Page 1

A C T I VA O R R I O L S

E S TI R N TLE GPA R AR LT PAI R C I PAT I VA E S T R AT È G I A NAT T ÈEGGI ARIA CTIIPA T I VA D o c ument bas e del pro c és pa r ticipa tiu


EQUIP TÈCNIC Coord inac ió : Nuria Matarredona Desantes. Dra. Arquitecta Irene Reig Alberola. Arquitecta Víctor Soriano Tarín. Arquitecte

À re a s o c ial: Marta Vela Bernal. Sociòloga Albert Moncusí Ferré. Dr. Antopòleg social

À re a e c onò mic a: Joan Sanchis i Muñoz. Economista


ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ

6

1.1. Què és Activa Orriols? 1.2. Context 1.3. Justificació 2. OBJECTIUS

14

3. METODOLOGIA

18

3.1. Plantejament 3.2. Fases 4. DIAGNÒSTIC

54

4.1. Context territorial 4.2. Estructura urbana 4.3. Habitatge 4.4. Equipaments i serveis 4.5. Mobilitat 4.6. Espai públic 4.7. Sociodemografia 4.8. Economia i mercat de treball 4.9. Activitat comercial 5. PROPOSTES

126

5.1. Introducció: estructura i principis transversals 5.2. Desenvolupament 5.3. Priorització 6. EPÍLEG

220

7. CRÈDITS

226

7.1. Informació general 7.2. Bibliografia 8. ANNEXOS 8.1. Entrevistes 8.2. Enquesta en linia

232


QUÈ ÉS A CT IVA ORRIO L S? CON TEXT JUST IFIC AC I Ó


1 P R ESE NTAC I Ó


8

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


9

1.1. Q U È É S AC T IVA ORRIOLS?

Activa Orriols ha estat el procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de València al barri d’Orriols, desenvolupat entre els mesos de setembre del 2016 i febrer del 2017, per tal de reflexionar col·lectivament sobre l’entorn i proposar de forma col·laborativa línies d’actuació que pugen orientar les polítiques municipals a desenvolupar els propers anys al barri.

1.2 . C O N T E XT

Orriols és un barri de la ciutat de València situat al seu extrem nord. Compta amb una extensió de 39,7 km2 i una població censada de 15.906 habitants (segons INE). El seu origen es remunta a un xicotet nucli de població independent dedicat a l’activitat agrària que va quedar annexionat a València a finals del segle XIX. La dècada dels seixanta va suposar el moment de màxim creixement físic i demogràfic al mateix temps que es van definir la seua estructura urbana més característica que, d’altra banda, han suposat l’origen de molts dels problemes detectats en l’actualitat. La seua posició dins del conjunt de la ciutat i la manca de focus d’atracció de caràcter urbà han fet que durant dècades Orriols haja estat apartat de l’imaginari col·lectiu i el seu nom haja quedat vinculat a multitud de prejudicis que han accelerat el procés de degradació viscut als darrers anys. D’altra banda, el barri ha sigut lloc de recepció d’immigració en diferents moments de la seua història: primer, als anys seixanta, de la població que arribava de l’interior d’Espanya; més tard, als darrers anys del segle XX, de la immigració procedent de fora de l’estat Espanyol, fonamentalment procedent d’Àfrica i Sudamèrica. La seua estructura econòmica i social ha provocat que el barri ha resultat molt vulnerable als darrers anys de crisi econòmica el que ha esdevingut en altes taxes d’atur i problemes econòmics greus per a gran part del seu veïnat.

PRESEN TA CIÓ


10

Orriols és un barri actiu que presenta un teixit associatiu consolidat. Les associacions culturals, religioses i socials organitzen un gran nombre d’activitats que mobilitzen a una important massa crítica de la seua població. Per altra banda, Orriols es caracteritza per ser un barri eminentment reivindicatiu que ha reclamat l’atenció municipal durant les darreres dècades. Aquestes circumstàncies han afavorit el desenvolupament de certa cultura participativa i un foment de l’apoderament de la ciutadania de manera més intensa que a altres barris de la ciutat. En els darrers anys Orriols, ha protagonitzat dos importants processos participatius específics per a la millora del barri. Sembra Orriols es va engegar a la primavera del 2016 i Capgirant Orriols durant l’estiu i la tardor del mateix any. A més, representants de diverses associacions s’han involucrat en les dues campanyes del programa municipal Decidim VLC i en el procés per al disseny del Nou Model de Participació de la ciutat, promoguts per la Regidoria de Participació i Acció Veïnal. Cal destacar que aquests processos han significat un creixement exponencial de la capacitat de treball col·laboratiu al barri. L’activa implicació del veïnat va posar de manifest l’interès de la seua ciutadania en fomentar la presa col·lectiva de decisions. De fet, les avaluacions d’ambdós processos mostren un reforçament del teixit social, associat i no associat que hauria de beneficiar el desenvolupament d’Activa Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


11

1.3 . J U S T IF IC AC IÓ

Els darrers temps han conduït al barri d’Orriols a una situació d’esgotament del seu model definit i desenvolupat als últims cinquanta anys. El barri es troba en una situació que requereix d’una profunda i consensuada reflexió col·lectiva sobre el model a adoptar els propers anys per tal de millorar la qualitat de vida dels seus habitats. Reflexionar, entre altres aspectes, sobre la seua realitat física, les seues relacions socials i comercials, l’ús dels espais cívics i el paper a jugar dins del conjunt del territori, és fonamental per tal de construïr un model de barri que atenga a les seues característiques més rellevants que el singularitzen dins del conjunt de la ciutat. Activa Orriols naix de la necessitat de crear una visió conjunta d’un barri polièdric, complex i multicultural.

C O N V I V È N C I A E N T R E C U LT U R E S Orriols és un dels barris de València amb una major taxa d’immigració. Açò, suposa una singularitat fonamental que no s’ha d’oblidar ja que caracteritza la seua situació fent-la diferent de la resta de la ciutat.

PA R T I C I PA C I Ó I A P O D E R A M E N T El barri d’ Orriols presenta un teixit associatiu consolidat que ha afavorit el desenvolupament d’una cultura participativa i l’apoderament de la ciutadania de manera més intensa que a altres barris de la ciutat. La sòlida estructura social del barri ha permès que en aquest marc es considere absolutament viable el desenvolupament d’un procés participatiu com el plantejat amb Activa Orriols.

PRESEN TA CIÓ


12

L A C I U TAT C O M A L L O C D E R E L A C I O N S Des d’Activa Orriols s’entén la ciutat més enllà de l’aspecte físic d’aquesta considerant que la relació entre estructura física, social i econòmica és indissoluble i que sols abordant tots aquests aspectes es pot construir context.

Espai pri va t . Ha b i t a t ge Orriols compta amb un parc d’habitatge envellit fruit d’un període de creixement econòmic desenvolupista dut a terme als anys seixanta. Aquests habitatges presenten característiques que en alguns casos resulten inadequades per als estàndards exigits en l’actualitat. D’altra banda, la situació econòmica viscuda als darrers anys ha provocat que hagen sigut nombrosos els casos de desnonaments per impagament de les quotes hipotecàries. Aquest fet ha conduït a que un nombre significatiu d’habitatges haja passat a mans d’entitats bancàries, la major part dels quals ha quedat buit afavorint-se una acceleració del procés de degradació dels mateixos i apareixent casos d’ocupació il·legal que estan generant problemes de convivència en algunes comunitats i en alguns punts del barri.

Espai púb l i c Directament hereu del model desenvolupista que va definir la fisonomia d’Orriols als anys seixanta, el barri pateix una manca d’espais públics de qualitat que faciliten el desenvolupament de relacions socials. És per això que, partint de la base d’allò ja construït, s’estima necessària una reflexió sobre l’espai públic i la seua relació amb les activitats vitals fonamentals: passejar, comprar, anar a escola, descansar, etc., per tal d’arribar a proposar un model de barri on es recuperen i dignifiquen espais per al veïnat que puguen ser la trama que recolze i millore el marc social del barri. D’altra banda, definir la relació que Orriols té amb la resta de la ciutat i el rol que juga dins de la mateixa és també fonamental per poder plantejar correctament un nou model d’espai públic directament vinculat amb el seu teixit social, econòmic i comercial així com amb el seu model residencial.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


13

Ocupació i m od e l e con óm i c Els intensos canvis econòmics estructurals que ha sofert l’economia valenciana durant les darreres dècades, i més recentment la intensa crisi econòmica i financera, han colpit amb força el barri d’Orriols. En els darrers anys, el barri ha experimentat un creixement de l’atur sense precedents i els nivells de renda familiar s’han reduït de forma considerable. La desocupació i la manca d’ingressos ha desembocat en una situació extremadament difícil per a moltes famílies del barri, algunes de les quals han sofert desnonaments o s’han vist oblidades a recórrer a l’ajuda proporcionada pels bancs d’aliments per a poder sobreviure.

Activac i ó com e rc i a l La difícil situació econòmica i social experimentada pel barri d’Orriols durant els darrers anys ha suposat una transformació sense precedents del seu teixit econòmic i comercial. Els processos de substitució demogràfica vinculats a la reducció dels ingressos, afegits a d’altres factors com la manca de relleu generacional o la competència de les grans superfícies, han resultat en el tancament d’una gran part dels comerços tradicionals del barri. D’altra banda, aquells que han aconseguit sobreviure, lluiten per posicionar-se i ser capaços de trobar noves fórmules que els permitisquen retenir la seua minvant quota de mercat. Des d’Activa Orriols s’entén que la problemàtica vinculada al teixit comercial, donada la seua rellevància i alt grau de connexió amb altres variables socioeconòmiques, ha de constituir necessàriament un element específic del treball plantejat. Això hauria de possibilitar l’estructuració de noves estratègies que permitisquen dinamitzar l’activitat comercial al barri, garantir la seua continuïtat i posicionar el comerç de proximitat com a generador de valor afegit i qualitat de vida per als veïns i les veïnes d’Orriols.

PRESEN TA CIÓ


2 OB J E C TI U S


16

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


17

ACTIVA ORRIOLS pretén: - Reflexionar col·lectivament sobre el nostre entorn - Facilitar la participació activa de la ciutadania independentment de la seua condició. - Integrar les diferents perspectives que configuren la polièdrica realitat del barri d’Orriols. - Construir col·lectivament una diagnosi de l’estat actual del barri d’Orriols. - Proposar, des de la reflexió, línies d’actuació que puguen dinamitzar i millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes d’Orriols. - Prioritzar, amb el consens, les possibles actuacions a implementar - Analitzar els possibles mecanismes d’implementació i seguiment de la proposta

OB J ECTIUS


P LA N T EJA M ENT FASES


3 METO DO LO GI A


20

3.1. P L A N T E J AME NT

Per tal d’assolir els objectius establerts, Activa Orriols ha platejat un mètode de treball estructurat en cinc fases durant les quals, amb eines específiques, es facilita un procés que parteix des de la reflexió sobre l’entorn per tal de proposar línies d’acció per a la seua transformació. - Fase 1. Presentació i contextualització del procés de participació - Fase 2. Diagnosi participada - Fase 3. Disseny de les propostes - Fase 4. Priorització de les propostes - Fase 5. Avaluació i devolució Aquesta metodologia es caracteritza pel seu caràcter obert i inclusiu durant totes les etapes, i ha fomentat la participació de les persones, associacions, iniciatives i projectes comunitaris que conformen la complexa i singular realitat socioeconòmica i demogràfica del barri. En aquesta línia, Activa Orriols ha emprat les següents eines: - Anàlisis de la situació socioeconòmica i demogràfica actual del barri. - Identificació d’agents. En primer lloc tècnica i, una vegada iniciat el procés, també col.lectiva. Revisió dels sociogrames existents i elaboració conjunta d’un propi per al procés. - Generació d’espais de participació inclusius que permeten la participació activa de la ciutadania. - Creació de canals de comunicació que afavorisquen la participació real i efectiva. Al llarg del procés s’ha prestat especial atenció a la incorporació de visions representatives de la característica multiculturalitat del territori perseguint una interacció entre cultures al procés que fomente la interculturalitat a Orriols. S’ha fet especial èmfasi a la convocatòria a la participació de les associacions que aglutinen i representen les diferents cultures, religions i nacionalitats d’origen dels habitants del barri. (Associació de Nigerians, Associació de Bolivarians, Centre Cultural Islàmic, Iglesia Evangélica de Barona, Iglesia de San Jerónimo, Valencia Acoge, Orriols Intercultural Conviu,…) així com a la detecció dels motius que els pugueren allunyar del procés. En aquest sentit, les actes de les sessions desenvolupades durant el procés confirmen la participació qüotidiana de persones migrants als

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


21

tallers i grups motors (aproximadament 30% dels assistents). A més, s’han dut a terme entrevistes amb agents que no estaven formant part activa del procés i podien aportar perspectives enriquidores al procés . Aquestes entrevistes han sigut, bé directament amb persones migrants o bé amb col·lectius o entitats que treballen per la integració i l’assistència. D’altra banda s’ha buscat la inclusió de la visió de les dones que, tradicionalment, ha quedat exclosa del debat al voltant de la generació de la ciutat i les seues relacions. Amb aquest objectiu s’ha treballat la presència equitativa de les dones en els grups de treball dels tallers i reunions de grup motor fomentant la seua participació als debats amb la creació d’ambients de treball propicis. A més d’això, s’han planificat entrevistes i reunions amb representants de subgrups de dones del barri amb representació limitada als grups oberts de treball, com ara les mantingudes amb el Centre Cultural Islàmic i la Iglesia Evangélica de Barona. Per últim, i considerant en tot moment fonamental la visió dels xiquets, xiquetes i adolescents, s’han desenvolupat tallers específics per als més menuts de manera paralel·la a les sessions col·lectives. També s’han dissenyat activitats engegades a les escoles públiques del barri i als espais de concentració d’activitat juvenil. En tots els casos, l’alta participació multicultural és representantiva i inherent a la realitat del barri. Les activitats han impulsat la creació d’espais de diàleg basat en el respecte mutu i l’enteniment de les diferents perspectives dels companys i companyes per tal de promoure la igualtat entre cultures i sexes, contribuint a la seua formació en la interculturalitat i la co-educació.

REUNIONS SECTORIALS

A J UN TA M EN T

TALLER

D E VA L ÈN CI A

OBERT

R EG I D O R I A D E

EQ UI P

PA R T I CI PA CI Ó

T ÈCN I C

CI UTA D A N A I

A CT I VA

A CCI Ó V EÏ N A L

ORRIOLS

CI UTA D A N I A

A S S O CI A CI O N S D’ORRIOLS REUNIONS P ERIÒDIQUES

GRUP MOTOR

EN T I TAT S D EL BARRI

Agents a Activa Orriols

METO DOLOG IA

PER SO N ES


22

CANALS DE COMUNICACIÓ

Amb l’objectiu d’integrar totes les perspectives que configuren la realitat del barri d’Orriols, s’han emprat diferents canals de comunicació i difusió per a poder facilitar la participació de la ciutadania. Han sigut tant de caràcter físic i presencial com digital per tal d’evitar la possible escletxa digital, sempre acompanyats de documentació gràfica que sintetitza els objectius del procés i les possibles vies de participació. Presencialment s’han difós 1000 cartells format A3 i 2500 díptics format A6. Paral·lelament s’ha creat una plataforma digital a tall de pàgina web http://activaorriols.valencia.es/ així com els perfils en xarxes socials @activaorriols. Totes les convocatòries s’han difós via correu electrònic i missatgeria instantània, que ha demostrat ser un vehicle fonamental de comunicació. Tanmateix, s’ha realitzat un esforç addicional convocant via telefònica a les entitats vertebradores del barri, considerant que la seua participació és fonamental per a Activa Orriols.

Pàgina web d’Activa Orriols

3.1. Marc conceptual

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


23

E N S V E I E M A L C E N T R E M U N I C I PA L D ’ A C T I V I TA T S D E P E R S O N E S M A J O R S A L E S 1 9 : 0 0 . C A R R E R S A N T J O A N D E L A P E N YA , 3

PA R T I C I PA !

A CTIVAORRIOLS

E S T R A T È G I A I N T E G R A L PA R T I C I PA T I VA

1 1 - N O V : TA L L E R 1 . R E F L E X I O N A 2 - D E C : TA L L E R 2 . P R O P O S A 1 3 - G E N : TA L L E R 3 . A VA N Ç A 1 0 - F E B : TA L L E R 4 . A C T U A

PROMOU:

.

a c ti va o r r i o l s@gm a il.com

METO DOLOG IA

COORDINA:

@act ivaorriols

face book.com/activaorriols

activaorriols.valencia.es

Centro Municipal A ctividades Personas Mayores. C/ San Juan de la Peña, 3


24

E S PA I S D E PA R T I C I PA C I Ó

Activa Orriols és un procés obert i inclusiu. Tots i totes deuen sentir-se convidats a participar en qualsevol etapa del procés i implicar-se en el seu desenvolupament en la mida de les seues possibilitats. Per aquest motiu, Activa Orriols ha engegat diferents espais de participació atenent al nivell de compromís que la persona decideix adquirir en cada etapa. Aquestos espais tenen un caràcter transversal i en cap moment són estancs entre ells. La seua creació respon a la metodologia de treball plantejada en la que es combinen sessions de treball col·lectiu (com poden ser els tallers o reunions del grup motor) amb altres amb un caràcter més individualitzat o singularitzat (com entrevistes, reunions o enquestes). Aquesta estructura permet apropar-se a un segment major de la població dissenyant els espais de participació en funció del grups socials, grau d’implicació esperat, etc. aconseguint incorporar un major nombre de visions al resultat final. Els tallers han sigut els events principals de treball col·lectiu sent les fites de cadascuna de les fases i centrant la seua activitat en l’objectiu específic de cadascuna d’elles (anàlisi, proposició, priorització i avaluació i seguiment). El grup motor ha completat i complementat el treball dels tallers aconseguint-se un seguiment més proper del procés i un major grau d’implicació de les persones participants. D’altra banda, amb les activitats individuals implementades al llarg de tot el procés, s’ha pogut arreplegar aquelles veus que l’equip tècnic havia detectat com excloses o menys propenses a la participació bé siga per motius culturals, socials, d’edat, sexe, etc.

N I V E L L D E C O M P R O M Í S 1 . G R U P M OT O R Es tracta del nucli dinamitzador del procés. La seua composició contempla un equip mixt d’actors directament vinculats amb la gestió del territori que tenen un major compromís amb el projecte. Les persones que ho conformen participen segons el seu interès, disponibilitat, actituds, capacitats i formació, en les diferents etapes del procés. El Grup Motor ha estat compost per una dotzena de persones: veïns i veïnes a títol personal i també representants d’associacions com Orriols Convive, Associació de Veïns i Veïnes Orriols-Rascanya, Valencia Acoge, CEIP Miguel Hernández, CEIP Bartolomé Cossío, Associació de Comerciants, Caixa Popular, Centre de Persones Majors d’Orriols, Esglèsia Evangèlica de Barona, eCentre Cultural Islàmic, Associació de Bolivarians, l’Associació d’artesans.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


25

Entre les tasques desenvolupades pel grup motor es destaquen: - Col·laborar en el disseny del procés (organització d’activitats, temps i recursos) - Cuidar i fer el seguiment de les pautes metodològiques. - Col·laborar en les tasques de convocatoria i difussió. - Tenir moments d’acte-reflexió i d’acte-aprenentatge. - Crear ponts amb altres xarxes, entitats i institucions. - Ser, comptat i debatut, el referent del procés. El treball al Grup Motor es considera una oportunitat d’aprenentatges mutus, al compartir un treball en grup heterogeni, consolidant llaços de confiança que faciliten el millor enteniment entre diferents sectors professionals i poblacionals. Activa Orriols ha tingut com a seu el Centre d’Activitats per a Persones Majors, situat al carrer Sant Joan de la Penya. Les sessions de treball van ser convocades en horari des de les 19:00 a les 20:30.

N I V E L L D E C O M P R O M Í S 2 . TA L L E R S O B E R T S COL·LECTIUS La vocació dels tallers col·lectius és la de generar un espai de participació estable i programat durant el procés. Aquests espais permeten avançar des de la reflexió grupal. Dins de l’estructura d’Activa Orriols s’organitzen quatre tallers: Orriols Reflexiona. 11 de Novembre de 2016 Orriols Proposa. 2 de Decembre de 2016 Orriols Prioritza. 13 de Gener de 2017 Orriols Seguim! 10 de Febrer de 2017 Els tallers van desenvolupar-se al centre d’Activitats per a Persones Majors en horari des de les 19:00 a les 20:30.

METO DOLOG IA


26

N I V E L L D E C O M P R O M Í S 3 . A C T I V I TAT S E S P E C Í F I Q U E S Les anàlisis prèvies (actes i sociogrames desenvolupats en els darrers procesos participatius) evidencien que existeixen certs col·lectius que no participen habitualment. No obstant això, la seua aportació resulta fonamental per al desenvolupament del treball. Per aquest motiu s’han dissenyat activitats específiques que han permès recollir la seua contribució. La informació obtinguda a través d’aquests canals ha estat validada a les sessions de treball conjuntes de manera que s’ha fomentat una total transparència a la gestió de dades. En el cas d’Activa Orriols s’han dissenyat trobades específiques amb el món de les falles, teixit associatiu fonamental al barri, els centres d’educació infantil, primària i secundària i les persones majors.

Món fal l e r Activa Orriols ha presentat a l’assemblea de l’Associació de falles d’Orriols-Rascanya, el procés i convida a que el sector s’involucre de manera directa a les diferents activitats que s’han promogut. La sessió va tindre lloc al mes de novembre al local de la falla Nova Orriols.

Activi tat s i n f a n t i l s Activa Orriols prepara un dossier d’activitats específiques dissenyades per als menuts i joves en edat escolar. Aquestes activitats poden ser integrades en la programació del centre i ser engegades per els propis mestres o contar amb la dinamització de l’equip d’Activa Orriols com activitats addicionals. Totes les escoles públiques, concertades i privades del barri van ser contactades i convidades a prendre part del procés. Certament, el procés va despertar l’interés dels directors, directores i caps d’estudi dels centres, tal i com s’ha fet constar a les entrevistes personals i telefòniques mantingudes. . No obstant, es va manifestar una important falta de capacitat per a modificar el programa lectiu amb un plaç molt ajustat. En efecte, el CEIP Miguel Hernández va ser l’únic capaç d’integrar Activa Orriols al seu currículum docent. Les activitats -adaptables segons criteris d’edat- han contemplat des del concurs de relat breu o fotografia a l’anàlisi dels voltants de l’escola o els camins recorreguts per arribar al centre. Els objectius fonamentals han sigut identificar les fortaleses i les debilitats del barri i reflexionar al voltant de l’entorn.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


27

Activi tat s p e r a jove s Aprofitant el treball desenvolupat per Orriols Convive amb aquest segment poblacional, Activa Orriols va engegar un taller específic d’análisi i proposta de millora del barri durant una de les sessions de reunió de divendres.

N I V E L L D E C O M P R O M Í S 4 . PA R T I C I PA C I Ó I N D I V I D U A L Activa Orriols ha establert espais que permeten la partipació individual al procés i ha generat mecanismes que canalitzen la seua visió i recollisen les seues aportacions. Per una banda s’han dut a terme sis entrevistes personalitzades amb la intenció d’apropar-se a agents que per diferents motius -manca d’identificació amb els espais de participació normatius, incompatibilitat d’horaris, etc.- hagen quedat exclosos dels grups de treball a pesar de considerar-se fonamentals per a construir una imatge més completa de la situació d’Orriols. Aquestes entrevistes s’han dut a terme al llarg de tot el procés i en cada una d’elles s’han tractat temes que resultaven fonamentals tant per a les anàlisis com per a la construcció de les propostes d’actuació (vore a l’Annex)

D’altra banda, les eines digitals permeten una implicació del veïnat més lliure i una sistematització òptima de resultats. Al llarg del procés, s’ha posat en marxa una enquesta on-line per tal d’arreplegar aquelles visions del actors més allunyats i amb una voluntat de dedicació més reduïda però amb voluntat d’aportar la seua visió sobre l’estat del barri i les seues propostes per a millorar-lo. L’estructura de l’enquesta incideix sobre els eixos principals de treball proposant preguntes que es puguen respondre a través d’un criteri de acord / desacord (escala Likert) fàcilment interpretable. Cada apartat deixa un espai per a les aportacions personals tant en l’àmbit de la diagnosi com de les proposicions (vore a l’Annex)

METO DOLOG IA


28

CRONOGRAMA

Activa Orriols s’ha desenvolupat al llarg de sis mesos (26 setmanes), començant el treball al mes de setembre de 2016 i finalitzant a finals de febrer de 2017. El treball ha quedat estructurat al voltant de cinc fases que seran detallades a l’apartat correponent al desenvolupament del procés (3.2).

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


29

3.2. FA S E S

Activa Orriols s’ha desenvolupat al llarg de sis mesos (26 setmanes), començant el treball al mes de setembre de 2016 i finalitzant a finals de febrer de 2017. Per tal d’assolir els objectius plantejats al projecte, es planteja una estructura dividida en cinc fases amb metes específiques.

1 FASE 1. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT Presentació del projecte a les principals entitats del barri Creació del Grup Motor embrionari Plantejament i validació de les línies d’anàlisi i treball Delimitació de l’àmbit d’actuació

FA S E 1 . P R E S E N TA C I Ó I C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó D E L P R O C É S D E PA R T I C I PA C I Ó

A l’inici del procés es promou una reflexió al voltant del socio-ecosistema on es desenvoluparà el procés. Durant aquesta etapa es cerquen respostes a qüestions com ara: on estem?, quins són les problemàtiques/ els desitjos/les expectatives?, quins són les potencialitats/recursos? Durant aquesta primera fase, s’’ha dut a terme un recull sintètic dels treballs desenvolupats sobre el barri en el marc d’altres projectes per tal d’establir un estat de la qüestió. Tal i com ja s’ha comentat al punt anterior, s’ha disenyat una campanya d’imatge i difusió especialment pensada per a les particularitats del barri d’Orriols, fent especial èmfasi en els mitjans analògics (díptics i cartells) que es combinen amb els digitals.

Present a ci ó d e l p roje c t e a l e s p r i n c i p a l s e n t i t a t s d e l barri Es comença amb una sèrie d’entrevistes introductòries amb els principals col·lectius i associacions del barri. Els objectius d’aquestes són: - Presentar del procés - Crear d’un mapa d’agents i actors socials. - Conèixer les expectatives dels diferents agents. - Conèixer les preocupacions comunes. Aquest punt resulta fonamental per a validar i perfilar les línies de treball proposades. - Involucrar els diferents agents en el procés de treball fent-los partícips del procés des del primer moment afavorint així la seua implicació. - Involucrar els agents en la campanya de difusió del procés. - Arribar, d’una forma més personalitzada, a aquells col·lectius que normalment són reticents a la participació afavorint la seua posterior inclusió als grups de treball.

METO DOLOG IA


30

Aquestes reunions de presentació es realitzen amb les següents entitats: Asociación de Vecinos Orriols-Rascanya, Orriols Convive, Valencia Acoge, Centro Cultural Islámico de Valencia, Asociación de comerciantes i Agrupació de Falles.

Creació d e l G r u p M otor Em b r i on a r i Els primers contactes varen permetre generar un grup motor embrionari amb aquelles persones disposades a implicar-se des de l’inici. Aquest equip va ser l’embrió del futur grup motor que va permetre que el projecte es materialitze i s’enriquisca.

Planteja m e n t i va l i d a ci ó d e l e s l ín i e s d ’a n à l i si i d e t re ball A partir de l’estructura inicial proposada per l’equip tècnic que s’articula al voltant de tres àrees: Espai Públic, Habitatge i Economia i Comerç. Aquestes línies van perfilant-se cíclicament durant el transcurs del procés.

Deli mitaci ó d e l ’à m b i t d ’a ct u a ci ó Experiències anteriors de l’equip tècnic al barri d’Orriols han fet constatar que la delimitació que els veïns i les veïnes tenen del barri no coincideix amb la delimitació administrativa plantejada per l’Ajuntament. És per això que es troba fonamental establir, de manera consensuada amb les persones participants, els límits que definiran l’àmbit d’actuació de l’estratègia. Amb aquesta finalitat es va proposar una activitat al Grup Motor 1 per tal de definir aquestos límits. Els resultats d’aquesta queden reflectits tant a l’anàlisi com a la Proposta 00.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


31

G R U P M OT O R 1 : Q U I S O M ? GRUP MOTOR 1: QUI SOM? OBJECTIUS Presentar Activa Orriols

La sessió va contar amb una primera part de presentació de Activa Orriols i verificació de les línies de treball propostes.

Elaborar un sociograma per tal d’identificar els agents.

Posteriorment, es va realitzar un sociograma per a visualitzar els actors presents al barri o que influeixen en ell on traçar les connexions que existeixen entre ells. Açò va permetre identificar els actors afins al projecte i els actors pont que permetrien arribar a aquells que no participen i crear una xarxa efectiva de difusió d’informació.

Delimitar l’àmbit d’actuació

La reflexió aborda les següents preguntes:

Verificar les línies de treball

Establir acords sobre la campanya de difusió

- En quina situació ens trobem?Amb qui podem contar? - Com podem arribar als agents als que no tenim accés? - Qui pot funcionar com a pont? - Maneres de difondre la documentació Aquesta tasca va resultar altament eficaç per a evidenciar els sectors que romanen més allunyats, com ara el món de les falles. A l’última part de la sessió es va treballar sobre el concepte d’Orriols i la seua delimitació. Es va decidir quin és l’àmbit perceptual d’actuació de l’estratègia que difereix lleugerament d’aquell establert oficialment. El resultat d’aquest treball ha passat a formar part de les propostes d’actuació per la voluntat del veïnat de redefinir els límits d’Orriols

METO DOLOG IA


32

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


33

2

FA S E 2 . D I A G N O S I PA R T I C I PA D A

El aborac i ó d e l a d i a gn òsi FASE 2. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT Estudi de dades i treballs previs Mapejat comercial Entrevistes i reunions Diagnòstic participat Redacció anàlisis inicials Presentació i validació Ampliació de les anàlisis

Activa Orriols ha comptat amb una anàlisi realitzada combinant informació i perspectives diferents. A una anàlisi tècnica basada en dades fonamentalment quantitatives, s’ha afegit la visió qualitativa aportada pels diferents agents participants al procés, bé siga els veïns i veïnes d’Orriols o persones o entitats que treballen o desenvolupen la seua tasca al barri. L’equip tècnic de la proposta ha buscat en tot moment aprofundir en aquells aspectes més importants per a la redacció de les propostes d’actuació de manera que aquestes quedaren recolzades sobre una anàlisi prèvia consistent. L’anàlisi s’ha vist enriquida al llarg de tot el procés matizant-se i complementant-se amb les diferents visions aportades per les persones participants a través del diversos canals posats al seu abast. L’elaboració del diagnòstic definitiu contempla les següents etapes: - Estudi dels treballs d’investigació fets amb anterioritat sobre el barri. - Recull de dades demogràfiques, socials, econòmiques, de mobilitat, habitatge, etc. - Realització d’un mapatge comercial per tal de coneixer detalladament la situació respecte al comerç del barri i la seua implantació al territori. - Realització d’entrevistes i reunions amb diferents agents per completar els buits existents a la documentació trobada i buscar visions qualitatives de les diferents realitats. - Elaboració del diagnòstic participat per cada línia de treball a partir d’anàlisis DAFO -febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats - al Taller 1. - Procés de dades i informació i redacció d’una anàlisi preliminar. - Presentació i validació de les conclusions de les anàlisis en assemblea. - Ampliacions i correccions de les anàlisis inicials al llarg de tot el procés fins arribar a la redacció de la diagnosi definitiva.

METO DOLOG IA


34

TA L L E R 1 : R E F L E X I O N A TALLER 1: REFLEXIONA OBJECTIUS Inaugurar formalment Activa Orriols Presentar el procés Activa Orriols. Elaborar el diagnòstic participatiu

TAULA 1. HABITATGE. HABITAR A ORRIOLS

El primer taller d’Activa Orriols té com a objectiu principal dur a terme una diagnosi participada del barri. Per això, emprant una metodologia DAFO, i dividint el treball en tres taules de debat d’acord amb les tres línies estratègiques establertes. Un plenari final va permetre la posada en comú i validació dels resultats. Les principals idees extretes de la jornada, organitzades per línies de treball són:

Aspecte s p osi t i u s

A sp e c t e s n e ga t i u s

S’incideix en la importància de viure en un barri ben comunicat, tant amb el centre de la ciutat com amb altres focus d’atracció (Universitats) que poden obrir noves oportunitats per a famílies joves i estudiants.

Malgrat tractar-se d’un barri amb gran varietat i diferents edats edificatories, se centra l’atenció en la mala qualitat dels habitatges de Barona.

Es percep el tema de l’habitatge com la principal àrea per a “activar” el barri.

TAULA 2. ESPAI PÚBLIC. VIURE I CONVIURE A ORRIOLS

Es plantegen aspectes que denoten l’obsolescència de les tipologies d’habitatges (peces d’estar sense il·luminació i/o ventilació, finestres xicotetes, etc.)

Aspecte s p osi t i u s

A sp e c t e s n e ga t i u s

Es destaquen i coincideixen en la bona comunicació que existeix amb altres parts de la ciutat fent èmfasi en la comunicació amb les universitats.

Espai públic de poca qualitat: voreres estretes, falta de vegetació, etc. Problemes d’aparcament.

Es destaquen la vida en el carrer que existeix, el teixit social que encara perdura i les relacions que es generen en passejar, comprar, etc

Carrers ocupats pels vehicles. Existeixen equipaments infrautilitzats que s’han de potenciar.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


35

TAULA 3. ECONOMIA I COMERÇ

Aspecte s p osi t i u s

A sp e ct e s n e ga t i u s

La interculturalitat pot ser un element que aporte valor afegit al teixit social i econòmic del barri.

La mala qualitat de l’espai públic perjudica directament l’activitat comercial en determinades vies.

La localització del barri permetria amb estratègies adequades l’atracció de joves i emprenedors. El teixit comercial es troba en bona mesura especialitzat i és divers i de proximitat. L’activació de l’entorn de Sant Miquel dels Reis podria suposar l’arribada de turistes al barri d’Orriols. Herència de coneixements i oficis artesans sobre els quals es poden construir noves oportunitats de negoci.

METO DOLOG IA

La presència de grups socials conflictius limita el dinamisme econòmic. La imatge negativa del barri allunya els turistes i possibles inversions. Difícil situació econòmica de moltes famílies. Demanda dèbil. Falta de formació i promoció de la innovació en el teixit econòmic. La Ronda Nord dificulta la tradicional relació econòmica d’Orriols amb els pobles del nord.


36

TALLER AMB JOVES OBJECTIUS

TA L L E R A M B J O V E S

Identificar les fortaleses i les febleses del barri

La dinàmica es va desenvolupar a la seu de l’associació Orriols Convive, aprofitant els grups de treball amb xiquets, xiquetes i joves, en funcionament dins del programa d’activitats de l’associació.

Reflexionar al voltant de l’entorn

Les dinàmiques propostes varen ser: Mola Orriols? (CE-1), y Com m’agradaria Orriols (CE-2).

Proposar millores per al barri

La primera dinàmica busca que les joves participants reflexionen sobre les fortaleses i febleses del barri a través d’un joc en el que han de convèncer a un xiquet imaginari per a que visca a Orriols o se’n vaja a un altre barri.

Col.laborar en la difusió d’Activa Orriols

El resultats mostraren els que per als xiquets i xiquetes participants eren els problemes principals al barri: inseguretat, instal·lacions esportives, verdes i lúdiques en mal estat, falta d’espais de trobada, veïns molestos... Després de la fase analítica es va passar a un altra propositiva on els xiquets i xiquetes proposen com voldrien que fora Orriols a través de dibuixos que serviren con a cartells de difusió que es van penjar als comerços del barri. Les principals idees aportades varen ser:

“A todos nos gusta jugar, pero a veces nos da miedo porque pasan cosas. Queremos jugar solos tranquilos, confiados”. “Sitios para perros” “Respeto a los mayores, que no les demos con el balón cuando jugamos” “Más autobuses, más universidades” “Carril bici y más sitios para jugar” “Orriols más grande” “Cambiar el solar” “Reciclar más” Les idees es troben en la llengua original de redacció.

“No fumar”

“Recoger cacas de perro” “Ayudar a los que tienen problemas” “No insultos en la calle. Tratar a todos por igual. No importa el color” “Aparcamiento de motos y bicis. También de coches eléctricos” “Que el barrio esté limpio” “No tantos coches que contaminan. Más coches eléctricos. Más bicis.” “Paz” “Autobús escolar o caminos bonitos y seguros para ir al cole”

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


37

ACTIVITATS ESCOLARS OBJECTIUS Identificar les fortaleses i les febleses del barri Reflexionar al voltant de l’entorn

METO DOLOG IA

A C T I V I TAT S E S C O L A R S

Des de l’escola CEIP Miguel Hernández es treballa mitjançant dibuixos amb l’alumnat d’infantil i primaria. Els xiquets i xiquetes mostren aquelles coses que els agraden del barri i aquelles que no. En gran mesura, els dibuixos mostren una clara predilecció per els ambients verds, lúdics i esportius i es lamenten del fum, la contaminació, el fem als carrers, les males olors i les baralles.


38

ENTREVISTES

Tal i com ja s’ha dit al parlar dels canals de participació (Entrevistes 2.1), s’han dut a terme sis entrevistes a diferents agents del barri per tal de completar les visions aportades al llarg de les sessions de treball grupal. Les entrevistes realitzades han sigut: Entrevist a 1 . D on a “d e tot a l a v i d a a l b a r r i ” (7 4 a n ys) . Aporta la visió d’una dóna d’edat avançada (un grup d’edat menys present a les activitats col·lectives) que viu des de fa anys al barri i ha viscut la seua evolució amb perspectiva. Entrevist a 2 . D on a com e rç a u tòc ton (5 5 a n ys). Aporta la visió d’una comerciant que treballa al barri des de la seua infantessa, heredant un negoci familiar (fruiteria i ultramarins), i que ha viscut l’evolució del barri amb els seus canvis econòmics i comercials amb l’arribada de la immigració i els nous models de comerç. Entrevist a 3 . Hom e p rop i e t a r i d ’u n c om e rç i m m ig rant (4 3 any s). Aporta la visió complementària de l’anterior. Un punt de vista masculí, principals gerents del comerç immigrant, propietari d’una fruiteria, que aporta la visió immigrant de la situació del barri, principalment pel que fa a l comerç i la seua relació amb la resta del teixit comercial i social. Entrevist a 4 . Hom e p rop i e t a r i d ’u n c om e rç a u tòcto n ( 5 7 anys). Propietari d’un comerç minorista d’un sector molt concret que treballa al barri des de fa quasi trenta anys. Entrevist a 5 . Hom e , f a l l e r i ve í d e Sa n t L l ore n ç (N ou O rrio ls ) (4 5 anys). Aquesta entrevista aporta dues visions molt interessants: una banda, la del mon de les falles, poc participatiu al llarg del procés; d’altra, i no present al procés, la visió que, des de la part nova del barri es projecta sobre la vella. Entrevist a 6 . R e p re se n t a n t s d e l ’e sgl é si a eva n gè lic a d e Barona (4 5 - 5 0 a n ys). Aquesta entrevista es realitza a dos homes de l’església evangèlica que aporten la seua visió sobre la convivència al barri (especialment el punt de vista del col·lectiu gità) i els problemes particulars.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


39

El desenvolupament de les entrevistes mostra la pluralitat de visió existent sobre la mateixa realitat però ben és cert que existeixen certs temes que resulten recurrents entre els diferents veïns i veïnes entrevistats. Es nota dominant el fet que tots els entrevistats parlen de la manca d’espais públics de qualitat al barri [E2: “a mi las calles peatonales, me parece que sería una buena idea (...) porque creo que si la gente va andando a lo mejor sí que ayuda a que vean la tienda”]. Es fa incidència en les intenses relacions socials que viu Orriols, contraposant-les a les costums dominants de la part de Nou Orriols [E4: “tú te pones en esta calle y te guste o no pero ves mucha gente, allí (Nou Orriols), mucha más soledad”] [E5, “a partir de las vías es una tipología distinta incluso de barrio. Hay pocos elementos que permitan vertebrar el barrio porque al final la gente tiene poca vida en común (sobre Nou Orriols)”] El gran nombre d’habitatges buits i els problemes de conservació i manteniment dels edificis resulta un dels temes en que es detenen tots els entrevistats [E2: “hay muchos pisos vacíos”]. Tots els entrevistats parlen de la delicada situació econòmica que viu Orriols [E6: “a nivel económico bastante deprimido”], l’efecte retorn que ha provocat en gran nombre d’immigrants [E4: “se ve que con la crisis muchos se han marchado a su pais”] i la duresa amb que ha colpit al comerç local [E3: “desde que llegué hasta 2010 está bien pero luego cada año va bajando poco a poco hasta ahora que da para aguantar y punto”] Per últim, resulta significativa la incidència que fan els entrevistats i entrevistades sobre els problemes d’inseguretat del barri i, sobre la falta de possibilitats i atractius per a la població més jove [E1: “mis hijos que no quieren saber nada del barrio”; “E2: no sería el sitio para que ellos vivineran (sus hijos)]

CONCLUSIONS Manca d’espais públics de qualitat al barri Intenses relacions socials que viu Orriols Gran nombre d’habitatges buits Problemes de conservació i manteniment dels edificis Delicada situació econòmica Problemes d’inseguretat del barri Manca de possibilitats i atractius per a la població més jove

METO DOLOG IA


40

ENQUESTES Activa Orriols ha plantejat una enquesta on-line per tal d’ampliar l’espectre dels agents participants al procés. L’enquesta ha estat contestada per un total de trenta dues persones i els seus resultats (detallats a l’annex) venen a confirmar les tendències generals advertides tant als tallers com a les entrevistes, no trobant-se respostes dissonants amb la resta del treball. Les principals conclusions que es poden extraure de l’enquesta, organitzades segons la seua estructura són: ESPAI PÚBLIC Es destaca la falta d’espais per a la relació i la manca d’espais per als vianants i els xiquets mentre, es coincideix en els problemes de falta d’estacionament de vehicles. ACTIVITAT COMERCIAL Els enquestats consideren que els comerços del barri presenten una ampla oferta i indiquen, a més, que compren als comerços regentats per immigrants amb regularitat. El més destacable és la rotunditat amb que s’indica que no obririen un nou comerç al barri.

HABITATGE Resulta significatiu que un nombre considerable de veïns i veïnes considere que es mudaria a un altre barri si les seues condicions econòmiques ho permitiren. L’altre resultat més significatiu parla amb unanimitat de l’existència d’una zona que hauria de ser d’intervenció prioritaria al barri.

CONVIVÈNCIA Els enquestats consideren que la multiculturalitat ha enriquit el barri i que no hi ha problemes de convivència generats per aquest fenomen sinó que aquests venen provocats per alguns casos de delinqüencia. ECONOMIA I TREBALL Els enquestats consideren que la situació econòmica del barri ha empitjorat els darrers anys i que açò pot ser motiu per a replantejarse la seua residència a Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


41

3 FASE 3. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT Definició línies d’actuació Taules sectorials Estructuració de les propostes Validació de estructra Incorporació de noves propostes

FA S E 3 . D I S S E N Y D E L E S P R O P O S T E S

La fase de disseny de propostes es desenvolupa principalment al voltant del Taller 2 incorporant-se també aquelles aportacions recollides en les entrevistes, activitats complementàries i enquesta. El treball a la fase de disseny de propostes es planteja al voltant de taules temàtiques que, en cap moment, perden la visió de conjunt de la situació. L’objectiu fonamental és formular propostes d’actuació sobre les problemàtiques detectades prèviament. El procés de disseny de propostes requereix un treball iteratiu entre tècnics i ciutadania mitjançant els tallers i reunions del grup motor. - Definició de línies d’actuació. Grup motor 2 - Pluja d’idees per taules sectorials. Taller 2 - Abstracció de propostes al voltant de blocs temàtics i línies d’actuació derivades dels blocs temàtics. Equip Tècnic. - Validació de la proposta de blocs temàtics i línies d’actuació. Incorporació d’accions específiques a les línies d’actuació. Grup motor 3 - Incorporació de les propostes obtingudes des d’altres canals de participació. Equip Tècnic.

GRUP MOTOR 2: LINIES D’ACTUACIÓ. OBJECTIUS Revisar i complementar la documentació de diagnòsi obtinguda fins ara mitjançant les diverses vies de participació. Discernir els aspectes específics per a treballar la definició de les propostes Evidenciar la interrelació de línies de treball. Com les millores a un aspecte afecten als altres

METO DOLOG IA

G R U P M OT O R 2 : L Í N I E S D ’A C T U A C I Ó

Després de la presentació de les anàlisis tècniques i la revisió del treball desenvolupat al taller “Reflexiona”, es defineixen les línies de treball i els aspectes fonamentals a tractar dins de cada una d’elles al taller Proposa. Conscients de que cada línia afecta a més d’un àmbit d’actuació, es decideix col·lectivament a quina taula convindria discutir les propostes per tal de ser més eficients.


42

TAULA 1. HABITATGE. HABITAR A ORRIOLS

TIPOLOGIA D’HABITATGE OBSOLETA

Dimensió dels espais habitacionals

Zones comuns sense finestres

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Finestres menudes

Manca d’aïllament

Manteniment de les façanes

Qualitat constructiva

ESPAIS COMUNS ALS EDIFICIS Manteniment

Pagament de les despeses de la comunitat

Escales estretes

Ascensor ACCÉS I GESTIÓ DE L’HABITATGE

Preu de la vivenda

Desnonaments

TAULA 3. ECONOMIA I COMERÇ

Gentrificació

Turugurització

Inversió extrangera

Ocupació

TEIXIT COMERCIAL

Oferta comerç tradicional

Nous tipus de comerç

Disponibilitat de locals comercials

Substitució generacional

INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA

Maneres de viure

Comerç immigrant

SITUACIÓ ECONÒMICA

Taxes d’atur

Poder adquisitiu

Nivell de renda

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


43

TAULA 2. ESPAI PÚBLIC. VIURE I CONVIURE A ORRIOLS

FITES RELLEVÀNCIA LOCAL. REPERCUSSIÓ.

Patrimoni arquitectònic

San Miquel dels Reis

CASC ANTIC

Parc d’Orriols

Estadi del Llevant UD

Centre comercial Arena

Nuestra Sra. del Sagrado Corazón

Església San Jeroni

EQUIPAMENTS PÚBLICS

Gestió dels equipaments

Varietat d’equipaments

Oferta educativa

VIDA AL CARRER

Influència teixit associatiu

Xiquets jugant al carrer

Carrer com espai de relació veïnal

MOBILITAT INTERNA Aparcament

Invasió espai vianants

Voreres estretes

QUALITAT DE L’ESPAI PÚBLIC

Vegetació

Mobiliari

Iluminació

Manteniment i neteja

CONNEXIONS

Transport públic

UNIVERSITATS

Polígons industrials

Ronda Nord

Horta Centre BICI

METO DOLOG IA


44

TA L L E R 2 : P R O P O S A TALLER 2: PROPOSA OBJECTIUS Formular propostes de millora per al barri

Per assolir l’objectiu de la sessió, es fa una divissió de les persones participants en tres grups que vàren reflexionar al voltant dels tres temes principals que articulen Activa Orriols. Cada una de les taules va treballar de manera específica al voltant de les línies de treball definides al grup motor derivades de l’anàlisi tècnica i participativa. El grup motor també va acordar a quina taula sectorial s’abordaria cada tema. De manera transversal es vàren tractar qüestions com la interculturalitat i convivència Els resultats són:

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


45

TAULA 1. HABITATGE. HABITAR A ORRIOLS

A la taula d’Habitatge es va estar recordant els principals problemes detectats durant la fase de diagnòstic, la qual cosa ens va permetre enfocar les propostes de manera estructurada. Aquests eren la falta d’administració de finques, el manteniment general dels edificis, l’ocupació conflictiva, la convivència en els carrers Daroca, Pare Viñas i Sant Joan de la Penya, així com l’evidència que existeixen “dos Orriols”, també en l’àrea d’habitatge. De manera espontània van sorgir diferents propostes que més tard ordenem per ordre d’urgència. D’ací es dedueix que l’estratègia hauria d’estar estructurada en diverses zones: Barona, la perifèria, Nou Orriols i l’antic poble d’Orriols.

TAULA 2. ESPAI PÚBLIC. VIURE I CONVIURE A ORRIOLS

El treball a la taula d’espai públic es va centrar, principalment, a debatre el model de convivència vianant - vehicle privat que es vol per al barri. Partint d’aquest punt es va arribar a la conclusió de què el barri té una forta mancança d’espais lliures per als vianants però d’altra banda, també són necessàries zones d’aparcament. Sobre aquesta qüestió no es va trobar un punt d’acord entre les persones participants. Va haver unanimitat en la necessitat de millorar la qualitat de l’espai públic existent: millorar la il·luminació dels carrers, millorar la neteja, incrementar la vegetació, etc. D’altra banda, es va insistir en la necessitat de potenciar l’ús dels equipaments públics del barri parlant, en concret, de la integració de San Miquel dels Reis al barri mitjançant una intervenció de caràcter urbanístic o paisatgístic.

TAULA 3. ECONOMIA I COMERÇ

Els treballs de la taula d’economia es van centrar en tractar d’identificar potencialitats endògenes que permeteren el barri d’estructurar millor i dinamitzar el seu teixit econòmic, principalment els xicotets establiments de tipus comercial. Així doncs, s’abordaren les principals problemàtiques relacionantles amb els actius disponibles al barri (localització, preus, especialització comercial) per tal de formular propostes factibles i arrelades a la realitat d’Orriols.

METO DOLOG IA


46

G R U P M OT O R 3 GRUP MOTOR 3 OBJECTIUS Revisar conjuntament les propostes dissenyades a les taules sectorials i aquelles que arriben mitjançant altres canals de comunicació. Preparar la documentació per al taller de priorització de propostes.

De mode assembleari es varen revisar les propostes de cada taula i es va matitzar amb una visió conjunta. En el cas de la taula d’habitatge es va centrar l’atenció en qüestions com l’aluminosi, la neteja de la imatge del barri, la canalització del cablejat vist o la revisió dels criteris de concessió d’ajudes per als diferents tipus de rehabilitació. Es parla d’una oficina que puga informar al respecte de les ajudes, de manera transversal. En el cas de la taula d’economia i comerç es va incidir en la idea de vendre la diversitat de comerç existent al barri. Es va parlar de la possibilitat de generar una guia del comerç multicultural. Respecte al treball de la taula d’espai públic, que havia requerit més temps de conversa amb la totalitat del grup, es va parlar del model de mobilitat del barri al que es vol aspirar, de manera que les decisions relatives a l’espai públic tinguen un mateix punt en comú: fomentar aquest model. Es va inicidir en la qüestió de la pacificació de carrers com a sistema per a promoure itineraris segurs i amables cap a l’escola. Però també com a estratègia de revitalització del comerç. Es va reprendre una idea de temps enrere que pretenia peatonalitzar el carrer de San Juan Bosco. Aquesta iniciativa que, aparentment, no va tirar endavant per la oposició dels comerciants, requereix d’una conversació amb el sector comercial, no present en el dia d’avui. També es va parlar de l’ús dels equipaments municipals. En aquest sentit es proposa una plataforma de espais públics disponibles i horaris per a que fora possible demanar cessions/permisos puntuals. També a mode puntual, la recuperació del poliesportiu cedit al Marni i el seu canvi de nom com a poliesportiu d’Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


47

4 FASE 4. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT Priorització

TALLER 3: PRIORITZA OBJECTIUS Prioritzar les propostes de millora per al barri Revisar els criteris de priorització

FA S E 4 . P R I O R I T Z A C I Ó D E P R O P O S T E S

Una vegada superada la fase de propostes i sistematitzades i jerarquitzades aquestes mitjançant un procés iteratiu dut a terme entre l’equip tècnic i els veïns i les veïnes, es passa a la fase de priorització de propostes. Els criteris de priorització emprats no vàren contemplar qüestions pressupuestàries ni temporals. Les persones participants prioritzaren allò que consideraren més rellevant per a detonar un canvi en positiu al barri.

TA L L E R 3 : P R I O R I T Z A

Després de presentar l’activitat principal del taller i els objectius a assolir es va clarificar la terminologia (blocs temàtics, línies d’actuació, accions i exemples) i el procés seguit per arribar a la definició. Es vàren repassar també els criteris de priorització. Es va recalcar que no s’haurien de tenir en compte terminis temporals o qüestions pressupostàries sinò criteris de rellevància i repercussió positiva al barri d’aquestes accions. L’activitat va consistiren una dinàmica de ”panell calent”. Les persones participants es dividiren en grups i acudien a un dels tres panells de treball on s’exposaven les línies d’actuació definides com a conseqüència del procés. Després de l’explicació, les persones participants disposaren els seus gomets (repartits conforme criteri personal) a les diverses línies, prioritzant quines consideren més necessàries. Després, de que els i les partícipants hagueren passat per tots els panells, l’equip tècnic va organitzar un plenari on s’estructuraren les propostes en una gradació en funció dels recolzaments rebuts.

METO DOLOG IA


48

5

FA S E 5 . AVA L U A C I Ó I D E V O L U C I Ó

Avaluaci ó FASE 5. ETAPES DE DESENVOLUPAMENT Avaluació Devolució

Activa Orriols va contar amb engegar sistemes d’avaluació continua que permeteren corregir o millorar l’estructura del procés al llarg de tot el seu desenvolupament. A banda d’açò, durant la segona part de la darrera sessió de treball conjunt -Taller 4:Seguim!, es va dur a terme una avaluació col·lectiva del procés. El mètode emprat va ser una rúbrica de satisfacció amb escala de Likert on es recullien dades perceptives relatives a la satisfacció amb el treball fet, l’obertura del procés, el seu impacte social i la repercussió sobre el territori. Els resultats desagregats per qüestions poden trobarse a l’annex.

Devol uc i ó

GRUP MOTOR 4: QUÈ PODEM FER HUI? OBJECTIUS Motivar als veïns i les veïnes a prendre la iniciativa. Diferenciar entre iniciatives que podem controlar, influir i queden fora de control. Analitzar actuacions engegades per la propia ciutadania sense necessitat d’un recolzament institucional. Revisar les propostes dissenyades a les taules sectorials i afegir accions específiques

La devolució de la informació suposa compartir tota la documentació elaborada al llarg del procés amb els ciutadans que han contribuït a la seua confecció. Aquesta dinàmica permet repassar, validar, completar, aprofundir i contrastar el treball realitzat. A més, la devolució fomenta el clima de creació col·laborativa i la transparència del procés. En aquest sentit, Activa Orriols ha promogut la devolució d’informació constant, informant les persones participants de les sessions de treball dels avanços assolits.

G R U P M OT O R 4 : Q U È P O D E M F E R H U I ?

Després de fer una recapitulació del treballat al procés fins eixe moment, es varen analitzar els resultats del diagnòstic i les propostes. A continuació es va tornar a treballar en diferents taules completant aspectes que els i les participants consideraren oportú i valorant, quines d’aquelles accions estaven al seu abast i sobre quines d’elles podien influir. Les principals conclusions varen ser:

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


49

TAULA 1. HABITATGE. HABITAR A ORRIOLS

La taula d'habitatge es va afrontar amb escepticisme per part dels assistents. Això es va deure, sobretot, a la manca de capacitat d'intervenció a nivell ciutadà en temes que requereixen actuacions estructurals i que requereixen un coneixement legal sobre la propietat individual i l'escàs finançament a la que actualment pot accedir la població per esmenar problemes de millora energètica o accessibilitat. Així i tot, es va mostrar gran predisposició a l'hora de col·laborar amb la recollida de dades que seria necessària per a l'elaboració d'accions específiques que pretenen visibilitzar l'estat del parc edificatori a Orriols. També es va apuntar la disponibilitat d'agents ciutadans que coneixen de primera mà els problemes generats per la conviviencia a les comunitats veïnals per millorar la possible implementació d'una oficina informativa al barri.

TAULA 2. ESPAI PÚBLIC. VIURE I CONVIURE A ORRIOLS

A partir dels comentaris aportats per algun dels usuaris del centre per a persones majors, s’incorpora la idea de proposar la construcció d’un centre de dia per a persones majors al barri d’Orriols. Aquesta idea és ben rebuda i s’acorda incorporar-la dins de l’epígraf dedicat als nous equipaments. A l’hora de valorar el nivell d’influència o control que els veïns i les veïnes poden tenir sobre les propostes específiques del bloc dedicat a l’espai públic, existeix la percepció que, sobre aquelles mesures que comporten la execució d’obres o infraestructures, l’administració és l’únic agent capaç de dur-les a terme tenint el veïnat la capacitat de pressió. D’altra banda si que es detecten accions puntuals sobre les quals poden influir o inclús, controlar, com serien la neteja, la gestió i posada en valor del patrimoni o l’autogestió de equipaments existents.

TAULA 3. ECONOMIA I COMERÇ

Des de l’associació de comerciants es trasllada que existeixen moltes iniciatives que, de manera modesta, han començat a engegar. Es recalca l’estat actual de les conversacions amb València Activa, la fundació municipal que ja va participar als tallers anteriorment i que pretén començar a treballar exhaustivament al barri. Es pretén fomentar la relació amb aquesta entitat. Les actuacions relatives a la visibilitat, com ara la “guia comercial del barri” estan en procés, encara que en una versió digital modesta. També s’han iniciat conversacions per augmentar la visibilitat del xicotet comerç d’Orriols als cartells publicitaris de l’Ajuntament (cartells que malauradament no es troben a Orriols, sols als voltants del barri). No obstant, es detecten línies d’actuació que es consideren fora de control per a les persones participants.

METO DOLOG IA


50

TALLER 4: SEGUIM OBJECTIUS Dissenyar col.lectivament el format de la comissió de seguiment d’Activa Orriols

TA L L E R 4 : S E G U I M !

L’últim taller es va centrar al disseny col.lectiu de la comissió de seguiment d’Activa Orriols. El treball es va desenvolupar en forma de plutja de idees al voltant de les següents preguntes:

Avaluar els resultats del procés i el grau de satisfacció de les persones participants

QUÉ ENTENEM PER COMISSIÓ DE SEGUIMENT? Els adjectius que qualifiquen i determinen el caràcter de la comissió son: Variada/Plural/Representativa/ Integradora Bé informada Pro-activa/”Canyera”/Reivindicativa Decisoria/Vinculant/Escoltada/Controla Verdadera/Honesta

En cas de tractar-se qüestions específiques es proposa que puguen ser convidats actors que tinguen coneixement de la matèria en particular. Es marca la diferència entre el grup motor, que pot continuar treballant en para·llel i la comissió de seguiment. QUÈ HA DE TRACTAR LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT? Totes les propostes que formen part de la estrategia i, si fora possible, totes els propostes municipals d’inversió al barri.

Operativa

QUIN NIVELL D’INFLUÈNCIA TÉ LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT?

Constant/Comprometida/Perseverant/ Responsable

Unànimament es decideix que la comissió ha de ser vinculant.

Estable en el tiemps. Dinàmica en la seua composició

QUAN I ON S’HA DE REUNIR LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT?

QUI HA DE SER PART DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT? Per tal de que siga operativa s’estima que el nombre màxim ha de ser entre 8-10.

Els membres seran convocats a qualsevol centre del barri, podria ser rotatori.

Representants polítics Técnics ajuntament

Deu de ser tinguda en compte la restricció horària que presenten els centres municipals.

Equip tècnic Representants vertebradores del barri

Es decideix que la comissió ha de reunir-se de manera constant cada 90 dies (3 mesos). No obstant, podrà ser convocada cada vegada que existisquen temes a tractar.

associacions

Ciutadania clau

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


51

Variació d’aplicació de l’eina oberta “Civímetro”, desenvolupada al primer curs de Disseny Cívic de la xarxa CivicWise.

Una vegada conclosa la dinàmica es procedeix a avaluar el procés. Sobre la taula es deixen una sèrie d’afirmacions de diversa índole, fins i tot, contràries. Aquestes reflecteixen les possibles diferents actituts de les persones participants respecte a Activa Orriols. Cadascun de les persones participants tria una amb la que s’identifica més i começa un diàleg on la persona dinamitzadora s’encarrega de donar paraula als assistents i anar generant el debat al voltant d’uns eixos fonamentals de debat: obertura del procés, impacte social i repercussió sobre el territori. Els indicadors i les afirmacions treballats són els següents: Ober tura d e l p rocé s: Grau de participació, Interacció i construcció comuna, Transparència, Rendició de comptes, Presa de consciència (apoderament, Desenvolupament de competències (apoderament), Coresponsabilitat i pertinença.

No sabia com participar

La informació facilitada era accessible

M’he sentit molt involucrat

Crec que no hi ha hagut transparència en la presa de decisions

Crec que el procés ha estat obert a tothom

La informació s’ha transmès amb claredat

Crec que el procés no convidava a participar

El llenguatge emprat en la comunicació no ha sigut clar

Considere que el nivell de participació ha sigut bé

He après amb el procés

Considere que la participació ha sigut escassa

M’he assabentat del procés a través dels cartells i díptics

Conec a molts veïns i veïnes que no s’han assabentat del procés

Seguisc el procés a través de les xarxes socials

I mpacte soci a l : cobertura de necessitats locals, inclusivitat, integració i equitat, solidaritat. Les relacions socials en el barri han millorat amb el procés

He après amb el procés

Crec que ha faltat la participació d’agents importants del barri

Aquest procés m’ha servit per a desenvolupar altres habilitats

Crec que la participació ha representat bé al barri

Repercusi ó sob re e l t e r r i tor i : escala, model de ciutat, formació de xarxa, contextualització, hibridació i abast. Crec que aquest procés no ha servit per res

Crec que hi ha hagut dinàmiques poc profitoses

Assec que el projecte ha crescut amb les nostres idees

Crec que la meua aportació no ha sigut tinguda en compte

Crec que el meu treball es veu representat en el document final

M’agradaria participar en altres processos similars

Considere que aquest procés pot millorar el barri

METO DOLOG IA


52

Finalment, i una vegada conclòs el debat, es procedeix a emplenar una rubrica final d’avaluació que puga recollir el feedback de les persones participants i orientar la millora d’altres processos. S’empra una enquesta amb valoració segons l’escala de Likert: 1 - Totalmente desacord 2 - En desacord 3 - Ni d’acord ni en desacord 4 - D’acord 5 - Totalment d’acord

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


53

METO DOLOG IA


CON T EX T T ERRITOR I AL EST RUCT URA URB ANA HA BITATGE EQUIPA MEN T S I SERVEI S MOBILI TAT ESPA I P ÚBL I C SOCIOD EMOG R AFI A ECON OMIA I MERCAT D E T REBAL L A CT IV ITAT COMERC I AL


4 D I A G NÃ’ S TI C


56

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


57

Es presenta a continuació el resultat de l'anàlisi duta a terme al llarg d'Activa Orriols, la qual ha incorporat a la visió més tècnica basada en dades qualitives i quantitatives, aquella de caràcter perceptiu aportada pels veïns i les veïnes al llarg del procés participatiu.

4 .1. CO N T E XT T E RRITOR IA L

4 . 1 . 1 . S I T U A C I Ó I R O L D I N S D E L A C I U TAT D E VA L È N C I A Orriols es troba a l’extrem nord de la ciutat de València. Pertany al districte de Rascanya el qual està format, a més de per Orriols, per Torrefiel i Sant Llorenç. Ocupa una superfície de 39,7 km2 i compta amb una població de 15.906 habitants (segons INE). La seua situació perifèrica dins de la ciutat fa que gran part del seu teixit haja romàs en contacte directe amb l’horta fins als darrers anys del segle XX. D’altra banda, aquesta posició dins de la ciutat ha fet que es teixiren fortes relacions amb els municipis situats a l’Horta Nord, principalment amb aquells comunicats per l’antiga carretera de Barcelona (actual N-340). Així, la relació amb pobles com Meliana, Almàssera i principalment Tavernes Blanques ha sigut, generalment, molt més forta que amb altres zones de la pròpia València. Amb el canvi de segle, la construcció del PAI d’Orriols i de la ronda Nord, han suposat una minva en la relació del barri amb l’horta i, en certa manera, també amb els municipis veïns, reforçant-se, per contra, la relació amb la resta de la capital. D’altra banda, les fites de caràcter urbà amb les que conta Orriols (Biblioteca Valenciana, estadi Ciutat de València o Centre Comercial Arena) tenen una condició perifèrica que limita la seua influència a la resta de la ciutat.

D IAG N ÒSTIC


58

4 . 1 . 2 . D E L I M I TA C I Ó A D M I N I S T R AT I VA , F Í S I C A I PERCEBUDA Tal com ocorre a la resta de la ciutat de València, la divisió administrativa del barri resulta singular i en alguns punts fins i tot arbitrària. Per això és fonamental aturar-se per estudiar aquests límits i comparar-los amb aquells de caràcter perceptiu delimitats pel propi veïnat. Físicament, Orriols queda envoltat per una sèrie de vies de comunicació que defineixen uns límits perceptius prou clars entre el veïnat. A l’oest, l’avinguda Constitució (antiga carretera de Barcelona) ha suposat el límit físic de separació amb Torrefiel; al sud, l’avinguda del Primat Reig ha estat la línia que marcava la fi del barri. Cap al nord i l’est, fins fa poc més de quinze anys, era el desfilat límit amb l’horta el que definia la fi d’Orriols. Als darrers anys, la construcció de la ronda Nord i del PAI d’Orriols han alterat aquests límits. La ronda Nord ha suposat un tall evident en la continuïtat amb l’horta i amb la zona del monestir de Sant Miquel dels Reis però, cap a l’est, l’emplenament del buit existent entre Orriols i Benimaclet ha desdibuixat la referència que establia la línia de separació entre ciutat i horta. Aquest barri de nova fractura ha comportat la construcció d’una via de comunicació de gran secció, l’avinguda d’Alfahuir, que esdevé una frontera evident entre Orriols i Benimaclet. Però, aquesta nova part del barri, fruit de la promoció urbanística de finals dels anys noranta del passat segle, ocupa uns terrenys que, administrativament, pertanyen al barri de Sant Llorenç que, fins eixe moment, estava ocupat pràcticament en la seua totalitat per l’horta. Tanmateix, és molt significatiu el fet que entre gran part del veïnat de la nova part del barri existisca una desafecció cap a l’Orriols més antic emprant-se multitud de denominacions per denominar la nova zona (Nou Orriols, zona avinguda Alfahuir, etc.)per tal de desvincular-se d’aquesta part. D’aquesta manera, en aquest límit est se sobreposen multitud de possibles límits per definir la fi del barri que passen per aquells administratius, físics i percebuts. Uns dels primers reptes d’aquest procés ha estat el definir una delimitació del barri que incloguera criteris històrics i perceptius que s’adaptara més a l’imaginari existent que a les delimitacions administratives. És per això, que ja en el primer grup motor es va treballar sobre aquesta qüestió definit-se una delimitació que s’inclou a continuació.

Mapa 1: delimitació de l’àmbit administratiu i percebut.

D’altra banda, és important assenyalar que les dades aportades al llarg d’aquesta anàlisi corresponen a la delimitació administrativa del barri i que, en alguns aspectes poden no ser totalment representatives de la seua realitat, ja que, com s’ha vist, de vegades no es corresponen per allò comprès com Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


59

D IAG N Ã’STIC


60

4 . 1 . 3 . C O N N E X I O N S I M O B I L I TAT A M B VA L È N C I A I A M B L A R E S TA D E L T E R R I T O R I Encara l’annexió del municipi d’Orriols a València en 1882, el funcionament intern del barri va continuar sent el d’una entitat pràcticament aïllada fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Les relacions de proximitat amb els barris veïns (principalment Torrefiel i Sant Antoni) i pobles de l’Horta Nord, estructurada al voltant de l’antiga carretera de Barcelona, va ser, fins fa ben poc més forta que amb altres barris de la ciutat. Així, l’eix establert per la N-340, vertebrava el territori de l’Horta Nord i la connexió d’aquestes poblacions amb la capital tenint l’accés a la mateixa pel barri d’Orriols. D’altra banda, la via fonamental de comunicació d’Orriols amb la resta de València ha sigut la ronda de Trànsits. La connexió amb l’avinguda del Primat Reig és fàcil des de qualsevol punt del barri el que fa útil l’ús d’aquesta via de comunicació circular per desplaçar-se cap a altres punts de València. La construcció de la ronda Nord ha suposat una nova, i molt important, via de connexió d’Orriols, no soles amb la resta de la ciutat sinó també amb la resta de l’àrea metropolitana, ja que permet comunicar amb algunes de les més importants carreteres que envolten València. Si fem atenció a les dades estadístiques aportades pel Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS 2013), el barri d’Orriols presenta una ràtio generació/atracció de viatges amb un valor entre 1,25 i 2, és a dir que es troben equilibrats els desplaçaments d’anada i tornada, evidenciantse d’aquesta manera la inexistència d’equipaments significatius a escala urbana o metropolitana que actuen com a fites d’atracció com ocorre, per exemple, a les zones universitàries o al centre de la ciutat. Es constata així que es tracta d’un barri fonamentalment residencial on la major part dels desplaçaments són els quotidians d’anada i tornada al centre de treball o estudi. D’aquests desplaçaments, la major part es produeixen cap al centre de la ciutat, apareixent també un important eix circular que uneix els districtes de la zona Nord de la ciutat des de Benicalap fins al campus universitari de Tarongers. D’altra banda, encara que semble obvi, és notable constatar com la distribució dels desplaçaments fets amb mitjans no mecanitzats, transport públic o transport privat depèn fonamentalment de les relacions de proximitat. Pel que fa al repartiment modal dels desplaçaments al barri d’Orriols queda patent que els moviments fets amb vehicle privat no arriben al 50% del total, trobant que els desplaçaments a peu es porten gran part de la càrrega dels moviments, seguit pel transport públic i minoritàriament per la bicicleta. E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


61

Mapa 2. Ràtio generació/atracció dels desplaçaments a la ciutat de València a 2012. Font PMUS

Mapa 3. Repartiment modal per zones de transport. Font: PMUS.

D IAG N ÒSTIC


62

Mapa 4. Mobilitat no mecanitzada. Desplaçaments. Font: PMUS.

Mapa 5 Mobilitat global. Desplaçaments.. Font: PMUS.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


63

Mapa 6. Vehicle privat. Desplaçaments. Font: PMUS.

Mapa 7. Transport públic. Desplaçaments.. Font: PMUS.

D IAG N ÒSTIC


64

4.1.4. T R A N S P O RT P Ú B L I C El sistema de transport públic més emprat al barri és l’autobús que facilita una connexió directa amb el centre la ciutat.

1. Autobús Les línies d’autobús que donen servei al barri són: L11. recorregut Orriols-plaça de l’Ajuntament aproximadament 30 minuts. Font. Web EMT

Línia 11. Fa l’inici de trajecte a Orriols, al carrer de Santiago Rusinyol i, des d’aquest punt, travessa el barri per a eixir a l’avinguda del Primat Reig connectant posteriorment amb el centre d’especialitats mèdiques del carrer d’Alboraia (el corresponent a Orriols) i el centre de la ciutat per continuar fins a Patraix. El recorregut de tornada és similar, arribant des del centre de València al barri pel carrer d’Alboraia, avinguda del Primat Reig i accedir a Orriols a través del carrer del Pare Viñas fins a arribar al seu punt de partida al carrer de Santiago Rusinyol.

Imatge 1. Parada d’autobús al carrer Duc de Mandas

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


65

Línia 12. Aquesta línia comunica els barris de Benicalap amb la zona de l’avinguda de Blasco Ibañez i avinguda d’Aragó creuant el barri d’Orriols pel carrer del Duc de Mandas en ambdós sentits. L16. recorregut Orriols-plaça de l’Ajuntament aproximadament 22 minuts. Font. Web EMT.

Línia 16. Aquesta línia recorre el límit oest d’Orriols a través de l’avinguda Constitució connectant Tavernes Blanques amb el centre de València pel carrer Sagunt. Línies 89 i 90. Aquestes dues línies circulars recorren la ronda de trànsits de València passant pel límit sud d’Orriols al fer el seu recorregut per l’avinguda del Primat Reig. Un dels principals problemes detectats al terreny de la mobilitat amb el transport públic urbà, evidenciat especialment al llarg del procés participatiu al dur a terme l’anàlisi DAFO corresponent a l’espai públic inclosa al primer taller, és la connexió d’Orriols amb el Nou Hospital la Fe, centre de referència per al barri ubicat a l’extrem Sud de la ciutat. Anteriorment, l’antic Hospital La Fe, ubicat a Campanar, comptava amb una connexió directa amb transport públic (línies 89 i 90) però en l’actualitat, no hi ha cap línia que done connexió directa amb el nou centre hospitalari.

Imatge 2. Vies del tranvia al pas per Orriols

D IAG N ÒSTIC


66

2. Metro La posada en marxa de la línia 6 del tramvia l’any 2007 va suposar la connexió d’Orriols amb la xarxa de Metro València i, més concretament amb el campus Universitari de Tarongers. D’altra banda, aquesta línia permet la connexió amb la resta de la xarxa de metro en la parada de Benimaclet. Recorregut Orriols- Tarongers aproximadament 14 minuts. Font. Metro València

El seu traçat envolta el barri recorrent el seu perímetre per aquells carrers de nou traçat que, degut a la seua amplària, permetien la implantació de la infraestructura necessària.

3. Bicicleta La xarxa de carril bici existent a Orriols funciona de forma perimetral al barri sense endinsar-se als carrers del nucli antic, ni travessar el barri per cap de les seues vies més importants. En relació amb aquesta última dada és notable com a diferents activitats del procés participatiu, be siga de diagnosi o propositives, s’ha evidenciat la manca d’una xarxa ciclista a Orriols que facilite els recorreguts interns al barri. El mateix ocorre amb les parades del servei Valen-bisi que estan situades a les zones perimetrals del barri, prop de la xarxa de carril bici i en els llocs on l’ample dels espais públics ha permès la seua col·locació. Malgrat això, la distància entre qualsevol punt central del barri i les estacions de Valen-bisi no supera els 400 metres.

Mapa 8: recorreguts del transport públic i carril bici

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


67

D IAG N Ã’STIC


68

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


69

4 .2. E S T R U C T U R A U R B ANA

L’origen del barri d’Orriols es remunta a una antiga alqueria islàmica que, després de passar per diferents mans després de la conquesta cristiana en 1238, acabaria convertint-se en un senyoriu pertanyent al monestir de Sant Jeroni de Cotalba en 1498. Després del decret del 6 d’agost de 1811 pel que les Corts Generals de Cadis abolien el vassallatge i dictaminaven la incorporació a l’Estat de tots els senyorius jurisdiccionals, Orriols va passar a ser un municipi independent. (BALLESTER OLMOS, 1984) En 1882, a instàncies de l’Ajuntament de València, es produeix l’annexió del municipi a la capital anul·lant-se així la categoria de Districte Municipal d’Orriols. Encara que administrativament el nucli d’Orriols pertanyia a València, el seu caràcter aïllat en l’horta li va dotar d’unes característiques peculiars i una certa autonomia fins a la fusió completa amb la resta de la ciutat ben entrat el segle XX. L’actual nucli urbà conserva algunes cases i alqueries originàries d’aquell municipi rural, a més d’una ermita. En la dècada de 1930 se sumaren a aquelles edificacions algunes “cases de baix cost”, de dues plantes, edificades per l’arquitecte Peris Ferrando. Però la transformació urbanística més intensa arribaria al barri entrada la segona meitat del segle XX. La implementació del Pla Nacional d’Estabilització Econòmica el 1959 va suposar un canvi substancial en el model econòmic espanyol. Es deixava enrere el sistema autàrquic per passar a un més obert i desenvolupador que va comportar un important canvi en la distribució demogràfica nacional. La industrialització dels grans nuclis urbans, com en aquest cas València, va suposar un important efecte crida cap a gran quantitat de mà d’obra procedent de les zones rurals, i menys industrialitzades, de l’interior d’Espanya. Aquests nous treballadors i treballadores precisaven d’un gran volum de nous allotjaments construïts ràpidament i a baix preu. Aquest fenòmen, unit a la manca de control i planificació per part de l’administració, va fer que foren promotors privats els que prengueren la iniciativa en el desenvolupament urbà mitjançant la construcció de grans parcs d’habitatges que modificarien completament la fisonomia del barri. Un dels promotors que amb més intensitat va treballar en la construcció d’aquells habitatges a la zona d’Orriols fou José Barona i, com a mostra de l’impacte simbòlic de la nova urbanització, el seu cognom quedà lligat a aquella zona i en l’imaginari col·lectiu com a nom de barri.

D IAG N ÒSTIC


70

D’aquesta forma, l’estructura urbana d’Orriols va quedar pràcticament definida ja en la dècada de 1960. En els anys vuitanta començaren a construir-se les primeres dotacions públiques en un barri, fins llavors sense servei. Com que el conjunt del barri estava reblit, l’única opció és emprar solars perimetrals per a la construcció dels dits sereis públics. A finals del segle XX es va dur a terme l’execució del PAI d’Orriols, instrument de planejament que va desenvolupar la urbanització de la bossa d’horta que existia entre Orriols i Benimaclet, sòl que administrativament correspon al barri de Sant Llorenç. En aquesta intervenció es va incloure el parc d’Orriols, un jardí de 32.000 m2 que es va convertir en zona de recreació per als veïns i les veïnes del saturat barri. Val a dir que aquesta darrera etapa constructiva ha comportat un contrast entre habitatges i zones del barri, amb dos extrems marcats per Barona i per la promoció urbanística anomenada “Nou Orriols”, ubicada majorment al veí barri de Sant Llorenç, però percebuda per la població del barri antic com a part integrant d’Orriols (Moncusí, 2009). Imatge 3. Bloc de vivendes a Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


71

Imatge 4. Bloc de vivendes a Orriols.

D IAG N Ã’STIC


72

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


73

4 .3. H A BITATG E

4 . 3 . 1 . D AT E S D E C O N S T R U C C I Ó I C A R A C T E R Í S T I Q U E S GENERALS Com ja s’ha comentat, l’estructura urbana del barri és clarament deutora del període de desenvolupament dels anys seixanta. Així, una gran part dels edificis destinats a habitatge a Orriols van ser construïts en aquell moment. Si ens fixem en les dates de construcció dels edificis residencials trobem que pràcticament el 60% dels habitatges d’Orriols varen ser construïts a la dècada de 1960. Aquesta explosió urbana es va alentir, sense aturar-se, durant la dècada següent, continuant-se amb l’edificació a les zones perimetrals del barri que limitaven amb l’horta. Així, entre 1971 i 1980 es van construir 1.664 habitatges, el que suposa un 22% del total del barri. Aquest canvi de dècada va suposar el canvi en el model d’edifici que es construïa. Mentre les edificacions residencials del seixanta es caracteritzaven per edificis de quatre o cinc altures sense ascensor, amb habitatges de dimensions reduïdes (més del 60% dels habitatges del barri tenen una superfície inferior als 80 m2 construïts) i amb baixes qualitats constructives; els habitatges dels anys setanta van incrementar notablement la seua superfície i qualitat constructiva, incorporant ascensor i aparcament integrat (aquest últim servei inclòs en els edificis construïts cap al final de la dècada). D’altra banda, s’ha d’assenyalar que el barri no ha quedat lliure dels problemes d’aluminosi apareguts principalment als edificis de principis de la dècada de 1970 però, ben és cert, que aquests han estat superats en la pràctica totalitat amb intervencions als darrers anys. Dins de l’estructura urbana d’Orriols trobem dues singularitats: d’una banda, el reduït nucli residencial que queda com a vestigi de l’antic poble format per una agrupació de cases unifamiliars; d’altra, el conegut com a “barri Don Bosco”, un conjunt d’habitatges adossats en filera construïts sota la llei de cases barates al voltant dels anys 30. Així, atenent a tota aquesta informació trobem dos aspectes especialment significatius: d’una banda, l’estat d’envelliment del parc residencial d’Orriols amb una edat mitjana de 43,4 anys i un 86,9 % dels habitatges anteriors a 1980; d’altra, la dualitat física (i com més endavant es veurà també econòmica i social) que es produeix al barri amb la ubicació dels edificis més recents envoltant un nucli més antic format per construccions dels anys seixanta.

D IAG N ÒSTIC


74

Habitatges segons any de construcció Total

>1800

1801 1900

1901 1920

1921 1940

1941 1960

1961 1970

1971 1980

1981 1990

1991 2000

2001 2005

2006 2010

2011 2013

Edat mitjana

409481

329

6467

7537

22377

50551

94632

99387

41106

44103

26108

13965

2919

41,5

0,1

1,6

1,8

5,5

12,3

23,1

24,3

10,0

10,8

6,4

3,4

0,7

0

27

49

230

1.273

7.93

6.179

1.474

2.504

2.817

1.277

51

0,0

0,1

0,2

1,0

5,3

33,3

26,0

6,2

10,5

11,8

5,4

0,2

0

19

10

15

353

4.575

1.664

339

296

224

111

29

%

0,0

0,2

0,1

0,2

4,6

59,9

21,8

4,4

3,9

2,9

1,5

0,4

Acumulatiu*

0,0

0,2

0,4

0,6

5,2

65,1

86,9

91,4

95,2

98,2

99,6

100,0

0

3

20

213

919

3.33

3.868

879

1.294

382

592

22

0,0

0,0

0,2

1,8

8,0

28,9

33,6

7,6

11,2

3,3

5,1

0,2

0

5

19

2

1

25

647

256

914

2.211

574

0

0,0

0,1

0,4

0,0

0,0

0,5

13,9

5,5

19,6

47,5

12,3

0,0

Valencia % Rascanya

23.811

% Orriols

Torrefiel

7.635

11.522

% Sant Llorenç

4.654

%

35,5

43,4

37,8

16,9

Taula 1: Habitatges segons any de construcció. Font: Oficina d’Estadística. Ajuntament de València

Habitatges i superficies

Valencia

Total

>60m2

61m2 80m2

81m2 100m2

101m2 120m2

121m2 150m2

151m2 200m2

>200m2

Superficie mitja construïda

409.152

32.305

93.837

113.366

95.737

49.314

18.487

6.106

98,4

7,90

22,93

27,71

23,40

12,05

4,52

1,49

2.806

7.306

6.267

4.921

2.009

402

100

11,78

30,68

26,32

20,67

8,44

1,69

0,42

1.546

3.2

1.382

1.204

247

43

13

20,25

41,91

18,10

15,77

3,24

0,56

0,17

1.068

3.684

3.846

2.363

442

104

15

9,27

31,97

33,38

20,51

3,84

0,90

0,13

192

422

1.039

1.354

1.32

255

72

4,13

9,07

22,32

29,09

28,36

5,48

1,55

% Rascanya

23.811

% Orriols

7.635

% Torrefiel

11.522

% Sant Llorenç %

4.654

89,3

79,6

86,9

111,2

Taula 2: Habitatges i superficies Font: Oficina d’Estadística. Ajuntament de València

Mapa 9: dades de construcció d’edificis residencials.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


75

D IAG N Ã’STIC


76

4 . 3 . 2 . M E R C AT I M M O B I L I A R I La crisi econòmica patida els darrers anys ha colpit durament Orriols. L’estructura econòmica de la seua població i els camps d’ocupació de la mateixa han fet que l’impacte al veïnat haja estat greu. Com més endavant es detallarà, les taxes d’atur han pujat incrementat, el que ha comportat que moltes famílies no hagen pogut fer front als crèdits hipotecaris contractats anys enrere. Aquesta situació els desnonaments duts a terme per part d’entitats bancaries han estat la nota dominant en molts dels casos esmentats. Aquest procés ha fet que la crisi immobiliària que ha afectat a tot l’estat, es manifestara amb gran força al barri eixint simultàniament al mercat gran nombre d’habitatges provocant una brusca caiguda dels preus. Atenent a les dades aportades pels portals immobiliaris (Font: www. idealista.com, octubre 2016), el preu mitjà dels habitatges a Orriols és de 901 euros/m2 front als 996 euros/m2 de Torrefiel o els 2.022 euros/ m2 de Sant Llorenç. Una anàlisi en profunditat a permet plantejar una doble classificació dins del mateix barri: d’una banda els habitatges dels anys seixanta; d’altra, aquells de més recents construïts a partir de mitjans dels setanta. Mentre el primer grup presenta un preu mitjà en voltant dels 410 euros/m2, en el segon, el valor pujaria fins als 1.300 euros/m2. Aquestes dades fan pal·les la dualitat existent a Orriols ja assenyalada anteriorment i que serà nota dominant al llarg de tota l’anàlisi. Al igual que ocorre amb el preu de venda dels habitatges, existeix una dualitat entre els preus dels lloguers a la zona del barri dels anys seixanta (zona Barona) i aquella més nova situada al seu voltant. A banda d’això, s’ha constatat que el mercat de lloguer és prou més reduït que aquell de venda i que els preus mitjans són no presenten una gran diferència amb barris veïns i amb característiques similars com Torrefiel (preus mitjans de lloguer segons Idealista.com: Orriols: 5,88 €/m2, Torrefiel: 6,05 €/m2, Sant Llorenç 7,39 €/m2). A més, des de diverses fonts s’ha fet menció de l’arribada d’estudiants al barri en lloguer de pisos compartits així com la compra de paquets de pisos per part d’inversos de països d’Europa de l’Est amb la intenció de reformar-los i tornar a posar-los en venda o lloguer o, tal i com també s’ha indicat, per utilitzar-los com a segona residència.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


77

Imatge 5. Mercat inmobiliari a Orriols.

D IAG N Ã’STIC


78

4 . 3 . 3 . H A B I TAT G E S B U I T S , D E S N O N A M E N T S I O C U PA C I Ó Analitzar el problema dels habitatges buits i de l’ocupació al barri resulta complex degut a la manca de dades oficials al respecte. L’Ajuntament de València no compta amb un registre del nombre d’habitatges que estan buits actualment al barri, en la majoria dels casos fruit de desnonaments bancaris. Així, fer una anàlisi quantitativa del problema resulta inabastable dins dels objectius d’aquest treball. Ja que és fonamental tenir una visió el més reial possible de la situació per a poder comprendre i plantejar estratègies d’actuació al problema, s’ha decidit fer un apropament qualitatiu a l’estat actual. Mitjançant entrevistes a diferents entitats que treballen al barri així com plantejant reunions amb administracions de finques, immobiliàries o entitats bancàries amb forta implantació al barri s’ha intentat construir una visió de conjunt de la situació que s’ha vist completada durant el procés participatiu. Tal com ja s’ha esmentat, l’origen del problema es situa en la bombolla immobiliària que es va viure a tot l’Estat durant els darrers anys de la dècada dels noranta i principis del 2000. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària i l’arribada de la crisi econòmica que va disparar les taxes d’atur, moltes persones no van poder fer front als compromisos hipotecaris adquirits el que va conduir a un procés d’embargament i desnonament dels habitatges impagats. Aquest fenòmen va ser especialment dur a Orriols degut a la seua estructura econòmica. Així, en l’actualitat, el nombre d’habitatges buits en mans d’entitats bancàries s’estima elevat encara que no es disposen de xifres oficials que el quantifiquen. Basant-se en entrevistes a diferents agents econòmics i socials del barri, s’ha pogut estimar una xifra d’habitatges propietat d’entitats bancàries que podria arribar fins al 20% del total (més de 1.000 immobles), estant el problema principalment concentrat a la zona del barri construïda als anys seixanta. Les comunitats entrevistades deixen constància del general incompliment per part dels bancs propietaris dels compromisos amb la comunitat: pagament de quotes, manteniment, etc. el que obliga a un sobreesforç econòmic, moltes voltes inassumible, a la resta de la comunitat. Aquest fenomen ha sigut tema recurrent al llarg de les diferents fases del procés participatiu i, sense cap mena de dubte, és un dels temes que més preocupen als veïns i a les veïnes pels problemes de convivència generats.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


79

Dins d’aquest context, el fenomen de l’ocupació ha aparegut al barri als darrers anys. Resulta notable la coincidència mostrada pels diferents agents entrevistats a l’insistir en què, des de la seua opinió, és fonamental diferenciar els casos d’ocupació duts a terme per persones o famílies sense recursos que els possibilite un accés a l’habitatge i els casos d’ocupació duts a terme per part de bandes estructurades dedicades, en molts casos, a activitats delictives.

Imatge 5. Vivendes buides.

D IAG N ÒSTIC


80

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


81

4 .4 . E Q U IPAME NT S I SE RV EIS

El barri construït als anys seixanta mostrava una mancança total d’equipaments. Fill del procés de desenvolupament descontrolat el barri havia crescut impulsat únicament per motivacions econòmiques i en cap moment el benestar dels seu veïnat havia estat una preocupació per a l’administració i molt menys per als promotors que dugueren a terme la seua construcció. Amb l’arribada dels primers governs autonòmics, i impulsada per un constant moviment veïnal, va començar la construcció dels primers equipaments al barri. La inauguració del col·legi públic Miguel Hernández en 1985 va suposar l’apertura del primer centre educatiu públic i modern del barri. La llavor d’aquest centre es trobava a l’antiga escola Reina Doña Germana, ubicada en unes construccions temporals al pati del monestir de San Miquel dels Reis, on multitud de xiquets i xiquetes del barri havien assistit a classes durant els anys setanta. Més tard van ser el CEIP Bartolomé Cossio i l’IES Orriols els nous centres educatius públics que donarien servei al barri ja als anys noranta. Altres escoles privades subvencionades, algunes d’elles de caràcter religiós, porten desenvolupant la seua tasca educativa al barri des d’anys enrere. Aquestes continuen la seua activitat amb gran implantació al barri i treballant, algunes d’elles, amb nombrosos grups de xiquets i xiquetes de la resta de València, que acudeixen diàriament a les seues instal·lacions a Orriols per a cursar els seus estudis. Així, fent la seua tasca al barri es troben el Centre d’Estudis Marni i el Centre d’Estudis Mercerator, ambdós ubicats ocupant plantes baixes en diverses ubicacions. També, amb una situació més perifèrica però donant escolarització a nombrosos xiquets i xiquetes del barri s’han d’esmentar el centre Salesià de San Antonio Abad i el col·legi Maria Auxiliadora. Més recentment, el centre de formació professional Xabec ha començat la seua labor formativa al barri en un local ubicat al carrer de l’Arquitecte Rodríguez.

D IAG N ÒSTIC


82

Molt a prop de l’Institut Orriols, ocupant la part rehabilitada de l’Alqueria Albors, es situen les seus de la Universitat Popular de València i del Centre de Joventut. Aquests equipaments educatius-culturals ajuden a configurar un potent eix al carrer Santiago Rusinyol encara i que la superposició horària dels usos és pràcticament inexistent. Al camp de la salut, Orriols està atès, principalment, pel centre auxiliar del carrer Arquitecte Tolsà que compta amb noves instal·lacions inaugurades l’any 2013. Altra part del veïnat rep els servieis sanitaris al centre Salvador Allende, situat al veí barri de Torrefiel. D’altra banda, i com a centre de referència d’especialitats mèdiques es conta amb el centre de salut del carrer d’Alboraia. Per a rebre atencions hospitalàries, la població d’Orriols es desplaça al Nou Hospital La Fe situat al barri de Malilla. Històricament, aquest centre de referència tenia les seues instal·lacions al barri de Campanar, molt més a prop d’Orriols i amb millor comunicació amb transport públic. L’any 2009, la Delegació del Govern de València va inaugurar la seua nova oficina d’estrangeria al barri d’Orriols, en substitució de l’anterior situada al carrer Governador Vell. Situada en un local al cantó dels carrers de Motilla del Palancar i Clara Campoamor, l’oficina dóna el seu servei a tota la ciutat i suposa un focus d’atracció per a nombroses persones que arriben cada dia per a realitzar les seues gestions. La reconversió de l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis en seu de la Biblioteca Valenciana va suposar la creació de l’únic focus d’atracció del barri dins del conjunt de la ciutat. Però així i tot, la repercussió d’aquesta intervenció a Orriols ha sigut pràcticament nul·la, ja que la desconnexió del monestir amb el barri (agreujada amb la construcció de la ronda Nord) fa que aquest siga percebut com una cosa aliena a la realitat del barri. Aquest fenòmen ha quedat evidenciat tant als tallers de diagnòsi com als de propostes. S’han destacat especialment les possibilitats d’aquest equipament com a fita cultural i centre atractor per al barri. Si atenem a altres fites instal·lades a les rodalies d’Orriols, no es pot deixar de parlar de la importància que l’estadi Ciutat de València i, el més recent, centre comercial Arena han pogut tenir per al barri. La inauguració en 1969 del Ciutat de València, seu del Levante UD, va suposar l’aterratge d’una infraestructura de gran envergadura a la zona d’horta de Sant Llorenç, molt a prop del nucli d’Orriols. La urbanització d’aquesta zona d’horta amb el PAI d’Orriols va suposar l’adequació de l’entorn de l’estadi i la millora dels seus accessos que, fins a eixe moment, es limitaven a una sèrie de camins rurals que quedaven col·lapsats els dies de partit.

Mapa 10: equipaments.

Actualment, la repercussió que l’estadi genera al barri és molt limitada i puntual. Primer, perquè el seu ús està molt localitzat en el temps en els dies de partit. D’altra banda, la relació que els/les visitants de l’estadi tenen amb el barri es limita a l’ús dels locals de restauració que es troben més a prop del camp, fonamentalment aquells situats al carrer de Santiago Rusinyol.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


83

D IAG N Ã’STIC


84

En canvi, l’impacte negatiu que aquesta infraestructura genera es fa patent amb el col·lapse que suposa l’arribada i l’estacionament d’un gran nombre de vehicles a les rodalies de l’estadi durant les hores de partit. Al costar de l’estadi, es va inaugurar en 2010 el centre Arena Multiespacio, una gran superfície comercial ocupada quasi en la seua totalitat per cadenes i franquícies multinacionals.

Imatge 6. Parc junt al col·legi Miguel Hernández

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


85

Imatge 7. Universitat Popular a Orriols.

D IAG N Ã’STIC


86

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


87

4 .5 . M O B ILITAT

A causa deles reduïdes dimensions del barri, els desplaçaments interns es produeixen pràcticament en la seua totalitat caminant. Amb tot, s’ha detectat un ús del servei d’intercanvi entre autobusos quan han de traslladar-se des de la zona nord del barri fins a l’avinguda del Primat Reig per agafar les línies circulars abans esmentades (línies 89 i 90). El barri manca d’un eix per a vianants que facilite els recorreguts en cap de les dues direccions principals el que fa que pràcticament tots els carrers tinguen una intensitat d’ús similar. Tot i això es pot dir que els carrers del Duc de Mandas, Santiago Rusinyol i San Juan Bosco (en el tram més pròxim a Duc de Mandas) destaquen en intensitat d’ús respecte als altres. Aquest fenòmen és degut principalment a la ubicació dels comerços dins de la trama urbana del barri, aspecte que serà estudiat més endavant. D’altra banda, també s’ha d’esmentar l’important flux de persones que generen els centres educatius que, encara que són molt puntuals coincidint amb els horaris d’entrada i eixida de les escoles, són d’elevada intensitat.

D IAG N ÒSTIC


88

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


89

4 .6. E S PAI P Ú B LIC

4.6.1. A P R OX I M AC I Ó Com s’ha vist als anteriors punts, el barri, degut a la seua història, presenta un nucli densificat, sense espais buits i amb carrers estrets. Front açò, a la perifèria s’han aprofitat alguns dels espais que l’especulació immobiliària havia deixat sense emplenar per a crear una sèrie de places i jardins que suposaren un esplai per a la resta del barri. Aquests espais mantenen una relació de proximitat entre ells però en cap moment han estat llegits com una xarxa de manera que cadascú d’ells funciona com un ens autònom dins del conjunt del barri. A banda d’aquests espais, la gran infraestructura verda del barri es troba fora d’aquest, a Sant Llorenç: el parc d’Orriols. El parc, de 32.470 m2, es va executar en el PAI dels anys noranta donant servei tant a la part de nova construcció com al barri històric.

Imatge 8. Converses a l’espai públic

D IAG N ÒSTIC


90

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


91

4.6.2. C A R ACT E R IT Z AC I Ó D E L S C A R R E R S Orriols es constata com un barri dens amb un nucli mancat d’espais lliures, voreres estretes, sense vegetació, espais colonitzat pels cotxes, etc. En quant a la caracterització de les vies, resulta oportú establir una ordenació i classificació per tal de comprendre millor la seua realitat. Orriols és fruit d’un urbanisme espontani, no premeditat, ni tan sols meditat, dirigit pels promotors que, en una època de creixement descontrolat, prengueren les regnes del desenvolupament urbà posant per davant els interessos particulars als generals. Fruit d’això es troba un traçat urbà articulat en base a una retícula que modifica les seues dimensions transformant-se i adaptant-se segons les necessitats puntuals del moment. El resultat és un sistema de carrers sensiblement paral·lels i perpendiculars, de reduïdes dimensions i un únic sentit de circulació de vehicles (exceptuant un parell de casos que més tard es comentaran) amb mínimes voreres i manca d’espai per a l’ús ciutadà. Quatre eixos principals travessen el barri en la direcció nord – sud. Aquests alternen la direcció de circulació de vehicles de forma que permeten l’accés i eixida del barri amb claredat. Creuant aquestes vies longitudinals apareixen tota una sèrie de carrers perpendiculars d’una única direcció de circulació que s’alterna de forma regular. A la part central del barri, el carrer del Duc de Mandas suposa la gran excepció. Aquesta via duplica l’ample de la resta i permet la circulació en els dos sentits sent l’eix principal de connexió entre els barris de Torrefiel i Benimaclet. D’altra banda, al límit nord, en paral·lel a la ronda Nord, el carrer de Santiago Rusinyol es converteix en l’eix bidireccional que comunica transversalment el barri i connecta alguns dels punts focals del mateix com són l’institut Orriols, la Universitat Popular, el Centre Municipal de Joventut, l’estadi Ciutat de València i el centre comercial Arena. Com que l’ample dels carrers no permet un trànsit de vehicles ràpid i intens, els problemes de soroll al barri són molt localitzats en aquelles vies abans esmentades on es concentra la major part de la circulació i més en concret del pas d’autobusos. Un altre aspecte fonamental a l’hora de comprendre l’ús que de l’espai

Mapa 11: espais lliures.

D IAG N ÒSTIC


92

´ LEYENDA NIVELES SONOROS (dBA) < 55

65-70

55-60

70-75

60-65

> 75

TIPOS DE EDIFICIOS Uso sanitario o docente Uso residencial Uso terciario Uso industrial ELEMENTOS CARTOGRÁFICOS Término municipal Curso fluvial Carretera Ferrocarril ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! !! !

! ! ! !! ! ! !!! ! !! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! !! ! !! !! ! !! ! !

!!! !

Zona verde Otros elementos

EXPOSICIÓN AL RUIDO Estimación del nº de personas cuyas viviendas están expuestas a cada rango de Lden para ruido total en el municipio.

Mapa 6: nivell de soroll.

MAPA DE NIVELES SONOROS. RUIDO TOTAL. Lden

Lden (dBA)

Personas (centenas)

públic 55-60 es fa al barri és 1769atendre a l’existència d’un significatiu nombre 60-65 d’habitatges ubicats 1961 a nivell de carrer. Aquest fet no es produeix 65-70 1170 únicament a les zones d’habitatges unifamiliars sinó que també, alguns 70-75 603 dels edificis dels anys seixanta ocupen les seues plantes baixes amb > 75 70 habitatges que compten amb accés directe des del carrer o a través del Noviembre 2012 vestíbul de l’edifici. Fecha: PLANO AUTOR DEL ESTUDIO Hoja de la Cuadrícula MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE VALENCIA. 2012

AG_VAL_Valencia_T_Lden

37

José Ignacio Riesco García

Aquesta situació provoca una polarització dels carrers diferenciant-se aquells que compten amb locals comercials en la seua planta baixa i els que disposen d’habitatges.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


93

4 . 6 . 3 . E L F O R AT D E L A V E R G O N YA Al carrer d’Agustín Lara es produeix una singularitat urbanística que concentra en un paradigmàtic punt molts dels aspectes tractats fins ara: “el forat de la vergonya”. L’urbanisme accelerat i sense planificar que va construir el barri dels anys seixanta va traçar un carrer, Agustín Lara, que havia d’arribar fins a l’avinguda Constitució. L’existència d’unes edificacions al costat d’aquesta va impossibilitar l’apertura final del carrer quedant aquest rematat en “cul de sac”. La proximitat d’aquest punt amb la fi del carrer Baeza va fer que els veïns i les veïnes, cansats d’haver de girar tota l’illa per arribar a un punt proper, perforaren el mur que tancava el cantó generant un punt de comunicació entre els dos carrers. Des de fa trenta anys els veïns i les veïnes aprofiten aquest pas fruit d’una necessitat clara i no resolta per travessar un cantó incomunicat. Les reivindicacions per aconseguir l’apertura i urbanització definitiva del carrer han estat constants des de fa molts anys.

D IAG N ÒSTIC


94

4 . 6 . 4 . A PA R C A M E N T Sent que la major parc dels edificis residencials van ser construïts en una època en què la inclusió de places d’aparcament no era obligatòria trobem un greu problema de manca d’aparcament a Orriols. A Orriols, trobem una mitja de 5,8 m2 d’aparcament per habitatge, enfront als 13,3 del districte (Rascanya) o els 15,7 de la mitja de València. Si atenem a la relació entre la superfície d’aparcament i el nombre de turismes, el valor es fixa en 7,2 mentre, la mitja del districte és de 15,5 i la del total de la ciutat de 18,6. Aquestes dades evidencien un problema que és fàcilment perceptible amb una ràpida anàlisi visual dels carrers del barri. Taula 3: Aparcament

Aparcament

Nota: Nombre de turismes a 01/01/2014. Font: Cadastre de Bens Immobles a 01/01/2014. Oficina d’Estadística. Ajuntament de València.

Superficie total d’aparcament (m2)

Superficie aparcament/ habitatge

Superficie aparcament/ turisme

Valencia

6.434.027

15,7

18,6

Rascanya

316.551

13,3

15,5

Orriols

44.111

5,8

7,2

Torrefiel

108.772

9,4

10,2

Sant Llorenç

163.668

35,2

45,3

Per intentar pal·liar aquest problema de falta de places d’aparcament, als anys vuitanta es va construir un aparcament soterrat a la plaça Esteban Dolz de Castellar amb una capacitat de 336 places. Aquestes places es varen posar en venda en règim de concessió i, posteriorment va començar un període de lloguer gestionat per l’empresa concessionària de la instal·lació. A banda d’aquest, i aprofitant alguns espais interiors de les illes, s’han habilitat aparcaments de promoció privada en diversos punts del barri. Malgrat això, el nombre de vehicles estacionats als carrers sobrepassa els límits de la seva capacitat donant com a resultat unes vies en les quals l’espai destinat a estacionament supera amb escreix el destinat als vianants. Així, un dels temes que més controvèrsia ha generat al llarg de les diferents sessions del procés participatiu ha sigut l’equilibri o el model que ha d’assolir el barri en qüestions de mobilitat i, fonamentalment, en el pes específic que els vehicles privats estacionats al carrer ha de tenir d’ací al futur.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


95

Imatge 9. Aparcament al descampat de l’ermita.

D IAG N ÒSTIC


96

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


97

4 .7 . C A R AC T E RÍST IQU E S SOCIOD EMOG RÀ FIQUES

4.7.1. E VO LU C I Ó D E L A P O B L AC I Ó D’O R R I O L S I E S T R U C T U R A P E R S E X E I E D AT El barri d’Orriols compta actualment amb un total de 15.944 d’habitants registrats, segons les dades obtingudes del Padró Municipal d’Habitants de l’Ajuntament de València. No obstant això, si s’empren les dades del Padró Continu de l’INE, aquesta xifra se situa en 15.906 habitants. Abans de continuar en l’anàlisi resulta imprescindible destacar que les dades que s’utilitzen són orientatives, ja que representen només la població empadronada i, per tant, sabent que el barri d’Orriols rep multitud de fluxos migratoris, s’estima que la població real és més elevada. A més d’aquest biaix, no s’ha d’oblidar la problemàtica entorn la població gitana i gitana romà que resideix al barri, ja que, en la majoria dels casos, tampoc es troben empadronats i, per tant, no consten com a veïnes i veïns del barri. Amb tot açò, les dades mostren un procés de disminució progressiu de la població del barri, que en 2009 tenia uns 18.397 habitants registrats. L’evolució descendent de la població es pot explicar a partir de dos fenòmens paral·lels. En primer lloc, s’ha assistit a un progressiu procés de mobilitat transnacional o “retorn” (Torres, 2014) de la població immigrant degut, principalment, a la conjuntura econòmica. En segon lloc, s’ha anat produint un desplaçament d’aquella part de la població que ha anat augmentat el seu nivell socioeconòmic i, en conseqüència, s’ha traslladat cap a barris en millors condicions d’habitatge i vida, donant com a resultat un “procés de substitució ètnica per la mobilitat social ascendent” (Torres, 2014). El procés de substitució ètnica és causat d’una banda, per l’eixida d’una part dels habitants dels Orriols que encaixa amb un perfil de nova classe mitjana i, d’altra banda per l’arribada de població, amb un perfil de classe obrera i amb un elevat percentatge de població d’origen estranger, atreta per diversos factors com pot ser l’habitatge barat, la presència de coètnics,etc. Aquest procés es recolza amb les dades de l’evolució de la població. Així doncs, alhora que la població del barri ha anat disminuït en els darrers anys, el percentatge de població estrangera ha disminuït però de forma menys visible mantenint-se constant i inclús augmentat en el 2016. En la següent taula es pot observar l’evolució de la població en els darrers anys juntament amb el percentatge de població d’origen estranger.

D IAG N ÒSTIC


98

Taula 4: Evolució de la població d’Orriols Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia

Evolució de la població d’Orriols Any

2009

2011

2012

2014

2015

2016

Habitants

18.363

17.163

16.882

16.044

15.906

16.099

% Població d’origen estranger

32,6%

29,9%

29,6%

27,5%

27,5%

28,2%

La piràmide poblacional (exposada en la següent gràfica) del barri dels Orriols reflecteix un envelliment de la població, ja que encaixa en la denominada piràmide regressiva o en forma de bulb, a causa del descens de la natalitat viscut de forma generalitzada en la societat espanyola, tot i que la població estrangera sol augmentar l’índex de fecunditat, i el progressiu augment de l’esperança de vida, especialment de les dones.

Gràfic 1: piràmide poblacional d’Orriols. Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia Dels 15.906 habitants registrats per l’INE un 50,1% són homes i un 49,8% són dones, per tant s’observa un equilibri quant al sexe. Aquest equilibri es reflecteix mitjançant la relació de masculinitat la qual indica que per cada 100 dones hi ha 100 homes. No obstant això, si es presenta una diferència més significativa entre sexes en la població entre 35 i 49 anys, ja que hi ha una major quantitat d’homes que de dones. A partir d’ açò s’observen dues tendències significatives: d’una banda una masculinització de la població en edat de treballar, sobretot en el tram de 35 a 39 anys i, d’altra banda, una feminització en els trams de major edat. En referència a la feminització en els trams de major edat s’ha demostrat que en els països desenvolupats l’esperança de vida és major en les dones a conseqüència de dos factors combinats: biològics i hàbits de vida. Aquest últim reflecteix els estils de vida més tradicionals de les dones, no associat a l’esfera pública, el treball, l’alcoholisme i el tabac.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


99

Pel que fa a la masculinització de la població en edat de treballar, tot apunta que aquesta tendència deriva de la població d’origen estranger, sobretot dels procedents d’Àfrica i d’Àsia. Els fluxos migratoris provinents d’aquests continents estan protagonitzats en la gran majoria per homes. Del 20% de població immigrant d’Orriols nascuda en Àfrica, un 14,06% són homes enfront d’un 5,84% de dones. Tanmateix, del 14% de població nascuda en Àsia, un 10,18% representen homes i entorn d’un 3,5% dones. Si a aquestes dades s’afegeix que l’edat mitjana de la població d’origen estranger a València se situa en 33,4 anys, es pot suggerir que aquesta masculinització en el tram dels 35-49 anys emana d’aquesta població. En el següent gràfic es pot observar una piràmide de població estrangera del 2014 que dóna suport empíric a aquesta hipòtesi:

Gràfic 2: Piràmide de població estrangera d’Orriols. Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia

Com es pot observar, hi ha una masculinització de la població estrangera en els trams d’edat des del 30-34 fins als 50-54. En aquesta piràmide també es pot destacar una altra qüestió de rellevància: l’absència o escassa presència de població major de 65 anys que pot ser conseqüència dels pocs casos d’immigració en edats adultes, ja que la major part de la població migrant sol encaixar en un perfil jove en edat de treballar. De fet, l’edat mitjana de la població estrangera del barri dels Orriols se situa entorn de 33 anys.

D IAG N ÒSTIC


100

4.7.2. E S T R U CT U R A D E L A P O B L AC I Ó S E G O N S L LO C DE NAIXEMENT L’estructura demogràfica d’Orriols està constituïda principalment per població nascuda a València, seguit de la població nascuda a l’estranger. També es compon d’un 20% de població procedent de la resta de l’Estat Espanyol, sobretot procedents d’Andalusia i Castella la Manxa, i un 6% de la resta de la Comunitat Valenciana. La presència d’un percentatge elevat de població de la resta de l’Estat evidència la importància de la immigració en la constitució demogràfica del barri i, demostra que el fenomen de la immigració no és nou en el barri d’Orriols (Moncusí, 2009). Així mateix, no s’ha de desatendre la presència d’una minoria ètnica al barri d’Orriols des de fa més de cinquanta anys: la població gitana. En aquest últim cas, no existeixen dades estadístiques oficials degut principalment a dos factors. En primer lloc, la problemàtica generalitzada de l’ocupació d’habitatges en el barri la qual impedeix el procés d’empadronament i, en conseqüència, la possibilitat d’aparèixer en el cens poblacional. En segon lloc, no es pot disposar de dades públiques segregades, ja que aquesta distinció ha estat considerada com a discriminació. En la següent gràfica es pot observar la composició del barri d’Orriols en funció de la procedència dels seus habitants: Gràfic 3: Composició del barri d’Orriols segons lloc de procedència Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia

La població immigrant té un pes rellevant en la configuració de l’estructura demogràfica del barri. Tot i això, hi ha diferències de presència segons la procedència tant pel continent com pel país de naixement. Pel que fa al continent, s’observa la predominança de llatinoamericans constituint un 48% de la població nascuda a l’estranger. Un altre continent destacat és l’Africà que representa el 20% d’aquesta població; seguit d’Àsia i l’Europa no Comunitària amb un 14% de població al barri. En el pròxim gràfic es contempla els percentatges de població estrangera als Orriols segons el continent de naixement:

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


101

Gràfic 4: Població estrangera d’Orriols segons continent de naixement Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia

Pel que refereix al país d’origen destaca la presència de la població equatoriana que representa un 24,7% de la població immigrant i un 6,8% de la població total del barri. Altres països que modelen el barri són Romania i Bolívia que se situen al voltant del 7% de població immigrant. Per últim es pot destacar la presència de Colombians, Algerins, Marroquins, Nigerians i Pakistanesos entre la població immigrant més assentada al barri. En la següent taula es mostra els percentatges de població immigrants dels països amb més presència al barri:

Taula 5: Percentatge d’immigrants segons els països estrangers amb més presència al barri (2015) Font: Estadística del Padró Continu. Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia

Total

% inmigrants

% població

Romania

333

7,60

2,09

Algèria

146

3,33

0,92

Marroc

173

3,95

1,09

Nigèria

166

3,79

1,04

Bolívia

314

7,17

1,97

Colòmbia

260

5,93

1,63

Equador

1086

24,79

6,83

Pakistan

281

6,41

1,77

Per obtenir una visió general sobre l’evolució dels col·lectius estrangers amb major presència per nacionalitat d’origen en el barri s’exposa en la següent taula les nacionalitats més freqüents en períodes triennals:

D IAG N ÒSTIC


102

Taula 6: Col·lectiu d’estranger de major presència al barri per nacionalitat d’origen en períodes triennals Font: Padró Municipal d’habitants. Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Elaboració pròpia

2003

2006

2009

2012

2015

Nacionalitat

Percentatge

Equador

48,0%

Colòmbia

10,7%

Algèria

5,3%

Nigèria

3,2%

Equador

37,8%

Bolívia

7,8%

Colòmbia

6,8%

Nigèria

5,6%

Equador

28,5%

Nigèria

4,6%

Mali

4,6%

Algèria

3,7%

Equador

21,2%

Romania

10,0%

Bolívia

8,3%

Pakistan

6,6%

Equador

24,8%

Romania

7,6%

Bolívia

7,1%

Pakistan

6,4%

En referència a aquesta taula es pot observar la predominança de la nacionalitat equatoriana en Orriols al llarg dels anys, on els continents més assentats al barri eren Amèrica Llatina i en menor mesura Àfrica, en concret majoria nigerians i algerins. En els últims cinc anys també s’ha assistit a l’arribada de població de l’est d’Europa, predominant els romanesos i d’Àsia, on destaquen els pakistanesos. Respecte a la població equatoriana, malgrat ser la més representativa, s’observa una disminució progressiva que pot ser explicada a partir de dos fenòmens. D’una banda, els equatorians comptabilitzats com a espanyols desprès del procés d’adquisició de la nacionalitat espanyola i, d’altra banda, els moviments migratoris de retorn derivats de la conjuntura econòmica del país. En tot cas, aquests fenòmens pot afectar a la resta de població estrangera produint un estancament d’aquesta en el barri d’Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


103

4.7.3. B A R R I D’I M M I G R AC I Ó: D E L S A NYS 60 F I N S A L’A C T U A L I TAT L'estructura social del barri d'Orriols ha anat conformant-se entorn del fenomen de la immigració. Sobre els anys 60, Orriols va experimentar una primera onada d'immigració provinent de l'interior de l'estat espanyol, sobretot d'Andalusia i Castella La Manxa. Aquesta nova població es va instal·lar en Habitatges de Protecció Oficial (VPO) que es van construir de forma provisional, per l’arquitecte Barona, però que avui dia representen al voltant del 60% dels habitatges del barri (Torres, Moncusí i Esteban, 2015). A partir de la dècada dels 90, tant la ciutat de València com el barri d’Orriols va ser testimoni del progressiu increment de la població estrangera. En 2001 el barri presentava un 4,10% de població estrangera, segons les dades del Padró Municipal d’Habitants, un 1% per damunt de la mitja de la ciutat. A data del 2015, la població estrangera representa un 27,67%, xifra molt per damunt de la mitja de la ciutat de València que se situa en un 16,28%. En poc més d’una dècada el percentatge de població estrangera ha augmentat en un 23%, convertint a Orriols en el barri amb més presència de població immigrant estrangera de tota València (Moncusí, 2009). L’assentament de la població immigrant, motivat per diferents estratègies entre les quals es poden destacar el reagrupament familiar, la disponibilitat d’habitatge barat o la presència de coètnics, que s’ha viscut en el barri dels Orriols ha anat modificant l’estructura del barri introduint comerços ètnics, nous espais religiosos i diversificant els espais públics adaptant-se així a les necessitats dels nous veïns i veïnes. Aquest fet ha convertit als Orriols en un barri de “centralitat immigrant” (Toubon i Messamah,1990), és a dir, un “lugar de referencia donde acudir para estar con los suyos, recrear una sociabilidad propia y encontrarse en su ambiente” (Torres, 2005:246). Pel que fa a la distribució de la població estrangera en el barri es pot observar una concentració d’immigrants en el nucli del barri, és a dir, en la zona de “Barona”, representant en la majoria de les seccions censals un percentatge per damunt de la mitja del barri. Aquesta zona es caracteritza per unes condicions d’habitatge pèssimes constituït per blocs d’edificis homogenis, sense serveis bàsics (ascensors, espais menuts...) i, en diverses ocasions amb problemes d’aluminosis i esfondraments parcials. Per altra part, els habitatges situats més a la perifèria del barri mostren un percentatge d’immigració més aproximat a la mitja o inferior, com és el cas de la Secció Censal 3 (delimita amb l’avinguda Primat Reig i amb el denominat “Nou Orriols”). En aquesta zona els habitatges presenten millors condicions d’habitatge i de nivell socioeconòmic dels habitants. Aquesta distribució reflecteix una segregació espacial urbana entorn de dues qüestions: el percentatge d’immigració i les condicions econòmiques dels habitants. En el següent mapa es pot observar els percentatges d’immigració segons la secció censal: D IAG N ÒSTIC


104

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


105

Mapa 12: Percentatge de població d’origen estranger per seccions censals. Font: Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Indicadors Socials. Elaboració pròpia.

4 . 7 . 4 . V U L N E R A B I L I TAT S O C I A L : N I V E L L D ’ E S T U D I S I TA X E S D ’AT U R El barri d’Orriols ha estat inclòs en l’Atles de Vulnerabilitat Social del Ministeri de Foment en tres anys consecutius d’estudi (1996, 2001,2006). Per a observar la vulnerabilitat d’un barri o municipi existeixen diversos indicadors (taxa d’atur, estat dels habitatges, autopercepció dels habitants, el IBVU...). En el cas d’Orriols, les altes taxes d’atur i els elevats percentatges de població sense estudis l’han situat en aquest Atles. En referència a les taxes d’atur, també se situen en percentatges elevats, entorn del 39% de la població activa són desocupats, que bé hi ha treball amb anterioritat o bé busquen el seu primer treball; d’aquesta mateixa població només un 15% del barri de Sant Llorenç es troben en una situació d’atur. Pel que fa al nivell d’estudis un 36,7% de la població major de 18 anys no té el graduat escolar en contrast del 10,1% d’aquesta població en el barri de Sant Llorenç, denominat per molts veïns i veïnes com a “Nou Orriols”. En el següent mapa es pot observar la població major de 18 anys amb un nivell educatiu inferior a Batxillerat en València segregada per barris. En el cas d’Orriols (15.1) els percentatges se situen en les xifres més elevades entre el 70% i el 85% de la població major de 18 anys no compta amb aquesta titulació.

Mapa 13: població major de 18 anys amb estudis inferios a Batxillerat. Font: Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Indicadors Socials. Elaboració pròpia.

Percentatge (%) ≥70,32 i ≤ 84,08 ≥60,96 i <70,32 ≥52,16 i <60,96 ≥36,16 i <52,16 ≥17,81 i <36,16

D IAG N ÒSTIC


106

4 . 7 . 5 . T E I X I T A S S O C I AT I U I U S O S D E L’ E S PA I P Ú B L I C Hi ha diversos elements determinants a l’hora de conèixer i estudiar una ciutat, municipi o barri. Entre aquests es pot destacar la utilització de l’espai públic i l’existència o no d’un teixit associatiu estable. Pel que fa a l’espai públic, definit com a “espacio físico socialmente conformado por ser accesible a todos, susceptible de diversos usos, y que implica una co-presencia entre desconocidos” (Torres, 2008:169), constitueix un espai d’encontre entre diverses cultures, religions i nacionalitats. Per tant, resulta un element clau en l’estudi de la diversitat de barris multiculturals per la seua funció en la visibilització de la diversitat. En el cas dels Orriols, es poden trobar multitud d’espais públics (carrers, places, escoles, parcs, transport públic...) on co-existeixen i s’interrelacionen població amb diferents característiques i estils de vida. En l’ús de l’espai públic es pot observar la concentració, en determinats dies o hores, de persones del mateix origen creant un microclima cultural basat en necessitats de sociabilitat pròpia (Delgado,1998). Un exemple d’açò, és la concentració de població en el carrer després o abans d’un acte d’oració, en aquest cas els divendres a la vesprada hi pot haver una major visibilització de població musulmana davant del Centre Cultural Islàmic, el diumenge hi haurà una concentració de població cristiana davant l’Església Catòlica i els dissabtes s’observarà una aglomeració de població gitana davant l’Església Evangèlica. “Otros usos son los generados por concentracions de persones de origen magrebí cerca de locutorios i cercas hala, cuya adjetivación como “moros” incide en una menor apertura de estos espacios y suscita más recelo” (Torres i Moncusí, 2012:10). També, en relació als comerços ètnics es contempla l’existència de multitud de perruqueries llatines en què els carrers són freqüentats per població d’origen sud-americà. Continuant amb aquest ús de l’espai públic provocant per l’apertura de comerços ètnics, hi existeixen tendes d’alimentació amb propietaris d’origen pakistanès que suscita una major visibilitat d’aquesta població. Així com no s’ha de desatendre la utilització de parcs i places com a signe de distinció social. Com a mostra d’aquesta segregació es pot fer referència als centres educatius públics, on s’observa una major quantitat de població d’origen estranger i corresponent a una classe obrera (Plaça del Col·legi Miguel Hernández), i als centres educatius concertats on sol haver-hi un tipus de població autòctona i de classe mitjana-alta (eixida del col·legi Marni). Quant al teixit associatiu, el barri d’Orriols compta amb un ampli ventall d’entitats i associacions amb finalitat sòcio-cultural i/o religiosa com potser Orriols Conviu, Centre Cultural Islàmic, Temple Sikh, Valencia Acull, l’Església Evangèlica entre altres. Aquesta varietat dota al barri d’un caràcter associatiu fort que permet la creació de ponts d’unió i

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


107

la col·laboració entre aquestes per aconseguir una bona convivència veïnal. No obstant això, en el barri hi ha un percentatge elevat de població que no participa en cap d’aquestes entitats i, en conseqüència, malgrat que existeix una participació activa de les entitats encara hi falta un llarg camí fins a la participació ciutadana. En últim terme, però no per açò menys important, s’ha d’esmentar esdeveniments de festivitats en els que de forma oberta es mostra la diversitat cultural com les jornades multiculturals que es desenvolupen des de la societat civil com “Orriols viu i con viu” (Torres i Moncusí, 2012). Com s’ha pogut constatar del resultats de les diferentes activitats del procés participatiu, no existeix cap visió generalitzada entre el veïnat de l’existència de problemes de convivència derivats de la multiculturalitat sino que aquesta es vista com a singularitat i font de riquesa que cal aprofitar. Açò ha tingut el seu resultat directe en l’aparició d’inicicatives d’actuació que treballen en la posada en valor de la multiculturalitat, especialment en l’àmbit comercial.

Imatge 11. Balls bolivians a la jornada de Ciutat Sensible: infraestructura per a la participació. Any 2015.

D IAG N ÒSTIC


108

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


109

4 .8. E C ONOMIA I ME R C AT D E T REBA LL

El barri d’Orriols presenta una estructura econòmica amplament condicionada pel seu caràcter residencial. Les diferents onades migratòries provinents de l’interior i de l’exterior del país, han transformat per complet el territori, consolidant el barri com un important nucli de població urbana inserit a la ciutat de València. En aquest context, Orriols ha desenvolupat un teixit econòmic principalment terciari, on predominen els xicotets establiments comercials de proximitat. La manca d’una estructura productiva pròpia i el modest nivell de formació i d’ingressos dels seus residents ha resultat en importants vulnerabilitats socioeconòmiques. El mercat laboral d’Orriols s’ha caracteritzat per la forta persistència de l’atur i per les dificultats d’integració dels col·lectius més desafavorits.

4 . 8 . 1 . C O N T E X T D E L D E S E N V O L U PA M E N T Com ha estat presentat en capítols anteriors, el barri d’Orriols té els seus orígens en una xicoteta comunitat rural agrícola ubicada al nord de l’actual ciutat de València. Desprès de la seua integració administrativa en aquesta darrera, Orriols va experimentar un important creixement de la seua població. Principalment, es tractava de treballadors i treballadores de Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura, que es desplaçaven fins a València a la recerca d’oportunitats laborals. Aquest fenomen migratori va ser especialment intens durant les dècades del 1950 i del 1960, consolidant el barri com un important proveïdor de mà d’obra per a l’agricultura i la incipient indústria de València i la seua àrea metropolitana. Orriols comptava amb dos elements que el feien atractiu per a la residència dels treballadors i treballadores migrants. D’una banda la localització pròxima a tallers i empreses ubicats a la perifèria de València, i d’altra l’àmplia oferta d’habitatges de baix cost. Tot plegat, va afavorir la fixació de població al barri i la consolidació d’una important demanda derivada de serveis. La prosperitat del model econòmic valencià va permetre la millora de les condicions de vida de bona part dels migrants de l’interior, molts dels quals van decidir abandonar Orriols per traslladar-se a altres ubicacions amb habitatges de més qualitat i major disponibilitat de serveis públics. És aleshores, quan s’inicia un cert procés de substitució de la població que provoca l’arribada d’immigrants d’altres parts del món, un procés que transforma Orriols i que el converteix en el barri multicultural, divers i obert que coneixem hui en dia.

D IAG N ÒSTIC


110

L’arribada de persones d’arreu del món suposa un canvi important per a l’estructura econòmica d’Orriols. La mà d’obra disponible es veu incrementada i apareixen noves modalitats comercials adreçades específicament a les necessitats dels immigrants. Al mateix temps, la millora de les infraestructures d’interconnexió amb la resta de València, consoliden la dependència econòmica i el caràcter residencial del barri.

4 . 8 . 2 . E S T R U C T U R A D E L’A C T I V I TAT E C O N Ò M I C A Tal com s’ha mencionat anteriorment, el barri d’Orriols presenta una important especialització relativa en activitats terciàries, comercials i de serveis. En aquest sentit, cal destacar que la tendència durant les darreres dècades ha estat a profunditzar en aquest model derivat de la demanda residencial. Les activitats de tipus agrícola i industrial, tot i que segueixen presents, han passat de forma progressiva a un segon plànol. Això respon parcialment a factors endògens, però també es troba en consonància amb elements globals que indiquen l’esgotament del model productiu tradicional valencià. Amb l’objectiu de realitzar una aproximació quantitativa a l’estructura econòmica d’Orriols, es presenta a continuació les dades obtingudes de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) processades per l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Cal tenir en compte que aquestes només ens indiquen el nombre d’empreses, establiments o professionals que operen de conformitat amb l’administració en el barri d’Orriols. Així doncs, aquestes dades ens serveixen principalment per a estimar tendències, ja que no reflecteixen totes les categories possibles, ni el valor afegit que es genera en cada sector d’activitat. Tenint en compte l’anteriorment exposat, s’analitza primer quina ha sigut l’evolució en el nombre total d’empreses i professionals actius al barri d’Orriols. Aquestes dades derivades del registre de l’Impost d’Activitats Econòmiques es troben representades al gràfic 5.

Gràfic 5: nombre d’empreses i professionals actius (derivat d’Impostos d’Activitats Econòmiques) Elaboració pròpia. Dades: Oficina d’Estadística, Ajuntament de València.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


111

Al gràfic anterior es pot observar com l’activitat econòmica a Orriols es va veure disminuïda a partir de l’any 2007 com a conseqüència de la crisi econòmica i financera. Aquesta tendència es va veure modificada a partir de l’any 2011, on s’inicia una accentuada recuperació que sembla s’estanca de nou en el últim període per al que tenim dades disponibles. Cal però, interpretar amb compte aquestes dades, ja que l’augment d’activitat registrada podria també deures a altres factors relacionats amb la regularització d’activitats informals o canvis legislatius. Per analitzar la distribució sectorial de les empreses i professionals actives al barri d’Orriols, s’empra a continuació la categorització derivada de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per a observar quina ha estat l’evolució. De nou, cal recordar que aquesta classificació no recull la totalitat de sectors, ni l’activitat econòmica informal.

Gràfic 6: nombre d’empreses i professionals per sectors (2003-2015, derivat d’Impostos d’Activitats Econòmiques) Font: Oficina d’Estadística, Ajuntament de València. Elaboració pròpia.

El gràfic 6 permet observar l’evolució en el període 2003-2015 de la distribució sectorial del nombre d’empreses i professionals per sectors registrats al IAE al barri d’Orriols. Resulta possible identificar una tendència persistent a l’eixamplament del terciari i dels serveis professionals, mentre es redueix de forma progressiva el nombre d’empreses industrials. Si es profunditza un poc més en les dades analitzades, es poden identificar determinats subsectors econòmics que tenen una importància destacada a Orriols. En aquest sentit, a través del gràfic 7 es pot identificar que l’activitat més nombrosa amb una àmplia diferència són els comerços restaurants, l’hostaleria i reparacions.

D IAG N ÒSTIC


112

Gràfic 7: nombre d’empreses i professionals per subsectors. Font: Oficina d’Estadística, Ajuntament de València. Elaboració pròpia.

Tenint en compte les dades exposades anteriorment, es pot concloure que l’estructura econòmica d’Orriols es troba dominada per les activitats terciàries i de serveis. De fet, si es realitza la comparativa amb les mateixes dades per a la ciutat de València, resulta possible contrastar de forma visual aquesta especialització relativa. Segons el registre de l’IAE, l’any 2015 l’activitat comercial i de serveis representava a València un 73,9% del total d’empreses i professionals actius, mentre que a Orriols representava un 81,2%. Gràfic 8: Distribució sectorial comparada (2015, derivat del IAE) Font: Oficina d’Estadística, Ajuntament de València. Elaboració pròpia.

4 . 8 . 3 . P R O D U C C I Ó E S T I M A D A I R E N D A FA M I L I A R Donat que l’objecte del nostre anàlisi és una unitat territorial inferior al municipi, la disponibilitat de fonts estadístiques apropiades que ens permeten mesurar el volum de producció i el nivell de renda familiar es troba fortament limitada. Tot i això, es presenta a continuació algunes estimacions que permeten caracteritzar de forma aproximada aquestes variables per al barri d’Orriols. En primer lloc, i com a indicador més genèric, es presenta una estimació del Producte Interior Brut (PIB) realitzada en 2014 per als diferents barris de València. Es focalitza la nostra atenció en el districte de Rascanya que inclou el barri d’Orriols, Sant Llorenç i Torrefiel. Tot i que dins d’aquestes tres unitats existeixen diferències importants, les dades permeten una primera aproximació comparativa amb la resta de districtes de la ciutat de València.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


113

Taula 7: Producte Interior Brut (PIB) per càpita per als diferents districtes de la ciutat de València Font: Publicació. Oficina d’Estadística, Ajuntament de València.

2014 - PIB per càpita estimat Diferència respecte a la ciutat Valencia

22.153 €

1. Ciutat Vella

25.334 €

14,36 %

2. l’Eixample

25.609 €

15,60 %

3. Extramurs

23.318 €

5,26 %

4. Campanar

22.272 €

0,54 %

5. La Saïdia

22.977 €

3,72 %

6. El Pla del Real

25.556 €

15,36 %

7. l’Olivereta

21.458 €

-3,14 %

8. Patraix

20.646 €

-6,80 %

9. Jesús

21.512 €

-2,90 %

10. Quatre Carreres

22.279 €

0,57 %

11. Poblats marítims

20.248 €

-8,60 %

12. Camins al Grau

21.586 €

-2,56 %

13. Algiròs

24.310 €

9,74 %

14. Benimaclet

23.582 €

6,45 %

15. Rascanya

18.517 €

-16,41 %

16. Benicalap

19.094 €

-13,81 %

17. Pobles del Nord

18.667 €

-15,74 %

18. Pobles de l’Oest

15.841 €

-28,49 %

19. Pobles del Sud

22.073 €

-0,36 %

La Taula 7 mostra una estimació del Producte Interior Brut (PIB) per càpita per als diferents districtes de la ciutat de València. A través d’aquesta taula, s’identifica que el districte de Rascanya, on es troba inserit el barri d’Orriols, presenta una renda per càpita de 18.517€, un 16,41% inferior a la mitjana de la ciutat de València. Així doncs, el districte de Rascanya és el segon amb menor PIB per càpita desprès dels Pobles de l’Oest. Per a profunditzar en una estimació específica per al barri d’Orriols, es presenta a continuació les dades de l’Indicador de Renda Estimada elaborat per l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Aquestes dades es troben limitades per la seua disponibilitat als períodes 1981, 1991 i 2001. Cal tindre en compte doncs, que poden no reflectir de forma adequada la situació actual, si bé ens permeten identificar tendències de les darreres dècades. D IAG N ÒSTIC


114

Taula 8: Producte Interior Brut (PIB) per càpita per als diferents districtes de la ciutat de València Font: Publicació. Oficina d’Estadística, Ajuntament de València.

Indicador de renda estimada per al barri d’Orriols Any

1981

1991

2001

Indicador

-3,72

-4,13

-5,35

Mig-Baix

Mig-Baix

Baix

Nivell de renda

La Taula 8 permet constatar una tendència a l’empobriment relatiu respecte d’altres barris de València. Resulta significatiu el canvi de criteri de classificació que es produeix en la transició des de l’any 1991 a l’any 2001, on el barri passar d’estar classificat com de renda mitjana-baixa a renda baixa. Evidentment, donada l’absència de càlculs més recents, no es pot conèixer si aquesta tendència s’ha consolidat o pel contrari s’ha capgirat. En tot cas, com veurem en el proper apartat, les dades del mercat de treball i l’elevada taxa d’atur constaten la difícil situació econòmica del barri d’Orriols. Addicionalment, per oferir una visualització comparada amb la ciutat de València, es presenta el mapa 14. Aquesta recull les estimacions de renda per als diferents barris inclosos al terme municipal.

Mapa 14: estimació de renda per als diferentes barris inclosos al terme municipal. Font: Oficina d’Estadística, Ajuntament de València. Elaboració pròpia.

Baix Mig-Baix Mig Mig-Alt Alt

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


115

4 . 8 . 4 . M E R C AT D E T R E B A L L Amb el propòsit de completar la radiografia econòmica del barri d’Orriols, es presenta en aquest apartat una revisió als principals indicadors del mercat de treball. Aquests reflecteixen en essència la problemàtica socioeconòmica d’Orriols, particularment l’absència d’un teixit productiu capaç d’absorbir la mà d’obra disponible. L’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València, ens ofereix dades desagregades per a Orriols només en dos períodes diferents 2001 i 2011. Això limita parcialment l’anàlisi de tendències, però ens permet comparar dos moments específics, un dels quals relativament recent. Taula 9: Indicadors del mercat de treball a Orriols. Font: Cens de Població i Habitatges.Elaboració Pròpia.

Indicadors de mercat de treball a Orriols Any

2001

2011

Taxa d'Activitat

53%

56%

Taxa d'Atur

18%

38%

Taxa d'Ocupació

82%

62%

Les dades de la Taula 9 mostren una situació del mercat laboral considerablement delicada. L’atur és un problema persistent al barri d’Orriols i en l’any 2011 afectava ja a gairebé la meitat de la població activa. Aquestes xifres, com veurem a continuació, contrasten amb les registrades a la ciutat de València, fet que constata la vulnerabilitat socioeconòmica d’Orriols enfront a altres barris. Gràfic 9: Indicadors comparats del mercat de treballs. Font: Cens de Població i Habitatges.

D IAG N ÒSTIC


116

Orriols presentava en 2011 una taxa de desocupació superior en gairebé deu punts percentuals a la ciutat de València, i a més la taxa d’activitat era inferior en onze punts percentuals. Aquest fet reflecteix el major impacte comparatiu de la crisi econòmica a Orriols, una qüestió que té molt a veure amb l’elevada exposició a activitats sensibles al cicle econòmic. Cal destacar, que si bé el 2001 l’atur afectava comparativament més a les dones, amb les dades del 2011 la diferència entre homes i dones s’ha reduït de forma considerable. Això es deu en bona mesura a l’increment en la taxa d’activitat de les dones, que ha augmentat en el període de referència onze punts percentuals, mentre que la dels homes ha disminuït en cinc punts percentuals. Gràfic 10: Activitat i desocupació segons gènere Font: Cens de Població i Habitatges. Elaboració pròpia.

Tot i l’aparent equiparació de l’impacte de l’atur en ambdós gèneres, la realitat és que si profunditzem, les diferències continuen sent importants. En primer lloc, respecte a la taxa d’activitat, que tot i haverse incrementat de forma significativa encara segueix pràcticament deu punts percentuals per davall dels homes. En segon lloc, perquè amb les dades desglossades per tipus d’ocupació, les dones presenten gairebé el doble d’efectius ocupats a temps parcial. Així doncs, les dones es troben incorporades al mercat laboral en un menor grau, tan quantitativament com pel que fa a la dedicació del lloc de treball. Tot i que no tenim dades que ens permeten corroborar-ho de forma empírica, el procés de participació ha revelat la presència d’un nombre significatiu de joves que no estudien ni treballen. Aquests joves sovint acaben aproximant-se a grups organitzats que es dediquen a la delinqüència o al tràfic de drogues. Es tracta doncs, d’un problema persistent que afecta també de forma important a la incorporació d’aquests joves al mercat de treball.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


117

Per últim, cal assenyalar també la variable del nivell de formació per a explicar l’alt grau d’atur i les dificultats que experimenten els treballadors i treballadores d’Orriols. El 30% de la població del barri posseeix una titulació acadèmica inferior al graduat escolar, mentre que un altre 30% té el graduat escolar o titulació equivalent. Només un 22% de la població compta amb títols de Batxillerat, Formació Professional o títols superiors. Taula 10: Població d’Orriols segons estudis realitzats.

Població d’Orriols segons estudis realitzats Menors 18 anys

No sap llegir ni escriure

Titulació inferior a graduat escolar

Graduat escolar o equivalent

Batxiller, FP de segon grau o títols superiors

Total

266

159

4.716

4.957

3.452

Percentatge

17%

1%

30%

31%

22%

Font: Padró Municipal d’Habitants (1/1/2015). Elaboració pròpia.

Imatge 12. Local comercial tancat.

D IAG N ÒSTIC

La Taula 10 mostra aquesta realitat de la qual parlàvem i que impacta de forma directa en les possibilitats de desenvolupament econòmic d’Orriols. La reduïda formació dels seus habitants contribueix a profunditzar en un model laboral d’especialització en activitats de baix valor afegit i amb una elevada sensibilitat al cicle econòmic. Al mateix temps, també limita les possibilitats d’adaptació als nous escenaris econòmics i la resiliència del teixit productiu.


118

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


119

4 .9. A CT IVITAT C OME RC IA L

Com s’ha introduït a l’anàlisi econòmica, l’estructura productiva d’Orriols es troba dominada en gran mesura per les activitats comercials i de serveis. Aquestes representen segons les dades del Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) vora un 82% del total dels establiments i professionals localitzats a Orriols. Més específicament, dins d’aquestes activitats predominen els comerços de proximitat i l’hostaleria. És per això, que a continuació s’aborda una anàlisi de l’activitat econòmica a Orriols de forma més detallada.

4.9.1. T I P O LO G I A D E L A D E M A N DA Per entendre les característiques específiques del comerç a Orriols, resulta imprescindible tenir en compte l’evolució social i demogràfica del barri presentada prèviament. El comerç sorgeix a Orriols com una demanda derivada de l’arribada de migrants a la recerca d’oportunitats laborals. Es tracta doncs, d’una demanda de béns de consum i de serveis personals bàsics, amb unes restriccions pressupostàries molt ajustades. D’altra banda, una qüestió que se’n deriva del caràcter d’acollida del barri és la influència dels orígens en la tipologia de la demanda comercial. Existeix en aquest sentit, una elevada diversificació i especialització comercial que respon a la diversitat de preferències dels/les residents d’Orriols. Els establiments comercials d’Orriols, si bé han tingut com a objectiu principal satisfer les necessitats pròpies del barri, també ha aconseguit en certs moments atreure clients d’altres parts de la ciutat de València i sobretot dels municipis del nord de l’Àrea Metropolitana amb els que Orriols ha mantingut vincles històrics (Tavernes Blanques, Alboraia). Tot i això, aquesta capacitat d’atracció s’ha vist reduïda de forma considerable durant les darreres dècades. A través del procés de participació ciutadana s’ha pogut constatar que els veïns i les veïnes atribueixen aquest declivi dels/les clients/es de fora del barri a canvis en infraestructures, particularment la construcció de la Ronda Nord, i a la imatge negativa del barri que es projecta cap a l’exterior. Actualment, la demanda comercial i de serveis respon a dinàmiques essencialment locals. Unes dinàmiques que s’han vist tocades profundament amb la crisi econòmica que es va iniciar l’any 2007 i amb el deteriorament progressiu de la qualitat de l’espai públic i la imatge exterior del barri.

D IAG N ÒSTIC


120

4.9.2. C A R ACT E R Í S T I Q U E S D E L T E I X IT C O M E R C I A L Per profunditzar en la caracterització del teixit comercial del barri d’Orriols s’ha dut a terme per part de l’equip tècnic un mapejat o registre perceptiu de comerços. A través d’aquesta metodologia, l’equip tècnic ha recorregut els carrers d’Orriols enquadrant cada comerç en una sèrie de categories i criteris predefinits. Aquest registre ens permet obtenir informació actualitzada al voltant de la tipologia dels comerços, la seua ubicació, la seua dimensió i el tipus de client al qual s’orienten. Abans de profunditzar en les dades obtingudes cal però assenyalar alguns inconvenients de la metodologia emprada i el possible efecte que aquests poden tindre sobre els resultats i les conclusions que se’n deriven. El registre de comerços ha estat dut a terme de forma perceptiva, això implica que la categorització quant a sector, orientació o dimensió, pot no ser totalment precisa si no es correspon amb la imatge exterior del negoci. D’altra banda, tot i que el registre es va elaborar en horari d’obertura habitual per a la majoria d’establiments, aquells que es trobaven tancats no han estat comptabilitzats. Cal tenir en compte doncs, que el registre perceptiu suposa una aproximació que pot contenir algunes imprecisions. Tot i això, l’equip tècnic s’ha esforçat per definir criteris que asseguraren la màxima fiabilitat de les dades. El registre perceptiu ha permès comptabilitzar un total de 295 comerços localitzats al barri d’Orriols. A continuació, procedim a analitzar la seua tipologia, orientació al client i dimensions de l’establiment. Quant a la tipologia dels establiments l’equip tècnic va definir tres tipus primaris de comerç segons el volum i el tipus de producte ofert: 1. Minorista; 2. Majorista; 3. Cadenes i Franquícies. La Figura 1 mostra la distribució dels comerços registrats dins d’aquesta tipologia. Com es pot observar, la major part dels comerços són de tipus minorista (92%), és a dir, dirigits al client final. També hi ha una presència important de comerços associats amb franquícies o cadenes (21%).

Gràfic 11: Distribució dels comerços segons el tipus de producte ofert. Font: Mapeig perceptiu Activa Orriols. Elaboració pròpia.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


121

Quant a la distribució sectorial, l’equip tècnic va definir set categories diferents que agrupaven la pràctica totalitat del comerç existent a Orriols: 1. Serveis Personals; 2. Serveis a Empreses; 3. Activitats Financeres i Immobiliàries; 4. Hostaleria; 5. Alimentació; 6. Oci, Cultura i Formació; 7. Comerç General. El gràfic 12 mostra la distribució sectorial dels comerços registrats. Gràfic 12: Distribució sectorial del comerç a Orriols 1. Font: Mapeig perceptiu Activa Orriols. Elaboració pròpia.

Segons les dades del registre perceptiu, predomina de forma important el sector dels serveis personals, seguit del comerç general i de l’alimentació. Per oferir una anàlisi més visual d’aquesta distribució presentem a continuació en el gràfic 13 la representació percentual.

Gràfic 13: Distribució sectorial del comerç a Orriols 2. Font: Mapeig perceptiu Activa Orriols. Elaboració pròpia.

Cal destacar, que dins del sector de l’hostaleria predominen de forma destacada els bars i restaurants (36 establiments) que suposen un 12,20% de tots els establiments comercials d’Orriols. Dins dels serveis personals les perruqueries i clíniques d’estètica (25 establiments) i els tallers de mecànica (19 establiments) són les activitats més nombroses.

D IAG N ÒSTIC


122

Quant a la dimensió dels establiments, l’equip tècnic va definir tres categories diferents que han estat determinades de forma perceptiva: 1. Xicoteta; 2. Mitjana; 3. Gran. El gràfic 4 mostra la distribució dels establiments registrats segons la seua dimensió. Gràfic 14: Dimensió dels establiments comercials a Orriols. Font: Mapeig perceptiu Activa Orriols. Elaboració pròpia.

A través del gràfic 14, s’observa que predominen de forma destacada els comerços de dimensió menuda i mitjana. Aquest fet es correspon amb el caràcter familiar de molts negocis, l’escasa formació dels/les propietaris i les seues restriccions pel que fa a recursos i capacitat d’inversió. De fet, resulta possible afirmar que una part significativa dels establiments comercials d’Orriols apliquen pràctiques empresarials orientades a la simple subsistència econòmica dels seus propietaris i les seues propietàtries. Tot plegat, aquests elements resulten explicatius de la manca de capacitat del barri per absorbir shocks econòmics com la crisi econòmica i financera iniciada l’any 2007.

4 . 9 . 3 . E S P E C I A L I T Z A C I Ó I P R O P I E TAT D E L S E S TA B L I M E N T S Com ha estat mencionat anteriorment, una característica definitòria del teixit comercial del barri d’Orriols és la seua elevada diversitat i especialització. Efectivament, aquesta és una conseqüència lògica tenint en compte la diversitat cultural i social del barri, on conviuen col·lectius locals amb altres d’arreu del món. Existeix doncs, una forta demanda segmentada pels països o cultures d’origen dels/les residents, així com de serveis específics per a migrants (locutoris, enviament de diners, etc). Molts dels migrants que s’han establert Orriols han tractat de respondre a la demanda específica del seu col·lectiu d’origen i han obert establiment comercials propis al barri. A més, també altres dels locals s’orienten de forma important cap a la clientela migrant. A través del mapeig elaborat per l’equip tècnic s’ha registrat de forma perceptiva l’orientació comercial dels establiments, tractant de determinar per la seua imatge i publicitat

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


123

exterior cap a quin tipus de clientela es dirigien. Així, s’han determinat dos tipus de categories, una de general dirigida tant a clients autòctons com migrants i una altra d’específica per a migrants. La Figura 5 mostra la distribució dels establiments registrats segons aquest criteri. Segons el registre perceptiu elaborat per l’equip tècnic, aproximadament un 9,50% dels establiments comercials d’Orriols es troben orientats de forma fefaent cap al client estranger migrant. Es tracta principalment de locutoris (10 establiments), perruqueries, i carnisseries o botigues de productes especialitzats. Aquests establiments són en la seua majoria propietat de migrants i el seu públic es limita als propis col·lectius culturals o nacionals. D’altra banda, cal destacar també que un nombre significatiu d’establiments propietat de migrants també atrauen públic local, especialment fruiteries i botigues de queviures. Aquest fet també s’ha intentat recollir al mapeig elaborat per l’equip tècnic i es pot observar a la Figura 6. Gràfic 15: Enfocament de l’oferta comercial a Orriols. Font: Mapeig perceptiu Activa Orriols. Elaboració pròpia.

Com es pot observar, un 18% dels establiments comercials registrats durant el mapeig han estat percebuts com de propietat migrant o estrangera. Tenint en compte les dades anteriors d’enfocament de l’oferta comercial, almenys un 9% del total de comerços registrats són propietat de migrants i estan dirigits a un públic general, incloent-hi autòctons. Per concloure aquest apartat, cal assenyalar que el procés de participació i les entrevistes realitzades han permès constatar una certa segmentació entre els establiments migrants i autòctons. Aquesta refereix principalment a la seua dèbil implicació en la xarxa de comerciants del barri i en la participació en iniciatives i campanyes de tipus comercial. Així doncs, es pot afirmar que existeix una certa dualitat en el teixit comercial i que possiblement requereix de canals de comunicació i col·laboració més estrets per tal de no aprofundir en la segmentació.

D IAG N ÒSTIC


124

4.9.4. LO C A L IT Z AC I Ó I V I E S C O M E R C I A L S El mapeig perceptiu elaborat per l’equip tècnic també ha inclòs el registre de la ubicació específica dels establiments, amb l’objectiu principal de determinar quins espais concentren un major grau d’activitat comercial. El mapa 9 mostra la distribució espacial de tots els establiments registrats. Els carrers que actuen com a principals eixos comercials en el barri d’Orriols són principalment els carrers del Duc de Mandas, Padre Viñas i San Juan Bosco. De forma més perifèrica, també hi ha una densitat comercial perifèrica elevada al carrer de Sant Vicent de Paül i a la façana nord de l’Avinguda del Primat Reig. Es pot comprovar com aquests resultats coincideixen amb l’exposat al PMUS basat en dades del 2013. Entrant en qüestions més particulars, el mapeig també evidencia xicotets nuclis d’activitats específiques ben definides. Per exemple, la cantonada delimitada per l’Avinguda dels Germans Machado i l’Avinguda Constitució es detecten comerços enfocats a clients externs al barri com, per exemple, tendes especialitzades en motociclisme. D’altra banda, al carrer de Santiago Rusinyol, es concentren els locals d’hostaleria (bars i cafeteries) que aprofiten la proximitat a l’estadi Ciutat de València i al centre comercial Arena així com les millors condicions físiques d’aquest carrer. I és que aquest últim aspecte és determinant a l’hora d’estudiar el teixit comercial d’Orriols ja que, com ja s’ha comentat, el barri ha patit als darrers anys un procés de degradació de la qualitat del seu espai públic. Aquest és un fenomen que ha quedat en manifest al llarg de tot el procés participatiu: falta de neteja i manteniment, deficiències en l’enllumenat o manca d’espai a les voreres; són factors que suposen un obstaclet per al comerç tradicional implantat al barri. Un altre fenomen significatiu que no es pot deixar d’esmentar és el fet de què, algunes de les plantes baixes dels edificis construïts als anys seixanta tenen una altura lliure molt reduïda el que impossibilita la incorporació de certes activitats comercials ja que no permeten al compliment de la normativa actual per a la tramitació de noves llicències.

Mapa 15: localització del comerç Font: Mapejat Activa Orriols. Elaboració pròpia.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


125

D IAG N Ã&#x2019;STIC


I N T ROD U C C IÓ: E ST RUCT URA I P RIN CIP IS T RA N SV ERS AL S D ESEN V OLUPA M ENT P RIORIT Z A CIÓ D ’A CT UA C I O NS


5 P R O P OS T E S


128

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


129

5 .1. I N TR OD U C C IÓ: E ST R UCT URA I P RIN CIP IS T RA N SV ERSA L S

5.1.1. E S T R U CT U R A A l’hora de treballar i sistematitzar les propostes presentades, s’ha seguit el mateix fil conductor que a la resta de l’estratègia, guiant-nos pels tres eixos de treball ja plantejats a l’inici de la mateixa. Així, les diferents accions i actuacions proposades pels veïns i veïnes han quedat organitzades entorn d’una estructura jeràrquica que permet anar de les qüestions més generals a aspectes particulars i ben definits. Partint dels tres eixos d’ Activa Orriols (espai públic, habitatge i economia i comerç) es defineixen diferents Blocs Temàtics que es desenvolupen mitjançant Línies d’Actuació que tenen la seua implementació final a través d’Actuacions concretes. Treballant la transversalitat, s’han fixat uns criteris generals que s’haurien d’aplicar a qualsevol actuació que es duguera a terme. A més a més, a les fitxes de les propostes s’indiquen les relacions internes que tenen cadascuna de les propostes amb la resta.

5.1.2. P R I N C I P I S T R A N S V E R S A L S

1. De la multiculturalitat a la interculturalitat. Es busca impulsar un model sociopolític intercultural davant la pluralitat cultural d’Orriols, açò suposa entre altres coses. 1. Promoure el reconeixement social i institucional de la pluralitat cultural que caracteritza a Orriols com un element positiu i enriquidor per al barri. 2. Impulsar espais d’encontre i d’intercanvis entre les persones de diferents orígens per tal d’aconseguir la convivència , i no la mera coexistència, entre els veïns i les veïnes d’Orriols. 3. Eliminar progressivament les barreres simbòliques existents en tots els àmbits socials (educatiu, salut, comerç, etc) com la desigualtat d’oportunitats, ja siga per dificultats d’habitatge, precarietat jurídica o falta de xarxa de suport familiar, etc.

2. Promoció de la igualtat És necessari primar les mesures que busquen la igualtat social i la igualtat de tracte en tots els àmbits socials lluitant contra la discriminació o exclusió bé siga per criteris d’edat, sexe, religió, cultura, nacionalitat, discapacitat, orientació sexual, etc.

PROPOSTES


130

D’altra banda, es treballarà en l’eliminació de la escletxa digital mitjançant l’accés universal a les TICS. a. Posada en marxa de programes d’alfabetització digital per a col·lectius amb necessitats especials. b. Creació de punts d’accés WIFI públic i gratuït tant als equipaments públics com a determinats espais públics del barri.

3. Foment de l’accessibilitat universal Es persegueix promoure un model que, més enllà de l’eliminació de barreres arquitectòniques, garantisca el lliure desenvolupament de les persones en el seu ambient quotidià i, de manera especial, a aquelles que per raons diverses presenten algun tipus de limitació. Es busca incidir positivament en els aspectes que milloren les condicions d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional o mobilitat reduïda. 1.Promoció de les mesures que milloren l’accessibilitat al medi ambient urbà: - Dotar a les voreres o, a qualsevol recorregut per a vianants, de les dimensions suficients per a permetre el correcte desenvolupament de les activitats quotidianes a totes les persones, independentment de la seua condició, edat i sexe; fent especial atenció als elements vegetals o de mobiliari urbà que puguen provocar estrangulaments o qualsevol altre tipus de pertorbació. - Creació d’eixamplaments en les voreres en els punts on apareguen encreuaments amb passos per a vianants. - Millora de les condicions físiques dels passos per a vianants. - Incorporació d’elements de jocs infantils accessibles en les places i parcs del barri. 2. Promoció de mesures que garantisquen l’accessibilitat universal als mitjans digitals i tecnològics. 3.Promoció de mesures que milloren l’ocupabilitat i l’accés al mercat laboral de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat. 4. Desenvolupament de mesures que garantisquen l’accessibilitat universal en el medi físic construït: habitatges i edificis públics.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


131

4. Desenvolupament sostenible Es prioritzaran les accions que promoguen un desenvolupament sostenible minimitzant l’ús de recursos i que perseguisquen un model de ciutat més saludable. 1. Foment de la mobilitat no motoritzada. 2. Foment de l’ús del transport públic. 3. Ús de criteris de sostenibilitat en l’elecció dels elements vegetals amb selecció d’espècies autòctones amb un consum hídric moderat i amb baixes necessitats de manteniment. 4. Aprofitament de l’aigua de pluja amb el correcte disseny de zones enjardinades, parterres i escorcells així com amb la implementació de sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS) que permiten el cicle de l’aigua natural amb retorn d’aigua al subsòl i reducció de la càrrega hídrica dels sistemes de sanejament. 5. Conservació i recuperació de l’horta com a cordó verd aprofitant els sues valors ecosistèmics: regulació de la temperatura, reducció dels nivells d’estrés, purificació de l’aire, creació d’espais per a la contemplació i l’aprenentatge, etc. 6. Promoció de mesures que reduïsquen les emissions de CO2 tant als edificis públics com privats: millora dels aïllaments, implementació d’energies renovables, etc.

5. Economía ciutadana de proximitat Es prioritzaran mesures d’activació econòmica i comercial orientades en tot moment pels principis de sostenibilitat i de proximitat a la ciutadania. Es tracta fonamentalment d’apostar per un model econòmic vinculat directament amb les potencialitats i amb les característiques pròpies del barri, un model que implique el teixit socioeconòmic i reforce el sentiment de pertinença. 1. Promoure l’estructuració, la visibilitat i el dinamisme del xicotet comerç de proximitat. 2. Impulsar la col·laboració i facilitar l’assessorament necessari per a transitar cap a nous models de negocis centrats en la qualitat. 3. Consolidar la diversitat cultural com a actiu econòmic del barri d’Orriols. 4. Explorar noves formes de gestió per a emprenedors i professionals. 5. Implementar nous models cooperatius en l’àmbit del turisme.

PROPOSTES


132

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


133

5 .2 . DE S E NVOLU PAME NT

Així, i seguint l’estructura plantejada al llarg de tot el document, vertebrada al voltant de tres eixos, les propostes es desgranen en un ordre plantejat com: Bloc Temàtic, Línies d’actuació necessàries per a assolir l’objectiu del bloc temàtic i, finalment, accions concretes per engegar els aspectes més generals inclosos als nivells superiors.

PROPOSTES


134

0

! QÜESTIONS GENERALS

Al llarg del procés ha quedant pal·lés que els límits administratius establits per a Orriols no corresponen amb la percepció que els veïns i les veïnes tenen del barri. Per aquest motiu, es proposa una nova delimitació del barri atenent a criteris físics, històrics i perceptius.

LA.0.0 Redefinició dels límits administratius del barri d’Orriols. Al llarg del procés ha quedant patent que els límits administratius establits per a Orriols no corresponen amb la percepció que els veïns i veïnes ténen del barri. Orriols pertany al districte de Rascanya, amb Torrefiel i Sant Llorenç, però d’altra banda pertany a la Junta Municipal d’Exposició (amb Benimaclet, Mestalla, etc.), relació que genera certa dicotomia. Resulta significatiu constatar que la major part dels veïns i veïnes desconeixen l’existència del barri de Sant Llorenç, fins i tot els que hi habiten en ell. Per aquest motiu es proposa una nova delimitació del barri atenent a criteris físics, històrics i perceptius.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


135

PROPOSTES


136

Es treballa l’espai públic en un sentit ample i sempre entés com el marc físic sobre el qual es desenvolupen gran part de les interaccions socials: passejar, comprar, anar a escola, jugar, etc. I des de diferents vessant s’actua sobre la seua configuració i qualitat.

1

Atenen a la complicada situació econòmica que travessa Orriols i que afecta de forma directa la vitalitat del seu teixit comercial, es presenten una sèrie de mesures orientades a dinamitzar la seua activitat i garantir el relleu generacional. Al mateix temps, es plantegen accions per atraure nova activitat econòmica al barri, principalment a través de l’emprenedorisme i iniciatives de tipus col·laboratiu.

2

3 HABITATGE

Orriols presenta un greu problema amb el seu parc residencial: habitatges de baixa qualitat, envellits i degradats per la difícil conjuntura socioeconòmica.. En aquest apartat es fa front al problema que presenta l’habitatge no sols des d’una vessant física sinó també social.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


137

BT 1.1

Cap a un model de mobilitat sostenible

BT 1.3

Les arrels d’Orriols

BT 1.2

MIllora de la qualitat de l’espai públic

BT 1.4

Equipaments públics. Gestió d’infraestructures

BT 2.1

Activació i dinamització

BT 2.3

Visibilització i projecció exterior

BT 2.2

Assessorament i formació

BT 3.1

Informació i mediació

BT 3.3

Rehabilitació i reforma

BT 3.2

Formes de tinença

BT 3.4

Maneres de viure. Diversitat i convivència

PROPOSTES


138

BT 1.1 Cap a un model de mobilitat sostenible La congestió s’ha convertit en una malaltia endèmica en la ciutadania. La potenciació de l’ús del vehicle privat ha implicat un important increment de la contaminació atmosfèrica i acústica, del consum energètic, un directe impacte en la salut així com la deterioració dels espais comuns. Els carrers s’han tornat, en les últimes dècades, en llocs hostils per als seus habitants, i es considera necessari tornar a conquerir un espai que fomente la convivència entre els ciutadans. La transició cap a un nou model de mobilitat on el protagonista són les persones vianants i els mitjans de transport no motoritzats suposa un important canvi de mentalitat per tal d’ atenuar aquests impactes i assolir una ciutat més amable.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


139

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats LA 1.1.5 Millora del transport públic

PROPOSTES


140

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament Tal i com s’ha vist a l’anàlisi, Orriols és un barri barri amb una configuració urbana d’alta densitat al que existeixen pocs espais lliures. A més, un important percentatge del parc d’habitatge existent -construït entre els anys 60 i 70- no compta amb aparcaments sota terra. La delicada situació socio-econòmica del barri fa que els aparcaments sota concesió que es van posar en marxa no es perceben com a una alternativa a l’aparcament al carrer.

A 1.1.1.1 Creació de zones d’aparcament públiques en les zones perimetrals al barri per tal d’alleugerar la càrrega de vehicles estacionats als carrers d’Orriols. [plànol 1.1]

A 1.1.1.2 Revisió del sistema d’aparcament existent en algunes zones amb l’objectiu d’optimitzar el nombre de vehicles estacionats. (canviant de cordó a bateria) [plànol 1.1]

A 1.1.1.3 Implantació d’elements dissuasoris d’estacionament de vehicles motoritzats sobre les voreres. [plànol 1.1]

REFERENTS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


141

PLÀNOL 1.1 Places d’estacionament guanyades amb la reestructuració:

PROPOSTES

Zona 1

Zona 2

Carrer Diputada Clara Campoamor: 14

Plaça Germans Becquer: 15

Carrer Motilla del Palancar: 35

Carrer Peñíscola (canviant a sentit únic): 12

Carrer Santiago Rusiñol: 12 places

Carrer San Vicente de Paul: 25

Total aproximat : 101

(Relació amb A 1.1.3.3)


142

LA 1.1.2 Pacificació del trànsit Encara que Orriols no presenta un problema de congestió a les seues vies principals de comunicació, garantir la convivència entre models de mobilitat alenten del trànsit existent.

A 1.1.2.1 Creació d’una “Zona amb límit de velocitat 30” que pacifique el trànsit al barri millorant la seguretat per als vianants.

REFERENTS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


143

Pacificació del trànsit a Orriols.

PROPOSTES


144

LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants La recuperació de la ciutat com a espai de trobada i convivència implica la creació d’una xarxa de carrers amables que conviden als habitants a passejar per ells.

Places d’estacionament afectades: 15 - 30

A 1.1.3.1 Creació de recorreguts escolars segurs amb el recolzament del comerç tradicional que porten i connecten les diferents escoles del barri i millora dels entorns dels centres escolars. Exemple d’actuació: Creació de zona per a vianants a l’accés del col·legi Miguel Hernández al carrer Esteban Dolz de Castellar deixant únicament l’accés al aparcament subterrani.

Places d’estacionament guanyades amb la reestructuració: Carrer Santiago Rusiñol: 12 places (Relació amb A 1.1.1.2)

A 1.1.3.2 Creació d’un eix de connexió Nord-Sud amb prioritat de pas per a vianants. [plànol 1.3.2] A 1.1.3.3 Creació d’un eix Est-Oest al carrer de Santiago Rusinyol que comunique les diferents infraestructures existents al carrer (conjunt de les alqueries d’Albors, institut Orriols, poliesportiu, església, estadi, centre comercial) millorant la circulació de vianants i el seu potencial comercial. [plànol 1.3.3] [imatge 1.3.3] Exemples d’actuació: Ampliació de les voreres del carrer Santiago Rusinyol en el tram comprès entre els carrers de l’Arquitecte Rodríguez i de San Vicente de Paul alineant-les amb les existents al tram entre Arquitecte Rodríguez i Pare Viñas. Incorporació de vegetació en aquestes voreres. Incorporació de mobiliari urbà. Modificació del sistema d’aparcament canviant de cordó a bateria en el tram entre Esteban Dolz de Castellar i San Vicente de Paul. Incorporació d’un nou pas de vianants al carrer de Santiago Rusinyol a l’altura del carrer Esteban Dolz de Castellar. A1.1.3.4 Apertura del carrer d’Agustín Lara a l’Avinguda Constitució (Forat de la vergonya) i urbanització de l’entorn. [Unitat d’Execució UA 05, C/ Agustín Lara] [imatge 1.3.4]

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


145

A 1.1.3.5 Revisió dels elements que garanteixen la circulació per a vianants segura, com ara la senyalització viaria vertical i horitzontal o la creació d’eixamplaments als cantons (‘orelles’). [plànol 1.3.5] Exemples d’actuació: Senyalització semafòrica de l’encreuament del carrers del Duc de Mandas i de l’Arquitecte Rodríguez.

(senyalitzat al PMUS com “pas de vianants no senyalitzat n 2155”).

REFERENTS

Incorporació de nous passos de vianants als punts on marca l’ús o la distancia entre ells és excessiva com al carrer San Juan Bosco entre Duc de Mandas i Sant Joan de la Penya, al carrer Santiago Rusinyol a l’encreuament amb Esteban Dolz de Castellar o a l’avinguda Constitució a l’encreuament amb Duc de Mandas

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Recorreguts escolars segurs

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats

PROPOSTES


146

PLÀNOL 1.3.2.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


147

IMATGE 1.3.4.

Font: google maps

PROPOSTES


148

PLÀNOL 1.3.3.

IMATGE 1.3.3.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


149

PLÃ&#x20AC;NOL 1.3.5.

PROPOSTES


150

LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats Es tracta d’iniciar una transició que implica canviar conceptes assumits fins ara com la prioritat dels vehicles privats motoritzats com a mitjà transport dins de la ciutat, facilitant l’ús de la bicicleta en detriment del vehicle privat, en línia amb els criteris plantejats al PMUS

A 1.1.4.1 Creació d’una connexió transversal i longitudinal al barri per als vehicles no motoritzats -carril bici/ciclo-carrer- que connecte amb la xarxa de carril bici existent. [Plànol 1.4]

A 1.1.4.2 Creació d’aparcaments de bicicletes en zones pròximes als llocs d’interès general: places, parcs, equipaments públics, centres educatius, etc. [Plànol 1.4]

A 1.1.4.3 Subsanació de talls i punts negres a la xarxa ciclista existent. [Plànol 1.4]

A 1.1.4.4 Creació d’aparcaments de bicicletes en plantes baixes d’edificis com alternativa al locals buits actuals. [Plànol 1.4]

REFERENTS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants LA 1.1.5 Millora del transport públic LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


151

PLÃ&#x20AC;NOL 1.4

PROPOSTES


152

LA 1.1.5 Millora del transport públic Es considera necessari potenciar el transport públic com a alternativa eficaç i fiable al vehicle privat motoritzat.

A 1.1.5.1 Millora de la connexió d’Orriols amb zones d’interès general per al barri com ara el Nou Hospital La Fe, centre sanitari de referència per aquesta zona de la ciutat, o nuclis laborals com centres administratius o industrials.

Es pot relacionar amb els moviments transversals detectats al PMUS

A 1.1.5.2 Millora de la connexió circular transversal entre els barris de la zona Nord: Torrefiel, Orriols, Benimaclet, etc. Per exemple, millora de la freqüència de pas de la línia 12 de l’EMT.

REFERENTS ESTRATÈGICS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants LA 1.1.5 Millora del transport públic LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


153

Transport públic a Orriols.

PROPOSTES


154

BT 1.2 Millora de la qualitat de l’espai públic Comptar amb un espai públic de qualitat és fonamental per convidar al desenvolupament d’una activitat social, comercial i col·lectiva al carrer. A les diagnosis prèvies ha quedat patent la percepció generalitzada de degradació de l’espai públic d’Orriols viscuda als darrers anys. La millora en les condicions d’aquestes zones comuns del barri, actuant des de diferents vessants, pot influir positivament en molts dels aspectes tractats durant el procés d’Activa Orriols.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


155

LA 1.2.1 Per un barri més net LA 1.2.2 Orriols i la seua iluminació LA 1.2.3 Matèria verda al barri LA 1.2.4 Mobiliari urbà LA 1.2.5 Façanes del barri

PROPOSTES


156

LA 1.2.1 Per un barri més net Es troba fonamental millorar la neteja del barri per tal d’assolir un espai públic més amable i que convide al passeig, l’estada i el gaudiment.

A 1.2.1.1 Incrementar les tasques de manteniment i neteja al barri.

A 1.2.1.2 Foment dels sistemes de recollida de residus. Exemples d’actuació. Posada en marxa del servei d’ecoparc mòbil al barri de forma periòdica. Incorporació de noves papereres. Creació i millora de zones específiques per a gossos. A 1.2.1.3 Creació i implementació de campanyes d’educació i concienciació ciutadana fent especial èmfasi a les escoles.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de les vies comercials i integració amb l’entorn

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


157

LA 1.2.2 Orriols i la seua il·luminació Les anàlisis dutes a terme han posat en evidència que existeix la percepció de què alguns dels carrers tenen uns nivells d’il·luminació deficients. Es considera necessari revisar aquests amb la finalitat d’aconseguir un espai públic més agradable i funcional incrementant la percepció de seguretat per part dels veïns i les veïnes.

A 1.2.2.1 Revisió i correcció de les deficiències trobades a l’enllumenat, bé siga modificant la quantitat d’il·luminació, nombre o tipus de lluminàries, o corregint les interferències trobades amb altres elements. Per exemple, vegetació que bloqueja l’enllumenat. A 1.2.2.2 Implementació de sistemes d’enllumenat d’alta eficiència energètica i amb possibilitat de regulació horària.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de les vies comercials i integració amb l’entorn

PROPOSTES

LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants


158

LA 1.2.3 Matèria verda al barri La inclusió de matèria verda a la ciutat és fonamental, no a soles per l’aspecte de confort visual que genera, sinó també per la millora en les condicions higrotèrmiques i acústiques que es pot assolir amb la seua correcta implantació. Aquesta incorporació s’ha de fer atenent a una idea d’infraestructura verda funcionant en xarxa i no com a una sèrie d’intervencions puntuals e inconnexes. Orriols compta amb un treball previ de diagnosi participativa i proposició dut a terme pels projectes Sembra Orriols (dins la secció “Pensa en verd”) i Capgirant Orriols que deu ser tingut en compte a l’hora de plantejar qualsevol intervenció. Les diagnòsis elaborades, han evidenciat que Orriols presenta una manca de vegetació als carrers que fa que aquests resulten àrids i poc amables. Com a línia general es proposa la incorporació de nous elements de vegetació així com millorar el manteniment dels existents.

A 1.2.3.1 Planificació, actualització i reforma de la infraestructura verda del barri basant-se en un sistema de nodes i connexions vinculats als equipaments i als recorreguts amb prioritat per a vianants. Exemples d’actuació Renovació del jardí de la plaça d’Esteban Dolç de Castellar com a punt vinculat a un equipament. A 1.2.3.2 Millora en el manteniment de la vegetació existent als carrers: poda, recollida de taronges, renovació d’exemplars morts o danyats, etc.

A 1.2.3.3 Incorporació de vegetació als carrers que no en tenen en la mida del possible atenent a la connexió de nodes i als recorreguts i estudiant la seua interferència amb altres elements.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


159

REFERENTS

Capgitrant Orriols. Pensa en Verd. Document del procés Sembra Orriols

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

PROPOSTES

LA 2.1.4 Millora de les vies comercials i integració amb l’entorn LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants


160

PLÀNOL 2.3.3

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


161

.Espai verd a Ramon Contreras

PROPOSTES


162

LA 1.2.4 Mobiliari urbà El mobiliari urbà es conforma com un conjunt d’elements que permet a la ciutadania gaudir de la ciutat i desenvolupar amb comoditat la seua vida quotidiana, per això constitueixen part de la seua identitat. No obstant això, aquests elements s’exposen a l’ús públic que es fa d’ells, presentant un important grau de vulnerabilitat que es tradueix en un necessari manteniment i actualització.

A 1.2.4.1 Incrementar, mantenir i renovar el mobiliari urbà a l’espai públic. Exemples d’actuació: Bancs, jocs infantils, etc.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de les vies comercials i integració amb l’entorn LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


163

LA 1.2.5 Façanes del barri Les façanes dels edificis són els límits que acoten i qualifiquen, en bona mida, els carrers i places de la ciutat. Quan aquestes es troben en un estat de degradació manifest (tal com ha quedat patent a les anàlisis fetes a Orriols), la dignitat de l’espai públic es veu greument ferida. És per això que es proposen una sèrie d’accions per actuar sobre la cota més propera al vianant per tal de revertir, amb intervencions senzilles, la degradada imatge que es té del barri.

A 1.2.5.1 Millora de l’aspecte dels baixos comercials i locals en planta baixa. Exemples d’actuació: Campanya de pintura de plantes baixes i persianes dels locals comercials, millora de la imatge gràfica. A 1.2.5.2 Eliminació de cablejat existent a les façanes dels edificis

REFERENTS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de les vies comercials i integració amb l’entorn

PROPOSTES

LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores


164

BT 1.3 Les arrels d’Orriols Orriols conta amb una història rica desconeguda per a la major part dels seus veïns i veïnes així com per a la resta dels valencians. Posar en valor aquests elements històrics dins d’accions globals enfortirà la sensació de pertinença al barri així com ajudarà a visibilitzar aquestes fites d’interés per a la història de la ciutat.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


165

LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural LA 1.3.2 Millora urbanística de l’antic nucli urbà LA 1.3.3 Incorporació del monestir de Sant Miquel dels Reis

PROPOSTES


166

LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural Orriols és un barri de València clau per entendre l’evolució urbana de la ciutat. Un passeig pels seus carrers permet al visitant recórrer una ciutat d’horta, sèquies i molins, de creixements desmesurats i d’onades d’immigracions. Es proposa la identificació, posada en valor i difusió dels elements que articulen aquesta història.

A 1.3.1.1 Identificació i catalogació dels béns rellevants al barri

A 1.3.1.2 Posada en valor dels béns culturals identificats al barri

A 1.3.1.3 Creació d’eines per a la seua difusió i promoció

REFERENTS ESTRATÈGICS

Benimaclet conta

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.3.2 Millora urbanística de l’antic nucli urbà LA 1.3.3 Incorporació del monestir de Sant Miquel dels Reis a Orriols

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


167

Actual estat de l’ermita d’Orriols.

PROPOSTES


168

LA 1.3.2 Millora urbanística de l’antic nucli urbà Regenerar i recuperar per al vianant l’espai públic de l’antic nucli d’Orriols dóna la possibilitat de crear una zona pacificada, englobada dins d’una xarxa d’espais segurs, així com posa en valor el seu nucli original.

[Indicat al PMUS com a “Centralitat de barri 2. Orriols” Plànol PRO_PEA_01]

A 1.3.2.1 Execució del jardí/plaça al descampat de l’ermita de Sant Jeroni.

Places d’estacionament afectades: 20

A 1.3.2.2 Integració paisatgística de l’entorn del conjunt de la plaça de l’ermita. Peatonalització del carrer de l’Historiador Chabret

Places d’estacionament afectades: 32

A 1.3.2.3 Pacificació del trànsit al carrer de l’Arquitecte Rodríguez en el tram comprès entre els carrers del Duc de Mandas i Reig Genovés.

[Grafiat al PGOU com (EL) Sistema Local de Espacios Libres] [Vore recorregut amb prioritat per a vianants “IPP_01. Trinidad - San Miguel de los Reyes” plantejat al PMUS]

A 1.3.2.4 Adequació de la zona del tram de carrer per a vianants existent entre el carrer del Pare Viñas i de l’Arquitecte Rodríguez (antiga arribada del camí d’Orriols) [plànol 3.2.1] Exemples d’actuació: Millora de la connexió entre els dos nivells del carrer de l’Arquitecte Rodríguez situats a diferent cota. Enderroc de l’antiga nau “Cartonajes Mora” i urbanització de l’espai resultant.

REFERENTS

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Sembra Orriols

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants LA 1.2.3 Matèria verda al barri LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural d’Orriols

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


169

PLÃ&#x20AC;NOL 3.2.1

PROPOSTES


170

LA 1.3.3 Incorporació del monestir de Sant Miquel dels Reis La històrica vinculació d’Orriols amb el monestir i l’horta es va veure modificada amb la construcció de la ronda Nord. Recuperar aquesta connexió perduda suposaria incorporar la infraestructura cultural al barri posant en valor la seua relació històrica.

A 1.3.3.1 Actuació de caràcter urbà i paisatgístic que millore la connexió entre Orriols i el monestir, millorant els seus accessos i la relació de proximitat amb el barri.

A 1.3.3.2 Incorporació del patrimoni associat a Sant Miquel dels Reis al recorregut museístic del monestir, com ara les alqueries d’Albors i l’horta veïna.

A 1.3.3.3 Ampliació de la programació cultural de la Biblioteca Valenciana per tal de convertir l’equipament en una fita cultural a escala metropolitana.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per a vianants LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural d’Orriols LA 1.4.1 Aprofitament i millora dels recursos disponibles LA 2.3.1 Promoure l’estructuració, visibilitat i integració en l’entorn del teixit comercial

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


171

Vista aèrea de Sant Miquel dels Reis. Font: google maps.

PROPOSTES


172

BT 1.4 Equipaments públics. Gestió d’infraestructures Orriols compta amb una important oferta d’equipament públics que ofereixen diferents serveis a la població. No obstant això, al llarg del procés, s’han posat en evidència notòries carències relatives a l’àmbit cultural. D’altra banda, els veïns i veïnes han manifestat que els contenidors existents estan infrautilitzats. Les instal·lacions compten amb un programa que es desenvolupa dins d’un horari d’obertura limitat que no dóna resposta a les necessitats de la ciutadania.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


173

LA 1.4.1 Aprofitament i millora dels recursos disponibles LA 1.4.2 Creaciรณ de nous equipaments

PROPOSTES


174

LA 1.4.1 Aprofitament i millora dels recursos disponibles La ciutadania, tant el teixit associatiu del barri com a escala individual, reivindica ’espais on desenvolupar activitats socio-culturals també fora del lapse temporal establert per als diferents equipaments. La compatibilització de l’oferta d’espais disponibles buits i la seua demanda és el marc en el qual es proposen les següents iniciatives. D’aquesta manera afavorir la participació activa de contingut per part de la ciutadania i millorar el grau de co-responsabilitat cap a l’oferta formativa i cultural.

A 1.4.1.1 Creació d’un cens d’espais municipals disponibles amb una descripció de les seues característiques i possibles usos permesos.

A 1.4.1.2 Generació de protocols que afavorisquen la participació activa a la gestió dels equipaments públics per part de la ciutadania en usos, propostes de continguts, etc..

A 1.4.1.3 Disseny d’una plataforma digital per a consultar la disponibilitat temporal dels espais municipals i sol·licitar la seua cessió/lloguer.

A 1.4.1.4 Revisió i optimització del model d’utilització dels equipaments existents possibilitant un ús intensiu dels mateixos. Exemples d’actuació: Ampliació dels horaris d’apertura dels equipaments existents, com la utilització de les zones esportives dels centres educatius fora de l’horari lectiu. Apertura de la Universitat Popular i del Centre Municipal de Joventut en una franja horària més amplia que incloga els caps de setmana. Millora de la gestió i publicitat de les instalacions esportives cedides al col·legi Marni Incorporació de serveis sanitaris públics al parc d’Orriols. A 1.4.1.5 Creació d’un programa d’activitats culturals que pose en valor el teixit associatiu del barri (banda de música, grups de teatre, falles, etc.) emprant els equipaments o espais públics existents.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


175

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural d’Orriols

PROPOSTES


176

LA 1.4.2 Creació de nous equipaments Les reivindicacions veïnals apunten a una carència d’espais culturals i de reunió. Considerant l’alta densitat d’edificis d’aquest barri, i tenint en compte la dificultat de trobar espais buits on procedir a noves construccions, s’estima oportú rehabilitar espais històrics significatius que a més, contribueixen al foment de la identitat del barri.

A 1.4.2.1 Rehabilitació de l’alqueria Albors com a centre cultural

A 1.4.2.2 Creació d’un centre de dia per a persones majors al barri

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

_

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


177

Estat actual de lâ&#x20AC;&#x2122;alqueria Albors

PROPOSTES


178

BT 2.1 Activació i dinamització Els establiments comercials i de serveis concentren el gruix de l’activitat econòmica que té lloc al barri d’Orriols. Durant els darrers anys, i especialment d’ençà la crisi econòmica, el teixit comercial d’Orriols ha sofert de forma significativa la dura competència exterior i les dificultats socioeconòmiques que han experimentat els seus residents. Així doncs, resulta imprescindible l’adopció de mesures que permeten incrementar el nombre d’establiments i assegurar la continuïtat generacional dels mateixos. En aquest sentit, proposem tot un seguit d’actuacions que tenen per objectiu dinamitzar l’economia d’Orriols i recolzar la seua estructura productiva.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


179

LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores LA 2.1.2 Suport institucional per a la continuïtat generacional del comerç LA 2.1.3 Promoure activitats d’intercanvi cultural en l’àmbit comercial LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l’entorn

PROPOSTES


180

LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores Com a resultat de l’anàlisi tècnica i del procès participatiu, s’ha detectat l’existència d’un nombre important de locals comercials que romanen tancats de forma permanent. Molts d’aquests espais s’han vist forçats a baixar la persiana en els darrers temps davant la impossibilitat de fer-los rendibles. Al mateix temps però, i parcialment com a resultat de la crisi, han aparegut nombroses iniciatives comunitàries, projectes emprenedors, que necessiten espais físics de treball i no disposen dels mecanismes adients per a localitzarlos. Així doncs, el que pretenem és facilitar l’activació d’espais buits a través del seu mapeig i interconnexió amb les demandes comunitàries o de tipus empresarial. El resultat hauria de ser doblement positiu per al barri, en tant que els propietaris veuran ocupats els seus locals i l’espai urbà i els negocis existents es beneficiaran del creixent dinamisme del carrer.

A 2.1.1.1 Dur a terme un procés de catalogació que permeta identificar locals tancats i espais buits o abandonats.

A 2.1.1.2 Engegar un programa d’activació dels espais a través de subvencions a l’arrendament, visibilització de l’oferta i promoció d’espais de treball compartit.

REFERENTS

Valencia Emprende (http://www.valenciaemprende.es) Ajudes Municipals València Activa Emprén

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l’entorn LA 2.3.2 Programes d’atracció econòmica per a potencials inversors LA 3.2.3 Suport a diversos formes de tinença

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


181

LA 2.1.2 Suport institucional per a la continuïtat generacional del comerç Un dels principals problemes que s’ha identificat al teixit comercial d’Orriols durant la redacció d’aquest document és la dificultat per a garantir la continuïtat generacional dels comerços existents. Aquest efectivament, resulta un punt crític que qualsevol establiment comercial ha d’enfrontar en un moment determinat. Molts d’ells enfronten aquest procés sense recursos, sense la informació adient i sovint sense una persona o persones que puguen prendre el relleu de l’establiment. En aquest sentit, entenem necessari la creació d’una estructura de suport institucional que permeta l’assessorament i el plantejament de diferents alternatives per a propietaris que vullguen traspassar el seu negoci, bé a descendents familiars o a altres persones interessades.

A 2.1.2.1 Creació d’una «Oficina de Dinamització Comercial» que, entre d’altres, hauria de tenir per objectiu garantir la continuïtat dels negocis existents, evitar tancaments de comerços i promoure l’intercanvi dels mateixos.

A 2.1.2.2 Engegar una campanya informativa dels recursos i possibilitats disponibles per al relleu generacional o traspàs dels negocis.

REFERENTS

Agència València Activa: Impuls Econòmic

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.2.1 Potenciar l’accés a la formació i assessorament per a comerciants LA 2.3.1 Promoure l’estructuració, visibilitat i integració del teixit comercial en l’entorn

PROPOSTES


182

LA 2.1.3 Promoure activitats d'intercanvi cultural en l'àmbit comercial La multiculturalitat és una característica definitòria de l'estructura del teixit comercial d'Orriols. Com hem vist a l'anàlisi, aquest presenta en essència una estructura dual, on s'identifiquen tendències divergents entre els comerciants autòctons i aquells de procedència forània. En aquest sentit, s'ha identificat una manca de relació i iniciatives compartides entre ambdós col·lectius. Entenem que la multiculturalitat és i ha d'esdevenir encara més un actiu econòmic i social per al barri d'Orriols. És per això, es proposa la promoció d'iniciatives i programes d'activitats compartits que faciliten la cohesió interna del teixit comercial i la relació mútua dels seus propietaris.

A 2.1.3.1 Promoure activitats d'intercanvi cultural en l'àmbit de la gastronomia i altres productes específics de diferents procedències.

A 2.1.3.2 Creació d'un «Fòrum Comercial» que permeta l'intercanvi d'experiències, problemàtiques comunes, iniciatives i propostes per a la dinamització dels establiments comercials.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


183

LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l'entorn Com bé s'ha pogut identificar a l'anàlisi tècnica i als blocs temàtics sobre espai públic i habitatge, el barri d'Orriols presenta deficiències importants pel que fa a la qualitat de l'espai públic i la seua seguretat. Aquesta problemàtica influeix de forma significativa sobre l'activitat comercial, reduint el seu potencial i disminuint la seua capacitat d'atracció interna i externa. Així doncs, resulta prioritari abordar aquestes qüestions també de forma específica per a l'àmbit comercial, tenint en compte les necessitats dels establiments i promovent espais amables per al consum.

A 2.1.4.1 Coordinar accions de recuperació i millora de l'espai públic per a incorporar les necessitats específiques del teixit comercial. A 2.1.4.2 Promoure l'estructuració del teixit comercial d'Orriols a través de la millora de l'atractiu de les vies comercials principals. A 2.1.4.3 Millorar l'aspecte dels baixos comercials que romanen tancats, si no resulta possible la seua activació. A 2.1.4.4. Millora dels locals comercials actius mitjançant intervencions d’actualització i millora de la seua imatge. Exemples d’actuació: Campanya de pintura de les persianes dels locals comercials mitjançant intervencions artístiques (graffiti) que milloren la imatge dels comerços a l’hora que puga suposar un reclam cultural. Campanya d’ajudes per a obres de reforma i renovació dels locals comercials. REFERENTS

Programes d’ajuda de la Regidoria de Comerç

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.3. Xarxa d’itineraris amables per a vianants LA 1.2.1. Per un barri més net LA 1.2.5 Façanes del barri. LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores

PROPOSTES


184

BT 2.2 Assessorament i formació Un altre dels problemes fonamentals que s’ha detectat durant l’anàlisi i el procés participatiu, és el modest nivell formatiu dels comerciants al barri d’Orriols. A més, s’identifica una manca de mecanismes d’assessorament i d’accés a programes i recursos per a la millora de la formació. Tot plegat, té com a resultat la consolidació d’estratègies competitives de caràcter tradicional, que dificulten la innovació i la orientació cap a la generació de valor afegit en el producte o servei.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


185

LA 2.2.1 Potenciar l’accés a la formació i assessorament per a comerciants LA 2.2.2 Connectar el teixit comercial amb la infraestructura educativa

PROPOSTES


186

LA 2.2.1 Potenciar l’accés a la formació i assessorament per a comerciants Per a fer front als dèficits d’informació i formació, resulta imprescindible implementar mesures que permeten el reciclatge continu, la formació en noves tecnologies i noves estratègies competitives per al teixit comercial d’Orriols. Aquestes mesures es podrien canalitzar de forma directa i coordinada a través de l’Oficina de Dinamització Comercial que s’ha proposat en el bloc anterior.

A 2.2.1.1 Establir mecanismes d’assessorament permanent per a emprenedors i comerciants

A 2.2.1.2 Engegar programes de formació continua que permeten incrementar la formació i l’adaptabilitat dels comerciants als nous contextos econòmics

REFERENTS

Valencia Activa

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.2 Suport institucional per a la continuïtat generacional del comerç

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


187

LA 2.2.2 Connectar el teixit comercial amb la infraestructura educativa Relacionat també amb els dèficits de caràcter formatiu, la millora de les relacions entre els centres educatius de formació professional i el teixit comercial d’Orriols podria resultar doblement positiva. D’una banda permetria als establiments incorporar talent i gent formada als seus negocis, i d’altra incrementaria l’ocupabilitat del jovent del barri. Entenem doncs, que caldria potenciar la consolidació d’un vincle estable entre la infraestructura eductiva d’Orriols i el seu teixit econòmic i comercial.

A 2.2.2.1 Promoure la participació de comerciants en iniciatives i projectes conjunts amb les institucions educatives del barri.

A 2.2.2.2 Explorar la possibilitat de realitzar pràctiques professionals de titulacions específiques al comerç i empreses del barri.

REFERENTS

Programes de Formació Professional Dual Programes de Pràctiques en Empreses

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l’entorn LA 2.3.1 Promoure l’estructuració, visibilitat i integració del teixit comercial en l’entorn. LA 2.2.1 Potenciar l’accés a la formació i assessorament per a comerciants

PROPOSTES


188

BT 2.3 Visibilització i projecció exterior Finalment, un altre dels problemes que també afecta de forma directa al comerç del barri d’Orriols és la imatge negativa que sovint es percep interna i externament del barri. Això dificulta notablement l’atracció de potencials consumidors a València i la seua rodalia, un fenomen que s’ha donat històricament a Orriols i que ara per ara s’ha reduït de forma considerable. Al mateix temps, també s’ha identificat una manca d’integració i aprofitament de les possibilitats que ofereix la ubicació d’Orriols i el seu patrimoni. Així doncs, el que pretenem és millorar la imatge del comerç, la seua cohesió interna i la seua projecció cap a l’exterior. D’aquesta forma resultarà possible la dinamització de l’economia local, la millora de l’ocupació i de les condicions de vida de la població en termes generals.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


189

LA 2.3.1 Promoure la estructuració, visibilitat i integració en l’entorn del teixit comercial LA 2.3.2 Programes d’atracció econòmica per a potencials inversors LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu

PROPOSTES


190

LA 2.3.1 Promoure la estructuració, visibilitat i integració en l’entorn del teixit comercial. El teixit comercial d’Orriols és divers i considerablement especialitzat. Això facilita, a priori, la capacitat per atreure demandes específiques i derivades de diferents procedències. En aquest sentit, s’ha detectat la manca de visibilitat de l’oferta en el seu conjunt, tant cap a dins del barri com cap a fora. Entenem doncs que cal millorar aquest aspecte, engegant iniciatives que milloren la percepció de l’oferta comercial i que aprofiten possibles nínxols de negoci relacionats amb el patrimoni existent.

A 2.3.1.1 Creació d’una «Guia Comercial» del barri d’Orriols, en format físic i digital.

A 2.3.1.2 Habilitació de senyalística que facilite la localització dels comerços.

A 2.3.1.3 Posar en marxa campanyes específiques que visibilitzen i interrelacionen el teixit comercial amb llocs d’interès patrimonial, principalment amb el Monestir de Sant Miquel dels Reis.

REFERENTS

Iniciatives Associació de Comerciants i Professionals d’Orriols

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural LA 1.3.3 Incorporació del monestir de Sant Miquel dels Reis

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


191

LA 2.3.2 Programes d’atracció econòmica per a potencials inversors La millora de les condicions de vida al barri d’Orriols passa de forma directa per dinamitzar la seua economia a través d’inversions i iniciatives emprenedores, així com per promoure l’atracció de nous residents. En aquest sentit, el procès participatiu ha permès identificar diferents avantatges comparatius que haurien de permetre assolir aquests objectius. La disponibilitat de locals comercials i l’assequibilitat dels lloguers i del cost de vida, són actius a promoure per a facilitar la vinguda de nous col·lectius al barri.

A 2.3.2.1 Promoure la publicitat positiva del barri en quant a disponibilitat i possibilitats d’inversió.

A 2.3.2.2 Engegar campanyes específiques per a l’atracció de nous inversors.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores

PROPOSTES

LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents


192

LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu Orriols pot ser un barri pilot per plantejar un model cooperatiu que treballa juntament amb els governs, teixit comercial, cultural i ciutadania en una proposta responsable i justa amb la ciutat, evitant la gentrificació promovent la descentralització del turisme, juntament amb l’impuls de l’economia local.

A 2.3.3.1 Generació d’una xarxa de propietaris, comerciants i agents culturals interessats en treballar de manera cooperativa per un turisme sostenible.

A 2.3.3.2 Posada en marxa d’una proposta pilot que promocione Orriols entre els visitants a la ciutat de València

REFERENTS

València Turística, Pla Estratègic 2017-2020 (En fase de proposta)

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural. LA 1.3.3 Incorporació del Monestir de Sant Miquel dels Reis. LA 2.3.1 Promoure l’estructuració, visibilitat i integració en l’entorn del teixit comercial. LA 2.1.3 Promoure activitats d’intercanvi cultural en l’àmbit comercial

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


193

Comerรง a Orriols.

PROPOSTES


194

BT 3.1 Informació i mediació L’actual manca d’informació sobre l’estat del parc d’habitatges, la poca familiarització amb els serveis municipals de mediació i assessoria, l’escassa diversificació d’ajudes que garanteixen l’accés universal a l’habitatge i les limitacions econòmiques a l’hora de fer front a millores en els edificis residencials; fan patent una necessària revisió dels mecanismes actuals. Treballar en el procés d’identificació de situacions no comuns, obertura de la informació i en l’atenció i ajuda personalitzada podrà garantir des de l’Administració que l’habitatge complisca la seua funció social.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


195

LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge

PROPOSTES


196

LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda Es proposa la creació d’una base de dades actualitzada, pública i accesible sobre el parc residencial del barri com a base de treball per poder desenvolupar accions en materia d’habitatge que siguen eficaces i ajustades a la realitat.

A 3.1.1.1 Generació d’una base de dades de l’estat actual del parc de vivenda. Exemples de dades: infravivenda, vivendes buides, vivendes sobreocupades, etc.

A 3.1.1.2 Desenvolupament d’eines de visualització de dades. Exemples d’eines: mapes interactius de l’edat del parc edificatori, plataforma digital d’accés públic.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


197

LA 3.1.2. Mediació pròxima Al llarg del procés participatiu s’ha proposat la creació d’un servei de mediació pròxima en materia d’habitatge per tal d’ampliar l’assessoria i mediació a persones, famílies i comunitats de veïnes i veïns en tots els temes que els impliquen.

A 3.1.2.1 Creació d’un punt d’informació al barri.

A 3.1.2.2 Establiment d’un protocol i mecanisme àgil per actuar contra els impagaments de les quotes comunitàries.

A 3.1.1.3. Estudiar i millorar els casos de persones i famílies vulnerables i les seues unitats habitacionals REFERENTS

Punt d’informació de vivenda. Ajuntament de València Servei de mediació. Ajuntament de València Ajudes per a evitar talls de subministraments energètics i lloguers d’emergència. Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença LA 3.3.1 Per una vivenda digna: accessible, eficient i funcional LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

PROPOSTES


198

LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge Els problemes de millora, manteniment i accés a l’habitatge afecten especialment a les unitats de convivència amb menys recursos. Per compensar les desiguals condicions residencials es proposa la creació d’un finançament complementari a altres institucionals que millore l’estat dels entorns més degradats i més diversificada en quant a l’accés.

A 3.1.3.1 Finançament complementari a les ajudes per a la realització de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici (IEEcv)

A 3.1.3.2 Finançament complementari a les ajudes de rehabilitació arquitectònica

A 3.1.3.3 Diversificació de les ajudes per al pagament del lloguer per a persones amb dificultats d’accés a la vivenda tant lliure com pública Per exemple programes per a persones en perill de desnonaments, per a persones en situació d’emergència social, per a l’emancipació, altres REFERENTS

Ajudes al lloguer. Ajuntament de València Ajudes d’habitatge. Pla d’habitatge i regeneració urbana 2013-2016. Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Ajudes per al pagament del lloguer d’emergència social. Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Ajudes per a la realització d’ IEE.CV. Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.2 Activació del mercat immobiliari LA 3.3.1 Per una vivenda digna: accesible, eficient i funcional LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


199

PROPOSTES


200

BT 3.2 Formes de tinença Conèixer els diferents camps en què es defineix una forma de tinença ajuda a ajustar-se a una població diversa. Des del mode d’accés, construcció, finançament o organització de la gestió diària de la comunitat veïnal es pot apostar per models que afavoreixen el manteniment de l’habitatge assequible al llarg dels anys. Per això, és fonamental que l’Administració intensifique la seua presència al parc d’habitatges i facilite la promoció privada que aposta per processos col·lectius per a la sostenibilitat de l’habitatge a nivell econòmic, social i mediambiental.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


201

LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.2 Activació del mercat immobiliari LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença

PROPOSTES


202

LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda Les anàlisis dutes a terme no han pogut quantificar el parc públic d’habitatge a Orriols. Malgrat aixó, al llarg del procés s’ha proposat la creació d’un parc d’habitatge públic al barri per tal d’oferir alternatives residencials a aquelles que oferta el mercat.

A 3.2.1.1. Augment de l’oferta de vivenda pública al barri

A 3.2.1.2. Increment del percentatge de vivenda pública destinada a lloguer social

REFERENTS

Ajudes d’habitatge. Pla d’habitatge i regeneració urbana 2013-2016. Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


203

LA 3.2.2 Activació del mercat immobiliari A l’anàlisi ha quedat patent que al barri existeix un gran nombre d’habitatges buits propietat d’entitats bancàries. És per això que es proposa crear una serie de mesures que impulsen la reactivació del parc immobiliari estancat facilitat l’eixida al mercat d’aquestos immobles.

A 3.2.2.1 Creació de mesures fiscals que penalitzen la tenença massiva d’immobles sense habitar

A 3.2.2.2 Impuls públic al lloguer d’aquests habitatges buits

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda

PROPOSTES


204

LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença Durant les últimes dècades s’han posat en marxa diverses formes d’organització per a l’accés, el finançament i manteniment que aposten per un habitatge col·lectiu assequible i sostenible al llarg del temps. Ampliar la informació sobre aquestes i apostar per la seua posada en marxa afavoreix el coneixement i la convivència dels diferents tipus de tinença.

A 3.2.3.1. Informar i promoure formes diverses d’organització per accedir a una vivenda: Cooperatives de cessió d’ús: Model de cooperatives no especulatiu i sense fi de lucre en què la propietat dels habitatges sempre recau en la cooperativa. Els cooperativistes gaudeixen d’un ús indefinit de l’habitatge a través d’un dret d’ús assequible. La cooperativa té una vida indefinida i els usuaris i les usàries, socis i sòcies de la cooperativa, tenen un major grau d’autogestió basat en l’organització democràtica de les cooperatives. Cooperatives de construcció: És una cooperativa l’objectiu social és proporcionar als seus socis i les sues sòcies habitatges i locals (així com edificacions i instal·lacions complementàries a l’habitatge) en unes condicions millors / diferents que les ofertes al mercat. Tradicionalment aquestes cooperatives en finalitzar la construcció de l’habitatge es desfà i la propietat dels habitatges es reparteix a cada un dels socis i de les sòcies.

A 3.2.3.2. Informar i promoure formes diverses de finançament de l’habitatge: Aparceria urbana: L’aportació de treball es dóna a través de l’autoconstrucció, és a dir en la participació de l’usuari i la usuària en l’obra. Un cas específic de participació de l’usuari i la usuària en la provisió d’habitatge és la parceria urbana, on els/les usuaris/ies obtenen la cessió d’un habitatge a canvi de la seva rehabilitació o millora.

A 3.2.3.3. Informar i promoure formes diverses d’organització per mantenir una comunitat veïnal: Des del manteniment i neteja per part del propi veïnat fins la generació d’un projecte col·lectiu que complemente l’habitatge.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


205

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.3.1 Per una vivenda digna: accessible, eficient i funcional LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents

PROPOSTES


206

BT 3.3 Rehabilitació i reforma La rehabilitació arquitectònica dels edificis d’habitatge col·lectiu s’ha centrat en les últimes dècades en la millora de l’eficiència energètica i de l’estat de certs elements comuns com les façanes o els nuclis de comunicació. Per això, es planteja afegir el suport de l’Administració a la reforma d’ús i forma de certs elements habitacionals que milloren el finançament, el funcionament i el desenvolupament de la comunitat veïnal; posant en prova així noves solucions que poden millorar l’accés a serveis bàsics a totes les persones, especialment, a les que tenen una situació socioeconòmica complicada.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


207

LA 3.3.1 Per un habitatge digne: accessible, eficient i funcional LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns

PROPOSTES


208

LA 3.3.1 Per un habitatge digne: accessible, eficient i funcional L’accés universal a l’habitatge ha de centrar-se, cada vegada més, en l’adequació per al desenvolupament de la vida quotidiana. Per a això, ha d’assegurar l’accessibilitat universal, tendir cap a l’autosuficiència energètica i disposar d’espais per al correcte desenvolupament de l’activitat de la unitat convivencial.

A 3.3.1.1. Promoure l’accessibilitat universal en les unitats habitacionals Espais comuns: elements de comunicació vertical Espais privatius: dimensions interiors de la vivenda segons normativa A 3.3.1.2. Promoure la millora energètica de les vivendes

A 3.3.1.3. Promoure la reestructuració de la tipologia de vivenda a les necessitats actuals dels habitants REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


209

LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns A diferència dels espais privatius, als espais comuns dels edificis restaurats presenten oportunitats i problemàtiques que deuen ser abordades per al conjunt dels propietaris i les propetàries de l’edifici. L’aprofitament de tots els espais de què disposa un edifici residencial requereix en molts casos de canvis d’ús per adaptar-se a noves necessitats i que permeten el desenvolupament personal, productiu i comunitari dels veïns i les veïnes.

A 3.3.2.1 Aprofitament dels espais en planta baixa per usos temporals útils per al barri i que milloren el finançament de la comunitat. Per exemple: aparcaments de bicicletes, bugaderia, etc. A 3.3.2.2 Reconvertir les vivendes buides en equipaments útils per al desenvolupament personal i comunitari dels veïns i veïnes Per exemple: aules d’estudi A 3.3.2.3 Utilització dels espais exteriors comunitaris de l’edifici, com ara terrats i patis interiors, per a activitats d’oci i productives útils per a la comunitat veïnal Per exemple: horts Urbans, espai de jocs. REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.2.5 Façanes del barri LA 1.4.1 Aprofitament i millora dels recursos disponibles LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l’entorn LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

PROPOSTES


210

BT 3.4 Maneres de viure. Diversitat i convivència Tal i com s’ha vist a la diagnosi presentada, Orriols presenta unes dades demogràfiques que apunten a dues característiques a tenir en compte: la multiculturalitat i l’envelliment de la població. Aquestes característiques, sumades al patrimoni arquitectònic i cultural propi, fan del barri un lloc predilecte per fomentar la convivència de cultures, generacions i rangs socials diversos i el coneixement dels/les visitants de la ciutat de València per això. A continuació es proposen una sèrie de línies d’actuació que promoguen la diversitat com a factor enriquidor del territori.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


211

LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

PROPOSTES


212

LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents Tal i com s’ha evindenciat per part dels veïns i veïnes, Orriols pateix, els darrers anys, d’una manca d’atractius per a nous habitants. Per això, s’estima que la promoció del barri per tal d’atraure nous residents pot ser un camí per a la revitalització econòmica i social d’Orriols.

A 3.4.1.1 Promoure la publicitat positiva del barri quant a disponibilitat d’habitatges.

A 3.4.1.2 Engegar campanyes específiques per a l’atracció d’estudiants, persones refugiades i altres col·lectius com a futurs residents.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.5 Millora del transport públic LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.2 Activació del mercat immobiliari

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


213

LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural Orriols representa a uns dels barris en el que més cultures viuen i conviuen, tal i com ha quedat patent a l’anàlisi sociodemogràfica presentada. La presència de diverses formes d’habitar els espais públics i privats necessita d’accions que faciliten construir un espai comú inclusiu. Mitjançant espais de trobada on es promoguen els valors de respecte, solidaritat i civisme se situarà a la capçalera aquest valuós recurs per al desenvolupament del barri.

A 3.4.2.1 Promoció d’espais de trobada i participació per la convivència. Mediació en conflictes de convivència

A 3.4.2.2 Realització de campanyes de conscienciació per defendre els valors de respecte, civisme i convivència a les comunitats veïnals Per exemple: treball amb la persona que presideix la comunitat

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 3.1.2 Mediació pròxima

PROPOSTES


214

LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut La situació privilegiada d’Orriols en la ciutat de València: les bones connexions amb universitats, centre de la ciutat i infraestructures com la ronda nord; i la situació actual del mercat immobiliari: preus baixos i vivendes petites, fan que els veïns i veïnes hagen considerat que Orriols és un barri que pot resultar atractiu per a un segment de la població més jove.

A 3.4.3.1 Creació de cens de vivendes i habitacions disponibles al barri

A 3.4.3.2 Visualització a través de mapes i dades: propietaris/ies, vivendes/habitacions, característiques i condicions per accedir

A 3.4.3.3 Connexió el parc de vivenda privat amb la borsa de vivenda universitària de la ciutat Per exemple: conveni amb les universitats de València per utilitzar les vivendes censades com lloc de residència de professorat visitant i estudiants.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores LA 2.1.2 Suport institucional per a la continuïtat generacional del comerç LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu LA 3.1.2 Mediació pròxima

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


215

LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional L’envelliment de la població a què s’enfronta la ciutat, en general, i la pèrdua d’habitants joves del barri fa que al procés s’haja estimat fonamental la posada en marxa d’unes accions que afavorisca l’equilibri generacional a Orriols.

A 3.4.4.1 Implementació un programa de convivència intergeneracional. Per exemple: Intercanvi d’ habitacions lliures per companyia de gent jove A 3.4.4.2 Campanyes de conscienciació i difusió per implicar a la gent jove en la gestió de recursos a les comunitats veïnals.

REFERENTS

_

RELACIÓ AMB ALTRES LÍNIES D’ACTUACIÓ

LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats LA 3.1.2 Mediació pròxima

PROPOSTES


216

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


217

5 .3 . P R I OR IT ZAC IÓ

La proposta de priorització ací presentada és el resultat del taller 3 d'Activa Orriols. En aquesta sessió de treball es varen presentar totes les propostes d'actuació ordenades dins de l'estructura jeràrquica emprada. Les persones participants pogueren puntuar les diferents línies d'actuació en funció del grau de prioritat que assignaven a cadascuna d'elles. Els criteris emprats no tenien en compte la viabilitat tècnica ni la dotació pressupostària necessària per a dur a terme les accions, qüestions aquestes que queden fora del seu abast. Així, la priorització presentada és el reflex directe de les necessitats del barri d'Orriols plantejades de primera ma pels seus habitants.

PROPOSTES


218

LA 1.1.1 Reestructuració dels espais d’estacionament LA 1.1.2 Pacificació del trànsit LA 1.1.3 Xarxa d’itineraris amables per als vianants LA 1.1.4 Foment de l’ús dels transports no motoritzats LA 1.1.5 Millora del transport públic LA 1.2.1 Per un barri més net LA 1.2.2 Orriols i la seua iluminació LA 1.2.3 Matèria verda al barri LA 1.2.4 Mobiliari urbà LA 1.2.5 Façanes del barri LA 1.3.1 Posada en valor i difusió del patrimoni cultural LA 1.3.2 Millora urbanística de l’antic nucli urbà LA 1.3.3 Incorporació del monestir de Sant Miquel dels Reis LA 1.4.1 Aprofitament i millora dels recursos disponibles LA 1.4.2 Creació de nous equipaments LA 2.1.1 Activació dels locals buits per a iniciatives emprenedores LA 2.1.2 Suport institucional per a la continuïtat generacional del comerç LA 2.1.3 Promoure activitats d’intercanvi cultural en l’àmbit comercial LA 2.1.4 Millora de vies comercials i integració amb l’entorn LA 2.2.1 Potenciar l’accés a la formació i assessorament per a comerciants LA 2.2.2 Connectar el teixit comercial amb la infraestructura educativa LA 2.3.1 Promoure la estructuració, visibilitat i integració en l’entorn del teixit comercial LA 2.3.2 Programes d’atracció econòmica per a potencials inversors LA 2.3.3 Barri pilot cap a un turisme cooperatiu LA 3.1.1 Ampliació de la informació de l’estat del parc de vivenda LA 3.1.2 Mediació pròxima LA 3.1.3 Ampliació d’ajudes per millorar l’estat i l’accés a l’habitatge LA 3.2.1 Millora del parc públic de vivenda LA 3.2.2 Activació del mercat immobiliari LA 3.2.3 Suport a formes diverses de tinença LA 3.3.1 Per un habitatge digne: accessible, eficient i funcional LA 3.3.2 Millora dels serveis dels espais comuns LA 3.4.1 Programes d’atracció per a potencials residents LA 3.4.2 Orriols com a referència de convivència intercultural LA 3.4.3 Connectar Orriols amb la joventut LA 3.4.4 Afavorir la convivència intergeneracional

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


219

MÃ xima prioritat

PROPOSTES

Mitja prioritat

Baixa prioritat


6 EPÍLEG


222

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


223

Activa Orriols ha estat un procés que no pot entendre’s conclòs. El treball durant aquests sis mesos no sols ha aconseguit re-teixir una xarxa interveïnal i inter-associativa, sinó que a més, ha suposat l’enfortiment d’un vincle que relaciona de manera directa l’administració municipal amb la ciutadania. Aprofitar la inèrcia de les sinergies que han sorgit durant aquest procés és una oportunitat única per engegar accions municipals de caràcter transversal. Per aquest motiu es considera fonamental la construcció d’una Comissió́ de Seguiment que gestione la continuació del procés i permitisca el seu creixement d’una manera col·lectiva. La proposta de format per a la Comissió de Seguiment d’Activa Orriols és el resultat d’un anàlisis tècnic a partir del treball realitzat al darrer taller del procés –Taller 4: Seguim!– on de manera col·laborativa es van definir les característiques que, segons el criteri de les persones participants, deurien definir el caràcter d’aquest grup de treball, la seua composició, els seu àmbit de treball i la periodicitat de les seus reunions. Aquesta comissió és una peça essencial dins del procés participatiu i deuria exercir no sols una funció de supervisió de la implementació de l’estratègia sinó funcionar com un espai de debat i negociació on consensuar solucions i proposar accions que pogueren engegar-se per tal de continuar assolint els objectius establerts. És per tant, una comissió ben informada, de caràcter consultiu i vinculant en la mida del possible. A més, la comissió pot ocupar-se de canalitzar reivindicacions, resoldre conflictes o servir com a canal de comunicació entre Administració i veïnat. En tot cas, la Comissió de Seguiment no implica la desaparició del Grup Motor. El Grup Motor es vorà representat a la mateixa, però per tal d’assegurar el seu caràcter operatiu, deu contar amb un nombre de membres al voltant de la dotzena. Per altra banda, cal esmentar que el document és fruit d’un diagnòstic específic que retracta la situació del barri als albors de 2017. Es a dir, d’una situació específica afectada per uns condicionaments d’emergència social molt determinats. Per aquesta raó, la Comissió de Seguiment deu vetlar per la elasticitat de les seues conclusions i perseguir la millor adaptació de les solucions a un context en continua evolució. Així doncs, la comissió deu estar informada.

EPÍLEG


224

Amb aquestos objectius presents, la Comissió de Seguiment deu ser de caràcter plural, representatiu i integrador, capaç d’aglutinar tant a representants tècnics i polítics de l’administració com als representats de la ciutadania. Completaria aquesta tasca l’equip tècnic, per definició neutral, que actua com a facilitador de la comunicació, afavorint un adequat clima per al treball conjunt. La seua labor és la de coordinar el seguiment del procés i acompanyar als seus membres en aquesta tasca. En tot cas, es tracta d’un grup de treball compromés, constant i responsable. La convocatòria de les sessions de trobada serà proposta des de la Regidoria de Participació i Acció Veïnal. S’estima que la periodicitat d’aquestes sessions deu ser d’almenys una sessió cada 90 dies. No obstant, podria ser convocada si existiren temes que ho requeriren. Les sessions es desenvoluparan, en la mesura del possible, al barri d’Orriols. En general, seria convenient establir un protocol de funcionament intern de la Comissió de Seguiment que regisca aquestes qüestions.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


225

EPÍLEG


IN FORMA CIÃ&#x201C; G ENER AL BIBLIOG R AFI A


7 CRÃ&#x2030; DI TS


228

7.1. I N F OR MAC IÓ G E NE RA L

Activa Orriols és el títol i l’esperit que impulsa la redacció del document que recull el contingut de la futura estratègia que ha de servir per a definir les polítiques municipals a aquest barri. Suma de veus i voluntats, aquest treball mostra el resultat d’una construcció conjunta entre ciutadans i ciutadanes i tècnics i tècniques que, partint de la reflexió i l’anàlisi, pretén detonar la millora de la qualitat de vida a Orriols. L’elaboració d’aquest document ha estat impulsada per la Regidoria de Participació i Acció Veïnal de l’Ajuntament de València i coordinada per un equip tècnic interdisciplinar amb experiència en el desenvolupament de processos de disseny col·laboratiu per a la ciutat.

EQUIP TÈCNIC Coordi n a c i ó: Nuria Matarredona Desantes. Dra. Arquitecta. Irene Reig Alberola. Arquitecta. Víctor Soriano Tarín. Arquitecte.

Àrea so c i a l : Marta Vela Bernal. Sociòloga Albert Moncusí Ferré. Dr. Antopòleg social

Àrea econ òm i ca : Joan Sanchis i Muñoz. Economista

SEGUIMENT AUDIOVISUAL Salto Mortal

5. Crèdits

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


229

CRÈDITS Dels tex tos: L’equip tècnic de la proposta. Del mat e r i a l grà f i c: Elaborat per l’equip tènic a excepció de les imatges de les pàgines que a continuació s’enumeren: pàgines 8, 54, 145 i 169 (Google Earth), pàgines 61, 62 i 63 (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de València).

AGRAÏMENTS Volem agrair a tots els veïns i veïnes d’Orriols que han participat en la redacció d’aquest document al llarg dels sis mesos que ha durat el seu desenvolupament. A totes aquelles persones que, bé siga a títol individual o com a representació de les diferents associacions i entitats d’Orriols, han fet possible que aquest treball s’haja enriquit de diverses i variades visions. Als xiquets i xiquetes que han participat en les diferents activitats programades per a ells, per donar la seua importantíssima visió del barri. Per últim, volem agrair al Centre d’Activitats per a Persones Majors d’Orriols, i en especial al seu president, Francisco José Rubio, per la cessió dels seus espais on s’han dut a terme les diferents sessions dels tallers i les reunions del grup motor.

C REDITS

5. Crèdits


230

7.2. B I B L IOG R AF IA

Ballester Olmos, F. (1984), Orriols. Su historia y su gente, Valencia; Imprenta Nácher. Barbieri, N. (2014), “Cultura, políticas públicas y bienes comunes”, Àgora, 1(1):101-119. Cámara Menoyo, C. (2012). Las iniciativas de participación ciudadana en el urbanismo. El urbanismo participativo, una nueva forma de entender la ciudad y la ciudadanía en la configuración de espacios públicos. URBS, Revista de estudios urbanos y ciencias sociales, (2), 1:19-32 Cucó, J. (dir) (2013), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global, Barcelona; Anthropos. Delgado, M. (1998), Diversitat i integració, Barcelona; Empúries. Di Siena, D. (2012), "Equiciudad: hablaré de Sentient City y P2P Urbanism”, Urbano Humano,http://urbanohumano.org/p2purbanism/equiciudadhablando-de-sentient-city-y-de-p2p-urbanism. Consultat el 24 de febrero de 2017. Freire, J. (2010): “Urbanismo emergente: ciudad, tecnología e innovación social”, Nómada,http://nomada.blogs.com/jfreire/2010/03/urbanismoemergente-ciudad-tecnologa-e-innovacin-social.html. Consultado el 18 de maig de 2016. Gómez Crespo, P. (2013), “El comercio de barrio como espacio de sociabilidad en contextos locales de migración”, Polis [En línea], 35, consultat el 21 juny 2016. URL: http://polis.revues.org/9291. Gómez Crespo, P. y Martínez Aranda, M. A. (2012), “Convivencia y conflicto en contextos locales de inmigración: articulación de espacios de sociabilidad en los barrios madrileños”, Revista de Ciencias Sociales UNAP, 28:121-144. Marzorati, R. (2011), “Conflictos en el espacio público y construcción de la alteridad: una comparación entre barrios en Milán y Barcelona”, Revista ACE, 17: 293-316. Moncusí Ferré, A. (2009), Nuevos y viejos vecinos en dos barrios de Valencia (Russafa y Orriols), València, Ajuntament de València. Romero, C. G. (2003). Pluralismo, multiculturalismo e interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. Educación y futuro, 8, 9-26.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


231

Serra, P. (2008), “Las asociaciones de comerciantes como actores para la convivencia: el caso de Ciutat Vella (Barcelona)”, en Zapata Barrero, E. y Solé, C., Parella, S. y Cavalcanti, L. (2007), El empresariado inmigrante en España, Barcelona, Fundació la Caixa. Sorribes, J. (2015), Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad, València; PUV. Torres Pérez, F. i Moncusí Ferré, A. (2012), “Más allá de la concentración étnica: vivir juntos en dos barrios de Valencia”, comunicación presentada al VI Congreso sobre las migraciones internacionales, Bilbao, abril de 2012. Torres Pérez, F. i Moncusí Ferré, A. (2015). “Los escenarios urbanos. Unas condiciones más difíciles”. En Torres, F. i Gadea, E. (eds). Crisis, inmigración y sociedad. Madrid: Talasa, pp. 149-183. Torres Pérez, F. i altres (2015), "Crisis, convivencia multicultural y efectos de barrio. El caso de dos barrios de Valencia", Migraciones, 37:217-238.

C REDITS


EN T REV I S TES EN QUESTA EN L I NI A


8 A N NE X OS


234

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


235

8.1. E N TR E VIST E S

TRANSCRIPCIÓ ENTREVISTES

Les entrevistes van ser realitzades en castellà, idioma preferit pels entrevistats per expressar-se més còmodament. Per aquest motiu, i per tal de mantenir el caràcter formal de la transcripció, es considera oportú no traduir les transcripcions que a continuació es presenten.

1 . G U I Ó E N T R E V I S TA A V E Í / Ï N A

Enq u a d ra m e n t i n d i v i d u a l i f a m i l i a r • Edat, anys residència i/o treball en el barri, altres llocs de residència i treball. • Lloc de naixement, composició família d'orientació, canvis, llocs de residència… • (si és el cas) Arribada al barri i raons de la seua elecció. • Desitjos o expectatives de futur (canvi de barri o ciutat…). • Itineraris previs (si escau)

ANNE XOS


236

R ela cio n s soci al s i convi vència . Im a gi n a r i s sob re e l b a r r i i a p a r t i r d 'e l l

• Origen del barri i el seu nom. Personatges i fites en la història del barri. • Característiques de la població i la seua distribució. • Zones del barri, diferenciació, delimitació i evolució. • Sentiment de pertinença al barri (un de mateix i si uns altres ho consideren del barri). • Qui forma part del barri i com. Què cal fer per a ser part del barri. I quin ha canviat. • (en cas d'immigració) Coneixement previ de la ciutat i el barri. L'arribada, les primeres impressions i el canvi de les mateixes. • Festes (calendari i participació en elles). (si és el cas) comparació amb altres llocs on s'ha residit. • Lloc del barri en comparació d'uns altres de la ciutat i relació amb ells i amb el conjunt de la ciutat. • (si és el cas) comparació amb altres barris que es coneguen (característiques i identificació). • Com es qualificaria la vida en el barri i el barri (seguretat, tranquil·litat, agitació…). • Unió del barri; fins a quin punt existeix i en què es fonamenta. • Evolució de barri en els últims anys, la seua valoració i el seu futur. • El veïnat: què ho defineix i com s'exerceix. • Coses que s'han après vivint en el barri (en particular, de població diversa). • La concepció de la ciutadania i com s'exerceix. • Els actors col·lectius en el barri i el seu marge d'acció i responsabilitat. • Paper de l'administració (valoració i expectatives). • Expectatives sobre el barri per a un mateix i per als propis fills/as (en el barri i sobre la seua educació i futur professional). Quedar-se o anar-se del barri. • Pràctiques religioses i la seua projecció en l'espai públic. Vivències, valoracions. • Valoració de polítiques públiques i com li han afectat. • Com han anat i van les coses en el barri i aniran en el futur (a tenir en compte crisi i efectes). • Esdeveniments que han afavorit o dificultat/obstaculitzat les relacions en el barri o la unió. • Què milloraria del barri.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


237

S o ciabilit at, mobi l i tzaci ó social i x a r xe s

• Persones amb les quals es manté contacte en espais públics i relació (nacionalitat, anys de residència en el barri, zona del barri…). Persones amb les quals no es mantindria. Intercanvis que es produeixen amb aqueixes persones i valoracions. • Moments crítics o circumstàncies en les quals és o ha sigut necessari demanar ajuda i a qui es demanaria. • Llocs freqüentats en el passat i en el present (comerç, espais públics…); llocs significatius. Caracterització i evolució, descripció d’actors. • Associacions en les quals s’ha participat i qui formava part o no d’elles. • Valoració sobre el paper que tenen i podrien i deurien tenir les associacions. • Participació o no participació, causes. • Ús de xarxes socials (internet, mòbil) amb qui i amb quines finalitats. • Valoració del tipus de relacions (proximitat, profunditat de coneixement…) • Associacions en el barri. Quantitat i tipus presents. Present, evolució i expectatives de futur. • Activitats organitzades. • Mobilitzacions (present i passat). • Evolució del moviment veïnal. • Evolució de les associacions. • Relacions amb l’Administració (i evolució). • Diversitat en el barri (descripció, valoracions…). • Llengua parlada a casa o fora.

ANNE XOS


238

No r m es, confli ctes i resoluci ó

• Normes que regulen la convivència en el barri. Quins serien, si se segueixen i per què. Possibles diferències segons zones i horaris. • Conflictes percebuts en el barri, els qui els protagonitzen i quin els causa i com han evolucionat. • Formes de resolució de conflictes. Com es produeixen, qui les protagonitzen. Valoracions i expectatives. Actuacions que es consideren exemplars. • Comparació amb altres casos que es coneguen.

S er veis, eq ui paments i i nfraestru c t u re s

• Primers serveis i infraestructures del barri i evolució posterior (escoles, salut, transports, espais públics). • Els serveis i infraestructures; evolució (inclosa salut, educació). • Causes del canvi en els serveis i infraestructures (factors diversificació ètnica, crisi, retallades…). • Habitatge: característiques, millores o limitacions. • Evolució i desenvolupament del comerç en el barri (i dificultats).

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


239

2. R E G I S T R E D E L E S E NT R E V I S T E S

D on a “d e tot a l a v i d a d ’or r i ol s” Edat: 74 anys Professió: Jubilada, antiga professora d’escoleta i activista Lloc de naixement: València Lloc de residència: Orriols Anys de residència en el barri (Orriols): Veïna del barri des de fa més de 50 anys

Lloc de l’entrevista: Orriols Conviu Data/dates: Divendres 03/02/2017 Entrevistador/a: Marta Vela Bernal Durada total: 60:07 minuts

ANNE XOS

0 -5 mi nu t s Se habla de la llegada al barrio, sus expectativas, la trayectoria y las cambios que se han visto en Orriols “cuando yo llegué al barrio llegué con 22 años y el barrio estaba pues sin asfaltar, sin semáforos, sin colegios, no había nada nada más que las fincas”. Se comenta la carencia de recursos básicos como era el agua, los semáforos, el asfaltado de las calles y sobre algún incidente que se dio “ocurrió que aquí en la carretera de Barcelona atropellaron a un niña al cruzar la calle para ir al colegio”. Así, nos cuenta las diversas reivindicaciones que se hicieron para conseguir mejoras en el barrio. “Nosotros formamos la cooperativa la mujer, entonces nos reuníamos por las tardes […] y entonces de ahí, de esa cooperativa, salimos por la mañana […] a manifestarnos en la carretera de Barcelona y empezaron a llegar los grises […] empezó a llegar gente del barrio y se iba solidarizando con nosotros […] cortamos durante muchas horas todo el tráfico de la carretera de Barcelona y ya se pusieron semáforos […] en casi todo el barrio”. También comenta la lucha por conseguir un colegio público en el barrio “se cortó (hace referencia a la carretera de Barcelona) […] y así estuvimos unos cuantos sábados hasta que nos dijeron que nos iban a abrir el colegio”.

5 -10 mi n u t s Se introduce el tema de las malas condiciones que hay en el parque de enfrente del colegio público Miguel Hernández “hay un pequeño parque que es por donde pasan los niños al colegio y ahí lo han cogido los perros para ir mear y cagar y lo malo de eso es que no recogen las cacas […] que está todo lleno de suciedad de perros […] eso es antihigiénico, no está bien para que unos niños salgan por ahí”. Se vuelve a hablar sobre las manifestaciones que se produjeron en el barrio en las décadas de finales de los 60`y principios de los 70` “a base de manifestaciones y de fuerza porque aquí lo que impera es la fuerza si no no te hacen caso en ningún sitio”. Se queja sobre la suciedad que provocan los perros en todos los parques de Orriols “pero es que es una porquería lo que hay ahora por las aceras, suciedad de perros […] el otro día regaron la calle San Juan de la Peña […], pues por la noche a las 11 de la noche ya había una pandillita de unos 15 a 17 años recogiendo mandarinas de los mandarineros […] y después los refilaban por las aceras, o sea que está gente que está viviendo ahora aquí en el barrio no quiere que tengamos el barrio limpio”.


240

1 0 -15 mi n u t s Se habla de los problemas que han surgido en el barrio a raíz de la llegada de nuevos vecinos “aquí hemos vivido toda la vida con gitanos […] y hemos vivido en concordia y muy bien porque ellos se han adaptado o medio adaptado […] pero es que ahora han venido una clase que yo no sé si son gitanos o no sé qué son que los niños son carne de cañón […] van por ahí pandillitas de niños de 6 a 13 o 14 años y nada más que hacen que maldades los padres les educan para eso[…] para que roben para que hagan barbaridades por ahí”. Se habla de un clima de inseguridad que se ha creado en el barrio hará cosa de un año a partir de la llegada de nuevas familias gitanas “la gente tiene miedo de salir a la calle […] tiene miedo porque es que hacen barbaridades”.

1 5 -20 mi n u t s Se comenta la problemática del absentismo escolar o la no escolarización, sobre todo en los niños/as del colectivo gitano “no van al colegio, me he enterado de que van y los expulsan, eso no es solución […] por lo menos que tengan otro colegio donde puedan ir […] porque aquí lo que hace mucha falta en el barrio es una educación cívica, tanto en los payos como en los gitanos”. Se habla sobre el núcleo de los problemas en el barrio, las zonas más conflictivas “el cruce Padre Viña San Juan de la Peña eso es el alma del barrio, el corazón, ahí se junta todo por la noche no dejan dormir, como roban motos están probándolas”. Durante el diálogo se habla de que los problemas del barrio se focalizan en unas cuantas familias gitanas que son causantes de los conflictos del barrio “se trata de una determinada gente que yo no sé de dónde ha salido. Unos dicen que de La Coma, otros que si de las Casitas Rosas, otros de que si de Nazaret”. Se introduce el tema de las mafias que ocupan viviendas vacías y se expone este tema como factor explicativo de la llegada de población gitana “Este barrio tiene muchas casas de banco y resulta que esas casas están cerradas. Entonces esta gente son ocupas. Además hay una mafia en eso que resulta que hay gente que se dedica a cambiar bombines y alquilar esas casa”

2 0 -25 mi n u t s Se habla sobre el papel del ayuntamiento en la llegada de nuevos vecinos gitanos “Esta gente la trajo Rita Barberá aquí al barrio pa reventar el barrio para que los vecinos que estamos toda la vida aquí nos cansemos y nos vayamos porque estos solares ahora valen millonadas […] y hacer aquí un nuevo Orriols como el que hizo en Alfahuir”. Así, se introduce el barrio de Sant Llorenç denominado socialmente como “Nuevo Orriols”. “está Orriols aquel el de ricos y esta Orriols pobre a esta parte, pero aquellos campos aquello pertenecía a Orriols”. Se comentan las diferencias entre el denominado Nuevo Orriols y Orriols “las diferencias es que aquello tiene sus edificios cerrados con sus piscinas todo de nuevos ricos […] no está el follón que hay aquí en este barrio”.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


241

2 5 -30 mi n u t s Se comenta el mal estado de los edificios del barrio “ten en cuenta que estos edificios ya tendrán 56 años [...] intentamos mantener los patios las escaleras lo mejor posible [...] es un coste muy grande para nosotros que somos la mayoría y ya somos jubilaos”. Se habla del nombre del barrio de Barona que se debe al constructor “este constructor hizo casas muy baratas en su época dio oportunidades a mucha gente que los recursos era muy escasos” y se nombre los protagonistas de la difusión de este nombre “y los gitanos por cierto fueron los que lo sacaron y lo siguen llamando barrio Barona”. Se comenta las condiciones de las fincas del barrio en general “el tipo de vivienda viene a ser todas más o menos igual [...] son fincas de muy bajo coste” Se introduce la zona de viviendas que está cerca del Mercerator “ ahí también hay metido mucho eh [...] personas gitanas”. Se comenta el ambiente y el flujo de personas que se observa por el barrio “Veo a gitanos que han venido de otras partes [...] y son los que mueven la mierda del barrio [...] a mi la extranjera no me molesta”. Se pregunta sobre el tipo de relación que tiene con las personas de origen extranjero “en mi escalera hay sudamericanos, hay indios, hay gitanos [...] los gitanos es una raza [...] muy no se tienen otras costumbres otras formas de ver la vida a los payos entonces pues eso vas bien pero siempre te crean algo de problema”.

3 0 -35 mi n u t s Se habla sobre algunos conflictos de vecindad con familias gitanas. También se habla de la convivencia en el barrio y de las normas básicas de comportamiento “ es que nos la han reventado los que han venido nosotros siempre los que hemos vivido toda a vida aquí [...] nos hemos respetado y hemos vivido todos bien pero esta gente que ha venido (hace referencias a los gitanos) lo han reventado todo”. Se comenta también la problemática que surge a raíz de las malas prácticas de los ocupas en el edificio “se pasan todo el día arrastrando muebles [...] golpes, corridas de niños”.

3 5 -40 mi n u t s Se introduce el tema de las infraestructuras del barrio y los espacios públicos. Se habla del parque de la ermita “claro ahora falta este [...]el de la ermita a ver el día que nos lo hacen”. “Sobre la piscina, estas personas que llevan la piscina solo quieren ganar dinero. Se rompe cualquier aparato y dicen que ellos no se gastan ni un duro. Esta piscina es del Ayuntamiento, es pública y entonces nada más que quieren que ganar dinero y no hacer nada por la piscina. La tienen muy abandonada”. Se habla sobre las mejoras que necesita el barrio según su percepción: el parque de enfrente del Miguel Hernández, la piscina, la educación cívica. Se habla sobre la importancia de atraer a los gitanos para hacer cursos “que fueran dedicado para ellos para atraerlos a ellos y por medio de cursillos [...] que les enganche a ellos”.

ANNE XOS


242

4 0 -45 mi n u t s Se comenta el papel de la Iglesia Evangélica sobre el colectiva gitano “esta gente los gitanos que han vivido toda la vida aquí (se refiere a los que forman parte de la Iglesia Evangélica) salen a la calle de vez en cuando a predicar [...] a ver si los atraen”. De este modo, se introduce el tema de la diversidad de centros religiosos que existe en el barrio “Están las iglesias católicas, la del campo del Levante [...] esta que parece una nave redonda que parece que son [...] la iglesia esta católica [...] estos que tienen tanta familia del opus dei [...] ahí en Primado Reig hay uno que creo que es de esos de americanos [...] ah y los indios que lo tienen ahí al lado de las alquerías [...] también los Hermanos Musulmanes”. Se habla sobre la relación de estos centros en el conjunto del barrio “pues que caben todas las religiones [...] está muy abierto”.

4 5 -50 mi n u t s Se habla sobre las entidades del barrio y si la entrevistada forma parte de alguna actualmente “no porque mi marido y yo hemos pertenecido a la asociación de vecinos muchos años pero es que la presidenta que hay ahora [...] a mi particularmente no me gusta [...] ella solo está ahí por intereses”. Se comenta los cambios de la asociación de vecinos a lo largo del tiempo “pues la asociación de vecinos era como una gran familia. Éramos todos y ahí nos agrupábamos mucha mucha gente [...] se daban charlas de toda clase, se daban [...] cursillos”. Se introduce la trayectoria de sus hijos en el barrio “no quieren saber nada [...] no quieren [...] mamá esto a mi no me va pero como va a poder si no hay trabajo [...] porque no les gusta el barrio, el ambiente que se ve por las calles, chavales jóvenes por ahí, no sé, es un ambiente que no gusta [...] se ve mala gente además [...] es un barrio tercermundista”

5 0 -55 mi n u t s Se habla sobre el cierre de muchos comercios en el barrio “los comercios que se están cerrando pero no solo por aquí en el barrio no solo vas por el centro y casi todo se está alquilando también esto ha pegado una bajada en unos años aquí [...] el barrio hemos tenido comercio de toda la vida pero quedan muy poquitos”. También nombre la apertura del Centro comercial Arena como posible factor de influencia en el cierre de comercios “nos han hecho Arena que es un centro comercial eso atrae mucho a la gente y si se tienen que comprar algo se van ahí [...] y dejan de comprar en el barrio”. Se introduce el tema del papel del Ayuntamiento en el barrio, se pregunta si el barrio ha sido prioridad “No, por supuesto que no y menos cuando estaba la Rita. Ella lo único que quería era votos y votos pero no ha hecho nada. Estos que están de vez en cuando te riegan las calles”, Se demanda la intervención del Ayuntamiento en la mejora del barrio “sí que tenían que dar para por lo menos las fachadas: limpiarlas, pintarlas, darle otro aspecto un poquito más limpio, se ve un barrio sucio”. Se destaca la suciedad del barrio “hay colchones [...] hay

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


243

de todo desde ropa, muebles, colchones, sofás, bueno bueno da una imagen todo eso”

5 5 -60 mi n u t s Se habla sobre la posibilidad de atraer a nueva población al barrio, tema que salió en las mesas de trabajo, como gente joven, estudiante “tú te crees que la gente va a venir aquí a vivir pues es que no lo sé lo dudo porque empiezo por mis hijos que no quieren, no quieren saber nada del barrio”. Se comentan las cosas que serían necesarias para mejorar el barrio y atraer nueva población como la limpieza, la rehabilitación de la fachadas “otro ambiente por la calle y ya no estoy hablando de extranjero, hay mucho extranjero sobre todo moros [...] el rumano vino aquí como si todo el monte fuera orégano a desvalijar las casas [...] pero aquí en España todo lo que ha estado entrando es la basura de Europa lo que no han querido los países se han venido aquí, tanto rumanos como albaneses, como moros, de lo peorcito lo tenemos aquí”

6 0 -65 mi n u t s Se comenta las diferentes intensidades y formas de movilización desde la época en la que ella era activista hasta la actualidad “antes cuando en mi época se hacía, porque lo sentías, porque salías a la calle a luchar por algo que creías que te correspondía y que aparte era justo. No quiero decir ahora a lo mejor es que está todo más [...] hecho también están haciendo falta muchas cosas [...] pero ¿cómo mueves a la gente del barrio? [...] es difícil”. Por último se habla sobre los orígenes del barrio “se hicieron estas casitas bajas por familiares de los presos que habían en San Miguel de los Reyes […] fue cárcel para los presos de la política […] entonces las familias para estar más cerca de sus presos hicieron algunas casitas por ahí […] así es como se hizo el barrio de Orriols aparte aquí habían también caserones […] de huertanos con sus huertas porque yo cuando vine habían muchos huertos de naranja”

ANNE XOS


244

D on a p rop i e t a r i a d ’u n c om e rç a u tòc ton Edat: 55 anys Professió: Propietària d’un comerç d’alimentació Lloc de naixement: Conca Lloc de residència: Actualment en Benicalap però té la tenda en Orriols i va tots els dies. De xicoteta també va viure allí amb els seus pares en total 53 anys pel barri. Anys de residència en el barri (Orriols): “Yo llevo aquí toda la vida, tenía dos años cuando vine al barrio”

Lloc de l’entrevista: Comerç d’alimentació Data/dates: Divendres 27/01/2017 Entrevistador/a: Marta Vés-la Bernal Durada total: 57:07 minuts

0-5 minu t s Se habla de la trayectoria de la mujer en el barrio “Yo llevo aquí toda la vida, tenía dos años cuando vine al barrio y sí que hemos conocido el barrio pues con las calles sin asfaltar, sin todo eso nuevo (se refiere a la zona denominada como “Nou Orriols”), toda la huerta de alrededor”. Se comenta el relevo generacional del comercio que abrieron sus padres y la situación de cambio económico y social actual que está afectando a los comercios más tradicionales del barrio “el barrio está mal, yo creo que también es influencia de los cambios de formas de comprar” “el tipo de clientela que yo pueda tener es cliente mayor que son personas que se van muriendo y la gente joven pues no vienen”. Además se comenta la problemática de los pisos vacíos “hay muchos pisos vacíos, y mucha gente que me viene que sí que ha decidido venirse aquí porque los pisos eran baratos pero cuando llevan un tiempo se van”. Se comenta diversos casos de porqué la gente decide irse del barrio “un chico el otro dia me contaba que se va porque me dice que estoy a punto de perder el trabajo [...] me han abierto el coche, me han robado la moto, o sea las herramientas”. También se habla sobre posibles soluciones a los problemas del barrio, en concreto en el caso de las viviendas “miraba yo esa calle Padre Viñas el otro dia ¿no? [...] y digo es que está muy mal es que la ves la finca y da pena”. Señala también que no se han arreglado estas fincas por la falta de recursos económicos de los vecinos y vecinas que habitan allí “si los vecinos que hay son pocos y de poca pensión o jubilación y la mayoría cerrados o digo tampoco hay dinero para gastar en la arquitectura o en arreglar la finca”. En este tramo se habla de los motivos de los vecinos y vecinas de abandonar el barrio “por la inseguridad, inseguridad sobre todo o escándalos [...] se ponen a cantar y son las 3 o las 4 de la madrugada y están cantando y les dices algo pues nada ni caso”. Sobre estas quejas se pregunta si se habla de algún colectivo en concreto “sí claro, si los gitanos, los gitanos, son los que más están alborotando”. También se habla de casos leves de vandalismo juvenil de los gitanos “los niños son terribles, provocadores [...] se han dado casos de denuncias, yo denuncié porque rompieron el cartel porque les dio la gana”

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


245

5 -10 mi n u t s Se habla sobre la convivencia en el barrio y las pautas de comportamiento “yo creo que a lo mejor a la larga si ellos ven [...] yo creo que al final a lo mejor ellos se van dando cuenta de que si son rechazados [...] como son niños vivirán como puedan, terminaran en la cárcel digo yo”. Se comenta que los y las jóvenes de las que habla tienen una edad comprendida entre 12-14 y se pregunta sobre los motivos de estas conductas negativas “porque tampoco tienen a alguien en quien reflejarse, en quien parecerse, en quien imitar [...] me contaba ayer: mi madre está en la cárcel, está embarazada [...] es que las referencias que tienen”.

1 0 -15 mi n u t s Se pregunta sobre algún conflicto destacado del barrio “el problema más grande es ese (se refiere al colectivo gitano), y mucha vivienda vacía que también dices ¡oh, que pena! con tantos jóvenes que hay que podrían tener el barrio. No está mal situado, está cerca del centro, está aquí el tranvía, pues el centro de salud, supermercados [...] digo fíjate no está mal, alquileres baratos, [...] estaría muy bien y más para los sueldos que hay hoy en día los jóvenes no tienen trabajo”. Hace una comparación del barrio con Benimaclet, en referencia con la gente joven y la cercanía con las universidades. También se habla de la falta de instalaciones deportivas “en un principio sí que había canchas libres que, dicen que empezaron a utilizarlas los latinos y que se hacían los amos dicen y ya lo privatizaron”. Se habla sobre sus hijos que son mayores y se han ido del barrio, así que se pregunta sobre el futuro que podrían tener sus hijos en el barrio “mis hijos se han criado aquí, porque han ido al colegio aquí y al instituto y todo y ahora mis hijos sí que me dicen, que mal está el barrio y le digo pues alquílate un piso aquí y no, no se vienen, aquí no, no sería el sitio para que ellos se vinieran”. “De ver, yo que sé, de por ahí por esas calles, la gente por esas calles, los gitanos”.

1 5 -20 mi n u t s Se habla sobre los cambios del barrio desde que sus hijos eran pequeños hasta la actualidad, sobre el colegio se comenta que ella llevaba a sus hijos ahí pero que “si yo tuviera ahora que llevar a mis hijos pues no lo sé, sin embargo ellos han ido al colegio Miguel Hernández”. Además se habla sobre las interacciones con la gente “una de las cosas que echo yo de menos, vale, no ando mucho por ahí pero sí que es verdad que cuando salía o me iba o eso, ¡ay! conocía a mucha gente. Iba diciendo hola, pues adiós pues tal, y ahora me puedo recorrer todo el barrio y ya no saludo, digo ya no conozco a la gente”. “La gente nueva vale, ha venido gente nueva pero tampoco se dan a conocer […] ya la gente nueva viene pero enseguida se va o sea cambia […] es normal, la gente no se queda porque no hay trabajo”.

ANNE XOS


246

2 0 -25 mi n u t s La mujer cuenta su trayecto desde Benicalap (su lugar de residencia actual) hasta Orriols “Cuando vengo los domingos yo vivo en Benicalap[…] y vengo andando […] atravieso el barrio de Torrefiel veo a señores andando a comprar el pan, a pasear el perrito pero cuando atravieso la carretera esa de Barcelona ya es otro mundo, ya empieza a haber grupos de gente, otras cosas, la gente chillando, la basura, botellas, cosas en el suelo […] llegó ahí y ya se nota es que es otro mundo ya la peluquería abierta […] la tranquilidad que encuentro desde que vengo de mi casa hasta aquí eso también lo noto mucho, esa diversidad ese mundo, la gente en pijama todavía ahí en la calle […] que ya me hace decir uff que mal, esto es Orriols esto es lo que hay”. “Voy por ahí y veo gente normal, y vengo aquí y es otro mundo el barrio Orriols”. Explica un poco este cambio que observa cuando se adentra en el barrio “y ya digo no es por la gente o marroquís o argelinos no, es sobre todo los gitanos, que les da igual todo […] están ahí en la calle […] la gente a lo mejor no pasa por la acera, para que no te pase nada para que no te pongan la zancadilla”. Se habla sobre la trayectoria de sus padres y la llegada al barrio “no nacieron aquí, vinieron de Cuenca y yo tenía dos años cuando vine y vinimos aquí al barrio a la calle Duque de Mandas, si que estamos toda la vida aquí”. Compara un poco la vida de Benicalap con el barrio de Orriols “alguna mañana que he estado allí (se refiere a Benicalap) veo a la gente normal, o sea las mujeres que se van a la compra, las señoras mayores y tal y aquí ya no se ve, aquí veo más diversidad de gente, de […] latinos o los negros, aquí veo más diversidad […] allí veo gente más normal, autóctonas de aquí”.

2 5 -30 mi n u t s Se comenta sobre las asociaciones del barrio, dice que colabora alguna vez con Orriols Convive. También conoce la Asociación de Comerciantes pero no forma parte de ella. También nombra a la Asociación de Vecinos y compara la acción de esta con Orriols Convive “para mí la labor que está haciendo Orriols Convive me parece genial […] es que lo que hacen ellos desde luego es muy importante, o sea, está la Asociación de Vecinos que es a lo mejor la que tendría que ocuparse de esto y sin embargo no han hecho nada”. Se habla sobre la importancia de Orriols Convive en las mejoras del barrio “el Centro de Salud que está aquí nuevo se ha conseguido gracias a Orriols Convive, mucha gente enseguida olvida pero eso lleva en proyecto muchísimos años, como 30 años […] y hasta que Orriols Convive se puso y fueron a coger firmas, a Conselleria y gracias a ellos el centro de salud se ha hecho”. También se habla del proyecto del parque de la ermita “gracias a que ellos se han movido (se refiera a Orriols Convive)”, de la cabalgata de reyes y del cine de verano. Se introduce el tema del vecindario, ella da su visión de la relación con los vecinos que tenía cuando vivía en Duque de Mandas “todo el mundo venía, inmigrantes de otras provincias y

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


247

como también venían solos […] los vecinos era lo que tenías al lado y la relación era bonita […] yo recuerdo de ir con la vecina […] ahora ya no es lo mismo […] yo me acuerdo de eso de toma te dejo el dinero que va a venir el agua […] o te lo pagaba fíjate esas cosas eso ya pasó a la historia” “Otra cosa que yo también pensaba, que yo creía que se ayudaban entre ellos (hace referencia a los latinos) cuando empezaron a venir […] yo decía que buenas personas, pero no hacían negocios con sus propios compatriotas […] yo decía que buenas personas que se dejan una habitación, pero no, no era a cambio de dinero”.

3 0 -35 mi n u t s Se introduce el tema de la vivienda en la conversación, se habla sobre los edificios desde que ella vivía en el barrio hasta la actualidad. “Siguen igual, necesitarían una mano de pintura […] o necesitarían todos los edificios esos que no tienen ascensor […] porque hoy en día creo que es imprescindible pues eso necesitarían y siguen estando igual”. Se habla de las diferentes zonas del barrio con relación a la vivienda “San Juan Bosco o Duque de mandas o la calle Daroca, tampoco sé cómo se vivirá ahí […] si que no ves las fincas igual, esa de ahí de Padre Viña que se ven mal […] o será por los que viven ahí que la cuiden o no”. “No es lo mismo estar aquí (calle Arquitecto Rodríguez) que estar allí (calles centro de Barona)”. Se introduce el tema de las fiestas del barrio y de la poca popularidad que tienen en la actualidad “ahora ya ha perdido [...] ha perdido mucha relevancia, me parece que este año ya no se ha hecho fiesta [...] había muy poca gente, muy pocos clavarios [...] era gente mayor la que se dedicaba y ahora los hijos no siguen”. También se habla sobre las fallas “por ejemplo la falla Padre Viñas - San Juan de la Peña que tenían antes el casal ahí dicen que se han ido, se han cambiado del casal de esa calle conflictiva [...] a la calle Calatayud se llama [...] dice la gente que es porque estaban en la calle conflictiva y que no dejaban en paz (hace referencia al colectivo gitano)”.

3 5 -40 mi n u t s Se comenta el tema de una falla nueva que se ha formado en “Nou Orriols” “ahora se ha formado, mucha gente ahora que pienso, mucha gente se ha formado esa falla nueva de ahí, y será mucho más caro estar apuntado en esa de ahí, de la nueva como la llaman, nueva Orriols [...] de aquí van ahí [...] no sé yo si influirá el dinero o es el prestigio”. Se comenta el tema del futuro personal en Orriols, “ufff (suspira) yo no veo un futuro a largo plazo desde luego no lo veo por el tipo de clientela que te digo que es una personas mayores pero también [...] la gente joven que pueda venir tampoco o son cambios de hábitos, formas de comprar diferente [...] no es un negocio con futuro”.

ANNE XOS


248

Se introduce el tema de los cambios de formas de comprar y cómo afecta a los negocios “era la madre, la ama de casa que tenía que hacer la comida para los niños pero ahora ya no o trabajan o se van o comen en el Burger King, en fin que ya son otras formas, ya no es igual”. “Comercios han desaparecido muchísimos, [...] en todos los sitios ha ocurrido pero aquí han desaparecido muchos muchos, antes había [...] zapaterías o tiendas de pero bueno también es verdad que ahora se han convertido en chinos [...] quien vende la ropa son los chinos, los zapatos a lo mejor también y bueno el centro comercial porque al final vamos todos a parar al mismo sitio”

4 0 -45 mi n u t s Se habla sobre la homogeneización del mercado laboral y la desaparición de la diversidad comercial “antes habían pues sí más tiendas, panaderías [...] pescadería al lado, la droguería pero son comercios que ya [...] nadie valora porque cualquiera puede vender pan, hasta lo puedes conseguir a cualquier hora [...] productos que los tienes en el supermercado [...] ahora vas a un Mercadona y es que compras todo” “y ahora ya cuando compran por Internet [...] ya mira ahí ya sobramos todos (haciendo referencia a los comercios locales)”. Se dialoga sobre la diversidad religiosa del barrio “en este barrio hay un montón de iglesias ehh, digo fíjate en un espacio oye cuanto devoto de todas [...] en este espacio de barrio que no es muy grande hay un montón de iglesias, están lo de los hindúes esos, la evangélica, dos de la católica, dos iglesias enormes, además la mezquita, en un barrio mira si hay iglesias”. Se habla sobre el sentimiento de pertenencia al barrio “decir que soy de Orriols de toda la vida no escucho yo gente eh porque a lo mejor sí que pues yo de Ruzafa ¿no? o yo del Carmen o eso pero por ejemplo de Orriols no [...] no sé si porque son generaciones que ya no están que fueran de aquí pero no no esa pertenencia así tan fuerte que sea de Orriols yo no lo oigo”

4 5 -50 mi n u t s Se comenta el tema del vecindario del barrio, qué lo define, quién se considera vecino o no “todos, si se portan bien [...] hombre vecinos los nuevos vecinos les llamo yo [...] los rumanos o los latinos o los magrebís”. Se habla sobre el papel del Ayuntamiento de cara al barrio “yo no estoy viendo nada [...] el Ayuntamiento en el que confiábamos y no, no está haciendo mucho[...] decía de proteger la huerta pero bueno ya queda poca por proteger [...] tapó unos baches que hay ahí en Tavernes que yo pasaba por esa carretera [...] sí que han hecho algo vale y la limpieza también porque sí que es verdad que antes no venían todos los días [...] y ahora vienen todos los días y limpian pero luego somos muy socios”.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


249

Se habla sobre el papel de Orriols Convive en las protestas sobre la limpieza en el barrio y las consecuencias positivas de esto “Orriols Convive ha hecho varias campañas de [...] Orriols Convive y en la basura no vive [...] ha salido en el periódico y yo creo que eso si les ha podido motivar (se refiere al Ayuntamiento) para limpiar”. Sigue hablando sobre el papel de Ayuntamiento “aquí no estoy notando yo ninguna mejoría ni por los parques [...] la limpieza es lo único que sí”.

5 0 -57 mi n u t s Se habla sobre los aspectos a mejorar del barrio “para mí las calles peatonales por ejemplo esta (se refiere a la C/Arquitecte Tolsà) a mí me parece que sería una buena idea, pero bueno me fastidiaría a lo mejor a mí personalmente para descargar pero [...] una de las cosas sería esa [...] porque creo que si la gente va andando a lo mejor sí que ayuda a que vieran la tienda [...] y algo para el barrio [...] que necesitarían controlar a todos esos niños (se refiere a los jóvenes gitanos) [...] o un centro para ellos no sé cómo se realizaría pero bueno enseñar a esos niños [...] más zonas públicas, [...] más bancos pero bueno ya hubo pero los quitaron porque también hay vecinos que se quejaron [...]a lo mejor espacios donde la gente pudiera estar que no molestara”. También se habla sobre los orígenes del barrio “el barrio que se formó, mucha gente vino [...] muchos familiares de los antiguos presos políticos se puso a vivir por aquí para estar cerca de sus familiares” “pero luego me enteré que la reina doña germana que fue alguien muy importante ¿no? [...] porque luego me fui a Francia y fui allí y digo uy Reina Doña Germana pues si eso es lo que está allí en mi barrio”. Por último se comenta el tema de las movilizaciones sociales en el barrio que en los inicios se reivindicaban por la falta del asfaltado de las calles y de los semáforos “la gente salía y se movía y eran tiempos de Franco todavía la gente se movía más que ahora nos movemos estamos en el paro y estamos mal pero ahí estamos viendo el fútbol”

ANNE XOS


250

Hom e p rop i e t a r i d ’u n c om e rç i m m i gra n t Edat: 43 anys Professió: Amo d’un comerç d’alimentació Lloc de naixement: Pakistan Lloc de residència: Orriols Anys de residència en el barri (Orriols): dotze anys aproximadament

Lloc de l’entrevista: Comerç Data/dates: Dilluns 30 de gener de 2017 Entrevistador/a: Marta Vela Bernal Durada total: 44:57 minuts

0 -5 mi nu t s Se comienza la entrevista preguntado por su trayectoria migratoria y en el barrio “llevo casi 23 años fuera de casa [...] aquí llevo (hace referencia a España) desde 2001 [...] en el barrio me llegué en 2006”. También se comentan los motivos de asentamiento en el barrio de Orriols “por la tienda [...] cogí el traspaso [...] tenía un primo [...] un amigo que vinimos de la Alemania juntos y es de mi ciudad de Pakistán [...] y cogimos la tienda y vivía en Peset Alexandre”. Se introduce el tema de las condiciones de la vivienda en el barrio “donde vivo yo todo tranquilo y más ahora yo llevo once años y no he tenido ni problemas ni nada”. Se habla un poco de las expectativas de futuro que tiene el entrevistado sobre su vida en el barrio “yo me quedo aquí hasta que tengo cuando canso me voy a mi país [...] llevo casi mitad de la vida fuera [...] donde llevo más tiempo Alemania y aquí, aquí llevo casi casi 16 años [...] en 2003 consiguió los papeles”. “Yo me llegué aquí en el 95 en Europa y me quedé aquí”. Se habla sobre su conocimiento sobre las fiestas del barrio “conozco la falla [...] hay una fiesta pero ya cada vez peor como no hay dinero y antes decoraba todo en 2006 cuando cogí la tienda y decoraba toda la calle toda y ahora ya cada años menos menos”. Se comenta el tema de su participación en las fiestas “yo no, hasta las 22:30 aquí (se refiere a que está todo el día trabajando en la tienda)”.

5 -10 mi n u t s Se pide que se haga una comparación entre la zona de Peset Alexandre, donde vivía anteriormente el entrevistado y Orriols “ es que la barrio ahora ya ha calmado mucho cuando llegué aquí 2000 había peor peor que vivían unos amigos ahí y veníamos siempre a visitar pero ya ha cambiado mucho [...] yo nunca tenía problemas donde vivía antes [...] había creo que poco españoles había casi toda la finca rumanos [...] ecuatorianos y nosotros pero no tenía problemas con nadie”. Se habla sobre los cambios del barrio desde el 2001 hasta la actualidad “había gente antes que te robaba tal y por la noche pero ya ahora ha cambiado bastante [...] llevo casi once años aquí en la barrio pero [...] conocen a mí y yo nunca he tenido problemas [...] pero antes pegaban gente y tal [...] ahora mucho mejor barrio que antes [...] antes había montón de gente aquí y extranjero y los gitanos y españoles pero mucha gente ya se ha ido de la barrio la finca hay vacía ahora”.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


251

Se hablan sobre los motivos de salida de población del barrio “es que no hay faena [...] había mucho extranjero, mucho latino [...] pero como no hay faena nosotros debemos trabajar [...] como no hay tienes que buscar la vida a otro sitio”. Se introduce el tema de su trayectoria laboral desde la llegada a España “no tenía papeles pero [...] 2001 presenté y 2002 me salió la papel y luego trabajé en la uva la naranja y todo y al final aquí [...]yo soy cocinero [...] empecé en un restaurante alemán [...] 2003 empecé y 2005 creo que lo dejé [...] buscaba gente sin papeles y no quería pagar [...] luego empecé la obra [...] luego empecé con un paisano mío de kebab [...] 22 días trabajó y luego traspasó no pago nosotros y ya me cansé. No voy a trabajar más. Voy a poner por mi cuenta o me voy a Alemania otra vez [...] y al final me ayudó mi amigo [...] yo no tenía dinero [...] cogí la traspaso [...] mayo cumplo tres años aquí [...] a mi nombre”

1 0 -15 mi n u t s Se habla sobre los años de residencia en el barrio “con mi amigo [...] trabajo con él ocho años pero como abro y cierro todo el mundo conoce a mí [...] él se ha ido a Alemania y ya he puesto a mi nombre [...] once años en la tienda”. Se comenta la situación de crisis económica que se ha vivido en el barrio “desde que llegue hasta 2010 está bien pero luego cada año bajando poco poco hasta ahora da para aguantar y punto [...] me da para comer no me voy para ningún lao”.

1 5 -20 mi n u t s Se introduce el tema de los horarios comerciales y de las vacaciones “hacía ya más de dos años [...] dos años que no fuimos a vacaciones aquí siempre y este año si voy pero escuché que van a cerrar todo domingo [...] así damos tiempo a familia también [...] como abran todo vale yo también voy a abrir eso es así [...] y si cierran todo no dejan abrir pues no abre nadie”. Se habla sobre conflictos en el barrio “cuando abrí había problema [...] se cogen cosas y se entran cuatro o cinco [...] luego no quieren pagar [...] cuando abrí a la 2006 había problemas pero ahora ya como llevo más tiempo yo la gente conoce y me respeta un poco pero todavía hay toda clase de gente [...] cuando tu dices alguien a Barona (refiriéndose a la imagen negativa que se asocia socialmente a este barrio) [...] pero ya no es lo que había antes”.

ANNE XOS


252

2 0 -25 mi n u t s Se vuelve a hablar sobre la salida de población del barrio y los motivos “hay mucha española que se ha ido y de la latino familias de las que conozco y se fue a su país [...] mucha familia se ha ido a su chalet [...] la noche también de la música y tal cuando vivía en Padre Viña de la sábado y viernes hay veces que hasta las cinco cantando, música”. Se comenta la problemática de un banco que había en la calle Arquitecto Rodríguez, “había una banco ahí para sentar y viene la policía a hablar conmigo [...] y dije banco es de usted y yo agradezco que se quite [...] vecinos piensan que ellos sentados por mi [...] se cogen una cerveza yo no puedo decir nada a la calle”

2 5 -30 mi n u t s Se habla de los motivos de cambio de domicilio de Padre Viña a la zona Arquitecto Rodríguez de “la piso tenia de un paisano y no pagaba la cuota banco y cerró la banco con cosas nuestra como yo tenía contrato y todo tuve que ir al juzgado [...] me quedo una semana sin nada [...] ya me abrió después de una semana para sacarme mis cosas[...] tiene 2 horas te abrimos la puerta y coge dos horas cuando volvemos no te deja coger nada [...] llevo tiempo ahí 5 o 6 años tenía todo lavadora y todo”.

Se compara la calidad de vida en las diferentes zonas del barrio “más tranquilo (haciendo referencia a la vivienda de Arquitecto Rodríguez) no pasa bus [...] no tiene parque y a partir de 22:00 h ya se puede dormir tranquilo. Allí (Padre Viñas) no que se junta gente fin de semana y se queda hasta las 3 de la mañana cantando [...] había de todo gente de india o gente nuestra familia gitano, familia rumano toda clase de gente [...] cantante hay bastante con la guitarra y todo [...] la finca donde vivo ahora casi todos son mayores y casas y casas vacías”

3 0 -35 mi n u t s Se introduce así el tema de la relaciones de convivencias entre los vecinos haciendo una comparación entre la zona de Padre Viñas y la de Arquitecto Rodríguez “allí (Padre Viñas) había siempre problema [...] alquilé la piso [...] y había dos o tres paisanos [...] un señor mayor bien bien maleducado, la abuela de abajo un día me mandó la policía [...] de la arriba siempre había fiesta vivía una familia ecuatoriana pero siempre fin de semana había fiesta [...] vecino siempre tocaba a puerta nuestra y yo decía vete arriba”. Se habla sobre un problema concreto con una vecina que siempre tenía quejas sobre el entrevistado “tú llama a policía y llámala todos los días pero te voy a denunciar por una racista, yo no hago ruido ¿arriba por qué no va? [...] ahora no tengo ni problema ni nada [...] bajo no tengo a nadie, al lado no tengo nadie este lao también no tiene nadie. Como se observa se destaca la problemática de las viviendas vacías que hay en el barrio. E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


253

3 5 -40 mi n u t s Se introduce el tema del reagrupamiento familiar “primero llegué yo y familia ya lleva casi cuatro años y medio cuando llegó la mujer [...] la pequeña tiene 3 años y nació aquí”. Se habla sobre el proceso migratorio antes del reagrupamiento familiar “yo salió a buscar la vida [...] varios países Libia [...] Bélgica [...] Alemania [...] y luego me llegué aquí [...] ella vivía en casa de su padre y yo tenía que mandar pasta por eso he dicho si mando ahí que se vengan aquí así yo también me tenía que ir todos los años [...] ahora ya llevamos ya casi tres años (sin ir a Pakistán)”. Se habla sobre la vida laboral familiar, se pregunta si su mujer está en el mercado laboral “No. Tengo dos hijos y tiene que cuidar de ellos cocinar limpiar y si mando a trabajar quién va a cuidar a los dos y si contratamos también tiene que pagar que se quede ahí”

4 0 -45 mi n u t s Se comentan los aspectos que se mejorarían del barrio, en este sentido se destaca el tema de la suciedad “la propia gente como fuma y tiran al suelo yo aprendo también, por ejemplo semáforo llegó aquí y está rojo y yo me paré ahí y un amigo [...] él se pasó y una abuela que tenía por los 70 años también [...] cigarro o toman una lata y tiran pero Alemania no es así [...] tú tienes que aguantar hasta que se vea una basurera donde tienes que tirar [...] pero una cosa que sigue de toda la vida no va a cambiar de golpe”.

ANNE XOS


254

Hom e p rop i e t a r i d ’u n c om e rç a u tòc ton Edat: 57 aproximàdament Professió: Amo d’un comerç autòcton del barri Lloc de naixement: França Lloc de residència: Orriols Anys de residència en el barri (Orriols): 54 anys

Lloc de l’entrevista: Comerç Data/dates: 31 de gener de 2017 Entrevistador/a: Albert Moncusí Ferré Durada total: 28:47 minuts

0-5 minu t s Se empieza con los años de trabajo en el barrio “40 años que estamos aquí estoy bueno empezamos mi padre y yo y pues justo fue en la época en la que hubo una crisis también gorda mi padre pues cerró su fábrica se quedó en el paro yo acabe estudios [...] por circunstancias pues abandoné estudios y había que trabajar entonces surgió la posibilidad del traspaso de este comercio [...] fueron duros los principios [...] yo recuerdo que los primeros meses de estar aquí (haciendo referencia a la dificultad del negocio) [...] había muchísimos comercios por aquí en este barrio [...] aquí continuamos gracias a que te has especializado y viene pues eso gente de fuera” . Se comenta la diversificación de productos que se ha producido a lo largo de los años “antes si era legumbres, frutos seco poquito [...] olivas también, alubias [...] ahora la verdad es que en comercio de frutos secos en barrios quedamos muy poquitos”. Se comenta el perfil de comercios que habían hace cuarenta años en el barrio “bueno el comercio la tienda tradicional [...] aquí pues teníamos ehh tiendas de ropa habían un montón ahora tienda de ropa creo que nada más que están los chinos, teníamos zapaterías un montón teníamos farmacias [...] y pescaderías [...]cines hemos llegado a tener dos pues sus recreativos y tal y ahora la verdad que bueno pues se han ido jubilando los dueños a lo mejor no han tenido descendencia y no han tenido continuidad y luego pues ha cambiado también la gente en cuanto a comprar aquí ahora tenemos un porcentaje muy alto de inmigrantes que no consumen lo que yo tengo aquí hace unos cuantos años Orriols era el barrio que más inmigración había de ecuador [...] se ve que venían todos aquí a este barrio claro lógicamente se llamaban entre ellos y [...]se reagrupaban aquí”.

5-1 0 min u t s Se introduce el tema de la crisis económica y sus efectos en el barrio “se ve que con la crisis muchos (hace referencia a la población sudamericana) se han marchao [...] a su país y ahora hay mucho inmigrante pakistaní de afroamericanos y es el perfil [...] este tipo de gente a mi no me compra”. Se habla sobre el perfil del cliente de la tienda “aquí es todo nacional [...] el 80% de venta es para gente nacional [...] y luego pues tienes gente que [...] venían sus padres a comprar y ahora vienen los hijos a comprar [...] gente que se ha marchado fuera entonces vienen a ver a sus padres compran [...] ha cambiado mucho [...] también influenciado por la crisis

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


255

[...] los comercios en general”. Se habla sobre las prácticas cotidianas de cuando el entrevistado era joven en el barrio “siempre te vas a comprar cosas fuera en cuanto a compras de artículos y esto [...] pero sí podías abastecerte en el mismo barrio de todo desde alimentación hasta ropa hasta lo que quisieras”.

1 0 -15 mi n u t s Se habla sobre el lugar de nacimiento del entrevistado “yo vine aquí con tres años yo nací fuera nací en Perpignan yo soy hijo de inmigrantes también [...] en un principio se marchó mi madre porque eran refugiados políticos [...] cuando se marcharon por segunda vez a trabajar yo nací allí en Francia”.

1 5 -20 mi n u t s Se habla sobre el regreso de su familia a Valencia “cuando volvieron a Valencia (a finales de los 60`) [...] estuvieron viviendo allí (calle Calatrava) hasta que luego ya nos trasladamos aquí a este barrio”. Se habla de las condiciones del barrio en el momento de llegada “estaba todo esto sin asfaltas [...] calle sin asfaltar eso se convertía en un barrizal cuando llovía [...] aceras mal hechas medio hundidas [...] hasta incluso los taxis no querían entrar [...] pues la huerta la teníamos aquí al lado [...] los pasatiempo de nosotros los críos cosa que [...] no tiene ahora la juventud era la vida en la calle recuerdo que bajabas a la calle claro no habían coches y a jugar pues aquí [...] y llegaba las ocho y todas las casas todos los balcones “fulanito a cenar” como si fuera un pueblo”. Se comentan los cambios en las prácticas lúdicas de la juventud en aquella época y en la actual. También se habla sobre la zona de residencia “estoy en este comercio 50 años y en este barrio en esa finca (hace referencia a una finca en San Juan Bosco) pues 54 años [...] conoces la historia de este barrio de pe a pa”.

2 0 -25 mi n u t s Se habla un poco sobre esta historia del barrio “estaba lo que es la Ermita toda esa zona de Orriols el viejo Orriols y es verdad que los primeros pisos los hizo un constructor que se llamaba Barona por eso siempre se le ha llamado Barona que en realidad ha sido Orriols [...] Orriols ha sido más ese núcleo de casas de ahí bajo donde está la ermita, eso era lo auténtico [...] de hecho había fiestas en Orriols la famosa fiesta de San Jeronimo y si no eras de esa zona no te enterabas de las fiestas eran

ANNE XOS


256

muy cerradas”. También se introduce el tema de la imagen negativa difundida socialmente del barrio sobre los finales de los 70 principios de los 80, en este momento entra una mujer de unos 45 años y dice: “el caso es que Orriols hace 30 o 40 años nadie lo conocía eso es ahora desde que va el autobús ahí que pone Orriols y desde que se ha hecho la zona bonita porque yo siempre que he salido por ahí me he presentado como chica de Barona y todo el mundo se ha tirado pa atrás” el entrevistado continua “se puso muy de moda por la banda que hubo una banda como había en muchos sitios [...] la banda de Barona (hace referencia a bandas juveniles con actuaciones violentas hacia otras bandas) que en cada barrio había una banda la banda de Torrefiel o la banda de Benimaclet [...] tenía su fama de la banda de Barona [...] luego fallecieron muchos por el tema de la heroína. La clienta añade “es que ahora muchísima gente de ahora también te sigue diciendo que esto es Barona y Orriols es lo nuevo [...] ahora yo creo que es peor que hace 30 años”

2 5 -30 mi n u t s Se comenta el tema de la degradación comercial del barrio a lo largo de los años, la clienta habla sobre este tema “mi padre también me decía que era uno de los mejores barrios para comercio uno de los mejores de valencia porque era gente muy poblada gente muy currante gente que se deja el dinero [...] pero ahora”. Sigue diciendo “porque aquí te vas a la zona nueva de Orriols y si ahí ves a la gente a lo mejor con más clase pero tampoco compran en el negocio porque es gente de sábado Carrefour [...] y ves mucho más paso de gente (se refiere a Orriols) tú te pones en esta calle y que te guste o no pero ves mucha gente allí (Nuevo Orriols /Sant Llorenç) mucha más soledad” Se habla sobre las mejoras necesarias para el barrio, la clienta dice “limpiar el barrio”, el entrevistado continua “si aquí es que es difícil solución [...] porque igual esta zona peatonal tomaban posesión [...] cierta gente que no quisiéramos de hecho a ocurrido aquí han puesto bancos [...] y me consta que los han arrancado y los han quitado porque se juntaba cierta gente en los bancos [...] si se sienta gente normal en ese banco no tienes problema el problema es que tengas aquí en la puerta de mi negocio un banco y que empiece a sentarse pues gente de etnia gitana que pues el aspecto y la presencia da un poco de `repelús` [...] las barrenderas ya llevan tiempo que limpian por las mañanas y hacen fotos [...] pero llega las 11 y esta eso que parece una pocilga”.

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


257

M e m b re d e l a f a l l a Sa n t L l ore n ç Edat: 45 aproximàdament Professió: Professor de primària i membre de la falla “Nou Orriols” Lloc de naixement: València Lloc de residència: Nou Orriols (Sant Llorenç) Anys de residència en el barri (Orriols): 20 anys aproximàdament a Sant Llorenç

Lloc de l’entrevista: Falla Data/dates: 31 de gener de 2017 Entrevistador/a: Albert Moncusí Ferré Durada total: 39:49 minuts

0 -5 mi nu t s Se habla de la Falla de Nou Orriols “la falla tiene con este ejercicio que estamos 11 (años), por eso tiene un poco el sobre nombre de nueva de Orriols”. También se comenta los motivos de traspasar esta falla a la nueva zona “el barrio de Orriols de alguna forma está dividido en dos partes claramente las vías más o menos dividen pues la parte nueva o por lo menos esta parte nueva de edificación nueva que tendrá pues 20 años aproximadamente porque yo me vengo a vivir aquí a este edificio y todavía todo eso era huerta no estaba hecho la zona nueva [...] realmente esta falla surge de otra que si que está en el barrio de la falla san juan Bosco que está en la calle duque de mandas [...] por disparidad de criterios un grupo de falleros de ahí [...] vamos a probar a montar una falla en la zona nueva [...] una parte de los falleros de nuestra comisión provienen de allí de origen y otros pertenecen a la parte más antigua de Orriols. Se habla sobre el perfil de la gente que forma parte de la falla, si son vecinos del nuevo Orriols o de Orriols “pues hay un poco de mezcla hay mezcla porque ya digo es por una parte gente que vivía en el barrio de toda la vida y que de alguna forma se han trasladado [...] pues aquí porque les gustaba más y tal y luego hay otra parte que son familias probablemente más jóvenes que ya directamente vinieron a vivir a la zona (zona Nueva) [...] la mayoría de las familias que vienen de la parte de Orriols era de un poquito más mayor [...] y la mayoría de las familias que vienen a vivir a la zona nueva pues son familias más jóvenes con niños [...] teniendo en cuenta que esta zona tendrá aproximadamente unos 15 lo que es la mayoría de la edificaciones pues unos 15 años aproximadamente” Se introduce el tema de la diversidad de orígenes en el falla “la mayoría españoles [...] algo pero poco realmente en el mundo de las fallas es mucho más frecuente que en las comisiones encuentres gente del país nacional”

5 -10 mi n u t s Se habla sobre la relación de la falla con las fiestas del barrio de los clavarios “ hay vinculación, lógicamente hay falleros que tienen vinculación con los clavarios que han sido en su día a lo mejor clavarios o que tienen familiares que son clavarios entonces pues nos invitan a la fiesta [...] nos invitan cuando son las fiestas a la procesión también”.

ANNE XOS


258

10-15 minuts Se comenta la evolución de la falla a lo largo del tiempo “la falla funciona bastante bien hemos tenido un crecimiento bastante grande porque empezó ya digo hace 11 años cuando vinieron de allí yo creo que eran 60 falleros [...] y bueno en 10 años después somos ahora 500. También se habla sobre el papel de la falla en el barrio “nuestra circunstancia es un poco especial porque lógicamente está este tipo de barrio y claro te estoy hablando [...] a lo mejor no meto en el mismo saco la parte de Orriols a partir de las vías que es una tipología distinta incluso de barrio [...] esto es bastante característico y diferente de lo que es un barrio tradicional porque si lo ves bueno las edificaciones la mayoría son residenciales [...] se puede considerar un poco [...] una mini ciudad dormitorio dentro de la ciudad [...] hay pocos elementos que permitan [...] vertebrar el barrio porque al final la gente tiene [...] poca vida en común porque la mayoría de las familias trabajan [...] no hay elementos como a lo mejor un barrio tradicional que haya más comercio de barrio hay más vida en las calles del mismo barrio aquí es un poco en ese sentido diferente y creo que a falla es uno de los poco elementos que vertebra [...] que participan como falleros”. Comenta que de no ser por la falla “la única relación que habría seria de vecindad en el sentido de encontrarte en el ascensor poco más”. Además se compara esta nueva zona residencial con el denominado antiguo Orriols “seguramente en un barrio [...] que a lo mejor ocurre en la parte de Orriols más antigua pues a lo mejor hay otros elementos [...] el propio comercio permite una relación entre las personas [...] mayor vinculación [...] el lugar del jubilado [...] claro aquí en esta parte pues realmente primero por el perfil de las familias pues no y después desde el punto de vista de otros elementos a nivel sociocultural pues no lo hay”

1 5 -20 mi n u t s Se habla de un perfil de personas que existe en esta falla provenientes de otras provincias del Estado Español “gente que si efectivamente a lo mejor son de aquí de valencia o igual en la pareja uno es de valencia y el otro no [...] o por circunstancia de trabajo están viviendo fuera [...] en otros casos por ejemplo, los chicos de Almería él es de Almería pero ella es del barrio [...]siempre hay alguna vinculación a través de un familiar o de un amigo de tal de cual”. Se comentan las relaciones que existen entre los vecinos de Nou Orriols “en el centro comercial pero como usuarios [...] y luego pues a lo mejor lo que es la piscina el gimnasio que hay dentro del parque y el otro gimnasio que hay dentro del centro comercial [...] coincide más la gente pero en definitiva no deja de ser que cada uno hace su historia y ya está”.”Hasta donde yo sé tampoco hay algún tipo de asociacionismo”. Se introduce el tema de los límites

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


259

administrativos sobre esta nueva zona “esto es Orriols [...] si porque yo creo que el límite lo marca la avenida de la Constitución carretera vieja de Barcelona y por aquí Alfahuir [...] que era por donde iba la antigua vía del tren había una estación de ´trenet` que se llamaba Sant Llorenç [...] porque esto realmente digamos que se llama Orriols por un poco unificar pero esta zona es la zona de Sant Llorenç”.

2 0 -25 mi n u t s Se introduce el tema de las relaciones de la falla de “Nou Orriols” con las fallas de Orriols “con las otras fallas muchos porque lógicamente compartimos muchas actividades, compartimos actos, compartimos mucha vida en común”. Se hace una comparativa entre las fallas de Orriols y esta “Yo creo que las fallas es un elemento en ese sentido muy vertebrador lo que ocurre es que [...] el problema que han tenido y siguen teniendo en la zona de Orriols más antigua es que al haberse producido una afluencia de inmigración pues muy importante [...] no ha sido fácil que se integrasen por lo tanto esas fallas han tenido la dificultad de que ha habido una despoblación de población autóctona [...] y un repoblamiento de inmigración pero esa inmigración no ha entrado en la falla”. Se introduce el tema de la multiculturalidad que caracteriza a Orriols “es verdad que allí pues nos encontramos con el Centro Islámico, luego alguna Iglesia Evangélica y también de religión hindúes [...] pues que lógicamente tienen hay más posibilidad de tener más participantes”

2 5 -30 mi n u t s Se habla sobre la relación que hay entre las fallas a nivel organizativo de Orrriols y “Nou Orriols”, “la junta local fallera que es la que agrupa todas las fallas de valencia están dividida por sectores [...] entonces el sector que en nuestro caso es el sector Rascaña entonces es un poco más amplio que Orriols coge Orriols, Torrefiel e incluso [...] con Alfahuir [...] pero incluso coge algún pueblo [...] luego además del sector esta lo que se llama las agrupaciones que es digamos un elemento en el que se incorporan algunas fallas más [...] varios sectores están juntos en una agrupación”. Se introduce el tema de su trayectoria por el barrio “yo no soy originario del barrio, yo soy de Valencia pero de otro barrio [...] yo vengo aquí pues realmente por mi mujer [...] que es de Torrefiel y entonces buscamos piso más o menos relativamente cerca y acabamos aquí”. También se comenta el tema de la escolarización de sus hijos “decidimos llevarlo al cole cerca de casa, entonces estuvo unos años en María Auxiliadora [...] y después lo pasamos en secundaria a salesianos [...] aunque geográficamente no está pero bueno tiene una vinculación enorme con lo que es el barrio”. Se habla sobre las prácticas diarias (compras, paseos, etc.) “pues nosotros estamos un poco a caballo

ANNE XOS


260

entre el trabajo (Patraix) y casa, a nivel de vida diaria de compras y tal [...] a lo mejor al 50% pero bueno casi más por aquí por casa [...] centro comercial, el líder”. Además, se pregunta si se va al barrio a hacer algunas compras “algunas cosas si porque a lo mejor hay comercios que están por ahí [...] nosotros trabajamos con el banco “Caixa popular” que está en San Vicente de Paul [...] si que tenemos vinculación [...] el ambulatorio también está en el límite”

3 0 -35 mi n u t s Se habla sobre los comercios de Orriols “en la zona antigua sobre todo, es la Calle Duque de Mandas [...] la que más en ese sentido ofrece [...] también la zona de Santiago Rusiñol pues hay alguna panadería [...] hay un horno que además colabora pues trabajamos con ellos para la falla y tal”. Se introduce el tema sobre las relaciones entre los comercios y la falla “un poco el contacte con el comercio sobre todo pues es para el tema del ´llibret` que se edita [...] luego se les invita a la presentación también hace que sea un momento de vinculación entre los comerciantes de la zona [...] realmente tenemos colaboradores [...] de todas las zonas del barrio tanto de la parte más antigua como de la nueva [...] desde talleres de coches hasta tintorería, zapatería también un poquito de todos bares algunos”. Se comenta los aspectos que se podrían mejorar en el barrio “la verdad que la problemática es muy diferente de la zona nueva a la zona antigua, yo creo que es radicalmente diferente [...] las necesidades [...] son absolutamente diferentes desde la parte nueva pedir que se hagan cosas desde mi punto de vista sería poco solidario porque realmente los que necesitan que se haga mucho es en la parte antigua [...] más necesidades a nivel social a nivel bueno de muchas cosas [...] en la parte nueva a nivel instalaciones no creo que se pueda pedir mucho [...] a nivel tanto escolar como de servicios [...] a lo mejor algún servicio sociocultural”.

3 5 -40 mi n u t s Se comentan las necesidades más enfocadas a la “parte más antigua” de Orriols “Más allá de los problemas de integración [...] de las distintas culturas que conviven allí (hace referencia a Orriols) claro es un entorno en ese sentido a nivel económico también pues [...] bastante deprimido probablemente el tema del trabajo tampoco está del todo bien evidentemente ahí ayudaría mucho que eso se fuera resolviendo a nivel de [...] equipamientos pues como todo también necesidades tienen porque son zonas de residencia de muy alta densidad porque en su momento fue una ciudad dormitorio [...] harán falta equipamiento [...] a nivel sociocultural [...] a nivel también pues de zonas verdes [...] la densidad de la edificación pues no lo permite pero sobre todo en

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


261

el tema de las familias con problemas y que generan luego problema por esa falta de integración quizá es donde más habría que trabajar [...] luego eso conlleva a inseguridad problemas de convivencia [...] había mucha queja en algunas zonas sobre todo del barrio a lo mejor que se habían trasladado familias de etnia gitana de otras zonas de Valencia [...] a veces pues los servicios sociales del ayuntamiento pues un poco en viviendas sociales mueven un poco a la gente [...] que se creen de alguna forma guetos tampoco creo que ayudo mucho [...] la mayor de las necesidades pienso [...] si por un poco lo que vas conociendo pues en el tema de integración [...] de estas familias o de estos grupos”.

ANNE XOS


262

R e p re se n t a n t s d e l ’e sgl è si a eva n gè l i ca Edat: 45-50 anys aproximadament Professió: miembres de l’Associació sociocultural evangèlica de Barona Lloc de naixement: Espanya Lloc de residència: Orriols Anys de residència al barri (Orriols): 40 aproximadament

Lloc de l’entrevista: Associació

0 -5 mi nu t s Se presentan dos personas que forman parte de la Iglesia Evangélica que tienen experiencia en la problemática del barrio ya que estuvieron en una situación de delincuencia juvenil “la representación que tienen en la asociación es altísima en lo que es la asociación [...] esto es una ONG sin ánimo de lucro y todos trabajamos para ayudar sobre todo ellos que viven aquí y están a pie de calle”. Se habla sobre la situación del barrio E1: “gente indigente, gente sin hogar, gente que está en un límite de exclusión tremendo [...] que no tienen ni para comer no tienen ni donde vivir [...] pero algunos se dejan ayudar y otros no [...] luego tenemos la problemática de la delincuencia de las drogas del alcohol y familias que están destrozadas también es este barrio [...] también tenemos la problemática de los pisos de las patadas de los desahucios” E2: “yo he vivivo en Padre Viñas toda la vida (alrededor de 45 años) yo lo que más necesita aquí en la zona creo que es el plan de la gente joven yo creo que no son malos chavales lo que pasa que se tiran 20 horas en la calle cuando no van al cole [...] yo creo que lo que necesitan estos chavales [...] que si hubiese algún centro o algún sitio donde estos chavales pudieran hacer una clase de actividades no pasarían tanto tiempo en la calle y no harían tanto daño como están haciendo”.

Data: 15 / 02 /2017 Entrevistador/a: Albert Moncusí Ferré Durada total: 15 minuts

5 -10 mi n u t s Se habla sobre la necesidad de un centro de juventud de calidad E1: “tenemos un local aquí en el barrio que según el ayuntamiento según Consellería [...] se considera como un local de la juventud que no está haciendo nada [...] aquí en este barrio habría que tener un local de asistencia las 24 horas [...] como los que hay en el centro de valencia como los que hay en el Carmen [...] asistencia hasta para dormir”. Se introduce el tema de la falta de instalaciones para jóvenes E1: “¿sabes que en este barrio no hay sitio para los jóvenes? no hay canchas ni nada” Se comenta la existencia de un club de boxeo “clandestino” que hay en el barrio E2: “eso cogieron en las alquerías estas ahi hay una casa vieja abandonada que ahora parecen que la han derribado [...] ahí se puso el chaval ese a enseñar a los chavales pequeños [...]hay necesidad de algo

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


263

de que la juventud este entretenida con algo bien sea en cursillos bien sea [....] un partido de fútbol más que nada para sacarlos de la calle”. Se habla sobre la diversidad que caracteriza al barrio y la problemática que esto supone E1: “ten en cuenta que esto es un barrio multiracial [...]entonces hay mucha pluralidad aquí mucha diversidad entonces lo que se trata no es de separar las razas ni las personas de lo que se trata es de unirlas [...] porque lo que hay hasta ahora no aquí hay un grupo aquí hay otro aquí hay otro [...] se matan” También se introduce el tema de las ocupaciones de vivienda en el barrio E2: “Nosotros hicimos una lista de las familias que viven aquí ocupas y hay gente que son gente igual que yo e igual que usted [...] que han venido de fuera [...] que intentan convivir en medio de la sociedad” E1: “son gente que viene y que lo ha perdido todo han perdido hasta las casas [...] vienen con hijos [...] son gente que no son problemáticos si los problemáticos en realidad en todo esto es una minoría [...] lo que hablan de todo ese jaleo y todo ese problema y todo son gente que no se quiere adaptar a la sociedad son inadaptados que tampoco se dejan”

1 0 -15 mi n u t s Se habla sobre las soluciones que proponen como asociación de cara a estas problemáticas del barrio, la conflictividad de los jóvenes E1: “ahora mismo tenemos aquí a un chico que se está regenerando que lo hemos sacado de la calle [...] con amor [...] tiene que haber mucho amor”. Se comentan las consecuencias de la crisis en el tema de las viviendas ocupas y los nuevos modelos de vivienda en el barrio E1 “la gente esto de la economía lo ha notado mucho que les está pasando a las abuelas ahora que están manteniendo a sus hijos”. Se introduce una de las problemáticas de vivienda del barrio “la patada”, consiste en que un grupo de gente denominada “mafias” abre viviendas y luego las alquilan para lucrarse con la necesidad de familias E2: aquí tenemos una caso de eso [...] es una chavala extranjera creo que es la mulatica esta que viene pues a esa le vendieron un piso de ´patá` [...] vendido en 350 euros y a la semana fue el chaval y la echó a la calle” Se comentan un poco los servicios que ofrece la ONG: E1: “aquí si tu vienes que tienes un hijo con problemas eh de alcohol de drogas de lo que sea tenemos centros cristianos de restauración donde los podemos ingresas [...] gratuitos hasta que se rehabiliten

ANNE XOS


264

luego también ayudamos a las personas sin techo sin hogar les damos mantas les damos café también tenemos banco de alimentos donde la gente necesitada los ayudamos en los alimentos somos iglesia también somos ONG cristiana [...] sin rechazos de ninguna clase”. Se habla sobre la instalación de la Iglesia Evangélica en el barrio de Orriols E2: “primeramente abrimos en San Juan Bosco [...] y nos fuimos a Torrefiel y luego aquí y aquí llevamos 14 años” E1: “siempre se ha llamado Iglesia Evangélica de Barona (desde hace 34 años) [...] lo que pasa que esto se puso el nombre de Asociación sociocultural evangélica de Barona [...] hemos crecido mucho”

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


265

8.1. E N Q U E ST E S E N L INIA O c u pa ció . 32 respostes

Edat. 32 re sp ost e s

Gènere. 3 2 re sp ost e s

Pertanys a algun col.lectiu/associació/iniciativa? 32 respostes

En cas a f i r m a t i u , a q u i n ? 2 1 re sp ost e s Compromis

Falla Daroca padre viñas

PFAEVEN

Orriols Convive

AAVV Morvedre

RSP

Asociación La Casa Grande

PAH

PFAE ORRIOLS

Plataforma.Desempleados y Precarios Valencia,

Asociacion de comerciantes de orriols Centro Municipal de Personas Mayores de Orriols

ANNE XOS

Feceval


266

Vius act u a l m e n t a Or r i ol s? 3 2 re sp ost e s

Treball e s a c t u a l m e n t a Or r i ol s? 3 2 re sp ost e s

Q u è mitj à de transpor t u t i l itzes ? 31 respostes

Et desplaces diàriament cap a/des de Orriols al teu treball? 29 respostes

Païs d’origen. 31 respostes Espanya

96.9%

França

3.1%

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


267

R E S U LTAT S D E L’ E N Q U E S TA D ’AVA L U A C I Ó

A continuació es presenta els resultats de la rubrica oferida com final d’avaluació amb l’objectiu de recollir el sentir general de les persones participants i orientar la millora d’altres processos. S’empra una enquesta amb valoració segons l’escala de Likert:

1 - Totalmente desacord 2 - En desacord 3 - Ni d’acord ni en desacord 4 - D’acord 5 - Totalment d’acord

A diferència de les preguntes dicotòmiques amb resposta sí/no, l'escala de Likert permet mesurar actituds i conèixer el grau de conformitat de l'enquestat amb qualsevol afirmació que li proposem. Resulta especialment útil emprar-la en situacions en les quals volem que la persona matise la seua opinió. En aquest sentit, les categories de resposta ens serviran per a capturar la intensitat dels sentiments de l'enquestat cap a aquesta afirmació.

E S PA I P Ú B L I C

ANNE XOS

Existei xe n e sp a i s p ú b l i cs p e r a p od e r re l a c i on a r - s e / c o nversar a m b e l ve ïn a t d e l b a r r i ? 3 1 re sp ost e s


268

Existei xe n e sp a i s p ú b l i cs d e t rob a d a p e r a l a ge n t jove ? 3 1 respost e s

Existei xe n e sp a i s p ú b l i c s on e l s x i q u e t s i x i q u e t e s po d e n jug ar segu r s? 3 1 re sp ost e s

Consi dere s q u e é s se n z i l l d e m a n a r p e r m i sos p e r a po d e r promoure a ct i v i t a t s a l s e sp a i s p ú b l i cs? 2 8 re sp ost e s

Consi dere s q u e l ’a c t i v i t a t f a l l e ra re p e rcu t e i x p osi t i vame nt al barri ? 2 9 re sp ost e s

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


269

Podries re c ór re r e l b a r r i a m b ca d i ra d e rod e s o ca rre t pe r al s xi q u e t s? 3 2 re sp ost e s

És fàci l a p a rc a r a l b a r r i ?T 3 1 re sp ost e s

Consi dere s q u e l a re l a ci ó v i a n a n t - ve hi cl e s m otor é s ad e q uada? 3 2 re sp ost e s

La veg e t a ci ó a l s ca r re r s é s a d e q u a d a ? 3 1 re sp ost e s

ANNE XOS


270

La il · lum i n a ci ó a l s ca r re r s a l a n i t é s l ’a d e q u a d a ? 3 2 re s postes

És fàci l re c i c l a r a Or r i ol s? 3 2 re sp ost e s

Orriols con t a a m b u n a b on a x a r x a d e com u n i c a c ió amb transpor t p ú b l i c? 3 1 re sp ost e s

A Orriols s’a f avore i x l ’ú s d e l a b i ci cl e t a ? 3 2 re sp os t e s

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


271

PR OPOSA! Com creus que p od r i a m i l l ora r l a q u a l i t a t d e l s es p ai s públi cs del barri ? 2 3 re sp ost e s

ANNE XOS


272

H A B I TAT G E

Et mudar i e s a u n a l t re b a r r i si l a t e u a re n d a p e r sonal t ’ h o permitira ? 3 1 re sp ost e s

Tens prob l e m e s a m b e l ve ïn a t d ’e sc a l a ? 3 1 re sp ost e s

Consi dere s c òm od a l a d i st r i b u ci ó d e l a t e u a v i ve n da? 2 9 respost e s

És accesi b l e f ísi ca m e n t l a t e u a v i ve n d a ? 2 7 re sp ost e s

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


273

Consi dere s a d e q u a d a l a re l a ci ó q u a l i t a t / p re u d e l a vive nd a a Orriols? 2 9 re sp ost e s

Creeus q u e hi ha a l gu n a zon a d e l b a r r i e n p a r t i c ular o n existei x m a jor u rgè n ci a d ’i n t e r ve n ci ó? 3 1 re sp ost e s

PROPOSA ! C om c re u s q u e p od r i e n m i l l ora r - se e l s p ro ble mes d’h a b i t a t ge a Or r i ol s? 2 1 re sp ost e s

ANNE XOS


274

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


275

ECONOMIA I TREBALL

Creus q u e l a si t u a c i ó e c on òm i c a d e l b a r r i ha m i l l orat re s pecte del s d a r re r s a n ys? 3 1 re sp ost e s

La situaci ó e c on òm i c a e t f a re p l a n t e ja r - t e l a t e u a re s id è nci a al ba r r i ? 3 1 re sp ost e s

PROPOSA ! C om cre u s q u e p od r i e n m i l l ora r - se l e s c o nd ici ons ec on òm i q u e s a Or r i ol s? 2 1 re sp ost e s

ANNE XOS


276

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


277

A C T I V I TAT C O M E R C I A L

Trobes e l q u e n e c e ssi t e s a l s com e rรงos d e l b a r r i ? 3 2 re s postes

Fas comp re s a com e rรง os or i e n t a t s o re ge n t a t s p e r re s idents est ra n ge r s? 3 1 re sp ost e s

Obriri es u n n ou com e rรง a Or r i ol s? 3 1 re sp ost e s

Et queda r i e s a m b e l n e goc i f a m i l i a r a Or r i ol s? 3 0 respost e s

ANNE XOS


278

Compres e l s a l i m e n t s a l e s t e n d e s m e n u d e s d e l b arri o al superme rca t ? 3 2 re sp ost e s

Creeus q u e e l s gra n s ce n t re s com e rc i a l s re p e rcu t e i xe n po sitivame n t a l b a r r i ? 3 2 re sp ost e s

El s par t i t s a l Est a d i d e l L l eva n t , re p e rcu t e i xe n p o s it ivament al t e i x i t com e rc i a l d e l b a r r i ? 3 1 re sp ost e s

PROPOSA ! Com c re u s q u e p od r i a m i l l ora r e l t e i x i t c o me rci al del b a r r i ? 2 0 re sp ost e s

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


279

ANNE XOS


280

CONVIVÈNCIA

Actualm e n t e n e l b a r r i hi ha n 1 5 9 0 5 ha b i t a n t s cens at s , creus que a q u e st a x i f ra re f l e ct e i x l a re a l i t a t ? 3 0 re s po s t e s

Et rel aci on e s a m b p e r son e s n a sc u d e s a a l t re s p a ï s o s e n l ’espai p ú b l i c (p a rc , c om e rços, e scol a )? 3 2 re sp ost es

Creus qu e l a m u l t i c u l t u ra l i t a t i n f l u e i x p osi t i va m e n t al barri ? 32 re sp ost e s

PROPOSA ! Com p od r i a m i l l ora r l a con v i vè n ci a a l b arri? 1 9 respost e s

E STR ATÈ G IA IN TEG R A L PA R T I C I PAT I VA D ’ O R R I O L S . D O C U M E NT B ASE D E L P R O C É S PAR T I CI PATI U


281

ANNE XOS


Activa Orriols - informe final  

Activa Orriols és una iniciativa de la Regidoria de Participació i Acció Veïnal de l’Ajuntament de València que pretén identificar de manera...

Activa Orriols - informe final  

Activa Orriols és una iniciativa de la Regidoria de Participació i Acció Veïnal de l’Ajuntament de València que pretén identificar de manera...

Advertisement