Els meus iaios llibret complet by Aguafa

ELS MEUS IAIOS 10ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC curs 2013-2014 i 2015-2016

SUMARI - Editorial .............................................................. 01 - Relat escriptor .................................................... 02 - Voluntàries a Aguafa ........................................... 04 - Els treballs de les xiquetes i xiquets ................... 08 - Agraïments ......................................................... 47

10ª edició CONCURS LITERARI i ARTÍSTIC Curs 2014-2015 i 2015-2016 Text:

Associació AGUAFA Associació de Guadassuar d’Amics i Familiars de persones amb Alzheimer c/ Ermita, 40 Guadassuar Tel 96 257 07 96 info@aguafa.org www.aguafa.org

Edició: Editorial La Rosella Any edició: 2015 ISBN: 978-84-944100-2-4 Queda prohibida, excepte excepció prevista en la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva d’un delicte contra la propietat intel·lectual (arts. 270 i ss. del Codi Penal).

PRÒLEG Ens alegra que estiga de moda parlar d’envelliment actiu, de pacte intergeneracional, de l’atenció centrada en la persona, de la creació de llocs més amigables per a la gent gran… perquè això vol dir que comencem a prendre consciència d’una realitat: l’envelliment progressiu de la societat. Per primera vegada en la història demogràfica espanyola hi ha més persones d’edat (65 anys i més) que xiquets (0-14 anys). Davant d’este canvi demogràfic ens hem de replantejar el model de societat, ja que l’actual, a este pas, és inviable. Es fa més necessari que mai un pacte solidari intergeneracional que abaste tots els àmbits, on les diferents generacions han d’interactuar i compartir afectes, experiències, ensenyaments, recursos materials, atencions... Este llibre és una mostra de com ha canviat la relació dels iaios amb els néts. Els que nosaltres abans consideràvem “vells” (persones de 60 anys i més) hui en dia són un puntal bàsic de les famílies i de les generacions joves, sobretot en l’atenció als néts. Són els iaios els que porten els néts a l’escola, al parc, els que els fan el dinar, els que els conten històries inoblidables... I a nosaltres, les persones que cuidem els nostres néts, també ens pertoca plantar en els més menuts la llavor de creure que un món millor per a tots és possible. Presidenta d’Aguafa, Maria Olmos i Camarasa

Miquel Català és el pseudònim literari de Miquel Llàtzer (Algemesí 1961) per a la creació poètica. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, és professor des del curs 86-87. Ha publicat a editorial Germania Poemes de la nina libèl·lula (2012), i Poemes de la nina mandarina (2014), i ha estat antologat a Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI, a cura de Manel Alonso. El seu darrer poemari és Cavallet de mar (2015), publicat a Editorial Neopàtria.

ESPAIS VISCUTS

per Miquel Català

lluny dels espais verds i blaus de la natura, dels ocres de la terra i els colors de la llum vençuda, res no m'agrada tant com els carrerons de les antigues viles medievals carrers torçuts i estrets plens de records de vides passades, reixes i finestres, portes i balcons, murs carregats d'història, de patiments i d'amors, de vida pretèrita carrer del delme o del cup, carrer nou o del pou, carrer del forn i la plaça de l'om, carrer de la parra i del molí, plaça del carbó i carrer de dalt, ronda de la rambla i carrer de les creus, camí de l'hort i pla de l'estany, carrer teixidors i dels catalans, carrer d'en Bosch i de na Jordana, plaça major i séquia de baix artèries del passat i noms humils dels antics espais que ens acolliren, sense referències a engalonats generals ni herois dubtosos, carrer del riu, plaça de l'era, carrer de la pilota i raval dels moros, camí de l'alcoleja i partida de les jovades, carrer del barber i del piló, plaça del cuc i el pes de la fulla sempre al record els antics carrers de terra, que en ploure eren delícia dels infants, flaires de terra fresca, petits tolls i bassals per jugar i fer alguna malifeta, la terra tova i les sabates enfangades, l'ocellet caigut del niu a causa del ruixat resseguir cada contrada, cada camí, carrer o plaça, examinar detingudament cada detall de les parets, portes, finestres, picaportes, baules, anelles, manetes, baldes i forrellats, panys i claus rovellats, les caretes de canals antigues, pous, corrals, andanes, golfes, i les pedres dels llindars, amb l'entrada per a carros i els brancals estimar la caminada, descobrir nous detalls en cada intent, en cada mirada amorosa de les terres i cases que t'envolten, d'un món que desapareix, que declina com la llum del dia a l'horabaixa, que s'esfuma al vespre irremeiablement estimar aqueixos moments de passejada com s'estimen les hores que es marceixen, com s'estima la vida que s'envola, redescobrir la vida pretèrita que et viu créixer, l'infant que fores i encara t'acompanya, la vida com un llamp seré per tu aquell carrer anònim, aquella casa oblidada que s'ensorra i cau a peces, lentament, que la memòria rescata no sé si inútilment, però sublim, aquella porta corcada i aquell pany oxidat que desafien el pas del temps i resseguir en tu, com en els bells camins, el rastre de la vida i de l'estima, redescobrir en cada passeig l'emprempta de carícies i càlids besos que foren joia, i a cada instant morir un poc més en tu, igual que acaba el dia, així com cauen les tenebres

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

VOLUNTÀRIES A AGUAFA Tot començà un dia quan Leandro, el mestre de religió, ens va proposar anar a fer un voluntariat. Eixe mateix dia quedàrem i decidírem anar a AGUAFA. A partir d’aquell dia, tots els dimecres hem passat per allí fins ara. Per a nosaltres ha estat una experiència que de segur no oblidarem ( i que esperem continuar gaudint-ne). Hem fet moltíssimes coses amb les persones d’allí: hem pintat, dibuixat, llegit històries, cantat, tocat instruments... Sobretot hem rist com mai!

Durant aquests dies ens ho hem passat genial i hem aprés un fum de coses junts! Esperem de tot cor tornar-hi i veure les nostres noves amigues i amics! Ana Maria, Andrea i Irene

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Els treballs de les xiquetes i xiquets 10a ediciรณ CONCURS LITERARI i ARTร STIC curs 2014-2015 curs 2015-2016 Guadassuar

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

David Esteve Gaya 1er A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Lara Gonzàlez Asensi 1er B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

Asier Andrés Pastor 2n A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Elsa Esteve Gimeno 2n B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

L’ANIVERSARI DE LA IAIA

Això era una vegada dos iaios. Al iaio li deien Vicent i tenia 66 anys. La iaia anava a complir 64 anys. El dia de l’aniversari del mau iaio, jo li vaig fer un mural i a la meua iaia no li havia pogut fer cap regal perquè no havia tingut temps. No hi havia solució que valguera, estava en un bon embolic. Però se’m va acudir una idea: no fer el deure! I ma mare em va dir: -Filla, filla, hauràs d’entendre que els deures són el més important. I em va tocar pensar una altra vegada, perquè eixa idea no era bona. I vaig pensar: aniré a una botiga a comprar-li alguna cosa. Però ma tia em va dir que ja era massa tard i que a eixes hores les botigues ja estaven tancades. Vaig pensar: I ara què faig? Açò no s’acabarà mai! Com que el meu iaio és el que sempre m’ajuda a solucionar els meus problemes, vaig, vaig anar corrent a parlar amb ell. -Iaio, tinc un problema -li vaig dir-. Falten dos dies per a l’aniversari de la iaia i encara no li he comprat el regal. I com que ell sempre té bones idees em va dir: -No et preocupes més, encara falten dos dies i jo crec que et donarà temps a fer-li un mural com el que em feres a mi. I així va ser. El dia 6 era l’aniversari i ja no em vaig preocupar més. Encara que el millor regal que li podia fer era que em portara bé, perquè així em donaria molts besos i moltes abraçades. El meua iaio sempre em diu: -Adriana, disfruta de nosaltres que d’ací 4 dies ens farem vellets i ja no podrem fer moltes coses. Jo sóc la més feliç del món amb els meus iaios. Els vull molt, moltíssim. Disfrute molt d’ells i em donen molts consells. A la meua iaia li va agradar moltíssim el regal que li vaig fer i jo vaig estar molt contenta. Adriana Ausina Mellado 3r A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

LA MEUA ÚNICA IAIA M’agrada estar amb la meua iaia i jugue amb ella al “tres en ratlla”. Puja i baixa les escales per a veure’ns les cares. Sempre ens fa els macarrons que estan de bons a montons. Ens cuida a mi i a les meues cosines i se’n va de viatge amb les amigues. Li agrada jugar a les cartes i eixir els dissabtes. Els dijous va al mercat, pren el solet i es fa un tallat. Veure la novel·la li agrada tots els dies de vesprada. Quan em forade uns pantalons els cus i els deixa a la perfecció. La meua iaia en comparació és la millor iaia del món!

Rocio Presència Ferrer 3r B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

EL REBESAVI SALVADOR

El meu iaio Salva conta que quan ell era menut es feia la matança del por. Cada casa criava un porc fins que es feia gros, i al mes de novembre, per Sant Martí, es feia la matança. Una família de carnissers del poble era l’encarregada d’anar per les cases sacrificant els porcs. La meua tia Mila em conta que recorda com en eixos dies, de bon matí, s’escoltava cridar els porcs per tot el poble. Bo, doncs quests homes carnissers portaven una taula on posaven el porc per a matar-lo al carrer. Una dona posava un llibrell baix del cap del porc par a arreplegar la sang, i la remenava perquè no es quallara i poder fer després les botifarres. També cremaven la pell de l’animal amb palla de blat i després amb una pedra la rascaven. Tota la família col·laborava fent una cosa o altra; tallar la carn, tallar la cansalada a trossets per a les botifarres, fer l’embotit... Els xiquets esperaven per poder arreplegar la bufa del porc, que era una part d l’animal que unflaven i podien jugar amb això com si fóra un baló. Dins de la casa es posava un canyís en alt, com si fóra una taula, on anaven posant els trossos de carn. També havien de tindre sort que en eixos dies no ploguera perquè no es fera malbé l’embotit. tota la carn es fregia i es posava dins d’orses (gerres d’obra) amb oli d’oliva, i així els durava tot l’any.

2015

Eixe dia era costum fer per a dinar una cassola d’arròs al forn per a tots. Ara vos contaré què li va passar una vegada a l’avi del meu iaio Salva, que també li deien Salvador. Un any va comprar un porquet a un home que els venia pels carrers de Guadassuar. Era un home grosset que portava els porquets a la sorra del seu carro. Aquest home es passejava pels carrers cridant amb veu molt alta: -PORQUETS, XIQUETS, PORQUETS! AI, QUINS PORQUETS MÉS BONS PORTE! El meu rebesavi li’n va comprar un i el va soltar al corral on tenia un magraner amb la soca molt torta. En mig any que el va tindre, el porquet es va ensenyar a pujar dalt la soca torta del magraner. En tot aquell temps, el porquet no va créixer gens ni miqueta, i el rebesavi quan va passar l’home dels porquets li ho va dir i li’l va canviar sense problemes. L’any següent va voler comprar un altre porquet al mateix home i li va fer gràcia un en especial que li va paréixer molt boniquet. El comprà i seguidament el va soltar al corral. El primer que va fer el porquet va ser pujar dalt de la soca torta del magranar! El rebesavi Salva, posant-se les mans al cap, va dir: -RECOLLONS! SI AQUEST ÉS EL MATEIX PORC DE L’ANY PASSAT! Àlex Martínez Perales 4t A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

EL MEU IAIO El meu iaio és molt simpàtic i li agrada molt contar acudits. Al meu iaio li diuen Fermín. Ell va nàixer en temps de guerra, en eixe temps en què quan els xiquets naixien els de la guerra els posaven el nom, i a ell li van posar Universo. El meu iaio em conta coses que ell feia als 21 anys. Ell em va contar que va fer la mili a Castelló i els dies que li donaven permís per a vindre al poble venia amb bicicleta des de Castelló a Guadassuar tots els dies, perquè ell era ciclista. També va fer una carrera a L’Alcúdia i va guanyar. Era molt esportista. A l’estiu llogàrem un pis a Cullera un mes. Jo sempre li deia que vinguera amb nosaltres a la platja, però ell no volia. L’últim dia allí va baixar a la platja i va dir que li va agradar molt. El meu iaio s’ha dedicat sempre a l’alumini i al ferro. Començà primer fent estufes de ferro i després començà a fer de tot: portes, finestres, balcons... Ell quan ve amb nosaltres en el cotxe, quan passem pels pobles li agrada dir: -Mira eixa casa, tot l’alumini l’he fet jo. Quan passem per una finca també diu: -Totes les finestres i balcons d’eixa finca també les he fetes jo. El meu iaio canta en italià cançons de Renato Carosone, i també va fer una pel.lícula del Cid Campeador amb dos artistes molt famosos que res Charlon Heston i Sofia Loren. Jo el vull molt i ell a mi també. Ana Pérez Cortina 4t B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

UN DIA A CASA DELS IAIOS Passar un dia a casa dels iaios és divertit, perquè estar sempre en ma casa es fa avorrit. De matí a la biblioteca, o amb la iaia a comprar. Si fa barret amb les dones, sembla que no arribem mai. Mentre es fa el dinaret, amb el iaio juguem un poquet i quan ens crida la iaia, ai, quina olor de putxeret!

Després de dinar a descansar o a jocs de taula a jugar, si la iaia guanya, o com dic jo, la deixe guanyar, es torna impossible de suportar. S’acaba el dia, a casa hem de tornar, als iaios una abraçadeta i uns petons hem de donar. La setmana que ve tornarem, perquè molt bé ens ho passem.

Pau Mora Soler 5é A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Sara Roig Camarasa 5é B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

ELS MEUS IAIOS Les meues iaies cuidaven les seues cases, i a la vellesa, als ” Jubilats “a jugar a les cartes. Els meus iaios cuidaven els camps i el ramat i en tornar a casa estaven molt cansats. Si ací no han pogut treballar han agafat les maletes i a l’estranger se n’han hagut d’anar. A Suïssa, França, Alemanya... Els diners d’allí eren moltes pessetes ací . La verema, l’espàrrec, el magatzem... On hi havia faena baixaven del tren. 20

Van ser temps durs i pesats, per això els néts hem de valorar molt tot el que s’han esforçat ja que gràcies a ells res no ens ha faltat.

Josep Fuster Cascales 6é A de primària CEIP Balmes

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

EL IAIO SALVA El meu iaio Salva conta que quan ell era menut tots els carrers eren de terra i els xiquets jugaven sense por que els xafara un cotxe, ja que n’hi havia molt pocs. Jugaven a jocs com Titou-Titou qui em paga l’ou?, “Furtaterreno”, a les boletes, la trompa, la tella, el “corre-calles”, el canut i molts més. També em conta que en totes les cases tenien animals. La seua iaia Cecilia tenia borregos i gallines. Una veïna del carrer sempre li portava les peladures del menjar per als borregos. Però la iaia Cecilia es va adonar que quan aquesta dona donava el menjar als borregos també li agafava els ous de les gallines. La iaia Cecilia, com no sabia com dir-li que l’havia pillat, al dia següent li va dir: -Mira, no em portes més menjar per als borregos, perquè des que me’n dus les gallines ja no ponen més ous.

Alba García Morcillo 6é B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

Pablo Esteban Cervera 1er de primària Sant Francesc

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Adrià Esteve 2n de primària Sant Francesc

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

Vull contar-vos que sóc una xiqueta amb molta sort. Tinc quatre iaios i una iaia velleta. Els meus iaios es preocupen molt per mi, i fan tot el possible per a que jo sempre estiga contenta. Els meus iaios són els que tots els dies em porten i m’arreplegen del col·le. I quan són les 5 de la vesprada ja estan esperant-me amb el berenar en la mà, perquè com a mi em costa molt menjar i no volen que perda ni un minut em diuen: vaaa menja que estàs massa prima. I Cada dia els entrepans estan més plens 3, 4 i 5 tallades de mescla, i com més ple millor, que té més aliment. Els meus iaios sempre volen que estiga bé i si faig un esternut ja estan dient-li a ma mare que estic malalta i em tapen el coll, encara que faça calor. Ells també m’acompanyen a les audicions que faig de piano i encara que m’equivoque, sempre diuen que ho he fet fantàstic. Jo crec que com no saben de música els pareix tot bé. Crec que els meus iaios també tenen algo de màgia. Que tinc

2015

mal de gola, tranquil·la, el iaio se’n va al camp i porta taronges que tenen molta vitamina i et curaran ràpid. Que m’he embrutat el jersei i no se’n va la taca, no et preocupes, la iaia ho llava a mà i ja veuràs com sí que se’n va, i realment se’n va. Algo de màgia segur que tenen. Però el que més m’agrada són els caps de setmana. Els dissabtes vaig a dinar a casa d’uns iaios, i els diumenges a casa dels altres. I allí estan esperant-nos amb les mans obertes i la taula plena, plena, plena de menjar, que si papes, olives, cacaus, anxoves, paté... i això sols és la picadeta, perquè després ve el dinar de veritat, i quan hem acabat de dinar.... mmmmmmm les postres!! De primer fruita i després que si galetes, bombons o coques, tot ben dolcet. Així és com passe els dies junt als meus iaios. Els estime tant que no sé com podria viure sense ells. Laia Alapont Oliver 3er de primària Sant Francesc

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

LA CURA PER A L’ALZHEIMER

agafà un got d’aigua de pluja, es posà baix Hi havia una volta una xiqueta amb molta d’una teulada i tirà imaginació . A aquesta xiqueta li deien Maria. Era l’aigua, la maionesa i una xiqueta molt animada sempre. Mai li queia la pintura a la cassola el somriure. Tenia molts amics i es pensava que i ho va mesclar amb no hi havia res impossible . el cullerot. Un dia, la seua mare li contà que hi havia una Després li ho enmalaltia, -sabeu quina és? És l’Alzheimer-. i es senyà a sa mare i sa va quedar un poc trista quan va saber que no mare li va dir: tenia cura. -Maria, açò no Maria, com vos he contat, té molts amics cura. en l’escola. Un matí la mestra els va dir: feu un Maria molt trista dibuix perquè us heu portat molt be. Maria amb se n’anà a la seua tanta imaginació com tenia va dibuixar la cura de habitació a dormir. l’Alzheimer: era una botella molt gran, de color A l’endemà de verd, com aquesta: matí, el seu pare estava veient la televisió mentre desdejunaven. De sobte eixí en les notícies: “S’ha trobat una cura per a l’Alzheimer”. Maria es va girar i va veure en la tele... la seua botella! Maria estava molt sorpresa perquè sí que s’havia trobat la cura i damunt l’havia inventat ella. En arribar al col·legi tots els companys estaven esperant-la i cridaven “Maria, Maria, Maria”, però Maria no parava de pensar que no es podia fer res en realitat era la seua mare intentant despertar-la. per a curar l’Alzheimer, de manera que va agafar -Maria, Maria, desperta’t, que arribes tard a el dibuix, una cassola, maionesa, pintura verda l’escola. i un cullerot. Eixí al jardí que estava plovent, Maria es va adonar que tot era un somni, però des de eixe dia va decidir estudiar molt per a ser investigadora i fer com en el somni: descobrir la Belén Camarasa Cucarella cura de l’Alzheimer. 6é B de primària Sant Francesc

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2015

ELS MEUS IAIOS Recorde les teues nits de vetla, per tal d’ensenyar-me a llegir. El teu bes sincer quan anava a estudiar, però ja res és igual. Des que vaig nàixer, em cuidàveu com un tresor, per això, ara vos porte al meu cor. El vostre amor 26

és l’ingredient més important de la recepta de la vida. Sempre donant-me un gran amor, això em relaxa el cor. Sempre parlant-me amb gran calma, això em relaxa la meua ànima.

Pau Amargós García 5é de primària Sant Francesc

2015

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

ABUELO Abuelo, te quiero y lo sabes, los ratos contigo son geniales. Eres como mi mejor amigo, y me encanta estar contigo. Gracias por lo que me has enseñado, porque sin tu ayuda no hubiera mejorado. Todos los abuelos son geniales, pero tú eres especial, me mimas día y noche y nunca te voy a olvidar. 27

Sònia Giménez Lagarfa 6é de primària Sant Francesc

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

Andrea Bianca Breazu 1r A de primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Marc Pous Roig 1r B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

Lucía Vicens Martínez de la Casa 2n A de primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Andrea Ferrer Barberà 2n B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

EL MEU IAIO VICENT El meu iaio Vicent té els ulls marrons i els cabells blancs, porta ulleres i és alt i flac. Sempre vist pantalons vaquers grisos i camisa blanca o negra. Està jubilat i es distrau anant al camp a collir taronges o visitant la fàbrica on treballava abans.

Una de les històries que em conta és que quan era com jo, jugava amb els seus amics al futbol en camps de terra. Era molt bo de porter. Tenia un truc per a parar els penaltis: es posava un poc més a l’esquerra i li tiraven el baló per la dreta. Així ell es tirava per la dreta sense pensar-ho i el parava. Es cansà del futbol i es va posar a jugar al handbol. També es posava de porter i també era molt bo. L’última història que m’ha contat és que quan anava al camp amb son pare, s’ho passava molt bé. Un dia estiguent en el camp, el pare del meu iaio es va trobar una serp. Li la va clavar al meu iaio per dalt de la camisa i li va eixir per baix!

Vicente Morales Beltrán 3r A de primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

EL MEUA IAIO Vaig a contar-vos una història que un dia em va contar el meu iaio Manolo. Quan el meu iaio tenia 12 anys era molt mal menjador i estava molt prim. Sa mare tenia una parada de verdures en el mercat. Per a berenar o sopar li posava un entrepà que era un pa redonet amb la mescla de la parada del costat, que era de companatge i tonyina. Un dia, el meu iaio se n’anava a jugar a la placeta amb l’entrepà. Abans d’arribar hi havia una paret plena de forats i, com que era poc menjador, va agafar el pa i el va tirar per un forat. Quan acabà la besàvia de treballar del mercat va passar prop d’eixa paret i va verure un entrepà dins d’un forat i va pensar: -Qui deu haver tirat l’entrepà dins del forat? I s’hi va arrimar per a veure-ho. Sorpresa!! Va conéixer que eixe entrepà era el del meu iaio i el va agafar i el va dur a casa. -Ara quan vinga este xiquet el mamprendré!.–Va pensar. Quan el meu iaio va arribar a casa i la besàvia li va preguntar si s’havia menjat l’entrepà, el meu iaio va dir que sí. Aleshores ella va traure l’entrepà. -Com que te l’has menjat! I açò què és? D’ara endavant ja no eixiràs més al carrer a menjar!.-Li va dir. I el va castigar.

Asier Andrés Pastor 3r B de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

ELS MEUS IAIOS

Els iaios poden ser moltes coses. Poden ser: -superherois: quan et falta alguna cosa precisa i en un minut ells ho troben i t’ho porten. -cuidadors: quan la mate i el pare se’n van de viatge i et quedes amb els iaos. -animadors: quan tens alguna carrera, allí estan ells per a animar-te. -cuiners: quan és el teu aniversari i et preparen una taula plena de menjar i un superpastís. -conductors: quan t’han de portar al col.legi i està molt lluny. -infermers: quan et trobes malament o tens una ferida ells et curen. -mestres: quan no saps una paraula i no tens el diccionari ells t’ho expliaquen. -contacontes: quan tens por de nit i ells et conten un conte per a no tindre por. Els iaios i iaies, és igual si en tens quatre, tres, dos o un, sempre estan per si necessites alguna cosa, i no vos preocupeu si ja no en teniu cap, segur que guardeu els seus records. En fi, són persones simpàtiques, agradables, bones... i si a algun iaio o iaia se li creuen els cables, no patiu, és que ja són vellets i hem de cuidar-los bé, perquè són i seran sempre els nostres millors amics i per a ells és el millor lloquet del nostre cor. Mireia Prats Lafarga 4t B de primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Claudia Boix Crespo 5é A de primària CEIP Balmes

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

ELS MEUS SUPER IAIOS La meua iaia fa el dinar i el meu iaio va a nadar El meu iaio ve per mi a l’escola mentre la meua iaia fa ensalada d’escarola. La meua iaia fa els macarrons els més bon de tot el món, El meu iaio m’arregla la bicicleta amb una clau anglesa xicoteta. El meu iaio té roselles 36 38

i les rega amb les mangueres. La meua iaia fa arròs al forn i posa molts cigrons. A la meua iaia li diuen la Cevilera i és la repera. Al meu iaio li diuen el Brigo i no és perquè porte abrigo.

Laura Signes Esteve 5é B de Primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

ELS NOSTRES IAIOS Els iaios són persones molt majors de gran saviesa i de gran valor, amb mans tremoloses i arrugades i de tant que han caminat, les cames cansades. Els iaios sempre patixen per tot, pels fills i pels néts sobretot, per si no menges i et t robes malalt o perquè arribes tard i no has avisat. Els iaios cuiden del néts amb freqüència i amb ells han de tindre molta paciència. Els ensenyen cançons tradicionals i els conten moltes històries d’abans. Per tot això i més hem d’estimar-los, cuidar d’ells i abraçar-los. Qui té un iaio té un tresor i de veres us ho dic de tot cor.

Noelia Gomis Galdón 6é A de Primària CEIP Balmes

39 37

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

ELS MEUS IAIOS

Tinc quatre iaio, d’abuelos en tinc dos, Juan Espada i Enrique Alons. Juan, per a mi, era el millor ciclista, i a Enrique li encantava viatjar. Parle dels dos en passat perquè fa temps que han faltat. Però em queden les dos millors iaies del món, i estes paraules de tot cor, per a elles són d’or. L’abuela Fina en Nadal em porta a València i diu que anem a vore betlems amb la tia Florència. L’abuela Carmen va al cor perquè té la veu d’or i a tot es comboia encara que siga a l’escola. A l’abuela Fina li encanten les labors i l’abuela Carmen els tratges de danses els fa en un segon. I ací acabem la poesia de les iaies i els iaios de Marta i Núria. Marta Alonso Espada 6é B de Primària CEIP Balmes

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

Lucia Pérez 1er de Primària Sant Francesc

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

40 38

Andreu Rosell Jornet 2n de Primària Sant Francesc

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

ELS AVIS Hi havia una vegada uns avis, home i dona. Estaven a AGUAFA, el centre de dia de Guadassuar. L’home estava pintant un quadre de Sorolla i la dona fent un treball manual de cuina, era coca de llanda. Després, en el menjador van menjar arròs al forn. Quan va arribar el moment de la sesta van ficar la televisió. Quan vénen el familiars per ells, estan asseguts en recepció. L’endemà van anar a veure cavalls, ponis i burrets. Allí sols estan fins a migdia, per la vesprada van al centre de dia, els conten una historieta i fan activitats. Quan acaba tot, uns van a casa amb el vehicle, i altres van amb els familiars. Cada estació de l’any fan diferents activitats. A gener pinten la fireta, a març fan una falleta i bunyols amb xocolate. En la fira agrícola, els avis realitzen una paradeta on fan coses com pedretes pintades, collars... Per als xiquets fan una activitat de dibuixar-los a ells en una atracció. A la primavera pinten floretes, quadres i cartells de primavera... els dimecres de vesprada van uns gossets a jugar amb ells. També fan un sopar al carrer: “el sopar popular”, on poden anar tots els del poble. En el centre de dia van a cantar cançons com “La lloca torta”, “Baix del pont de Cullera”, “No plores més”... També van xiquets a acompanyar els seus avis. De matí, fan activitats amb Sandra i de vesprada amb Raquel s’ho passen d’allò més bé. També fan gimnàstica. Ainhoa de vegades es queda a dinar en el centre de dia, i Tere a voltes fica música del seu any. Canten la cançó de “Adiós con el corazón” i això us dic jo: adéu de tot cor. Ainhoa Garrigues Navarro 3er de Primària Sant Francesc

39 41

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

ELS MEUS IAIOS Passen les hores, els dies, les setmanes, els anys i nosaltres anem creixent i canviant. Però el que no canvia encara que passe el temps és l’estima que jo sent pels meus iaios. Ells també es fan majors, però sempre estan ahí per al que jo necessite: per a dur-me i arreplegar-me del col·le, per a fer-me el dinar quan els meus pares estan treballant, per a acompanyar-me al solfeig.... És una estima molt peculiar perquè als meus pares i al germà també els estime molt, però als iaios és d’una manera diferent i molt especial. Jo tinc molta sort perquè encara puc compartir els moments de la meua vida amb els quatre iaios i fins i tot amb una besàvia que és encara més velleta.

42 38

Crec que sóc molt afortunada perquè ells em conten coses de quan eren menuts: que si quan anaven al col·le sols utilitzaven un llibre per a 4 o 5 anys, que si quan venia els Reis Mags a les xiquetes els regalaven una nina de cartró, sí sí de cartró i si a alguna xiqueta se li ocorria llavar-la perquè estava bruta ja li s’havia acabat el regal fins a l’altre any. Que quan eixien de l’escola anaven al ravalet i jugaven a les boletes, a la corda. I que quan venia l’època del meló d’Alger els buidaven per dins i els convertien en fanalets i quan es feia de nit anaven els xiquets i xiquetes cantant pels carrers i a vore quin de tots era més bonic. Són tot coses molt curioses i que de vegades pareixen de pel·lícula, però jo estaria hores i hores escoltant aquelles meravelloses històries. Espere i desitge que aquesta sort que tinc de gaudir dia a dia dels meus iaios encara dure molts anys i així, segur que podré aprendre coses molt interessants i curioses. Per molts anys iaios!!! Laia Alapont Oliver 4t de Primària Sant Francesc

2016

CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC 10ª edició

39 43

Adelina Lledó Boils 5é de Primària Sant Francesc

10ª edició CONCURS LITERARI I ARTÍSTIC

2016

ELS MEUS IAIOS Quan ma mare va anunciar que em tindria , la meua iaia va dir que el dolor li se n’aniria, el meu iaio va dir que al camp ja no tornaria. La primera vegada que vaig plorar, els meus iaios em van començar a adorar.

44 40

Quan ma mare va començar a treballar els meus iaios em vam cuidar. DON PEPITO DE LOS PALOTES

Pau Amargós García 6é de Primària Sant Francesc

AGRAÏMENTS A la població escolar de Guadassuar que ha participat amb el seu esforç i treball. Al C.E.I.P BALMES i al col.legi SANT FRANCESC. Gràcies als seus directors i als corresponents claustres de mestres. Gràcies a Irene, Anna i Andrea que durant uns mesos ens han acompanyat les vesprades dels dimecres. A l’Ajuntament de Guadassuar, per la dotació de premis. Enguany, en la secció d´Escriptors, agraïm la col·laboració de Miquel Llàtzer, mig d’Algemesí mig de Guadassuar, Miquel Català en la seua faceta d’escriptor. I,finalment, a totes les iaies i iaios, per la dedicació als seus néts, per la seua disponibilitat generosa i plena d’afecte. Gràcies a tota la gent que s’implica en l’Associació, gràcies pel seu suport desinteressat.