"Cançoneta Incerta"

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? És a la vila o és al pi de la carena?

Un lliri blau color de cel, diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis! -diu un vel de teranyina.

¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat, colgat de mata?

¿És un recer per a adormir qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí, n'és cada vida

Josep Carner

El poema es nom Cançoneta incerta, del llibre Cor quiet de Josep Carner de 1925. L’autor expressa la incertesa de la vida en aquest poema, simbolitzant la vida amb el camí, no se sap cap a on s’avança ja que hi ha múltiples possibilitats depenent de les nostres opcions

He triat aquest poema perquè crec que la vida és incerta i ens poden passar moltes coses, ens agradin o no, sempre hem de fer-los front. Per això, aquest poema m’ha semblat molt representatiu especialment perquè enguany és el nostre darrer any de batxillerat, estem passant per una de les etapes més importants de la vida i les decisions d’ara ens afectarà probablement al nostre futur Amb aquest poema, et vull dir que no has de tenir por de res, sinó que has de tenir confiança en tu mateixa, esper que segueixis el teu cor per prendre decisions i viure de la forma que et sens lliure i còmoda.

Esper que t’agradi el poema i que puguis copsar el meu missatge. A partir de no res serem adults i avançarem en aquest camí de la vida amb els records que compartim, doncs també em vull acomiadar perquè després d’aquest curs probablement no ens veurem gaire més, així que abans de girar aquest capítol de la meva vida, vull fer-te saber que m’he passat un bon temps amb tu i que aprecio molt aquesta experiència.

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir

I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d'ara mateix, el càntic que commou, l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut

Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud.

Aquest poema s’anomena Ara és demà d’en Miguel Martí i Pol, que va ser un español en llengua catalana.

L’autor utilitza l’expressió Ara és demà per motivar alguna reflexió als joves ja que permet fins i tot algun joc de paraules si són capaços d’elaborar un projecte de futur que sorgeixi de la necessitat de reaccionar davant la situació de privació de llibertat actual

He triat aquest poema perquè com diu el poema ara és demà, totes les decisions que prenguem ara afectessin en el nostre futur d'una manera o una altra Haurem de sacrificar moltes coses o fer alguna cosa que en aquest moment ens beneficia però que a la llarga ens perjudica Per això si fem alguna cosa, o treballem en alguna cosa que sigui sempre pensant sempre en el futur. Com diu el poema '' les pedres i el camí seran el pa i la mar '' . Significa que sempre hi haurà dificultats en la vida però que no cal deixar que aquestes dificultats ens frenin en això objectius perquè només són obstacles que ens posa la vida i simplement cal superar-los pas a pas i a poc a poc.I espero que et vagi molt bé en la teva vida i ha estat un plaer ser la teva companya durant aquests anys Espero que t'agradi aquest poema, que t'ajudi a reflexionar sobre la teva vida i aprendre a saber triar les millors decisions per a la teva vida i el teu futur Ja que ja som adults i ja hem d'aprendre a suportar totes les dificultats qui ens posa la vida.

Pluja en el jardí de l'Ateneu

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser un destacat poeta mallorquí, nascut el 1913 i mort el 1938. La seva poesia es caracteritza per la seva profunda sensibilitat, la seva atenció als detalls i la seva exploració de temes com la natura, la melancolia i l'esperança. Rosselló-Pòrcel va ser una figura significativa de la literatura catalana del segle XX.

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l’herbam, ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents i ploms en lluita.

I, damunt tot, vellut i negre de palmeres mai no agitades per cap vent.

El poema que he seleccionat de la seva obra és "Pluja en el jardí de l'Ateneu". Aquest poema captura la màgia de la pluja que cau en un jardí, evocant una atmosfera de bellesa i contemplació. A través de la seva lírica delicada, Rosselló-Pòrcel ens transporta a un món de sensacions i emocions, convidant-nos a connectar amb la natura i la nostra pròpia interioritat

Encara que no ens coneixem bé, he triat dedicar-te el poema "Pluja en el jardí de l'Ateneu" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel Aquest poema em sembla una elecció adequada per a una persona que està començant a explorar i descobrir. La seva lírica subtil i evocadora transmet una sensació de pau i meravella, convidant-nos a connectar amb el món natural i a descobrir la bellesa en les petites coses

Amb aquest poema, Rosselló-Pòrcel ens recorda que, tot i enfrontar-nos a moments desconeguts i noves experiències, podem trobar consol i inspiració en la natura i en la nostra pròpia capacitat de contemplació. La pluja en el jardí de l'Ateneu simbolitza una renovació i una connexió amb la vida mateixa, convidant-nos a abraçar els canvis i a descobrir la màgia en els moments més senzills.

Cada persona té la seva pròpia manera de viure i experimentar la bellesa del món, i aquest poema de Rosselló-Pòrcel pot servir com a recordatori de la teva pròpia capacitat d'observació i de trobar plaer en les petites coses. A través de la seva poesia, convido a descobrir la teva pròpia mirada única i a abraçar el viatge de la descoberta personal

Amb aquesta dedicatòria poètica basada en el poema "Pluja en el jardí de l'Ateneu" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, desitjo que trobis inspiració en la bellesa de la natura i en la teva pròpia capacitat de contemplació. Tot i que no ens coneixem bé, em permeto expressar el meu reconeixement per la persona que ets, amb tot el potencial que portes dins teu.

Que aquest poema t'acompanyi en el teu camí de descoberta i t'inspiri a connectar amb la natura i a trobar alegria en els moments més senzills. Recorda que, tot i enfrontar-te a nous desafiaments, tens la capacitat d'observar i apreciar el món que t'envolta

Que tingueu molta felicitat!

Vanesa Bas

Yoselyn Benítez

Mohammed Chami

Karen Condori

Javi Coyago

Gabriel da Mota

Alya de la Cámara

Fatou Diallo

Adam Doutaroua

Leandro Gómez

Laura Ibáñez

Rodrigo Ibáñez

Zixin Li

Shuyu Lin

Nour Mehannek

Chiara Montanari

Àngel Recio

Neus Rigo

Hui Yu

Àngels Garcia