GUIA
RES. PONSABILITAT
www.serra.es
SALUDA...
ÍNDEX Conversem sobre Responsabilitat Social................. 2
Rotllets de mistela................. 10
Oli d’oliva.............. 3
Orelletes.............. 11
Mel ................. 4
Pèl·lets................. 12
Cireres .............. 5
La tradició de l’espart................. 13
Llimes ................. 6
Recollida voluminosos i verds.............. 14
Embotits .............. 7 Olla amb carabassa ................. 8 Paella a llenya.............. 9
1
És una satisfacció per a mi presentar-vos esta guia de productes i serveis de Serra. Des de l’ajuntament estem treballant en la campanya “Serra És Tot Qualitat” per a apropar a la ciutadania a la Responsabilitat Social des del punt de vista de la producció sostenible i el consum de proximitat. Hem fet una selecció d’alguns productes i serveis més representatius, no obstant això, sabem que Serra té molts més tresors i estem orgullosos i orgulloses de tots ells. Vos convide a llegir este curiós llibret i endinsarvos en unes pàgines plenes de textures, fragàncies, colors, tradició i, sobretot, responsabilitat. Responsabilitat pels béns autòctons, per la flora i la fauna de la Serra Calderona i responsabilitat pel nostre poble i la seua gent.
Alicia Tusón Alcaldessa de Serra
ALGUNS PUNTS CLAU DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL: CONVERSEM SOBRE RESPONSABILITAT SOCIAL EXTRA Quan parlem de Responsabilitat Social estem comprometentnos a través de la paraula “cuidar” i tot el que esta implica. Cuidar a la gent, els seus drets, treballs, famílies i benestar. Cuidar al poble, les seues infraestructures, camps, tradicions, comerços… Cuidar el medi i tots aquells éssers que habiten en ell i que ens ofereixen riqueses dia a dia. I tot açò podem fer-ho a través de la implicació en mètodes de producció més sostenibles i ecològics, que fomenten l’economia circular, i una educació en hàbits de consum sans, coherents i de proximitat.
2
L’OLI D’OLIVA La història de Serra sempre ha estat marcada per l’oli d’oliva. Antigament, les famílies serranes s’ajuntaven per a recollir les olives durant els mesos de novembre i desembre i portar-les a l’almàssera. A dia de hui, l’oli segueix sent un producte molt apreciat al nostre municipi. Gràcies a la Cooperativa Agrícola De Los Montes de Serra, recuperada amb l’esforç de les famílies locals fa quasi 25 anys, es pot gaudir d’un oli altament natural, sense refinar i generat a partir d’oliveres mil·lenàries.
3
El seu procés de producció és molt cuidat: després de recollir, seleccionar, i netejar els fruits, es molturen i després baten durant 20-30 minuts. Tot seguit, passen al sistema decanter, una màquina centrífuga que separa els pinyols, la morca i l’oli en el seu estat més primitiu. A continuació, es deixa este oli en uns dipòsits, es decanta durant dos/ tres dies per a filtrar impureses i, finalment, es passa a altre dipòsit. A més a més, existeix el Museu de l’Oli de Serra, que es pot visitar dissabtes i diumenges a les 13:00h, amb cita prèvia.
QUÈ PASSA AMB LES DEIXALLES QUE ES GENEREN EN LA PRODUCCIÓ OLEICA DE SERRA?
S’UTILITZA L’ECONOMIA CIRCULAR
SABIES QUE POTS APADRINAR RUSCS PER A PROTEGIR A LES ABELLES I EL SEU ENTORN? Amb l’apadrinament garanteixes el manteniment dels ruscs i la protecció de les abelles que realitzen les pol·linitzacions, afavorint així l’equilibri de l’ecosistema. Projectes com Bee Natura faciliten l’apadrinament de ruscs en la muntanya del Montcúdio (Serra), apostant per l’abella autòctona. El cost anual oscil·la entre els 30€ i els 60€, depenent de si optes per un apadrinament familiar o un compartit,i el procediment és molt senzill: ·Se t’informa a través dels telèfons de contacte. ·Es recullen les dades i s’estableix el pagament. ·S’expedeix un certificat d’apadrinament al teu nom (o a nom de la persona que desitges). ·S’acorda una data per a visitar el teu rusc apadrinat amb totes les mesures.
LA MEL La mel forma part de l’imaginari col·lectiu de Serra en moltes facetes: des de la gastronomia, passant per l’estètica i, per descomptat, els remeis naturals. La producció de mel segueix sent un atractiu entre les nostres famílies que aposten per la proximitat i el producte casolà. L’apicultura, per tant, és una activitat tradicional molt vinculada al nostre municipi. De la mateixa manera que el turisme apícola en la Serra Calderona, el qual permet gaudir de diferents assentaments apícoles que perduren en l’actualitat.
4
LES CIRERES Des de l’any 1970, les dates pròximes al primer diumenge de juny són molt especials en Serra, ja que celebrem el Dia de la Cirera, un xicotet homenatge a un dels fruits més reconeguts del nostre municipi. És molt necessari conscienciar sobre la importància del foment del producte local i la tradició agrícola de Serra. La proximitat ens ofereix produccions i hàbits de consum més respectuosos, i que garanteixen la perdurabilitat d’alguns dels nostres productes autòctons com la cirera.
5
Des de l’any 2005, este reconeixement al fruit s’emmarca dins de la Fira de la Calderona. Dos dies de celebració on els comerços exposen els seus productes i artesanies. La fira és un aparador de l’oferta comercial, gastronòmica i turística de Serra i dels pobles de la Serra Calderona, on a més a més s’inclouen tallers, actuacions, animació, entre altres passatemps.
RECEPTA MOUSSE DE LLIMA
LES LLIMES
Ingredients:
Els anys 50 van ser una època daurada per a les llimes de Serra, les quals arribaren a exportar-se, fins i tot, a la llunyana Rússia. A dia de hui, alguns agricultors del nostre municipi segueixen produint este fruit en una escala més reduïda, però sobretot, el seu cultiu s’ha destinat a un consum més familiar i casolà. Per això, des de l’Agrupació de Regants motiven a reprendre la plantació d’este fruit que, juntament amb les cireres i les olives, funcionen molt bé en els territoris de secà.
·6 iogurts naturals (o ensucrats) ·2 iogurts de llima ·El suc de 4 llimes i la seua ratlladura ·1 pot de llet condensada ·1 sobre de preparat de pastís fresc sabor llima Preparació: Mesclem tots els iogurts en un bol. Afegim el suc de les llimes i la llet condensada i remenem. En este punt, incorporem el sobre de pastís fresc i les ratlladures de la pell de les llimes. Barregem, fiquem en motles i deixem en el frigorífic un mínim de tres o quatre hores (com més hores més consistent).
La producció de la llima en Serra no utilitza insecticides i, a més a més, treballa amb abonament orgànic, aprofitant el fem de les quadres de cavalls i apostant per l’economia circular. Existeixen diferents varietats, però al nostre poble treballem majoritàriament la Vernia, una modalitat de llima amb corfa grossa i gustosa. L’aprofitament de la pell i el suc de la Vernia permet crear menjars deliciosos com coques, gelats o mousse de llima.
6
ELS EMBOTITS En les taules de Serra sempre tenim algun embotit per a degustar o oferir a les nostres visites. Entre els més populars es troben: la llonganissa de Pasqua, les sobrassades i els embotits frescos. L’ofici de carnisser s’ha modernitzat i els seus processos de producció han introduït nova maquinària, però la cura i els antics trucs familiars segueixen estant presents en l’elaboració. Un procés de fabricació que comença netejant, pesant i triturant el gènere, després adobant-lo i, finalment, embotint-lo —abans de secar-lo— en budells naturals i no plàstics, el que li dona a este producte local un valor afegit. A més a més, l’abast d’este menjar s’ha expandit a nous horitzons, per això actualment les carnisseries aposten també pels productes aptes per a persones celíaques.
7
L’OLLA AMB CARABASSA L’any 2020, el nostre municipi es va adherir a la Xarxa GastroTurística de la Comunitat Valenciana l’Exquisit Mediterrani, el que va suposar un impuls per a la gastronomia serrana, l’economia local i l’artesania agroalimentària. A més, esta adhesió va posar un dels focus en el Concurs d’Olla amb Carabassa Vicente Granero Vila de Serra, en honor al reconegut cuiner serrà. Un certamen centrat en la recuperació d’una de les receptes més típiques i tradicionals del nostre poble. Antigament, este plat de cullera que inclou entre altres ingredients carabassa, creïlles, fesols i arròs, es cuinava a hora de dinar i es reservava per a menjar-se en gelat a hora de sopar.
8
LA PAELLA A LLENYA La paella valenciana tradicional s’oferta en molts dels establiments de restauració de la nostra localitat, tant al nucli urbà com a les zones de muntanya. Però cal destacar que el nostre poble és un dels casos de la Serra Calderona on tant veïnat com turistes poden gaudir d’este plat típic afegint el valor d’utilitzar el procés tradicional de cocció a llenya. Els darrers anys, fins i tot, tres restaurants serrans han guanyat el premi Cullera de Fusta, un reconeixement que Wikipaella, una associació especialitzada en el desenvolupament d’accions pedagògiques i divulgatives en l’àrea de restauració i gastronomia, lliura als restaurants que cuinen paella valenciana a llenya.
LLISTAT DE RESTAURANTS QUE FAN PAELLA A LLENYA: AL CASC URBÀ Bar-Restaurant Descanso → C/ Sagunt, 29 Bar-Resturant La Serrà → Avinguda Poliesportiu, 8 A LA ZONA DE MUNTANYA Bar-Restaurant Chaparral → Carretera Barraix-Garbí 2, 2 Bar-Restaurant Collao → Carretera Burjassot-Torres Torres km 25, 3 Bar-Restaurant La Garrofera → C/Ombría, 3 Bar-Restaurant San Antonio → Carretera Burjassot-Torres Torres km 22, 5
9
RECEPTA ROTLLETS DE MISTELA Ingredients: ·1 got de Mistela ·2 gots d’oli de gira-sol ·1Kg i quart (aprox.) de farina ·Sucre Preparació: Mesclem la mistela i l’oli de gira-sol en un bol. Anem incorporant la farina a poc a poc i treballant la massa. Quan la pasta agafe cos, fem la forma dels rotllets i untem en sucre per una de les cares. Introduïm en el forn prèviament preescalfat a 180º durant 20 minuts, i una vegada estiguen daurats els retirem.
ELS ROTLLETS DE MISTELA Els rotllets de mistela, de la mà de les orelletes, són uns dels dolços més coneguts del nostre municipi. Amb una elaboració purament manual i casolana, estos rotllets passen de generació en generació entre les famílies de Serra. Els diumenges de paella, les reunions amb amics o familiars i les festes patronals com l’Entrà de la Murta o la foguera de Sant Antoni, són testimonis d’estes delícies entre xerrades de sobretaula amb café i licors.
10
LES ORELLETES De la mateixa manera que els rotllets de mistela, les orelletes protagonitzen diverses de les nostres celebracions com batejos, bodes i, sobretot, comunions. Durant el procés d’elaboració s’utilitzen unes canyes, una més curta per a aplanar la massa i altra més llarga per a ajudar-nos a fer la forma i fregir-la quan està dins de l’oli calent. L’orelleta tradicional es menja una vegada gelada la pasta i empastifada amb mel.
RECEPTA ORELLETES Ingredients (5 persones): ·2 Ous*
·Farina
·Oli de gira-sol
·Mel
·Anís de pastes ·Oli per a fregir *Utilitzem la closca de l’ou per a mesurar les quantitats: per cada ou, mitja closca d’oli i mitja d’anís de pastes
Preparació: Separem les clares de les llemes i fem les primeres a “punt de neu”. A continuació, les mesclem amb les llemes, l’anís de pastes i l’oli. Quan estiga ben incorporat, afegim a poc a poc la farina valorant la necessitat de la massa.
11
Fem boletes i comencem a aplanar-les ajudant-nos de les mans i la canya (com més fina quede la massa millor). Una vegada aplanades, utilitzarem l’altra canya per a donar-li la seua tradicional forma i fregir-les. Quan estiguen cruixents, les retirem i fiquem mel per damunt.
ELS PÈL·LETS L’elaboració de pèl·lets a través de la massa forestal residual ens permet, des de l’ajuntament, treballar l’economia circular aprofitant al màxim els recursos naturals que el nostre entorn ens aporta. Per a la producció s’avaluen els residus posteriors a la poda i, si es poden aprofitar, es transporten a una nau on els operaris passen a crear este biocombustible. A més a més, el veïnat pot sol·licitar a l’ajuntament dipositar les deixalles dels seus camps per a convertir-lo també en pèl·lets. Posteriorment, este material es transporta als edificis públics de Serra (com l’escola, l’ajuntament, l’escoleta municipal...) i s’utilitza per a generar energia calorífica. De la mateixa manera, el veïnat que ho desitge, també pot comprar sacs d’estos pèl·lets per al seu ús privat.
12
LA TRADICIÓ DE L’ESPART L’ofici de l’espart va ser una de les artesanies més treballades a les cases de Serra durant el passat. Tant les persones majors com els joves del poble recitaven dites populars com “Quan s’emboira el Castell, agarra espart i fes cordell”, fent present la importància d’este bé en les accions quotidianes. És conegut que l’espart s’obté de diferents plantes silvestres del grup de les gramínies durant els mesos d’estiu. Esta matèria primera s’aprofitava per a fer multitud d’útils com espardenyes, estores, cabassos… però una de les més tradicionals eren les cistelles que, entre altres utilitats, servien per a recollir les cireres madures. L’aixereta era el nom de la tècnica tradicional del trenat de l’espart en forma de cordó ample i pla. Amb el pas dels anys, esta producció artesana va anar perdent força, però l’imaginari Serrà continua tenint-la present, recordant-la com a un treball molt curat i de qualitat, i, fins i tot, proposant la seua recuperació com a tècnica casolana de creació d’útils.
13
DADES D’INTERÉS SOBRE LA RECOLLIDA:
SERVEI RECOLLIDA VOLUMINOSOS I VERDS El servei de recollida de voluminosos i verds garanteix a la nostra població poder dipositar les restes vegetals, mobles i deixalles voluminoses de manera sostenible, coherent i responsable. A banda d’este servei de recollida mòbil, existeix un punt fixe on dipositar estos voluminosos al costat del Poliesportiu Municipal en horari de 7.30 a 15.00 hores de dilluns a divendres i dissabtes de 9.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 21.00 hores.
14
SOCIAL #SerraÉsTotQualitat