34 · De llegendes i excursions
El Camí dels Monjos · 35
Vegi's, en primer lloc, la volta que ja s'havia de fer per vorejar la finca que clou l'ermita de Santa Magdalena del Puigbarral. En aquesta proposta el tram es realitza en un 1 hora i 52 minuts, i es recorren 7.720 metres. No varia excessivament de la que féu el propi Fusalba vuit anys abans, però sí, en canvi, en la proposta de carrers a creuar al barri de Torre-sana i de la Grípia, mostra del constant creixement urbà. Si comparem les diferents descripcions cada cop hi apareix més entramat urbà, de manera que en dues parts, el camí, tal com es diu, queda totalment “esborrat.” Cal dir que la descripció de Fusalba i Suàrez ens ofereix un seguit de petits plànols amb el camí marcat amb totes les variants, talls i entramat urbà. L'any 1994 Joan Pont, Jesús Romero i Ferran Lozano van redactar un document intern titulat “Proposta de treball per a la 23 recuperació de camins del terme de Terrassa”. Es tractava de proposar mesures per a la preservació i conservació dels camins històrics i rurals que envoltaven la ciutat i que pel desenvolupament inexorable de la ciutat corrien el risc de desaparèixer definitivament o d'anar-se degradant com li succeïa al Camí dels Monjos. Aquest document intern de l'Ajuntament de Terrassa evolucionà en una comissió de treball que durant els anys següents va promoure el Pla Especial de Protecció dels Camins del terme de Terrassa. En la tria dels criteris de prioritat a l'hora de determinar la major o menor importància del camí seleccionat, hom hi podrà veure els principis i la filosofia que varen guiar aquest document inicial. En primer lloc es triava en funció del perill de desaparició del camí per la seva afectació per grans obres; en segon lloc en funció de la seva significació especial, per exemple, d'ordre històric; en tercer lloc en funció de la seva importància dins la xarxa bàsica contra incendis; en quart lloc en funció de la seva connectivitat amb altres termes veïns o si permetia la circumval·lació del terme municipal; el cinquè lloc segons el seu abast intermunicipal; i en sisè lloc en funció de la seva natura de camí local o interior. En el cas del Camí dels Monjos se'l situava dins el primer grup. 24
El 30 de setembre de 1997 s'aprovà definitivament el Pla Especial. Es tractava de fomentar d'una vegada per totes un seguit d'accions preventives per a potenciar la preservació dels camins històrics que existien al voltant de Terrassa. Tanmateix, el pas previ era identificar quins eren els camins a potenciar i preservar. Els raonaments utilitzats per a justificar el motiu del Pla foren, inicialment, jurídics. L'article 339 del Codi Civil diu que són béns de domini públic aquells destinats a l'ús públic, com els camins, canals, rius, torrents, ports i ponts contruïts per l'Estat, les riberes, les platges i altres anàlegs. I, pel fet de ser domini públic, cal que d'una manera o d'altra es recuperin i es mantinguin, de forma que puguin ser realment utilitzats pels beneficiaris d'aquest bé. Per la seva condició de camins rurals, l'article 182.2 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació del 1983 (encara vigent l'any 1997), establia l'impediment a la seva modificació sense la corresponent llicència municipal, a la vegada que obligava a que qualsevol modificació dels perfils tingués especial cura de les condicions paisatgístiques. Malgrat la legislació, la comissió que estudià el Pla s'adonava que convenia desenvolupar la seva protecció legal a fi i efecte d'incidir en el seu manteniment i millora, i sobretot en la recuperació de les vies en perill de desaparició. El Pla demostra la voluntat de recuperar el traçat d'aquests camins per assolir dos objectius clars: reforçar les comunicacions entre les diferents zones del rodal, i crear una xarxa de circuïts per a l'ús de vianants i bicicletes tot terreny, ben senyalitzada i connectada amb diferents punts de la comarca. Una funció afegida és la de convertir-los en tallafocs, a fi i efecte de prevenir i extingir possibles incedis forestals.25
23. PONT, J.; ROMERO, J.; LOZANO, F. “Proposta de treball per la recuperació de camins del terme municipal de Terrassa”, Gerència Municipal d'Urbanisme, 1994, 9p. + annexos. 24. Pla Especial de Protecció dels Camins del Terme de Terrassa, març 1997. Exp. 1307/96. Aprovat al DOGC 2485 del 30 de setembre de 1997, p.11230. 25. Un altre objectiu previst era el de millorar el coneixement del patrimoni cultural de la ciutat, el de l'estudi de la toponímia del seu entorn, tant pel que fa al nom propi del camí com als noms de tot allò que l'envolta: masies, accidents geogràfics, fonts, indrets singulars. El desig del Pla era el d'elaborar un petit inventari de la riquesa de noms de l'entorn terrassenc. Tot plegat, un bon propòsit que fins ara no s'ha acabat de dur a terme.
En definitiva, hom observa quines foren les vies durant els anys noranta per tal de potenciar els camins d'origen històric: convertir-los en pistes aptes per a bicicletes i potenciar-los com a vies d'accés ràpid en les accions antiincendis així com utilitzar-los com a tallafocs. Una mentalitat que filosòficament es podria discutir, atès que el valor fort continuava essent les seves potencialitats d'ús i no pas els valors culturals i històrics que destil·len, però que sens dubte ha permès que a partir de principis del segle XXI, els camins històrics s'hagin tingut en compte, almenys en part. El cas del Camí dels Monjos, camí número 1 dels camins seleccionats pel Pla Especial, és paradigmàtic per la part positiva i per la part negativa. D'una banda ha estat sens dubte dels més potenciats per part de les institucions, però per l'altra, almenys en una part del tram terrassenc (el dels barris de la Grípia, Can Montllor i polígon de Can Petit) continua esborrantse irremeïablement. Veiem la descripció del camí que en fa el Pla:
“Camí de ferradura que uneix els monestirs de Sant Cugat i Sant Llorenç (la Mola). Aquest camí coincideix des de la seva entrada a Terrassa fins a la zona del PRYCA amb el camí veïnal de Terrassa a Sant Cugat o via romana d'Ègara a Castro Octavianum, que arriba al centre de Terrassa. Possiblement correspongui al camí de Santa Margarida recollit al cadastre, que enllaça des del carrer Colom cap a la casa de Santa Margarida i travessant la riera cap a Can Sabater del Pla i el Camí dels Monjos, i de moment no és previst de recuperar la traça urbana, no es contempla com a apart. Entra al terme de Terrassa pel sud, fent de límit de terme amb Sant Quirze del Vallès. Antigament travessava la finca de Can Parellada, avui urbanització, i la finca de Can Sabater del Pla (avui PRYCA i A-18) i continuava travessant els Bellots i Can Torrella. Travessa la carretera de Montcada i segueix en direcció nord, travessant Can Viver (Torrebonica), la via del tren, la Grípia i Can Montllor. Des de Can Montllor travessa la carretera de Terrassa a Sentmenat, entrant a la finca de Can Petit i Santa Magdalena de Puigbarral fins arribar a la carretera de Terrassa a Matadepera. Seguint la carretera surt del terme de Terrassa i entra a Matadepera. En diferents parts de camí trobem modificacions, algunes mig resoltes i d'altres sense solució. A continuació proposem un traçat, seguint en tot el possible el traçat del camí ja existent i variants en els punts conflictius. A l'entrada de Can Parellada es proposa seguir el camí entre les edificacions i el bosc que hi ha a la dreta del carrer Líbia, fins arribar al carrer Egipte. Baixant les escales caldrà seguir l'avinguda d'Àfrica fins al carrer d'Alemanya. En aquest punt, l'opció més lògica és prendre el camí paral·lel a l'autopista, pel costat de la tanca, fins enllaçar amb el camí vell de Terrassa a Sant Cugat i Barcelona. Una segona opció és reclamar la construcció d'un pas elevat per sobre l'A-18, entre l'espai de PRYCA i el carrer de la Terra, i enllaçar amb el traçat originari del camí. En la zona de la N-150 s'ha fet un pas elevat que permet fer la desviació del camí per evitar la carretera. Segueix el carrer del Camí dels Monjos entre Vilardell i el cementiri enllaçant amb el carrer Àlaba i camí de terra i el pont sobre la via. En aquest punt caldrà tenir en compte el Pla Parcial aprovat recentment per a aquests terrenys, ara propietat d'INCOSA. El traçat original transcorria en direcció a Can Montllor, però ara cal fer un laberint per aprofitar el traçat dels carrers. La ruta que creiem més lògica és passar per la part est seguint el límit urbà del nou Pla Parcial i després per carrer Pintor Mir fins al carrer Ignacio de Aldecoa i cap a Can Montllor. En la zona de Can Montllor i Can Petit caldrà resoldre el traçat del camí al fer la urbanització del polígon industrial de Can Petit. Finalment, l'últim punt a refer és el pas per Santa Magdalena de Puigbarral, on cal restituir el pas de persones pel traçat original o que el titular proposi una modificació de traçat en l'àmbit de la finca.”