TREBALL DE RECERCA BRUNO PERALTA I AINHOA FUNES by Ainhoa Funes

L’EVOLUCIÓ DE LES REVISTES VOGUE

Noms: Bruno Peralta Rosa i Ainhoa Funes Rodríguez Assignatura: Treball de Recerca Tutor: Ricardo Alvarez Curs: 2020-2021 Centre: Institut Pompeu Fabra (Martorell) Grup: 2n Batxillerat B

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

ÍNDEX: 1.

Introducció 1.1.

Motivacions

1.2.

Objectius

1.3.

La rellevància

1.4.

Organització del treball i de la recerca

1.5.

Hipòtesis

La indústria de la moda i el món editorial 2.1.

Que es la moda? (Concepte)

2.2.

Les editorials

2.3.

Que es una revista de moda? -

A quin públic va dirigit?

Què ofereix al seu públic?

Quina influència té sobre la societat?

2.3.1.

Context, causes i origen

2.3.2.

Organigrama d’una revista de moda.

2.3.3.

Evolució, el paper de les noves tecnologies. -

Instagram

Youtube

Twitter

La revista Vogue 3.1.

Aproximació a la història i evolució de la revista Vogue. 3.1.1.

Creadors i directors

3.1.2.

Principals competidors

L’evolució de les revistes Vogue

3.1.3.

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Disseny: maquetació i tipografia.

Logotip

Portada

Tipografies revista

Seccions i nombre de pàgines

Anuncis

Contraportada

3.1.4.

L’art a Vogue. La fotografia i la il·lustració.

3.1.5.

Target

Valoracions i resultats part pràctica

Conclusions

Biografía i Webgrafía

Agraïments

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

El nostre Treball de Recerca, va dirigit al món de la moda a través de les revistes. L'objectiu principal de la nostra recerca és descobrir i explicar les revistes Vogue, les quals avui dia són mundialment conegudes. Al llarg del nostre treball parlarem, de la revista, els seus inicis, els directors, fundadors i amb què fins es va crear. També analitzarem la trajectòria de les primeres revistes, fins a les últimes que han passat per les nostres mans, i podrem observar com a evolucionat la manera de comercialitzar la moda.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

MOTIVACIONS Triar el tema del nostre treball no ha estat gens fàcil, ja que sent dues persones, hem estat buscant el tema perfecte que ens quadri als dos, amb la finalitat d’estar a gust i motivats amb allò que ens agrada. I per què hem triat aquest tema, per fer un treball molt elaborat, el qual és el més important de batxillerat? Pel simple fet de que nosaltres en un futur ens agradaria, estudiar i treballar en aquest sector, i amb aquest treball volem tocar coses que en un futur farem i saber si de veritat ens agrada. El mon de la moda és molt divers però ens vam centrar en les revistes Vogue perquè a l’hora de fer la part pràctica teníem moltes idees per fer al cap. Nosaltres no voliem fer un treball ja vist ,sinó que, un tema que normalment no s’escull, podríem parlar siemplement de que es la moda i la seva història i de les editorials per sobre, pero vam decidir parlar principalment de Vogue ja que pensàvem que la revista es un icona dintre de la moda i també dintre de la publicitat ja que gràcies a la editorial moltes persones es podien fer ressò de la última moda i les tendències. A més a més, als dos la revista ens agrada molt i fins i tot la col·leccionem i això ajuda a estar més motivats ja que es un tema que ens agrada de veritat i ens crida bastant l’atencció.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

OBJECTIUS Els nostres interessos i objectius d’aquest treball son els següents: -

Cenyir-nos a un pla de treball creat abans.

No deixar el treball per a l’últim dia i organitzar-nos.

Trobar una definició concreta de que és la moda (dintre de una revista) actualment.

Aprendre les característiques de una revista de moda.

Conèixer amb profunditat la historia de Vogue.

Descobrir l'evolució de la revista al llarg del temps.

Conèixer el mercat on es troba la revista y les altres marques competidores.

Analitzar els canvis que hi ha hagut dintre de la editorial.

Oferir informació concreta sobre temes de moda analitzant estils, tendències, influències, etc.

Analitzar el contingut de les revistes com a medi, per desenvolupar el nostre projecte.

Investigar els inicis de la revista.

Conèixer com la revista a evolucionat, i s’ha fusionat amb les noves tecnologies.

Trobar fins a quin punt la revista a evolucionat, per afavorir la seva lectura públic.

Fer el seguiment dels directors i de les diverses persones que han treballat durant els darrers anys, per treure cada mes una revista nova.

Descobrir què és exactament dedicar-se a transmetre i ensenyar moda a través de les revistes, amb una experiència pròpia i personal creant la nostra pròpia versió d’una revista Vogue.

Analitzar de forma artística i audiovisual les revistes.

Informar-nos sobre les persones que treballen la Vogue del nostre país.

Arribar a entendre l’estructura de les revistes i intentar imitar un model de Vogue.

Arribar a realitzar la nostra pròpia revista de moda a partir dels coneixements assolits anteriorment.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

RELLEVÀNCIA Pensem que la rellevància del tema escollit per fer el treball de recerca, és molt elevada, ja que les revistes de moda com la Vogue, és comprada mensualment per milions de persones arreu del món. A part d'això, pensem que és una marca molt coneguda, però que poca gent coneix els seus inicis, i la gent que hi ha darrere de les pàgines que té aquella revista.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL I DE LA RECERCA El nostre treball de recerca està dividit en dos grans blocs els quals són: la part teòrica i la part pràctica. Per organitzar el nostre treball, abans de començar a redactar ens vam fer una mena de taules amb tots els punts per a destacar en aquest treball:

Documentar-nos sobre les revistes en general.

Recerca sobre els tipus de models.

Conèixer més sobre els diferents sectors dintre d’una revista.

Parlar sobre les persones que es dediquen a elaborar i treballar les revistes

Trobar la funció que té la marca Vogue dins de les xarxes socials.

Part Teòrica

Entrevistar a gent del sector editorial de moda.

Fer un bloc de moda i valorar l’experiència i els coneixements adquirits.

Part Pràctica

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

2. LA INDUSTRIA DE LA MODA I EL MON EDITORIAL: -

QUÈ ÉS LA MODA? (CONCEPTE)

La moda es un ús o costum que está en una determinada regió durant un cert temps. Es tracta d’una tendència adoptada per una gran part de la societat, generalment associada a la vestimenta. La paraula moda procedeix del francès “mode” i del llatí “modus” (manera, mesura). Això significa que la moda es relaciona a la “manera” del moment. L’escriptor Mark Twain deia que la moda; “es tan dolenta que s’ha de canviar tota l'estona). En català, la paraula moda apareix el 1696 amb el sentit de <<manera de viure>>. Des de sempre la moda ha sigut la industria encarregada de materialitzar, comercialitzar i d’idear, peces de roba amb un significat cultural acceptat. També es pot definir com l’ús breu de manera de vestir-se segons el gust del moment.

LES EDITORIALS

Una editorial fa referència a l’empresa que es dedica a l’edició i la publicació de llibres, revistes o tabloides, també coneguda com casa editora. En una editorial de moda es un grup de persones que es dediquen a escriure per donar a conèixer una història on la roba té un paper imprescindible en tota la revista, llibre, etc. Normalment es parlen de temes fora de lo comú a un nivell fantasiós on es pot jugar amb les peces de roba a partir de les proporcions, les siluetes, els colors, els plans i els enquadres que el fotògraf i el director d’art proposin. Dintre d’això hi ha diferents branques que s’ha de tindre en compte; la publicitat i per altre banda el catàleg, que tenen l’objectiu de vendre. En les campanyes de publicitat pot haver més creativitat, però al final es limiten a treure una col·lecció de roba. Per altra banda està el catàleg, que s’encarrega de donar visualització al treball realitzat per la marca que lis paga per obtenir aquesta publicitat.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

QUE ES UNA REVISTA DE MODA?

Les revistes de moda son publicacions periòdiques relacionades amb la industria de la moda. Posen en coneixement les tendències més recents en les peces de vestir, els accessoris, maquillatges, cosmètics, temes diversos, publicitat de productes i marques. En el contingut de una revista es pot trobar les següents seccions: -Tendències de vestir Ens informen de les últimes col·leccions de les grans marques, consells d'estil, els outfits més moderns, l'últim en accessoris (calçat i perfums). Generalment es troben consells de com combinar les peces per a cada moment (sopars, cine, anar de copes, etc.) -Events Ens donen a conèixer els events mes importants i exclusius, com festes, desfilades i mes. -Relacions i sexualitat S'ocupen de temes de seducció, com conquerir al sexe oposat, com tindre relacions estables i altres temes. -Horòscops Ens donen les prediccions per els diferents signes del zodíac. -Publicitat Normalment son anuncis relacionats amb la moda, solen ocupar gran part del contingut de la revista. -Articles i entrevistes Aquesta sol ser la part més extensa de la revista, podent ser breus i extensos. -Altres Algunes revistes inclouen regals per atraure al lector. Agendes, ulleres de sol, samarretes, pintallavis, etc.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

CONTEXT, CAUSES I ORIGEN

La primera revista de moda el “Mercure Galant” es publica al 1678. Segle XVI considerada l’edat d’or de la edició “llibres de tratges” destaquen els dibuixos de Alberto Durero. Segle XVIII Maria Antonieta com “reina de la moda”. Segle XIX naixement de la premsa de moda (1790-1830) dedicades a la dona i a la moda. 1804 “el correo de las damas”. 1821 neix “periódico de las damas” primera revista de moda en Espanya, similars com la londinencs “the lady’s magazine” o la parissenca “le journal des dames. 1833-1868 regnat d’Isabel II surten mes de trenta publicacions dirigides a una dona de classe alta i burguesa. 1833 neix el “correo de las damas”. 1893 “el correo de la moda”. 1870-1900 exposició moda final de segle.

Lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciĂł de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

ORGANIGRAMA D’UNA REVISTA DE MODA

Explicació dels departaments i els subdepartaments: -

Gerencia general

Aquest departament està dirigit pel director de la revista, amb un petit equip al seu costat els quals s’encarreguen de donar les principals ordres i organitzar els departaments, planificar els objectius generals i específics, a part de controlar tots els moviments i activitats dintre de la revista. La gerencia general, s’encarrega d’organitzar els següents departaments: -

Subgerència

Les persones que es troben a la subgerencia de l'empresa, es dediquen a formar i capacitar als empleats nous, fent cursos per assegurar-se que comprenen les polítiques de l'empresa i els seus procediments. Per una altra banda podem dir que el subgerent, s'encarrega de fer tota la part d'administració de l'empresa. -

Departament de màrqueting

Aquest departament fa un pla de màrqueting, el qual ajudarà a l’empresa a complir els objectius proposats. Els objectius d’aquest pla son: augmentar les vendes de les revistes, augment de la reputació de la marca, i aconseguir uns clients fidels dels quals sempre tinguin les vendes assegurades. Per assolir aquests objectius el primer que fan es fer una estratègia de branding (per posicionar la marca en el mercat), tot segut fan un estudi de mercat per conèixer on es mou la marca i els principals competidors. · Màrqueting promocional El màrqueting promocional es dedica a crear diverses estratègies, amb l'objectiu de construir la marca, i augmentar el nom de vendes d'aquesta. La funció principal del màrqueting promocional, és fer un marxandatge (conjunt de productes publicitaris per promocionar) de la marca, per connectar a l'empresa i als seus clients, sempre amb ofertes, descomptes o regals. · Publicitat Les persones que treballen en la publicitat de la marca, es dediquen a analitzar, executar i controlar les accions de la comunicació que és té de cara als clients.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Departament de Vendes

Aquest departament es dedica a la distribució, preventa, venda i postvenda dels productes o serveis d'una empresa, s'encarrega de fer arribar la mercaderia. El seu principal objectiu és generar un impacte econòmic positiu per a l'empresa. Hi ha quatre funcions principals dintre d'aquest departament que són; establir objectius, planificar les estratègies, atendre als clients i promoure l'empresa. · Mercadeig, tots els productes abans de ser entregats hi han de passar per un conjunt d'operacions, consisteix en l'administració de béns i serveis, i també s'encarrega de totes les lleis i establiments perquè el producte formi part de la competència. -

Departament de disseny

Aquest departament es dedica a desenvolupar un procés creatiu estructurat contínuament per millorar les funcions i l'atractiu dels productes, per facilitar la seva producció es millora l'execució o la qualitat. L’estructura organitzativa d’aquest departament es divideix en tres apartats: 1r. Disseny industrial del producte. 2n. Disseny de comunicació del producte. 3r. Disseny d’imatge del producte. · Negoci internacional Cobreixen activitats comercials realitzades a diversos països/regions. Aquest concepte inclou les transaccions governamentals i les transaccions privades. Són la venda o l’intercanvi de béns o serveis fora de les fronteres del país d’origen. Finances internacionals, estudieu la gestió de la moneda i el seu flux entre les fronteres polítiques dels països.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Departament de producció

És una àrea o departament empresarial on la funció principal de la qual és convertir els recursos (energia, matèries primeres, mà d'obra, capital, informació) en productes finals (béns o serveis). Les tasques habituals del departament de producció inclouen previsions, planificació, programació, logística, compres, inventari, disseny, manteniment, gestió de personal, anàlisi de processos, informes, muntatge, funcionament adequat, desmuntatge i proves. · Propostes creatives Cal explicar als clients alguna cosa més que un conjunt de diapositives. Evidentment, conté tot allò que els nostres clients volen i necessiten escoltar, basant-se en els objectius i les premisses contingudes en l’últim briefing. · Producció gràfica La reproducció d’elements gràfics mitjançant diferents sistemes d’impressió, diferents suports i diversos acabats de diverses còpies. · Fotografia/ fotògraf El tipus de fotografia que requereixen els professionals de l’àmbit professional (fotògrafs i estudis de fotografia independents) i les empreses i els autònoms utilitzen amb finalitats comercials. -

Departament de finances

Camp econòmic que estudia l'adquisició i la gestió de diners i capitals (és a dir, recursos financers). Estudia l'adquisició (finançament) d'aquests recursos, així com la inversió i l'estalvi d'aquest recurs. · Administració El seu principal objectiu és utilitzar els recursos de manera estratègica per assolir els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la companyia. L'organització és la següent: les funcions, autoritats i responsabilitats entre els empleats de l'empresa són fixes. · Contabilitat És un registre de tots els negocis de la companyia registrats per ordre cronològic i aplicant les regles obligatòries contingudes en el pla general de contabilitat. La seva funció és captar, transformar i transmetre informació sobre l’estat econòmic i financer de l’empresa, que és molt útil per a la presa de decisions de molts usuaris. Aquesta

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

informació es reflecteix normalment en un dels tres informes comptables financers més importants. -

Departament tècnic

El departament tècnic de l’empresa es dedica a aplicar sistemes que poden tenir un paper en la producció i la qualitat del producte, en aquest cas la revista "Vogue". Els tècnics que trobem en aquest departament són enginyers de producte, que construeixen la imatge de l’empresa mitjançant el control de qualitat i l’optimització de recursos. ·Serveis tècnics Els serveis tècnics, serveixen per estar de cara al públic, per resoldre possibles qüestions. També estan per resoldre qualsevol error o problema que tingui l'empresa.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

EVOLUCIÓ, LES NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies fan que es canviï el mètode de publicitat de les indústries. L’evolució en aquest aspecte ha fet que les revistes de moda, s’hagin tingut que reinventar-se per poder sobreviure als canvis viscuts amb l’entrada del segle XIX. La dècada del 2000 al 2009 va portar moltes alteracions, una d'elles va ser la tecnologia, arrel d’aquest fenomen van anar sorgint productes tecnològics, un d'ells va marcar un abans i un després, Google que va ser fundat al 1998 i al juliol del 2000 es va convertir en el cercador més utilitzat de tot el mon. Aquesta aparició va fer què moltes empreses tinguessin que introduir-se al mon d’internet i això va donar lloc a les webs i les indústries de moda, entre d’altres, van haver de crear una, això va ser la substitució de les revistes de moda ja que tots els continguts que trobaves en les revistes estaven a l’internet. Amb el pas dels anys la tecnologia ha evolucionat molt hi avui dia hi han aplicacions que son imprescindibles per donar-te a conèixer com empresa, gràcies a l’utilització d’aquestes aconsegueixen mes visualització en la població i es mes facil atraure a clients. Aquestes quatre aplicacions son les mes importants en els temps que vivim:

- Instagram: Instagram és una coneguda xarxa social professional actual. És una aplicació mòbil i un lloc web gratuït creat per Kevin Systrom i Mike Krieger el 2010 amb el propòsit de compartir vídeos i imatges. En Instagram, Vogue té creat uns 20 usuaris oficials de la revista. Aquests usuaris són dels diferents països on es produeix i es comercialitza la Vogue. El que fan dintre d'Instagram, principalment és promocionar la venda del producte, com seria la revista. També diàriament fan moltes publicacions amb fotos o textos, amb les últimes tendències del moment, amb trucs saludables o peces de roba. De vegades podem trobar que comenten algun fet que ha passat en la societat, però sempre amb temes relacionats amb el món de la moda. Actualment l'usuari de Vogue Espanya, Compte amb més d'un milió i mig de persones que el segueixen i tenen al

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

palmell de la seva mà les últimes tendències. - Youtube: Youtube és un lloc web on es publica vídeos. Els usuaris registrats poden compartir i veure vídeos d'altres usuaris. Va ser creat per tres ex treballadors de PayPal en 2005, que més tard va ser adquirit per Google. La plataforma també té l’avantatge de poder veure vídeos sense registrar-se a la xarxa. En Youtube, Vogue té creat uns 20 usuaris oficials de la revista. Aquests usuaris són dels diferents països on es produeix i es comercialitza la Vogue. El que fa la marca dintre d'aquesta xarxa social, és publicar vídeos curts entrevistant a persones famoses. Un vídeo molt destacat que fa Vogue és fer 73 preguntes a famosos, mentre ells fan vida normal, és a dir quan estan cuinant o treballant ect. Actualment l'usuari de Vogue Espanya, Compte amb més de 300 mil persones que el segueixen.

- Twitter: Twitter és un servei que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text de fins a 140 caràcters. Es denomina oficialment tuits a través del mateix lloc de Twitter. S'estima que uns 273 milions d'usuaris a tot el món utilitzen la xarxa. En Twitter, Vogue té creat uns 20 usuaris oficials de la revista. Aquests usuaris són dels diferents països on es produeix i es comercialitza la Vogue. El que fa Vogue dintre d'aquesta xarxa social, es publica últimes tendències en moda, i retuitear les

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

fotos o notícies de les influencers més famoses del moment. Actualment l'usuari de Vogue Espanya, Compte amb casi 3 milions de persones que el segueixen.

- Pinterest: Pinterest és una xarxa social que permet als seus usuaris trobar, filtrar i compartir fotos i vídeos que prèviament s'han penjat a Internet. Va ser creada el 2010 per Evan Sharp, Paul Sciarra i Ben Silberman, i actualment té un nombre de 72.8 milions d’usuaris actius. És una web amb la finalitat de inspirar, de manera que els usuaris poden confondre qualsevol cosa cercant una sola paraula d’interès. Tot aquest contingut s’organitza i es distribueix en els anomenats "pinboards", que són taulers visuals. En Pinterest, Vogue té creat uns 20 usuaris oficials de la revista. Aquests usuaris són dels diferents països on es produeix i es comercialitza la Vogue. El que fa Vogue Dintre d'aquesta xarxa social, és publicar únicament fotos on podem observar les últimes tendències, i models posant amb roba de marques de luxe. Actualment l'usuari de Vogue Espanya, Compte amb més de 500 mil persones que el segueixen.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

3. LA REVISTA VOGUE 3.1. APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LA REVISTA VOGUE La revista va néixer al 1892, als Estats Units, creada per Arthur Baldwin Turnure, aristócrata. Al principi aquesta revista es publicava semantalment i anava dirigida a l'aristocràcia de Nova York d’aquella època. Arthur va contractar a molt personal d’alt estatus social que tenien talent literari. Anava dedicada tant pel public femení com el públic masculí, es publicaven notícies d’esports, representacions, llibres, música, etc. Al 1909 Arthur va morir i un jove empresari de Nova York què es deia Condé Nast es va fer càrrec de la revista. Aquest es va donar compte de que els ingresos de la revista havien de venir de la publicitat que es posava dintre i no del mecenatge (un tipus de patrocini que es dona als artistes, literaris o científics, amb el fi de permetre’ls desenvolupar la seva obra). Nast era un geni de la publicitat i de les vendes. Al 1910 va decidir canviar les publicacions setmanals per mensuals i així doncs poder oferir al públic un bon producte dirigit al mon de la moda, d’aquesta manera va voler enfocar la revista pel public femení. Va contractar els millors fotògrafs i il·lustradors de l'època i els va posar a treballar amb ell. Les primeres publicacions de Vogue van ser a Anglaterra al 1916 i a França al 1924. A Espanya no arriba fins la dècada dels anys 80. Vogue es va transformar en una de la revista més popular i glamurosa del moment, molt es deu a la col·laboració de pintors com Dalí i Giorgio de Chirico o fotografs com Man Ray i Edward Steichen, que va adoptar el lema “Converteix Vogue en un Louvre”, per l’elaboració de la revista. El 1913, amb l’aparició de la fotografia, sota la direcció de Edna Woolman Chase, la editora en cap de la revista, fins al 1951. La revista es va reinventar moltes vegades i el públic va augmentar. Durant els anys 50 la revista va ser dirigida per Jessica Daves, des de 1952 fins al 1962, va arribar un nou format per a Vogue hi va haver un rellançament i moltes novetats. La contractació del fotògraf Irving Penn, revoluciona la fotografía de moda, la va modernitzar. Creant portades amb elements simples i quasi sempre utilitzant llum natural, el retrat era el protagonista i els colors que mes utilitzava eren el blanc i el negre. Des de els anys 60 fins al 1971, amb l’arribada de Diana Vreeland a Vogue la va omplir de teatrisme (espectacle, produccions costoses i creativitat) i va dirigir la revista cap al mon de la moda i dedicant-hi moltes pàgines als complements. Posteriorment, va arribar la nova directora, Grace Mirabelle, entre 1971 i 1988, que va decicidr centrar-se més en l’estils de vida i en la cultura. I des de 1988 fins avui dia la revista està en mans de la editora Anna Wintour, qui va canviar de nou el tema central, sens dubte sent la moda la protwgonista. Però també va

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

canviar el tipus de fotografia, des d’una portada que només mostrava la cara d’un model a una postura de cos sencer a la llum natural. Especialment a l’estil de combinar roba de disseny amb altres peces de baix cost per primera vegada, com vam veure a la primera portada sota el seu comandament, va aparèixer un model jove que portava una camisa Lacroix amb texans de segona mà.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

3.1.1 CREADORS I DIRECTORS Des de que va morir el seu fundador Arthur Baldwin, i Conde Nast va agafar les regnes de la revista, fins ara la direcció de la revista Vogue ha anat passant per les mans de moltes persones: 1. Edna Woolman Chase Edna Woolman Chase, una estatunidenca que va ser editora cap del 1914 fins al 1952, de les primeres dones a dirigir el càrrec en la revista. Woolman va començar la seva carrera en la revista, sent secretària a la sala de correu. Més tard quan Condé Nast es va fer càrrec de Vogue en 1909, va admirar la seva manera de veure l'art i la va fer editora gerent de la revista i li va donar el control complet d'ella. En el mateix any en què Woolman va ser nomenada editora cap, va fer una contribució significativa a la moda i aquest va ser la primera desfilada de moda. Com a resultat de la Primera Guerra Mundial, els fabricants de roba van tancar els seus tallers de París. Atès que la majoria de la roba mostrada dins de la revista provenia de París, Woolman es va ocupar personalment i va visitar a tots els sastres de Nova York perquè fessin peces. Per acabar amb la seva carrera editorial, Woolman en 1928 va reunir a 17 dones del mon de la moda, i va fer la “Fashion Group International”, on dóna publicitat a la moda estatunidenca i el poder de les dones en l’industria de la moda en el país. Es diu que aquesta dona, va escriure les regles del glamour i el bon vestir durant la meitat del segle XX. 2. Jessica Daves Jesiica Daves, es va mudar a Nova York en 1921, on va treballar en publicitat, i després va ser seleccionada per Condé Nast com a editora d'articles de moda i es va unir a Vogue. Va ser ascendida ràpidament i es va convertir en la successora de Woolman sent la nova editora cap va durar al càrrec del 1952 al 1963.

3. Diana Vreeland Diana Vreeland, va néixer a París el 1903. Als onze anys al 1914 es va tenir que traslladar a Nueva York, on la van enviar a estudiar a una escola de ballet. Passat un temps va anar a Londres, on va muntar una petita tenda de llençeria on acudien persones molt famoses a comprar. Vreelan sempre que podia s’escapaba a Paris, allà es on va coneixer a Coco Chanel, i les dos es van fer grans amigues i la

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

disenyadora la va introduir en el mon de la moda. Anys despres, per la seva manera de vestir i la roba exclusiva de chanel que portava, va cridar l’atenció a Cermel Show la directora general de Harper’s, la qual li va oferir donar la seva opinió dn la revista i Vreeland va acceptar. En 1936 va començar una carrera de vint anys on va creixer, arreu del món sent una dona molt influyent en la societat neoyorquina. No va ser fins a 1962, on la van nombrar la nova esitora cap de la revista i es va convertir en una de les dones més poderoses del món de la moda. Vreeland va ser una editora molt potent, la qual feia les coses per el seu propi peu, que podia dir-li a un fotograf el que volia veure en una imatge o enviar a un equip de professionals a l’altra punta del món per a que el lector sentís que viatjava.

4. Grace Mirabella Grace Mirabella, era una escriptora estadounidense, la qual va ser editora cap entre el 1971 i el 1988. Van contractar a Mirabella com a assistent de Vogue el 1952, on vuit anys després, junt a Diana Vreeland va ser editora de la revista. Finalment, en 1971, va ser ascendida a redactora en cap. Quan va arribar Mirabella, Vogue va rebre un petit canvi. La sensació relaxada de la dècada de 1970 va impulsar el seu estil, i va agregar una sensació més informal, en marcat contrast amb la definició inicial de la revista. A causa de la recessió econòmica als Estats Units en la dècada de 1970, Mirabella va utilitzar més editorials, centrant-se en roba femenina assequible i de moda.

5. Anna Wintour Anna Wintour, es troba actualment com a editora cap a la revista, porta desde el 1988 dirigint la marca i això ha fet, que avui dia sigui la dona més poderosa de l’industria de la moda contemporánea. Anna va començar a interesar-se per el mon del periodisme als 20 anys, quan va iniciar la seva carrera periodística, amb la revista Harper’s Baazar & Queen en Londres. Més tard es va mudar a Nueva York on va canviar de companyia a Harper’s Baazar, després d’agafar experiencia en les dues revistes , en 1983 va entrar en la edició norteamericana (la original i la més important del món) de Vogue, on va començar sent responsable creativa i va acabar sent la directora general de Vogue, fins ara. Wintour es la directora que més ha durat en el càrrec de la revista, la qual cosa fa que sigui tan coneguda mundialment. A part d'això, podem dir que té un propi documental (The Sptember Issue) i una pel·lícula ( El diablo de viste de Prada) inspirades en ella.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Aquestes directores i editors cap mencionades abans, les trobem en la revista original de Vogue en Estats Units. Amb el temps uns quants països arreu del món han comprat la marca i l’han començat a produir en el seu país. Altres països que comercialitzen la marca i els seus directors actuals: -

Vogue Regne Unit - Edward Enninful (2017)

Vogue França - Emmanuelle Alt (2011)

Vogue Italia - Emanuele Farneti (2017)

Vogue Xina - Angelica Cheung (2005)

Vogue Rusia - Masha Fedorova (2017) Vogue Tailandia - Kullawit Laosuksri (2013)

Vogue Australia - Edwina Mccann (2012)

Vogue Alemanya - Christiane Arp (2003)

Vogue Corea - Myung Hee (1996)

Vogue India - Priya Tanna (2007)

Vogue Grecia - Thaleia Karafyllidou (2018)

Vogue Japó - Mitsuko Watanabe (2008)

Vogue America Latina - Karla Martínez de Salas (2016)

Vogue Espanya - Eugenia de la Torriente (2017) Vogue Portugal - Sofia Lucas (2017)

Vogue Brasil - Paula Merlo (2018)

Vogue Turquía - Debora Zakuto (2020)

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

3.1.2. PRINCIPALS COMPETIDORS Com a principals competidors de Vogue, tenim altres marques que es publiquen mensualment: Elle: és una revista francesa la qual es publicada mensualment en molts països en el món, que s'enfoca en moda, bellesa, salut i entreteniment per a dones. Va ser fundada en 1945 per Pierre Lazareff i la seva esposa Hélène Gordon. Companyia: Hachette Filipacchi Media. Revista Elle Canada, Edició Febrer de 2020. Model: Actriu Julia Roberts.

Cosmopolitan: és una revista novaiorquesa, que la va fundar Pual Schilicnt en 1886, al principi els continguts anaven destinats a les famílies d'alta classe social, però després es va centrar en les dones. Actualment està en el rànquing de les 20 revistes més populars del món. Companyia: Condé Nast Publications. Revista Cosmopolitan Espanya, Edició Octubre de 2020. Models: Maria Pedraza i Blanca Suárez. Glamour: és una revista Estatunidenca, creada el 1939. La revista va dirigida al públic femení, on a l'interior, trobem trucs de moda i bellesa per a les dones. Companyia: Condé Nast Publications. Revista Glamour Espanya, Edició Agost de 2019. Model: Úrsula Corberó

GQ (Gentlemen’s Quarterly): és una revista publicada mensualment, dirigida al públic masculí. Fundada en 1957 en Estats Units, amb l'objectiu de què l'home, s'interessés per la moda i pel seu cuidat personal. És una de les poques revistes que van dedicades als homes, ja que la majoria de revistes que trobem al mercat de moda, són de dones. Companyia: Condé Nast Publications. Revista GQ Mèxic, Edició juliol de 2017

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Model: Miguel Ángel Silvestre 3.1.3. DISSENY: MAQUETACIÓ I TIPOGRAFÍA -

LOGOTIP

La paraula Vogue significa “amb estil”. El logotip de la revista "Vogue" s'ha desenvolupat en els darrers anys, però la seva aparença encara es basa en l'estil de lletra Didone. Els caràcters utilitzats son les lletres V, O, G, U, i E. Com es pot observar una de les astes que s'utilitza és més gruixuda que l’altre i el serif utilitzat en algunes lletres es recte i en altres es corba. Totes les lletres son extrapolables.

La font Didot Font i va ser desenvolupada per Firmin Didot, Giambattista Bodoni i Justus Erich Walbaum, i les seves fonts icòniques Bodoni, Didot i Walbaum encara s’utilitzen en l’actualitat.

Al ser una marca internacional implica que han de comprar els drets i això significa que es una font comercial i només la pots utilitzar si la compres.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

El logotip pintat a mà es manté als anys vint i trenta. El 1932, Edward Steichen va fotografiar la primera portada fotogràfica en color "Vogue", en la qual el logotip està representat per un nombre mínim de fines lletres blanques. El 1933, els dissenyadors encara juguen amb el logotip. Els estils de logotip encara són molt diferents.

El 1947 va aparèixer la font Didone, tot i que era una versió més alta i concisa. Vogue continua fent servir fonts de logotip, passant de fonts serif a fonts sans serif i viceversa, fins i tot barrejant scripts amb fonts il·lustratives i fotogràfiques.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

El 1955, l’utilització la font Didot en majúscules es col·loca a la portada de Vogue com a logotip permanent.

Des de llavors aquesta tipografía es la utilitzada per la creació de les portades, la tipografia s’ha convertit en una icona que la societat sap reconèixer-la perfectament.

1970

1980

1990

2000

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

3.1.4. L’ART A VOGUE. LA FOTOGRAFIA I LA IL·LUSTRACIÓ A finals del 1800 i principis del 1900, les il·lustracions de moda reflectien l'estricta societat de l'època. Les revistes d’alta moda ens mostren dones de la classe benestant, emperifollades amb elegants vestits en escenes clàssiques.

La innovació va sorgir de l'ajut del francès Paul Poiret, que va poder beneficiar-se de la nova tecnologia d'impressió. Les noves formes de moda i l’ús de la impressió en color donen pas a un nou estil d’il·lustració de moda. Paul va ser un dels primers dissenyadors de moda més creatius del segle XX, va introduir la il·lustració de moda. A partir de 1920, Vogue comença a utilitzar la il·lustració com principal mètode de propagació de les notícies referents a la moda. Les il·lustracions d’aquella època mostraven a una dona moderna i alliberada que es podia veure en les portades.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

En la década de 1930 el glamour de Hollywood era el referent per a la moda, les peces de roba romànica va donar lloc a les formes curvilinies en les il·lustracions de moda. Poc a poc la roba masculina es converteix en la tendencia de vestimenta femenina i es veu reflectit en les portades.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

3.1.5 TARGET La revista Vogue no té un públic en concret, tant com si ets dona com home pots gaudir la revista sense cap tipus de inconvenient. Però sí que és veritat que una gran majoria en la societat del sector femení son les grans consumidores. Al llarg dels anys han anat fent estudis per veure quin tipus de consumidor la compra, i els resultats diuen que les dones d’entre 20 i 35 anys, de clase mig-alta, que lis apassioni la moda, la bellesa i el saber dels seus actors preferits.De països com Italia, França, Estats Units, Ucrania, Mexico,etc. Solen ser dones elegants amb alt poder adquisitiu amb interès per la moda i una altra part de la moda també va dirigida als homes que els interesa conèixer temes sobre els esports, encara que, el 80% dels seus lectors son dones.

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

4. VALORACIONS I RESULTATS PART PRÀCTICA

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

5. CONCLUSIONS

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

6. BIOGRAFÍA I WEBGRAFÍA Continguts: Nom de la pàgina: Wikipedia URL: https://es.wikipedia.org/wiki/Vogue_(revista) Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Definicion.de URL: https://definicion.de/moda/ Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: ConceptoDefinición URL: https://conceptodefinicion.de/moda/ Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Wikipedia URL: https://es.wikipedia.org/wiki/Moda Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: El Tiempo URL: https://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-905100 Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Coolhuntermx URL:https://coolhuntermx.com/editoriales-de-moda-entre-la-comunicacion-y-el-arte/#:~:text =Una%20editorial%20de%20moda%20se,interpretaci%C3%B3n%20del%20tema%20en%2 0cuesti%C3%B3n. Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Workshopexperience URL: https://www.workshopexperience.com/claves-editorial-moda/ Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Sneakpeakblog URL: https://www.sneakpeakblog.com/2016/04/que-es-una-editorial-de-moda/ Data de la recerca: 14-10-2020 Nom de la pàgina: Groppeimprenta URL:https://www.groppeimprenta.com/groppeimprenta.com/boletines-blog/182-revista-mod as.html#:~:text=Una%20revista%20o%20un%20magaz%C3%ADn,Accesorios Data de la recerca: 16-10-2020

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

Nom de la pàgina: Mujerparis URL:http://mujerparis.cl/conociendo-mas-sobre-las-revistas-de-moda/que-contiene-una-revis ta-de-moda/ Data de la recerca: 16-10-2020

L’evolució de les revistes Vogue

Ainhoa Funes i Bruno Peralta

7. AGRAÏMENTS