Projectes de Creació Artistica Aïda Rodríguez Pérez 2n 1B 2020
Índex •Procés, esbossos, llibre d’artista,
pàgina 4
• Sinopsis
pàgina 16
• Memòria tècnica
pàgina 16
• Memòria conceptual
pàgina 16
• Imatges del treball
pàgina 20
•video
pàgina 22
Procés La meva idea inicial sobre el que volia fer era un sol projecte tractant el tema de la trata de blanques la pornografia infantil y la carència de consentiment en el mon de la pornografia en general. Vaig pensar que la millor manera de enviar un missatge directe i impactant (al no poder fer una performance o un acte en directe) seria el viodeoart. La meva obra seria apropiacionisme en video, es a dir un collage de vídeos ja existents. Vaig voler fer això per intentar provar alguna cosa nova, ja que normalment faig pintures a l’oli. Vaig començar a recopilar informació i material. El que buscava eren tweets, o publicacions de testimonis o víctimes, comentaris en pagines de pornografia amb comentaris pedòfils (hi ha molts d’aquest comentaris), i vídeos de nens jugant en moments quotidians o imatges que facin referencia a la infantesa (El qual vaig dubtar afer ja que encara que anés a utilitzar imatges publiques de nens, com anuncis, pel•lícules, etc, ni em sentia còmoda utilitzant aquestes imatges en un video que en gran part parla de la pedofília encara que les utilitzes per aconseguir un efecte de xoc cap al públic, crec que hauria de pensar millor com fer aquest projecte), també volia fer una entrevista online amb un conegut que ha treballat en la pornografia, i he trobat diferents entrevistes a ex actrius porno famoses que parlen de com el director del rodatge o el guio sempre demanen el consentiment mai estigui escenificat. Vaig estar recopilant material per fer el video durant unes setmanes fins que va començar a afectar a la meva salut mental, ja que havia de treballar amb material molt sensible. També tenia un dilema, ja que la meva idea era fer un video per espantar al públic, barrejant aquests comentaris pedòfils amb vídeos (públics) de nens, però no sabia si seguir endavant per respectar la imatge de aquest nens. La quarantena no m’ajudava tampoc gaire a poder treballar aquest tema sense que m’afectes personalment. Vaig decidir deixar aquest tema o al menys tractar-lo de un l’altre manera ja que hi havia nits que no podia dormir o em costava molt posar-me a treballar ja que automàticament em sentia malament. Crec que puc deixar aquesta idea per mes endavant quan tingui mes clar com la puc executar i quan hi hagi un a millor situació. Després vaig recordar les classes de pintura on se’ns va dir als alumnes de escollir un objecte del que partir, jo vaig portar un esprai de pebre, i vaig pensar que seria bona idea recuperar aquest inici de projecte i treballar en ell per veure que sortia ja que no s’allunyava tant de la meva idea inicial. Vaig començar afer uns esbossos. El projecte va derivar en esbossos de escenes mes quotidianes que parlen de manera mes subtil
pàgina 4
(que la meva idea inicial) el consentiment en diferents aspectes i contextos. Per un altre banda vaig voler fer igualment algun video d’aporopiacionisme. Vaig pensar en algun tema interesant que nos fos la pornografia infantil i vaig decidir parlar de els menors d’edat en contextos violents en general, posant com a exemple les armes.
Com ja he dit anteriorment, vaig començar a pensar en el meu projecte pictoric a partir de un objecte, un esprai d’autodefensa. Vaig començar a pensar en el tema a fer esbossos fins que la idea va a anar evolucionant.
pàgina 5
pĂ gina 6
pĂ gina 7
Esbossos del cos femeni ja que normalment treballo amb el cos maculĂ i he volgut intentar acostumarme a la anatomia femenina.
pĂ gina 8
esbĂłs digital i algunes referencies
pĂ gina 9
pĂ gina 10
esbos amb acrilic sobre paper
pĂ gina 11
En un principi volia fer el meu treball fent pintures la oli, però vaig iniciar-ho al principi de la quarantena quan no podia anar a comprar materials de pintura i vaig quedar-me sense allò que necessitava. Per això vaig decidir fer-ho de manera digital. Encara que alguns esbossos i gran part del procés creatiu també es analògic.
pàgina 12
Fer els treballs a digital ha sigut un repte per a mi perquè no tinc gaire idea de programes amés que encara que ho hagi fet en digital per qüestions de falta de material he seguit utilitzant les mateixes tècniques que en la pintura al oli.
pàgina 13
El meu segon projecte, al tractar de un video y no poder mostrar fotografies del procés de creació, ja que no hi ha una construcció física d’aquest, el tractaré explicant d’on he tret les imatges que i vídeos que hi he posat i perquè el he posat. Un dels vídeos que mes predomina en el meu treball es “If mirrors could speak, the self imatge film” (1976). El video tracta de de la autoimatge i la imatge exterior de els alumnes de una classe i els conflictes que això provoca entre ells. Els nens es troben amb un mirall màgic que els mostra com la resta de la gent els veu en ells i els convenç de canviar las seves actituds
Altres imatges que he utilitzat formen part de un video sobre la sentencia de Brenda Sppencer “Brenda Spencer sentenced for Grover Cleveland Elementary School shooting in 1980”. Va ser un dels primers casos de tirotejos escolars, ja que e aquell moment Brenda només tenia 16 anys quan va assassinar a 2 persones i ferir a nens.
pàgina 14
Un altre video que he utilitzat han sigut diferents gravacions de Eric Harris i Dylan Klebold, els dos joves que van provocar la massacre de Columbine, es les gravacions de seguretat d’aquesta. La massacre de Columbine va succeir el dimarts, 20 d’abril de 1999, a l’institut Columbine High School a la població de Columbine, a l’àrea no incorporada del comtat de Jefferson, Colorado, Estats Units, situada prop de Denver i Littleton. Per respecte a les víctimes i a les famílies no he volgut posar cap gravació o imatge real del tiroteig n siguin visibles els morts en es presenciï la mort de cap de les víctimes. He volgut utilitzar una gravació en concret al inici del video on es veu a Dylan Klebold (un dels dos school shooters en la massacre de Columbie)cridar violentament a la càmera amenaçant imaginàriament a algú que ha fet algun mal a un hipotètic nen petit. També he utilitzat vídeos molt fàcils de trobar sobre com pares i adults en general ensenyen als seus fills o nens a disparar o utilitzar una arma i practicant la punteria amb armes de foc.
També he utilitzat vídeos de anuncis de joguines dels anys 90 i un video de un anunci de condons on surt un nen cridant. També algunes escenes de dibuixos animats.
pàgina 15
OBRA PICTORICA Sinopsis Un del meus dos projectes es un parell d’obres pictòriques en art digital que parlen sobre el consentiment en diferents contextos en situacions quotidianes.
Memoria Tecnica
Memoria conceptual
En un principi vaig iniciar la obra pictòrica amb oli sobre llenç, però com que al principi de la quarantena no es podia anar a comprar material de pintura i em vaig quedar sense, vaig decidir fer-ho a digital, ja que tinc una tauleta que gairebé mai utilitzo. Ha sigut una bona oportunitat per millorar en el art digital. He utilitzat el programa Kirita, ja que te molta variacions de “pinzells” que simulen molt bé les tècniques analògiques, que son amb les que em sento mes còmoda. Encara que normalment per el que he vist en altres artistes digitals, s’utilitzen moltes capes a la hora de fer qualsevol art digital (tots els programes de il•lustració o edició digital funcionen amb capes),jo només he
En la meva obra tracta de la falta de consentiment en situacions quotidianes. He volgut mostrar moments actuals en contextos comuns. La fotografia es un factor present, ja que es eina comú a la hora de parlar de “el no consentiment”, ja sigui per lo comú que es la filtració de fotos intimes o la falta de privacitat que pot comportar les xarxes socials, o el contacte amb desconeguts. En una obra es el telèfon el que apareix el que fa la foto a traves del mirall tenint com a resultat la imatge que he pintat, mentre que en la segona es un personatge el que mostra directament una fotografia explicita al espectador. La meva idea era fer moltes mes il•lustracions, i segurament les faré mes
pàgina 16
Memoria Tecnica
Memoria conceptual
utilitzat una ja que no he tingut la necessitat de “pintar” en capes diferents o fer les parts de la il•lustració per separat, això es degut a que encara sigui un format digital he pintat de la mateixa manera a com pintaria en format analògic, mes concretament com si fos pintura al oli.
endavant. La primera imatge es narrativa amb una interpretació oberta. Un espai fosc, amb objectes per el terra, una fotografia “selfie” feta en un mirall mostrant dos persones abraçades. Mentre que en la segona es molt mes clara, una noia a la seva habitació mostrant Encara que el format digital m’ha pogut fer al públic la foto explicita que li han enviat. perdre expressivitat en el traç de la obra he Aquesta noia te la “boca” plena de dents de pogut aconseguir el que només podria fer afilats oberta mostrant una imatge fàl•lica, treball amb formats de gran mida analògics, fent una relació directe amb el sexe oral y ja que l’art digital m’ha peres poder ser mes suggerit al públic que imagini això amb el cautelosa amb els detalls de la obra. la “boca” del personatge que els hi ensenya la foto per crear una imatge desagradable al cap dels espectadors. Una imatge dona una interpretació oberta de la seva narració mentre que l’altre suggereix a la vegada que ataca a la imaginació dels espectadors.
pàgina 17
VIDEOART
Sinopsis El meu segon projecte es un video de apropiacionsme (collage de vídeos i imatges ) que parla sobre la violència dels nens o fer na reflexió sobre aquesta.
Memoria Tecnica
Memoria conceptual
Per a fer el video he utilitzat el programa adobe premiere, encara que no l’havia utilitzat mai. Amb una recopilació de vídeos dels que ja he parlat anteriorment he fet talls molt curts, gairebé sempre de menys de 1 segon. He contraposat imatges, posant-les unes de les altres i també he editat la saturació d’algunes per crear un efecte violent a la vista. També he cambial les velocitats dels vídeos i he modificat la cançó per ferla mes curta i afegint-li sons.
En aquest projecte he volgut parlar de la violència entre nens. Sempre m’ha interessat d’on venen les actituds violentes entre nens i la empatia que senten i com es comporten al estar constantment aprenent del mon exterior i interioritzant comportaments i pensaments. Sempre he volgut estudiar criminologia, sociologia o belles arts, per això he pensat qe seria interesant fer aquest videoart sobre la violència entre nens, el seu comportament y la seva empatia. He posat com a exemple a school shooters en el video, però realment podia ser qualsevol altre cas de violència entre nens. Ja que em sembla molt interesant trobar noticies com “In 46 weeks this year, there have been 45 school shootings”.
pàgina 18
Memoria conceptual També faig una reflexió de com intentem “protegir” els nens de males influencies, i que son aquestes males influencies exactament. O sobre com els nens es veuen a si mateixos i com relacionen amb el seu ambient i com socialitzen amb altres nens, i com es poden crear situacions de conflicte entre ells. M’agrada treballar aquest tema perquè segueixen havent-hi moltes incògnites sobre el tema. Encara hi ha un tema de discussió científica sobre els conflictes entre nens o que pot influencies a un nen per comportar-se de segons quina manera.
pàgina 19
Codependencia
pĂ gina 20
Foto no solicitada (aquesta obra no esta acabada)
pĂ gina 21
Tant el video com lesilustracions en mes bona qualitat estan penjants juntament amb aqest dossier.
pĂ gina 22