El camĂ cap al Parc
I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
Crèdits Exposició
Catàleg
Organització: Ajuntament de Sabadell
Textos: Marta López Viana
Coordinació i seguiment tècnic municipal: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Coordinació i edició: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Comissariat de l’exposició: Marta López Viana
Disseny gràfic: LopezViana, Arquitectura i Disseny
Disseny, producció i coordinació de l’exposició: LopezViana, Arquitectura Disseny
Correcció lingüística: Ajuntament de Sabadell
Col·laboradors: Javi Albo, Ana Badenas
© de l’edició: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Disseny logo 25è aniversari: Imatge Corporativa - Aj. Sabadell
© dels textos: Marta López Viana
Muntatge: InstalCarmona
© de les fotografies: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu historicofotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (AHFUES), Arxiu Vimusa, Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Javier Albo, Dolors Calvet, Sergi Duró, Francesc Esteve, Teresa Mas, Ignasi Toranzo
Impressió: Mobiltraç, sl Procedència dels Audiovisuals: “Cap al Parc!”. Sabadell, març de 1992- Ajuntament de Sabadell. “Reivindicació Parc de Catalunya”, Juny-Juliol 1978- Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell
ISBN: 978-84-945845-0-3 DIPÒSIT LEGAL: B-10088-2018 IMPRESSIÓ: 305 goon, S.L. Agraïments: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu historicofotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (AHFUES), Arxiu Vimusa, Associació de Veïns de la Creu Alta, Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell (Cemfes), Cultura - Aj. Sabadell, Museu d’Història de Sabadell, Participació Ciutadana Aj. Sabadell, Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Dolors Calvet, Eric Cubells, Francesc Cubells, Francesc Esteve, Montserrat Gay, Manel Larrosa, Francesc Macià, Teresa Mas, Carles Prieto, Josep Maria Oliver, Maria Ramoneda, Irene Toranzo, Gerard Vall. I a tota la gent que ha treballat perquè el Parc de Catalunya sigui una realitat viva de la ciutat actual.
25 anys Parc de Catalunya I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
El camĂ cap al Parc
Índex
Presentació El camí cap al Parc El camí cap al Parc Preexistències Reivindicacions Cronologia dels fets (1977-1986) Plans urbanístics El nou parc central urbà
Presentació El Parc de Catalunya: emblema d’apoderament ciutadà i urbanisme d’espais col·lectius
Si hi ha alguna transformació urbana insigne a la ciutat, aquesta ha estat l’operació urbanística a l’Eix Macià. I si hi ha un espai emblemàtic de reivindicació ciutadana i apoderament, aquest és el Parc de Catalunya i la seva història. Sobre el Parc de Catalunya, l’exalcalde Toni Farrés deia que alguns dels seus objectius eren el “caràcter social i popular, i dotar la ciutat d’un gran parc urbà”. I alhora recordava que “rescatar una zona edificable per a parc públic va ser un símbol de l’esperança de recuperació de la ciutat”. I acabava assenyalant que “les organitzacions veïnals van iniciar el treball amb campanyes, ocupacions i plantades d’arbres (...) i l’Ajuntament va consolidar aquest procés i va convertir el desig en realitat”. Els parcs són espais especialment importants per la funció doble que tenen en una ciutat mitjana com Sabadell. D’una banda, la funció social d’espai de relació, lleure i col·lectiu, i, d’altra banda, la funció ambiental imprescindible que transforma aquests espais no només en pulmons de la ciutat sinó en espais que tendeixen a definir la qualitat de la vida de les ciutats contemporànies. El Parc de Catalunya és el paradigma de la imprescindible necessitat d’aquests espais urbans a les ciutats del segle XXI. Per això, des de l’equip del govern entomem el repte de transformar Sabadell en la Ciutat dels parcs i que espais com el parc del Nord, el parc de Can Feu, el parc Central o el parc de les Aigües es construeixin amb aquest mateix esperit. I així ho farem!
Maties Serracant i Camps Alcalde de Sabadell
3
La peça de buit urbà verd
Al 1977 l’última alcaldia franquista aprova sobre aquests terrenys el “Plan Parcial del Sector Cataluña”, que preveu la construcció de 3.200 habitatges. Aquest fet potencia la reivindicació de l’Associació de Veïns de la Creu Alta, de feia anys, per mantenir el buit verd urbà. El mateix any el pla es publica al Boletín oficial de la Provincia i paral·lelament la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell i 75 entitats ciutadanes s’adhereixen a la campanya contra el pla parcial i es constitueix a tal efecte la Comissió Permanent del Parc de Catalunya per continuar la reivindicació.
1949 Fotografia aèria de l’àrea de l’actual Parc de Catalunya i els barris que l’envolten: Can Rull, Cifuentes, Serra d’en Camaró i la Creu Alta. (Foto: Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell. (Autor: CEFTA) (AHS) 5
El camí cap al Parc
La ciutat de Sabadell que arriba als anys setanta ha experimentat un enorme creixement demogràfic i urbanístic i ha triplicat la població dels anys quaranta. Malgrat aquesta creixença, una àmplia zona d’unes 44 hectàrees entre la plaça de Catalunya i la masia de Can Rull resta sense edificar.
1980-1982 Fotografia aèria de Sabadell on es marca l’àmbit del concurs internacional per a l’ordenació del Parc convocat al 1984 (Foto: Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell.)(Autor: CEFTA) (AHS) 1962 Fotografia aèria de l’àrea de l’actual Parc de Catalunya i els barris que l’envolten: Can Rull, Cifuentes, Serra d’en Camaró i Creu Alta. (Foto: Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell.) (Autor: Servicios Aéreos Comerciales Españoles. SACE) (AHS) 1986 Vista aèria de l’àrea de l’actual Parc de Catalunya, en primer terme la Rambla Arrahona i el barri de la Creu Alta. (Autor: Paisajes Españoles) (AHS)
7
Terrenys de l’actual Parc de Catalunya, amb els blocs d’habitatges de Can Rull i la via Alexandra, al fons. (Autor: Francesc Macià, 10 de novembre de 1979) (UES-Secció Natura) Terrenys de l’actual Parc de Catalunya, amb horts, el bosquet i la masia de Can Rull a segon terme. (Autor: Francesc Macià, 10 de novembre de 1979) (UESSecció Natura) Masia de Can Rull (Arxiu Fotogràfic del Vallès, sense data) (Centre Excursionista del Vallès/ AHS) 9
Preexistències
Masia de Can Rull (Autor: Moisès Serra Martí, 1964) (AHS)
Veïns i veïnes agafant aigua de la font de Can Rull. (Autor: Pere Farran) (Arxiu Farran) La font de Can Rull. D’esquerra a dreta: Antònia Picó Colomina, Joaquima Picó Rodríguez, Josep Colomina Picó i desconeguda. (Autor: Josep Colomina Seguí, 1932) (Cedida per Josep Colomina, AHS) Àpat a la font de Can Rull. (Autor: desconegut, anys 40) (Cedida per Teresa Mas)
La Riereta, amb les aigües circulant a cel obert molt a prop de les cases del barri de la Creu Alta (Autor: Josep Vañó, abril de 1982) (UES-Secció Natura) Vista aèria del carrer Major de la Creu Alta . Imatge de l’exposició “25 años de paz”. Sabadell, 1964 (Autor: desconegut, 1964) (AHS) Ovelles pasturant als terrenys del Parc de Catalunya (Autor: Francesc Macià,10 de novembre de 1979) (UES-Secció Natura) Cases al carrer del Pont del barri de la Creu Alta, situades sobre el traçat de l’actual avinguda de Francesc Macià (Autor: Pere Lartuna i Serra, 1965) (AFHUES)
Rambla Arrahona i la Riereta, zona de la futura avinguda de Francesc Macià i del Parc de Catalunya. (Autor: Pere Farran, 1976) (Arxiu Farran) Terrenys amb horts on ara s’ubica la façana del Parc de Catalunya. (Autor: Francesc Macià, 3 de març de 1979) (UES-Secció Natura) Vista aèria dels terrenys del Parc de Catalunya. (Autor: Jordi Miralles, tardor 1978) (UES-Secció Natura) Les atzavares del Parc i la bòbila Palazón, al darrere. (Autor: Jordi Miralles, tardor 1978) (UES-Secció Natura) 14
15
16
La bòbila Palazón al Parc de Catalunya 1989. (Autor: Antoni Carbonell, 1989) (AHS) Camp de futbol de l’Atlètic de Sabadell i la bòbila Palazón als terrenys de l’actual Parc de Catalunya on ara hi ha el llac. (Autor: desconegut, febrer de 1982) (AHS) Partit de futbol als terrenys de l’actual Parc de Catalunya, amb la xemeneia de la fàbrica Estruch al fons i els edificis del carrer Pare Rodés a la dreta. (Autor: Antoni Carbonell, 1986) (AHS) La torre “de Benet”, ja desapareguda, sobre els terrenys on més tard es construirà la seu de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (Autor: Francesc Esteve Soley, 1959) 17
COL·LABOREU A LA CAMPANYA!!
Dos anys d’aturar-les han fet que no creixés la planta, però els corbs i els voltors de l’especulació no s’aturen i esperen que mentre vosaltres dormiu les llavors oblidades creixin. 3.4.5
Proposta: Canviem les llavors de l’especulació per les de tot tipus de plantes i arbres del futur PARC CATALUNYA. Siguem tots jardiners del PARC CATALUNYA !! Poema extret de la carta de convocatòria als ciutadans per col·laborar a la plantada d’arbres organitzada per la Comissió Permanent del Parc de Catalunya al setembre del 1979.
6.7 19
Reivindicacions
1.2
No canteu victòria! El Sòl que esteu trepitjant, si el mireu bé, conté les minúscules llavors que, un cop germinades, donen lloc als decadents edificis d’angle recte, color de pena.
1. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 2. Cartell anunciant l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts de reivindicació del Parc (Autor Joan Real, abril 1978) (UES-Secció Natura) 3. Manifestació reivindicant el Parc de Catalunya. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 8.9.10
4. Actes de la plantada d’arbres reivindicant el Parc de Catalunya. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 5. Plantada d’arbres al Parc de Catalunya (Autor: Andreu Segura,1978) (AHS) 6. Rètol col·locat per la Comissió Permanent del Parc de Catalunya als límits del futur Parc. (Autor: desconegut, novembre del 1980) (AHS) 7. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 8. Marxa amb bicicletes al Parc de Catalunya, juny del 1979. (Autor desconegut) (AHS)
11.12
9. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 10. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya amb els pisos del Banc de Sabadell al fons. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 11. Manifestació reivindicant la construcció del Parc Catalunya. Sabadell. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS) 12. Manifestació reivindicant la construcció del Parc Catalunya. Sabadell. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, dècada 1970) (AHS)
13
13. Plantada d’arbres reivindicant el Parc de Catalunya frustrada per les forces d’ordre públic. (Autor: Andreu Segura, 1979) (AHS) 21
1978 Gener. Exposició a l’Acadèmia de Belles Arts: “Sabadell necessita el Parc de Catalunya”. Març. Publicació al BOP que l’Ajuntament de Sabadell aprova el projecte d’urbanització dels carrers previstos al Pla parcial. Rep 75 impugnacions per part de les entitats. Abril. Sol·licitud d’una entrevista amb el Conseller d’Urbanisme de la Generalitat. Juny. 75 entitats presenten un escrit al president de la Generalitat que rep resposta però no efectiva. Setembre. Publicació al BOP el Pla comarcal de Sabadell pel qual els terrenys del Parc es destinen a habitatges. Les 75 entitats presenten un recurs d’alçada contra la qualificació dels terrenys. La Unió Excursionista de Sabadell (UES) mostra un audiovisual sobre el Parc.
Festa al Parc Catalunya (Autor: desconegut, 1977) (AHS) 23
Cronologia dels fets (1977-1986)
1977 Juny. S’aprova en el Ple del govern municipal el Pla parcial del sector Catalunya, que preveu la construcció de 3.200 habitatges en els terrenys del Parc. Agost. El Pla parcial apareix publicat al Boletín Oficial de la Provincia (BOP). Setembre. L’Associació de Veïns de la Creu Alta presenta recurs d’alçada davant del Ministerio de Vivienda contra l’aprovació del Pla parcial. La Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) i 75 entitats ciutadanes s’adhereixen a la campanya i es constitueix la Comissió Permanent del Parc de Catalunya per continuar amb la campanya.
1979 18 de Febrer. El Govern Civil prohibeix, enviant la policia armada, la plantada de 800 arbres impulsada per la Comissió. Es produeix un debat públic de totes les candidatures que es presenten a les primeres eleccions municipals sobre el Parc. El PSUC guanya les eleccions municipals, seguit per PSC, tots dos grups favorables al projecte del Parc. Apareixen dissensions entre la Comissió ciutadana i el nou govern pel que fa a la concepció del Parc. 1980 Exposició pública de l’Ajuntament del seu projecte sobre els terrenys del Parc on ja s’esbossa l’Eix Macià. La Comissió, en la seva darrera acció, abans de la seva autodissolució, presenta la seva alternativa més conservadora amb el manteniment del verd, sense cap edificació. 1984 L’Ajuntament ja és propietari d’un 70% de les 43 hectàrees que formen el Parc. La compra dels terrenys es fa segons una valoració dels seu aprofitament urbanístic i, en segona instància, a través de l’expropiació forçosa. Es convoca el concurs d’idees per a l’ordenació del Parc. 1986 L’Ajuntament organitza una nova plantada en indrets concrets del futur Parc seguida per representants de 170 entitats cíviques i ciutadanes. S’instal·la la primera escultura del Parc, just al damunt del cotxe enterrat com a acte reivindicatiu de la victòria del verd sobre el que representa l’asfalt: l’Arbre de ferro. Festa en els terrenys del futur Parc amb motiu de la plantada d’arbres organitzada per l’Ajuntament. (Autor: Jaume Avellaneda Camins, 1986) (AHS) 25
Pla Renom i Manich 1928 Modificació Pla general 1962 Pla sector Catalunya 1977 Històricament diversos plans urbanístics han incidit sobre aquesta àrea segons un model que respon a les expectatives pròpies dels períodes en què s’han redactat.
L’any 1962 s’aprova el Pla general d’ordenació per a la comarca de Sabadell, en el qual es planteja una oferta important d’habitatge per cobrir les necessitats del fenomen migratori. El Pla del sector de la plaça de Catalunya, de 1977, concentra pràcticament tota l’oferta residencial sobre un eix estructurador del sector. Tot i que les directrius bàsiques són recollides en el Pla general d’ordenació de la comarca de Sabadell, la crisi econòmica en el sector immobiliari dels anys setanta impossibilita la seva execució.
1928 Projecte d’eixample i reforma de la ciutat de Sabadell. Plànol I. Sector est. Arquitectes: Josep Renom i Costa i Joaquim Manich. (AHS) 27
Plans urbanístics
El Pla d’eixample i reforma de Josep Renom i Joaquim Manich, de 1928, planteja per primera vegada la construcció d’un nou eix urbà i un parc, anomenat Parque Oeste, sobre els masos rurals.
28
1962 Zonificaciรณ del Pla parcial del sector plaรงa de Catalunya. (AHS) 1977 Zonificaciรณ del Pla parcial del sector plaรงa de Catalunya. (AHS)
29
El 1979 els partits polítics favorables a la construcció del Parc guanyen les eleccions, amb Antoni Farrés com a cap de llista del PSUC. L’any 1980 es redacta l’Avantprojecte de la modificació del Pla general, amb els objectius de crear un gran espai verd, potenciar una nova àrea de serveis i equipaments i proposar una alternativa a la vialitat prevista pel Pla general. Paral·lelament s’inicia la compra de les finques del sector i s’escometen les obres del cobriment de la Riereta.
L’alcalde Antoni Farrés inaugurant la primera escultura del Parc, l’Arbre de ferro, de l’escultor Antoni Marquès, al camí de la ciutat del Parc de Catalunya,1986. (Autor: desconegut) (AHS) Plantada d’arbres organitzada per l’Ajuntament al camí de la ciutat del Parc de Catalunya, 1986. (Autor: desconegut) (AHS) Enterrament d’un cotxe, expressió artística simbòlica duta a terme per Pep Domenech, 1986 . (Autor: desconegut) (AHS) 31
El nou parc central urbà
Modificació del Pla general 1978
Zonificació de l’Avantprojecte de la modificació del Pla general municipal de la comarca de Sabadell, 1980 (AHS) Plantada d’arbres organitzada per l’Ajuntament al camí de la ciutat del Parc de Catalunya, 1986. (Fotografia parcial retocada- Autor desconegut) (AHS) 32
Distribució de la propietat del sòl recollida a l’Avantprojecte de la modificació del Pla general municipal de la comarca de Sabadell, 1980 (AHS) Obres de canalització de la Riereta dutes a terme per l’Ajuntament en un avanç del que seria la urbanització de l’avinguda de Francesc Macià. (Autor: desconegut, 22 de novembre de 1981) (AHS) 34
25 anys Parc de Catalunya I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
El camĂ cap al Parc
25 anys Parc de Catalunya I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
L’exposició
Exposició 25 anys del Parc de Catalunya El 22 de març de 1992 es va inaugurar la façana del Parc de Catalunya. Ara que fa 25 anys és interessant fer una mirada enrere per recordar el CAMÍ que es va recórrer per dur a terme el projecte ciutadà i de disseny d’aquest PARC urbà. L’espai destinat a l’exposició és el Casal Pere Quart. La disposició, proporció i superfície de la sala, formada per dos àmbits separats per unes arcades, organitzen el recorregut espacial i cronològic de l’exposició.
A través de les arcades entrem en un àmbit de major alçada, el parc central urbà, que compta amb una superfície de 42m2. Els temes que hi descobrim tot fent un passeig entre panells expositius són: la inclusió dins l’operació “Eix Macià”, el disseny paisatgístic, la fase sector Can Rull, les entitats com l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i el Centre de Modelisme de Ferrocarrils de Sabadell, dades d’interès, l’avifauna, l’arbrat, les escultures i les activitats i itineraris. El Parc de Catalunya encapçala, per ser el primer, una xarxa de parcs urbans que conformen el sistema de grans peces verdes de present i futur a la ciutat. Finalment es mostren els aspectes amb els quals l’Ajuntament treballa en el disseny del verd, per exemple, al parc de les Aigües, al parc del Nord i a la urbanització de la plaça d’Espanya.
Marta López Viana
Comissària de l’exposició
L’exposició
L’àmbit pel qual accedim a l’exposició, el Camí cap al Parc, té una superfície de 29 m2 i una alçada de 2,30m. A través de fotografies i plànols a la paret es mostren les preexistències, les reivindicacions ciutadanes i els plans urbanístics que qualifiquen els terrenys de l’actual Parc i que permeten entendre com es va aconseguir respectar aquesta àmplia zona natural que s’havia anat conservant al llarg dels anys.
El camĂ cap al Parc