qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyui Marta Pérez
Alex Chardi
Carme Sánchez
Victor Alarcon
INTRODUCCIÓ.
CAUSES DEL CONFLICTE: :
Crisis prebèliques.
Raons reals per a l’inici de la guerra. La Triple Aliança. La Triple Enteça.
DESENVOLUPAMENT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: La guerra de moviments. La guerra de posicions. La intervenció dels Estats Units. Sortida de la guerra de Rússia. Final de la guerra.
CARACTERISTIQUES DEL CONFLICTE : Noves tècniques aplicades a la guerra. Canvis socials. La dona i la guerra. Aspectes econòmics. La propaganda.
CONSEQUÈNCIES DE LA GUERRA : Pèrdues. Transformació de la societat. Modificacions territorials. Problemes econòmics.
CONCLUSIONS. David Lloyd George del Regne Unit, el Primer Ministre d'Itàlia, el Primer Ministre de França, i el President dels Estats Units.
1
La I Guerra Mundial, conflicte militar que va començar el 28 de juliol de 1914 com un enfrontament localitzat en l'Imperi austrohongarés i Sèrbia; es va transformar en un enfrontament armat a escala europea quan la declaració de guerra austrohongaresa es va estendre a Rússia l'1 d'agost de 1914; i finalment va passar a ser una guerra mundial, en la que van participar 32 nacions, finalitzada en 1918.
Una de les crisis més importants va ser en 1885, quan la Conferència de Berlín havia definit uns acords entre els imperis colonials per al control dels territoris, però al segle XX es van incorporar nous imperis, especialment Alemanya, i van sorgir conflictes. El Marroc, va ser el nou escenari dels conflictes. En 1905 Alemanya li va demanar al soldà de Marroc un pacte per a enfrontar-se a les pressions franceses, Que volien fer un protectorat. Alemanya va començar el pacte però l’any següent la conferencia d’Algeciras, Varen fer un pacte francoespanyol per a l'establiment d'un protectorat. En 1911, va haver-hi un nou conflicte, quan Alemanya va enviar vaixells de guerra al Marroc per a protegir els seus súbdits d'una insurrecció(problemes d’eixa zona)ocorreguda al sud. Gran Bretanya es va posar al costat de França. Una altra crisis molt important va ser als països Balcans, alliberats de l'Imperi Otomà, són objecte de rivalitat entre les grans potències. L'imperi Otomà, que va anar caiguent-se lentament,(Abans de la guerra aquets posseïa Europa, Constantinoble i un petit territori al seu voltant). Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. L'imperi austrohongarès havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat. Els intents de Sèrbia per controlar Bòsnia, amb la idea de reunir en un mateix país tots els serbis, provocaren continus conflictes a Bòsnia, de manera que el govern austrohongarès va decidir suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi. Apart de la crisis marroquina les causes de la guerra van ser la competència econòmica(França i Alemanya), les rivalitats colonials( Anglaterra i Alemanya),i el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. Es va formar en 1882 promoguda pel alemany Bismarck, un grup de països anomenat La Triple Aliança que va estar constituïda per Alemanya, Austria-Hungría i Itàlia. Itàlia no va complir els seus compromisos quan va esclatar la guerra i es va mantindre neutral fins a intervindre més tard com a membre del ban contrari. Al llarg del conflicte noves potències es van adherir a este bloc: Turquia (octubre de 1914) i Bulgària (octubre de 1915). Es va crear en 1907 un altre grup de països anomenats La Triple Enteça i els seus integrants van ser: França, Gran Bretanya i Rússia, però més tard es va afegir Sèrbia. Es coneix també amb el nom dels “aliados”.
La Primera Guerra Mundial va ser tant en mar, com en terra, com en aire. En el mar Gran Bretanya ja tènia un gran avantatge, ja que impedia el comerç de productes (militars o no) entre Alemanya i altres països ,però alemanya va utilitzar el submarí com a nova arma de combat. A l'aire és van utilitzar tant avions (sobretot al final de la guerra) com globus i dirigibles. Respecte a Terra és on va passar la major part de la guerra. Al començament de la guerra la lluita va tindre lloc entre els Imperis centrals
2
(Alemanya i Àustria) contra els aliats (Rússia, França, Bèlgica, Gran Bretanya i Sèrbia) . Però com hem dit abans poc a poc altres països se'n van anar posicionant a un costat o un altre. La guerra al front occidental va ser lenta i sagnant, i va implicar un contacte directe i constant entre ambdós bàndols. És poden destacar dos guerres dins d'este període: La batalla de Marne i la batalla de Verdún. La guerra va començar entre Alemanya i França amb la guerra de moviments on va tindre lloc en 1914, duta a terme per Alemanya, que volia dur a terme el pla Schiliffen. Els alemanys invadeixen Bèlgica el 4 d'agost i és llancen sobre França, on el mariscal Joffre du a terme un contra atac desesperat que va aconseguir contendre l'avanç alemany en el riu Marne en el mes de setembre de 1914. La batalla de marne és va desenrotllar del 6 al 9 de setembre i marca el fracàs del pla Schlieffen i el començament de la guerra de posicions o de trinxeres. Per la seua banda Rússia atenint els peticions francesos llança una ofensiva sobre Alemanya, on els Russos van ser derrotats, però gràcies a açò els alemanys és van desviar de França. A partir d'eixe moment ambdós exèrcits és van establir en sòlides línies defensives i d'esta manera va començar en l'oest la guerra de trinxeres. La guerra de trinxeres és una forma de fer la guerra, en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions cavades en el sòl i enfrontades... Els Alemanys van atacar França perquè eren la millor opció, ja que és la que menys recursos posseïa. Van haver-hi dos alemanys que van dissenyar plans d'atac contra França, però és va fer cas a un cridat Wilhelm von Preußen que pretenia atacar Verdún a la força.Després d'una lluita renyida, van prendre els forts de Douaumont, Vaux i Thiaumont, però no van aconseguir conquistar Verdún gràcies a la defensa d'esta ciutat, però els francesos si van patir moltes baixes. Com a conseqüència dels nombroses baixes patides en la batalla de Marne, els francesos van reduir la seua aportació a l'ofensiva aliada del Somme, i la responsabilitat de la qual va recaure sobre els britànics. En l'ofensiva llançada l'1 de juliol pels britànics sobre el riu Somme, al cap de poques hores 60.000 soldats britànics havien mort, estaven ferits o havien caigut presoners. l'atac va cessar en el mes de novembre. Al front oriental, l'exèrcit rus va iniciar una ofensiva sobre Prússia Oriental. Este front per la seva extensió i feblesa era l'únic que permetia grans operacions mòbils. l'exèrcit alemany sota el comandament de Hindemburg va derrotar els russos. El 1915 una nova ofensiva austro-alemanya reconqueria els territoris perduts i ocupava Polònia i Lituània.L'exèrcit rus, com a conseqüència d'esta desfeta, havia sofert innombrables pèrdues humanitzes i materials. La marina britànica i l'alemanya van enfrontar-se a la batalla de Jutlàndia on ambdós contendents van patir grans pèrdues. La marina alemanya va demostrar estar ben preparada i una gran capacitat tècnica. Després de la sortida de Rússia de la guerra, el front oriental és va desplomar.Una sèrie desastres units al fracàs dels tropes en la segona batalla de Marne, van fer que a Alemanya un moviment revolucionari obligarà Guillem II a abdicar i refugiar-se a Holanda, mentre en el país és proclamava la República. El nou govern va firmar l'armistici. Després d'açò vaig veure el famós Tractat de Versalles. Va tindre unes característiques que van fer d'ella una guerra diferent, donant-se uns fets fins llavors mai vistos. Un d'ells va ser la reestructuració i orientació total de la indústria civil cap a ho militar, ja que les reserves de l'exèrcit van ser insuficients per a sostindre un conflicte que pareixia no tindre data de
3
caducitat. En tan sols dos mesos de combats, l'exèrcit francès va esgotar la seua munició per a l'artilleria pesada, i els mitjans de transport i armament necessari per a la resta d'exèrcits començaven a escassejar. la rereguarda quedara òrfena de mà d'obra, per la qual cosa va caldre recórrer a la dona per a mantindre la producció. 430.000 dones franceses i 800.000 britàniques van passar de ser donzelles i ames de casa a obreres assalariades. La rereguarda quedara òrfena de mà d'obra, per la qual cosa va caldre recórrer a la dona per a mantindre la producció. 430.000 dones franceses i 800.000 britàniques van passar de ser donzelles i ames de casa a obreres assalariades. En 1915, el govern francès va aprovar una llei en què s'establia un salari mínim per a aquelles dones que compaginaven les tasques domèstiques amb la seua labor en la indústria tèxtil. A més, es van donar intents d'equiparació entre home i dona. El llançaflames va ser utilitzat per l'exercit alemany durant les façs primerenques de la durant la primera guerra mundial en 1914 i 1915. Els primers llançaflames que es van utilitzar en la primera guerra mundial van ser desenrotllats durant el segle XIX a XX, en el segle XX els alemanys van desenrotllar 2 nous i molt utilitzats un gran i un xicotet ambdós desenrotllats per Rcichar Fielder. El més xicotet i lleuger Flammenwerfer va ser dissenyat per a ser portàtil i d'un sol operari, Usant aire pressuritzat i diòxid de carboni o nitrogen generant un torrent de combustible en flames fins una distància de 18 metres. El gas Mostassa és una espècie d'agent químic utilitzat com a arma de guerra. Esta classe d'agents són cridats vesicants (o que produïxen bambolles) perquè amb el contacte causen bambolles en la pell i les membranes mucoses. La mostassa sulfurada també es coneix com a gas mostassa o 'agent mostassa' o per les seues denominacions militars H, HD i HT. Una mina terrestre és un explosiu dissenyat per a soterrar-la a poca profunditat o camuflar-la sobre la terra de tal forma que l'explosiu que conté detone al ser activada inadvertidament per una persona o vehicle. Es componen d'una càrrega explosiva i un detonador.Les mines terrestres s'utilitzen per a assegurar fronteres en disputa i restringir en moviment enemic en els temps de guerra, de tal forma que les tropes atacants pugen ser emboscades o bombardejades amb major facilitat. L'esclat de la guerra es va veure afavorit per un ambient de rivalitat internacional i en una confiança cega en les pròpies possibilitats d'èxit militar. Els mitjans de comunicació premsa i ràdio van passar a ser controlats i censurats pels governs. La duració, extensió i rigor del conflicte van debilitar la moral, tant dels combatents com de la rereguarda que es va intentar contrarestar per mitjà del desplegament d'agressives campanyes utilitzats per a estimular l'agressivitat recorrent a l'ocupació de tots els mitjans al seu abast.
Les conseqüències de la primera guerra mundial van ser varies: econòmiques ,polítiques, socials, materials... Començarem per les conseqüències polítiques que van sorgir arran de la primera guerra mundial: Va esclatar la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia, a Alemanya va haver un canvi de sistema polític en l'imperi Alemany que es va convertir en la República de Weimar, i Guillem II de Prússia s'exilia als Països Baixos. També va haver una redistribució important de les fronteres.Van haver-hi ´guanyadors´ i ´perdedors´. Els guanyadors es van desmembrar en els imperis Austrohongarés i Turc, van
4
haver-hi pèrdues territorials: Imperi Alemany, Imperi Rus i Bulgària, i també guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Regne d'Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens), Japó, i els Estats Units. També van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia i Iugoslàvia i hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids solament a França que ,va ser el país més afectat, son algunes de les xifres que ens va deixar aquest terrible succés( 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements) L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció del país, el nord del qual està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques... Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a la Gran Bretanya, Alemanya, EUA i Rússia, però no a França. Com el seu propi nom indica ,la guerra va ser mundial, això implica que, es coneguera a l'Àfrica, on els francobritànics es van apropiar de colònies alemanyes, i a l'extrem orient, on el Japó va fer el mateix amb les Illes Marianes i Nova Guinea. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli, i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió dels EUA, el més beneficiat per la guerra, juntament amb el Japó, i les capitals d'un i altre país es van col•locar al costat de París i Londres, en l'escena internacional. Una vegada culminada la present investigació, es pot concloure que la I Guerra Mundial: La guerra va representar un cost de 186.000 milions de dòlars per als països bel·ligerants. Les baixes en els combats terrestres van ascendir a diversos milions de persones pertanyents a la població civil i que, en alguns casos, van morir indirectament a causa de la contesa. La major part de les potències aliades van acudir a la Conferència de Versalles amb la determinació d'obtindre indemnitzacions en concepte de reparacions de guerra equivalents al cost total de la mateixa i de repartir-se els territoris i possessions de les nacions derrotades segons acords secrets. La I Guerra Mundial va portar ruïna, malalties i dolor a tots els països participants. Va haver-hi grans avanços científics amb fins bèl·lics el que va portar com a conseqüència més morts i més destrucció. I finalment, esta guerra no va resoldre els conflictes, al contrari els va emfatitzar el que després d'uns vint anys, aproximadament, va ocasionar la II Guerra Mundial. En este front (l'oriental) és va portar a terme una guerra mes dinàmica que en l'occidental, i els trinxeres no hi van jugar un paper gaire destacat.
5
Per a dur a terme aquesta investigaci贸 sobre la primera guerra mundial hem buscat informaci贸 en els seg眉ents llocs: http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial http://alerce.pntic.mec.es/lsam0005/1bach_hmc/tema7_primera_guerra.htm#DESARROLLO http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/1guerramundial.htm http://alerce.pntic.mec.es/lsam0005/1bach_hmc/tema7_primera_guerra.htm#CAUSAS http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Crisis_Marroqu%C3%AD http://alerce.pntic.mec.es/lsam0005/1bach_hmc/tema7_primera_guerra.htm#CONSECUENCIAS http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/consecuencias.htm http://avance98.tripod.com/9.htm
http://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110304173109AAqPZoA
6