Els meus iaios by Aguafa

ELS MEUS IAIOS 9ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC

2013-2014

SUMARI

9ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC 2013-2014 Guadassuar Text:

Associació AGUAFA Associació de Guadassuar d’Amics i Familiars de persones amb Alzheimer c/ Ermita, 40 Guadassuar Tel 96 257 07 96 info@aguafa.org www.aguafa.org

Edició: Editorial La Rosella Any edició: 2015 ISBN: 978-84-944100-2-4 Queda prohibida, excepte excepció prevista en la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva d’un delicte contra la propietat intel·lectual (arts. 270 i ss. del Codi Penal).

- Editorial .............................................................

- Mon pare i els seus néts .....................................

- Relat escriptor ...................................................

- Galeria fotogràfica .............................................

Presentació del llibre .......................................

Vesprada amb Burumballa ...............................

Xiquets de la catequesi ....................................

C.E.I.P. Blasco Ibañez. Algemesí ........................ 13 Visites dels Familiars .......................................

Els Iaios d’ Aguafa ............................................

- Els treballs de les xiquetes i xiquets ...................

- Agraïments ........................................................

PRÒLEG Un dels objectius del concurs artístic i literari que convoca cada any AGUAFA en la comunitat escolar de Guadassuar és fer reflexionar els més menuts sobre el paper dels iaios en la seua vida. Mitjançant la reflexió el xiquet aprén a valorar tot allò que té de bo relacionar-se amb les persones majors del seu entorn, una relació basada en l’afecte i que forma part del procés d’aprenentatge del xiquet. Un altre objectiu és sensibilitzar-los sobre la vellesa, una època de la vida que hem de començar a vore d’una manera positiva i, com a adults, transmetre’ls eixa visió dinàmica de la vida en què totes les persones, tinguen la edat que tinguen, tenen drets i deures, i que, com a persones, tots volem l’oportunitat de fernos majors, de construir-nos dia dia. És en la infància quan hem de començar a potenciar principis com la diversitat, la tolerància, el respecte, la cooperació i la solidaritat, entre d’altres, i des d ‘AGUAFA volem fomentar-los mitjançant les relacions de la gent més major amb gent de diferents franges d’edat. Maria Olmos i Camarasa Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), les relacions i la solidaritat intergeneracional afecten positivament la salut, actua com a prevenció de les situacions de dependència i, més en general, en la qualitat de vida. A més, considera la solidaritat intergeneracional com a fórmula d’integració i de cohesió social, així com a instrument d’aprenentatge i d’adaptació. Dia a dia comprovem a AGUAFA com els canvia el caràcter a les persones quan vénen els xiquets i xiquetes de visita al centre: de sobte hi ha més somriures, més bones paraules... en definitiva, més alegria. I per últim donar-los a conéixer una malaltia , l’alzheimer, d’una manera normal, real, sense estigmes, amb la qual, per desgràcia, hem d’aprendre a conviure. 9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

MON PARE I ELS SEUS NÉTS

per Carol Alventosa.

Com no poder parlar de mon pare i “abuelito” dels meus fills? Em produeix molta emoció expressar els meus sentiments. Poder conviure amb mon pare en aquesta etapa, la vellesa, on l’hauríem de viure al màxim, encara que de vegades no és com u voldria que fóra. Ara bé, una cosa és certa, s’ha de fer amb molta estima i delicadesa. Et fa madurar com a persona. Per a mi és una gran satisfacció vore la relació que té mon pare amb els meus fills i com li demostren la seua estima. -”Abuelito vols que t’ ajude?... Et pose el futbol?... Vull pegar-te un beset, un altre…. Podem tindre una contrasenya amb les nostres mans juntes. Encara que jo, com a nét , sempre vullga estar ahí, sé que de vegades s’ enfada i em diu coses lletges, però jo sé que dins d‘ell em vol moltíssim, perquè quan jo no estic davant, pregunta, parla de mi i també patix per mi.

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Que content i pagat es posa quan li dic una bona nota, d’emoció sempre plora, diu “ tinc uns néts molts sabuts” sempre parla i presumix d ‘ells. Intente que m’ ajude amb el francés i es posa molt content de vore que em pot ajudar. Gràcies al centre Aguafa, mon pare ha pogut fer nous amics, conversar, recordar el passat, escoltar amb ells tots els ànims que la gent els dóna, rebre visites de teatre, de música, de la coral, i com no dels xiquets. El seu desig de fer-nos participar en les festes que allí celebren: els reis, la fireta, la falla, la pasqüa, les danses… i nosaltres com a familiars formar també part d’elles. Totes les manualitats que fa vol portar-les a casa, i els premis que guanya en el bingo sempre són per als seus néts, i nosaltres els rebem amb molta estima.

Vull agrair a tota la gent que fa possible que aquest centre “Aguafa” funcione, que per a nosaltres es com una segona família, començant per la junta, treballadores i tot el que col·labora que, per poc que siga i quan siga, a nosaltres com a familiars ens servix d’una gran ajuda. Gràcies.

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

UN DIA DE PESCA

per Barbara Torres Monerri.

Sota l’ombra del xop, transcorren els minuts, tal vegada les hores, mentre els raigs de Llorenç van perdent força i il·luminen l’aigua que navega calmadament pel riu.

Jorge observa pausat el suro de la canya que es mou per la lentitud de la lleu brisa estival. Els peixos no volen picar i mira al seu voltant. Jack, el retriever de l’avi Paco, s’ha aventurat a sortir de la protecció del vell arbre i correteja amunt i avall per la vora del Xúquer, feliç i amb la llengua fora. El jove somriu estúpidament en recordar a Xispa, la gosseta que els acompanyava a l’avi i a ell les vesprades de pesca, com aquella. Solia tombar-se-li als peus i li mossegava les xancletes quan volia que li llancés la pilota per jugar. Una rialla el trau dels seus pensaments. Es gira amb els ulls que espurnegen contents, l’avi es riu amb els moviments de Jack que es mou en cercles per la seua cadira. El caní lla-

dra alegrement amb els moviments de les mans de l’ancià que protegeix el rostre solcat d’arrugues amb el vell barret de palla. El clic del sedal el fa reaccionar ràpidament. Han picat! A corre-cuita s’aproxima a la canya i comença a tirar del carret, avant i enrere, tal com aprengué de menut. Però malgrat els anys i haver-ne complert trenta-quatre, continua sent igual d’impacient que als sis i ha acabat mullat de dalt a baix. Nerviosament extrau l’ham de la boca de la llisa i la deixa a dins la xarxa que porta tota la vesprada a l’aigua. S’aproxima feliç amb un somriure pícar i de nen entremaliat a l’home que el va educar, el que l’havia ensenyat a pescar, a lligar-se les esportives, a sumar i restar; el que li havia mostrat el significat de la vida, dels sacrificis i beneficis, de lluitar pels somnis i que res era impossible. Els anys s’han portat bé amb ell. Als huitanta cinc anys, don Paco, així li deien els veïns del poble, tant sols tenia les arrugues a la cara i les marques pròpies de l’Astre Rei, car la terra havia estat el suport i aliment.

Les mans, dures i rugoses per haver estat llaurador, sovint romanen tancades, temoroses i a l’aguait dels moviments de tothom. –Recordes el primer cop que vàrem vindre ací? –pregunta Jorge mentre li unta el rostre amb crema solar.– Tindria sis anys i els pares feia poc se n’havien anat per no tornar mai més. Tu i l’àvia Vicenta us féreu càrrec de nosaltres tres. Però jo era inquiet i no podia seure en una cadira més de cinc minuts. –sospira en recordar aquells dies.– Ens portares ací, a la vora del Xúquer, tragueres les canyes de pescar i ens ensenyares als tres com utilitzar cada aparell. Salva va ser el primer en pescar, Teresa preferia estar amb l’àvia sota l’ombra del vell xop i jo me’n vaig enfadar perquè no picaven. Tu, amb saviesa, em digueres que tingués paciència ja que tot tenia la seua recompensa... –I amb l’última llum del dia pescares l’exemplar més gros i acabares ben mullat, tal com ara.– respon l’ancià amb veu grossa. Jorge es deté sobtadament i busca amb la mirada aquells ulls tan similars al seus, més clar que el propi cel, dels que et traspassen l’ànima. La mà de Paco acarona la galta del nét i li neteja la llàgrima que encara no ha vesat, mentre el jove assaboreix el tacte aspre sobre la faç, guardant en els racons més recondits de la memòria aquell moment. No diuen res més, no emeten cap soroll. Tant sols, seuen l’un al costat de l’altre mentre en silenci esperen l’últim raig del dia.

GALERIA FOTOGRÀFICA Enguany, en esta nova edició del llibret Els meus iaios, tenim una mostra fotogràfica molt variada de les relaciones intergeneracionals que tenen lloc al centre d’AGUAFA o que s’han impulsat a través de l’associació en col·laboració amb altres entitats. En primer lloc tenim la presentació del conte d’Enric Lluc El meu iaio, un acte organitzat per AGUAFA i que va comptar amb la inestimable participació d’un grup d’alumnes de l’institut de Guadassuar que, sota la direcció dels professors Leandro i Roser, van dramatitzar el conte i li van posar música. Continuem amb la visita que ens fan cada any els alumnes del col.legi Blasco Ibañez d’Algemesí, els xiquets de la catequesi de Guadassuar que ens visitaren per Nadal i ens cantaren unes quantes nadales, els familiars menuts dels nostres usuaris i fills i filles de treballadores... I com no, la visita de Burumballa, que ens va fer passar una vesprada molt marxosa i divertida. I també vos deixem algunes imatges divertides de les nostres iaies i iaios.

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

VESPRADA AMB BURUMBALLA

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

XIQUETS DE LA CATEQUESI

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

C.E.I.P. BLASCO IBAÑEZ. ALGEMESÍ

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

VISITES DELS FAMILIARS

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS IAIOS D’ AGUAFA

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Els treballs de les xiquetes i xiquets 9a edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC 2013-2014 Guadassuar

Asier Andrés Pastor. 1er A de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Aitana Olmos Martínez 1er B de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Adriana Lledó Pastor 2n A de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Rocio Presència Ferrer. 2n B de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Alba García Morcillo. 5é B de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Kira Baena Martínez 6é B de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

EL IAIO SALVA El meu iaio Salva conta que quan ell era menut tots els carrers eren de terra i els xiquets jugaven sense por que els xafara un cotxe, ja que n’hi havia molt pocs. Jugaven a jocs com TitouTitou qui em paga l’ou?, “Furtaterreno”, a les boletes, la trompa, la tella, el “corre-calles”, el canut i molts més. També em conta que en totes les cases tenien animals. La seua iaia Cecilia tenia borregos i gallines. Una veïna del carrer sempre li portava les peladures del menjar per als borregos. Però la iaia Cecilia es va adonar que quan aquesta dona donava el menjar als borregos també li agafava els ous de les gallines. La iaia Cecilia, com no sabia com dir-li que l’havia pillat, al dia següent li va dir: -Mira, no em portes més menjar per als borregos, perquè des que me’n dus les gallines ja no ponen més ous.

Àlex Martínez Perales 3r A de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS MEUS IAIOS Quasi tots els dissabtes em quede a casa de la meua iaia. Allí dine i després mire un poc la televisió, perquè he d’anar als juniors, allí m’ho passe molt bé i després vaig a missa. Alguns divendres m’hi quede a dormir, desdejune i faig el deure. A voltes vaig a saludar-los i em quede allí a jugar amb unes peces de fusta amb què faig construccions, trens....

Al meu iaio li agrada molt el tennis, les carreres de motos i les carreres de Fórmula 1. La meua iaia em fa coques boves, pastissets, ensaïmades i bescuits de xocolate que estan molt bons. La meua iaia i el meu iaio són molt bons perquè em donen euros per a comprarme llepolies, cromos... També tenia un iaio que ja no viu perquè era molt vellet. Sempre ens deia que li donàrem un beset. A la meua iaia Amparo no la vaig conéixer. Álvaro Beltrán Galán 3r B de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS MEUS IAIOS Els meus iaios són unes de les persones que més vull. Des de xicotet m’han estat ensenyant moltes coses que ara recorde i sempre recordaré. Sols tinc dos iaios perquè els altres dos han mort. Els iaios que tinc són de Polinyà del Xúquer i sempre que podem, ma mare, mon pare, el meu germà i jo anem a vore’ls. Jo encara recorde els temps quan ma mare treballava i em portava a casa dels meus iaios on em sentia segur i content per estar entre tan bones persones. Quan tenia l’ocasió, la meua iaia m’ensenyava a fer manualitats i el meu iaio a jugar a raspall perquè ell era mestre allí, a Polinyà. Els meus iaios han sigut el millor que m’ha passat. Pau Mora Soler 4t A de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS MEUS IAIOS Al meu iaio li diuen Pepe el roig, “el Catarroja”, perquè de jove tenia el monyo molt roig. És molt simpàtic. Tota la seua vida ha sigut mecànic, però és un “manetes” en tot. Jo estic molt content amb ell, sempre m’arregla la bicicleta. La seua afició són els animals. Té un pati on cria ànecs, gallines, conills, titos, guatles... A la meua iaia li diuen Vicentica la Belloca. Ella ha treballat molts anys netejant el col·legi i em conta que la coneixen molts xiquets.

De la meua iaia vos puc dir que té molta paciència, que fa uns menjars molt bons: paella, arròs al forn, coquetes de cacau... La seua afició és tindre la casa neta. Els meus iaios tingueren quatre fills i els criaren molt bé. Però la faena continua: ara ajuden a criar els néts. Si no fóra per ells, ara jo no podria estar contant açò.

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Guillem Vila Ribes 4t B de primària CEIP Balmes

ELS IAIOS Els iaios has de cuidar per poder-los molts anys disfrutar. Tenen moltes coses a ensenyar-nos i nosaltres hem de mimar-los A veure’ls hem d’anar perquè moltes coses ens poden contar. Per a ells és una alegria tindre’ns en casa cada dia. Estar amb ells és un plaer i les abraçades i els seus besos també. Amb aquesta poesia els demostrem que d’ells sempre ens recordem. 33

Josep Fuster Cascales 5é A de primària CEIP Balmes

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

POEMA ALS IAIOS Els nostres iaios molt han viscut i amb tot allò han conviscut i per això el que ens poden ensenyar molt ens pot ajudar. Els nostres iaios ja s’han fet grans i tant no poden treballar. Però la seua experiència molt es pot aprofitar. Quan els meus pares a casa no estan, res em pot preocupar perquè sempre a casa dels iaios puc anar.

Una iaia em fa el dinar i de l’altra els seus dolços no es poden aguantar. Encara que gran em faça açò mai no ho podré oblidar. Quant que estime jo el meu iaio, sempre bromes a mi em fa. Quan tranquil està al sofà jo l’he de molestar. Sols vull dir per a acabar que res en mi seria igual sense l’estima que m’han donat amb gran generositat. Salvador Colomer Niclòs 6é A de primària CEIP Balmes 9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Nàdia Lluch Lucio 1er de primària Col.legi Sant Francesc 9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Pau Fuertes Doménech 2on de primària Col.legi Sant Francesc

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

LLUNA, UNA GOSSETA MOLT SABUDA Hi havia una vegada dues xiquetes que eren germanes: la germana major tenia 11 anys ,era alta, amb els cabells llargs, que sempre els portava arreplegats, li dien Estela pero tots li deien “Estel”. La germana xicoteta tenia 8 anys, era alta com la seua germana Estel, tenia els cabells llargs que li encantava dur-los solts i li deien Mar. Tots els dies quan eixien de l’escola, Estel i Mar anaven a casa dels seus iaios a berenar. La seua iaia els preparava coquetes de carabassa que se les menjaven ràpidament per a eixir a jugar al corral amb la seua gosseta que li deien Lluna. Lluna era una Yorsay menudeta de color marronet, sempre que veia a Estel i Mar es posava a botar d’alegria. El seu iaio la cuidava molt: li donava menjar, la treia a passejar tots els dies, a la nit, a l’hora de dormir la gitava en el seu llitet rosa amb taqueBelén Camarasa Cucarella tes de petjades de gosset. Tots els 3er de Primària dies jugaven amb ella Mar i Estel Col.legi Sant Francesc i li tiraven una piloteta de tennis que sempre la tornava.

Una vesprada, quan Mar i Estel van arribar a casa dels iaios, la iaia estava preocupada perquè el iaio feia massa temps que se n’havia anat a comprar farina per a fer les coquetes i no havia tornat. La meua iaia va telefonar a la botiga i li van dir que el iaio ja havia comprat i que devia estar de camí. Passaren deu minuts i el iaio encara no havia tornat. Estel i Mar decidiren anar a buscar el seu iaio. Aleshores Lluna se va ficar a lladrar perquè ella també volia anar. Lluna tenia un mocador del iaio que es va ficar a olorar-lo, aleshores Lluna, olorant olorant, es va ficar a córrer pel carrer. Mar i Estel el perseguiren pertot arreu fins que van arribar a la plaça: Van trobar el iaio assegut en un banquet! El iaio es va posar molt content quant les va vore. El iaio els va explicar que, en eixir de la botiga, no sabia com tornar a casa, i quan es va cansar de caminar, es va assentar en el banquet de la plaça. Des de eixe dia, quan el iaio eixia de casa, sempre s’emportava Lluna perquè el guiara i no es tornara a perdre.

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

EL SUPERHEROI JUBILAT Què penseu que fan els iaios? Estar tranquils en casa? Anar de vegades a jugar a la petanca? Doncs no. Els iaios són capaços de fer molt més. Per exemple els iaios ens cuiden quan els pares treballen, algunes iaies ens fan el menjar, ens arrepleguen del col·legi si els pares no poden, etc. Ells són com el motor de la família.

Us contaré una història. Un dia en ple estiu estava en la platja i de sobte va aparéixer un robot gegant, tot el món va començar a córrer, menys jo que em vaig limitar a traure fotos. Llavors vaig veure un jubilat que entrava en un servici públic. El robot va disparar cap on estava el jubilat, ell com un rellamp es va posar un vestit de “superman”, agafà una palmera i li la va tirar. El robot va explotar. I vaig veure com el iaio vestit de superheroi venia cap a mi i molt amable em va convidar a sa casa. En arribar em va explicar que a partir dels 65 anys als majors els donen superpoders per a poder fer totes les tasques diàriament, en eixe moment no m´ho podia creure…i de sobte vaig sentir la veu de la meua iaia cridant-me: “però què fas dormint? Encara no has acabat el treball... Aquest xiquet no te remei” i vaig comprendre que tot havia sigut un somni, després de menjar-me l’arròs tan bo que fa la meua iaia, m’havia quedat dormint al sofà. Pablo Bria Gimeno 4t de Primària Col.legi Sant Francesc 9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS MEUS IAIOS No entenc com li diuen la tercera edat si quasi sempre van més a pressa que nosaltres que estem a la primera edat. Comptem amb ells per a qualsevol envolat tant si ens han de portar al metge com si han de vindre d'excursió al Vedat. El meu iaio Vicent ja està jubilat el que més li agrada és anar disfressat i a més a més els dissabtes ballar als jubilats. Les meues iaies de sempre han cuinat i són les que ens pregunten: ja heu berenat? Quan aplega l'estiu ens compren gelats que per a la calor són molt refrescants, en canvi a l'hivern se'l passen renegant: abrigat, abrigat!! o agafaràs un refredat. El meu iaio es fa major i cada vegada està millor. Els cosins al migdia ens portem pitjor i ell dia a dia s'arma de valor. Finalment diré que sempre els recordaré, que mai no els oblidaré i que sempre per sempre els voldré. Elsa Seguí Vidal 5é de Primària Col.legi Sant Francesc 9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

ELS MEUS IAIOS. A voltes la memòria ens enganya. Guarda els records per a ella mateixa. Una i altra vegada els amaga, Allunyant-nos de la nostra realitat. Familiars, amics i persones volgudes, A voltes ens pareixen desconegudes. Esta és la vida d’un malalt d’Alzhèimer, Nit i dia lluitant per recordar, Sense poder tornar a ser el que eren.

Aguafa ajuda, Aguafa estima. Junt a tots els familiars, Uneixen forces per a vèncer la malaltia. Dia darrere dia amb esperança, Amor i solidaritat.

Raquel Pérez Gabarda 6é de Primària Col.legi Sant Francesc

9ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

AGRAÏMENTS A la població escolar de Guadassuar que ha participat amb el seu esforç i treball. Al C.E.I.P BALMES i al col.legi SANT FRANCESC. Gràcies als seus directors i als corresponents claustres de mestres. Gràcies a Carol Alventosa per aportar al llibret la seua visió de familiar. A l’Ajuntament de Guadassuar, per la dotació de premis. Enguany, en la secció “escriptors”, agraïm la col·laboració de Bàrbara Torres, coneguda a Guadassuar pels tallers d’escriptura i per tot un seguit d’activitats relacionades amb el món de la cultura. I, finalment, a totes les iaies i iaios, per la dedicació als seus néts, per la seua disponibilitat generosa i plena d’afecte. Gràcies a tota la gent que s’implica en l’Associació, gràcies pel seu suport desinteressat.