ELS MEUS IAIOS 13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC Curs 2018 - 2019
SUMARI - Editorial ............................................. 01 - Relat escriptor ..................................... 02 -Relacions intergeneracionals ..................... 04 - Els treballs de les xiquetes i els xiquets ....... 09 - Agraïments .......................................... 33
13ª ediciò CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC El meus iaios Curs 2018 - 2018 Text:
Associació AGUAFA Associació de Guadassuar d’Amics i Familiars de persones amb Alzheimer c/ Ermita, 70 - GUADASSUAR Tel. 962 570 796 info@aguafa.org www.aguafa.org
Any edició: maig 2019 ISBN: 978-84-946874-9-5 Queda prohibida, llevat d’excepció prevista a la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva d’un delicte contra la propietat intel·lectual (art. 270 i seg. Del Codi Penal).
EDITORIAL En plena primavera arriba la publicació de Els meus iaios, el llibret on es plasma la visió que tenen les xiquetes i els xiquets dels seus iaios, expressada a través de dibuixos, poemes, relats i còmics. Segons ells, amb els iaios tot és una festa, perquè són consentidors, els omplin de regals, besos i abraçades, per no parlar dels menjars tan bons que els preparen, o les històries que els conten d’altres temps. I si mirem els dibuixos, amb els iaios tot és amor. És evident que les relacions entre iaios i nets són relacions de complicitat amb un encant especial, i en la majoria dels casos es complix la dita que conta un dels xiquets participants en el concurs: “Els pares són per a educar i els iaios per a malcriar”. Malcriar en el bon sentit de la paraula, és a dir, deixar-los fer allò que els pares, per falta de temps normalment, no els deixen: jugar sense horari, embrutar-se, transegredir alguna norma... A canvi, els iaios reben una gran dosi d’afecte dels seus nets. Es produïx una simbiosi molt positiva, ja que impulsa a tots cap una millor qualitat de vida.
1 Si tant estimen els nets els sues iaios també és perquè aprenen moltes coses al seu costat. Els iaios també han d’aprofitar la proximitat de la gent menuda per a aprendre a vore el món, de vegades, des d’una perspectiva més curiosa, divertida, innocent... i així deixar que, de tant en tant, siguen els nets els que es convertisquen en mestres dels iaios.
Maria Olmos i Camarasa Presidenta d’ Aguafa
MERCEDES LA PERLA Mercedes, a qui al poble coneixien com la Perla, acabava de superar la cinquantena. Era una dona menuda, de cabells bruns, ulls negres i expressius. Estava acostumada, des de ben menuda, a l’esforç, al treball. Era valenta i patidora, patia pel marit, pels fills, pels nets, pels germans. Era la primera sempre a l’hora de tindre cura d’un malalt. Vivia en un carrer de nova creació a l’eixample del poble. Les finques que hi havia a una banda i l’altra del carrer eren de la mateixa altura, tenien dissenys quasi idèntics i estaven construïts amb els mateixos materials.
2
Vivia sola amb el seu marit, un jornaler del camp d’origen manxec, alt i fort com un Goliat. Els fills eren ja casats. Des de la finestra de la cuina, Mercedes la Perla tenia una panoràmica trista sobre un barranc on acabaven els plàstics i els papers que la gent llançava sense pensar. Un matí agafà la bossa i el moneder i va eixir a fer la compra. Sense adonar-se’n, va perdre, com aquell que perd les claus o el mòbil, el camí de tornada a casa. De colp es va descobrir immersa en un laberint de carrers i places que no reconeixia. Buscà algun edifici que li servira com a punt de referència, però no en va trobar cap. Buscà en el rostre de la gent que passava un conegut que l’ajudara a recordar. No en trobà cap. S’aturà en una plaça, s’assegué en un banc. Nerviosa, tancà els ulls, respirà profundament. La por, el desconcert, l’ansietat, el desànim li anaven creixent a gran velocitat com un tumor maligne.
S’alçà i continuà caminant pel laberint fins que va entrar en el nucli vell del poble, on va nàixer i es va criar. Aleshores sentí com si haguera recuperat el cabdell d’Ariadna. Recorregué carrers i travesses, la gent la saludava, els seus rostres li eren familiars, encara que no recordava els seus noms. —Bon dia, Mercedes. —Bon dia. De sobte, sense saber per què, es va parar davant d’una casa. Guaità a través dels vidres de la porta. Dins, una dona feia punt de ganxo asseguda en una cadira baixa de seient de boga. En creuar-se les seues mirades, es va alçar i li va obrir la porta, tot convidant-la a entrar. —Teta, teta —i es posà a plorar com un infant— que m’he perdut i no sé tornar a casa. 1. 2. 3. Manel Alonso i Català (Puçol, 1962). És autor de diversos poemaris, novel·les, reculls de contes i dietaris, entre els quals destaquen el llibre de poesia Correspondència de guerra (Editorial Aguaclara, 2009), Premi Paco Mollà de Poesia, la novel·la Entre les urpes del gat (Editorial 3i4, 2018), el recull de contes Els somriures de la pena (Onada edicions, 2011) i el dietari Les petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. També ha publicat llibres de narrativa infantil, entre els quals destaquen Caram, quina aventura! i Conta’m un conte, amb els quals va obtindre el Premi Samaruc al Millor Llibre Infantil que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians en les edicions del 2002 i del 2009.
3
Relacions intergeneracionals
Dia de
ENS AGRADEN LES VISITES
4
Ens produïx molta satisfacció vore com cada any són més les visites que tenim al centre. Des dels més menuts de Patufets fins a les festeres de l’Assumpció i els festers de sant Roc passant pels grups dels col.legis de Guadassuar, els de l’institut, els del grup de teatre infantil, els de la parròquia... Tots han passat per AGUAFA a aportar moments d’alegria, de música, de rialles, a les persones del centre. Moments compartits que fan que el dia prenga un altre color, que les ganes de viure reviscolen i que la falta de memòria deixe de ser important. Ens agrada pensar que estes visites són el fruit d’anys de col.laboració amb les escoles a través del concurs escolar Els meus iaios, dels vincles que a poc a poc creem amb l’institut, de les campanyes de sensibilització sobre l’Alzheimer en la societat del nostre poble i de l’interés que sempre hem tingut d’incorporar l’associació a la vida quotidiana de la nostra comunitat. Potser hem aconseguit que la gent de Guadassuar considere AGUAFA patrimoni de tots, i que per tant té les portes obertes per a totes les persones que vulguen millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
um s s A s e r e t Fes
l’Alzheimer
ga n a r Xa
ó
mpci
oc R t an S s r Fes te
s r e t s Fe
5
Halloween Suzuki
6
NADAL
Institut
7
8
Balmes
NADAL
Sant Francesc
L
9
Patufets
Els treballs de les xiquetes i els xiquets 13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC Curs 2018 - 2019
Guadassuar
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
12
Jaume Serrano Galán 1r A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
13
Erika Chirivella Olcina 1r B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
14
Laura Zacheo Melero 2n A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
15
Carles Beltrán Torres 2n B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
AXÍ ÉS LA MEUA IAIA!
16
La meua iaia és molt amorosa, tranquil.la i li diuen Guardia. Viu a Algèria l’encanta vindre a Espanya a vore mon pare, i per descomptat a mi. Ara té 83 anys i no ix molt de casa, però encara li agrada anar de viatge i veure llocs nous. La casa que té és grandíssima i caben tantíssimes persones que podríem fer allí un casament. La meua iaia és molt guapa, té els cabells de color castany i és agraïda, amorosa i tranquil.la.
Amira Kebir Moya 3r A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
EL RETRAT DEL MEU IAIO El meua iaio és major, porta ulleres, té poquet de monyo i el té de color blanc. És alt i fort. Sempre està fent coses. Encara que està jubilat va al camp, perquè li agrada molt i és una distracció. Abans treballava en la Ford, però ara està més amb nosaltres. M’ajuda en tot. És molt simpàtic i té molta paciència. M’explica els deures i de vegades llegim junts. Vaig amb ell a molts llocs, i em conta coses d’abans. I també... em fa unes truites superbones!
17
Nerea Alonso Colomer 3r B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
QUÈ FEIEN ELS MEUS IAIOS QUAN EREN XICOTETS?
18
Quan parle amb els meus iaios m’adone de com de diferent era la seua època en comparació a la meua. El que més em crida l’atenció són les anècdotes que em conten de quan anaven a l’escola. El que per a mi és tan simple com tindre una motxilla, que alguns la canvien tots els cursos, el meu iaio va haver d’acabar els estudis amb una sola. Eixa li la va comprar son pare de casa “El Corretger”, i no era més que una bossa de cuir amb dues tires de corretja per a penjar-se-la a l’esquena. Quan una de les corretges es va trencar va tallar l’altra i duia la bossa a mà (i sort que al meu iaio li’n van comprar una, que la meua iaia duia els llibres a les mans!). Em conten també que abans les famílies eren més pobres que ara. Hui en dia tots portem un entrepà en la motxilla, però la meua iaia diu que no tenien prou menjar per dur-ne un i en l’escola els donaven llet en pols de matí perquè no es desnutriren. Anaven a l’escola de dilluns a dissabte! Mare meua, això sí que m’ha impactat! Els seus jocs també eren ben distints als d’ara. Res de videojocs, ni tabletes, ni mòbils,... Quan la meua iaia veu els “Hoverboards” riu i em conta: -Quan jo era xicoteta, mon pare no em volia comprar una bicicleta, aleshores quan les meues amigues eixien a jugar amb les bicicletes jo habia d’anar corrents darrere d’elles... Menudes acalorades agafava! Però igual m’ho passava bé i era feliç! Totes aquestes anècdotes em fan pensar que la societat ha canviat molt, hui és tot molt més fàcil que abans, tenim de tot i no sabem apreciar-ho. Més que viure, el que feien era sobreviure! Teresa Colomina Company 4t A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019 ELS MEUS IAIOS Hola a tots! L’altre dia, com moltes vegades, vaig anar a casa de la meua iaia Lola. Com que sóc molt curiós, li vaig fer unes preguntes de com havia sigut la seua infantesa.Començà per contar-me que sa mare li deia Lola, però realment el seu nom és Dolors. Després em va contar que ella jugava a les boletes, a la corda i al sambori. Com que no hi havia molts cotxes jugaven molt al carrer. Al meu germà i a mi també ens agrada molt. La iaia Lola viu en un carrer sense eixida. Quan anem allí en estiu passem moltes hores jugant amb els nets de les seues veïnes. Quan la meua iaia Lola tenia la meua edat, per Pasqua anaven a passar el dia a la Garrofera i a la Trilladora, no com ara, que en Pasqua anem més lluny: Benidorm, Salou... La gent d’aquella època no tenia tants mitjans.Al meua germà li han fet la revisió per a passar a primer de primària i l’han vacunat. La meua iaia li contava que això està molt bé, perquè el meu iaio Juan de xicotet va passar la meningitis i com que en aquells temps no vacunaven tots els xiquets ell va estar molt malalt. Com que tinc una altra iaia i vaig anar amb ella a passar el cap de setmana a Cullera, vaig continuar amb la meua curiositat. Ella és un poc més jove que la meua iaia Lola. La iaia Pilar es va criar en una casa que està al carrer major, molt a prop de l’ajuntament, cosa que no sabia perquè jo no he conegut els meus besavis. Ella diu que li agradava viure al centre del poble. Quan es va casar se’n va anar a viure a un altre carrer, a prop d’aquesta casa. També m’ha contat que ella anava a Bronchales a passar l’estiu. Allí l’aigua estava molt gelada i a la nit feia més frescoreta. El meu iaio Castanyo ja no viu, fa cinc anys que va morir, però me’n recorde molt d’ell. Realment el seu nom no és Castanyo, sinó Salvador, però la gent que el coneixia el cridava com a Castanyo. Molts amics del meu iaio quan em veuen pel carrer em diuen: On vas, Castanyet? Amb aquestes paraules he volgut reflexionar sobre els costums i els mots que tenen els meus avis.
19
Marc Pous Roig 4t B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
EL MEU IAIO El meu iaio és la canya És el millor d’”Ucrània”, En el parc berenàvem I pel tobogan ens tiràvem.
20
Pel camí a casa cantàvem, Botàvem i somiàvem. Agafàvem pedres xicotetes I amunt les tiràvem. Tots els dies A l’escola em portava I a mi això m’agradava. Amb els deure m’ajudava I amb mi es quedava Si ma mare treballava.
Max Duda 5é A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
ELS IAOS I LES IAIES Els iaios i les iaies que importants que són, Sense ells i elles no es mouria el món. Els nostres majors ja no són jubilats, Tot el dia els tenim ocupats. Ens cuiden, ens acompanyen i ens donen de menjar, Amb res els podrem pagar. El millor de tot és com ens estimen I amb el nostre afecte es reanimen. No ens podem oblidar dels malalts de memòria, Són part vital de la nostra història.
21
Víctor Madramany Adam 5é B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
22
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
23
Lucia Amargós Pastor 6é B de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
24
Mar de la Garza Torres 6é A de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
LA VIDA DELS MEUS IAIOS Porte uns anys parlant dels meus iaios Però els meus són tan divertits Que encara hi ha molt que dir I ho vaig a intentar resumir.
En acabar de dinar La meua iaia fa la sesta Fins a l’hora de la novel.la, En el sofà, calenteta.
En el moment que vaig nàixer La meua iaia ja estava amb mi Preparada per a estimar-me Des d‘aquell dijous sant d’abril.
Els dissabtes de soparet, Els diumenges a ballar, Perquè ja vos he dit Que quiets no poden estar.
Quan jo siga major Vull ser com ells Perque mai s’avorreixen I viuen molt bé.
Com que ja estan jubilats No paren de viatjar I jo m’alegre per ells Que prou ja han treballat.
El meu iaio va d’esmorçar, La meua iaia a caminar, I al final del matí Ja es troben per a dinar.
Els iaios sempre tenen raó Sobretot quan diu ma iaia: “ELS PARES ESTAN PER A EDUCAR I ELS IAIOS PER A MALCRIAR”.
25
El meu iaio de taxista fa Perquè en ma casa a les 4 està Per portar el meu germà Tots els dies a entrenar. Asier Andrés Pastor 6é C de primària CEIP Balmes
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
26
Aitana Navarro Cuevas 1r de primària Sant Francesc
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
27
Pau Andreu Pérez 2n de primària Sant Francesc
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
LA FLOR DE L’AMOR
28
LA
FLOR DE L’AMOR
Un dia vaig anar a par realitzava ticipar en en un pob una cursa. le molt llun molt gran El reco y del meu i amb mol . Es deia Ont rregut de la cursa tes muntany empinats. es inyent, es; i hav íem de córr era un poble molt, er per carr Tota la meu ers molt a família hav els meus par ia vingut per es i els meu tal d’anima s iaios. r-me: tots els meus Ens posàre germans, m tots en la línia d’in ici, espera Em vaig esfo nt a que don rçar moltíss aren l’eixida. alguna cos im, perquè a va fer que no estava canviara la acostumat meua man a córrer tant Mentre a era d’afron altres con , però tar la curs cursants, tots, tu vas a. les seues a famílies els molt! Intenta- vèncer”, la meua fam deien “tu ília sols em ho!”. eres millor deia “Tu que pots! Has A la fi, vaig practicat per caixeta i dins dre, però quan ja hav ia d’aquesta hi havia una acabat tot, la meua iaia em va flor. La flor era donar una molt bonica, era morada havia vist jo mai, de seguida vaig , roja, verda i blava. em va dir Era la flor com “Veritat que més rara que et pareix una prendre que era una com tu!”. flor especia flor molt esp l. La iaia ecial?, don cs és tan Vaig entendr especial e que eixa manera d’ex dels iaios. plicar les cos es i de don ar ànims és l’amor
Un dia vaig anar a participar en una cursa. El recorregut de la cursa es realitzava en un poble molt lluny del meu. Es deia Ontinyent, era un poble molt, molt gran i amb moltes muntanyes i havíem de córrer per carrers molt empinats. Tota la meua família havia vingut per tal d’animar-me: tots els meus germans, els meus pares i els meus iaios. Ens posàrem tots en la línia d’inici, esperant que donaren l’eixida. Em vaig esforçar moltíssim, perquè no estava acostumat a córrer tant, però alguna cosa va fer que canviara la meua manera d’afrontar la cursa. Mentre a altres concursants les seues famílies els deien “tu eres millor que tots, tu venceràs”, la meua família sols em deia “Tu pots! Has practicat molt! Intenta-ho!”. A la fi, vaig perdre, però quan ja havia acabat tot, la meua iaia em va donar una caixeta i dins d’aquesta hi havia una flor. La flor era molt bonica, era morada, roja, verda i blava. Era la flor més rara que havia vist jo mai, de seguida vaig comprendre que era una flor especial. La iaia em va dir “Veritat que et pareix una flor molt especial?, doncs és tan especial com tu!”. Vaig entendre que eixa manera d’explicar les coses i de donar ànims és l’amor dels iaios.
MORAT
Lluís Pérez Navarro 3r de primària Sant Francesc
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
ELS MEUS IAIOS Hi havia una vegada un home que li deien Juan, amb una vida molt feliç i amb una família molt feliç. Al seu fill li deien Lucas, a les seues dos filles Natàlia i Eva i a la seva dona Linda. Els cinc junts s’ho passaven genial, anaven a la platja, al zoo i a molts altres llocs. Tenien una vida molt emocionant, però a la fi tots van créixer... Juan es va convertir en iaio de 3 nets que s’anomenaven: Lisa, Quique i Sara i anava a arreplegar-los tots els dies al col·le; però un dia se li va oblidar i a partir d’eixe dia se li anaven oblidant moltes més coses, com ara on vivia, qui era la seua família. Encara que Juan moltes vegades no recordava la seua família, ells continuaven volent-lo igual. La seua neta Sara es va “empinyar” a ajudar-lo: li donava classe i li contava històries que ell li havia contat a ella temps arrere. Sara mai oblidava que els caps de setmana de matí i de vesprada havia d’anar amb el seu iaio. Un dia Juan va somiar que tornava a ser un xiquet, un xiquet que jugava amb els seus amics en la plaça de Santa María. Quan es va despertar, va eixir de casa a pegar una volta, però després no sabia com tornar. Finalment, el trobaren una mare i el seu fill i li preguntaren qui era i on vivia per poder portar-lo a casa, però Juan no va saber contestar. El xiquet que anava a la classe de Sara el va reconèixer i va recordar que Sara li havia dit on vivien. La mare el va pujar al cotxe i el portaren a casa on estaven Linda i la seu iaia, que estava molt preocupada, per si li havia passat alguna cosa. El van portar a l’hospital, on el metge els va dir que estava bé. Temps després, quan Juan ja no estava, la seua família, com que l’estimava tant, continuava comptant amb ell i recordant les seues històries a totes les reunions familiars.
Els meus iaios deien, molt feliç. Al seu fill li feliç i amb una família Juan, amb una vida molt un home que li deien Hi havia una vegada Linda. i Eva i a la seva dona Natalia filles dos seves emocionant, però a la Lucas, a les llocs tenien una vida molt al zoo y a molts altres platja, la a anaven genial, Els 5 junts s’ho passaven fi tots van créixer... dies del a arreplegar-los tots els Quique i Sara i anava s’anomenaven: Lisa, en iaio de 3 nets que la seva Juan es va convertir com: on vivia, qui era oblidant moltes més coses, d’eixe dia se li anaven li va oblidar i a partir col·le; però un dia se n volent-lo igual. la seva família , ells continuave recordava no vegades, moltes família. Encara que Juan temps ell li havia contat a ella contava històries que : Li donava classe i li va “empinyar” en ajudar-lo La seva neta Sara es iaio. havia d’anar amb el seu de mati i de vesprada que els caps de setmana arrere. Sara mai oblidava Santa María. amics en la plaça de jugava amb els seus xiquet, un xiquet que que tornava a ser un una Un dia Juan va somiar Finalment, El trobaren no sabia com tornar. una volta, però després va eixir de casa a pegar contestar. El xiquet que Quan es va despertar, però Juan no va saber casa, a portar-lo poder n qui era i on vivia per i el mare i el seu fill i li preguntare mare el va pujar al cotxe la vivien, on dit li havia i va recordar que Sara va Sara el va reconèixer passar alguna cosa i anava a la classe de preocupada, per si li havia dona, que estava molt on estava Linda, la seva portaren a seva casa no estava la seua família després, quan Juan ja que estaba bé. Temps dir va els metge el on decidir portar-lo al hospital, les reunions familiars. seues històries a totes les recordant i ell continuava contant amb com que l’estimava tant,
Pun Pun
29
Paola Esteve Ibiza 4t de primària Sant Francesc
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
ELS MEUS IAIOS
30
Des que jo estic ací els meus iaios han estat amb mi. Jo jugava, m’ensenyava i amb els meus iaios cantava.
Molts jocs de taula m’ensenya i quines pallisses em pega. Sense oblidar-me de les novel·les que veu totes les vesprades.
Quines rialles em pegava mentre amb ells menjava. Esmorzar, dinar i berenar sempre era espectacular.
Sé que tres d’ells ja no estan ací però sempre estan amb mi. Al meu cor els portaré i sempre els recordaré.
Per esmorzar llet, per dinar arròs caldoset, per berenar un dolcet i per sopar un bon caldet. Què dir quan em portaven a la plaça que d’allò més bé m’ho passava. Al baló jugava i alguna carcallada esclatava. Avui en dia la meua iaia els forats dels pantalons m’apanya, els berenars em prepara i al cinquet em guanya.
ELS ME US IAIOS Des que jo estic ací els meus iaios han estat am Jo jugava b mi. , m’ense i amb els nyava meus iaio s cantav a. Quines rialles em pegava mentre am b ells me njava. Esmorza r, dinar i be renar sempre era espect acular. Per esm orzar llet , per dinar arròs cal doset, per beren ar un do lcet i per sop ar un bo n caldet. Que dir quan em po rta que d’allò ven a la plaça més bé m'ho pa ssava. Al baló jug ava i alguna carcallad a esclata va.
Avui en dia la me els forats ua iaia dels panta lons m'a els beren panya, ars em pre para i al cinqu et em gua nya. Molts joc s de tau la m’ense i quines nya pallisses Sense ob em pega . lidar-me de les no que veu vel·les totes les vesprade s. Sé que tres d'ells ja no est però sem an ací pre estan amb mi. Al meu cor els porta i sempre ré els record aré.
Andreu Rosell Jornet 5é de primària Sant Francesc
13ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 2018 - 2019
ELS MEUS IAIOS Els meus iaios són persones amables que m’han omplit tantes vegades el cor de rialles i els ulls d’emoció.
s amables són persone Els meus iaios gades plit tantes ve que m’han om lles
el cor de ria
oció. i els ulls d’em s per a volar
Em donen ale
Em donen ales per a volar arrels per a quedar-me, motius per a tornar i il·lusió per a jugar.
arrels per a
quedar-me,
motius per a
tornar
i il.lusió per
a jugar.
No fan falta
No fan falta expressions boniques ni paraules ben rimades sols fa falta un poc d’amor per tindre un desig somiador.
boni expressions n rimades
ni paraules be sols fa falta
per tindre un
or. desig somiad
increïbles etibles
rsones irrep
Són unes pe
les. n reemplaçab
Que mai sera
an un lloc en
Sempre tindr
Sempre tindran un lloc en el meu pensament, un record molt especial sempre estaran en el meu cor amb molt d’amor I un desig que mai es perdrà.
31
or un poc d’am
són Els meus iaios
Els meus iaios són increïbles Són unes persones irrepetibles Que mai seran reemplaçables.
ques
ament,
el meu pens
olt especial un record m cor ran en el meu sempre esta amor
amb molt d’
rà. e mai es perd I un desig qu
Érika Camarasa Baixauli 6é de primària Sant Francesc
32
n e t n a nc res e s t n s E o v s le sites! vi
AGRAÏMENTS A la població escolar de Guadassuar que ha participat amb el seu esforç i treball. Al C.E.I.P BALMES i al col·legi SANT FRANCESC. Gràcies a les seues directores i als corresponents claustres de mestres. Gràcies a totes les xiquetes i xiquets que han passat pel centre a deixar-nos les seues cançons, els seus dibuixos... i, sobretot, els seues somriures. A l’Ajuntament de Guadassuar, per la dotació de premis. Enguany, en la secció literària, agraïm la col·laboració de Manel Alonso i Català, escriptor de Puçol, l’Horta Nord, per la seua generosa contribució al llibret “Els meus iaios” amb el relat Mercedes la Perla. I, finalment, a totes les iaies i iaios, per la dedicació als seus nets, per la seua disponibilitat generosa i plena d’afecte. Gràcies a tota la gent que s’implica en l’Associació, gràcies pel seu suport desinteressat.
COL.LABOREN