és veritat que en el món de la literatura, del cine, de la fotografia, del periodisme, es valora més la tristesa que l’alegria, és més, jo crec que nosaltres per exemple, estem molt preparats per detectar molt el groc, de seguida: alarma!, però lo cursi no estem tan preparats per detectar-ho i ens colen molt la cursileria, la pelleringa. Ara mateix hi ha una literatura que la gent demana que sigui aspiracional, la gent demana que el protagonista sigui fort, s’acabi bé, demanen això en la ficció, sense voler ho demanen, i si acaba malament o la protagonista pringa, el lector t’ho retreu, el lector no vol això. A les sèries passa el mateix, et demanen que els personatges se’n surtin, lo aspiracional ara és això... En els anys vuitanta lo aspiracional eren personatges molt rics o que trobaven l’amor. I ara, personatges empoderats. Fitxa’t en les sèries, personatges que se’n surten, que sobreviuen, que tenen una peculiaritat però que acaben sortint-se, guanyant, vencent les dificultats. I aquesta curiositat teva? Jo crec que si tu fas una feina com la meva, la barreja perfecta és la curiositat i l’avorriment. Si tu t’avorreixes molt i tens molta curiositat al mateix temps, per no avorrir-te has d’anar buscant a cada moment coses, estímuls, Que li demanes als Reis Mags? En el món de la tercera dosi estàs en un punt que jo ja flipo amb tot. Veig la muntanya i flipo, vaig a córrer al matí i dic que fort, que bèstia, quina sort que tinc, flipo de tot ja... aplaudiria al veure sortir el sol, i això no em passava abans, demano coses molt ximples, molt immaterials. Demanaria no tenir problemes econòmics i que la gent del meu voltant tampoc els tingués. Si tingués molts diners els repartiria molt alegrement amb els meus amics i familiars. Que hem de demanar? Que seguim sent feliços, poder seguir corrent els matins... T’agrada molt la natura. Si, m’agrada molt córrer per la natura, això arregla molt el cervell de la gent, córrer és perfecte pel cervell, va molt bé. Com el teu personatge, la Flora Camí... Si, Flora Camí va ser un conte pensat per aquesta gent que corre, que són molts, que estem tots molt bojos, som pesats. Flora Camí és un personatge que, jo per aquest personatge tinc pietat. I la Carme Pla ho fa tan bé, tan bé, és espectacular com ho fa... És el conte que tanca l’espectacle. Una dona que no ha decidit res a la seva vida. Exacte, una dona que no ha triat mai i córrer és l’únic que tria, i les amigues li diuen: “torna al ramat, torna al ramat, no t’escapis”. Jo conec dones que no han anat mai soles a un bar, o a córrer, o al gimnàs, que no han anat mai a molts llocs. Els homes ho fan més això. T’agraden molt les flors. Molt, m’agraden molt, m’encanten, em semblen la cosa més civilitzada del món. Si algú em porta unes flors, o em regala una planta, m’encanta, penso: que bé! Però mira, a la Dorothy Parker li encantaven. I la Rodoreda, igual, les dues comparteixen l’amor per les flors. Mira, tot el que no importa, és el millor del món, tot el que és superflu... oi que podem viure sense flors? Podem. Oi que podem viure sense vi? Podem. La gràcia és aquesta, no és que ho necessitem, és que ho desitgem, doncs això. Si l’amor fos:” no és que ho necessiti, és que ho desitjo... bua!!
“Ens colen molt la cursilería”
Que opines d’una revista de proximitat com l’Acelobert que es manté gràcies al suport del comerç de barri? Res m’agrada més que les botigues, m’encanten les botigues, m’agrada anar a comprar i que em donin rotllo. No compro per internet perquè m’agrada que em donin rotllo. I les coses que m’agraden molt comprar com els llibres, el vi, la roba, m’agrada anar allà: “hola, això t’ho has llegit?” o “Ostres, aquest pernil, que em diries?” M’agrada estar amb una persona que allò que jo estic comprant també li agrada a ella, saps?. A mi que una botiguera em digui: “mira aquests pantalons, i ara per a dalt, que faria falta? mira’t això!” I m’encanta que m’emboliquin per a regal. Llavors, les revistes que parlen de comerciants, m’encanten... m’agrada gent que digui, jo sortiré aquí i tu vindràs a buscar-me, m’agraden molt aquestes històries. I tu ens agrades molt a tots nosaltres, les teves històries humanes, intel·ligents, que oloren a humor del bo. Antonia Utrera
www.acelobert.com 9