ELS MEUS IAIOS 11ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC curs 2016-2017
ll
vu s Vo
os
i ia
SUMARI - Editorial .............................................................. 01 - Relat escriptor .................................................... 02 - Galeria fotogràfica ..............................................04 - Els treballs de les xiquetes i xiquets ................... 13 - Agraïments ......................................................... 33
11ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC Curs 2016-2017 Text:
Associació AGUAFA Associació de Guadassuar d’Amics i Familiars de persones amb Alzheimer c/ Ermita 70, Guadassuar Tel 96 257 07 96 info@aguafa.org www.aguafa.org
Edició: Editorial La Rosella Any edició: juny 2017 Queda prohibida, excepte excepció prevista en la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva d’un delicte contra la propietat intel·lectual (arts. 270 i ss. del Codi Penal).
PRÒLEG Ací us presente el treball artístic i literari de persones que tenen entre 6 i 12 anys. En cada relat o dibuix es mostra la relació, l’afecte, la quotidianitat, la festa... d’estes persones amb els seus iaios. En definitiva ens parlen de vida, però també apareix sovint la mort. La mort dels seus iaios la tracten amb normalitat en els seus escrits, i sempre va unida a l’estima. En els dibuixos els veiem convertits en àngels, o vivint al cel en companyia de núvols i ocells. I és que, fins que no arriben a l’adolescència, els xiquets no entenen la mort igual que els adults. Som els adults els qui intentem apartar-los de tot allò relacionant amb les malalties, els hospitals, el dolor... la mort. En lloc d’incorporar de manera natural la seua existència a la vida quotidiana, la mort s’ha convertit en un tabú més d’esta societat. A partir dels 3 anys és una bona edat per a introduir este tema tant en el currículum escolar com en casa, per a fer-lo comprensible sense recórrer a la por, per ajudar a créixer el xiquet de manera integral amb la consciència de l’alegria de viure i amb els sentiments d’estima i respecte als éssers amb què conviu, a la terra que habita. La vida ha de complir el seu cicle de naixement i mort amb totes les seues etapes, i el que hem de fer és educar perquè cadascuna de les etapes les visquem de la millor manera possible i en harmonia. Maria Olmos i Camarasa Presidenta d’Aguafa,
EL COLOR PRIMIGENI Alba Fluixà Pelufo (escriptora i artista plàstica) Recordar és anar a la recerca del color primigeni.
2
Marta alça el cap una vegada més, observant-se el rostre reflectit a l’espill que té al davant. Des de fa uns mesos pinta quasi sense descans, retratant-se una i altra vegada amb una insistència ferotge. Ho fa sense pensar, deixantse guiar per l’instint. Quan es cansa del seu reflex, es dedica a pintar de memòria les cares de totes aquelles persones que han passat per la seua vida que, als seus 67 anys, en són ja un bon grapat. Tot i la varietat de trets, edats i procedències de les fonts d’inspiració, a mesura que passa el temps, li dóna la sensació que ulls, boques, nassos i orelles cobren vida pròpia i van saltant de cara en cara, conformant personatges nous i desconeguts. Però, entre els traços de colors exaltats, troba sempre la mateixa mirada perduda i desconcertada que li retorna l’espill quan s’autoretrata. Es tracta d’un gest indefinible, entre trist i decidit, impregnat al mateix temps per un vel de saviesa que dura només uns segons, els necessaris per a recordar que no hi ha temps a perdre. Llavors, es concentra en la paleta i redobla la velocitat dels pinzells, que creen sense descans colors als quals no sap posar ja nom, tot evitant mirar la carta que reposa des de fa uns mesos sobre la taula de l’estudi i que s’ha negat a guardar. No obstant això, no vol perdre de vista els fulls, doblats i llegits ja en incomptables ocasions, que li testimonien la pròxima caducitat dels records.
Just quan està a punt de dibuixar el contorn de la galta amb un intens blau ultramar, escolta com s’obri la porta i la veu de la neboda Anna cridant-la s’escampa per tota la casa. Havia oblidat que vindria i havia oblidat també que li portaria el dinar. De fet, ni tan sols recordava que encara no havia dinat. Quan la jove la troba, li lleva suaument els pinzells de les mans i l’abraça, ignorant les taques que la cobreixen quasi per complet. Dinen juntes a la cuina mentre trenen una conversa farcida d’anècdotes i records dels que Anna pren nota curosament a una llibreta. Ha decidit recollir totes les vivències de sa tia en un llibre del que parla sempre amb entusiasme. Marta somriu, contagiada per l’energia juvenil de la neboda. En acabar de dinar, li pren la mà i la condueix de nou a l’estudi, la fa seure junt a la finestra i observa com la llum d’aquell lloc li fa encara més intens el blau turquesa dels ulls. Sense dir res, disposa un llenç en blanc al cavallet i comença a pintar-la. Potser d’ací poc no recorde el seu nom, però mentre puga trobar l’amor i el color a dintre seu, seguirà pintant.
Alba Fluixà (Alzira, 1988) és artista plàstica, gestora cultural i poeta. L’any 2013 va publicar el poemari En el camí de l’alba (Editorial Germania). Ha participat en diverses antologies i els seus relats han aparegut en múltiples publicacions i mitjans de comunicació.
3
GALERIA FOTOGRÀFICA
AGUAFA PARTICIPA EN LA XXXII TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ CELEBRADA A GUADASSUAR Les persones que formem part d’AGUAFA estem molt contentes d’haver participat en esta edició de La Trobada de les Escoles en Valencià que s’ha celebrat a Guadassuar. Feia goig vore la Gran Via plena de gent, gran i menuda, de paradetes, de música... en un acte cultural i festiu. AGUAFA també va muntar la seua paradeta on els xiquets i xiquetes van realitzar el taller “Confecciona el teu joc de memòria”, taller que, per a la seua creació, va comptar amb la participació dels usuaris d’AGUAFA, autors dels dibuixos del joc i de voluntàries que cosiren els saquets. Entre la gent que passava per la nostra paradeta es va confeccionar el mural “El jardí dels records”, format per flors on cada pètal contenia una frase, un record... d’allò que no volem oblidar mai; al final aconseguírem un jardí molt bonic.
5
6
7
8
Un dels nostres objectius a l’hora de treballar amb les persones que vénen al centre és aconseguir que continuen sentint-se protagonistes de les seues vides. Això que sembla tan senzill per a la majoria no ho és per a qui necessita ajuda per a realitzar activitats de la vida diària, per a qui la seua vida social s’ha reduït a extrems de soledat, per a qui ha perdut els contorns de la realitat, per a qui la memòria li juga males passades... Per a aconseguir eixe objectiu les falles donen molt de joc. Començant des de la idea inicial de creació de la falla fins al moment de la cremà, les persones participen en cada part del procés. Elles construïxen la falla amb la col·laboració de treballadores i voluntàries i van veient pas a pas com va prenent forma. També creix la il·lusió de ser autores d’un monument faller que cada any supera l’anterior. Tot este procés de creació que acaba amb festa comporta una gran varietat de relacions: primer la relació entre les companyes mentre es confecciona la falla, amb les treballadores del centre i amb les voluntàries que vénen una vesprada a la setmana a “tirar-los una maneta”, amb Enrique i Vicent amb qui assagen les cançons falleres per a fer ambient durant la setmana fallera i, finalment, el dia de la plantà-cremà, el dia de la festa on per fi s’exposa la faena feta i mostren amb orgull la seua falla als familiars i veïns, a les autoritats, a la comissió fallera de Guadassuar, als membres de la junta d’AGUAFA. Eixe dia les persones dels centre són les protagonistes, les artistes falleres que esperen amb emoció la visita de tota la gent perquè gaudisquen amb elles de la seua obra artística.
GALERIA FOTOGRÀFICA
LA FESTA DE LES FALLES A AGUAFA
10
11
12
Els treballs de les xiquetes i xiquets 11ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC curs 2016-2017 Guadassuar
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
14
Àngela Oliver Tortajada 1er A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
15
Maria Moya Roselló 1er B de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
16
Enea Pérez Mogort 2n A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
17
Empar Vanaclocha Oliver 2n B de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017 EL MEU IAIO PEPE El meu iaio Pepe era molt tranquil i també molt bo. Ens volia molt als meus germans i a mi. El meu iaio Pepe feia 1’70 d’alt, tenia el cabell negre, els ulls grans i blaus. Li agradava molt portar-nos llepolies a la caseta a l’estiu. També li agradava moltíssim la música de Guadassuar. A les nits s’assentava a la porta del carrer per a sentir la frescoreta de la nit d’estiu. A vegades jugàvem a l’amagatall. Venia tots els dies quan estiuejàvem a la caseta, ens portava la berena i després de fumar-se un cigarret baix de la morera se n’anava al campet a llaurar les tomaques, els cogombres i les albergínies.
18
Moltes vegades, després de sopar, ens n’anàvem on està la piscina i ens contava històries d’Amèrica, del seu treball, dels dinars i sopars amb els amics espanyols i també italians, però sobretot parlava molt del seu Cadillac. Ens feia riure molt. Nosaltres volíem molt el meu iaio, però tenia un defecte que no ens agradava gens i li renegàvem moltíssim: fumava com un carreter, per això tenia els dits grocs, i no ens feia cas. Era molt cabut. Portava sempre moltes ferramentes al cotxe per arreglar-ho tot, ens deixava tocar-les a Arnau i a mi, per això mon pare sempre s’enfadava. El meu iaio Pepe fa dos anys i mig que va morir i ens recordem d’ell tots els dies. El volíem molt, molt, moltíssim. Ferran Ribera Roselló 3r A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS SUPER IAIOS Jo sóc Laura, una xiqueta normal, ulleres, pèl rull, etc. Però tinc una cosa especial: els meus iaios. -Per què?Direu. Perquè són els millors del món. Cuinen superbé i a carnestoltes ens disfressem. La meua iaia s’ha trencat un braç, però això no la para. Ella no para: fent el dinar, fent els llits, no para. Però el que més m’agrada és que em conten històries de la guerra, de quan ells eren menuts, etc. I el meu iaio és pilot d’avió. Hui el meu iaio ens ha dut de vacances amb avió! Ens ha convidat ell: -Hala, iaio! Gràcies! -De res. És poc. -On anem? -A Disneyland París! -A Disneyland París? Guau! -Que bé, no? Ens ha convidat a Disneyland París, Laura! Jo no hi havia anat mai. I em vaig posar a pensar: què faré allí? L’avió farà por?, etc. I me’n vaig anar a casa de la meua millor amiga, Carola. -Saps què, Carola? -Què, Laura? -La setmana que ve me’n vaig a Disneyland París! -Hala! I tu saps francès? -Un poc. Mira: Olalà vol dir que bonic; Merci vol dir gràcies; Aló vol dir hola; Mecie vol dir senyor; i bod ka vol dir adéu. -Però això no és prou! -Ah, no? -No. -Bé. Adéu. -Adéu.
Vaig a casa dels meus iaios a dinar. -Iaia, què hi ha per a dinar? -Res. Fes la maleta, te’n vas hui a Disnesland París. -Què? -Fes la maleta! Me’n vaig anar a casa i vaig fer la meua maleta. Vam anar a l’aeroport de València i vam pujar a l’avió. Vam prendre el vol. Estàvem molt alts, dalt dels núvols. Vam aterrar. Vam anar amb taxi al Magic Circus. Vam anar amb tren a Disneyland i vam vore tots els personatges Disney. Ja era hora de tornar a casa. Vam agafar l’avió del iaio i vam anar a casa de la iaia. Teníem macarrons per a dinar, el meu dinar preferit! -Mmm! Que bons, iaia! -Gràcies. Emm.. T’agraden els animals? -Estan fets d’animal? -No! T’agraden els gatets? -Sí! Mira, és Chispas! -Que bonic! Per això són els millors iaios del món! Et vull iaio! Et vull iaia!
Andrea Ferrer Barberà 3r B de primària CEIP Balmes
19
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
QUAN ELS MEUS IAIOS EREN MENUTS…
20
El meu iaio Eliseo té 83 anys i la meua iaia Vicenta en té 80. Quan ells eren menuts no era obligatori anar a l’escola com ara, quasi tots els xiquets feien fugina. Les xiquetes es quedaven a jugar al carrer a les boletes, a la trompa... Als 14 anys ja havien acabat d’anar a l’escola. En moltes cases del poble tenien un parell de vaques, ovelles, conills, gallines i un porc. Ho criaven tot per a poder menjar, i així tenien carn de les gallines i dels conills, ous de les gallines i llet de les vaques. El porc el criaven per a fer llonganisses, botifarres i pernil. Però en moltes cases no tenien porc perquè eren pobres. El meu iaio Eliseo, son pare i el pare de la meua mestra anaven matant porcs per les cases més riques, perquè ells venien de família de carnissers i entenien d’això. La meua iaia anava al magatzem de la taronja abans de complir els 14 anys, perquè aleshores no tenien cooperativa a Guadassuar i totes les dones treballaven en magatzems de taronja. Els xiquets d’eixa edat anaven a collir taronja, a netejar els estables i segar herba, perquè les vaques pogueren menjar i fer molta llet. De la llet que sobrava feien formatge. En totes les cases del poble pastaven el pa i el portaven a coure al forn. Quan feien arròs al forn o volien torrar una carabassa, també ho portaven al forn.
Quan arribava la Pasqua, tots els xiquets anaven a menjar-se la mona al riu Sec. I quan tornaven a casa de vesprada, tots acudien al Ravalet i allí les xiquetes cantaven La Tarara i botaven a la corda. Hi havia un home que li deien Juan que portava coses per a vendre en un carro. Anava cridant: -Arre Morena! I així tots sabien que havia arribat Juan i la seua haca Morena. Hi havia un altre home que també portava carro i haca i venia verdures. Anava cridant: -Queraillies, cébies, pemintons, i tomaques, xiquies! També hi havia un pregoner que feia bando pel poble. Hi havia un sereno i, com que la gent no tenia rellotges ni despertadors, avisaven el sereno a l’hora que volien que els despertara. Anava pel poble dient l’hora i despertant el que li ho demanava. Abans no hi havia les comoditats que tenim ara. Mar Rosell Pastor 4t A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS IAIOS. UN PASSEIG DE NUVIS Una vegada els meus iaios anaven passejant pel passeig. Sí, pel passeig de Cullera, per on passegen tots vora mar! Bé, doncs els meus iaios anaven passejant tranquil.lament i va ocórrer una cosa divertida, però també perillosa. I es que anaven els dos agafats de la mà i xarrant, com totes les parelles de nuvis. De sobte el meu iaio va notar que la meua iaia ja no estava al seu costat. -Què ha passat?-Va pensar. Per molt que digueu no ho endevinareu mai. Tranquils, que ara vos ho explique. Resulta que anava un xic en una bicicleta tan, tan fort que va posar la roda entre les cames de la meua iaia, la va enganxar al manillar i se la va emportar uns metres fins que van caure els dos a terra. El meu iaio no s’ho podia creure i jo tampoc quan m’ho contaren.
21
Sé que ho he contat ja tot, però no vos he dit que els meus iaios festejaren molt joves, als 14 anys.
Aquesta és una història divertida, però m’han Aquesta és una de les 1.000 històries que m’han contat altres anècdotes també interessants que contat. Ells conten moltes històries els dissabtes ensenyen que abans podien viure sense tecnologies, perquè anem de paella a sa casa. M’agrada molt per exemple quan no hi havia tele o joguets. També anar a visitar-los perquè sempre tenen alguna cosa m’han dit alguna anècdota de la pantanada. Seguiré contant-les l’any que bé. bona, com alguna sorpresa. Asier Andrés Pastor 4t B de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS IAIOS Els iaios són com els bebés: s’han de cuidar, alimentar i tractar bé. Gràcies a AGUAFA, els iaios amb malalties els cuiden i somriuen. Els meus iaios no van a AGUAFA però per si necessiten anar allí m’alegre que hi haja un AGUAFA a Guadassuar. Els meus iaios els vull molt i sempre que vaig a visitar-los els done un bes i una abraçada molt forta.
22
La meua iaia Mari fa uns pastissos superbons, els millors que he provat. El meu iaio Pastor era obrer, però ja s’ha jubilat. La sort que tinc és que cada vegada que necessitem fer reformes a casa ell ens ajuda. Els vull molt.
Lucia Amargós Pastor 4t C de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
COM L’ARENA DEL MAR Cada arruga més savis els fa per l’experiència que dóna la vida. Et conten històries des de ben xicotets de pirates, castells, princesetes i principets. De vegades la seua memòria se’n va com l’arena del mar, però hem d’ajudar-los a recordar perquè feliços puguen estar i un somriure mostrar. Nosaltres estar allí per a quan faça falta ajudar. M’agrada el teu tacte arrugat, sé que els meus besets t’han agradat. La meua alegria et vaig a regalar perquè jo sempre et vaig a adorar.
23
El meu amor vaig a compartir amb tu, sé que jo faré el camí que tu has recorregut. El temps passa de pressa, algun dia iaia jo seré també i una mà amiga jo agafaré.
Claudia Ribes Ibiza 5é A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS IAIOS Quan jo anava a l’escola I era xicotet El meu iaio m’arreplegava I em portava un regalet. Ell sempre portava Una bossa màgica On dins podia trobar Mil i una històries per contar. Eren contes de pirates Que parlaven de la mar També hi havia històries de monstres I de princeses que volien escapar. 24
Les històries eren màgiques I per a mi molt especials Perquè el meu iaio quan les contava A mi em feien somiar.
Pol Esteve Cléries 5é B de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS SUPERIAIOS La meua iaia Xelo És la millor del món. Ella ho faria tot per nosaltres I jo per ella també ho faria tot. El meu iaio Joaquim Va tots els dimecres al trinquet. Em conta totes les partides I coneix tota la gent. La meua iaia Joaqui És la millor cuinera del món. Jo li dic que vaja a “masterxef” Però ella es nega del tot. El meu iaio Salvador És el millor per a treballar. Dóna-li el que se’t trenque I ell t’ho podrà arreglar.
25
Els quatre iaios que tinc Són els quatre de categoria, I si ells no estigueren Ningú de la família existiria.
Maria Martínez Roselló 6é A de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
26
Denís Amargós Luzón 6é B de primària CEIP Balmes
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
27
Maria Rosell Jornet 1er de primària Sant Francesc
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
28
Neus García Ginestar 2n de primària Sant Francesc
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
LES CARRETERES DE LA VIDA Un dia molt plujós de Gener, després d’haver passejat per la Fira i haver comprat xurros. En arribar a casa els meus iaios es van posar a fer xocolate, jo i el meu germanet, ens assentàrem en la taula i ens arrimàrem al braseret.
saven, quan van organitzar la boda del meus pares, quan vam nàixer nosaltres i com de bé s’ho passen ara Tots junts menjàrem aquells xurros amb xocolate cuidant-nos quan dels iaios, que sempre, sempre, estaven més bons els nostres pares que els de la mare, per molt que ella ens diguera estan treballant. que ho feia igual. -Encara que paDesprés de menjar-nos el xocolate i els xurros, no reguen simples vaig poder evitar mirar els meus iaios i comparar històries, és la hisamb la cara del meu germanet. Ell no tenia ninguna tòria de la nostra d’aquelles línies que creuaven les seues cares. vida i això vol dir que han passat -Iaia, per què Lluís no té les ratlles de la cara com molts anys. vosaltres? -Saps què iaia? M’agrada que tingues tantes Els meus iaios es van posar a riure. arrugues, són com carreteres que vos han portat a nosaltres. -Maria, les ratlles com tu dius són arrugues i ixen a les persones majors. Lluís encara és molt xicotet. Els meus iaios es van posar a riure i ens van abraçar -Jo he vist que la mare es posa crema per la nit! I i besar. Gràcies iaios per tot el que feu!! crec que les esborra perquè no en té moltes. -No, carinyet, arriba una edat que encara que et poses moltes cremes no se’n van les arrugues. Però no et preocupes, són bon senyal, signifiquen que hem viscut moltes coses. Maria Briz Navarro 3r de primària Començaren a contar-me histories de quan eren Sant Francesc jovenets, quan es conegueren, com de bé s’ho pas-
29
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS IAIOS
30
Guarde un record Hola, em dic Flora, tinc nou anys i vaig a 4t de primària. molt entranyable Vaig a parlar dels meus iaios: sols n’he conegut quan era molt metres, perquè el meu iaio patern ens va deixar quatre nuda i encara no anys abans que jo nasquera. sabia llegir, com la meua iaia m’entreSi he de parlar d’ells diria que són molt divertits i tenia jugant amb sempre estan alegres, per això m’agrada molt estar mi al “tres en ratamb ells. Que tinguen molts anys no significa que lla”, i mai ho sabré no tinguen ganes de passar-s’ho bé. segur però crec que Sempre que anem a sa casa el meu iaio em pregunta la majoria de les vegades es deixava perdre a propòsit. si volem anar al parc la meua germaneta i jo i, evidentment, sempre li contestem que sí. Amb el meu iaio jugàvem i encara ho fem al “pilla pilla”, perquè malgrat els seus seixanta i llargs anys, Són molt carinyosos amb mi, per això desitge estar encara es manté molt lleuger. amb ells el major temps possible. Quan estem la meua germaneta i jo juntes armem En estiu solem anar perquè tenen una casa molt molt de rebombori i aleshores l’alternativa és eixir fresqueta, d’eixes grans amb el sostre molt alt. al carrer i alliberar allí totes les energies. També tenen un corral amb un jardinet i allí fem jocs d’aigua i així a banda de refrescar-nos, reguem M’agrada que em conten anècdotes de la seua les plantes. També ens agrada molt ballar, i ho fem joventut. Trobe interessants les coses que els passaven cada vegada que és l’aniversari o el sant d’algú de en aquella època i que avui en dia ja no podrien nosaltres, però també ballem sense necessitat de ocórrer perquè els temps i les persones han canviat. celebrar cap esdeveniment. Sovint pregunte per ells i puc dir que ocupen un Sempre sóc benvinguda en la seua casa, i això ho lloc fonamental en els poquets anys de vida que note sense que m’ho diguen. porte viscuts. Quan estic malalta, els meus pares sempre confien que em poden portar allí, no se com s’ho apanyen per estar sempre disponibles… crec que allí em pose bona.
Erika Camarasa Baixauli 6é B de primària Sant Francesc
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
ELS MEUS IAIO
Consells del iaio. El meu iaio em diu: Ara que encara eres jove has de gaudir del que pugues perquè quan arribes a vell ja no faràs tot el que vulgues. Si a tot dius que sí no tindràs complicació, pels néts no hi ha ningú més bo que el iaio consentidor. Els seus consells són una llum en el camí, com el resplendor del sol que ix cada matí.
31
Bernat Barberà Osca 5é de primària Sant Francesc
11ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC
2016- 2017
POEMA PER ALS IAIOS Sé que dormia de dia I que plorava a la nit fins complir els tres mesos, perquè els iaios m`ho han dit. Sé que escampava els joguets i pintava caragols. i quan estava amb els iaios era tot un marejol. -Iaio, conta’m una història!! -Iaia, posa’m el berenar!! Sé que em volen amb deliri I mai res m’han de negar. De nit i de dia els meus iaios són la meua alegria.
32
Sé que el que més els alegra és que els vaja a visitar, que dorma en sa casa un dia per a tindre’m al seu costat Sé que sóc com una perla, el seu tresor més preuat. Ells m’ho diuen a tothora: ets el rei del veïnat.
Tinc dos iaios, dues iaies. Sé que sóc afortunat Perquè, junts, sumen huit braços On poder-me recolzar
Paula Collado Rodríguez 6é de primària Sant Francesc
AGRAÏMENTS A la població escolar de Guadassuar que ha participat amb el seu esforç i treball. Al C.E.I.P BALMES i al col·legi SANT FRANCESC. Gràcies als seus directors i als corresponents claustres de mestres. I a totes les xiquetes i xiquets que han passat pel centre a deixar-nos les seues cançons, els seus dibuixos... i, sobretot, els seues somriures. A l’Ajuntament de Guadassuar, per la dotació de premis. Enguany, en la secció literària, agraïm la col·laboració d’Alba Fluixà, escriptora i artista plàstica de la veïna ciutat d’Alzira, que ens ha obsequiat amb el relat El color primigeni. I,finalment, a totes les iaies i iaios, per la dedicació als seus néts, per la seua disponibilitat generosa i plena d’afecte. Gràcies a tota la gent que s’implica en l’Associació, gràcies pel seu suport desinteressat.
COL.LABOREN