ment a causa d'una disposició testamentària d'un tal Pau Gimet, pagès de Cubelles, atorgat el 5 de gener de 1727, el qual vol que després de la seva mort sia fundat un aniversari anual perpetu, de caritat 12 sous, a la capella de Sant_ Pau, on és la imatge de santa Llúcia, celebrador el mateix dia de la Santa amb dues absoltes i goigs; i si està ocupat el Rector, que avisi un altre sacerdot, i faci tocar el dia abans les campanes. Segons consta al llibre d'òbits, en Pau Gimet morí el dia 11 d'aquell mateix mes i any; i afegeix: «deixa per sa ànima 40 lliures per fundà un aniversari de caritat 12 sous a la capella de Sant Pau, dia de Santa Llúcia, i que sien venuts los arreus de pagès de sa casa i se'n sien celebrats aniversaris.» El mes de novembre de 1690, va visitar aquesta parròquia el Rnd. Dr. Jaume Vidal, Pvre., Vicari perpetu de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, Visitador general del dit deganat, elegit i nomenat per l'Ilm. i Rdm. Sr. Fra Benet Ignasi de Salazar, Bisbe de Barcelona, entre altres coses, manà a l'Administrador de la capella de Sant Pau de Cubelles, que dintre un mes proveexi d'ara l'altar, i que faci fer una porta per al corralet de dita ermita, per tal d'evitar robatoris , sota pena de 20 sous, i en subsidi d'excomunió major. D'ençà que fou edificada, sembla que hi hagué a la capella un ermità, el qual vivia en una caseta arrambada a la paret occidental del temple. Per allà mig segle XVII, l'ermità era un tal Benet Serra, casat amb Catarina. Algun altre dels ermitans és anomenat als documents de l'arxiu parroquial; però el més important de tots fou el qui aportà i cedí a l'ermita les seves propietats. El 30 de març de 1766, en Bartomeu Casas, fuster de l'Arboç, de cinquanta anys d'edat, casat i sense fills, demana ésser ermità de Sant Pau, amb la promesa formal que, després de morir ell i la muller, deixarà a l'ermita uns seixanta jornals que posseeix a la muntanya de Coll-tallat, al lloc dit de les Torres, terme de Castellet; i una vinya d'un jornal i mig, situada a la Masieta, terme de l'Arboç. Però amb la condició que, mentre ells viuran, ho puguin vendre o empenyorar, en cas de necessitat; i anuHa la dita donació, en cas que el treguin d'ermità, o bé que ell voluntàriament se'n vagi de l'ermita. I tampoc no valga, en cas de tenir algun fill legítim, que visqui fins a l'edat de testar. Com i també, de dits béns, en reserva cinquanta lliures per a sufragis d'ell i de la muller, vint-i-cinc lliures per a cadascun. Morts ambdós esposos, llur nebot Jaume Cases, pagès i veí de l'Arboç, impugnà immedia-
tament la donació feta per l'oncle al Santuari de Sant Pau; aHegava que aquells b éns li pertanyen, no sols com h ereu intestat de Bartomeu Cases, sinó per ésser nul·la la donació. El rector de Cubelles Rnd. Dr. Antoni Bruno, com a administrador de la capella de Sant Pau s'apressà tot seguit a la defensa , i començà un plet el 1778. La primera sentència, donada el 5 de desembre de J781, adjudicà al Sr. Rector la vinya, i li imposà silenci quant a la peça de
Ermita de sant Pau
terra muntanyosa. ApeHà el dit Rnd. Antoni Bruno contra la reial sentència, i n'obtingué una altra al 10 de maig de 1786, per la qual era anuHada la primera, i adjudicava la universal herència i béns de Bartomeu Cases a favor de l'esmentat santuari; en conseqüència, fou condemnat Jaume Cases a cedir aquelles dues peces de terra a favor del Dr. Antoni Bruno, en qualitat d'administrador de la capella de Sant Pau; això és, la vinya de l'Arboç i la peça muntanyosa del terme de Castellet. Tampoc no s'acontentà en Jaume Cases amb aquesta solució, i la discutí molt; però després, amb intervenció d'amigables componedors, el 24 de febrer de 1789, ambdues parts, això és, en Jaume Cases, en nom del donador i per cessió de son pare, i el Rvd. Francesc Calaf rector de Cubelles , per mort del Rvd . Antoni Br uno, i Francesc Urgellès, pagès del mas Palau , administrador de la dita capella, firmen el conveni següent: la peça de terra muntanyosa del terme de Castellet, situada a la partida dita la creu 97