística diferent a la nostra, tenen unes temporades turístiques molt més llargues i profitoses. Quan dic que tots ens hauríem de replantejar la situació, vull dir tots, tots som en part responsables de la situació actual: ajuntaments, empreses del sector serveis, fins la típica família que té una casa o xalet i la lloga a l’estiu. Algunes coses no haurem fet bé per trobar-nos en la situació que estem.

societat civil i a un nombre tan gran dels seus representants polítics. I el més extraordinari és que es produís precisament en aquest sentit: de baix cap a dalt, del poble cap a les institucions. Això ha estat possible en gran mesura gràcies a la il·lusió i el treball de la gent de “La Cala Decideix”. Un col·lectiu format per homes i dones de totes les edats, amb diferents orígens i sensibilitats tant polítiques com culturals, que han estat capaços de fer una cosa gens habitual en els nostres temps: Sumar. El 12 d’octubre es van aparcar les diferències, es van oblidar les singularitats, es van deixar de banda els partidismes i es va fer pinya per una causa comuna molt més noble: la defensa de la nostra pàtria. I amb això hem fet molt més que un referèndum. Hem posat la primera pedra d’uns fonaments sòlids sobre els quals poder edificar un demà més lliure en una Catalunya més lliure. A tots i a totes els qui ho heu fet possible, gràcies.

al per veure on estem? i, com estem?. - Tenir un referent turístic, com Cambrils, Peñíscola o Cadaqués, per veure com han fet les coses per arribar on son. - Marcar les línies bàsiques per arribar allí on decidim que volem arribar, pensant que tenim un llarg camí per recórrer. - La iniciativa municipal és important, com també ho és la privada que al final es la que es beneficia d’una bona gestió comuna. Per tant, tenim que trobar-nos i entendre’ns tots amb un objectiu comú.

Si la majoria pensem i coincidim que tenim moltes coses a fer i a dir, jo començaria per dir-vos algunes actuacions que proposaria de posar en marxa:

Pensem que ningú ens traurà d’allí on som, si no som nosaltres, els afectats, que reaccionem i actuem amb sentit comú.

- Anàlisi profund de la situació actu-

Rebeu una cordial salutació.


Octubre - Novembre 2010

Carta d´agraïment Antonio Brull Vila.

Avui, dia 06 de octubre de 2010, és un del dies més importants de la meva vida i també per a una de les entitats socio-culturals més històriques del nostre poble. Estic parlant de la SCER de l´Ametlla de Mar, que tots la coneixem com “l’equip de futbol de La Cala”. Bé, entrant una mica en matè-

Mon iaio

Va veure moltes coses i tan diferents: d’anar en carro a anar en avió, de la llum de ganxo a internet, de les cartes als mòbils… avenços que ell veia com “atrassos”. Massa progrés per una vida senzilla com la seva. Va ser pagès d’ofici i esperit, però amb els ideals d’un jove inquiet i preocupat pel que li tocava viure, encara que de

Lliga contra el càncer. Comarques de Tarragona i de l’Ebre. La Junta Local de La LLiga Contra El Càncer.

pàg. 33

ria, i donant un petit gir al nostre passat, tinc encara present en ment “el mític camp de futbol de Ribes Altes”. D´allí en guardo molts records; moltes tardes de glòria, alguna que altre decepció, però cal recalcar que vaig viure enmig d´aquell ambient l’existència de dues penyes de les que em sento molt orgullós d´ haver-les conegut i em guardo la meva pròpia admiració envers elles, al compartir l´estima d´uns colors. Per aquest motiu jo en persona i moltes més vinculades a aquest esport i també essent simpatitzants del nostre equip, hem

tingut la idea i la iniciativa d´impulsar a formar una penya d´animació. Nosaltres volem i intentarem reviure l´ esperit creat a Ribes Altes i al mateix temps, poder transmetre un caire anímic donant suport incondicional als nostres jugadors. Sempre he pensat que expressar el teu sentiment cap al que sents, ajuda a enfortir els sentiments de l’altre. Aquesta iniciativa ens ha costat més feina del que ens pensàvem, però a base de treball, constància i ganes per recolzar al nostre equip hem pogut fer realitat aquesta idea. Complert aquest somni, per la

meva part em plau el beneplàcit de donar-vos el meu profund agraïment i la millor benvinguda a les persones que han volgut formar part d´ aquesta penya. S’ho mereixen i això és digne d´ admirar. També vull donar les gràcies als diferents establiments o empreses locals del nostre poble que han volgut col·laborar per poder confeccionar les pancartes i sanejar econòmicament una mica les arques de la penya. Moltes gràcies a tothom i benvinguts a la penya! Visca La Cala !!

vegades no entenia a la velocitat en què canviava tot.

graciosos a la gent que coneixia i si algú no era del seu grat el batejava com un “re sant bocoibuit”.

sobretot les seves filles Neus i Jani que el van saber cuidar com un rei fins l’últim dia.

Segur que tots el que el coneixíeu recordeu alguna anècdota d’ell, d’algun comentari que us va fer riure en aquell moment i que us desperta un somriure quan hi penseu. Molts el recordareu damunt la bicicleta carretera del Platé amunt, altres el recordareu al cafè jugant a cartes o fent la tertúlia mentre criticava al polític de torn; alguns el recordareu pels seus renecs simpàtics o simplement assegut al carrer veient passar la gent. Naltros, permeteu que el recordem d’una manera més íntima, llegint a la tribuna de casa seva, o lligant els sacs de garrofes meticulosament baix d’un arbre o al sofà veient el futbol. Va ser a temps de veure el Barça de les 6 copes, ni ell s’ho creia!, i inclús un mundial, encara que fos explicat per naltros.

Ma iaia Maria va marxar abans que ell, ja fa 9 anys, i ara l’ha vingut a buscar, això és el que ens va dir ell. Suposo que ha degut pensar que naltros l’hem gaudit durant 100 anys i que ara vol gaudir ella de la seva eterna companyia.

Mireia Martínez.

Mon iaio Batiste ens ha deixat a l’edat de 100 anys, 4 mesos i 20 dies. Ha viscut els 100 anys més intensos del mil·lenni on la rapidesa dels esdeveniments a vegades li costava comprendre. Ha passat per una guerra, per una postguerra, per una dictadura, per una transició, per una democràcia i, finalment, per un desordre, que és com ell definia els temps que ara corren. Falta més respecte i disciplina! exclamava més sovint del que ell hagués volgut.

|

En èpoques més pròsperes, quan veia que les seves filles o netes gastàvem més del compte es queixava dient: font-li, font-li que no es pot viure!!. L’entusiasmava parlar de política, d’història o de futbol. Es passava hores llegint el diari per estar al corrent de tot i de tothom. Estava totalment enganxat a “La Vanguardia” i si li preguntaves què llegia sempre deia: “embusteries!”. A l’hora de les notícies no li podies dir ni “mu”, però la resta no li interessava en absolut, li agafava febre quan veia a ma iaia mirant les telenovel·les, ell les anomenava “pocsucades”. Va ser un home despert, just, honest, de caràcter agre de vegades, però va ser un home bo, sobretot bo que s’emocionava per les coses que li arribaven al cor. Tenia una memòria prodigiosa i un sentit de l’humor que el feia especial, era “xistós”, i sovint irònic. Li agradava posar sobrenoms

Al final de la seva vida quasi no hi veia i estava molt sord, però sentia molt prop als qui estàvem al seu voltant,

Un any més la LLiga Contra El Càncer tanca la seva campanya de recaptació de fons d´ajuda a l´Ametlla de Mar, amb una molt reeixida quantitat d´euros : 6544,79. En la col·lecta als volts de Sant Pere vam recollir 2656 euros, als que hem d´afegir els 3888,79 euros recaptats entre comerços i indústries de la nostra vila. El que fan un total de 6544,79€, quantitat important que l´ obra destina a finalitats socials. GRÀCIES CALEROS

Iaio, has vist marxar a sers estimats i amics, i ara, te’n vas tu, plàcidament, envoltat de dos filles, dos gendres, quatre nétes i sis besnéts que t’han estimat moltíssim. Iaio, pots anar-te’n content ja que ens sentim afortunats de tenir un gran pare, un gran sogre i un gran iaio, que és el que has estat per tots naltros. Iaio, viuràs sempre en el nostre record. I a tot el poble de La Cala, us agraïm les mostres de condol i afecte sincer que hem rebut en aquests tristos moments. Moltes gràcies de tot cor.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 34

Col.laboracions Més de 15 anys essent solidaris en la lluita contra el càncer La Lliga Contra el Càncer.

La Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre neix el 26 de juliol de 1993, ara fa més de 15 anys. Actualment, la Lliga Contra el Càncer compta amb 107 delegacions a la demarcació de Tarragona i a les Terres de l’Ebre i dóna servei al 100 de la població d’aquest territori. El seu objectiu general és portar a terme activitats que millorin el control del càncer en la població. Els plantejaments de la Lliga consisteixen en establir una actuació coordinada amb les institucions i els seus programes, especialment en l’àmbit sanitari i social. Es pretén com a col· lectiu, formar part del sistema de salut de Catalunya, essent instrument per als professionals de l’oncologia, els afectats per la malaltia i la població en general. La seva finalitat no és cobrir els dèficits de l’administració pública, sinó col·laborar-hi i complementar les seves accions. La Lliga ha estat qualificada com “entitat privada d’iniciativa social” pel Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, i declarada d’utilitat pública pel Ministerio del Interior. Els principals àmbits d’actuació de la Lliga són: promoure l’educació sanitària respecte a les causes del càncer i la seva prevenció; impulsar activitats d’informació i divulgació sanitària a la població; donar de

forma directa orientació i suport als malalts de càncer i a les seves famílies; col·laborar i fomentar activitats de rehabilitació física, psíquica i/o social dels afectats pel càncer; promoure, realitzar i donar suport a activitats de prevenció primària i secundària del càncer; impulsar, finançar i fer estudis de recerca sobre el càncer; efectuar i coordinar activitats de formació i docència dels professionals sanitaris i del voluntariat respecte el càncer; promoure i donar suport a reunions científiques. Les tasques que realitza la Lliga les du a terme gràcies al voluntariat i a la solidaritat de totes les persones que, desinteressadament, participen en totes i cadascuna de les actuacions. Des de professionals sanitaris fins a les persones que condueixen els grups d’autoajuda la Lliga és, avui en dia, una entitat solidària que es nodreix de més de 2.000 voluntaris. Els Grups d’Ajuda Mútua La Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre promou la creació de grups d’autoajuda per a dones amb càncer de mama, així com afectats per altres patologies i compta amb set d’aquests grups, distribuïts per tota la demarcació per tal de poder arribar a tothom. L’objectiu d’aquests grups és ajudar encarar millor la malaltia en les seves diferents fases. Els grups es reuneixen periòdicament amb un professional sanitari el qual ofereix el seu suport i coneixements.

Les persones encarregades de portar aquests grups són dones que realitzen aquesta tasca voluntàriament, després d’haver rebut una preparació específica mitjançant cursos de formació que imparteix la Lliga. Actualment, els grups d’ajuda mútua de la Lliga es troben al Vendrell, Montblanc, Amposta, Reus, Tarragona, Tortosa i la Sénia. A més dels Grups d’Ajuda Mútua de Càncer de Mama, la Lliga disposa d’un grup per a malalts amb ostomies a Tarragona. Actualment prop de 200 malaltes i malalts assisteixen anualment als Grups d’Ajuda Mútua de la Lliga. Voluntariat Hospitalari Una altra de les tasques de la Lliga és l’atenció als malalts a través del voluntariat hospitalari. Així com amb els Grups d’Ajuda Mútua, les voluntàries hospitalàries realitzen una formació prèvia abans de poder veure i donar suport als malalts. Les voluntàries de la Lliga actualment donen suport als malalts dels hospitals de Sant Joan de Reus, Verge de la Cinta, Joan XXII, Santa Tecla i Hospital del Vendrell. Anualment, 400 malalts reben el suport dels nostres voluntaris. Així mateix, des de l’entitat s’ajuda directament, de forma econòmica, als malalts amb pocs recursos. Aquests ajuts estan validats amb informes dels treballadors socials i amb la supervisió per part del professionals sanitaris que col·laboren amb l’entitat.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Octubre - Novembre 2010

|

pàg. 35

Esports L’esport municipal a l’Ametlla de Mar, a l’alçada dels seus ciutadans Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar Actualment, podríem dir sense por a equivoca’ns, que estem vivint un dels moments més importants pel que fa a l’esport municipal. No parlem de rendiment, que és una part sempre a tenir en compte quan es practica de forma sistemàtica una disciplina, sinó de consciència i cultura esportiva, un fet que, sense cap mena de dubte, ha vingut donat pel salt de qualitat que ha permès tota aquest nou equipament esportiu del qual disposem a la nostra població. Avui en dia, l’esport municipal no es remet només a aquells que volen desenvolupar un esport en concret, sinó que s’ha ampliat a tota una sèrie d’usuaris, fins el moment potencials, que han decidit, acertadament, incloure l’hàbit saludable de realitzar activitat física dins la seva vida quotidiana. Per aconseguir aquesta fita s’ha treballat dur al llarg de molts anys, incidint ja en la base, intentant fomentar i desenvolupar una sèrie d’habilitats bàsiques, imprescindibles per a l’home, que posteriorment permeten orientar-se cap a una especialització esportiva. En aquest sentit, des de l’Àrea Municipal d’Esports es continua apostant per aquelles activitats que han tingut una major acceptació entre els ciutadans i que responen a la demanda de la població, però

Estiraments amb les pilotes de fit-ball.

també als interessos i necessitats de desenvolupament individual. És el cas, per exemple, de la Psicomotricitat Tarda, una activitat que promou l’experimentació, coneixement i la pràctica de varietat de jocs que donen la possibilitat als més petits a iniciar-se en aquest món. Seguidament, modalitats esportives com el futbol, bàsquet, tennis, ball esportiu i gimnàstica rítmica, totes elles amb les seves categories corresponents, asseguren un ampli ventall d’oferta multiesportiva per als més joves. No podem obviar tampoc altres opcions de pràctica física com la Gimnàstica Manteniment Masculina, tot un clàssic dins la temporada d’hivern, així com la Gimnàstica Suau i per a la 3a Edat, gratuïta per a persones jubilades i empadronades a la nostra població, ambdues orientades a una franja de població interessada en millora la seva condició física i, en conseqüència, la seva qualitat de vida. Precisament, sota aquesta vessant es treballa també diàriament al Complex Esportiu Trèvol La Cala. Activitats dirigides múltiples per a totes les edats, gustos i a diverses franges horàries formen part dels innumerables avantatges que té formar part d’aquesta gran família d’abonats. La sala de fitness o els vasos d’aigua ens donen la possibilitat d’exercitarnos i banyar-nos lliurement, utilitzar la

Un nen intentant encistellar la pilota.

zona de relax (amb sauna seca, bany de vapor, dutxes bitèrmiques, ciclòniques i jacuzzi) i, en definitiva, disposar d’unes magnífiques prestacions que ens permetin gaudir del nostre temps d’oci i desenvolupament personal. Per si tot això fos poc, des del mes de setembre es va ampliar l’oferta amb el grup de “body’s”, que poc a poc va consolidant-se dins la programació del centre, ja sigui en la modalitat de “body pump” (treball de tonificació muscular amb pesos, barres i discos), “body balance” (combinació de Taichi, Yoga i Pilates), “body combat” (combinació d’arts marcials) i “body step” (activitat aeròbica amb la utilització d’steps).

Totes aquestes unides amb les ja conegudes sessions de Pilates, Aerolatino, Aero-Dance, Step-Dance, Aero-Gac i, com no, les sempre poblades d’Spinning i Aquagym doten al complex de les més que suficients oportunitats de pràctica físicoesportiva. Així mateix, tot i no tractar-se d’un servei exclusiu, també hi ha lloc al recinte per albergar cursos externs, com són els de natació, on existeix també una gran afluència d’usuaris, sobretot en les edats compreses entre els 3 i 4 anys. Aquests es complementen amb els cursos per a nadons, natació terapèutica, matronatació i 3 cursos d’adults d’iniciació i perfeccionament al medi aquàtic i que mica en mica van adquirint una rellevància interessant dins aquesta àmplia gamma d’activitats. Tanmateix, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez apunta que “encara queden reptes esportius interessants, els quals afrontarem amb la màxima il·lusió per tal d’aconseguir el millor per l’esport al nostre poble” i destaca també dins aquesta variada oferta municipal “el paper d’actius esportius, com són els Clubs i Associacions Esportives, com el Club de Twirling, el Centre Excursionista Azimut, el Club de Tennis, el Club Nàutic, la Societat de Caça la Cala i els recents Club de Kenpo, Club de Rem i Club Esportiu, que complementen la riquesa i diversitat esportiva local”.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 36

Esports Il·lusions i expectatives renovades en aquest inici de competició lliguera 2010/2011 Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar Un cop iniciada ja la competició escolar, tenim a tots els equips integrants de l’estructura de futbol base en acció. Primerament, i com no pot ser d’una altra manera, farem referència al primer equip de la nostra localitat, dirigit una temporada més per Juanjo Balfegó i sota la presidència de Sergi Consarnau. D’aquest cal destacar per damunt de tot la filosofia que estar portant a terme, no només aquest any, sinó ja fa uns quants, confiant amb la gent de casa i donant continuïtat a un projecte de futur. En aquest sentit, només “Tono” (que l’any passat ja formava part de la plantilla) no és del poble. Amb les úniques baixes del capità Jose Mari i dels germans Rovira, i amb les incorporacions de Juvenils, de Sam (que torna després d’un temps als terrenys de joc) i l’Hèctor (Reddis) l’equip necessita d’una mica més de regularitat, una circumstància que ja li va faltar en la última fase de la temporada passada. Així, el conjunt calero, que fins el moment, es troba situat a la zona mitja de la classificació, però amb un partit menys (l’àrbitre no es va presentar en el partit que havia d’enfrontar-los contra el Benifallet), alterna moments de gran desplegament futbolístic amb altres on li falta consistència i maduresa, pròpia de la joventut de l’equip. De totes formes, les sensacions són bones i la il·lusió per fer alguna cosa important es manté intacta en tots els estaments del club. A més , cal comentar un fet destacable i és que aquest any és l’últim de la 2a Regional o almenys de la seva nomenclatura, ja que es produeix una reestructuració de tot el futbol territorial, que afectarà des de la 1a Catalana fins a la 3ªaTerritorial. Així, passarem a parlar de 1a, 2a, 3a i 4a Catalana. En aquesta sentit, la 2a Regional s’equivaldrà a la 3a Catalana. Només el primer de l’actual 2a Regional aconseguirà l’ascens a la 2a Catalana. Un aspecte més per lluitar per aquesta bonica fita.

Pos

EQUIP

Pts

J

G

E

P

GF GC

1 2 3

Ol Móra d´Ebre

16

6

5

1

0

15

5

Vilalba FC

15

6

5

0

1

14

6

Camarles CF

13

6

4

1

1

15

7

4 5 6

Pinell CF Móra la Nova AT

11 11

6 6

3 3

2 2

1 1

15 8

8 5

Amposta CF B

11

6

3

2

1

7

5

7 8 9 10 11 12 13 14

Corbera d’ Ebre CF Batea CF

10 10

6 6

2 3

4 1

0 2

14 7

10 7

Deltebre UE

9

6

2

3

1

8

8

Horta San Joan CDR

8

6

2

2

2

9

7

15 16 17 18

Perelló CE

7

6

2

1

3

9

9

L´Ametlla de Mar

7

5

2

1

2

6

8

Santa Bàrbara CF

5

6

1

2

3

5

9

Flix JD

3

6

0

3

3

6

10

Roquetenc CD

3

6

1

0

5

5

14

Benifallet CF

2

5

0

2

3

3

10

Alcanar CD B

2

6

0

2

4

3

12

Masdenverge CF

1

6

0

1

5

5

14

Passant ja a l’equip Juvenil, em de destacar el canvi que s’ha produït a la banqueta, on Marc Vilabrú ha esdevingut el nou màxim responsable de l’equip. Un equip que fa molt bona pinta, combinant un cert grau de veterania, amb jugadors que ja han debutat amb la disciplina del 1r equip, i d’altres que pugen del Cadet però que aporten qualitat i il·lusions renova-

La plantilla.

des a un conjunt que ha començat força bé la competició guanyant tots els seus partits, menys el del camp del Jesús i Maria, on la polèmica arbitral no hi va faltar.

Pos

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

EQUIP Perello CE

Pts

J

G

E

P

GF GC

9

3

3

0

0

9

2

L´Ametlla de Mar

9

4

3

0

1

7

1

Jesus y Maria UD

7

3

2

1

0

2

0

Rapitenca UE B

6

4

2

0

2

13

7

La Senia CF

6

3

2

0

1

8

5

Ulldecona CF

6

4

1

3

0

5

3

Deltebre UE

6

4

2

0

2

4

7

Amposta CF

4

4

1

1

2

4

5

Santa Barbara CF

3

4

1

0

3

5

10

Alcanar CD

1

3

0

1

2

2

6

San Jaume Enveja UE

0

4

0

0

4

2

15

Pel que fa a la Categoria Cadet, la novetat aquest any està en l’equip de competició escolar que es portarà a terme, sumant-se així al federat que ja ha iniciat la seva participació en lliga. I les perspectives són igual de bones que amb els altres equips de la nostra població, si més no així ho marquen els resultats, amb dos victòries en els dos partits disputats fins ara, i sense rebre cap gol en contra, la qual cosa marca també el bon treball que s’està realitzant des de la direcció tècnica.

Pos

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

EQUIP Ulldecona CF

Pts

J

G

E

P

6

2

2

0

0

GF GC 6

2

L´Ametlla de Mar

6

2

2

0

0

3

0

Rapitenca UE B

3

1

1

0

0

5

0

Alcanar CD

3

2

1

0

1

5

4

Amposta CF B

3

2

1

0

1

4

4

La Senia CF

3

2

1

0

1

2

2

La Cava CD

3

2

1

0

1

3

4

Perello CE

0

1

0

0

1

2

4

Jesus i Maria UD

0

2

0

0

2

1

5

San Jaume Enveja UE

0

2

0

0

2

1

7


Octubre - Novembre 2010

L’equip Infantil, que l’any passat va realitzar una magnífica campanya, ha començat la lliga un xic més irregular, normal si tenim en compte que molts jugadors aquest any són de primer any i que els rivals que han tocat en aquests primers compassos de la lliga són els que a priori han d’estar a la zona capdavantera de la classificació. Tanmateix, amb dos victòries de quatre partits es mantenen a la zona còmoda de la classificació.

Pos

EQUIP

Pts

J

G

E

P

GF GC

1

Ulldecona CF

12

4

4

0

0

21

6

2

Rapitenca UE B

12

4

4

0

0

17

3

3

Amposta CF

12

4

4

0

0

17

4

|

pàg. 37

Finalment, l’últim equip federat que hi ha en competició és l’Aleví, entrenat un any més per Víctor Borràs i amb l’ajuda de Josep Madrid, que després d’assolir l’ascens de categoria l’any passat havia sumat tots els seus encontres amb victòries, fins que el Camarles, en un partit dominat pel fort vent que bufava, com no, a la nostra població, l’aconseguiria vèncer, impossibilitant-lo que continués com a colíder. De totes formes queda molta lliga per davant. EQUIP Rapitenca UE B

Pts

J

G

E

P

GF GC

1

16

4

4

0

0

22

6

2

Jesus i Maria UD

16

4

4

0

0

20

12

3

Gandesa CF B

14

4

3

1

0

15

4

4

L´Ametlla de Mar

13

4

3

0

1

18

7

5

Ebre Escola CF

13

4

3

0

1

18

8

6

Ulldecona CF

13

4

3

0

1

19

10

Pos

4

Esc Delta Ebre

9

4

3

0

1

14

5

5

Jesus i Maria UD

7

4

2

1

1

11

8

7

Dertusa EF

13

4

3

0

1

15

6

6

L´Ametlla de Mar

6

4

2

0

2

10

10

8

Camarles CF

11

4

2

1

1

13

11

9

Asco CF

10

4

2

0

2

14

12

10

Alcanar CD

7

4

1

0

3

15

21

11

La Senia CF

7

4

1

0

3

7

14

12

Jesus Catalonia CF

7

4

1

0

3

9

18

13

Roquetenc CD

7

4

1

0

3

8

18

14

Ol. Mora Ebre CE

4

4

0

0

4

7

15

7

Alcanar CD

4

4

1

1

2

12

10

8

La Senia CF

3

4

1

0

3

11

9

9

Olimpic Mora CE B

3

4

1

0

3

4

20

10

Perello CE

1

4

0

1

3

6

18

11

S. Jaume Enveja UE

1

4

0

1

3

0

16

15

Esc Delta Ebre CE

4

4

0

0

4

4

22

12

Ampolla CF

0

4

0

0

4

5

19

16

Ampolla CF

4

4

0

0

4

3

23

La Lliga de Futbol Sala Costa Daurada 2010/2011 entra a escena Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar Després de vàries reunions mantingudes amb els delegats dels diferents equips, i formalitzat tot l’apartat burocràtic, arrenca, un any més, la Lliga de Futbol Sala Costa Daurada de Futbol Sala, que com molt bé recordava el regidor d’Esports a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, “es tracta d’una de les competicions més antigues de tot el nostre territori, un fet que deixa patent la clara aposta que fem des de l’àrea d’esports per donar continuïtat a tots aquells projectes que combinen l’oci, l’ocupació del temps lliure i l’esport al nostre poble”. Caracteritzada per ser una competició d’àmbit local, amb participació, això sí, de conjunts del Perelló, mostra en aquesta edició algun canvi res-

pecte anys anteriors. Així, en aquesta ocasió, seran fins a 8 els equips que prendran part a la cita (6 del poble i 2 del Perelló) assegurant la participació de tots els equips cada cap de setmana, concretament en una jornada que s’inciarà a les 4 i finalitzarà a les 8 de la tarda. En segon lloc, destaca la gran igualtat que es preveu al llarg de la temporada, ja que els equips mostren sempre un interès per fer petits retocs i reforçar les seves plantilles, si bé l’objectiu principal del torneig es passar una bona estona i realitzar exercici físic d’una forma més reglada i no tan lliure. En aquest sentit, els equips que prendran part a partir del 23 d’octubre en aquesta competició seran: Moncuber, Bar Ancla, Lore2pgos, Cuafer, La Xarranca, Trébol, Spart 3 Cales, Jarpi Piscines i Acper. La fase regular que es disputarà cada dissabte, si

Aquest any participen nou equips a la lliga.

no hi ha algun esdeveniment puntual que ho impedeixi, s’allargarà fins a Setmana Santa, instant a partir del qual se celebraran les eliminatòries finals. Cal destacar, com sempre, que a

inicis de l’any que ve, i en una parada lliguera, es portaran a termes les prèvies del Torneig Candelera que, setmanes més tard, culminaran amb la Final Four.


Octubre - Novembre 2010 | pàg. 38

Esports 25 ciclistes prenen part de la pedalada contra el canvi climàtic organitzada per l’Àrea d’Esports i La Cala Bikers El fort vent de mestral desllueix la convocatòria a la Pedalada contra el canvi climàtic a l’Ametlla de Mar adherida a la Setmana de la Mobilitat Sostenible conjuntament amb més de 100 municipis d’arreu de Catalunya.

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar El passat diumenge 28 de setembre va tenir lloc la Pedalada contra el canvi climàtic organitzada per l’Àrea Municipal d’Esports i La Cala Bikers. 25 participants d’edats heterogènies prengueren part de la sortida que va transcórrer per diferents indrets de la població en els 20 quilòmetres de recorregut previstos passant per les urbanitzacions de Les 3 Cales, Calafat i Sant Jordi i finalitzant al Club Nàutic de l’Ametlla de Mar. Entre els participants es repartiren matrícules de la Pedalada amb el missatge “1 km de bici evita 0,17 kg de CO2” que es lluïen a les respectives bicicletes. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, que assistí a la Pedalada ressaltava “la importància d’efectuar la major part dels desplaçaments al nostre municipi a peu o en bicicleta, pel doble objectiu de fer salut i de posar el nostre granet d’arena en la conservació del medi ambient”. “Pedala contra el canvi climàtic – PEDALA 2010” suma 20 municipis més que l’any anterior en la seva IV edició i arriba a més de 100, fita que es va proposar enguany. La majoria de les 85 bicicletades (alguns municipis les organitzen de forma conjunta) han tingut lloc de forma simultània el diumenge 26 de setembre i 10 ja s’havien realitzat. Es preveu una participació total de 30.000 persones, que amb aquest gest, aposten per una nova cultura de la mobilitat a favor de la bicicleta. “Pedala contra el canvi climàtic”

Els participants es van fer la fotografia de rigor.

està organitzat pels ajuntaments, coordinat pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i promogut per la Generalitat de Catalunya en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Gairebé la meitat del CO2 a Catalunya prové del transport, un dels principals causants del canvi climàtic. Que tots prenguem consciència de la necessitat d’utilitzar menys el cotxe o la moto i més els transports sostenibles és el que pretenen els més de 100 municipis de Catalunya que han celebrat la Pedalada a favor del clima i de la bicicleta. A Europa, la meitat dels trajectes que fem en cotxe, per anar a treballar, portar els nens a l’escola, anar a comprar, entre d’altres, són inferiors a 3 km. Agafar la bicicleta, en

comptes del cotxe o la moto, per fer un trajecte de 5 km (o pocs minuts amb bicicleta), per exemple, suposa un estalvi de 0,85 kg de CO2 a l’atmosfera. A més, combinat amb el transport públic facilita desplaçaments de llarga distància. Aquesta activitat s’emmarca dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que enguany ha tingut lloc entre els dies 22 i 29 de setembre i que se celebra a un centenar de municipis de tot Catalunya, a través dels seus ajuntaments i entitats locals. Amb el lema ‘Mou-te amb el cap per viure millor’, pretén sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-lo sobre les opcions de mobilitat més sostenibles.


i

Octubre - Novembre 2010

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements:

- Joan Josep Balfegó Rodríguez, fill de Francisco Javier i Maria del Carmen, nascut el 16/09/2010 - Pau Safont Llambrich, fill de Pau i Montserrat, nascut el 28/09/2010

Matrimonis:

pàg. 39

Informació

esdeveniments socials

30-10 al 05-11 06-11 al 12-11 13-11 al 19-11 20-11 al 26-11 27-11 al 03-12 04-12 al 10-12 11-12 al 17-12 18-12 al 24-12 25-12 al 31-12

|

- Santiago González López i Cristina Cruz Muñoz, el dia 17/09/2010 - Adrian Gismero Molina i Lorena Diez Gil, el 17/09/2010 - Sader Gueye i Sonia Vega Guerri, el 18/09/2010 - Norbert Callau Arbó i Marina E. Sánchez Bosch, el 18/09/2010 - Salaheddine El Maataoui i Julie Jessica Lecomte, el 22/09/2010 - Jose R. Callejas Medina i Rebeca Úbeda Benaiges, el 25/09/2010

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h. OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.) De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades. Casal d’avis.

C/ Llibertat 70 Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 Centre d’Interpretació Pesca. Tel. 663 068 032 La Cala Ràdio Televisió i Revista www.ametllamar.cat/lacalartv 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA 2on pis Ajunt. Tel. 977 493 754 OFICINA OBRES I SERVEIS. 2n pis Ajunt. 977 456 000 LA CALA GESTIÓ. 1r pis Ajunt. 977 457 833 POLICIA LOCAL. Poligon Industrial. 977 493 949 PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h. POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CAMP D’ESPORTS Tel. 647 65 49 06 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP

- Daniel Rodriguez Ortiz i Nerea Marsal Balada, el 03/10/10 - Juan Jose Reverte Escobedo i Rosa Bayarri Laboria, el 09/10/10 - Santiago Gutiérrez López i Maria Teresa Ponce Colomines, el 13/10/10

Defuncions:

- Francisco Moreso Benaiges, el 15/09/2010, als 77 anys

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h. AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR. Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22

Tel. 977 500 333

Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554

Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h. TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

- Mari Luz Forné Llambrich, el 24/09/2010, als 78 anys - Maria Martí Brull, el 26/09/2010, als 85 anys - Bautista Margalef Oriol, el 08/10/10, als 100 anys - Alfonsina Teresa Estrada Piñol, el 11/10/10, als 82 anys - Venilde Jiménez Villega, el 12/10/10, als 90 anys

TREN RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

TOS

TOR

A

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

RA

TAR

NA

GO

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

S

NT

SA

IA

ÀC

GR

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05. 2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06. 3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!


Nova promoció per la mobilitat

Hem posat a la disposició

dels comerços locals

vals gratuïts de 30 minuts per a l’aparcament soterrat

de les Escoles Velles Busca aquest distintiu: Disposem de

vals gratuïts de 30 minuts per a l’aparcament

soterrat de les Escoles Velles El comerç local i l’Ajuntament junts per la mobilitat i l’aparcament

AJUNTAMENT

DE L’AMETLLA DE MAR

El comerç local i l’Ajuntament junts per la mobilitat i l’aparcament

AJUNTAMENT

DE L’AMETLLA DE MAR


Els quatre Cantons - Octubre Novembre 2010