LA CONQUESTA DE SICÍLIA PER LA CORONA D’ARAGÓ: Que és? Es una guerra en el any 1282 causada per una revolució dels sicilians contra els francesos, hi va haver moltes morts de francesos, aquell mateix va significa el acabament del regnat de Carlos de Anjou que va significar una lluita per la Corona d’Aragó. A la primavera de l’any 1282, Carlos de Anjou es preparava a Nàpols per a encapçalar conta “El imperio bizantino” i prendre Constantinoble. Ell, pretenia restaurar el desaparegut imperi Llatí. Un inesperat succés el va obligar a canviar els plans: El dia 30 de Març, va estellar a Palerm una gran insurrecció contra els francesos.
Com va ocórrer?: Això es una de les historietes que contaven en aquell temps per saber com va començar aquesta revolució. Va començar quan 3 francesos borraixos s’apropaven a una parella Siciliana, el capità, un dels tres francesos, va començar a molestar a la noia, el marit es va mosquejar i va decidir de clavar un ganivet al capità borraix, això va provocar que els dos francesos es volguessin venja, això no va ser així van vindre mes Sicilians, van acorralar als francesos i els van matar. Aquest tram va continuar anant tots els Sicilians matant a la gent que es trobava. Van arribar a 2.000 morts entre padrins, nens i adults. Va anant entendin-se fins arribar a tota l’illa. Aquesta una de les histories que diuen la gent de aquell temps en el fet de la batalla per la corona d’Aragó.
Les Vespres Sicilianes. Quadre fet per Francesco Hayez (1846) que representa el moment en que el marit de la dona acaba de travessar al Francès amb una espasa.
La intervención aragonesa Un cop van aconseguir la independència, els sicilians van pretendre establir un govern republicà, organitzat en comunes o ciutats lliures o inspirades en el model d’Itàlia central y septentorial. A començament del segle XI els àrabs van ser despassats de l’illa per un contingent de tropes aventureres procedents de Normadia, que van establir un regne que acabava també al sud de la península Italiana. Després d’un segle de dominació normanda, el regne Sicilià va passar per dret de successió a la casa de Hohenstaufen, l’hereu Federico II era a demés emperador de l Sacro Imperi Romà Germànic. Això significa que Federico II estava enfrontat amb la Santa Sede fa segles enrere, quan la reforma gregoriana va tractar de imposar el proper diví del Pontifici sobre el poder terrenal de l’emperador (guerra de las investidures). Güelfs y Gibelins van trobar a Sicília una bona excusa per a intensificar el seu enfrontament.
file:///E:/Descargas/Dialnet-LasVisperasSicilianas-4748015.pdf Francesco Hayez Va néixer el 10 de febrer de 1791 a venecià i va morir el 21 de desembre de 1882. Va ser un pintor italià, que ser molt important en la historia de les vespres sicilianes, ja que ho va viure en primera persona. La seva obra mes important es:
LES VESPRES SICILIANES CONSTANÇA DE SICILIA: Reina d'Aragó entre 1276 (data de coronació del seu marit, Pere II el Gran) i 1302 (data de la mort de Pere el Gran) i reina de Sicília des de 1282. De moltes parts li venien molts honrats matrimonis de filles d'emperadors e de reis, explica Ramon Muntaner en la seva Crònica referint-se al futur matrimoni
de l'infant Pere d'Aragó. Entre aquests oferiments hi havia el del rei de Sicília, Manfred Hohenstaufen, que li oferia la mà de la seva filla Constança. Constança va casar-se als 14 anys amb l'infant Pere a Montpeller amb l'oposició, d'una banda, del rei de França, de la casa d'Anjou, i del Papat, que temien qualsevol relació de la corona catalanoaragonesa amb Sicília; i d'altra, del cunyat de Pere, Alfons X de Castella, que aspirava a la corona imperial alemanya, i considerava ofensiu l'enllaç del príncep amb la casa de l'Imperi. Constança va arribar a Montpeller a començaments de juny de 1262. Venia acompanyada de Ferran Sanxis, fill i ambaixador de Jaume I, de barons napolitants i sicilians, i de la seva nodrisa, Bella d'Amichi, que duia amb ella el seu fill, el futur almirall Roger de Llúria.