ES MEL - Diseño expositor by Aina Morell

DISSENY D’UN EXPOSITOR Iratxe García, Enric Justo i Aina Morell

ÍNDEX 1. Introducció 2. Elecció del local 2.1. Condicions inicials 2.2. Anàlisi previ 2.3. El Corte Inglés 2.4. La conservació de les arrels 2.5. Elecció de la localització 2.6. Club del Gourmet 2.6.1. Accessibilitat 2.6.2. Observacions 2.6.3. Plànols 2.6.4. Circulació 2.6.5. Accessibilitat dels productes 2.6.6. Varietat d’expositors 2.6.7. Altres incentius 2.6.8. Il∙luminació 2.6.9. Visibilitat 3. Elecció de la zona d’exposició 3.1. Circulació 3.2. Distància al passadís principal 3.3. Obstacles a salvar, accessibilitat 3.4. Visibilitat 3.5. Il∙luminació 3.6. Factors externs 3.7. Número de cares mostrades al públic 3.8. Productes del voltant 3.9. Ubicació de les columnes 3.10. Dibuix i tipus de paviment

5 5 5 6 7 7 8 9 9 11 12 13 13 14 14 15 16 17 17 17 18 18 19 19 20 20 21 21

4. POS display 4.1. Estands 4.2. Arquitectura 4.3. Interiorisme 4.4. Disseny d’aparadors 4.5. Expositors 4.5.1. Tipus 4.5.2. Il∙luminació artificial 4.5.3. Demostracions 4.6. Altres complements 4.6.1. Enrotllable (roll up) 4.6.2. Expositor d’aspes (X‐Banner) 4.6.3. Photocall desmuntable (Pop‐up) 4.6.4. Cavallet publicitari 4.6.5. Tòtem publicitari 4.6.6. Banderola (Flying banner) 4.6.7. Motors giratoris 4.6.8. Displays de marca 5. El nostre expositor 5.1. Procés de croquisat 5.1.1. L’hexàgon 5.1.2. L’escala com a exposició de mostres 5.1.3. La gota de mel com a forma 5.1.4. Reforç de la marca 5.2. Desenvolupament de la idea inicial 5.3. Característiques generals 5.3.1. Definició prèvia 5.3.2. Dimensions generals 5.3.3. Accessibilitat 5.3.4. Visibilitat 5.3.5. Distribució del producte 5.3.6. Il∙luminació integrada 5.3.7. Material utilitzat 5.4. Elements que conformen l’expositor 5.4.1. Taula 5.4.2. Bresca 5.4.3. Expositor de mostres 5.4.4. Branding 5.4.5. Dipòsit d’emmagatzematge

22 22 23 24 24 25 26 33 35 37 37 38 39 39 40 40 41 41 42 42 43 45 46 47 48 50 50 50 51 52 52 52 53 55 55 56 58 60 62

5.5. Estructura gràfica 5.6. Anàlisi compositiu de la totalitat de l’expositor 5.6.1. Dimensions 5.6.2. Forma 5.6.3. Equilibri i posició de components 5.6.4. Esquema de color i contrast 5.7. Estructura narrativa 5.8. Variació de l’expositor 5.9. Especejament 5.10. Maquetació 5.10.1. Bresca 5.10.2. Taula 5.10.3. Els pots de mel 5.10.4. Columna 5.10.5. Hexàgons esglaonats 5.10.6. Reforç de marca 5.10.7. Resultats finals 6. Conclusions

62 62 62 62 63 63 64 64 65 67 67 69 69 71 72 74 76 77

1. Introducció En aquesta segona part del treball ens disposem a dissenyar l’expositor que més s’adeqüi per vendre el nostre producte, la mel; i la nostra marca, “És mel”. Abans, però, n’avaluarem múltiples aspectes i farem un exhaustiu estudi de les possibilitats i les estratègies d’exposició per tal d’aconseguir un òptim resultat.

Logotip de la nostra empresa

Gamma de productes disponibles

2. Elecció del local 2.1. Condicions inicials L’elecció de l’espai físic concret en què col∙locarem l’expositor es restringeix a la idea que “És mel” es tracta d’un producte selecte. Com a conseqüència, l’emplaçament d’exposició consistirà en un negoci comunament denominat Gourmet. Aquest tipus de locals ofereixen al públic un rang d’aliments d’alta qualitat, normalment tradicionals, que engloben el millor de cada regió. D’aquesta manera, s’exporten les costums i es mostren els mètodes tradicionals d’elaboració del producte allà on s’ofereix la marca. El tipus de consumidor a qui es dirigeix solen ser compradors que busquen l’exquisidesa per a ocasions especials, turistes amb la il∙lusió de portar a casa un producte originari i especialitzat de la zona, o clients de classe alta que poden permetre’s gaudir d’aquesta qualitat amb més assiduïtat.

2.2. Anàlisi previ Busquem informació sobre establiments que compleixin les particularitats anteriorment descrites per adaptar‐se perfectament a les exigències dels nostres productes. Podem concloure que en locals de petites dimensions no és habitual la col∙locació d’expositors degut a que les seves característiques no ho permeten. Aquests solen ocupar més espai del normalment empleat i trenquen amb la línia i disseny propis de l’establiment. És per això que s’opta per la col∙locació dels articles en estanteries.

Tomás Viciano, València

Lukas, Alegia

Felix Selecció, Madrid

Antaura, Argensola

Delishop, Barcelona

Xarcuteria Margarit, Barcelona

Així doncs, examinem altres alternatives al comerç tradicional. No contemplem com a possible opció situar l’expositor en un supermercat. No obstant, investiguem entre els centres comercials o grans magatzems en busca de zones especialitzades en productes de qualitat. 6

2.3. El Corte Inglés Ens centrem amb el grup empresarial El Corte Inglés, el qual consta d’empreses de diferents tipus, tot i que és el format grans magatzems el que es manté com el més rellevant dintre del grup. El gran magatzem té com a atractiu pel client l’atenció personalitzada, l’amplitud i varietat d’oferta, la constant incorporació de nous productes i serveis, i la capacitat per donar resposta a les últimes tendències del mercat. A més abasteixen múltiples àrees: moda i complements, tecnologia, esports, cultura i art, decoració, alimentació, restauració, etc. Últimament, també han desenvolupat formats comercials que han donat molt bona resposta, com el Gourmet Experience, els espais de Salud y Belleza o l’Espacio de las Artes. És en aquesta branca més selecta de l’empresa on descobrim el Club del Gourmet, una de les seves seccions dedicada especialment al sibaritisme. Al mateix temps, comercialitzar la nostra mel en una cadena de la importància de El Corte Inglés ens permet una major expansió de la marca, arribant d’aquesta manera amb facilitat a totes i cadascuna de les comunitats autònomes que conformen el territori nacional.

El Corte Inglés

Club del Gourmet

2.4. La conservació de les arrels Altrament, sense abandonar els nostres orígens d’allà on vam néixer com a marca, i per mantenir el distintiu d’artesania i tradició continuarem promocionant‐nos a la fira anual de la mel de Llubí, població on es situa la nostra granja. També mantenim una estreta col∙laboració amb el museu d’apicultura de la mateixa població.

Cartell de la XIV Fira de la Mel de Llubí

Imatge de la recent celebració de la fira

Museu d’apicultura de Llubí

2.5. Elecció de la localització Retornant a la nostra proposta d’expansió a través de El Corte Inglés, hem observat que disposen de grans edificis amb extenses superfícies on es destaca la presència d’expositors de les diferents marques que podem trobar‐hi.

Pamplona

Salamanca

Gaia (Portugal)

València

Escombrant cap a casa i per les facilitats que ens suposa, anem a parar a Barcelona. Amb més d’un milió i mig d’habitants, i més de set milions de turistes anuals, la ciutat comtal se’ns presenta com una molt bona opció. Escollim com a referència el que està situat a Plaça Catalunya, número 14. A més Plaça Catalunya és considerada com el centre neuràlgic de la ciutat i uneix el nucli antic i el nou. Conflueixen, entre altres, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, la Rambla i el Portal de l’Àngel, vies concorregudes per un gran nombre de ciutadans i visitants. Al gran espai central de la plaça hi tenen lloc de manera puntual concerts i celebracions ciutadanes o d’activitats diverses. Cal afegir que també és un important centre de transports de la ciutat. Tenen inici i fi la major part de les línies d’autobusos urbans i interurbans, i també podem trobar‐hi una estació de metro, una de rodalies de Renfe i una dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És sense cap mena de dubte un perfecte emplaçament per un centre de negocis.

Vista de l’edifici

Xarxa ferroviària disponible

Alçat de la plaça Catalunya i posició Corte Inglés

Cartografia cadastral de l’edifici

2.6. Club del Gourmet 2.6.1. Accessibilitat El Club Gourmet està situat al subterrani 1 (S1), proper a l’entrada entre el carrer Fontanella i la mateixa plaça Catalunya. L’accessibilitat per persones amb mobilitat absoluta és molt bona ja que l’escala els hi duu directament i per tant serà el primer en veure a l’entrar a l’establiment. A més, disposem d’escales mecàniques que comuniquen amb les altres plantes de l’edifici.

Situació del Club Gourmet respecte la totalitat de l’edifici

Accessibilitat a l’espai gourmet

Escales mecàniques

Pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda no tindran les mateixes facilitats ja que no ens trobem a peu de carrer i l’aproximació a un ascensor s’ha de fer des d’un altre accés a l’edifici. L’entrada al club gourmet, però, no consta de porta, sinó que aquesta està delimitada per les parets dels locals annexos, fet que en facilita l’accés.

Entrada al local

A més a més, hi ha plafons informatius localitzats en diversos punts de l’edifici on s’informa de la nostra presència en català i castellà. També hi ha altres cartells en les immediacions de la botiga per tal de clarificar‐ne l’accés.

Plafó informatiu

Indicació de l’accés

2.6.2. Observacions Ens disposem a observar el local per primera vegada. Constatem que s’estan realitzant modificacions i trobem alguns estants buits. En informar‐nos, descobrim que s’està remodelant l’espai per donar‐li un toc més modern, fet que encara ens beneficia més. En dues nits es realitzaran tots els canvis i es tornarà a ficar tot en ordre. Mentrestant els treballadors van de bòlit.

Procés de redistribució amb estants buits i bruts

Diferència entre l’espai remodelat i l’antic

Els resultats aconseguits després de les obres són excel∙lents. S’uniformitza el tipus de mobiliari, canviant‐lo per un de més modern i de millor acabat. També es renova el paviment i la instal∙lació elèctrica.

Resultats finals

2.6.3. Plànols Després de realitzar alguns croquis i prendre mesures digitalitzem aquesta informació per poder treballar millor. Els croquis realitzats són de la primera visita (24/11/2013) a l’establiment. No obstant els acceptem com a vàlids perquè els canvis ocorreguts en tornar a visitar la botiga (14/12/2013) no pertorben en excés el nostre anàlisi.

Croquis a mà alçada del local

Plànol a escala

A través del plànol podem fer‐nos una idea força precisa de les dimensions del local. Amb un total aproximat de 240 m2 útils, l’àrea és suficientment gran per encabir tots els productes. Es permet una correcta circulació dels clients gràcies als amples espais generats entre els estants, sent la separació en tot el recorregut d’almenys un metre. 12

2.6.4. Circulació El públic es pot moure lliurement per tot arreu, sense haver‐hi cap mena d’entrebanc ja que la superfície es plana i no té cap impediment d’accessibilitat a cap dels racons. La correcta distribució del mobiliari evita qualsevol formació d’atzucacs així que el circuit és obert i circular.

Exemplificació de la circulació

2.6.5. Accessibilitat dels productes La majoria de productes estan a l’abast de tots els consumidors (persones amb mobilitat reduïda, infants i adults). Els prestatges i mobiliari situats al centre de la botiga tenen una altura màxima d’1,50 m, i degut a la seva petita estatura s’afavoreix la comoditat de l’usuari i els fa fàcilment accessibles. Els que estan situats a la perifèria, en canvi, són força més elevats, aixecant‐se alguns fins l’altura del sostre. En tot cas, l’atenció del personal és excepcional i podran resoldre qualsevol incidència ocorreguda amb eficàcia i professionalitat.

Accessibilitat dels productes

2.6.6. Varietat d’expositors El local disposa tant de prestatges convencionals com d’estants propis de cada marca, jugant amb diferents altures i formes, segons el cas. Això ens donarà força llibertat a l’hora de dissenyar el nostre expositor.

Combinació d’estants i d’expositors

2.6.7. Altres incentius A més de la botiga en sí, també gaudim de la presència d’altres dos espais destacats que suposen un altre important punt a favor per nosaltres. Per una banda disposem d’una xarcuteria amb selecció de formatges, embotits i salmó, entre d’altres. Per l’altra, també hi ha un petit bar, on es poden degustar vins, caves i licors d’alta qualitat. La professionalitat del personal és indubtable.

Xarcuteria

Bar degustació

2.6.8. Il∙luminació Encara que la tenda està soterrada respecte el carrer, el sostre és suficientment alt, fins una altura de 3,2 m per aprofitar la part superior de la paret que dóna a Fontanella. En aquesta zona hi ha instal∙lat un gran finestral que dóna vitalitat i alegria.

Finestral a peu de carrer

Pel que fa a la il∙luminació artificial, inicialment ens trobem amb una distribució força curiosa definida de forma molt irregular. No obstant cap punt destaca sobre la resta i tota l’àrea queda perfectament enllumenada. Està formada per múltiples plafons rectangulars amb dos fluorescents paral∙lels a cada.

Tipus d’il∙luminació inicial

Vista inicial del posicionament de la llum

Després de la remodelació de l’establiment l’assumpte canvia molt favorablement. Es deixa de donar la imatge de desordre per la disposició estranya dels punts lluminosos. Ara, es forma una xarxa de línies paral∙leles a una distància constant. Cada plafó està composat de dos punts de llum amb bombetes LED de baix consum. Cada focus està orientat de forma que s’emfatitza la il∙luminació en els llocs desitjats. Tot plegat resulta una òptima instal∙lació.

Il∙luminació LED actual

Vista esquemàtica del posicionament de la llum

2.6.9. Visibilitat La visibilitat al llarg de la tenda varia en funció de l’altura de les estanteries, l’amplada dels passadissos i l’existència o no de columnes, però en general la majoria de punts queden ben visibles des de les diferents posicions que es poden ocupar. El fet que el mobiliari no superi el metre i mig d’altura implica que a la majoria dels clients els sobresurti la mirada per sobre d’aquests. D’aquesta manera tenen percepció visual de molts elements perquè no hi ha elements que els obstaculitzi.

Còmoda visibilitat

3. Elecció de la zona d’exposició Ens hem basat en múltiples aspectes per dur a terme tal elecció. Veient i comparant les possibles ubicacions en les què podríem situar l’expositor, finalment escollim la que es mostra a continuació.

Plànol de la situació de l’expositor

Vista imaginària de la col∙locació del nostre estand

3.1. Circulació Com ja s’ha comentat, el pas pel client al llarg de la tenda és òptim i en aquest punt es manté aquesta tendència, sent un lloc ideal pel moviment del consumidor. A més el circuit del comprador novell que no conegui la disposició dels productes, habitualment transcorrerà aquesta zona ja que la disminuïda altura dels prestatges propers la fa amena i passatgera.

3.2. Distància al passadís principal El passadís que podríem considerar com a principal és l’espai generat entre ambdues caixes, just seguit de l’entrada, tal i com s’indica a la imatge en color blavós. La separació entre aquest i el nostre expositor és mínima, però suficient per evitar les possibles aglomeracions que es puguin crear a l’entrada o a les caixes.

De color blau es representa el passadís central

3.3. Obstacles a salvar, accessibilitat El número d’elements que s’han d’esquivar per aconseguir el nostre producte són ben pocs. El seu accés no és immediat però sí considerablement assequible. La superfície és totalment plana, no trobem cap tipus de plataforma aixecada, escales, rampes, ni vorades per enlloc.

Vista des de l’expositor a l’entrada

Terra completament pla

3.4. Visibilitat Els estants en les immediacions al nostre són de dimensions reduïdes, fet que beneficia la percepció del nostre producte. Comprovem que aquesta localització pot ser intuïda des de la majoria dels punts de la tenda.

Vista de l’expositor des de punts llunyans amb prestatges adjacents

3.5. Il∙luminació La zona escollida gaudeix d’una de les millors il∙luminacions de la botiga. Combina tant llum natural mitjançant el finestral, com d’artificial a través de punts de llum situats exactament damunt. D’aquesta manera obtenim un complet lluïment de l’expositor. Aquest fet podria evitar‐nos dotar el nostre disseny d’il∙luminació pròpia addicional.

Esquema ampliat de la il∙luminació a la nostra zona

Imatge dels punts de llum anomenats

3.6. Factors externs En la posició escollida no hi ha cap condicionant que pugui afectar la comoditat de l’usuari, fent totalment agradable la seva estança. Les condicions de temperatura i humitat són totalment òptimes. A més, ens hem allunyat de l’efecte de les possibles olors generades a la zona de carnisseria i l’aroma produït pels formatges a la zona de làctics.

Xarcuteria i productes làctics

Mapa indicatiu de les olors

3.7. Número de cares mostrades al públic Encara que la forma del mostrador està per determinar, des d’un bon principi refusem l’opció de tenir cap de les cares encastades a la paret o algun altre element. Així som visibles pel client amb un angle de 360º, i s’incrementen les possibilitats del disseny. Un dels inconvenients que té aquesta disposició, però, és que en cas d’incorporar algun component elèctric (il∙luminació, pantalla informativa, motor rotatiu, etc.) la presa de corrent pot suposar algun que altre contratemps.

Imatge orientativa de la disposició de la gent

3.8. Productes del voltant El tipus d’articles que es venen a les nostres proximitats són força variats, tots ells d’exquisida qualitat. Podem trobar des de pots de conserva fins a dolços. Considerem que la mel no desentona pas en aquesta secció i és probable que els nostres clients ens puguin trobar orientant‐se seguint aquests estereotips.

Gamma variada de productes en consonància amb la mel

3.9. Ubicació de les columnes Les columnes poden suposar algun desavantatge i per això les tractem d’evitar. Alguns dels problemes més destacats són la generació d’ombres, l’impediment del pas, la disminució de la visibilitat i l’aprofitament indegut com a esquena d’alguns expositors que trenca amb la línia de disposició del mobiliari.

Posició columnes

Aprofitament de les columnes

3.10. Dibuix i tipus de paviment En ocasions, l’enrajolat pot traçar el dibuix de la zona de pas, incitant l’usuari prendre una direcció o una altra. També es sol utilitzar com a eina per delimitar i diferenciar cada una de les estances mitjançant el joc entre diferents pavimentacions, combinant rajola, parquet, formigó armat, etc. En el nostre cas, el terra està format per enrajolat disposat de manera lineal i paral∙lel. L’únic enrajolat que està posicionat conscientment és el que delimita la pròpia entrada del Club Gourmet.

Dibuix del paviment

Delimitació de l’entrada

4. POS display La publicitat en el lloc de venda, de l’anglès Point of sale display són el conjunt d’elements que s’utilitzen per exhibir i promocionar determinats productes amb la finalitat de provocar‐ne la venda. Prèviament a l’elaboració del nostre expositor, realitzem un anàlisi exhaustiu dels diferents tipus que hi ha, els seus components i les característiques principals. Mitjançant la captura de fotografies i anotacions que prenem al llarg de l’observació obtenim la base per treure’n les posteriors conclusions.

4.1. Estands És probablement el concepte que engloba tots els elements propis d’un POS display. Consisteixen en els espais dintre d’un recinte ferial o d’una exposició que utilitzen les empreses per acollir els visitants, exposar i presentar els seus productes i serveis amb la finalitat de realitzar negociacions comercials. Algunes fires lloguen els mòduls on exhibir‐te, o simplement els estandarditzen tots per qüestions d’organització. Però si hi cap la possibilitat, la gran majoria de les empreses opten per un disseny propi, ja que tenen un gran impacte publicitari i s’ha de garantir que la seva comunicació sigui eficaç.

Mòduls preestablerts. Fira de Sant Miquel 2012, Lleida

BOSCH

El Consorci de Barcelona

John Deere Water

També podem trobar una forma molt simplificada d’estand, quan es disposa d’un pressupost més reduït o quan no es focalitza tot l’esforç en una fira, sinó que es presenta el producte en centres comercials, per exemple.

Exemples d’estands simplificats

4.2. Arquitectura Encara que no està directament vinculat amb el producte en sí, el disseny dels edificis on aquest es ven dóna molt a parlar de la marca. Les grans empreses que poden edificar els seus propis establiments poden jugar amb aquest punt a favor.

Audi, Dubai

Louis Vuitton, Singapur

Chanel, Tòquio

Cartier, Nova York

4.3. Interiorisme Quan es tracta de grans projectes, les empreses més capaces es poden permetre la disponibilitat del seu propi local i serà llavors quan es donarà pas a aquest concepte. Arquitectes, dissenyadors i interioristes són els encarregats de dur a terme el disseny de tota la línia de la botiga, així com els elements que aquesta inclou. És la màxima expressió de la marca, així que el resultat defineix allò que aquesta representa. La il∙luminació, el mobiliari, la disposició dels productes, l’atenció al client, entre altres, seran els punts claus que la determinaran.

Munich X, València

Apple Store, Barcelona

Nespresso, Londres

Custo Barcelona, Londres

4.4. Disseny d’aparadors És l’art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que té a la venda un establiment al seu aparador. Contribueix tant a la venda com a la bona imatge del local i la marca. És un dels mitjans més importants de què disposa un comerciant per cridar i retenir l’atenció d’un vianant cap al seu punt de venda. Part de l’èxit comercial d’una tenda depèn de que la decoració de l’aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, pren importància fins al punt que la superfície disponible per a aparador es considera com un factor de valoració econòmica del local. Les grans empreses inverteixen considerables quantitats per al seu disseny, com si es tractés d’una campanya publicitària. 24

Hermès, Tòquio

Dolce & Gabbana, Viena

Apple Store, Chicago

Mauri Degustació, Barcelona

4.5. Expositors Són mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. En ocasions només s’hi mostren petites mostres del producte no destinades a la venda, o material promocional com fulletons informatius, catàlegs o revistes. En altres, però, el producte que s’hi exposa està directament destinat a la seva venda. En tot cas, són part de la publicitat en el punt de venda i representen un incentiu comercial afegit dins de l’establiment. La seva instal∙lació és fonamental per a tot comerç minorista, tant per supermercats i grans superfícies com per a petites botigues especialitzades, del comerç tradicional. La seva col∙locació obeeix a l’estratègia comercial de l’establiment, al tipus de producte que contenen (de compra racional o per impuls), a raons promocionals i a motius estacionals. Generalment aquesta col∙locació és pactada entre el fabricant del producte i el seu distribuïdor. Els punts més valorats són les zones de pas (punts calents) i les sortides de caixa. És per tot això que els dissenyadors tenen en compte múltiples indicacions i conceptes que combinen per tal d’afavorir el benefici de l’empresa, ja que és sense dubte una eina clau per la venda del producte.

4.5.1. Tipus Hi ha múltiples variacions d’expositors. Cadascun s’adequa a la seva funcionalitat. Podem destacar‐ne els següents: ‐ Caixa expositora. Així s’anomena l’expositor que es compon pel mateix embalatge amb què s’ha distribuït el producte. És una tècnica molt recorreguda ja que s’abarateixen costos. Solen contenir productes de disminuït valor afegit que no exigeixen un acabat perfecte per la seva venda. Sovint s’exposen de manera informal mitjançant l’apilament per agilitzar les tasques de manipulació. És típic en supermercats, sobretot en productes alimentaris.

Exemples

‐ Expositor de sobretaula. Són elements de dimensions reduïdes dissenyats per ser recolzats sobre una altra superfície, de manera que l’accessibilitat per l’usuari sigui correcta.

Rellotgeria

Productes farmacèutics

Moda

Bijuteria i complements

Cosmètics

Productes alimentaris

‐ Expositor de terra. Són els que es recolzen directament sobre el sòl de manera que els articles quedin a l’abast de l’usuari. N’hi ha de tants tipus i maneres com es pugui imaginar. Destaquem‐ne els més representatius. Un dels models més destacats té forma de prestatge amb diferents compartiments disposats de forma horitzontal per col∙locar‐hi els productes. Alguns disposen de rodes per facilitar‐ne el desplaçament, vitrines amb sistemes de tancament de seguretat o compartiments de dipòsit.

Incorporació de rodes

Tancament de seguretat

Dipòsit

Altres exemples

Altres estan pensats per poder‐hi accedir des de tots els punts, situats enmig de l’espai. Solen tenir formes regulars, en ocasions piramidals, circulars o ovalades que es recolzen sobre un pilar central. Un recurs molt utilitzat és el moble giratori que utilitza com a eix de revolució la columna central. D’aquesta manera es veuen totes les cares de l’expositor sense la necessitat de desplaçar‐se i es mostra una gran quantitat de productes en poc espai.

Podem classificar també les estructures metàl∙liques senzilles en forma de penjador. Poden tenir acabament en forma de ganxo per introduir‐hi el producte.

Hi ha expositors formats per un recipient on trobem el producte a l’extrem d’una columna que sustenta tota l’estructura.

També hi ha un format molt comú i habitual, el qual s’utilitza com a element per exposar premsa, revistes, catàlegs o fulletons informatius. Encara que la gran majoria responen a un model força habitual, sempre es poden veure variacions curioses.

‐ Altres. Existeixen també alguns tipus d’expositors en què el format sol estar molt predeterminat i s’adeqüen solament a la venda d’un producte concret. Es permeten pocs canvis en el disseny ja que el model existent ja respon a les necessitats de manera satisfactòria. És el cas dels pòsters, els dolços o els gelats, per exemple.

4.5.2. Il∙luminació artificial Molts expositors consten d’una instal∙lació elèctrica pròpia per destacar el producte. En tal cas, s’ha de tenir accés a una presa de corrent i això limita el posicionament de l’expositor. Cal fer menció especial a la tecnologia LED. Últimament s’està recorrent molt a la seva aplicació ja que la seva eficiència energètica és superior i els resultats obtinguts són més vistosos. Classifiquem els expositors segons l’origen i la direcció de la llum. Subratllem alguns dels estils d’il∙luminació que hem contemplat, amb algun croquis i imatge que ho exemplifiqui. ‐ Il∙luminació superior del producte. És la més típica de totes i es pot aplicar de maneres distintes, jugant amb la direcció de la llum. Es pot focalitzar l’atenció del client sobre un punt o bé generar una il∙luminació més generalitzada del producte. En mostrem alguns dels estils observats que més destaquen.

‐ Il∙luminació posterior del producte. Menys típica que la primera, aquest recurs també sol ser força utilitzat. Es generen jocs d’ombres força interessants que atorguen al producte exposat certa categoria i originalitat. El resultat és molt net i agradable.

‐ Il∙luminació inferior del producte. Igualment típica que la inicial, però no deixa de ser un recurs molt utilitzat mitjançant el joc amb les transparències dels materials. Dóna un toc d’elegància i personalitat al producte.

‐ Altres. Encara que nosaltres haguem mostrat alguns dels estils més habituals d’il∙luminació, hi ha moltes possibles combinacions que poden donar resultats realment increïbles. La correcta il∙luminació és un punt imprescindible per la venda del producte i s’ha d’estudiar a consciència. Alguns dels aspectes amb què es pot jugar són la direcció, la intensitat, els colors, la difusió, la transparència, la propagació, la difracció, la reflexió, la dispersió, etc. 4.5.3. Demostracions Tal i com si es tractés d’un estand, en ocasions podem trobar‐nos amb la promoció del producte mitjançant demostracions pràctiques que apropen el client cap al producte de manera que aquest és totalment partícip de la seva experiència. És una forma de publicitat agressiva on la presa de contacte amb el públic és absoluta i la compra ja només dependrà del seu criteri. En aquest tipus de tècnica comercial es requereix de personal que serà el nucli de contacte entre ambdós elements clau: client i producte.

Podem trobar aquesta tàctica en la venda de productes alimentaris. Mitjançant la degustació d’una petita porció del producte se’ns encoratjarà a realitzar la transacció.

Exemples de degustacions

Un altre estil que utilitza la mateixa eina promocional és la demostració de les característiques del producte mitjançant un exemple pràctic. El personal s’encarregarà d’explicar la funcionalitat d’allò que ven i el client podrà comprovar‐ho en primera persona.

Gore‐tex, material impermeable i transpirable

Per abaratir costos, moltes empreses han optat per la incorporació de pantalles informatives als seus expositors. Mitjançant vídeos promocionals es pot donar una gran quantitat d’informació en un espai i temps reduït.

Campanya publicitària de FIAT

Demostració de l’efectivitat de la cola mitjançant vídeo

4.6. Altres complements Per finalitzar la descripció dels elements que conformen la publicitat en el punt de venda no podem deixar de fixar‐nos en els punts que es defineixen a continuació. 4.6.1. Enrotllable (roll up) És un tipus d’expositor plegable que utilitzen les empreses com a imatge gràfica de la companyia en determinades ocasions, tals com les fires. Tant pot ser utilitzat com una simple estampació de la imatge de la marca o el producte, o com una síntesi de l’empresa i allò a què es dedica.

Funcionament del roll up

4.6.2. Expositor d’aspes (X‐Banner) ‐ Expositor d’aspes (X‐Banner). Imitant la funcionalitat del roll‐up, la única diferència que presenta respecte aquest és l’estructura. També manté la verticalitat, però a diferència del primer, aquest expositor té un suport en forma d’X, que li dóna rigidesa i estabilitat.

4.6.3. Photocall desmuntable (Pop‐up) És una pantalla plàstica o tèxtil on s’hi imprimeix la imatge corporativa de l’empresa. Pot presentar diferents formes, pot incloure il∙luminació i és fàcilment desmuntable i plegable. Poden ser extensibles, magnètics o enganxar‐se amb veta adherent.

Exemple de Pop‐up

Estructura habitual

4.6.4. Cavallet publicitari És un element emprat per mostrar els productes i la taula de preus d’aquests, o altra possible informació sobre l’establiment i els seus articles. Solen estar situats a l’exterior destinats a cridar l’atenció del vianant.

Exemples de cavallets

4.6.5. Tòtem publicitari És un suport vertical ideal pel màrqueting i la publicitat en fires o en altres ocasions. Permeten la utilització de diferents materials i estils. Poden incloure panels lluminosos que en destacaran la presència.

4.6.6. Banderola (Flying banner) Consisteix en estructures verticals en forma de bandera on sol haver‐hi representat el logotip de la companyia. La seva finalitat és cridar l’atenció del públic per tal de fer ressò de la marca o per indicar de la seva presència. Podem trobar‐nos formats de dimensions considerables.

4.6.7. Motors giratoris Com a complement extra, alguns expositors inclouen un dispositiu giratori. Sobre aquest s’hi sol exhibir un dels productes perquè pugui ser còmodament observat des de tots els punts de vista. També es possible que només s’hi exhibeixi algun display de la marca amb la finalitat de millorar‐ne la imatge i fer‐se notar. El motor pot estar impulsat elèctricament amb bateries, connectat a la corrent o bé mitjançant energia solar.

4.6.8. Displays de marca Són figures 3D representatives de la marca. Sovint sol ser el logotip, la mascota, o alguna característica típica del producte. Solen generar una certa simpatia amb el consumidor i donar un toc de calidesa i volumetria. En ocasions, s’utilitzen fins i tot com a elements de merchandising, posant‐ho a la venda al públic.

5. El nostre expositor Després d’estudiar com funciona la publicitat en els punts de venda, els recursos de què disposem i les tècniques promocionals utilitzades, ens disposem a deixar córrer la imaginació per dissenyar l’expositor pel nostre producte.

5.1. Procés de croquisat Per dur a terme aquesta tasca ens imposem poques condicions. Algun punt dels que tenim en compte és que sigui fàcilment accessible per tots els usuaris i per totes les cares, ja que estem situats enmig de la botiga. No obstant tampoc en restringim massa a aquesta característica. Vegem els esbossos d’algunes de les idees que desenvolupem. Trobem idees inicials que involucren diferents tipus d’expositors, així com altres formes representatives de la marca com l’abella o l’hexàgon.

5.1.1. L’hexàgon Després de repassar tots els croquis que apareixen, en pot apreciar que la idea de fer una base hexagonal es repeteix de forma continuada. L’hexàgon és una metonímia entre la forma modular que forma el niu de les abelles i el producte que fabriquen les mateixes, la mel. A més, aquesta geometria permet un joc de múltiples combinacions molt interessants. També, trobem repetidament els sis pots de mel col∙locats en un cercle coincidint amb cada una de les sis cares de l’hexàgon.

5.1.2. L’escala com a exposició de mostres Després de desenvolupar múltiples idees sense arribar a un croquis adequat, trobem un element que ens agrada com a opció per col∙locar les mostres del nostre expositor. Es tracta d’una escala amb simetria axial i sis esglaons. A cadascun d’ells s’hi posiciona un tipus de mel diferent. Mostrem algunes de les idees.

5.1.3. La gota de mel com a forma Continuant amb la idea de la columna escalada, ens disposem a definir la forma de la base de l’expositor. Per fer això, recorrem al nostre logotip. L’acabament de l’hexàgon que tanca la forma d’aquest és ben característica: la gota de mel. Intentem dissenyar l’expositor aprofitant aquesta geometria agradable. Estudiem com podrien resultar alguns d’aquests dissenys.

5.1.4. Reforç de marca Progressem amb la definició del nostre expositor. Desitgem incorporar alguns tres explícits que s’identifiquin amb la nostra marca; és l’anomenat branding, o reforç de marca. Així doncs, treballem amb aquest concepte i valorem algunes de les possibilitats. Els croquis realitzats són escassos ja que els elements que volem situar a l’expositor són sempre clars: una abella 3D i el text del logotip de la nostra marca.

1 – Abella sostinguda del sostre de la botiga. 2 – Nom de la marca i abella sostingudes des de la base. Situació molt fràgil i delicada. L’abella recorre el traçat de les lletres, jugant amb la forma arrodonida d’aquesta, que simulen el seu zumzeig. 3 – Aplicació de la marca a la base de l’expositor. 4 – Nom de la marca i abella sostinguda del sostre. Imita l’estil de la idea número 2. Les alternatives que més ens criden l’atenció són una combinació de la 1 i la 3. La idea final de l’expositor ja comença a agafar forma.

5.2. Desenvolupament de la idea inicial Un cop escollit un hipotètic model a desenvolupar n’estudiem diferents versions amb algunes característiques generals, sense ultimar els detalls com el reforç de marca ni l’aparició dels propis productes. Mitjançant el modelatge i la creació d’imatges fotorealístiques som capaços d’imaginar‐nos com seria el resultat. Aquests són alguns dels projectes amb què treballem.

Finalment, desenvolupem un projecte que ens satisfà. Encara faltarà definir‐lo en la seva totalitat, però aquest és el primer render que duem a terme.

5.3. Característiques generals 5.3.1. Definició prèvia L’expositor final es compon d’una taula on s’exposen els productes destinats a la venda i d’un cilindre més elevat on s’exposen productes de mostra. També incloem altres elements propis de la marca. Detallem cada element més endavant. Totes les cotes s’expressen en mil∙límetres.

5.3.2. Dimensions generals

Alçat

Planta

5.3.3. Accessibilitat L’accessibilitat al nostre expositor és òptima per la majoria dels usuaris. La forma pròpia de la taula i les seves reduïdes dimensions permeten que es tingui un gran abast sobre tots els productes des de gairebé tots els punts de l’expositor, sent la columna l’únic mínim impediment existent. A més, l’altura de 0,8 metres és òptima per la visualització dels productes per part de la gran majoria d’usuaris. Els infants i les persones amb mobilitat reduïda tenen un angle de visió inferior, però no suposa cap problema fer‐se la imatge clara de tots i cadascun dels productes mostrats.

5.3.4. Visibilitat Cal remarcar que el nostre expositor està dissenyat per cridar l’atenció al client des dels diferents punts de la tenda, però evitant també trencar totalment amb el format d’expositor i mobiliari de què disposa la botiga. La nostra bona visibilitat és deguda tant per l’element decoratiu que penja del sostre, com per l’altura de l’expositor de mostres. Cap dels prestatges del voltant són d’aquestes dimensions, fet que proporciona una bona visió de l’expositor des del passadís principal i altres llocs de la botiga.

Visibilitat des d’un punt llunyà

5.3.5. Distribució del producte La jugabilitat de la forma de mostrar el nostre producte a la xarxa d’hexàgons és força àmplia. La gamma consta de sis tipus de mel, el mateix número de costats que té un hexàgon. Es poden orientar amb direccions lineals, radials, o fins i tot no formar cap disposició lògica. Nosaltres no condicionem aquest punt i per tant el propi distribuïdor, El Corte Inglés en aquest cas, posicionarà els pots de mel segons la seva predilecció o necessitat. 5.3.6. Il∙luminació integrada Pel nostre disseny no optem per l’aplicació de cap element d’il∙luminació pròpia, sinó que ja contem amb una perfecta il∙luminació exterior per part de la tenda. A més, descartem aquesta opció perquè suposa una instal∙lació que exigeix una presa de corrent i les possibilitats de la tenda no ens ho permeten. En tot cas, la millor opció que se’ns ocorre seria posar un punt de llum a la part central entre els hexàgons de la columna, en direcció cap amunt. 52

Exemplificació de la il∙luminació LED

5.3.7. Material utilitzat ‐ Metacrilat. Busquem diferents matèries primeres amb què usualment es fabriquen els expositors i arribem a la conclusió que un material plàstic és el que millor cobreix les nostres exigències. Necessitem un material amb què es puguin realitzar poliedres cilíndrics buits per dintre, a poder ser d’una sola peça. A més, aquesta única peça ha de suportar tot el pes dels productes que es troben repartits per tota la taula. Els polímers més comuns en aquest àmbit són el PVC i el metacrilat. Ens decantem pel segon en conèixer que es comercialitza en plaques o planxes, tubs, barres i blocs al gust del consumidor.

Les planxes de metacrilat s’obtenen de la polimerització del metacrilat de metil. Les plaques poden obtenir‐se per dos processos diferents de fabricació: colada i extrusió. En funció de l’ús pot convenir més una o l’altra. En el nostre cas escollim la l’extrusió ja que amb les planxes d’aquest tipus obtenim uns resultats molt similars però més senzills que amb la colada. Això significa que degut al procés de fabricació aquest producte pot resultar més econòmic. El metacrilat és el més resistent dels plàstics incolors o transparents. Té més resistència a les possibles rallades i superior transparència, sortint sempre vencedor en la comparació amb el policarbonat i el poliestirè. Entre les seves propietats cal destacar l’alta resistència a l’impacte, la seva lleugeresa en comparació amb el vidre i la facilitat de manipulació, similar a la de la fusta. Un cop s’hagi refredat, no es pot doblegar. A més d’utilitzar‐se en expositors i material pels POS displays, merchandising i mobiliari comercial, el metacrilat també és present en molts altres aspectes de la nostra vida quotidiana. Podem utilitzar‐se com a envidriament i protecció, a la indústria i domèsticament, en la retolació i la senyalització o fins i tot aquaris i piscines. També és un material molt apreciat en el món de la construcció. S’utilitza molt en cobertes de porxos, hivernacles o tancaments gràcies a les innumerables variacions de color, textura i propietats.

Rètol

Taula

Expositor

Cadires

Les planxes que emprem tenen un gruix de dos centímetres. Per unir‐les entre elles utilitzem cola industrial. N’hi ha de dos tipus: de mecànica i de química. És aquesta última la única que te fixació permanent. Dintre d’aquestes decidim escollir una cola de dissolució, ja que la resta afegeixen un cert volum als punts d’unió. ‐ Fusta de pi. El segon material que decidim utilitzar és la fusta de pi. Es tracta d’un material fàcil de laminar i modelar i de preu assequible. No obstant, l’elecció d’aquest material s’ha basat, per damunt de les seves propietats físiques, pel seu acabat elegant i per l’estètica que crea la textura d’una fusta clara sobre un fons negre.

Contrast interessant entre fusta clara sobre fons fosc

L’utilitzem per fer la bresca que reposa sobre la taula, i també per fer l’escala de la columna de mostres. En aquesta última, totes les peces són massisses. Pel que fa a la bresca, en canvi, cadascun dels costats que formen la xarxa d’hexàgons suposa una peça diferent. En el cas contrari, es malgastaria una quantitat desmesurada de fusta per cada peça que es fabriqués i el troncs d’origen haurien de ser especialment grans, també. Tot plegat encariria el muntatge notablement.

5.4. Elements que conformen l’expositor 5.4.1. Taula L’expositor es compon d’una taula prismàtica la base de la qual té forma de gota, per fer al∙lusió a la gota de mel. Aquesta geometria està inspirada amb l’entorn de les abelles i va amb consonància amb el logotip de la nostra entitat, el qual utilitza el mateix recurs orgànic.

La base superior de la taula és el lloc on es situen els productes recolzats de forma horitzontal dintre d’un eixam. Tal i com ja s’ha definit, les seves dimensions són òptimes per garantir l’accessibilitat pel màxim d’usuaris.

Dimensions de la taula

5.4.2. Bresca La bresca és un pa de cera constituït per una sèries de cel∙les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l’arna per a dipositar‐hi la mel. Presentem els nostres productes imitant aquesta mateixa idea. Nosaltres som les abelles que dipositem en cadascuna de les cel∙les la millor selecció de mels per a que l’usuari en pugui gaudir. L’estructura situada sobra la taula té una capacitat per a seixanta‐quatre productes situats en cadascun dels hexàgons. Les dimensions de l’envàs encaixen amb les de cada hexàgon de la xarxa, deixant un cert marge per a poder introduir i retirar el producte sense problemes. A l’inserir cada producte al seu lloc, veiem com aquest sobresurt per damunt de l’estructura de fusta poc més d’un centímetre. Aquest fet sumat a la separació d’un centímetre que hi ha entre els diferents productes permeten al consumidor agafar la mel que desitgi sense cap mena de dificultat.

5.4.3. Expositor de mostres És l’element que sobresurt del nostre expositor. Consta d’una columna cilíndrica damunt de la qual hi ha sis hexàgons disposats esglaonadament. Cada un dels esglaons s’encarrega d’exposar un dels nostres tipus de mel. Aquest expositor cilíndric, mitjançant la seva altura i forma característica atrau l’atenció de l’usuari des d’una distància considerable, convertint‐se així en objecte de la seva curiositat. Considerem que aquesta és la funció d’aquesta part del nostre disseny. No obstant, els clients que ja es trobin a prop del nostre expositor podran llegir i apreciar cada un dels pots presentats. És per això que les mostres estan situades a l’altura dels ulls en una persona d’altura mitjana. La base hexagonal de cada prisma que forma l’escala té les mateixes dimensions que els hexàgons de la bresca situada sobre la taula, que coincideixen aproximadament amb les del nostre pot de mel.

5.4.4. Branding Pel que fa a l’aplicació de la marca a l’expositor són escassos els elements que hi ha inclosos. No obstant, les seves dimensions, la morfologia i la situació fa que la seva presència no passi en absolut desapercebuda. Cal remarcar dos elements: ‐ Text: És mel. Trobem el nom de la nostra marca amb la seva tipografia característica dues vegades a la nostra composició. Decidim invertit els colors del logotip original per tal d’aconseguir un major contrast entre l’objecte i el fons.

Els dos elements estan situats de forma oposada a la cara lateral de la taula base, seguint la seva forma orgànica. Això permet una lectura clara del text des de pràcticament qualsevol angle. Per tal d’aconseguir una major atenció del públic a aquesta part de l’expositor decidim incloure tals lletres amb relleu.

Planta de la taula sense la bresca

Perspectiva de la tipografia

‐ Display de marca: l’abella. També integrem al nostre expositor aquest disseny senzill i icònic de la nostra marca. Està sostinguda del sostre de la botiga per un fil de pescar i queda situada l’altura dels ulls. Com que està situada a l’altura de l’expositor de mostres, a la part oposada de l’expositor, manté l’equilibri de la composició. Les seves dimensions han estat conscientment escollides per no trencar l’harmonia del conjunt i mantenir l’estabilitat. D’aquesta manera, l’abella no acapara més atenció de la necessària.

El dibuix de l’abella segueix el patró de l’abella que trobem al logotip de la nostra empresa.

Desenvolupament del disseny

Dimensions de l’objecte

Equilibri de la composició

5.4.5. Dipòsit d’emmagatzematge Encara que pot resultar una eina útil pels botiguers, no creiem convenient la incorporació de cap tipus de calaix o porta batent per emmagatzemar productes de reserva a l’interior de l’expositor. La xarxa d’hexàgons pot contenir fins a seixanta‐quatre unitats, almenys deu unitats de cada tipus, fet que no fa necessària l’existència d’aquest element. A més, dificultaria el muntatge de l’expositor i n’encariria el preu.

5.5. Estructura gràfica Tal i com ja s’ha anat comentant en apartats anteriors amb justificacions escrites, gràfiques i visuals, cada un dels elements del nostre expositor ha estat conscientment dissenyat per respondre de la millor manera a la venta del nostre producte, la mel. Així doncs el model dissenyat respecta els estereotips fàcilment identificables amb allò que venem.

5.6. Anàlisi compositiu de la totalitat de l’expositor Com tot expositor, el nostre model es dissenya per cridar l’atenció del consumidor que entra al local i propiciar la compra del producte que es desitja vendre. No obstant, no tots els recursos són vàlids ja que s’han de respectar totes les directrius utilitzades en el desenvolupament de l’envàs i el logotip. La nostra intenció és que, encara que tenim un expositor complex, creï una sensació de simplicitat i comoditat als ulls del públic. Així doncs, utilitzem els mitjans nombrats a continuació per aconseguir tal resultat. 5.6.1. Dimensions Observem les immediacions de l’emplaçament del nostre expositor. L’altura màxima de les estanteries del local és d’un metre i mig. La nostra columna d’exposició de mostres crea una diferència d’altures amb els prestatges que l’envolten i amb la mateixa taula, sense arribar a ser un contrast desmesurat. Atrau la mirada del consumidor que es troba allunyat de l’expositor.

5.6.2. Forma Estudiant la forma de l’expositor trobem un contrast considerable. Podem veure que la base del prisma que formen la taula i la columna es tracten de formes corbes i tancades. Juntament a elles, l’abella i la tipografia de la marca conformen el conjunt d’elements orgànics del nostre expositor. En contraposició, trobem un únic element regular: l’hexàgon. Juguem amb la repetició d’aquesta figura amb els elements situats sobre la taula base i la columna cilíndrica. Es tracta de la bresca i de l’esglaó d’hexàgons. Ambdós mantenen sempre les mateixes dimensions en cada unitat. 62

Elements orgànics

Elements poligonals

5.6.3. Equilibri i posició de components La taula ocupa tota la part inferior del model. No obstant, a la part superior només hi trobem la columna de les mostres a un costat. Degut a que la composició queda desequilibrada, havent més pes a una cantonada, decidim col∙locar estratègicament un element de reforç de marca a la part que queda incompleta. Aquest és el motiu pel qual l’abella penja del sostre per damunt de la taula base al costat oposat de la columna. D’aquesta manera s’estabilitza i s’equilibra el conjunt. 5.6.4. Esquema de color i contrast Un objecte clar amb fons fosc sempre té més pes visual que un objecte fosc en un fons clar. Per tant, encara que sabem que el fons de la nostra etiqueta té el text negre i el fons blanc, decidim que l’expositor utilitzi el negatiu de la imatge. La base del nostre expositor és negra, mentre que els reforços de marca contrasten amb colors clars i cridaners. En addició al colors llisos anteriors, trobem components realitzats en fusta. Tornem a trobar un altre tipus de contrast, aquesta vegada entre la textura llisa i les vetes de la fusta. Pel que fa al color d’aquesta, escollim un color clar ja que seguim buscant el contrast entre el color predominant de tot el disseny, el negre. L’elecció d’una gamma reduïda de colors, sent el color predominant el negre, es basa en la idea anteriorment anomenada de simplicitat i sobrietat que desitja transmetre la nostra marca amb els diferents elements estudiats fins el moment. 63

5.7. Estructura narrativa El nostre expositor no consta d’absolutament cap element textual addicional al reforç de marca explicat. No trobem la necessitat d’afegir cap missatge dirigit cap al consumidor. Simplement es sent lliure d’escollir el què desitgi d’entre una àmplia gamma de productes al seu abast. Tampoc incorporem cap missatge amb el preu del producte. En tot cas, això és responsabilitat de la mateixa botiga. Així poden escollir l’estil i format que més els convingui.

5.8. Variació de l’expositor Tenint en compte que les dimensions del nostre expositor, és impossible ubicar‐lo en una botiga petita. Busquem una solució que combini el model actual d’expositor amb les restriccions d’espai, determinant que la columna de mostres funcioni com a un únic expositor. Aquesta idea sorgeix de l’anàlisi previ realitzat sobre els expositors. Molts d’ells tenen una funció merament informativa i les seves mostres no es destinen a la venta al públic, sinó que només funcionen com a promoció de l’empresa i els seus productes. D’aquesta manera es pot vendre la nostra marca d’una manera més àmplia a qualsevol punt de venda. Aquest nou complement seguiria la línia de l’expositor complet que es desenvolupa en aquesta part de projecte.

5.9. Especejament Especejar consisteix en representar separadament les peces constitutives d’un element. A les següents imatges podem veure pas a pas com funciona el muntatge del nostre expositor.

5.10. Maquetació El procés de maquetació del nostre projecte resulta molt laboriós. Procurem treballar amb molta delicadesa i perfeccionisme. L’escala utilitzada és 1:2 així que les dimensions del conjunt resulten força grans. Encara que emprem més recursos i temps, es pot treballar amb més detall i qualitat. Prosseguim a veure com es desenvolupa cada element. 5.10.1. Bresca Primerament estudiem l’estructura del conjunt d’hexàgons. Aviat observem que per optimitzar temps i aconseguir resultats òptims s’han de classificar les peces segons tres tipus ben diferenciats segons la geometria: exteriors, semi interiors, interiors.

De color vermell, sent el grup amb 13 elements, trobem les peces exteriors. Les semi interiors, amb 48 peces, són les de color negre. Finalment, de color blau, les peces interiors són el grup més nombrós amb 177 peces. Sumen un total de 238 peces que s’hauran de tallar a mesura segons el cas. Dibuixem totes i cadascuna de les peces sobre una fusta de balsa de 15 mm de profunditat. Després les retallem una per una. Primer amb tires verticals i després fent talls en contra de la veta per delimitar els angles corresponents de cada peça. Aquest fet provoca que es generin mossegades inevitables al material. Retallem més peces de les necessàries per no haver de repetir el costós procés en un futur. La velocitat mitjana a un bon ritme és de 25 unitats/hora. 67

Marcatge i retallat amb cúter

Conjunt de peces interiors

Residus generats

Totalitat de les peces organitzades

Seguidament prosseguim amb el calcat sobre la tapa seguint l’esquema de la distribució de la xarxa hexagonal. El pas següent és enganxar cada una de les peces al seu lloc corresponent. Utilitzem una mescla de cola blanca i Super Glue 3. Els resultats són molt gratificants.

Procés de calcat

Muntatge

Resultats finals

5.10.2. Taula Prèviament a l’elaboració de la bresca s’ha hagut de retallar i pintar les bases de la taula, fet que mostrem a continuació. Com a material utilitzem cartomat d’1,5 mm.

Forma de gota retallada

Procés de pintat

Per construir la taula emprem uns pilars en forma de creu per reforçar l’estructura. Per la zona exterior utilitzem cartró ondulat perquè és molt mal∙leable i més resistent que el cartró convencional. La part ondulada del cartró la deixem al costat no visible. Ho encolem tot amb Super Glue 3.

Procés constructiu

5.10.3. Els pots de mel Construïm dues versions de pots de mel. Els primers, estan molt elaborats. Cada pot té una tonalitat diferent, depenent de la quantitat o el tipus de material utilitzat, per tal de diferenciar cada un dels tipus de mel que tenim. Estan construïts amb plàstic transparent per simular la presència de vidre. Els taps estan recoberts amb paper de xarol negre. També hi enganxem les etiquetes corresponents. El muntatge es fa amb cinta adhesiva transparent i cola. Aquests pots s’utilitzen per exposar‐los al pilar esglaonat d’hexàgons.

Procés constructiu

Resultats finals

Per tal de construir pots de mel en sèrie i omplir el màxim de buits possibles de la xarxa d’hexàgons enginyem un sistema que imita el procés constructiu d’encofrat de formigó. Creem un motlle allargat de cartomat amb forma hexagonal de les dimensions adequades. Els pots han de caber a la xarxa d’hexàgons. El folrem amb cinta aïllant per tal de suavitzar les cares de l’hexàgon i aïllar totalment l’estructura per evitar pèrdues de material. Treballem amb la glicerina, o pastilla de sabó convencional. Aquest material juga molt bon paper, tal i com està descrit a la primera part del treball. Desfem la pastilla al bany maria i quan aconseguim que esdevingui líquida l’avoquem al motlle creat. Hi ha algunes filtracions que dibuixen formes curioses en forma d’estalagmita i estalactita. Quan el material es refreda el retirem del motlle i el tallem segons toca. Finalment enganxem etiquetes i pintem els taps amb pintura acrílica negra. En surten 12 unitats.

Motlle buit

Bany maria

Abocament del sabó líquid

Desemmotllament i divisió dels segments

Procés de pintat

Resultat final

5.10.4. Columna Per construir la columna principal decidim dividir‐la en dues parts. La primera arriba fins la mateixa altura que la taula i la resta es perllonga fins la distància pertanyent. D’aquesta manera els resultats obtinguts són més rígids i resistents. Col∙loquem tres seccions circulars horitzontals que fan de base per sostenir les columnes vertebrals de l’estructura amb forma d’ics. També tenen la funció de base inferior i superior de la columna. Utilitzem cartomat d’1,5 mm pels elements estructurals i cartó ondulat per recobrir la superfície en forma cilíndrica. La zona llisa d’aquest últim queda de cara al públic. Per subjectar‐ho tot utilitzem Super Glue 3.

Estructures circulars

Esquelet del primer pis

Primera part de la columna

Esquelet del segon pis

Recobriment segon pis

Resultat final

5.10.5. Hexàgons esglaonats Per construir aquestes torres hexagonals primerament ens decantem per l’ús del cartomat. Tallem les peces i n’avaluem els resultat, fent la prova amb un dels pilars. Encara que l’estructura és molt rígida i relativament poc pesada, ens n’adonem que tindrem problemes per aconseguir posteriorment l’acabat de fusta desitjat. És per això que decidim utilitzar un altre material. Contemplem l’opció de la fusta de balsa de 2 mm. És molt tova i es talla sense dificultats, així que repetim la primera operació i tornem a seccionar totes les peces. L’acabat del material que desitgem està molt aconseguit. 72

Procés de tallat de cartomat

Marcatge en fusta de balsa

Procés de tallat sobre fusta de balsa

Peces retallades i prova d’unió

Per tal de reforçar l’estructura i facilitar el procés d’encolat entre cada un dels costats dels hexàgons ideem un sistema a partir de petites peces que formen angles de 120º. Aquestes peces tenen un gruix de 2 mm. Utilitzem el cartomat perquè respon millor al contacte amb la cola blanca i és molt resistent.

Finalment, es dibuixen i retallen cada una de les parts superiors dels poliedres de manera que encaixin perfectament amb el seu cos corresponent.

5.10.6. Reforç de marca Com ja s’ha comentat, comptem amb dos reforços de marca, el text i el display corporatiu de la marca. Pel que fa al text, el qual es correspon a la tipografia característica del nostre logotip, utilitzem goma EVA blanca. Aquest material espumós, lleuger i flexible ens dóna la possibilitat de poder seguir la geometria amb forma de gota de la nostra base. A més, els seus 2 mm de gruix donen la sensació de relleu buscada. Imprimim el logotip voltejat horitzontalment per evitar la marca del traç que es dibuixa per poder resseguir la línia del retall. Ho enganxem amb cola blanca.

Pel que fa a l’abella, utilitzem la coneguda tècnica del globus i el paper. Amb el globus inflat i segellat donem la forma al cos i l’unim a un con de cartró, que correspon a la part de l’agulló. Posteriorment, folrem la superfícies amb paper de vàter untat a una mescla líquida de cola blanca i aigua. Esperem que s’assequi i s’endureixi el conjunt per posteriorment pintar‐ho de groc amb esprai. Tracem les bandes negres amb pintura acrílica i pinzell. Finalment, dibuixem la forma de les ales amb cartolina blava.

5.10.7. Resultats finals

4. Conclusions Després d’haver realitzat el procés d’edició del disseny i maquetació de l’expositor hem extret varies conclusions. En primer lloc no sol ser usual trobar un expositor dedicat a una marca de mel, per tant, no hi ha referències d’altres productes similars al nostre. És probable que les companyies productes de mel ni tan sols estiguin interessades en la compra del disseny d’un expositor. El nostre treball ha estat realitzat de la millor forma possible inspirant‐nos amb expositors d’altres productes i sobretot, en la nostra pròpia invenció. Pel que fa al disseny, hem aconseguit atraure l’atenció sobre la resta de productes que es troben al mateix local. La forma inusual del nostra expositor crea una certa curiositat a l’usuari. Això l’impulsarà a apropar‐se per conèixer el nostre producte. La nostra marca ha anat definint al llarg del desenvolupament d’aquest projecte la idea de simplicitat. Aquest expositor, contràriament al què un es podria pensar inicialment, segueix aquest ideal de marca degut als seus escassos canvis en les formes i les múltiples repeticions. A més, els colors escollits segueixen l’estètica anteriorment definida tant a l’envàs com a l’etiqueta. Hem definit el nostre producte com a selecte i de qualitat. No obstant, quan un producte vol crear aquesta imatge el número de productes oferts sol ser limitat i no tan extens com el que nosaltres oferim. No és comú crear un expositor de tals dimensions i amb materials tan rígids. El procés d’elaboració també és complex i en conjunt, els costos de producció serien desmesurats per un sol producte. En resum, comentar que els resultats obtinguts, tant de la maqueta final com els del treball d’anàlisi i estudis previs, són molt satisfactoris.