Book final by Adrià Garcia Bigordà

BOOK Producció, expressió i disseny en premsa

Adrià Garcia Bigordà- 139 2n Periodisme Grup 02

Sin título-1 1

13/01/2014 16:54:35

Producció, expressió i disseny en premsa R1 Terminologia R2 Assaig: Estat Estètic R3 Traçabilitat: Diari ARA R5 Diari 1: Fer i desfer R6 Diari 2: Pàgina interior R7 Diari 3: Portada R8 Revista: Pàgines interiors R9 Revista: Llibre d’estil R10 Revista: Portada i sumari

Sin título-1 1

13/01/2014 17:01:25

Producció Expressió i Disseny en Premsa RÚBRICA 1. TERMINOLOGIA Miembros del grupo Ferrer Estevez, Lorena G2 B h 136 NIU:1332988 Figueras Agustí, Pol G2 B h 137 NIU: 1332105 Galvín Benítez, Ángela G2 B h 138 NIU: 1329669 Garcia Bigordà, Adrià G2 B h 139 NIU: 1334131 Garcia Navarro, Carles G2 B h 140 NIU: 1242364 Sumario de palabras descritas Folio Sección Cabecera Fecha Filete / Filete grueso / Filete fino / Filete doble Destacado Gráfico estadístico Corondel Firma inicial Preu Código de barras Cupón promocional Ilustración Remisión Punto final de texto Punto inicial de texto Medianil Columna Fotografía Fuente del gráfico Publicidad Firma de la imagen Pie de foto Cuerpo del texto Título destacado Antetítulo / Antetítulo en color Punto de lectura o atención de lectura Título Subtítulo Autoevaluación del grupo Para hacer este trabajo de Terminología nos hemos repartido el trabajo de la siguiente manera: los conceptos que aparecían en los ejemplos del Campus Virtual nos los hemos repartido equitativamente entre los componentes del grupo. Una vez hemos tenido todas las definiciones completadas hemos buscado cinco páginas

del diario La Vanguardia (dia 1 de Octubre. Páginas 1, 3, 4, 6 y 9) y hemos insertado los conceptos que aparecen. Con este trabajo hemos logrado los conceptos básicos de la prensa escrita mediante el trabajo en equipo y la colaboración entre nosotros. Entendemos que el trabajo en equipo es un elemento fundamental en el trabajo del periodista, y , aunque tiene un cierto grado de dificultad , hemos conseguido realizar el trabajo de forma satisfactoria . Además, creemos que nos hemos adecuado a los requerimientos y los parámetros que ha establecido desde el grupo de docentes . Estos conceptos nos serán de mucha utilidad para podernos expresar en propiedad con respecto a los elementos que integran una noticia en prensa escrita . La nota que creemos que nos corresponde es un 9,25 a todos los integrantes del grupo porque nos hemos repartido el trabajo por igual y hemos trabajado todos . Además , nos hemos ceñido a las normas que establecían.

MARTES, 1 DE OCTUBRE DE 2013

www.lavanguardia.com Número 47.415 1,30 euros

La primera pierna biónica

El padre de Asunta protege a su exmujer

c Médicos de EE.UU. crean una prótesis que entiende las órdenes del cerebro TENDENCIAS 24 Y 25

TENDENCIAS 27

PRESENTACIÓN DE LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO PARA EL 2014

Más austeridad

œEl Estado invertirá el año próximo œLas pensiones subirán un 0,25%, el en Catalunya sólo el 9,6% del total mínimo que fija la nueva ley

ECONOMÍA 50 A 55

Rajoy y Mas se exigen mutuamente un “gesto de grandeza”

Mas rompe el cerco de la UE y se ve con tres comisarios

8 428292 001307

En medio de la tensión política provocada por el debate soberanista, Artur Mas logró ayer reunirse con tres comisarios europeos, el de Economía, Olli Rehn (en la foto); el de Relaciones Institucionales, Maros Sefcovic, y el de Empleo, László Andor. Mas aseguró que ninguno le preguntó por una hipotética independencia. El president, en la rueda de prensa posterior, sí se mostró convencido de que la Unión Europea “no expulsará a los catalanes”.

c El jefe del Ejecutivo pide al de la Generalitat que rectifique y este replica que “deje votar”

RUBÉN MORENO / EFE

Inquietud en el delta del Ebro por una sucesión de pequeños terremotos

c Las inyecciones de gas en unos depósitos submarinos situados entre Alcanar y Vinaròs parecen la causa de los seísmos, el último de magnitud 3,9 Muchos vecinos de la costa del delta del Ebro se despertaron a las cuatro de la mañana de ayer por un temblor de tierra de mag-

nitud 3,9. Ha sido el de mayor intensidad, pero en todo septiembre se han producido más de 300 pequeños seísmos que se

consideran relacionados con la inyección de gas en unos depósitos submarinos situados 22 kilómetros mar adentro. VIVIR 1 A 3

En un tono de enfado, Mariano Rajoy aprovechó ayer una pregunta durante una rueda de prensa en Kazajistán para reclamar a Artur Mas que rectifique su rumbo y tenga un “gesto de grandeza”. A su vez, el presidente de la Generalitat le respondía desde Bruselas: “El mayor gesto de grandeza es dejar votar a la gente”. POLÍTICA 12 Y 13

MARTES, 1 OCTUBRE 2013

LA VANGUARDIA 3

Internacional El protagonismo de Roma

Berlusconi silencia a sus críticos ‘Il Cavaliere’ insiste en hacer caer al Gobierno y dicta sus condiciones La cifra mágica Para superar la moción de confianza en el Senado, Letta necesita... 161 votos La gran coalición tenía hasta ahora... 238 votos Tras la deserción de Berlusconi, pasa a tener... 137 A Letta le faltarían... 24 votos a pescar entre berlusconianos disidentes, grillini expulsados y otros grupos menores LA VANGUARDIA

Espejo de si mismo. El ex jefe del Gobierno italiano y líder del partido conservador Pueblo de la Libertad, Silvio Berlusconi, saludando ayer a su llegada a la Cámara de los Diputados EUSEBIO VAL Roma. Corresponsal

La crisis política italiana vive un extraño compás de espera hasta que mañana miércoles el Senado decida si renueva o no la confianza al Gobierno de Enrico Letta. Ayer Silvio Berlusconi reiteró su voluntad de ir a elecciones anticipadas, sin escuchar las voces disidentes en su partido. Il Cavaliere se atrevió a dictar a Letta sus condiciones, como si fuera un general victorioso ante un enemigo rendido: el Gobierno debe seguir con vida una semana

para aprobar algunas medidas económicas y fiscales, por ejemplo para que revoque la subida del IVA, del 21% al 22 %, que entra en vigor hoy, y anule el impuesto inmobiliario . Luego se debe ir a las urnas lo antes posible. Resulta chocante para una democracia occidental que alguien como Berlusconi, con varias condenas de cárcel a cuestas y a punto de ser expulsado del Senado e inhabilitado para ocupar cargos públicos, actúe con este desparpajo. El ex primer ministro regresó de pasar el fin de semana en su mansión al norte de Milán y se re-

unió con sus parlamentarios en el palacio de Montecitorio, sede de la Cámara de Diputados. Entró con aires de triunfador. Por los pasillos estrechó múltiples manos, intercambió breves palabras y prodigó besos. Uno de los agraciados, con ósculos en las dos mejillas, fue Domenico Scilipoti, un turbio personaje, médico siciliano y considerado la quintaesencia del transfuguismo político. A raíz de una votación de confianza que Berlusconi superó por los pelos, en el 2010, gracias a que Scilipoti cambió de partido y se puso de parte de il Cavaliere,

ETTORE FERRARI / EFE

UN A S EMANA D E VI D A

El ex primer ministro quiere la rápida adopción de varias medidas fiscales SIN D EBATE I NTER NO

En la reunión con los parlamentarios, en Roma, sólo habló Berlusconi

este político ha dado nombre a una de las prácticas más vergonzosas de la política italiana. Aparte de los detalles folclóricos –pero que denotan un estilo de liderazgo–, lo importante de la reunión de Berlusconi con los suyos es que intentó que volvieran todos al redil. Sólo intervino él. Fue conciliador y llamó a la unidad, pero no quiso escuchar argumentos contrarios. Los cinco ministros del Pueblo de la Libertad (PdL) que formaban parte de la gran coalición, incluido el viceprimer ministro Angelino Alfano, oficializaron su renuncia, tal como había ordenado Berlusconi. Pero eso no significa que piensen que la decisión del jefe fuera correcta ni anticipa cuál será su voto en la moción de confianza. Todos habían hecho la víspera declaraciones inequívocas. La de ayer pudo ser una tregua falsa. O tal vez no. El diario de la familia Berlusconi, il Giornale, publicó ayer un editorial muy vioCONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

4 LA VANGUARDIA

I N T E R N A C I O N A L

MARTES, 1 OCTUBRE 2013

El protagonismo de Roma >> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR

lento en el que advertía a los disidentes que pueden tener un triste final político como el de Gianfranco Fini, antiguo delfín de Berlusconi, exministro de Exteriores y expresidente de la Cámara de Diputados, que rompió con il Cavaliere y en las últimas elecciones no consiguió escaño. La situación italiana es vista con inquietud en Europa. Preocupa que un país miembro del G-8 y con notable peso económico se precipite a un caos a la griega. De ahí la llamada de solidaridad que realizó ayer la canciller alemana, Angela Merkel, a Letta. La Iglesia católica, que aún mueve hilos en la política italiana, ha expresado su profundo malestar con la situación. Lo hizo, de manera muy contundente, la revista Famiglia Cristiana, con un ataque frontal a Berlusconi, de quien dijo que había perdido su dignidad. Ayer se unió L’Osservatore Romano. En un artículo en portada, el diario oficial de la Santa Sede afirmó que la actual crisis “parece irresponsable no sólo por las repercusiones económicas sino por los daños a la credibilidad de la LA VOZ CATÓLICA

El periódico del Vaticano critica que se haya provocado la crisis EL PANORAMA ELECTORAL

Las encuestas dan vencedor al centroizquierda por estrecho margen entera clase política italiana”. Los últimos acontecimientos muestran una fractura en el otrora compacto universo berlusconiano. En torno a las decisiones de il Cavaliere siempre ha habido un triple círculo, el familiar, el empresarial y el político. Su máxima consejera en la familia es su primogénita, Marina, que suele intervenir públicamente en su defensa. Según la prensa italiana, sus principales asesores empresariales, comenzando por su íntimo amigo Fedele Confalonieri –presidente de Mediaset, compañero de escuela y de grupo musical en cruceros turísticos durante su juventud–, no eran partidarios de salir del Gobierno. También se lo habría desaconsejado quien ha sido durante muchos años su mano derecha en política, Gianni Letta, tío del primer ministro. Sobre Berlusconi habría influido ahora un pequeño grupo político muy radical que incluiría a su abogado, el senador Niccolò Ghedini. Según dos encuestas, de las cadenas RAI-3 y La 7, si hubiera elecciones vencería, por estrecho margen, el centroizquierda, por delante del centroderecha berlusconiano. El Movimiento 5 Estrellas (M5E), de Beppe Grillo, perdería fuerza, así como los centristas de Mario Monti.c

Juan XXIII y Juan Pablo II serán santos el próximo 27 de abril

No se descarta que Benedicto XVI tenga un protagonismo en la ceremonia, en Roma, junto al actual papa Francisco EUSEBIO VAL Ciudad del Vaticano. Corresponsal

El 27 de abril del próximo año la Iglesia católica vivirá otra jornada sin precedentes. Los dos papas más carismáticos del siglo pasado, Juan XXIII y Juan Pablo II, serán canonizados en una ceremonia conjunta en la plaza de San Pedro. El acontecimiento podría aportar otra primicia adicional: es posible que, además de Francisco, sea también protagonista del acontecimiento, con su presencia, el papa emérito Benedicto XVI, estrecho colaborador de Karol Wojtyla y participante en el concilio Vaticano II, el gran hecho eclesial por el que es recordado Angelo Roncalli. Francisco hizo ayer el anuncio oficial de la fecha de las canonizaciones durante un consistorio de cardenales. Se ha escogido el domingo de Pascua y fiesta de la Divina Misericordia por considerarse el día más apropiado, coincidiendo con la presencia masiva de peregrinos en Roma. Se prevé que sea un acto gigantesco, con fieles procedentes de todo el mundo y una muy importante representación polaca. La canonización de Juan Pablo II llegará menos de diez años después de su muerte, alentada por su inmediata fama de santidad y por dos milagros –entre los múltiples que se le atribuyen– que la Iglesia ha dado por buenos. En el caso de Juan XXIII, no ha sido necesario verificar un segundo milagro. Una dispensa de Francisco ha hecho que baste el primer milagro –el que sirvió para hacerlo beato– para elevar a

Dos papas que cambiaron Roma

JUAN XXIII 1881-1963 ]Conocido como el Papa

Bueno, Angelo Roncalli fue beatificado en el 2000 por Juan Pablo II. Su pontificado fue breve (1958-63) pero crucial: convocó el concilio Vaticano II

JUAN PABLO II 1920-2005 ]Primer papa no italiano

en más de 400 años, su pontificado (1978-2005) fue uno de los más largos de la historia. Fue beatificado en el 2011 por su sucesor, Benedicto XVI

Angelo Roncalli a la santidad. Frente a las noticias llegadas de Polonia de que Benedicto XVI podría estar presente y tener algún tipo de protagonismo en la canonización, el portavoz del Vaticano, Federico Lombardi, no lo confirmó ni desmintió, pero insistió en que no hay motivo alguno para que no asista. El entusiasmo por la canonización de Juan Pablo II no es unánime en la Iglesia católica. El movimiento internacional Somos Iglesia hizo pública, inmediatamente después de anunciarse la fecha de la ceremonia, su visión crítica sobre aquel pontificado. “Juan Pablo II fue un papa de grandes contradicciones –afirmó Somos Iglesia en una dura nota–. Su tragedia se manifestó en la contradicción entre su compromiso por las reformas y el diálogo en el mundo y su vuelta al autoritarismo en el seno de la Iglesia. “Fue su tendencia al autorita-

El consejo de ocho cardenales asesores se reúne por primera vez, durante tres días, con Bergoglio rismo espiritual lo que contribuyó a la mayor tragedia de su papado: el abuso sexual de miles de menores en todo el mundo –denunció Somos Iglesia–. Al mantener a la jerarquía católica por encima de las necesidades de la gente. Juan Pablo II perpetuó un entorno tóxico en el que a los curas

se les permitió, a menudo repetidamente, el abuso de menores, a condición de que su conducta criminal permaneciera secreta y se preservara la imagen inmaculada de la cúpula”. El anuncio de las canonizaciones coincidió con la publicación de un quirógrafo (documento papal) por el que se oficializa la creación de un consejo de cardenales –compuesto por ocho purpurados– con la función de ayudar al Papa en la reforma de la curia romana y en el gobierno de la Iglesia universal. La elección de un grupo de cardenales asesores y la identidad de sus integrantes ya se comunicó el pasado 13 de abril, un mes después de la llegada de Francisco a la cátedra de Pedro, pero ahora la decisión adquiere un rango más institucional, justo cuando van a reunirse tres días en Roma, con el Sumo Pontífice, para

La Iglesia abandona a Berlusconi ANÁLISIS Enric Juliana

Roma

Enrico Letta pide oraciones por Italia en un momento difícil y confuso que mucha gente en Europa quizá no se toma en serio esta vez, por aburrimiento y por dificultad lectora. Italia cuesta de entender. Es más, diría que hay que amarla para comprenderla. El primer ministro Letta pide un padrenuestro por la estabilidad del país más importante del Sur de Europa, y es lícito preguntarse cuántos italianos están rezando estos días para que su país no se vaya al garete. Reza, con toda seguridad, una parte de la Italia católica. Reza el

cardenal Angelo Bagnasco, presidente de la Conferencia Episcopal Italiana, que ha declarado: “El país tiene necesidad de ser gobernado. No es tolerable la irresponsabilidad de quien sólo mira por sus intereses personales, ni tampoco podemos aceptar unas elecciones anticipadas si previamente no se ha aprobado una nueva ley electoral”. Como puede verse, las oraciones del cardenal Bagnasco tienen la analítica precisión de un informe político. La Conferencia Episcopal ha roto definitivamente con Silvio Berlusconi. Esta es la noticia. El Gobierno Letta no debe caer y hay que evitar unas elecciones anticipadas con las reglas del juego impuestas por Berlusconi. (La coalición de centroderecha modificó

la ley electoral en el 2005 y el ponente de la reforma, Roberto Calderoli, un diputado de la Liga Norte chovinista, grosero y maleducado, tuvo el cinismo de decla-

La Conferencia Episcopal defiende abiertamente la continuidad del Gobierno Letta rar que acababan de aprobar una porcatta, una guarrería. Desde entonces la ley electoral vigente es conocida como la Porcellum. Sí, Italia es difícil de entender). Reza Famiglia Cristiana, la re-

vista italiana de mayor difusión, cerca de un millón de ejemplares semanales, desde hace mucho tiempo favorable al centroizquierda. Mensaje durísimo en su último número: “Sabíamos desde hace tiempo que Berlusconi ha perdido la poca dignidad que le quedaba. Sólo tiene margen para un gesto honorable: ir al Senado y presentar la dimisión”. Famiglia Cristiana representa el catolicismo de Cáritas, el de los voluntarios, el de las parroquias comprometidas con lo que ocurre a su alrededor; un catolicismo que sonríe desde el día en que el papa Francisco apareció en el balcón central de la plaza de San Pedro. Rezan muchos católicos y no pocos agnósticos y ateos. La paradoja es la siguiente: mientras en

6 LA VANGUARDIA

I N T E R N A C I O N A L

MIÉRCOLES, 2 OCTUBRE 2013

El pulso de los republicanos a Obama

La parálisis en EE.UU. amenaza la economía

Unos 800.000 funcionarios, de baja por el cierre federal MARC BASSETS Washington. Corresponsal

Washington vivió ayer una jornada particular: el primer día, desde hace 17 años, que la Administración federal se ve obligada a cerrar sus puertas por falta de acuerdo entre el Congreso y la Casa Blanca sobre el presupuesto. La negativa del Partido Republicano a aprobar los fondos si los demócratas no aplazaban la reforma sanitaria –uno de los éxitos legislativos de Barack Obama– forzó la baja indefinida de cerca de 800.000 de los dos millones de funcionarios federales. El temor ahora es que la parálisis parlamentaria prolongue el cierre y se solape con otra crisis fiscal. El 17 de octubre está previsto que Estados Unidos alcance el techo legal de endeudamiento. En términos prácticos significa que, si el Congreso no elevase el techo, la primera economía mundial carecería de dinero para pagar sus facturas y podría verse abocado a la suspensión de pagos. Los efectos ya no serían limitados, como ocurrió ayer con el cierre parcial de la administración, sino que cuestionarían la fiabilidad crediticia del país.

“Sería mucho peor que el cierre del Gobierno, por muy malo que esto sea”, dijo el presidente Obama. “Sería un cierre de la economía”. El presidente acusó al ala derecha del Partido Republicano de “tomar toda la economía como rehén” con el único motivo de una “cruzada ideológica”. Como en el caso del presupuesto, los republicanos –dominados por la facción populista del Tea Party– condicionan el aumento del techo de la deuda a concesiones con la reforma sanitaria. El cierre gubernamental se nota poco en el resto de Estados Unidos, pero el área metropolitana Washington –como Detroit, una ciudad de una sola industria, donde en vez de fabricar automóviles se fabrican leyes– alteró la vida de centenares de miles de familias. Los museos públicos, el zoológico y los monumentos del National Mall –el eje central de la capital– estaban cerrados. Aparte de los funcionarios destinados a tareas “esenciales” como la seguridad nacional, decenas de miles de personas que trabajan para la Administración federal permanecieron en casa o acudieron a sus oficinas para recoger sus pertenencias. De los

Casi la mitad de empleados federales, a casa y sin sueldo Seguirán trabajando

Se irán a casa

Departamento de Defensa Personal militar en activo 1,4 millones Empleados civiles 400.000

400.000

Comercio 6.186

40.234

Exportación, meteorología

Transporte 39.987

18.481

Energía 1.113

12.701

Arsenal nuclear y energía

Justicia 96.744

17.742

FBI, tráfico de drogas, cárceles federales

Seguridad Interior 199.822

21.295

Parques nacionales

Yosemite, Estatua de la Libertad, Alcatraz

21.379

3.266

Institución Smithsonian Zoo, 19 museos y galerías

688

3.514

Sanidad 37.686

40.512

Educación 212

4.013

Protección Medioambiental 1.069 FUENTE: BBC

15.136

LA VANGUARDIA

Letrero que informa de que la estatua de la Libertad está cerrada

El metro de Nueva York va a tope y las colas frente a los carros de café son las habituales, pero los turistas no pueden entrar en la estatua de la Libertad

“¡La estatua está cerrada!”

FRANCESC PEIRÓN Nueva York. Corresponsal

os cuatro turistas franceses –tres mujeres y un hombre– desandan el camino. Se dirigen de regreso al metro y eso que aún no ha partido el primer barco de la mañana. Están de vacaciones, sí, pero, malhumorados, no parecen disfrutar del sol en Manhattan. “¡La estatua de la Libertad está cerrada!”, exclama él. ¿La razón? “Creo que por una huelga del Gobierno”, contesta. –¿Huelga del Gobierno? –Bueno, el lío este que tienen. Su siguiente respuesta –a la pregunta de si no sabían con lo que se encontrarían– deja poco margen para la fe en este oficio

del periodismo. “Sí, lo habíamos leído en los diarios, pero hemos venido por si acaso no era así”. Los visitantes, en concreto los que querían pisar el hogar del símbolo de la ciudad y del país, saben cómo explicar, mejor incluso que los lugareños, lo que significa esto del cierre parcial de la Administracíón federal. En la práctica y no en el campo mediático de la discusión política o de la especulación sobre el posible impacto económico. Lejos de Washington, el cierre parcial tiene un efecto importante para los directamente afectados, pero, como se veía ayer en Nueva York, de poca consideración, casi anecdótica, para la otros, la inmensa mayoría. Por ejemplo, los científicos

REPERCUSIO N ES

Los científicos que investigan con fondos de la NASA se quedaron en casa

L A M EN T O

“Lo han conseguido, han dejado la imagen de nuestro país por el suelo”

que investigan con fondos de la NASA se tuvieron que quedar en casa. Sus laboratorios están cerrados y a ellos los han enviado a unas vacaciones no deseadas, entre otras razones porque no saben si cobrarán la nómina. Los más animosos recuerdan que lo mismo pasó en el 1996 y que, al regresar al trabajo, les pagaron con efecto retroactivo. Como si nada hubiera sucedido. Más allá de estas minorías, los neoyorquinos se ponen en marcha este martes como cualquier otra jornada. Los metros van a tope, las colas frente a los carros de café son las habituales, la gente acelera para llegar a la hora a la oficina y los niños entran al colegio como hicieron el lunes o la semana pasada. Todo sigue igual.

Lo que no sigue igual es el plan que meses atrás se trazaron Sergio Timón y Gema, su esposa. Empleados de banca y residentes en Sevilla –la ciudad de ella, él es de Madrid–, por fin han conseguido alcanzar la Gran Manzana, después de dos intentos fallidos. Entre una buena afluencia de público, hacen cola para subirse al crucero. Pero les han advertido que sólo darán una vuelta, sin parada alguna. “Hace tres meses que hice la reserva para poder subir a la corona de la Estatua de la Libertad, que es algo que está muy limitado”, explica Gema. No se sabe si más frustrada por el contratiempo que por el trato recibido. Mejor dicho, “por la total falta de atención”, precisa. Algo comparable a eso de las reclamaciones al maestro armero. “Nos han dicho –comenta Gema– que nos pongamos en contacto con la Administración, ¡nosotros!. Si están en huelga, ¿quién nos atenderá?”. A diferencia de los franceses, esta pareja decide aceptar el paseo. “Esto es reamente de república bananera”, insiste Sergio. “Se

LA VANGUARDIA 9

I N T E R N A C I O N A L

MARTES, 1 OCTUBRE 2013

Los ‘tories’ toman medidas contra los parados de larga duración Tras el giro del Labour a la izquierda, Cameron opta por el populismo RAFAEL RAMOS Manchester. Corresponsal

El líder laborista, Ed Miliband, ha convulsionado la política británica con su promesa de congelar los precios del gas y la electricidad. La respuesta de los conservadores, descolocados por la popularidad de la medida, no se ha hecho esperar: nuevas limitaciones a los subsidios sociales, recortes de los derechos de los inmigrantes, presión para que las mujeres musulmanas no lleven el velo en edificios públicos. Populismo de derechas. Los tories saben que su gran desventaja es la percepción de que son un partido elitista que sólo defiende los intereses de los ricos y las grandes empresas, y que su oposición al control de los precios de la energía la alimenta aún más (Miliband ha puesto el dedo en la llaga). Por otro lado, son

conscientes de que su mejor baza política es la creencia de que en general resultan mejores gestores de la economía que el Labour. Fomentar esta impresión es el gran objetivo del congreso tory de Manchester. Por eso el ministro de Finanzas, George Osborne, ha indicado que la austeridad no acabará cuando la economía haya recuperado un crecimiento sólido y sostenido, sino que seguirá hasta que se elimine por completo el déficit presupuestario, y el Estado ingrese más dinero del que gasta (algo que actualmente, entre los países del G-8, sólo logra Alemania). “Es de sentido común –dijo a los delegados– que hay que hacer un colchón para cuando venga la próxima crisis”. De modo que la receta de los conservadores es austeridad per sécula seculórum, para lo cual hay que dejar en los huesos el Estado de bienestar. Osborne anun-

El ministro de Finanzas, George Osborne, en el congreso conservador en Manchester

El apoyo al UKIP en circunscripciones marginales podría costar las elecciones a los conservadores ció que, si ganan las elecciones, obligarán a los 200.000 parados de larga duración que hay en el país a presentarse todos los días en los centros de empleo a buscar trabajo, realizar cursillos de formación y trabajos comunitarios a cambio de su subsidio. Todo lo que sea atacar a los de

fuera y a quienes dependen de los subsidios tienen una audiencia entusiasta entre el grupo de votantes que se disputan los tories y el Partido para la Independencia del Reino Unido (UKIP), que sigue subiendo en las encuestas y podría costarle las elecciones a Cameron. Otras iniciativas del congreso tory son que los presos extranjeros sean deportados aunque sus casos estén pendientes de apelación. En la plataforma del partido de cara a las elecciones del 2015 figurará la retirada del Reino Unido de la legislación europea de Derechos Humanos, que regula entre otras cosas las obligaciones de los empresa-

OLI SCARFF / GETTY IMAGES

rios para con los trabajadores. Objetivo, el despido libre. El laborista Miliband ha efectuado un giro a la izquierda, en un intento de capitalizar la irritación de los votantes con el papel de los bancos en la crisis financiera, y las constantes subidas de precios por las multinacionales energéticas a pesar de que los ingresos de la mayoría de familias han menguado. Muchos británicos se han dado cuenta de que conceptos como globalización y flexibilidad laboral no son sinónimo de más prosperidad, sino de precariedad y deslocalizaciones. El tribalismo regresa a la política del Reino Unido.c

www.renault.es / 902 333 500

RENAULT MÉGANE ¡ NO DEJES PASAR EL PLAN PIVE!

AIRE ACONDICIONADO RADIO MP3 CON BLUETOOTH Y USB ESP Y REGULADOR/LIMITADOR DE VELOCIDAD SEGURO A TODO RIESGO GRATUITO* 2 AÑOS DE MANTENIMIENTO GRATUITO*

10.950€*

POR

MÉGANE BERLINA AUTHENTIQUE 100CV

Renault España

Renault ESP

Modelo visualizado: Mégane Berlina Dynamique Energy TCe 85kW (115CV) S&S con pintura metalizada. PVPR: 14.870€.

RECONDUCE TU VIDA. DRIVE THE CHANGE CONDUCE UN MÉGANE FABRICADO EN ESPAÑA. Gama Renault Mégane Berlina: consumo mixto (l/100km) desde 3,5 hasta 7,9. Emisión CO2 (g/km) desde 90 hasta 181.

*Oferta y PVP recomendado, válido hasta el 31/10/13 o fin Plan PIVE-3 (la condición que suceda antes) en Pen. y Bal., para Renault Mégane Berlina Authentique 1.6 16V 74kW (100CV). Incluye IVA, impuesto de matriculación, transporte, y promociones. Aplicable a particulares y autónomos siempre que cumplan las condiciones del Plan PIVE-3 y que financien la adquisición a través de Renault Multiestreno con RCI Banque Sucursal en España. Permanencia mínima de 24 meses. Importe mínimo a financiar: 6.000€. Incompatible con otras ofertas financieras. Seguro a todo riesgo gratuito durante el primer año con franquicia de 300€ para mayores de 30 años y 600€ para clientes de 30 años o menores, con Mapfre. Regalo de los mantenimientos preconizados con un máximo de 2, durante 2 años ó 30.000 km (la condición que suceda antes). Seguro y Mantenimiento regalados por RECSA. Mod. Visualizado: Mégane Berlina Dynamique TCe 85kW (115CV) S&S con pintura metalizada. PVP recomendado 14.870€ (Incluye Plan PIVE-3 y financiación Multiestreno).

INDEX 1. Portada 2. Index 3. Pàgines analitzades 4. Anàlisi formal 5. Assajos individuals Lorena Ferrer Pol Figueras Ángela Galvin Adrià Garcia Carles García 6. Autoevaluació

3. Pàgines analitzades Les pàgines analitzades són del dia 16 d'Octubre de 2013 i dels diaris: El Mundo (pp 12, 13 i 14), l'Ara (pp. 4, 5, i 6) i La Vanguardia (11, 12, 13 i 14). Totes recullen el fet noticiable de "Greuges de l'Estat a Catalunya". En elles, en forma de document Èxcel, s'estudia la rellevància visual que cada diari dóna a aquest fet i el tractament formal que presenta cada diari. Podem veure com l'Estat Estètic -la formulació gràfica de la publicació- i les seves variables (quantitat, mida, posició i aspecte) influeixen en la presentació de la informació textual.

EL MUNDO. MIÉRCOLES 16 DE OCTUBRE DE 2013

CATALUNYA

>DESAFÍO NACIONALISTA

La acusación del Govern

Artur Mas, ayer, en la conmemoración del 73º aniversario del fusilamiento del ex presidente catalán Lluís Companys. / ANTONIO MORENO

Mas pone cifras a la «deslealtad» G La Generalitat achaca a la falta de inversión del Estado las «desigualdades sociales» G Más de la mitad de la deuda corresponde a un apartado no vinculante del Estatut Viene de primera página

La Generalitat consignó al respecto de ese punto del Estatut, que establece que la inversión en infraestructuras del Estado en Cataluña debe ser anualmente equivalente al peso de la comunidad en el PIB nacional, 5.748 millones de euros. Homs reconoció que esas inversiones no son de obligado cumplimiento tras el fallo del TC, pero añadió: «Hubo un acuerdo político [el de Zapatero y Mas] ratificado en un referéndum. Hay una sentencia que sí, les permite hacer una trampita, pero si nos ponemos formales nos ponemos para todo, también para las sentencias que no les dan la razón». Y en este sentido se refirió a varios casos en los que, en su opinión, el Gobierno «ha pasado olímpicamente» de decisiones judiciales que no le eran favorables. Con un tono

teatral que va en aumento en sus últimas apariciones públicas, el portavoz de la Generalitat hizo referencia por ejemplo a la aplicación de la Ley de la Dependencia –la Generalitat reclama que el Gobierno asuma más porcentaje en el gasto que supone– o las becas. «El caso de las becas es clamoroso», explicó Homs, que destacó que desde el año 2001, cuando el TC dio la razón a Cataluña, ambos gobiernos están litigando y el traspaso de las competencias todavía no se ha producido. «Desde ese año hasta ahora, [los catalanes] han dejado de recibir 120.000 becas», añadió. La actuación del Gobierno es, según el portavoz, responsable del crecimiento de las «desigualdades sociales» en Cataluña. Otro «incumplimiento» del Estado que detecta la Generalitat es la falta

A FONDO CASIMIRO GARCÍA-ABADILLO

Deslealtades La Generalitat se ha convertido en un gigantesco aparato de agitación y propaganda. Desde que Artur Mas se aferró al poder, con el permiso de ERC, ha orientado la acción de su Gobierno en una única dirección: el referéndum de autodeterminación para lograr la independencia. No importa de qué problema se trate, la solución es la independencia. Da igual cual

de respeto al principio de ordinalidad –que las comunidades que más aportan a la caja común no pierdan posiciones en la clasificación de lo que se recibe una vez aplicada la nivelación– en la financiación autonómica, y precisamente ese punto era

Homs hará llegar el informe a Rajoy y le reta a que rebata las cifras que incluye uno de los pilares del modelo propuesto por la líder del PP catalán, Alicia Sánchez-Camacho, que recibió las críticas de varios barones territoriales populares. El propio Homs vinculó el docu-

sea la preocupación que aflija a los ciudadanos de Cataluña, la causa es que «España nos roba». Este es probablemente el Gobierno más irresponsable de la historia de Cataluña y tal vez de Europa. Nada puede atribuírsele porque, a pesar de que goza de un altísimo grado de autonomía, todos sus problemas tienen su origen a 600 kilómetros; o sea, en Madrid. La presentación de agravios hecha ayer por el Govern encaja como un guante en esa estrategia del «yo no he sido» tan del gusto de Mas. Pero a mí, sinceramente, me decepcionó. Me esperaba mucho más. Cifrar las «deslealtades» del Estado hacia Cataluña en menos de 10.000 millones es casi una broma. Sobre todo, cuando el 60% de esa cantidad se corresponde con la insensa-

mento presentado ayer al desafío independentista que encabeza Mas cuando dijo, en referencia a la negativa del Gobierno español a permitir una consulta: «¿Ellos no dicen cada día que la ley está para cumplirse, y que sólo puede haber diálogo con respeto a la ley? Pues que la cumplan». En otras áreas, las reclamaciones de la Generalitat ascienden a 672,6 millones en «reducción de ingresos finalistas procedentes del Estado»; 1.715,2 millones de «medidas estatales que suponen incremento de gasto»; y 1.239,9 millones de «medidas estatales que suponen una disminución de ingresos». En estos dos últimos apartados la Generalitat incluye partidas tan curiosas como 70 millones de euros de «anticonceptivos de última generación» que el Gobierno deci-

ta promesa de Rodríguez Zapatero de destinar cada año un porcentaje de toda la inversión del Estado a Cataluña similar al peso del PIB de esa comunidad en España. El agravio se queda en pedorreta o poco menos, porque, además, a esa cantidad se sumó ayer a última hora otros 1.700 millones que se corresponden con un cambio en la contabilización del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA), del que, por cierto, Cataluña recibirá este año más de 9.000 millones, más de la mitad de lo que recibe el resto de las CCAA. Como gran ejemplo de esa falta de lealtad de Madrid, Francesc Homs, el hombre más mediático de la Generalitat junto a Mas, se refirió al incumplimiento de una sentencia del TC sobre la cesión de la competencia en la concesión de becas. Pues eso, que se

dió subvencionar a costa, según el informe, de las comunidades. El estudio también denuncia decisiones del Estado orientadas a «menospreciar» la lengua catalana –como la imposibilidad de usarla en el Congreso o en organismos internacionales–, el sistema educativo –la Lomce– o la cultura, con una caída en un 46% de la inversión. Además, entre los agravios se incluye el rechazo de Mariano Rajoy al pacto fiscal o la decisión del Gobierno de recurrir la declaración de soberanía del Parlament. Homs anunció que la Generalitat hará llegar al Gobierno el informe, y retó al Ejecutivo español a que rebata las cifras. OORBYT.es >Videoanálisis de Álex Sàlmon.

cumpla la ley y se le ceda la concesión de becas a la Consejería de Educación de la Generalitat ¿Y qué más? El dramatismo es uno de los componentes esenciales de la estrategia victimista. Homs, en ese aspecto, no decepcionó. Dijo que «detrás de esto está el sufrimiento de todo un país entero». Mas está llevando a Cataluña a un callejón sin salida. Su actitud me recuerda a la del ala más radical del Partido Republicano en EE.UU. Con tal de salirse con la suya son capaces de poner a su país al borde de la suspensión de pagos. La estrategia, sin embargo, parece que funciona. Mas ha conseguido que su proverbial ineficacia sea un problema menor. casimiro.g.abadillo@elmundo.es

EL MUNDO. MIÉRCOLES 16 DE OCTUBRE DE 2013

CATALUNYA >DESAFÍO NACIONALISTA

La acusación del Govern

Tres cuartos de la deuda, en partidas polémicas El Estado no reconoce obligaciones ni con la Ley de Dependencia ni con la tasa bancaria, dos de las reclamaciones más abultadas DANIEL G. SASTRE / Barcelona

le ha supuesto la decisión del Gobierno de apelar algunas de las meMás de tres cuartas partes del dididas que había impulsado el Ejecunero que la Generalitat reclama al tivo de Artur Mas para paliar la disGobierno central corresponden a minución de ingresos provocada partidas cuya titularidad está en lipor la crisis económitigio. El ejemplo más claca. Así, consigna 198 ro son los 5.748 millones millones de euros que que el Ejecutivo de Artur ha dejado de ingresar Mas reclama de las inverpor el recurso ante el siones previstas en la disTribunal Constitucioposición adicional tercera nal (TC) contra el eudel Estatut, pero los otros ro por receta farmados apartados con una céutica, y 8,6 millones cuantía más elevada se por el de las tasas jurelacionan con la prestadiciales. ción por cuidadores no La intencionalidad profesionales de la Ley de política del informe Dependencia (909,8 miquedó clara poco desllones) y el polémico impués de que Francesc puesto sobre depósitos Homs lo presentara. bancarios (866 millones). El propio portavoz de La Generalitat aprobó la Generalitat rechaen diciembre de 2012, zó la teoría de que el con «carácter excepcioGobierno catalán nal y urgente», una tasa busca un choque de sobre depósitos bancatrenes con el español rios. La jugada estaba clacuando, blandiendo el ra: el Gobierno español documento, exclamó: había anunciado poco an«Esto no es un chotes que unificaría los imque de trenes, esto es puestos autonómicos de un tren que nos ha estas características y espasado por encima». tablecería un tipo del 0%, Los socios de CiU y el Ejecutivo catalán corrieron a escandalibuscaba adelantarse a zarse por los resultaese movimiento para pedos que arroja el indir luego una compensaforme. Esquerra Reción. Y eso es exactamenpublicana consideró te lo que ocurrió ayer. esos datos una prueba En cuanto a la Ley de de la «deslealtad sistéDependencia, la Generamica» del Gobierno litat recuerda que ese hacia Cataluña, e instexto establece que las tó al Ejecutivo catalán comunidades y el Estado a «no cruzarse de brase tienen que hacer carzos» y «seguir dando go a partes iguales del pasos» hacia la congasto que supone. En es- El portavoz del Govern, Francesc Homs, ayer. / A. MORENO sulta soberanista. tos momentos, el GobierEl diputado autonómico Pere no catalán asume el 80%, mien«Engañados» por Aragonès concluyó del informe que tras que la aportación del español se queda en el 20%. otros 1.700 millones el marco actual «no sirve» a Cataluña para gestionar unos servicios púSin embargo, el Ejecutivo central blicos y un Estado del Bienestar se escuda en que nadie obliga a la >El portavoz del Govern, Fran«próximos al colapso». «Si el proGeneralitat a poner tanto de su cesc Homs, insistió en su discurblema es político, la solución debe parte, y alega que si igualara la inso victimista al afirmar que se ser política. Hay crear un nuevo versión estatal se cumpliría la ley. sienten «engañados» tras la marco institucional de plena lealtad «Si hiciéramos la misma aportadecisión del Gobierno de destihacia los catalanes», agregó. ción que ellos, si igualáramos por nar a Cataluña 1.700 millones Los partidos que se oponen a la la parte baja, muchas personas de euros menos de los solicitaderiva independentista del Gobierquedarían desatendidas», afirman dos al Fondo de Liquidez Autono catalán quisieron subrayar las fuentes del Govern. nómica (FLA) para 2013. deficiencias del informe. El portaEntre disposición adicional tervoz de Presupuestos del PP en el cera, Ley de Dependencia e im>El Ministerio de Hacienda coCongreso, Antonio Gallego, consipuesto sobre depósitos bancarios, municó al Departament d’Ecoderó «un insulto a la inteligencia» la Generalitat reclama 7.523,8 minomia que el plan de proveedolas quejas de la Generalitat cuando llones a Madrid, mientras que la res, para afrontar las facturas el Gobierno de Rajoy lleva 20 meses supuesta deuda total asciende a pendientes de la Administrainyectándole dinero 9.375,7 millones de euros. En inción autonómica y el FLA no La socialista Montserrat Capdeviversiones en infraestructuras, el son complementarios, por lo la se quejó de la falta de soluciones Gobierno de Artur Mas exige 758 que las cantidades destinadas que aporta CiU a la caída de ingremillones del ejercicio de 2008, 211 a pagar a proveedores se dessos: «Preferiríamos ver un Govern millones de 2009, 719 millones de contarán de la adhesión al FLA. propositivo que un Govern llorica». 2010, 330 millones de 2011, 849 millones de 2012 y 661 millones de 2013. Además, la Generalitat también incluye en su informe el perjuicio económico que, según sus cálculos,

PREGUERÍAS VICTORIA PREGO

Tenderos del XIX Al final resulta que la tan mentada deslealtad del Estado con Cataluña se concreta en 9.000 millones de euros, si aceptamos las cuentas que ha hecho la propia Generalitat, pro domo sua, naturalmente. Independientemente de que algunos de esos débitos son las inversiones que el Estado tendría que haber hecho en Cataluña de acuerdo con un delirante artículo del nuevo Estatuto que ya el Constitucional dejó en sus justos términos al decir que esas inversiones no eran de obligado cumplimiento para el Estado, independientemente de eso, estos dirigentes nacionalistas olvidan demasiadas cosas. Por ejemplo, que están en bancarrota y que si no fuera por las inyecciones que el Estado «desleal» le está suministrando en vena a través de FLA, hace mucho que la economía de la comunidad catalana habría colapsado. Y que ese dinero asciende a cerca de 15.000 millones en dos años, que han servido para que ese Gobierno pague a sus funcionarios, a sus pensionistas y a los miles de proveedores porque el Ejecutivo catalán ha hecho la peor gestión económica de toda España en este tiempo de crisis. Pero al margen de las cifras, de un montante ridículo habida cuenta de los que estamos hablando, este memorándum de «agravios» presentado hoy da una idea de la escasa estatura política de los dirigentes independentistas. ¿De modo que son 9.000 millones y unos cuantos reproches más los que les han llevado a meter a la población en este laberinto sin salida de la independencia? Ahora que sabemos lo que reclaman podemos calibrar el grado de la desmesura, la incompetencia y la irresponsabili-

dad de estos dirigentes, que se comportan como tenderos del siglo XIX y elaboran con esta lista de naderías cincuenta folios que encabezan nada menos que con el pretencioso pero ofensivo título de «La deslealtad del Estado respecto a Cataluña» . ¿Esto es lo que está detrás de su ofendida dignidad? ¿Esto es la base del «Espanya ens roba»? Acuñar un eslogan tan mal intencionado y agitarlo durante años para conseguir engañar a los catalanes cuando lo que reclaman son esos millones –aparte las cuestiones del déficit fiscal, en el que otras comunidades están muy por delante de Cataluña– es como para que esos mismos catalanes los desalojaran del poder con cajas destempladas. La pretendida ruptura de una nación que tiene 500 años de his-

En vista de los ‘agravios’ mejor les habría valido no decir nada toria es un asunto de una trascendencia y de una gravedad infinitas que no se puede poner en cuestión con estas cuentas falseadas, y míseramente pequeñas, que no tienen en cuenta las enormes inversiones que el Estado ha hecho en Cataluña en todos estos años pero apuntan en el debe una factura de anticonceptivos de última generación. Un mínimo de seriedad le es exigible al Gobierno de la Generalitat. Y lo que ha hecho el señor Homs ayer ha sido mostrar la endeblez de sus argumentos, la suciedad de su juego y lo patético de su estrategia. Mejor le habría valido no explicar nada.

COSTA RICA

9 DÍAS / 7 NOCHES

Naturaleza y Playa SAN JOSÉ: Aurola Hotel Holiday Inn **** P.N. TORTUGUERO: Laguna Lodge (Lodge) ARENAL: Casa Luna *** GUANACASTE: Occidental Grand Papagayo **** Octubre, noviembre y diciembre

desde

1.850€

Precio por persona y estancia en habitación doble con desayuno, excepto 2 noches en Pensión Completa en Tortuguero y 2 noches en Todo Incluido en Guanacaste, válido para determinadas fechas en alguno de los meses indicados. Incluye: vuelo en clase turista (desde Barcelona), tasas aéreas, traslados y visitas. Consulta condiciones. Gastos de gestión (9€ por reserva) no incluidos. * Consulta condiciones de financiación. (*)

EL MUNDO. MIÉRCOLES 16 DE OCTUBRE DE 2013

CATALUNYA >DESAFÍO NACIONALISTA

Las reacciones

El Govern premia al fiscal jefe que apoyó celebrar una consulta

Vara aboga por «refundar» el PSOE en Cataluña DAVID VIGARIO / Mérida Corresponsal

Recibe el ‘Justícia de Catalunya’, aunque la Generalitat lo desvincula de su dimisión GERMÁN GONZÁLEZ / Barcelona

mejora de la Administración de Justicia y defendiendo la especialización de los fiscales». También se recuerda «la dignidad y profesionalidad con las que ejerció su cargo al frente de la Fiscalía Superior de Cataluña y la sensibilidad mostrada respecto a la realidad catalana». En marzo de este año, el entonces fiscal jefe de Cataluña concedió una entrevista a Europa Press en la que aseguraba que «al pueblo hay que darle la posibilidad de expresar lo que quiere; en general a cualquier pueblo», y hacía un símil con el viaje de Ulises y el proceso catalán, destacando que «en estos momentos del viaje a Ítaca los billetes los pueden tener en Madrid. Y nos podemos encontrar con que la postura de Madrid no sea muy favorable a los cruceros». Rodríguez Sol, que conEl diputado de ERC en el Congreso Joan tinúa adscrito a la Fiscalía Tardà presentó ayer en Buenos Aires ante la Superior de Cataluña, desJusticia argentina una querella por los asesinatos del ex presidente de la Generalitat tacó en esta entrevista que actualmente «no existe un Lluís Companys y otros 47 cargos electos marco legal que permita republicanos. Tardà entregó su escrito a la un referéndum sobre la injuez María Servino, amiga de Baltasar dependencia» y apostaba Garzón, quien recogió el testigo del ex juez por buscar una alternativa iniciando un procedimiento por el que ya ha en preguntas que respeten cursado cuatro órdenes de detención la legalidad. internacionales contra responsables de la En este sentido, destacó represión franquista. Tardà se fotografió con que «hay un marco legal Servino y pidió en la Comisión de Derechos muy concreto y, a la vez, Humanos del Congreso argentino una hay que intentar conectarmoción en contra del franquismo. lo con una realidad social de una parte importante de la poguez Sol con el derecho a decidir. Según el Govern, el galardón re- blación de Cataluña que cree que conoce «la trayectoria profesional al es mejor para la región otro modeservicio de la Justicia» del ex fiscal lo al actual. «Si no hay solución en jefe, «sobre todo en Cataluña». Ade- Madrid hay que ver qué ámbito de más, destaca «su implicación en la competencias nos quedan y qué se Martín Rodríguez Sol, el ex fiscal jefe de Cataluña que renunció a su cargo tras la polémica por unas declaraciones suyas apoyando la consulta soberanista que quiere realizar el Gobierno de Artur Mas, recibirá el premio Justícia de Catalunya que concede la Generalitat. Así lo anunció ayer el portavoz del Ejecutivo autonómico, Francesc Homs, aunque lo desvinculó de las palabras del fiscal hace casi medio año y que le costaron su puesto al frente de la Fiscalía catalana. Homs afirmó que el premio no tenía nada que ver con las palabras de Rodrí-

ERC, en Argentina contra el franquismo

El ex fiscal jefe de Cataluña Martín Rodríguez Sol. / GONZALO ARROYO

puede hacer a través de una ley de consultas», defendió. Sus palabras provocaron una fuerte polémica tanto con posiciones a favor como en contra y motivó que la Fiscalía General del Esta-

do iniciase un expediente para destituirlo de su cargo, aunque antes presentó su dimisión. El Colegio de Procuradores de Barcelona galardonó en junio pasado a Rodríguez Sol con el premio Procura 2013.

A Mas ya no le vale el «cambio de cromos» El portavoz ‘popular’ en el Congreso le acusa de liderar una «facción independentista» C. REMÍREZ DE GANUZA / Madrid

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, dio ayer una vuelta de tuerca al desafío territorial al urgir al Gobierno a «sentarse de una vez por todas a negociar» los términos de la consulta independentista. Mas tomó literalmente la palabra a Mariano Rajoy, para darle la réplica política desde los postulados de la independencia. Así, al día siguiente de que el líder de los populares tranquilizara a los suyos

en el Comité Ejecutivo del PP con la afirmación de que en absoluto está «cambiando cromos» con Cataluña, el president afirmó desde Barcelona que lo que está «en juego» en estos momentos «no es un cambio de cromos», sino «dar una respuesta madura y democrática a las aspiraciones de un pueblo que está en marcha, y que lo que quiere es ser escuchado, respetado y tener respuesta». Fue en este contexto en el que

emplazó al presidente del Gobierno a sentarse a negociar, «como han hecho otros pueblos democráticos de la misma Europa, los términos para hacer la consulta el año que viene». Mas no tuvo empacho en criticar la posición «beligerante e intolerante» del Estado y del propio Rajoy, al que, curiosamente, sumó y atribuyó las palabras pronunciadas la víspera por el ex presidente José Maria Aznar. «Están cargadas de intransigen-

cia, de intolerancia e, incluso, de beligerancia», afirmó Mas, quien, además, lo calificó de «grave» porque, «35 años después de aprobarse la Constitución española, ya sería hora de que la mentalidad intolerante de las instituciones del Estado empezara a cambiar y que se entendiera que, en democracia, las mayorías de los pueblos son muy importantes y se han de escuchar». Claro que Mas obtuvo rápida

El secretario general del PSOE en Extremadura, Guillermo Fernández Vara, se mostró ayer partidario de cambiar el modelo de su partido en Cataluña. En su opinión, el PSC «ha perdido la centralidad y la transversalidad de la sociedad catalana», por lo que abogó por «refundar» su partido en esa comunidad, debido a que «un catalán que se sienta también español y además sea socialista hoy en día no tiene en Cataluña a quién votar». Con este diagnóstico, Vara considera imprescindible «la presencia del PSOE en Cataluña con más intensidad», según dijo en la cadena Cope, y planteó que «es un momento idóneo para planteárselo», porque los socialistas «para ganar en España necesitan un buen resultado en Cataluña». El dirigente extremeño no profundizó en la forma de realizar el cambio. «¿Cómo se hace esto? Habrá que hablarlo, pero desde luego creo que tal y como estamos ahora, no», aseguró. Ya el pasado mes de junio, Vara señaló que no veía «otra salida» a las diferencias entre PSOE y PSC que «romper» el pacto que los une y que los socialistas se presentaran en las elecciones catalanas «con una federación propia». Ayer no quiso pronunciarse por un posible candidato alternativo a Pere Navarro en Cataluña y bajo la marca PSOE. «Por ahí no me vais a pillar», dijo, aunque en todo momento quiso dejar claro que «en los temas importantes para el país hay una discrepancia enorme, absoluta» entre el PSOE y el PSC. Vara también aludió a las pasadas elecciones catalanas, recordando que los socialistas se quedaron «con la mitad de los diputados y la ruptura no se ha hecho internamente, pero se ha hecho externamente porque la gente, allí y en otros sitios se nos va, porque no nos entienden».

respuesta en boca del portavoz del Grupo Parlamentario Popular. Alfonso Alonso llegó a acusarle de «actuar como presidente de una facción independentista», en lugar de fomentar la convivencia entre catalanes y mejorar la situación económica de la comunidad autónoma. El portavoz popular mostró su preocupación por la deriva del líder de los convergentes, y le advirtió de su propio fracaso político: «Le he oído decir que le gusta contar los votos, cuando lo que debería contar son los que ha perdido desde que se lanzó a esta aventura: los votos que pierde cada día en favor de los radicales», afirmó.

DIMECRES, 16 D’OCTUBRE DEL 2013

ara

temadeldia

Balanç El cost de la deslleialtat

Mas posa xifra al malt Un informe del Govern quantifica en 9.375 milions els incompliments de l’Estat Crònica ROGER MATEOS BARCELONA

ixò és com si un tren ens hagués passat per sobre”. La metàfora del conseller de la Presidència, Francesc Homs, resumeix les 50 pàgines d’un informe del seu departament en què s’avalua el cost de tots els incompliments de l’Estat amb Catalunya. El document, farcit d’exemples concrets, denuncia el maltractament “crònic” que pateixen els catalans a mans d’un govern espanyol que els “discrimina” en el repartiment dels recursos. Més enllà de les envestides a la llengua i cultura catalanes, les competències de la Generalitat o els principis democràtics, l’informe s’atreveix a quantificar el cost de la deslleialtat institucional cap a Catalunya: 9.375,7 milions d’euros. Aquest volum de deutes pendents inclou 5.748 milions d’inversió en infraestructures, 672,6 milions per la reducció d’ingressos finalistes provinents de Madrid i 2.955,1 milions atribuïbles a mesures del govern espanyol que han generat menys ingressos i més despeses a la Generalitat. A això cal sumar-hi el dèficit fiscal, un model de finançament que segueix penalitzant Catalunya –és la tercera comunitat que més recursos tributaris aporta, però cau a la desena posició un cop redistribuïts– i un límit de dèficit que condemna les autonomies a una tisorada més severa que la de l’Estat.

“A

Incompliment de lleis

Ara fa un mes el cap de l’executiu central, Mariano Rajoy, condicionava el diàleg amb Artur Mas al fet que el que es discutís no sobrepassés els marcs legals i que el president de la Generalitat es comportés amb lleialtat institucional. L’informe La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya, analitzat ahir pel Govern, denuncia que una de les constants és que, quan convé, l’administració central vulnera de manera flagrant la normativa vigent. Homs va voler citar l’exemple “clamorós” de les beques. Fa anys que la Generalitat en reclama el traspàs. Però l’origen del conflicte es remunta al 1994, quan el govern de Jordi Pujol ho va recórrer. El Tribunal Constitucional va donar la raó a la part catalana el 2001, però el PP de José María Aznar no va voler aplicar la sentència. Ja en època de

José Luis Rodríguez Zapatero, la Generalitat va tornar a portar el cas al Constitucional i el va guanyar altre cop. El 2011, un acord pres a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat semblava desbloquejar per fi la transferència de les beques, però tot va quedar en paper mullat. “Encara ara el més calent és a l’aigüera”, protestava ahir Homs. La conseqüència pràctica de tot plegat és que, durant tots aquests anys, els estudiants catalans “han deixat de rebre 120.000 beques”, va reblar. Munició per al sobiranisme

L’informe dóna munició al Govern davant dels que s’oposen a un estat propi per a Catalunya. D’entrada, la llista de greuges posa de manifest la “cronificació d’una actuació deslleial per part de l’Estat” que trenca el “principi constitucional d’igualtat de tots els ciutadans”. Homs situa el minut zero de la “involució” recentralitzadora en l’etapa de majoria absoluta d’Aznar, a partir del 2000, però alerta que la “discriminació” cap a Catalunya és indiferent del color polític del govern de torn. Del document se’n deriva una conclusió més subliminal que va deixar entreveure el conseller de la Presidència. La recopilació de greuges és la prova que arribar a acords amb l’Estat no garanteix que després es compleixin. El cas més flagrant és l’Estatut, l’últim intent de trobar una tercera via per encaixar el fet nacional català dins l’Espanya constitucional. Fer de “bon minyó”, va constatar Homs, no li ha servit a Catalunya per fer-se respectar. Ja fa setmanes que els ponts de diàleg que Mas i Rajoy van gestar a l’agost han volat pels aires. La negativa dels populars no tan sols a par-

lar de la consulta sinó fins i tot a plantejar una oferta política o de finançament singular per a Catalunya ha agreujat el xoc institucional. La partida està en un punt en què no sembla tenir cabuda cap moviment d’aproximació. Enmig d’aquest clima, el Govern remetrà l’informe de les deslleialtats a Rajoy. Les esperances que el president espanyol

EL BITLLET

“¡Viva España!” l 15 d’octubre del 2004 la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va participar a Montjuïc en l’homenatge al president Companys. Aquell va ser el moment en què Catalunya i Espanya van estar més a prop d’una reconciliació històrica, d’un reconeixement mutu del passat tràgic comú, però, com tot el zapaterisme, va ser un miratge. Poc després el mateix govern es va negar a anul·lar el procés sumaríssim contra Companys i va fer una simple declaració de reparació. Amb el crit “¡Viva España!” d’un diputat del PP ahir en ple minut de silenci al Congrés es tanca el cicle. L’Espanya suposadament democràtica ha renunciant a fer de Companys (un federalista, per cert) un símbol compartit per catalans i espanyols (Albert Rivera va dir ahir que era un “colpista”). Qui són els veritables separatistes?

DAVID MIRÓ SUBDIRECTOR

s’estovi i convoqui la Comissió Bilateral per resoldre els contenciosos pendents són nul·les. L’enviament serà més un gest de queixa, per demostrar que l’oferta de diàleg de Rajoy neix amb un dèficit de credibilitat. Això mateix s’intentarà transmetre als actors internacionals que s’interessin pel procés català. L’informe també arribarà a la taula de les institucions europees. 1.700 milions menys del FLA

El que no inclou el balanç presentat ahir és la decisió de l’executiu central de lliurar 1.700 milions d’euros menys dels sol·licitats per Catalunya al fons de liquiditat autonòmic (FLA). El Govern se sent “enganyat” i Homs advertia ahir del “sotrac” que patiran els proveïdors pel retard en els pagaments. El ministeri d’Hisenda s’afanyava ahir a garantir, però, que cap es quedarà sense cobrar les seves factures. Al Parlament, el PSC, el PP i Ciutadans coincidien a acusar Mas de “victimista”. La socialista Montserrat Capdevila titllava el Govern de “ploramiques”. El que es descriu en l’informe –s’anticipava Homs a respondre ja al migdia– és “el patiment d’un país sencer”.e

ara DIMECRES, 16 D’OCTUBRE DEL 2013

temadeldia

tractament El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va ser l’encarregat de presentar ahir el document que recull els greuges acumulats amb l’Estat. ACN

Identitat, competències i deutes protagonitzen el xoc El text recopila els greuges que acumula Catalunya Reportatge ORIOL MARCH BARCELONA

NO ÉS MOMENT DE “CANVIAR CROMOS”

Artur Mas va aprofitar l’ofrena floral a la tomba de Lluís Companys per respondre a Mariano Rajoy. El que està en joc, va advertir-li, no és un “canvi de cromos”, sinó que simplement cal que l’Estat autoritzi una consulta sobiranista a Catalunya. MANOLO GARCÍA

Companys tindrà un monument nou sufragat per particulars SÍLVIA MARIMON / ROGER TUGAS

Lluís Companys tindrà l’any que ve un nou monument a Barcelona. La Comissió de la Dignitat fa temps que treballa amb l’artista valencià Antoni Miró, i ja té el vistiplau de l’Ajuntament. Només falta trobar l’espai adequat per a la planxa d’acer, sostinguda per dues columnes de sis metres d’alçada, amb el perfil d’una fotografia que Joan Sala va fer a Companys el 1937. La Comissió vol que el monument sigui una iniciativa popular i proposa que siguin els ciutadans els que el paguin amb una subscripció popular i comprant litografies de Miró. El monument inclourà un dels últims paràgrafs de l’última carta que va escriure el president abans de ser afusellat: “La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i el que representa de pau, justícia i amor”. S’adjuntarà també la condemna de l’assassinat

BARCELONA.

que va fer el president de l’Índia Jawaharlal Nehru, que el va definir com “un dels crims més monstruosos que registra la història de la humanitat”. El portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, lamenta que 73 anys després de l’assassinat el govern espanyol encara no hagi assumit la seva part de responsabilitat, a diferència de França i Alemanya. Precisament ahir el diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà va registrar a l’Argentina una querella contra l’Estat per l’execució de Companys, que se suma a la causa oberta fa tres anys contra el franquisme. ICV va explicar, al seu torn, que obrirà a altres republicans la querella que també prepara pels membre del PSUC assassinats pels feixistes. Per la seva banda, el portaveu d’ERC a Madrid, Alfred Bosch, va demanarenpledebatalCongrésunssegonsdesilencienhonoraCompanys. Un diputat del PP, però, el va trencar amb un sonor “¡Viva España!”e

ón cinquanta pàgines que miren de resumir com l’Estat ha anat incomplint, segons el Govern, els compromisos signats amb la Generalitat al llarg dels últims anys, és a dir, la deslleialtat de l’Estat amb Catalunya. Balanç de situació –el nom de l’informe presentat ahir pel conseller de la Presidència, Francesc Homs– repassa el xoc entre governs en tres àmbits: l’identitari, el competencial i el de la quantificació dels deutes. De l’incompliment de l’Estatut a la falta d’inversió en cultura, de la nul·la presència del català a les institucions europees al cost associat a les decisions recentralitzadores de l’Estat, el Govern farà servir aquest text per carregar-se de raons de cara al procés.

Conflicte identitari Llengua, cultura, educació i xoc polític per celebrar la consulta “L’Estat no ha tingut cap voluntat de mostrar la plurinacionalitat i la diversitat lingüística que l’integra”, afirma el Govern, que posa com a exemple el nul ús del català a les institucions europees i el paper secundari que juga aquesta llengua en l’administració de justícia. En l’apartat educatiu –com era d’esperar–, l’executiu que lidera el president Artur Mas fa una càrrega de profunditat contra la llei Wert perquè vulnera la immersió lingüística. Segons les dades aportades per la Generalitat, el memorial denuncia que les aportacions en l’àmbit cultural han caigut un 75,2% des del 2011, mentre que a Madrid la rebaixa només ha sigut d’un 47,8%. Les aportacions als gran equipaments cultu-

Cultura L’aportació estatal en aquest àmbit ha caigut un 75,2% des del 2011 Immobilisme Encara s’ha d’encetar la negociació per abordar 23 traspassos pendents

ralscatalans–Macba,Mnac,Palaude la Música i Liceu, entre d’altres– s’han desplomat un 46,5% en els últims quatre pressupostos estatals. En una part més política, el Govern fa un repàs dels tres últims cops de porta que ha rebut la Generalitat: sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut, negativa rotunda al pacte fiscal i elevació al TC de la declaració de sobirania que va solemnitzar el Parlament el 23 de gener. També es denuncia la “banalització” del nazisme i del feixisme.

Marc competencial Traspassos aturats i incompliment de l’Estatut El Govern denuncia la “paralització” de les relacions bilaterals EstatGeneralitat. De fet, la comissió que integra les dues institucions no s’ha reunit des del juliol del 2011. Hi ha encara nou traspassos amb ponència tècnica oberta aturats, mentre que de traspassos pendents d’encetar n’hi ha 23. En formen part els de l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona, els de Protecció Civil, els d’avaluació de la qualitat de les universitats i els serveis de la Seguretat Social. Pel que fa al xoc institucional al TC d’ençà de la sentència contra l’Estatut del 2010, la Generalitat ha plantejat 13 recursos d’inconstitucionalitat i 13 conflictes de competència, mentre que l’Estat ha posat 8 recursos d’inconstitucionalitat contra l’administració catalana.

Deutes pendents Repartiment “injust” del dèficit i problemes amb el finançament La Generalitat xifra el que li deu l’Estat en 9.375,7 milions d’euros i denuncia el “repartiment injust” del dèficit autonòmic. Carrega contra el model de finançament perquè no respecta l’ordinalitat. e

DIMECRES, 16 D’OCTUBRE DEL 2013

ara

temadeldia

Balanç Perspectiva històrica

Catalunya denuncia els greuges estatals des del 1760 Els dos memorials elevats a les institucions espanyoles carregaven contra “l’unitarisme” de l’Estat Reportatge ORIOL MARCH BARCELONA

a vostra reial voluntat, senyor, és una llei suprema universal que ens uneix a tots i obliga a sacrificar hisendes i vides en defensa vostra i del bé comú”. La frase, que extrapolada als nostres dies porta integrats els aires recentralitzadors que bufen des de Madrid, pertany al primer memorial de greuges que els catalans van enviar a Madrid. Ho van fer els vuit diputats que van acudir en representació de l’antiga Corona Catalanoaragonesa a les Corts que va convocar el rei espanyol Carles III el 1760. El document, anomenat Representació, fa una crítica a la política “unificadora” de la monarquia espanyola, que governa amb plens poders a Catalunya després de la derrota militar del 1714. “Alguns deuen pensar que si els espanyols tenen un mateix rei, convé que tinguem una mateixa llei perquè sigui perfecta l’harmonia, la correspondència i la

“L

unió de les parts d’aquesta monarquia”, denunciava aquesta Representació, que constitueix el pas previ a l’elaboració –un segle més tard, el 1885– del memorial de greuges de Valentí Almirall, ideòleg del catalanisme i figura clau per entendre el corpus polític del país. “Fins i tot en l’àmbit econòmic s’ha seguit la regla que els interessos centrals són els de la nació. Les nostres manufactures, el nostre comerç i les nostres arts viuen en contínua inseguretat i sota el pes constant de l’amenaça”, denuncia Almirall en el seu text, que al cap dels anys es va convertir en els fonaments per edificar les Bases de Manresa del 1892. Gestió descentralitzada

El document que van presentar els diputats de l’extinta Corona de Catalunya i Aragó a Carles III tenia com a objectiu fonamental el retorn a la legislació pròpia que existia abans del 1714, mentre que el del 1885 ja té una clara direcció cap a la voluntat de teixir un sistema polític descentralitzat a Espanya. Almirall, un federalista convençut que es va anar desencantant progressivament, va ser l’encarregat de redactar el document que fi-

Valentí Almirall (1841-1904) va redactar el memorial de greuges del 1885. ARA

nalment es va entregar a Alfons XII. “El que nosaltres volem és que a Espanya s’implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals d’ella i semblant a algun dels que se segueixen als gloriosíssims imperis d’Àustria i Hongria i Alemanya, i al Regne Unit de la Gran Bretanya, sistema ja seguit a Espanya en els dies de la nostra grandesa”, defensa el document, que sorgeix d’un context en què el Centre Català –una entitat fundada tres anys abans de la redacció del document– i l’empresariat se sentien intimidats per l’amenaça de la signatura d’un acord comercial entre Anglaterra i Espanya. Alfons XII va morir el mateix any que va rebre el memorial de greuges, i això va limitar el recorregut del text d’Almirall, que també responia a l’amenaça existent de la unificació del dret civil. El seu esperit, juntament amb el llibre Lo Catalanisme –publicat just un any després del memorial–, va situar les bases del catalanisme del tombant de segle. Després ja van arribar la Mancomunitat, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la recuperació de l’autonomia. El to de les reivindicacions, malgrat tot, ha sobreviscut fins al 2013.e

LA VANGUARDIA 11

DIMECRES, 16 OCTUBRE 2013

Política La qüestió catalana

La Generalitat xifra en 9.376 milions “la deslleialtat” de l’Estat amb Catalunya NINOTS

El Govern català remet al Govern espanyol l’informe de greuges i incompliments

TONI BATLLORI

Un dels exemples paradigmàtics de la situació és, segons el conseller de Presidència, el del traspàs de les beques, pendent malgrat la sentència del Tribunal Constitucional i que es va obrir durant el mandat de Felipe González i ha arribat fins al de Mariano Rajoy, passant pels de José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, i encara no s’ha resolt. I una altra mostra és la que, coincidint amb la presenta-

JOSEP GISBERT Barcelona

La Generalitat ha calculat a quant puja la “deslleialtat institucional” de l’Estat amb Catalunya en diners comptats: 9.375,7 milions d’euros en deutes, que tenen com a conseqüència “l’increment de les desigualtats socials i la discriminació dels ciutadans de Catalunya per raó del territori on viuen”. Aquesta és la principal conclusió a què arriba l’informe de cinquanta pàgines que ha elaborat el Departament de Presidència sobre la “vulneració del principi de lleialtat institucional per part de l’Estat” i que ahir va rebre el vistiplau del Govern com a “diagnòstic escèptic –en paraules del portaveu Francesc Homs– que ajuda a entendre la situació actual de Catalunya”. L’informe –La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya. Balanç de situació– recorda que la lleialtat institucional és un principi legalment reconegut a l’Estatut i la Lofca i pel Tribunal Constitucional i explica com, malgrat això, els successius governs espanyols l’han incomplert sistemàticament fins a acumular impagaments per valor de 9.375,7 milions d’euros. Un deute que, segons els números de la Generalitat, es desglossa en 5.748 milions d’inversions en infraestructures no satisfetes, 672,6 milions de reducció d’ingressos finalistes procedents de l’Estat, 1.715,2 milions de mesures estatals que comporten un increment de la despesa, i 1.239,9 milions de mesures estatals que impliquen un decrement dels ingressos. Però més enllà de les xifres específiques, l’informe denuncia que la “deslleialtat institucional” de l’Estat es concreta també en qüestions que poden resultar menys tangibles, tot i que no menys transcendents, com per exemple un model de finança-

LES C ONS EQÜ ÈNCI ES

“Creix la desigualtat i es discrimina per raó del territori”, denuncia el Govern EL POR TAVEU D EL GOVER N

ROSER VILALLONGA

Homenatge a Companys. Artur Mas, amb membres del Govern, ahir durant l’ofrena floral a la tomba de l’expresident Lluís Companys, en el 73è aniversari del seu afusellament

El PP salva la llei d’Acció Exterior ]El PP va salvar ahir en

solitari les set esmenes a la totalitat que s’havien presentat contra la llei d’Acció i Servei Exterior de l’Estat sense renunciar al control dels viatges i les ambaixades autonòmiques. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va defensar l’eficàcia de la llei per “posar ordre en l’absolut desordre” que suposa, a parer seu, la realització de fins a 931 viatges internacionals per part de dirigents autonòmics des de l’any

2008. En el mateix període, els diferents ministeris van organitzar 718 viatges. Tots els portaveus de l’oposició que van demanar la devolució del projecte de llei van ressaltar la invasió de competències que suposa per l’obligació que les comunitats comuniquin al Govern central la realització de viatges oficials a l’estranger o de sol·licitar informes als ministeris d’Exteriors i Hisenda abans d’obrir una oficina comercial a un altre país. / L. Izquierdo

ment que no respecta el principi d’ordinalitat i situa Catalunya per sota de la mitjana en recursos per càpita o un “repartiment injust” dels objectius de dèficit entre les administracions. La llista de greuges inclou igualment la paralització de les relacions bilaterals, la negativa a negociar i aprovar traspassos pendents de l’Estatut, l’incompliment de sentències del Tribunal Constitucional, la vulneració de competències, l’impuls d’iniciatives legislatives de signe recentralitzador, les actuacions en contra de la llengua i la cultura catalanes i l’educació, l’acció invasiva en polítiques de benestar i, entre d’altres, l’oposició a tota voluntat de modificar per vies democràtiques i legals l’estatus polític de Catalunya.

“Ens sentim enganyats per l’FLA i haurem de tornar a endarrerir pagaments” EL MI NI S TR E D ’HI S END A

Montoro assegura que “cap proveïdor no es quedarà sense cobrar”, però no fixa data ció de l’informe, s’ha conegut en relació amb la decisió del Ministeri d’Hisenda de descomptar del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) sol·licitat per la Generalitat 1.700 milions satisfets en concepte de pagaments del pla de proveïdors. “Ens sentim enganyats”, va etzibar Francesc Homs, que va recalcar que “amb aquesta nova deslleialtat ens tornarem a veure obligats a endarrerir els pagaments a proveïdors”. Els primers afectats seran les farCONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

12 LA VANGUARDIA

POLÍTICA

DIMECRES, 16 OCTUBRE 2013

La qüestió catalana El debat polític >> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

màcies, segons se’ls hi va comunicar ahir mateix. El departament de Cristóbal Montoro, mentrestant, justificava la mesura, en un primer comunicat, en la necessitat d’“evitar que la liquiditat que es proporcioni a les comunitats autònomes per al pagament a proveïdors no financi dues vegades la mateixa despesa del 2013 i suposi l’incompliment dels objectius de dèficit i de deute del sector públic”. I en una segona nota precisava que “cap proveïdor no quedarà sense cobrar les seves factures” i que, una vegada comprovat que no hi ha duplicitats, a finals d’any la situació es regularitzarà. El Govern català, en qualsevol cas, remetrà l’informe de greuges al Govern espanyol –i no descarta enviar-lo també a organismes internacionals– “perquè l’analitzi, perquè els qui s’omplen la boca amb el compliment de les lleis les compleixin i perquè si hi troba una cosa en la que no hi està d’acord ho digui”, va desafiar el portaveu. Un emplaçament que arriba en un moment en què, malgrat les bones paraules entorn de la necessitat de dialogar, les relacions entre els dos governs passen un dels seus pitjors moments i l’encreuament de declaracions marca el tempo de les desavinences. Ahir va ser el president de la Generalitat, Artur Mas, el que va replicar l’afirmació de Mariano Rajoy davant els baRÈPLICA A RAJOY

“No està en joc un canvi de cromos, sinó una resposta madura”, contesta Mas RESPOSTA A AZNAR

Camacho defensa la “contundència” del president espanyol contra el nacionalisme rons del PP que no canvia “cap cromo amb Catalunya”. I ho va fer amb l’avís que “no està en joc un canvi de cromos, sinó donar una resposta madura i democràtica a les aspiracions del poble català”. Artur Mas va censurar, a més, José María Aznar per les seves afirmacions sobre el nacionalisme i “el silenci” de l’actual president del Govern espanyol davant el “desfalc de sobirania nacional” i les va considerar una mostra d’“intransigència, d’intolerància i fins i tot de bel·ligerància”. Contra l’anterior líder del PP van carregar també Pere Navarro (PSC), que el va qualificar d’“expert de la crispació”, i Marta Rovira (ERC), que va contrastar la seva actitud amb “l’únic que desitgen els catalans: justícia, democràcia i poder votar”. I fins i tot Alicia Sánchez-Camacho va sortir en defensa de la “claredat i contundència” de Mariano Rajoy contra el nacionalisme a Catalunya i va negar que recorri al “silenci”.c

Roca assegura que la consulta cap dins la Constitució amb voluntat política “Històricament a Catalunya no li han anat bé les ruptures”, avisa el ponent constitucional catalans la sobirania per decidir el seu futur. “La Generalitat no neix ni es crea amb aquesta Constitució, existia des de fa anys i el que es va fer va ser restaurar-la després de la dictadura”, va afegir Roca. Amb aquesta determinació, la Carta Magna “durant anys va permetre interpretacions que van donar a la Generalitat marge d’acció”, va assegurar.

“No canvien cromos o sí...”, va apuntar Roca, sobre les paraules de Rajoy, i va aconsellar esperar uns mesos

ÀLEX GARCIA

Un grup de joves mira amb curiositat Roca, que es dirigeix a la comissió del dret a decidir SILVIA HINOJOSA Barcelona

Miquel Roca va defensar ahir la flexibilitat de la Constitució per donar cabuda al dret a decidir dels catalans sobre el seu encaix en l’Estat, i es va mostrar convençut que “la consulta és constitucional, si hi ha voluntat política”. Roca va ser convocat com a expert, en la seva condició de ponent de la Constitució, davant la comissió d’estudi del dret a decidir, que es va reunir al Parlament amb diputats de tots els grups menys dels autoexclosos PP i C’s. Com un dels pares de la criatura, va destacar la “voluntat integradora” amb què va néixer la Carta Magna, concebuda com “un marc flexible, que havia de ser interpretat a mesura que la realitat anés canviant”. Tanmateix, el recurs contra l’Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional, que el va desnaturalitzar, va suposar una “ruptura del model”, que “no es va esgotar pel trans-

curs del temps, sinó que va ser destrossat per voluntat política”, va assegurar. Per això, “és perfectament legítima la voluntat de Catalunya de substituir aquest model i l’encaix que li atorga la Constitució per un altre que lliurement elegeixin

De Gispert asserena les aigües ]La junta de portaveus del

Parlament va celebrar ahir una sessió extraordinària després que Ciutadans i PP abandonessin l’hemicicle en l’últim ple en protesta per l’actuació de la presidenta durant una picabaralla entre diputats pel 12-O. Les dues formacions s’havien queixat pel “partidisme” de Núria de Gispert. Ahir les aigües van aconseguir asserenar-se una mica. De Gispert va demanar “tranquil·li-

Hisenda i CiU negocien la llei d’administració local LUIS IZQUIERDO Madrid

Contra rellotge. Així negocia el Ministeri d’Hisenda amb CiU per evitar que els nacionalistes catalans sol·licitin la devolució del projecte de llei de sostenibilitat de l’administració local que serà debatut per primera vega-

els seus ciutadans”, va afegir l’expert constitucional. En aquest sentit, va destacar que la Constitució reconeix Catalunya “de forma explícita com a nacionalitat, és a dir, la preexistència del fet nacional català”, i això “s’oblida” quan des de l’Estat es nega ara als

da demà al Congrés. La secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, que dirigeix Antonio Beteta, ultima també els contactes amb el PNB per aconseguir que els nacionalistes bascos retirin la seva esmena a la totalitat i evitar així una vegada més la imatge que suposa defensar un projecte de llei de tanta trans-

tat” i un compromís “ferm” dels grups de “no tensar la corda” per evitar “picabaralles”, va assegurar que “intentarà cuidar més l’atenció als diputats” i ho farà amb una aplicació més estricta del reglament. El PP va alertar de la “degeneració progressiva” del debat, encara que va acceptar el compromís de De Gispert. C’s va lamentar que la presidenta “no aplica el mateix criteri amb els grups”.

cendència en completa solitud. El diàleg amb CiU se centra a l’encaix entre la llei espanyola i la futura llei catalana. La Generalitat no està disposada a acceptar una subordinació de la normativa autonòmica, ja que l’Estatut recull expressament com una de les seves competències la coordinació de la normativa municipal. Administracions Públiques, per la seva part, tracta de trobar la fórmula perquè, a través d’una disposició addicional, les dues lleis puguin aplicar-se sense que existeixi preeminència d’una sobre l’altra.

Roca també va respondre al Govern central, que al·ludeix a la “majoria silenciosa” de Catalunya que s’oposa a la ruptura amb Espanya, i va assegurar que “el millor reconeixement és donar-li veu amb vot secret”. L’expert constitucional va defensar que “la democràcia descansa sobre l’obligació d’escoltar els ciutadans” i va assegurar que “no hi ha un sol article del text constitucional que posi en qüestió aquest principi fonamental”. I va anar més enllà en assegurar que “la mateixa Constitució fa una espècie de cessió de sobirania a Catalunya” en preveure un referèndum vinculant per a l’aprovació o reforma dels estatuts de les nacionalitats històriques; per tant, si se celebra una consulta sobre l’autogovern català a tot Espanya, “seria vinculant a Catalunya i només consultiu a la resta”. També es va referir al compromís del president Rajoy, dilluns, davant els barons del PP que no “canvia cromos” amb Catalunya, i va aconsellar esperar “uns mesos”, per veure si hi ha contradiccions, com passa de vegades amb els polítics, va dir Roca. “No canvia cromos o sí...”, va afegir. Per acabar, va expressar els seus recels davant una ruptura amb l’Estat. “A Catalunya, històricament no li han anat bé les ruptures; cap no ha acabat bé”, va dir Roca, l’únic ponent de la Constitució que compareix en aquesta comissió, ja que José Pedro PérezLlorca ha declinat assistir-hi.c

La portaveu del PSOE, Soraya Rodríguez, va carregar ahir amb contundència contra la llei denunciant que està orientada a la privatització dels serveis públics dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Rodríguez va anunciar que si s’aprova, el PSOE la portarà al Tribunal Constitucional i la derogarà tan bon punt canviï la majoria parlamentària. Beteta, per la seva part, va defensar la futura llei per ser “municipalista” i va afirmar que els alcaldes que la critiquen és, senzillament, “perquè no s’han llegit el text que ha arribat al Congrés”.c

LA VANGUARDIA 13

POLÍTICA

DIMECRES, 16 OCTUBRE 2013

El debat català La influència en l’economia

Avís de fuga de multinacionals de Catalunya en cas d’independència

dència amb fuga de multinacionals, ja que les previsions de la Cambra apunten a una “segura inestabilitat política i econòmica en els propers anys” a Catalunya, i els diners són “covards” i solen evitar la inestabilitat, va dir. Malet va afirmar que és conscient que les seves paraules potser no són les que molts catalans els agradaria sentir en aquests moments, però va subratllar que “diàriament” està rebent missatges de

La Cambra de Comerç dels EUA preveu un escenari d’“inestabilitat política i econòmica”

Malet, de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya, recorda que “els diners són covards” IÑAKI ELLAKURÍA Barcelona

Jaime Malet, president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, va assegurar ahir que una eventual independència de Catalunya “podria portar a una deslocalització massiva de llocs de treball i d’inversió” de moltes companyies estrangeres. President des de fa dotze anys d’una entitat privada que estén ponts empresarials i econòmics entre els dos països, Malet va constatar que existeix “una preocupació molt gran per part de la inversió dels Estats Units i la inversió estrangera pel que està passant”. “A ningú no li interessa invertir en un lloc que pot veure reduït el seu mercat i té un mercat incert”, va afirmar. Malet va fer aquestes declara-

LES EMPRESES

Un grup molt representatiu ]Entre les empreses

representades a la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya es troben McKinsey, Cisco, General Electric, Morgan Stanley, CocaCola, AIG, Indra, FCC, Xerox, Alcoa, Telefónica, Damm, UPS, Lilly, Microsoft, Citi, Hewlett Packard, IBM, Pfizer, Amgen, Gonvarri, Atlantic Copper, Burson-Marsteller, Clairfield o Axis, a més de la mateixa ambaixada dels Estats Units.

ANA JIMÉNEZ / ARXIU

Malet, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya

cions en una entrevista a Catalunya Ràdio en la que va recordar que moltes companyies nordamericanes tenen la seu a Catalunya com a base per al mercat espanyol i els seus 47 milions de persones, al qual no estarien disposades a renunciar. “Segurament totes aquestes companyies mai no voldran perdre un mercat

de set milions –com el català– perquè és molt atractiu, però una cosa és fabricar, crear llocs de treball, fer investigació i desenvolupament, i una altra cosa és simplement vendre a un mercat de set milions”, va advertir Malet. La preocupació d’aquest empresari va fins i tot més enllà d’un possible escenari d’indepen-

preocupació per part de les empreses nord-americanes i fins i tot de l’ambaixada i el consolat. En contrast amb aquesta “enorme preocupació” que percep Jaime Malet respecte al procés sobiranista, el president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya va assenyalar també que aquest assumpte no forma part de les principals preocupacions de les elits. “Des del punt de vista de les elits econòmiques i polítiques, aquest tema no és a l’agenda. Hi ha molts problemes al món, molts problemes a l’Orient Mitjà, problemes financers, molts problemes en les grans economies que poden causar problemes sistèmics i ningú no està parlant d’això”, amb referència al sobiranisme català.c

14 LA VANGUARDIA

POLÍTICA

La qüestió catalana L’opinió

PANORAMA

Un govern per a tothom Albert Rivera

amentablement, el debat polític a Catalunya, des de fa ja una dècada, només gira al voltant de l’obsessió identitària i al model territorial. Des de l’error comès pel primer tripartit de Pasqual Maragall de posar en marxa la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya, sense els consensos necessaris i desbordant el marc constitucional, fins a la deriva obertament separatista que avui representa el Govern d’Artur Mas i Oriol Junqueras. Per a l’actual Govern de Catalunya, la solució a l’atur, la corrupció, l’economia i la crisi dels partits polítics –que es mostren com les principals preocupacions en els estudis sociològics– passa per separar-nos d’Espanya i en conseqüència de la Unió Europea. Amb un discurs populista i efectiu, els polítics separatistes i els seus satèl·lits subvencionats camuflats de societat civil, davant l’absència d’informació, estratègia i cintura política dels successius governs nacionals,

mentària responsable, hauria de tenir com a objectius principals l’estabilitat política, jurídica i econòmica per als ciutadans i les empreses que resideixen a Catalunya, el progrés econòmic i social perquè Catalunya torni a liderar Espanya sent una terra d’oportunitats, i aconseguir una Catalunya de tots dins d’Espanya i de la Unió Europea, on al marge d’ideologies, sentiments de pertinença, origen o llengua, hi capiguem tots i es posi fi als bàndols de bons i mals catalans en funció de la seva identitat. El repte no és senzill però és possible i, a més, no ens queda cap més alternativa si volem canviar el rumb extremista al qual ens porta un president com Artur Mas, que ha perdut el seny. I només serà possible tenir un

Només serà possible un govern per la convivència si li donen suport el Govern d’Espanya i el PSOE

MARC ARIAS

Catalunya, Espanya, Europa. Rivera critica el projecte d’Artur Mas i defensa una Catalunya a Espanya i la UE han aconseguit crear un efecte d’il·lusió amb la terra promesa de la secessió, culpant dels mals propis l’“enemic extern”, Espanya i els espanyols. Davant aquesta situació, que es vesteix falsament per part d’Artur Mas com un atzucac si no es negocia sobre la ruptura d’Espanya, hi ha d’haver, d’una vegada per sempre, una alternativa. Els catalans necessitem com més aviat millor un govern autonòmic que es preocupi de governar Catalunya en comptes de trencar-la internament en bàndols i enfrontar-la a la resta d’Espanya. Davant situacions excepcionals, majories i acords excepcionals. I aquest futur govern, basat en una majoria parlaA. RIVERA, president de Ciutadans (C's)

DIMECRES, 16 OCTUBRE 2013

No és moment d’aventures rupturistes ni conflictes, però tampoc de decadència i d’immobilisme govern per la convivència si els ciutadans que creguin en aquesta Catalunya de tots es mobilitzen en les següents eleccions autonòmiques i els representants polítics dels partits que no som partidaris de la divisió som capaços d’anteposar el que ens uneix per sobre del que ens separa. I per això serà necessari un canvi d’actitud i el suport dels dos principals partits nacionals, que ara com ara són PP i PSOE,

Govern nacional i primer partit de l’oposició. Els successius governs nacionals van pensar durant dècades que la governabilitat a Catalunya sempre havia de passar per opcions nacionalistes a canvi de suports a les Corts per als seus governs. La prova evident del fracàs d’aquesta política de repartiment de suports i apaivagament va ser el fracàs del procés de reforma estatutària avalat pel PSOE i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I ara veiem, 33 anys després d’autonomia catalana, com la fórmula no només no ha servit per sadollar les reivindicacions de poder polític i identitat del nacionalisme, sinó que els han donat ales. Però paral·lelament a la feina necessària per tenir una futura majoria social i parlamentària a Catalunya que doni suport a un govern de tots, necessitem un pla estratègic per reformar el projecte comú espanyol, amb la principal finalitat que els ciutadans espanyols, també els que vivim a Catalunya, tinguem un projecte atractiu i il·lusionant per a les pròximes dècades. Necessitem urgentment enfortir i revisar els principals pilars de la nostra democràcia. Reformar l’obsolet i opac sistema de partits polítics, tenir un sistema electoral on el ciutadà sigui el protagonista al costat del seu representant públic i no les cúpules dels partits; una efectiva separació de poders que no existeix, especialment per garantir un poder judicial i un Tribunal Constitucional independent; necessitem la reforma de les administracions públiques amb més múscul i menys greix improductiu i posar-les al servei dels ciutadans i les empreses; o un pacte d’Estat per aconseguir un sistema educatiu on es formin bones persones, bons ciutadans i bons professionals. Aquests han de ser alguns dels principals objectius del govern de la nació i dels partits de l’oposició. Si el PP i el PSOE continuen instal·lats en l’immobilisme actual i no entenen que Espanya necessita una nova etapa política i reformes profundes per satisfer la immensa majoria de ciutadans, la insatisfacció ciutadana a tot Espanya amb institucions i governs continuarà creixent i el separatisme continuarà avançant en un caldo de cultiu perfecte, el de la descomposició del nostre país. No és moment d’aventures rupturistes ni conflictes, però tampoc de decadència i immobilisme. Ha arribat l’hora de preocupar-se no només de l’urgent sinó també de l’important. A Ciutadans estarem a l’altura de les circumstàncies, anteposant el que ens uneix a tots els catalans per sobre del que ens separa, construint majories per la convivència i, alhora, proposant i exigint reformes profundes per a tot Espanya, perquè tots els espanyols ens il·lusionem amb un projecte espanyol modern, divers i unit. Perquè Catalunya és la nostra terra, Espanya és el nostre país i la Unió Europea és el nostre futur.c

L’Audiència ordena bloquejar tres comptes suïssos que poden ser de Millet w L’Audiència de Barcelona ha ordenat el bloqueig de tres comptes bancaris a Suïssa que poden estar relacionats amb Fèlix Millet i Jordi Montull, els saquejadors confessos del Palau de la Música, i ha remès una comissió rogatòria urgent a les autoritats judicials d’aquest país perquè li ajudin a conèixer si els dos són titulars o apoderats dels esmentats comptes, situats en la Société Générale Private Banking a Zuric, Lausana i Ginebra. Aquesta ordre es deriva d’una petició de la Fiscalia Anticorrupció, després d’informacions del diari Abc segons les quals

Millet i Montull estaven vinculats a aquests comptes; notícia que tindria com a font informes de la Policia. La decisió judicial arriba quan la investigació sobre el desfalc del Palau de la Música és conclosa i està pendent dels últims tràmits per anar a judici. L’actuació, fonamenta l’Audiència de Barcelona, es produeix arran que es va fixar una responsabilitat civil per a Millet i Montull de 24 milions d’euros, que els imputats no han cobert en la seva totalitat, i per això han de continuar buscant-se els béns que tots dos puguin tenir. / Redacció

Medalla d’Or de la Generalitat per a Max Cahner, a títol pòstum, i Oriol Bohigas w La Generalitat va atorgar ahir la Medalla d’Or a Max Cahner, a títol pòstum, pel seu paper com a impulsor de la cultura catalana, i a Oriol Bohigas, per la seva destacada trajectòria en els àmbits de l’arquitectura i l’urbanisme. Max Cahner, mort dilluns als 76 anys, va ser conseller de Cultura entre el 1980 i el 1984. D’altra banda, Oriol Bohigas va ser director de l’Escola d’Arquitectura entre el 1977 i el 1980 i president d’Edicions 62 i de l’Ateneu Barcelonès. / Redacció

NACHO GALLEGO / EFE

El comissari de Competència, Joaquín Almunia

Brussel·les investiga la fiscalitat de Gibraltar per a empreses sense presència al Penyal w La Comissió Europea investigarà el nou règim de l’impost de societats de Gibraltar davant els “dubtes greus” que pot infringir la normativa comunitària sobre ajuts públics. Brussel·les sospita que aquest règim fiscal podria concedir avantatges indeguts a empreses extraterritorials, que no tenen presència real al Penyal. La investigació, llançada pel comissari de Competència, Joaquín Almunia, respon a una denúncia presentada per Espanya. / Europa Press

L’‘Info K’ emet un reportatge sobre el 12-0

El PP denuncia un atac a la seva seu a les Corts

w L’informatiu infantil Info K, del canal Super3 de TV3, va emetre dilluns un reportatge sobre la concentració del 12-O a la plaça Catalunya. L’emissió arriba després de la polèmica pel programa dedicat a la Via Catalana. En aquest cas, s’inclouen declaracions d’un jove de 20 anys i d’un altre de 16 que defensa “la unió entre Espanya i Catalunya perquè no tots els catalans som independentistes”. / Redacció

w El PP de Barcelona ha denunciat davant els Mossos un atac a la seva seu al districte de les Corts, amb pintades ratllant les sigles del partit i un missatge a la persiana metàl·lica on deia “Fora feixistes”. Els fets es produeixen després d’un altre atac a un local de les joventuts socialistes al mateix districte de Barcelona. Segons el PP, aquesta seu del partit ha estat atacada una vintena de vegades en els últims cinc anys. / EP

4. Anàlisi formal Al següent document d'Èxcel exposem la comparació col·lectiva que hem fet sobre la rellevància visual que les pàgines de diari acabades de proporcionar fan sobre "Greuges de l'Estat a Catalunya". Tenim en compte valors macrotipogràfics i microtipogràfics.

Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples. fórmula

ULL en esborrar les fórmules VISUALITAT EN PORTADA PERIÒDIC

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

16-10-2013 16-10-2013 16-10-2013

PÀG.

12, 13, 14 4, 5, 6 11, 12, 13, 14

FOTO

TITOLAR

SECCIÓ

SUBS.

TEMA

CÒDIG

PERIÒDIC

Sí Sí Sí

Text Text Text

TEXT text Text

Text Text Text

EM01 DA02 LV03

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

PÀG.

16-oct-13 PORTADA 16-oct-13 PORTADA 16-oct-13 PORTADA

unitats en la portada

unitats objecte d'estudi

9 9 9

mida paper

en mm

Baix = 0

valors comuns als diaris alt de la pàgina

QUANTITAT POSICIÓ

1 0,11111111 1 0,11111111 1 0,11111111

fórmula

Dalt = 1

0,7 0,7 0,7

370 385 399

mm2

en mm

ample de la àrea pàgina alt de la pàgina unitat

290 292 295

107300 112420 117705

en mm2

ample de la àrea unitat unitat

195 124 81

195 210 255

MIDA

17415 0,16230196 26040 0,23163138 20655 0,17548108

té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8

a tot color= 1 té alguna cosa de color= .8 indicar en mm l'alçada de les majúscules

té b/n = .6

té b/n = 6

fórmula

té alguna cosa b/n=2

VISUALITAT EN PÀGINA

no té rés= 0

valor aspecte

ASPECTE

0,8 0,8 0,8

RELLEVÀNCIA VISUAL en Portada

0,443353267 0,460685623 0,446648047

PERIÒDIC

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

PÀG.

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

unitats en la pàgina

12 4i5 11

unitats del tema objecte d'estudi 2 6 4

fórmula

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors comuns

QUANTITAT POSICIÓ

1 3 2

0,5 0,5 0,5

en mm

en mm2

fórmula

ample de la àrea pàgina alt de la pàgina unitat

370 385 395

290 582 295

107300 224070 116525

ample de la àrea unitat unitat

233 325 240

245 365 250

57085 103970 60000

MIDA

0,5 0,5 0,5

valor aspecte

ASPECTE

0,8 0,8 0,8

interlineat ideal = 1

fórmula

LEGIBILITA T

té alguna cosa b/n=.2 no té rés= 0

alt de la pàgina

1 1 1

en mm2

indicar en mm l'alçada de les majúscules

0,8 0,8 0,8

RELLEVÀNCI PERIÒDIC A VISUAL en pàgina

0,708003262 0,69 0,703727741 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

PÀG.

12 4i5 11

reste = 0

en titolar

COS

cos més gran de la pàgina

cos titolar unitat

11 17 13

en titolar

FACTOR DE distància x COS

11 17 13

1 1 1

0,3 0,3 0,3

0 si està fora 0 = TITOL I norma TEXT número de lletres i espais en una línia

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

fórmula

1 abecedari i mig

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

fórmula

reste =0

rodona = 1

MIDA

FACTOR D'INTERLINEAT en titolar

0,3 0,3 0,3

polsacions per linia en titolar

34 31 41

alineació esquerra o modern = 1 resta = 0

reste = 0

LEGlBLE

Factor de polsacions

34 31 41

FACTOR DE FONT MIDA

1 0,76666667 1 0,8 1 0,77 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1 = pròxim a la norma 0 = no ajustat a TITOL la norma

JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT

0 0 0

fórmula

RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevància Rellevància Rellevància en portada en pàgina informació objecte d'estudi

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS

EXTENSIÓ

1 1 1

34 31 41

Línies

QUANTITAT DE LÍNIES

VALOR 1

VALOR 2

1 1 2

Resultats generals FACTOR EXTENSIÓ

1 3 2

ELELEMENTS AUXILIARS

1 1 1

0,5 1 1

0,5 0,6 0,6

0,44 0,46 0,45

0,71 0,69 0,70

0,6 0,6 0,6

5. Assajos individuals Cada alumne ha realitzat un assaig a partir de l'estudi realitzat. En ell, realacionem l'estat estĂ¨tic i la premsa diĂ ria.

Análisis sobre el Estado Estético en la prensa diaria

Lorena Ferrer NIU: 1332988, Número de lista: 136 Producción, Expresión y Diseño en prensa. Periodismo, 1r semestre del 2do curso Profesor: Daniel Tena

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació

Lorena Ferrer

Página 1

ENSAYO SOBRE EL ESTADO ESTÉTICO El llamado Estado Estético es el responsable de que el lector, de manera consciente o inconsciente, se sienta más o menos atraído por unos elementos formales u otros. Según Tena, este Estado se define como “Aquella formulación (tratamiento formal) que proporciona al lector percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto gráfico” (Tena, 1998:22). Así pues, si llevamos este concepto al campo de la comunicación, podemos apreciar de manera muy clara cómo este y sus características formales influyen en las preferencias de los lectores de prensa escrita para que se decanten hacia unos periódicos u otros. A continuación nos centraremos en los tres elementos que condicionan el Estado Estético: la preferencia, la visualidad i la legibilidad. Al observar dos páginas de dos periódicos o revistas diferentes que dan exactamente una misma información, siempre nos decantamos por una opción en vez de por la otra. Este fenómeno surge a partir de nuestra preferencia de elección. Daniel Tena lo aclara cuando dice que “la preferencia es la elección de determinados elementos gráficos o de determinadas páginas o de determinados productos gráficos, que están en competencia y, entre los que el receptor mira (escoge) unos en detrimento de los otros.” (Tena, 1998:22). Sin embargo, esta preferencia siempre va ligada, se nutre y se consolida a partir de otro concepto: la subjetividad característica de cada individuo (su personalidad, su cultura,…). El Estado Estético provoca una percepción/estímulo en el receptor y le ayuda a preferir determinados elementos frente a otros. Esta preferencia viene generada por la visualidad, que se define como “la capacidad que tiene la composición gráfica y los elementos que la integran, es decir, un impreso en su totalidad, de atraer la atención del lector” (Tena, 1998: 23). A partir de la simple visualización de una página, el lector ya entra en contacto con el conjunto de los elementos gráficos que la conforman y gracias a la capacidad gráfica de este conjunto (dispuesto jerárquicamente), el lector se siente atraído. Esta atracción se manifiesta mediante la existencia de unos estímulos que producen diversos estados estéticos y a su vez provocan distintos grados de preferencia e influencia en los lectores. Estos estímulos vienen determinados, tal y como específica Tena en su tesis, por unas denominadas “categorías visuales independientes”: 1. 2.

Cantidad: Número de elementos en un espacio gráfico (Tena, 1998: 49). Tamaño: Espacio ocupado por determinado elemento gráfico en el MAPA de formato (Tena, 1998:68). 3. Posición: Localización de un estímulo determinado en el MAPA de formato (Tena, 1998: 74) 4. Aspecto: Apariencia final de los elementos gráficos (Tena, 1998:77) A partir de estas categorías visuales independientes, los elementos con más visualidad son vistos con mayor antelación. Por lo tanto, cuando el lector visualiza una página, ya sea de un periódico o de una revista, indirectamente ya está jerarquizando sus elementos, determina qué elementos son los importantes y como “consecuencia” los subordinados, menos leídos. Indirectamente también prefiere, también elige y también selecciona un Estado Estético determinado. La preferencia de elección viene determinada y actúa como variable dependiente de unas variables independientes determinadas y de una subjetividad personal comentada antes.

Lorena Ferrer

Página 2

Para entender mejor a qué nos referimos, pondré un ejemplo: Tenemos un periódico A y otro B y en cada uno de ellos aparece la misma noticia escrita. Tendrá más posibilidades de ser leído el periódico A, donde se muestra una titulación a mayor tamaño, en negrita y en color que el periódico B, donde aparece una titulación “pobre” sin destacar. Tendrá también más posibilidades de ser leído el periódico A, que posiciona dicha noticia en la parte superior de la página que el B, que la posiciona en la parte inferior, y por último, el periódico A será más visualmente apreciable y reconocible, ya que su noticia ocupa media página, que B que dedica un cuarto de su página a representarla. Por último, cabe hacer referencia al último elemento que condiciona el Estado Estético: la legibilidad. Ese concepto hace que la lectura de un texto sea más amena y comprensible, se refiere a la lectura lineal y a la inteligibilidad del contenido formal, en cambio, los otros dos elementos definidos arriba se refieren más a la lectura global. Además del Estado Estético, no debemos subestimar y olvidar los aspectos cognitivos que influyen en la percepción de este: “la predisposición, la ambigüedad, la familiaridad, la frecuencia, la significación, el contexto, la búsqueda, la activación, la sinergia y la memoria (Dember: 1990) En su tesis doctoral, Tena plantea un modelo de captación visual a partir del cual se comprende el proceso de percepción del Estado Estético, que se realiza en 3 niveles: 1. Exploración: El lector experimenta determinados estímulos visuales que permiten captar el contenido global de la información y jerarquizarlo. 2. Selección: Se escogen los estímulos, el lector se queda con la parte que ha preferido y ha seleccionado. 3. Atención: En esta etapa aparece la legibilidad como recurso y elemento para poder procesar mejor la información del contenido formal. Se deja “entrever” como el dicho popular de “lo que importa es el interior” queda más bien en un segundo plano. Las piezas periodísticas en primera instancia deben captar la atención de sus lectores y posteriormente en segunda instancia, si se convierten en las “preferidas” debido a su Estado Estético, serán leídas. Podríamos hacer una comparativa de este hecho con los bombones: si el papel que los envuelve no fuera brillante y atractivo, la mayoría de ellos se quedarían en el súper, los consumidores no los comprarían, no los preferirían frente a otros productos que se les ofreciera en la misma estantería. Con ello no quiero decir que los contenidos periodísticos no sean de calidad si el lector no se siente atraído por ellos en primera instancia y por consiguiente no los lee, pero sí que es verdad que el Estado Estético “ayuda” en un 90% al contenido para que este sea leído. Bibliografía: TENA, Daniel (1998), Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Resumen de la Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Webgrafía: TENA, Daniel (2010). Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético [en línia] . Consultado en: http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10- tena.pdf [09/11/2013]

Lorena Ferrer

Página 3

L'ESTAT ESTÈTIC PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA

Nom: Pol Figueras i Agustí Codi: G2 B h 137 Curs: 2n / 1r Semestre Assignatura: Producció, expressió i disseny en premsa Facultat de Ciències de la Comunicació Departament de Periodisme

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

En aquest assaig intentaré explicar què és l'Estat Estètic d'una pàgina impresa, de què consta i quin paper juga al lector. Quan llegim un diari o una revista premiem la bona redacció i els continguts d'alta qualitat informativa, però també -inconscientment o noens fixem en com està presentada i estructurada la pàgina: es tracta del disseny, de l'Estat Estètic. Segons Daniel Tena, l'Estat Estètic és aquella formulació -tractament formal- que proporciona al lector proporcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front del producte gràfic1. El que ens dóna a conèixer aquesta definició és que cada pàgina conté elements visuals que fan que el lector decideixi escollir determinades pàgines en detriment d'altres. No obstant, aquest concepte va estrictament lligat a la subjectivitat. La predilecció d'una pàgina en front d'una altra és el resultat d'una simbiosi formada pels elements visuals de la pàgina que la fan més atractiva i de l'opinió personal de cada perceptor. L'estructura i la jerarquia dels elements d'una notícia en un suport imprès requereixen de diverses estratègies per tal de cridar l'atenció al lector i, per tant, que sigui llegida. El disseny ha de facilitar l'accés a la notícia, així com donar-li sentit i conduir al receptor a catalogar la informació. En definitiva, el lector es veu involucrat en un sentiment d'acceptació o de rebuig cada cop que analitza i percep el disseny d'una pàgina i d'una notícia en concret. Si el disseny és conscient, cerca l'Estat Estètic, és correcte i s'ajusta als gustos personals del receptor, aquest decidirà, probablement, llegir la notícia. Per decidir si llegeix la notícia, el lector experimentarà tres nivells o fases de comportament envers la percepció de la pàgina: 1. Fase d'exploració: el lector rep els estímuls visuals i prioritza les informacions que ha rebut en primer instància. 2. Fase de selecció: l'Estat Estètic adquireix rellevància i el lector concreta quina part de la informació donarà més importància. 3. Fase d'atenció: entra en joc la llegibilitat del text, si és entenedor i el lector comprèn amb exactitud i rigor el contingut de la notícia significarà que l'Estat Estètic dissenyat ha estat el corresponent. En la seva tesi, Daniel Tena presenta una sèrie de variables que conduiran al receptor a provocar un Estat Estètic determinat i a preferir una estructura de la pàgina concreta. Aquestes variables són anomenades categories visuals i Tena en quantifica quatre: 1. Quantitat: nombre d'element susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic. Quan fixem la mirada, establim un punt de referència de la pàgina i hi numerem tots elements.

Tena, D. (1998) Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.

2. Mida: espai ocupat per un determinat element en el mapa de format. Estarà indicada pel nombre de quadres format que siguin ocupats. 3. Posició: localització d'un estímul visual determinat en el mapa de format. Es coneix per les indicacions de les coordenades en el mapa. 4. Aspecte: relacionat amb el color, la textura, el traç dels caràcters, relació entre grafismes i contragrafismes, etc. Tena la defineix com a l'aparença dels elements gràfics. A aquestes quatre categories visuals descrites anteriorment se li ha de sumar una cinquena, la preferència. Segons Tena, és l'elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull un en detriments d'uns altres2. Així, depenen de la quantitat, la mida, la posició i l'aspecte, el lector preferirà una pàgina o una altra. En la notícia estudiada a l'Assaig 1 en tres diaris diferents (El Mundo, La Vanguardia i l'Ara) es pot comprovar i afirmar que tots tres periòdics tracten el disseny de la notícia amb rigor i claredat, organitzada per tal de jerarquitzar elements i amb l'objectiu clar d'atreure quants més lectors possibles a través d'elements com els titulars, els gràfics o les fotografies. En conclusió, el disseny d'una pàgina de diari o de revista és tant o més important que el contingut d'aquests suports impresos, perquè segons la seva composició el lector decidirà quedar-se a la pàgina o passar a la següent. Per cridar l'atenció del receptor hem de treballar curosament i detalladament el seu disseny, tenint en compte tots els seus elements i les seves variables, així com preveure com es comportarà el lector i quina serà la seva reacció. Així doncs, és convenient fer una anàlisi i un estudi previ sobre quin disseny i quin Estat Estètic és el més adequat per aconseguir atreure als lectors i aconseguir que escollin el nostre disseny en detriment dels altres. Bibliografia: 

RODRÍGUEZ, A. (1998). Resum de la Tesi Doctoral de TENA, A., Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. En línea http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/5202/52257 10.11.2013]



[consultat

TENA, D. (2011). Diseño de formas y contenidos de comunicación en medios digitales. CIPET. En línea http://cipet.wordpress.com/2011/12/17/4-2-disenode-formas-y-contenidos-en-comunicacion-en-medios-digitales/ [consultat el 10.11.2013]

Angy Galvín Benítez, página

Los medios de comunicación se han convertido en un pilar fundamental para la construcción y el desarrollo de las sociedades modernas (ver tabla 1): se encargan de la transmisión de información y de la formación de la opinión pública. Por ello es necesario analizar cómo son los mensajes que emiten, pero no tan sólo el contenido de dichos mensajes, sino también la forma visual que presentan. El tratamiento formal de las publicaciones impresas -Estado Estético- influye en la publicación, haciéndola atractiva y eficiente. ¿Pero se puede controlar totalmente la atención del lector y la eficiencia comunicativa? Sin duda, el Estado Estético es esencial en el diseño gráfico y en la comunicación: crea, en última instancia, una percepción determinada en el individuo. Por lo tanto, la influencia del Estado Estético en el diseño gráfico y en la comunicación es notoria. «El estado estético cada vez tiene más peso en la prensa, de ahí que las cabeceras hayan ido modificando la apariencia de sus publicaciones atendiendo a criterios estéticos» (Martín: 2012) (ver Imagen 1). El Estado Estético, a su vez, está ligado a una serie de elementos que serán explicados en el ensayo: el código gráfico, la preferencia, la visualidad, la mirada, la eficiencia de la comunicación y los estímulos. El debate sobre la objetividad o subjetividad del diseño sigue siendo actual. ¿Pero qué se entiende por objetividad? La RAE define 'objetividad' como la «Cualidad de objetivo», y define 'objetivo' como «Perteneciente o relativo al objeto en sí mismo, con independencia de la propia manera de pensar o de sentir». Por lo que se entiende que en lo subjetivo sí influyen los sentimientos y puntos de vista. Partiendo de la opinión de que el diseño gráfico es objetivo, ya que existen formulaciones teóricas sobre él y su función principal es transmitir información por medio de recursos gráficos, se plantea la hipótesis de que el tratamiento gráfico -concretamente el buen uso del Estado Estético- en los medios impresos es clave para la comunicación efectiva y para conseguir la atención y preferencia del lector. También se parte de la correlación entre contenido y forma: el lector obtiene sensaciones a partir del texto base y a partir de los elementos de una página que ofrecen información adicional (ver Imagen 2). Con una correlación bien planteada, el lector está cómodo y el proceso de comunicación se realiza facilmente (Tena: 1997, 13). El éxito viene dado en gran parte por la presentación de los contenidos impresos (Tena: 1997, 14). El diseño gráfico se encarga de que «cada elemento que aparece en la página de una publicación cumpla una función necesaria desde un punto de vista comunicativo de la manera más eficiente» (Osorio: 2007, 5). También utiliza recursos visuales para captar la atención del lector. El Estado Estético es fundamental para captar esta atención. En la presentación de la comunicación impresa debemos tener en cuenta el código gráfico y la utilización del Estado Estético en dicho código para «provocar en el receptor una percepción que le induce a elegir o no elegir determinados elementos gráficos» (Tena: 1997, 16). Así, se entiende por Estado estético «aquella formulación gráfica -tratamiento formal- que proporciona al lector percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto gráfico» (Tena: 1997, 21). Y el código gráfico es el «conjunto de reglas sobre las normas que rigen la composición gráfica» (Tena: 1997, 15). El Estado Estético es esencial para diseñar bien una publicación: con una formulación gráfica determinada, se puede crear un diseño efectivo por el cual el lector sienta preferencia. La preferencia es «la elección de determinados elementos gráficos, o de determinadas páginas, o de determinadas publicaciones, que están en competencia, y entre las cuales el lector debe escoger» (Tena: 1997, 22). Los elementos de una publicación provocan su propia visualización y generan en el lector unas preferencias del Estado Estético. La visualidad es la «capacidad que tiene una composición gráfica y los elementos que la integran, es decir un impreso en su totalidad, de atraer la atención del lector» (Tena: 1997, 23). Permite la preferencia y la variación del Estado Estético (Tena: 1997, 40). Angy Galvín Benítez, página 1

La mirada relaciona la preferencia y el Estado Estético (Tena: 1997, 22). La preferencia del lector, la visualidad de los elementos y el Estado Estético son los tres ejes del sistema perceptivo del lector (Tena: 1997, 26). Es necesario conocer cómo el receptor percibe los mensajes (ver Imagen 3): si se conoce qué visualización realiza y a que estímulos responde, se puede dar buen uso al Estado Estético en función del individuo. Así se consigue la eficiencia de la comunicación impresa, o sea, «la cualidad o propiedad del producto comunicativo para su adecuación al uso al que está estimado, en nuestro caso, la transmisión de la comunicación» (Tena: 1997, 15). Por ejemplo, si se realiza un buen uso del Estado Estético, el lector debe ser capaz de reconocer cómo se jerarquiza la información. El gusto personal no es suficiente para que el individuo se decante por un diseño. Las individualidades de cada uno influyen en la interpretación del mensaje y tiene unos gustos estéticos propios (ver Imagen 4). Sin embargo, con el Estado Estético podemos variar la reacción de receptor. Estudios psicológicos de inteligencia emocional han demostrado que en quince segundos el ser humano forja una idea positiva o negativa sobre algo o alguien (Martín: 2012). Aplicado al Estado Estético, en quince segundos expresamos nuestra preferencia sobre los componentes gráficos de una publicación. Por ejemplo, el estado estético determinaría si adquirimos en primera instancia un periódico u otro: primero porque en tan breve período de tiempo no podemos valorar la información de las portadas, y segundo porque no se necesita más tiempo para percibir los estímulos del diseño (Martín: 2012). Esto es el proceso de elección de estímulos, que se rige por el orden y la complejidad de la lectura (Lozano: 2009). Entre el objeto que visualizamos -el Estado Estético- y el órgano que percibe dicho objeto -la retina- están estos estímulos. (Tena: 1997, 28). Por lo que «no es importante cómo vemos sino lo que percibimos» (Tena: 1997, 30). Y dicha percepción vendrá dada por el Estado Estético y no únicamente por los gustos del lector. El diseño gráfico es vital para conseguir la eficiencia comunicativa en los mensajes de los medios de comunicación. Si los medios hacen un buen uso del Estado Estético pueden conseguir que sus publicaciones resulten más atractivas al lector. Así, este preferirá sus publicaciones en detrimento de las publicaciones de los otros medios. Sin embargo, la importancia e influencia del Estado Estético en la comunicación no es un asunto zanjado, y existen nuevas perspectivas respecto al tema, como los límites de su influencia en los lectores y el grado de aplicación actual que presenta en la prensa impresa. BILBIOGRAFIA MARTÍN, S. El estado estético [en línea]. 2012 [citado 2013-11-12]. Disponible en Internet: <http://surimartin.wordpress.com/2012/01/22/el-estado-estetico/> LOZANO, L. Ensayo sobre “El estado estético” [en línea]. 2009 [citado 2013-11-12]. Disponible en Internet: <http://lozanoarroyo.wordpress.com/2010/12/19/ensayo-sobre-el-estado-estetico> OSORIO, H. El diseño periodístico, clave en la lectura crítica de la prensa. Revista Científica de Comunicación y Educación [en línea]. 2007, vol. 15, no. 30 [citado 2013-11-12], pp. 179-184. Disponible en Internet: <http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/1381/b15281747.pdf>. ISSN: 1134-3478 TENA, D. (1997), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesis Doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona. Bellaterra. Departamento de comunicación Audiovisual y Publicidad. Angy Galvín Benítez, página 2

ANEXO Índice Tabla 1 - Distribución de actividades en un día promedio

Página 4

Imagen 1 - Comparación de portadas del diario El País

Página 5

Imagen 2 - Esquema de la comunicación gráfica Imagen 3 - La mirada del lector

Página 6 Página 6

3. 1 Una página de maqueta

Página 6

3. 2 Maqueta vertical, derecha y izquierda

Página 7

Imagen 4 - Preferencias del individuo

Angy Galvín Benítez, página 3

Página 7

Tabla 1 - Distribución de actividades en un día promedio Cifra en horas y minutos Actividades principales Cuidados personales (Comer, dormir...)

Avance 2002 - 2003 Avance 2009 - 2010 11:22

11:32

Hogar y familia (mantenimiento del hogar, compras, cuidado de los niños...)

2:57

2:59

Medios de comunicación

2:21

2:39

Trabajo remunerado

2:40

2:27

Trayectos y tiempo no especificado

1:12

1:10

Vida social y diversión

1:20

0:59

Estudios

0:54

0:47

Deportes y actividades al aire libre

0:43

0:41

Aficiones e informática

0:19

0:33

Trabajo voluntario y reuniones

0:13

En la Tabla 1 queda reflejado que el consumo de los medios de comunicación ocupa gran parte del día de un ciudadano español. Del 2002 al 2010 se dispone de más tiempo libre, que se dedica, fundamentalmente, a los Medios de comunicación (18 minutos más). De aquí la importancia e influencia que tienen los medios. Fuente de la información: INE

Angy Galvín Benítez, página 4

Imagen 1- Comparación de portadas del diario El País Portada del 21/07/2006 (izquierda) y del 11/10/2013

El País es un diario que se caracteriza por la evolución constante de su diseño y, en consecuencia, de su Estado Estético. Entre estas dos portadas de 2006 y 2013 podemos observar grandes diferencias, implantadas en 2007: la cabecera incluye el acento de “País”, el número de columnas son cinco, cambia el tipo de letra (pasa de Times New Roman a Majeric) e incluye más elementos gráficos. Así, El País cambia constantemente el tratamiento gráfico de la información para ofrecer un buen diseño a sus lectores y, de este modo, atraerlos a su publicación. Fuente: Elaboración propia.

Angy Galvín Benítez, página 5

Imagen 2 - Esquema de la comunicación gráfica El mensaje gráfico

El mensaje gráfico es el sistema en el que interactúan diversos “sistemas de textos e imágenes” además de otros elementos auxiliares, que sobrepasan cada uno de estos subsistemas y que proporcionan una imagen visual global. Con el mensaje gráfico comprobamos que existe una correlación entre el contenido y la forma, ya que los elementos gráficos de la página, diferenciados del texto base, crean en el lector un conjunto de sensaciones y percepciones. Fuente del concepto y del esquea: TENA, D. (2004), Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Pearson Educación.

Imagen 3 - La mirada del lector Hacia donde dirige la mirada el receptor de un mensaje gráfico 3. 1 Una página de maqueta Cabecera de la publicación IP = 0,8

IP = 0,2

En una página de una publicación, se prefiere la parte superior a la inferior. Para hacer un buen uso del Estado Estético, se debe colocar la información más relevante en la parte superior. Fuente la información de la imagen: TENA, D. (2013), Apuntes de la asignatura Producción, expresión y diseño en Prensa. Universidad Autónoma de Barcelona.

Angy Galvín Benítez, página 6

3. 2 Maqueta vertical, derecha y izquierda Cabecera de la publicación

Cabecera de la publicación

IP = 0,6

IP = 0,2

IP = 0,3

IP = 0,1

IP = 0,0

IP = 0,2

IP = 0,1

En una página de diario que presenta una maquetación vertical, la zona superior izquierda de la página impar obtiene la mayor atención por parte del lector. A continuación, el receptor se fija en la parte superior de la página par. En estas zonas debemos colocar la información más relevante, pues serán las primeras visualizadas por el lector. Así conseguimos una mayor eficiencia comunicativa. Fuente de la información de la imagen: TENA, D. (2013), Apuntes de la asignatura Producción, expresión y diseño en Prensa. Universidad Autónoma de Barcelona.

Imagen 4 - Preferencias del individuo El gusto también influye de la preferencia

En muchos casos existe un dilema a la hora de escoger qué diseño gráfico es el adecuado para expresar mejor el mensaje, tanto informativo como publicitario. El gusto personal tiene un papel muy importante a la hora de escoger un diseño u otro, sin embargo la aplicación de diversos criterios gráficos influyen en la elección que realiza el individuo. Como muestran las fotografías, la empresa KAS tien un nuevo diseño en su packaging. Angy Galvín Benítez, página 7

L'ESTAT ESTÈTIC PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA

Nom: Adrià Garcia Bigordà Niu:1334131 Curs: 2n Producció, expressió i disseny en premsa Periodisme

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Introducción: Con la aparición de los nuevos medios de comunicación, a la prensa escrita le aparecieron rivales con los que pudo convivir en paz y tranquilidad hasta la aparición del cuarto y último medio de comunicación, Internet. El surgimiento de este nuevo medio que incorpora las ediciones digitales del periódico de forma gratuita en su red ha conllevado a la prensa escrita a tener que mejorar y de este modo tener que realizar sus mensajes de forma más eficiente para no desaparecer. Pero estos no pueden cambiar su contenido sino que lo que tienen que hacer es mejorar la estética y el diseño gráfico que permite traducir les contenidos a mensajes ópticos, capaces de despertar el interés de los lectores² . Así pues una de las hipótesis de este ensayo podría ser ver si el diseño en los textos impresos de los periódicos puede ser clave para mejorar y producir mensajes más eficientes. Desarrollo: Después de haber realizado las dos partes del trabajo donde hemos hecho un análisis sobre los elementos de la prensa y su estado estético puedo afirmar que, observando las diferentes páginas impresas de los periódicos que hemos tratado, se puede apreciar diferencias entre unos y otros. Por ejemplo en analizar una misma noticia en dos rotativos distintos como hicimos en esta misma práctica podemos ver como la estructura y el tratamiento gráfico de los elementos visuales puede ser completamente distinto y de este modo a un lector le puede parecer más atractivo un diseño que otro ya que se ve involucrado en las percepciones que le llegan de la página y le inducen a tener una actitud determinada. Como ya se sabe nosotros, los lectores humanos, con mas o menos unos 15 segundos nos hacemos una idea buena o mala de algo o alguien. Este mismo efecto ocurre cuando nos ponemos delante de unos cuantos periódicos en papel, ya que durante esta poca fracción de tiempo podremos haber leído los titulares, mirar las fotos de las portadas, ordenarlos y decidir si nos gusta el estado estético que usa un periódico u otro en concreto. El Estado Estético está formado por diferentes variables que tienen un efecto directo sobre la elección que hace un lector entre una página de periódico u otra. Por ejemplo la calidad, el tamaño, la posición o el aspecto. La elección de determinados contenidos o páginas ante otros, son explicados en base al concepto de la preferencia. La primera, la calidad, corresponde al número de elementos susceptibles de ser enumerados en un espacio gráfico. Es en el momento de fijar la mirada que se establece un punto de referencia a partir del cual se consideran todos los elementos de la página y se distinguen los elementos que la componen, la segunda es el tamaño, que corresponde al espacio ocupado por un determinado elemento, la posición, se determina por la localización de un estímulo visual en la composición, por último, el aspecto, que es la apariencia final de los elementos gráficos. El estado estético de los periódicos en papel tiene cada vez más peso en la prensa, es por eso que muchas cabeceras han ido modificando la apariencia de sus publicaciones teniendo en cuenta criterios estéticos ³ ( abajo hay una comparativa de fotos de la evolución del diario catalán La Vanguardia, en el que podemos ver como ha cambiado el diseño de la portada al largo de unos setenta años) . El estado estético lo van cambiando según los ideales de belleza del momento que dependen principalmente de la sociedad en que se vive actualmente. Podríamos decir que entre muchas cosas el diseño del periódico se ha hecho en hueco en la sociología (porque para elegir el diseño ideal se debe conocer el funcionamiento de la sociedad humana y su manera de decidir) y sobretodo también en el marketing.

Según el texto de Daniel Tena, el concepto de Estado Estético viene condicional por tres elementos primordiales: la preferencia, la visualidad y la legibilidad. Este concepto que nos hace decidir si preferimos las paginas de un diario más que otras, o determinadas publicaciones por encima de otras sería la preferencia que el profesor Daniel Tena la define como: “la elección de determinados elementos de la página o de determinadas publicaciones que están en competencia, entre las cuales el lector escoge unos en lugar de otros y que este valor de la preferencia está determinado por la relación entre los conceptos de orden y complejidad, cuyo resultado nos aportará un valor para el estado estético (Tena: 1998, 22). Así pues todas las preferencias provienen de las reacciones de los lectores que gracias a estas podemos valorar nuestro trabajo de diseño, pero no solo con una reacción basta, sino que yo creo que para poder establecer correctamente las preferencias tenemos que tener una percepción más de la masa y no solo de alguien en concreto, como si fuera una gran encuesta para obtener alguna estadística. Todo esto nos lleva al siguiente paso: la visualidad que se define como la capacidad que tiene la composición gráfica y los elementos que la integran, es decir, un impreso en su totalidad, de atraer la atención del lector (Tena, 1998: 23) . Todavía no tenemos una idea clara de lo que hace que el lector tenga una percepción, un estímulo que le permite adoptar una actitud u otra. Con la simple visualización de una página el receptor ya entra en contacto con los elementos gráficos, los cuales están ordenados jerárquicamente, y son el enlace entre el lector y la página. Gracias a la capacidad gráfica del elemento, el lector se siente atraído. Esto nos lleva al texto de Daniel Tena, donde dice que el término más adecuado es visualidad, ya que se acerca al concepto de afecto agradable que produce una determinada formulación gráfica. Por visualidad debemos entender, pues, la manera de tratar los elementos gráficos de manera que su eficacia perceptiva sea óptima. Hablaremos de elementos de mayor visualidad, que serán mirados primero, y elementos de menor visualidad, que serán mirados en segundo orden de preferencia (Tena, 2005: 56). Pero todo buen diseño debe permitir una buena legibilidad. Este concepto de la legibilidad se refiere a la lectura lineal y permite que el texto sea más comprensible y sencillo. La finalidad que tiene trabajar sobre el Estado Estético, es que el lector-receptor piense que realmente está siguiendo sus preferencias a la hora de elegir que contenido prefiere por encima de otro, pero en realidad este autor esta guiado por el escritor y editor del contenido, por ejemplo lo podríamos ver en una pagina de diario en la que aparecieran unas cuantas noticias y una estuviera en un tamaño de letra superior, con muchas negritas y con imágenes u otros colores. Así pues el receptor se fijará ante todo con esta noticia llena de elementos destacados, así pues la mirada siempre se dirige al estado estético más agradable y más destacado por nuestros ojos. Conclusiones Así pues y como conclusión, después de haber realizado este ensayo, podríamos decir que el diseño en los textos impresos de los periódicos sí puede ser clave para mejorar y producir mensajes más eficientes, y hasta puede guiar al autor hacia un contenido en concreto. Me gustaría acabar el ensayo con una afirmación que dice que , actualmente, los periódicos en los quioscos están expuestos de cara al publico como si fuera el escaparate de una tienda en la que los compradores, lectores en este caso, escogen una entre otras cosas por el diseño de su portada. Una frase que nos explica brevemente la importancia de este Estado Estético.

2-Definición que aparece en el texto “Estado Estetico, una nueva propuesta metodológica al rededor de la investigación científica sobre los medios” de Daniel Tena Parera

Bibliografía TENA, Daniel (2005), Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Pearson Educación. TENA, Daniel (1998), Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Resum de la Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Webgrafia Racó: http://www.raco.cat/index.php/analisi/article/viewFile/15145/14986 (8/11/2013) El estado estético [en línia]:http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf (8/11/2013)

La influencia de la composición gráfica :

www.tdx.cat/bitstream/10803/4135/1/dtp01de11.pdf (8/11/2013)

L’ESTAT ESTÈTIC

Alumne: Carles Garcia Navarro (1242364) Codi Grup/Alumne: G2 B h 140 Assignatura: Producció, expressió i disseny en premsa Curs/Grau: 2n Periodisme Professor: Daniel Tena

Per a que les publicacions impreses que passen per les nostres mans cada dia captin l’atenció dels lectors, els periodistes que les completen posen tots els seus esforços en fer peces elaborades, clares i que siguin de fàcil enteniment per al seu públic objectiu que, normalment, ha pagat per rebre informació o llegir articles i reportatges especials o en profunditat sobre diversos temes d’interès. Ara bé, sense l’inestimable ajuda dels dissenyadors i maquetadors de les pàgines que conformen la publicació no seria possible que algú sentís interès per un grapat de pàgines sense una estructura gràfica clara. Això passa perquè, com en totes les coses que envolten el nostre dia a dia (i moltes altres que ens són més llunyanes, però ens afecten indirectament d’igual manera), els avenços tecnològics han influït en que hi hagi una major diversitat d’opcions per a tots els gustos en tot el que adquirim. Així doncs, amb l’ajuda de l’evolució tecnològica i els canvis en la moda gràfica que això ha provocat, l’Estat Estètic del disseny ha pres nous rumbs cap als quals pot captar un tipus o un altre d’audiència. Però per a poder comprendre bé aquesta sentència cal introduir al lector en el significat d’estat estètic, pròpiament dit. Daniel Tena afirma en la seva tesi doctoral que es tracta de la “formulació [...] que proporciona al lector proporcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front del producte gràfic”.(Tena: 1998, 20) És a dir, l’estat estètic és tot allò que fa que una publicació impresa ens agradi més que una altra o ens causi un estat d’acceptació o rebuig cap a la seva estructura gràfica i el seu disseny, en general. Coneixent aquesta definició ens podríem acostar a un quiosc o llibreria i remenar les publicacions per veure quines ens agraden més que les altres, sabent que, això, és degut a l’estat estètic que els dissenyadors han decidit donar-li. Però si fem aquesta mateixa activitat en companyia, ja sigui d’una segona persona o d’un grup més ampli i divers, veurem que no totes les opinions coincideixen ni tothom reacciona d’igual manera davant unes combinacions de formes i colors que davant d’altres. Fent aquest petit experiment empíric podrem concloure que l’estat estètic d’un diari, revista, llibre o panflet no es pot catalogar de bo o dolent, maco o lleig, d’una forma objectiva, ja que la diversitat de gustos entre persones fa que aquest sigui un concepte totalment subjectiu. Tot i així, existeixen en el disseny uns cànons que estableixen unes determinades regles del joc, segons les quals els colors tenen, inconscientment (però variable segons la cultura), un significat que pràcticament tothom atribueix immediatament. No podríem fer una revista d’ecologia i energies renovables sense utilitzar el color verd, ens seria impossible que el cartell d’un film de terror captés l’interès dels espectadors potencials si enlloc d’un color negre n’utilitzem un altre de més viu com el groc o el rosa i també, en un pensament més quotidià, som incapaços de pensar en els bombers sense associar-los al color vermell o a la policia sense relacionar-la directament amb el blau fort. Tornant al tema principal que ens ocupa, l’estat estètic es pot comprendre a partir d’un procés d’acceptació realitzat en tres nivells, tal i com detalla Daniel Tena a la seva tesi doctoral: exploració, selecció i atenció. (Tena: 1998, 80)

En el primer d’aquests nivells, el de l’exploració, el lector capta un seguit d’ítems visuals que conformen tota l’estructura jerarquitzada de la informació aportada. Al procés de selecció és quan cadascú escull els estímuls, de forma que es queda amb allò que ha captat més la seva atenció (el que vulgarment diríem que ha entrat millor pels ulls) i, per tant, ha creat una preferència en la seva persona. Finalment, al nivell d’atenció, el lector ja centra tots els seus esforços en assimilar el contingut de la peça, que ha completat el periodista, però que sense la col·laboració del dissenyador gràfic possiblement no hauria cridat prou l’atenció. Segons Tena, hi ha quatre variables visuals que provoquen en el receptor un determinat estat estètic, segons les seves preferències. Aquestes són la quantitat, la mida, la posició i l’aspecte. La quantitat “correspon al nombre d’elements susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic”. (Tena: 1998, 49). La mida “correspon a l’espai ocupat per un determinat element en el Mapa de format”. (Tena: 1998, 68). La posició “es determina per la localització d’un estímul visual determinat en el Mapa de format” (Tena: 1998, 74). L’aspecte és la categoria visual que “planteja més incocrecions” perquè afecta a molts dels elements que formen part d’una producció gràfica com el color, la textura o el traç dels caràcters, entre d’altres. Per això, Tena la defineix com “l’aparença final dels element gràfics” (Tena: 1998, 77). Si unim aquests quatre conceptes, juntament amb els tres descrits anteriorment, podrem acostar-nos a una semi-veritat sobre el funcionament de l’estat estètic i com els diversos factors ens fan decantar-nos per uns dissenys o uns altres. És per això que, de la mateixa manera que hi ha una diversitat d’opinions ideològiques en les publicacions, també existeix aquesta diversitat en el grafisme, ja que no s’il·lustra de mateixa manera una notícia publicada en un diari com el Chicago Tribune, on el conservadorisme fa que el seu estat estètic sigui poc alegre però sobri, o en un de sensacionalista com l’alemany The Bild, on destaquen les grans pàgines amb fotografies a tot color i els titulars de gran tamany. Així doncs, podem concloure que, sense la feina dels dissenyadors es perdria part de diversitat que avui ens aporten les diferents capçaleres perquè el món avança, cada cop més (Google i, Internet en general, en tenen part de culpa) cap a una societat basada en la imatge i les primeres impressions a l’hora de fer determinades tries. És per això que, sense un bon disseny, una publicació està destinada al fracàs perquè, tot i que el contingut escrit és molt important, ja no ho és tot.

BIBLIOGRAFIA TENA, D. (1998). Resum de la Tesi Doctoral: Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Universitat Autònoma de Barcelona. [En línea] http://www.raco.cat/index.php/TreballsComunicacio/article/view/242780/325449

6. Autoevaluació Per realitzar aquest treball tenint en compte l’Estat Estètic a la premsa, hem analitzat formalment el tractament d’una mateixa notícia a tres diaris diferents, concretament a l’ARA, La Vanguardia i a El Mundo. Mitjançant la realització d’aquest anàlisis hem après diversos conceptes que fins aleshores encara no havíem escoltat. Conceptes necessaris en el “glossari portàtil i intern” del periodista que treballa en qualsevol redacció d’un diari o revista. A partir d’ara ja podem posar nom tècnic a conceptes i elements que desconeixíem i per consegüent, expressar-nos de manera més formal i professional. Creiem que hem aconseguit els objectius que se’ns demanaven en aquesta pràctica de manera satisfactòria gràcies al treball en equip i a la col·laboració entre nosaltres. Hem seguit els paràmetres i les normes establertes i hem aportat cadascú la nostra visió per tal de poder arribar a un acord i plasmar-ho al anàlisis. La nota que ens mereixem i que creiem que ens correspon es un 9 a tots els integrants del grup, ja que tots hem col·laborat per igual i no hi ha hagut mancances per part de cap membre de l’equip, tots ens hem mostrat entusiastes, disponibles i disposats pel que fa al treball a realitzar.

Autoevaluación del grupo Per realizar aquest treball tenint en compte l’Estat Estètic a la premsa, hem analitzat formalment el tractament d’una mateixa notícia a tres diaris diferents, concretament a l’ARA, La Vanguardia i a El Mundo. Mitjançant la realització d’aquest anàlisis hem après diversos conceptes que fins aleshores encara no havíem escoltat. Conceptes necessaris en el “glossari portàtil i intern” del periodista que treballa en qualsevol redacció d’un diari o revista. A partir d’ara ja podem posar nom tècnic a conceptes i elements que desconeixíem y per consegüent, expressar-nos de manera més formal y professional. Creiem que hem aconseguit els objectius que se’ns demanaven en aquesta pràctica de manera satisfactòria gràcies al treball en equip i a la col·laboració entre nosaltres. Hem seguit els paràmetres i les normes establertes i hem aportat cadascú la nostra visió per tal de poder arribar a un acord i plasmar-ho al anàlisis. La nota que ens mereixem i que creiem que ens correspon es un 9 a tots els integrants del grup, ja que tots hem col·laborat per igual i no hi ha hagut mancances per part de cap membre de l’equip, tots ens hem mostrat entusiastes, disponibles i disposats pel que fa al treball a realitzar.

Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples. fórmula

ULL en esborrar les fórmules VISUALITAT EN PORTADA PERIÒDIC

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

16-10-2013 16-10-2013 16-10-2013

PÀG.

12, 13, 14 4, 5, 6 11, 12, 13, 14

FOTO

TITOLAR

SECCIÓ

SUBS.

TEMA

CÒDIG

PERIÒDIC

Sí Sí Sí

Text Text Text

TEXT text Text

Text Text Text

EM01 DA02 LV03

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

PÀG.

16-oct-13 PORTADA 16-oct-13 PORTADA 16-oct-13 PORTADA

unitats en la portada

unitats objecte d'estudi

9 9 9

mida paper

en mm

Baix = 0

valors comuns als diaris alt de la pàgina

QUANTITAT POSICIÓ

1 0,11111111 1 0,11111111 1 0,11111111

fórmula

Dalt = 1

0,7 0,7 0,7

370 385 399

mm2

en mm

ample de la àrea pàgina alt de la pàgina unitat

290 292 295

107300 112420 117705

en mm2

ample de la àrea unitat unitat

195 124 81

195 210 255

MIDA

17415 0,16230196 26040 0,23163138 20655 0,17548108

té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8

a tot color= 1 té alguna cosa de color= .8 indicar en mm l'alçada de les majúscules

té b/n = .6

té b/n = 6

fórmula

té alguna cosa b/n=2

VISUALITAT EN PÀGINA

no té rés= 0

valor aspecte

ASPECTE

0,8 0,8 0,8

RELLEVÀNCIA VISUAL en Portada

0,443353267 0,460685623 0,446648047

PERIÒDIC

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

PÀG.

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

unitats en la pàgina

12 4i5 11

unitats del tema objecte d'estudi 2 6 4

fórmula

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors comuns

QUANTITAT POSICIÓ

1 3 2

0,5 0,5 0,5

en mm

en mm2

fórmula

ample de la àrea pàgina alt de la pàgina unitat

370 385 395

290 582 295

107300 224070 116525

ample de la àrea unitat unitat

233 325 240

245 365 250

57085 103970 60000

MIDA

0,5 0,5 0,5

valor aspecte

ASPECTE

0,8 0,8 0,8

interlineat ideal = 1

fórmula

LEGIBILITA T

té alguna cosa b/n=.2 no té rés= 0

alt de la pàgina

1 1 1

en mm2

indicar en mm l'alçada de les majúscules

0,8 0,8 0,8

RELLEVÀNCI PERIÒDIC A VISUAL en pàgina

0,708003262 0,69 0,703727741 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

El Mundo Diari ARA La Vanguardia

DATA

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

PÀG.

12 4i5 11

reste = 0

en titolar

COS

cos més gran de la pàgina

cos titolar unitat

11 17 13

en titolar

FACTOR DE distància x COS

11 17 13

1 1 1

0,3 0,3 0,3

0 si està fora 0 = TITOL I norma TEXT número de lletres i espais en una línia

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

fórmula

1 abecedari i mig

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

fórmula

reste =0

rodona = 1

MIDA

FACTOR D'INTERLINEAT en titolar

0,3 0,3 0,3

polsacions per linia en titolar

34 31 41

alineació esquerra o modern = 1 resta = 0

reste = 0

LEGlBLE

Factor de polsacions

34 31 41

FACTOR DE FONT MIDA

1 0,76666667 1 0,8 1 0,77 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1 = pròxim a la norma 0 = no ajustat a TITOL la norma

JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT

0 0 0

fórmula

RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevància Rellevància Rellevància en portada en pàgina informació objecte d'estudi

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS

EXTENSIÓ

1 1 1

34 31 41

Línies

QUANTITAT DE LÍNIES

VALOR 1

VALOR 2

1 1 2

Resultats generals FACTOR EXTENSIÓ

1 3 2

ELELEMENTS AUXILIARS

1 1 1

0,5 1 1

0,5 0,6 0,6

0,44 0,46 0,45

0,71 0,69 0,70

0,6 0,6 0,6

Lorena Ferrer Estevez (136) Pol Figueras Agustí (137) Angy Galvín Benítez (138) Adrià Garcia Bigordà (139) Carles Garcia Navarro (140)

Grup: G2 Bh 2n de Periodisme Producció, Expressió i Disseny en Premsa

•

• • •

L’escapvlat és el mitjà de comunicació oficial del CE Europa. Adreça: Carrer Camèlies s/n. Contacte: 93 210 25 51 i info@ceeuropa.cat Director i editor: Àngel Garreta. Preu: Gratuït. Llengua: Catalana. Periodicitat: Mensual amb 2500 exemplars.

•

• •

Hi ha cinc seccions fixes i quatre de variables. Les fixes són Destacats, Primer Equip, Club, Futbol Base i Opinió. Les variables són Història, Comunicació, Escola i Vila de Gràcia. Consta sempre de 8 pàgines. La retícula pot ser de 3 columnes o de 5 columnes. Distribució de l'espai Text Titulació Gràfics Publicitat

• •

•

• •

Destinats als socis de l’Europa, majoritàriament homes. Franja d’edat: 35-75 anys, els aficionats que assisteixen el camp de l’Europa. Hàbitat: Vila de Gràcia, camp de futbol Nou Sardenya. Classe social: Mitjana - alta. Estat civil: Indiferent.

• • •

•

Format: 30x42 cm (tancat). Paper de 65 grams. Proporció: Predefinida. Colors: 8 pàgines a tot color. • Text: Negre. • Títols, subtítols i destacats: Blau. • Fletxes: Groc.

•

Tipografia: • Capçalera: Tahoma. • Títols, subtítols i lletra de base: Arial.

•

Gràfics: Estadístiques, classificacions, calendaris, llistes...

• •

Tema més rellevant: El Primer Equip del club. Distribució: Capçalera a la part superior, la unitat informativa principal (un 60% de la superfície) la part central i publicitat a la part inferior. És a tot color: blanc, negre, groc i diverses tonalitats de blau. Polsacions i tipografia: • Portada: 15 a Tahoma, groc. • Cos del text 12 a Arial, negre.

•

Sense elements auxiliars.

•

• •

Secció: Primer Equip. Dues unitats informatives: La principal (un 70-80% de la superfície) a la part superior i la secundària a la part inferior. És a tot color. Polsacions i tipografia: • Titular: 12 (part superior al centre) a Arial, blau. • Cos del text: Arial i negre. Els destacats són de color blau.

•

Sense elements auxiliars.

•

• •

Diagramació: Periodistes i col·laboradors redacten i el dissenyador maqueta el diari. Redacció: Jordi Vela, Xavier Vidal, David Bley, Isabel Ocaña i Àngel Garreta. Preimpressió: No n’hi ha. Impressió, enquadernació i acabats: DeBarris SCCL.

•

Per tal de realitzar aquest treball en Carles Garcia, ex col·laborador del CE Europa, va visitar el despatx del director del mitjà, l’Àngel Garreta, per tal

de respondre tots els dubtes i qüestions sobre l’Escapvlat. Allà, va poder comprovar de primera mà el procés d’edició d’una de les seccions del periòdic. •

Un cop recollida la informació, el grup ha moldejat el contingut de la pràctica i d’aquesta presentació a partir de les dades obtingudes.

•

Finalment, com a grup creiem que hem assolit els objectius de la pràctica i

hem acordat una nota conjunta d’un 8’5.

POLÍTICA

12 LA VANGUARDIA

Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus marc bassets,

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney

El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos. La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama

considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització.

injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.

Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne:Adrià Garcia Bigordà Identificador: 1334131

Sin título-4 1

29/10/2013 15:05:29

POLÍTICA

12 LA VANGUARDIA

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

Les La Xina es converteix en una arma companyies electoral entre Obama i Romney indies El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil tanquen per evitar altres aldarulls greus marc bassets,

Tokio

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington,

distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització

i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. i Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne:Adrià Garcia Bigordà Identificador:139

Sin título-1.indd 1

19/11/2013 15:13:28

POLÍTICA

12 LA VANGUARDIA

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

greus

marc bassets,

Tokio

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney tots han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera

que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington,

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització

distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabri-

cants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne: Adrià Garcia Bigordà Identificador:139

120_R5.indd 1

17/12/2013 11:41:54

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

Internacional

LA VANGUARDIA 3

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontre

Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. GUERRA ECONOMICA

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. INVASIÓ ECONOMICA

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió. ADRIÀ GARCIA/EFE

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país. ADRIÀ GARCIA Moscou. Corresponsal

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència

com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que

els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien

sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta

No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Nom de l’alumne i Identificador: Adrià Garcia Bigordà 139

Espai per la publicitat.

diari1.indd 1

12/11/2013 14:22:49

www.lavanguardia.com Número 74.363 2,50 euros

DIVENDRES, 15 NOVIEMBRE DE 2013

La petita Elenor provoca que els padres parlin a la prensa INTERNACIONAL 6

Neymar segueix brillant i ja porta 10 gols amb la samarreta blaugrana

. El Reial Madrid no aixeca cap

ESPORTS 24-25-26

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials ▶ El Ministeri d’Economia anuncia la seva intenció de modificar la legislació comercial per a que a tota Espanya es pugui obrir fins a deu diumenges l’any.

▶ El Govern donarà un pas important cap a la llibertat d’horaris al forçar a onze ciutats d’Espanya a obrir al menys en una de les seves zones turístiques. P O L Í T I C A 1 1 i 1 2

Una nova cirurgia cardíaca prenatal • La petita Raquel es va

convertir a l’abril en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada amb una nova tècnica.

FONT ADRIA GARCIA

Reunió del Govern. Ministeri d’Economia debatint sobre obrir els horaris comericals

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda • El Govern

estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual. En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromis, per a no rebaixar allò. P O L Í T I C A 1 5 i 1 6

Sin título-3.indd 1

◆ La cirurgia prenatal del cor es va introduir al 1998 als EUA

• La recuperació no és mai

total • “La vida és una lluita, però gràcies a metges com els membres d’aquest equip la anem guanyant” En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaptació . P O L Í T I C A 1 5 i 1 6

21/11/2013 18:50:34

www.lavanguardia.com Número 74.363 2,50 euros

DIVENDRES, 15 NOVIEMBRE DE 2013

La petita Elenor provoca que els padres parlin a la prensa

Neymar segueix brillant i ja porta 10 gols amb la samarreta blaugrana

. El Reial Madrid no aixeca cap

ESPORTS 24-25-26

INTERNACIONAL 6

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris

▶ El Ministeri d’Economia anuncia la ▶ El Govern donarà un pas important cap seva intenció de modificar la legislació a la llibertat d’horaris al forçar els horaris dels enemics d’Espanya P O L Í T I C A 1 1 i 1 2 d’aquesta nova llei i del govern.

Sorgeix una nova cirurgia cardíaca prenatal

•“La vida és una

lluita, però gràcies a metges com els mebres d’aquest equip la anem guanyant” La petita Raquel es va convertir a l’abril en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada amb una novaEn definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El El segon va ser un fet molt diferents perquè volienn una mica primer i més clar és incrementa i blar.

POLÍTICA 15 i 16 ENTREVISTA

FONT ADRIA GARCIA

Reunió del Goovern. Ministeri d’Economia debatint sobre obrir els horaris comericals

FONT ADRIA GARCIA

Hisenda estudia eliminar la desgravació vivenda després de la notícia de que es modificarà l’Iva • El Govern habitual.

estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda

FONT ADRIA GARCIA

Sin título-3.indd 1

Les Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromis, per a no rebaixar allò. l primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu. El primer i més clar és incrementar la recaptació rar de quadrar els comptes i intentar

complir amb l’objectiu de dèficit per aixo i per allò.Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromis, per a no rebaixar allò. l primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu. El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb

CRISTOBAL MONTORO Ministro de economia

“Disminuïr la desvagació per hisenda és una bona idea” POLÍTICA 21 i 22

l’objectiu de dèficit per aixo i per allòEn definitiva, el Ministerid’His endAdministracions Públiés incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir ar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per aixo i per allò. Potser no podria ser un altra cosa però això si que po fkrecitaaix.. Llavorns ell li va dir allo. crementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per aixo i per allò. Potser no puede. P O L Í T I C A 1 8 i 1 9

10/12/2013 11:15:36

Rock i Indie

Franz Ferdinand presenten “Right Thoughts, Right Words, Right Action” La banda escocesa debuta a l’illa després del llançament, fa dues setmanes, del seu quart disc.

a pràcticament quatre anys , els capricis de cert sector de la premsa britànica van ferir la banda escocesa més popular dels últims anys . “ Tonight “ no era el millor dels discos de Franz Ferdinand , però per a res mereixia el menyspreu que va ocasionar al voltant del grup al seu país d’origen ( i en conseqüència aquí) . Per sort , el repertori d’Alex Krapranos i els seus tres companys aguantar el tipus en concert i la popularitat de la banda amb prou feines es va ressentir en el

que a audiència es refereix . De fet , més enllà dels arranjaments electrònics i les guitarres més rasposes , el so del gup no havia canviat gaire. “ Right Thoughts , Right Words , Right Action “ manté les intencions del grup , el seu esperit , encara que eludeix els relatius canvis que es van presentar a “ Tonight “ . No ens descobreix a una banda en ascens , ni a una en declivi , sinó a un grup que manté la seva carrera a velocitat de creuer . El seu lloc sembla ser ja aquest : a la dreta dels

Franz Ferdinand fan vibrar el pavelló: últim concert fet pel grup escocés a Sramford Bridge, Londres

Franz ferdinand.indd 1

companys de generació que maduren a la recerca del seu so ( Arctic Monkeys ) ia l’esquerra dels que han estat incapaços de mantenir la inspiració ( The Strokes ) .

Un nou projecte per a tornar als vells temps

Per això , encara que sense sorpreses , el quart disc de Franz Ferdinand va sobrat de cançons per dotar de minutatge als seus concerts i per fer-nos cantar tornades d’aquests que s’enganxen a la tercera escolta . Si tots els discos que ens arribessis a la redacció incloguessin almenys un “ Right Action “ , un “ Stand On The Horizon “ , “ Love Ilumination “ o un “ Bullet “, un altre gall ens cantaria i viuríem més contents (això sí , no em confonguin l’alegria amb la felicitat ) . Per donar-li forma a “ Right Thoughts , Right Words , Right Action “ , Kapranos i els seus companys, que de tontos no tenen un pèl , s’han envoltat d’un grapat d’amics productors que no han derivat la sonoritat de la banda cap cap lloc inèdit , però que segurament han aportat molta seny de cara a dotar de coherència i efectivitat al conjunt . Aquí estan Joe Goddard i Alexis Taylor ( Hot Chip ) , Björn Yttling ( Peter Bjorn And John ) , l’estrella electrònica Todd Terje i els propis Alex Kapranos i Nick McCarthy sota els pseudònims Prince House Rabbit i CH4IN $. Per no

parlar de la col · laboració de gent com Owen Pallett a les cordes . Aquesta serà la caràtula del disc, el qual té un nom força complert que dona nom al single:

Les “3 Right “ de Franz Ferdinand és un disc que comença rodó ; temes marca de la casa , sense defraudar i sense avorrir . “ Right Action “ i “ Love Ilumination “ , que van veure la llum primer com senzills , i l’enginyosa “ Evil Eye” , donen el tret de sortida al cinquè treball dels escocesos .

Així doncs , assistim a un una proposta que ha volgut ser continuista amb el seu estil entre el new wave i el rock alternatiu , i que segueix bevent de les seves influències habituals .

Un disc que s’ha demanat com a banda sonora de molts anuncics

En resum , melodies treballades , ritmes marca de la casa i un disc per gaudir amb els cascos posats o davant d’ells en directe . Els milers de seguidors saltant davant seu en l’última edició del Dcode donen fe i creuen que triounfarà. Adrià Garcia Bigordà

07/01/2014 13:08:15

Rock i Indie

Entrevista Arctic Monkeys: “Abans no erem sexis, ara sí”. La banda britànica diu que canvia en tots els àmbits i que ja no són els mateixos.

morament sobtat diria que és el nordamericà Adrian Younge el nora de Black Dynamite sploitation . e hizo la banda sonora de Black Dynamite. A final d’any hauran donat 76 concerts des que van començar la gira al maig a Amèrica del Nord. Es recorda de tots? Encara tinc una memòria bastant bona, tot i el desgast ... Encara que la veritat és que al final al teu cap romanen només els més destacats. Quants concerts has dit? Quan toquin el 14 de desembre a Kansas hauran donat 76.

Oh, merda. Val. Em temo que això diu molt poc a favor meu, ¿no és així? He de donar la imatge d’un tipus que l’únic que ha de fer és donar concerts pel món. Què farà per Nadal? Fins al 30 de gener, que actua a Miami, no té res programat.

n AM , el nou disc , barregen diversos estils : soul, glam , rock ... És el fruit de les teves últims descobriments musicals ?

Res absolutament res, descansar i agafar forçes per tots els concerts que ens esperen, durs. Espero arribar a Europa amb molta força com ja ho vam fer a Barcelona. Els músics anglesos sempre van tenir una relació privilegiada amb el

Alex Turner : És cert que vaig escoltar molta música diferent abans de fer aquest disc , però per primera vegada vam voler intentar alguna cosa nova , sense reflectir tant les influències . A mi particularment això m’ha passat bastant : el disc que vam gravar amb els Last Shadow Puppets , per exemple , és pràcticament un homenatge a Scott Walker . Em sembla que AM , si bé pren coses del glam , de Black Sabbath o de compositors com Mike Chapman ( estic literalment obsessionat amb el seu disc Fully Qualified Survivor ) és una mica més difícil d’etiquetar . Què va ser l’últim que vas escoltar i et va sorprendre ?

Descobreixo música que m’agrada tot el temps , perquè una banda em va portant a l’altra . El meu últim ena-

arcticmonkeys.indd 2

07/01/2014 13:55:25

“Al juny es van complir deu anys del nostre primer recital en un bar de Shffield, i seguim sense saber ben bé cap a on anem”

soul . És el teu cas? Sí, és un amor que vaig heretar dels meus pares . La meva mare posava molts discos d’Al Green i del segell Motown en general a casa . Fa poc em vaig obsessionar completament amb “ Flying High in a friendly Sky” , una cançó de Marvin Gaye . M’agrada el soul perquè és una música que et fa sentir emocions , no et deixa opció . Et travessa el cor o et sacseja els malucs . No pots escapar . AM és també un disc ballable . Vós Balles ?

Sí , una mica ... Igual, el que més m’interessa és que faci ballar a les noies. Crec que el costat ballable es deu en certa mesura a la manera en què vam dissenyar el disc . Em van regalar un petit gravador de quatre pistes pel meu aniversari , i aquí vam gravar els donem : jo posava la meva veu sobre bucles de baix i de bateria molt groovy , i després només vaig haver de afegir les guitarres . He de reconèixer que fins i tot vaig comprar algunes especialment per això , models vells sobretot . Va poder veure la gala dels premis MTV EMA ? Li va malament que no els donessin el premi ?

que amb la música No crec que tinguin la importància que van tenir fa deu o quinze anys .

Tampoc coneixia la seva candidatura com a Millor Disc de 2013 en el premi Mercury ? Sí , ja vaig veure que va guanyar James Blake . S’ho mereix , la seva actuació a la gala va ser molt bona , la millor de totes. No obstant això , tampoc creguis que estava molt al tant dels nous grups , gairebé el que més m’agradava era el nou de David Bowie . Encara que, sens dubte , el meu disc favorit d’aquest any ha estat Blue Record , dels neozelandesos Unknown Mortal Orchestra . Et segueix molestant l’exposició (radio televisió)?

Sí, és veritat. És més angoixant que un recital normal perquè el so sol ser molt dolent. Mai em miro a la tele. Amb els anys em vaig acostumar a escoltar la meva veu gravada, però encara em costa. Adrià Garcia Bigordà

¿ Estàvem nominats ?

Al Millor Grup Alternatiu , però al final va guanyar Thirty Seconds To Mars . De debò ? Oh . Vaig haver de rebre algun correu electrònic informant d’això , però si et sóc sincer , no tenia ni idea . En realitat , aquest tipus de grans premis tenen més a veure amb l’espectacle

arcticmonkeys.indd 3

Arctic monkeys en la seva últims sessió de fotos: feta abans de publicar el seu últim disc.

07/01/2014 13:55:25

Rock i Indie

Bl ur, la història del rock dels 90

A mitjans dels anys noranta, una banda va portar el rock britànic a uns nivells de popularitat que no s‘havien vist des dels temps dels Beatles: Blur

lur és un grup amb molta història per explicar . Es pot dir que va ser Graham el que va iniciar el grup . Graham coneixia Damon des de petit perquè anaven a la mateixa escola. Després de conèixer-se entre si Damon Albarn , Graham Coxon , Alex James i Dave Rowntree , el 1988 van formar un grup anomenat Seymour .Amb el seu primer single es van col · locar en el lloc número 48 de la llista nacional . Amb el segon single “There ‘s

No Other Way “ ja van col · locar entre els 10 primers i tots els diaris i revistes parlar en algun moment d’ells . El seu primer disc “ Leisure “ va arribar al lloc número 7 en el Regne Unit . Al març de 1992 va sortir el single “ Popscene “ i van fer una petita gira , era el començament dels desastrosos 12 mesos següents La regla del grup : no beure abans dels concerts . Llavors van començar a escriure cançons de nou i

no van trigar a decidir el títol del seu segon disc .

Es van definir dient: “Som el grup dels anys 90, un grup que no caurà”

El 1994 el seu nou single “ Girls & Boys” es va col · locar entre els 5 primers de la llista nacional . Havien pensat en títols com “ Soft Porn “ o “ Sport “ per al seu tercer àlbum , però al final es van decidir per “ Parklife “ . “ Parklife “ va

aconseguir el lloc número 1 de les 10 que esperaven .

Amb el seu cinquè àlbum anomenat igual que ells , “ Blur “ , van canviar d’estil i volien aconseguir un dels seus somnis , triomfar als EUA , amb “ Song 2” . I no desisteixen l’obstinació de seguir renovant , com ho demostren dos anys després . Poc després el grup es va desfer, pero sempre perdurarà la seva Song 2. Adrià Garcia Bigordà

Blur-bo.indd 1

07/01/2014 13:07:35

LLIBRE D’ESTIL DE LA REVISTA PLAT COMBINAT – DISSENY EN PREMSA - SEGON DE PERIODISME MEMBRES DEL GRUP: Pol Figueras (NIU: 1332105) Lorena Ferrer (NIU: 1332988) Adrià Garcia (NIU: 1334131) Carles Garcia (NIU: 1242364) Angy Galvin (NIU: 1329669) Tipologia de revista Segons la classificació de revistes de la OJD, la nostra revista és d'informació especialitzada i, dintre d'aquesta, musical. Identificació Títol de la revista: Plat combinat Contingut/especialització/Tipologia: Informació i noticies d'estils musicals Periodicitat: Mensual Lloc de publicació: Barcelona Difusió/Tirada: 10000/8000 Target o públic objectiu Edat: 18 – 35 Nivell d'instrucció: Mitjà Habitat: Catalunya – Balears – València Classe social: Mitjana Condició civil: Indiferent (4,25 € preu per unitat) Condicions especials: No n'hi han Estratègics PQS: Tenir una informació general sobre els estils de música actuals Descripció els objectius: informar, entretenir i educar Descripció de la missió: Crear criteris musicals Competència: Rock zone, Enderrock, Rock sound. Posicionament: El nostre valor afegit és que tractem tots els estils musicals del moment. Estil de la revista: Modern, juvenil, innovador. Avantatges de la revista: Diversitat i pluralitat de continguts, adaptació d'estils musicals a un públic juvenil, acostar estils musicals diferents al que està acostumant el lector, varietat informativa (notícies, reportatges, entrevistes...), bon tractament visual de la informació. Desavantatges de la revista: Moltes revistes en el sector de la nostra temàtica i serà difícil fer-se lloc en el mercat Continguts textuals Seccions: 5 seccions: Rock – indie, Clàssica, Punk, Jazz, Rap – Dancehall. Hem alternat seccions de música més intenses amb altres de menys. Generes: Notícies, reportatges, cròniques, entrevistes, agenda i llistes musicals. Gràfics: Fotografies, gràfics i il·lustracions. Altres: Portada, Publicitat, Sumari,Top 10 musical, Agenda, Contraportada

Llençat de la publicació Portada – pàgina 1 Publicitat – pàgina 2 Sumari – pàgina 3 Top 10 musical – pàgina 4 Rock – indie – pàgina 5 a 8 Clàssica pàgina 9 a (Publicitat a la 11) 12 Punk pagina 13 a pagina 16 Jazz pagina 17 a (Publicitat a la 20) pagina 20 Rap – Dancehall – pagina 21 a pàgina 25 Publicitat – pagina 32 Agenda – pàgina 33 Contraportada - pàgina 34 Retícula 4 columnes amb 4,233mm de medianil i sangrado de 3mm. Llibre d’estil visual Concepte a transmetre per la revista: Varietat musical. Idea central: Diversitat d'estils musicals, Informació musical variada, Diverses seccions musicals. Imatge global visual de la revista: Moderna, dinàmica, entretinguda, visual i additiva. Portada: Una imatge central que ocupa tota la pàgina (vocalista dels Arctic Monkeys) en la qual hi ha informació breu sobre altres seccions. Contraportada: Publicitat de la Gira Mosaico de Rayden. Una imatge sencera que ocupa tota la pàgina amb fons vermell. Articles: Color de Rock – Indie: C=0 M=97 Y=87 K=30 Color de Clàssica: C=14 M=62 Y=74 K=28 Color de Punk: C=0 M=78 Y=0 K=69 Color de Jazz: C=10 M=20 Y= 100 K=35 Color de Rap – Dancehall: C=77 M=41 Y=76 K=21



Títols: Tipus de lletra pròpia de cada secció. Color negre. Cos de lletra segons les necessitats informatives. Alineació a l’esquerra.



Subtítols: Tipus de lletra Cambria. Color propi de cada secció. Cos de text adient a les necessitats que demandi el tipus de lletra del títol. Alineació a l’esquerra.



Cos del text: Tipus de lletra Cambria. Color negre. Cos de text 10pt. Interlineat 10’5pt.



Destacats: Tipus de lletra Arial. Color propi de cada secció. Cos de text 13pt. Interlineat 13,5 pt. Bold.



Entradeta: Tipus de lletra Arial. Color propi de cada secció. Cos de text 10pt. Interlineat 10,5 pt. A baix, a una línea, un filet d’1pt.



Peus de fotografia: Tipus de lletra Cambria Versalitas. La primera frase anirà amb el color de la secció i en bold. La resta, en color negre i sense negreta. Cos de text 9pt. Interlineat 9,5pt. El format és: TITOL. Descripció. / FONT



Inicials: A les notícies, cròniques i reportatges s'han d’incloure. Cos de text Cambia Bold. Color negre. El cos de la lletra 2pt.



Crèdits: Tipus de lletra Cambria versalitas. Forma d'anomenar: Font. Edició: Nom de

l'alumne. Color Negre. Cos de text 9 pt. Porta un filet d’1pt a dalt.



Cada secció estarà marcada amb el seu nom i la següent il·lustració:

Elements de continuïtat  Retícula base:  Pàgines parells que quedin a mà esquerra: Interior 12,7mm – Exterior 20mm – Superior 12'7mm – Inferior 12'7mm.  Pàgines imparells que quedin a mà dreta: Interior 20 mm – Exterior 12’7mm – Superior 12'7mm – Inferior 12'7mm. Quatre columnes amb medianil de 4'233 

Folis: Filet de 2pt – Número de pàgina – Filet de 2pt. La numeració de pàgina es col·loca a la meitat dreta o esquerre de la pàgina (depenent de si es parell o imparell). Tipus de lletra Speakeasy. Color negre. Cos de text 15.



La resta de filets són d’1 pt i de color negre.

Casos especials: - Quan hi ha una pàgina amb una fotografia o publicitat que ocupa tot el full, no té numeració. - Les etiquetes sempre es posen a l’inici de secció i/o a les pàgines parells. - Un filet pot ocupar dues columnes. - Si hi ha foto a l’inici de la pàgina, no s’ha de deixar distància entre el final de l’etiqueta i la imatges. Si hi ha text, s’han de deixar tres línies de separació entre el final de l’etiqueta i el començament del text. - Es poden ficar filets entre els destacats.

PLAT COMBINAT “Ja no som els mateixos, ara som sexys”

Número: 15 Desembre 2013 Preu: 4, 25 euros

Dec

“AM, el nou disc ens portarà molt lluny” -Rock-

ion

c lara

TOP ET R SEC

Arctic Monkeys “Ja no som els mateixos, Arctic Monkeys abans no erem sexys” Rise Against, el punk actual

-Punk-

portada arctic.indd 1

Ruta per a descobrir el el millor millor rap rap de de la la capital aragonesa capital aragonesa (Saeagossa). (Saeagossa).

-Rap-Rap-

Entrevista exclusiva exclusiva a aChucho ChuchoValValdes des

-Jazz-Jazz-

07/01/2014 13:08:55

17.

21. 9.

13.

14 Entrevista aRed Square, punk sabadellenc

-TOP 10

16 Pintor Rock torna aquest 2014

-Jazz

3.TOP MUSICA

17. S’acaba el 45VDFIJB, la millor edició dels darrers anys

-Rock/ Indie

18.Entrevista a Chucho Valdés

5 Franz Ferdinand presenten “Right Thoughts, Right Words, Right Action” 6 Entrevista a Arctic Monkeys 8 Blur, l’història del rock dels anys 90

-Clàssica

-Rap/ Hip-Hop 21 Swan Fyahbwoy a la cimera del dancehall 22 R. Lechowski 24 Nach 25 Sharif

9 Les 4 estacions desperten 1000 sensacions

26 La Mala Rodriguez embruixa

10 Ludovico Einauldi treu nou disc

28 Saragossa, l’empremta del rap

12 Entrevista a Simón Orfila, baix-baríton

-Punk

13 Rise Against torna a l’acció

Blur1.indd 1

-Agenda Musical 27 Agenda de concerts desembre 2013

07/01/2014 13:01:33