www.faximil.com
i el furor migparteixes, mentre amb el braç colpeixes, i així llisca 1’ avenç per 1’ amargor que el teu coratge venç. EI cap baix, ei braç alt, el respir compassat. L’ ona llisca, impotent, sobre el cos àgil. La força esdevé fràgil per 1’ esforç ben ritmat. Pro el perili no s’ alleuja: cada braçada ha de refer el combat! La salabror t’ assetja la boca i eis narius, i els riscos llencen llurs tentacles vius a frustrar ei pensament que et guía en la fatiga i fa la lluita antiga amb 1’ esperança dels futurs esquius. La masía quieta capta una llum d’ estel i els grills teixeixen tot entorn ei vel de llur cant pertinaç, fent passar pel sedàs ei rauc d’ una granota i i’ alegre lladruc del ca fidel. La suor del migjorn el rajolí compensa que sanglota a la pica, mentre el vent sospira entre les canyes. Tot esdevé clement. Tot és teu si t’ afanyes:
© faximil edicions digitals 2004