De na Chiara per n’Amir

A Carles Riba

Quan arribarà aquell moment de totes les seguretats?

La boca sabrà que no ment velles mentides dels passats.

El peu, en tots els nous camins, i el rostre, en cant a la ventada. Els colors més purs i divins s’ofreneran a la mirada

Hora d’enveges i de plany, ullada en les ombres obscures

El que ha arribat sia’ns company de les jornades insegures.

“A Carles Riba” és un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Pertany al seu primer recull de poemes, Nou poemes, que va ser publicat el 1933.

La meva interpretació d’aquest poema és que tracta sobre la necessitat humana de sentir-nos segurs amb les nostres decisions, amb el camí que hem decidit seguir. Llavors, he triat aquest poema perquè crec que està bastant relacionat amb aquesta nova etapa en la nostra vida, que és la vida després de l’institut. En certa manera, deixem enrere la seguretat de l’institut, la seguretat de trobar-nos amb les mateixes persones tots els dies, per una inseguretat sobre el que passarà el dia de demà

Llegint aquest poema, he pensat en tu, Amir, perquè m’agradaria dir-te que, si en algun moment et sents incert sobre el teu futur o les teves decisions, no dubtis de tu mateix i segueix endavant amb el que t’havias proposat des d’un principi.

Esper que t’agradi i que hi connectis amb el poema així com ho he fet jo. Encara que no tenim una relació propera, vares ser part d’aquesta etapa important en la meva vida i t’agraeixo tots els moments que vàrem compartir. Et desitjo molta sort!

De na Zixin per na Shuyu

Endevino la llum i la tonada del cel i el bosc que novament retrobo Clemència de les pedres i les fulles! El meu nom estranger torna a ésser vostre, en un càntic recent de nova gràcia! 5 Viva malenconia de paraules en l'esveltesa blanca de les ales de cels vibrants i solituds perdudes sobre la llunyania de les ones! Pedres del bosc, murmuri de les fulles, 10 només els ulls altra vegada saben els silencis antics entre nosaltres És oblidat el somni que us perdia - confidència dispersa en lluminàriescendra als carrers i els lliris no florien, 15 la finestra a una pluja mig sotmesa La plana estèril lluny de mi moria. Migdia impur afalagà la plana

El sol desig em torna al temps ingenu d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni 20

Aquest poema que he triat s ' anomena “Castell de Bellver”, escrit per en Bartomeu-Rosselló Pòrcel a Mercè Montañola el maig de l'any 1934 a Barcelona El poema pertany a una obra anomenada Imitació del foc publicada a Barcelona el 1938

Imitació del foc conté poemes neopopularistes, simbolistes i de la poesia pura, a més d'algun festeig amb el surrealisme en poemes com "Auca" El llibre té tres parts, "Fira encesa " , "Rosa secreta", al qual pertany el poema, i "Arbre de flames"

He triat aquest poema perquè estava llegint els poemes; quan veig el vers 12 d'aquest poema he pensat en nosaltres que, després d'haver jugat durant molt de temps de la nostra infància i primària, vàrem quedar quasi sense contacte fins aquest any que estem en el mateix grup i hem tornat a parlar i comencem a tenir moltes coses per xerrar com els estudis, els deures, coses de la classe, i per divertir-nos.

Una altra cosa que m'he fixat del poema és quan diu en el vers 13, no és que hem perdut el somni sinó és que després de passar molt de temps, moltes coses, canviem el somni o, millor dit, el nostre pensament Durant la infància solem dir els somnis en veu alta i són coses que ens agraden molt; quan creixem, anem aprenent moltes coses i la meitat de les persones canvien d'opinió.

Esper que t'hagi agradat aquest poema que me fa recordar a tu, Shuyu, i si penses igual que jo Tampoc vaig tenir compte això abans, quan ma mare i la teva mare estaven parlant vaig escoltar que estaven dient de nosaltres per què quan érem petits jugàvem tan bé i ara pareix que no ens coneixem Potser que en el temps que hem crescut, hem tingut diferents contactes amb altres i diferents amics o amigues i, per tant, ens hem separat més

D’en Javi per na Yoselyn

De no cantar jo m 'entristia: per mi és el cant tal com el pa de cada dia És un parany, una ferida. Cada cançó s 'emporta un tany de ma florida

Però què hi fa, quin mal hi hauria? Jo, del meu cant, en vull ornar tota ma via.

Aquest poema va ser escrit per na Clementina Arderiu, qui va recollir les seves obres l’any 1936 en una sola que va anomenar Poemes on també recull aquest però en principi l’obra pertany a Cant i paraules.

He triat aquest poema perquè parla del sentiment d'alegria que sent Clementina Arderiu en cantar i penso que la fa més lliure

Per això vaig triar aquest poema per a tu ja que la nostra amistat és de les poques que em fan sentir lliure i conforme doncs no em sento incòmode pensant que he de tenir un llenguatge cuidat a l'hora de parlar amb tu ja que no sento que em jutges i en una amistat avui dia és molt difícil de trobar La nostra amistat ha estat sota el meu punt de vista alegre i plena de coses boniques per recordar.

Espero que t'hagi agradat i que hagis compartit el mateix sentiment que tinc sobre la nostra amistat de fa ja uns quants anys, espero que seguim compartint moments i que puguem recordar plegats els moments tan bons que hem passat