Breu història de l’anarquisme i algunes nocions basiques
1
Nocions bàsiques d’anarquisme
PRINCIPI D’AUTORITAT Les persones, com a conseqüència de la seva desconeixença del món, han buscat sempre explicacions als fenòmens que succeïen al seu voltant, la manca de respostes va crear inicialment idees abstractes i posteriorment personatges divinitzats, que recolzats sobre el concepte d’infinit, aportaven explicació a tot. Quan aquestes idees infinites es converteixen en dogmes i són difoses per aquells que s’autoproclamaren missatgers del que ara per ara en diem déus, apareix el concepte de la servitud humana dins la humanitat, el concepte de submissió de la majoria envers la minoria dominant, el Principi d’autoritat. Les contínues transformacions i adaptacions d’aquest concepte, que comença amb les primeres religions primitives, passant per l’Antiga Grècia i Roma, pel domini cristià a occident de l’edat mitjana i pels constants canvis que ha establert l’Estat Capitalista en totes les seves vessants fins a la transformació actual han establert aquest concepte com inqüestionable, i per què? L’explicació és clara: quan alguna cosa es repeteix moltes vegades esdevé costum i un costum com el seu nom indica és quelcom habitual i aleshores es deixa de posar en dubte, es converteix en un automatisme que passa desapercebut. Per aquest fet, és comprensible per què les persones a dia d’avui no conceben una societat allunyada de 2
Principi d’autoritat
la submissió davant l’Estat, la policia, les seves lleis, la moral establerta i en general el model de societat que pretenen imposar-nos, d’una manera més entenedora es podria dir que les persones vivim en un estat d’infantesa envers el paternalisme estatal, l’obeïm sense qüestionar-lo, com fa un nen petit amb el seus pares, ja que creiem que no és possible la vida sense l’obediència, però arriba un moment en el qual el nen és va fent gran fins al punt en què s’emancipa, es converteix en un adult, i passa a ser responsable de les seves decisions, condició igual per assolir una societat lliure i conseqüentment la plena realització de la humanitat. Però això no és fàcil, l’ésser humà en concret i la humanitat en general necessita un aprenentatge fonamentat en la igualtat i la col·laboració, per a no ser manipulable i obeir l’autoritat. Per tant, basant la nostra vida en la raó i les emocions que parteixen de les aspiracions de no estar sotmesos a la idea d’autoritat creem la nostra pròpia moral individual, que s’engrandeix i es fa indispensable quan es converteix en col·lectiva, i transforma un concepte en una societat justa, digna, solidària i il·limitadament lliure.
3
Nocions bàsiques d’anarquisme
BREU HISTÒRIA
de l’anarquisme insurreccions, revoltes i
deseobediència front al poder Si ens definim com anarquistes o llibertaris no és per que tinguem una especial estima a aquesta paraula, no creiem en cap dogma i menys en un dogma anarquista, quelcom bo que té l’anarquisme és que és una porta oberta a un ventall infinit de possibilitats, un infinit de possibilitats basat en un sistema de valors comuns com bé hem explicat al principi d’aquest fulletó. El fet es que és una paraula amb una llarga història al darrera, una història de lluita contra el poder i l’autoritat. És la història d’aquells i aquelles que al llarg dels anys s’han rebel·lat contra tot allò que han considerat injust, d’aquells que han somiat amb una societat o una vida lliures d’opressió, la història d’aquells i aquelles que han viscut i han mort cercant allò pel que han lluitat. Definint-nos com anarquistes li diem al món que som hereus d’aquesta lluita, reivindiquem aquest passat i la història d’aquells companys i companyes que van ser-hi abans que nosaltres. I es que nosaltres venim de molt lluny, però també anem endavant, ja que allà on sorgeixi l’opressió sempre hi haurà persones disposades a combatre-la. Les revoltes i insurreccions populars han sigut una constant en 4
Breu històroia de l’anarquisme
la història de la civilització, les persones i comunitats que han rebutjat els sistemes de valors dominants a cada període històric també. Crema de Bruixes. La transició del feudalisme al capitalisme és un període històric massa vegades oblidat a la història oficial. La imposició dels poders de l’Estat modern no va ser aconseguida sense abans haver dut a terme una expropiació violenta dels sabers populars, la aniquilació de tot allò que escapava del seu control. La crema de bruixes representa l’expropiació social dirigida sobre el cos, els sabers i la reproducció de les dones; posades en el punt de mira d’una guerra contra els costums i les formes d’organització popular que acostumaven a prendre la forma d’heretgies religioses. Sota aquesta forma els moviments urbans i camperols posaren en pràctica experiments de vida comunal i repartiment de la riquesa. Segadors, bandolers i rabassaires. Al camp català trobem exemples al llarg de tota la història del conflicte entre propietaris i camperols, dels que posseeixen la terra i els que la treballen, les revoltes i insurreccions que sovint es tracten des d’una perspectiva nacional tenen un component econòmic 5
Nocions bàsiques d’anarquisme
imprescindible per a ser enteses, la guerra dels segadors, la guerra de remences, el bandolerisme, les revoltes de rabassaires. Sempre aquells que lluiten contra les estructures de poder, el centralisme estatal i el profit d’uns pocs per sobre la misèria de molts. Insurrecció a Londres. Gordon Riots. 1780. L’aprovació d’una llei papista desencadena un motí que sense líders ni doctrines acaba convertint-se en una gran festa popular abundantment regada per ginebra i altres begudes etíliques, que s’estén per la ciutat més gran d’Europa. Al crit de “No a l’esclavitud” es van cremar les cases dels polítics i jutges, se socialitzaren les destil·leries, es van destruir els símbols de l’opressió, s’incendiaren les presons i s’alliberaren als pobres, els seus habitants. 6
Breu històroia de l’anarquisme
A mitjans del segle XIX és comença a consolidar una nova forma de producció a Europa que revolucionarà el món, el avanç tecnològic i la màquina de vapor permeten la proliferació de les primeres fàbriques, la societat canvia; les ciutats industrials es converteixen en un pol d’atracció de treballadors que aniran agafant consciència de la seva pertinença a una classe oprimida alhora que empitjoren les seves condicions laborals i vitals. De forma simultània, la nova burgesia industrial s’enriqueix a costa del suor i la sang d’aquesta classe obrera i pren consciència del seu poder i de la seva pròpia existència com a classe. La realitat ens mostrarà com els interessos d’aquestes classes socials són oposats i ens durà inevitablement a la confrontació. És llavors quan sorgeix el moviment obrer, un moviment àmpliament heterogeni i que en aquestes curtes pàgines no ens dedicarem a explicar en profunditat. Tampoc entrarem a explicar les formes d’organització que prenen els poderosos, més enllà del enfortiment de l’Estat com a eina per a defensar els seus interessos i la propietat. Comuna de París Del 18 de març al 28 de maig de 1871 en un París insurreccionat, es viu un projecte polític popular d’autogestió generalitzada a una ciutat que empobrida per la guerra franco-prusiana va defensar-se
7
Nocions bàsiques d’anarquisme
de l’intent de restauració de la monarquia borbònica quedantse la població amb les armes que havien utilitzat per a defensar París. Es convoquen eleccions a l’ajuntament que s’omple de revolucionaris, radicals i socialistes que comencen a promulgar decrets encaminats a pal·liar l’extrema pobresa en que vivia la població. Igualment, la càrrega organitzativa de la societat, recau en organismes barrials que neixen, creixen i cooperen durant els 60 dies que dura la comuna, sense jerarquies establertes, aquests organismes col·laboren per a poder organitzar la població des de la igualtat i la solidaritat. La comuna de París no fracassarà políticament, la comuna serà durament reprimida i assassinada en mans de l’exèrcit de l’Estat francès. Més de 30000 morts en els combats que la defensaren i més de 50000 morts durant les setmanes posteriors demostren que no fou un experiment d’uns pocs sinó que va ser la societat parisenca qui va decidir plantar cara i defensar un altra forma de viure. Aquesta forma organitzativa sorgeix abans de la separació entre comunistes i anarquistes, igualment no cercava la creació d’un nou estat ni la substitució de l’estat francès, per tant en tot cas es tractaria d’un model anarquista o comunista anti-estatal. El que aquí ens interessa explicar és com dins d’aquest moviment obrer sorgeixen aquells que volen prendre el poder per a canviar la societat i aquells que volen una nova societat on les relacions no es basin en el poder i l’autoritat. Els antiautoritaris, els anarquistes plantegen llavors que l’alliberament de l’individu és el prioritari, i que aquest alliberament pot ser per alguns i ha de ser per altres, part d’un alliberament col·lectiu. L’anarquisme sorgeix llavors com una alternativa de vida real, que no només lluitarà per la millora de les condicions laborals i vitals sinó per la creació d’aquesta nova forma d’organització social allunyada de l’autoritat i la propietat privada, en confrontació amb l’Estat i el capitalisme.Moviment obrer. 8
Breu històroia de l’anarquisme
Anarcosindicalisme. L’anarquisme arrelarà amb força a la nostra terra degut a diversos factors com l’existència d’un moviment obrer fort estructurat a través d’organitzacions i associacions de tot tipus presents en la vida diària de les famílies obreres i camperoles, així com una burgesia organitzada que imposa dures condicions laborals i socials, etc.
El fet que la vida girés principalment en torn al treball i l’explotació dels amos sobre la classe obrera fa sorgir el moviment anarcosindicalista com a solució i com a nova forma d’estructurar la societat al voltant del treball segons els principis anarquistes. Aquest moviment s’organitza en torn la CNT com a sindicat de classe i de masses a partir de 1910.
9
Nocions bàsiques d’anarquisme
Escola Moderna. Francesc Ferrer i Guàrdia. Les escoles racionalistes. L’escola Moderna sorgeix des d’una crítica radical a les institucions que existien a l’època dedicades a l’educació, principalment en mans de l’ església més conservadora. Ferrer i Guàrdia parteix de l’escola com a eina del poder per a formar obrers i obreres obedients i fa una crítica als antics mètodes i a la essència de l’escola, on s’aniquilen els desitjos, les necessitats i la voluntat dels nens sota el despotisme de la figura del mestre. Amb l’escola moderna i el moviment d’escoles racionalistes impulsades pels anarquistes i els sindicats de la CNT, s’impulsa la emancipació dels individus des de ben petits donant-los les eines per a ser crítics amb la realitat existent. Avui en dia molts dels mètodes impulsats per aquest corrent educatiu s’utilitzen en les escoles d’arreu però buidats de la crítica al sistema imperant i a la injustícia social. Ateneus llibertaris. Cooperatives i associacionisme obrer. Els ateneus llibertaris sorgeixen com a escola d’aquells que no tenien prou per a pagar-se una educació, com a lloc de reunió d’obrers i de difusió de les idees llibertàries, com a espai autònom on les persones podien emancipar-se a nivell cultural. Realitzaven excursions, universitats populars, dinars, alhora que unien i teixien la solidaritat entre oprimits.
10
Breu històroia de l’anarquisme
Les cooperatives obreres sorgeixen com a comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Els anarquistes des d’un principi han rebutjat postergar els canvis socials que demanaven, fent de la seva vida exemples clars de que l’autogestió és possible, la solidaritat imprescindible i l’acció directa necessària. Per això moltes vegades s’associa anarquisme a violència, caos o terrorisme. Assumim el passat d’aquells anarquistes que decidiren atemptar contra els culpables de la misèria i la fam, de la mort i el genocidi. Desmarcar els fets individuals d’aquests atemptats a la resta del moviment obrer o anarquista és buidar-los de contingut, fa falta contextualitzar les accions per a entendre d’on sorgien i per què hi havia persones que apostaven per aquests mètodes. Atemptats contra el poder Gaetano Bresci assassinà al rei d’Itàlia el 1900. Feia 2 anys, les pujades del preu del pa generaren manifestacions a tota Itàlia, a Milan una multituddesarmada va ser massacrada per l’exèrcit produint-se més de 90 morts, el rei d’Itàlia condecorà al general culpable de tal massacre. Severino di Giovanni apostà per la revolució violenta, atemptà contra l’ambaixada dels EEUU després de l’execució dels anarquistes Sacco i Vanzetti, contra l’ambaixada italiana on es reunien els corresponsals de Mussolini, etc. 11
Nocions bàsiques d’anarquisme
Molts d’aquests actes es podrien considerar venjances personals o actes terroristes, terrorisme és dur a terme una acció el objectiu de la qual sigui sembrar el terror entre la societat. Aquests actes estaven clarament destinats a posar cares als culpables de la mort i la misèria, a fer-los sentir la por de que els seus actes d’injustícia sobre la classe obrera tindrien conseqüències.
La guerra social. Els intents revolucionaris a l’últim segle en el nostre territori són suficients per a no tindre que cercar-los fora d’aquest, igualment podríem parlar a occident de la revolució i l’exèrcit negre Makhnovista a Ucraïna en la revolució russa; el moviment dels consells obrers a l’Alemanya i la col•lectivització de fàbriques a Itàlia posteriors a la primera Guerra Mundial; més a prop trobem la insurrecció de l’Alt Llobregat i Cardener al 1932 i la Revolució d’Astúries el 1934; aquests s’engloben a dins dels cicles econòmics i les crisis del capitalisme i de les resistències a nivell global. A diferència del que predomina avui en dia, les protestes i el descontent social no anava encaminat a reclamar millores al govern, l’objectiu de les lluites era destruir el poder, ser capaços de construir entre totes allò que volien. Per això s’atacaven els símbols d’opressió, es col•lectivitzaven les fàbriques, es cremaven els registres de la propietat i es redistribuïa la riquesa. La llibertat no es demana, es pren. Aquests intents eren durament reprimits per l’exèrcit. 12
Breu històroia de l’anarquisme
La setmana tràgica. Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909 es cremen les esglésies durant una setmana d’aldarulls a la rosa de foc (Barcelona). El detonant d’aquesta revolta és l’embarcament de reservistes per a la guerra del Marroc, d’aquest reclutament es veien exempts els fills dels burgesos i tot aquell qui tingues diners per poder pagar-se no anar. És a dir, els fills dels pobres a morir a la guerra mentre els fills dels qui s’enriquien a casa. L’aparició de les tropes per reprimir la revolta encén més els ànims provocant una veritable insurrecció, barricades als carrers i l’assalt de les comissaries del Clot, del Poblenou i Sant Andreu. Han de portar tropes de la resta de l’Estat degut a la negativa de la guarnició de Barcelona de disparar sobre una població obrera en peu.
La vaga de la Canadenca. L’acomiadament de 8 sindicalistes desemboca en una vaga que assolirà dimensions inesperades, s’aniran afegint sectors a la vaga deixant a la ciutat sense subministrament elèctric, havent d’intervenir 13
Nocions bàsiques d’anarquisme
l’exèrcit. 44 dies de vaga que acaben amb l’acceptació sense represàlies de les condicions dels obrers com és la jornada de 8 hores.
1936. Un poble en armes. El 1936, el cop d’Estat franquista en contra la república es derrotat a moltes ciutats de l’Estat Espanyol, el poble s’aixeca en armes, assalta les casernes i col•lectivitza camps i fàbriques, el control obrer; la Generalitat perd el control
14
Breu història de l’anarquisme
i són els comitès barrials qui organitzen la vida del dia a dia de la societat. Així com es generen estructures per fer la guerra al feixisme i la revolució al mateix temps. Són multitud els textos i anàlisis històrics que parlen d’aquests esdeveniments i no ens dedicarem aquí a esplaiar-nos explicant un dels exemples més clars i coneguts d’una revolució social amb un fort i imprescindible component anarquista. Després de l’aparició del feixisme a Europa, Itàlia, Alemanya i posteriorment a Espanya, amb la segona Guerra Mundial i l’aparició de la Guerra Freda entre el Bloc Soviètic Comunista i l’Occidental Capitalista veiem com disminueix la influència de l’anarquisme en el dia a dia del moviment obrer i de la política en general.Potser per acabar aquest petit recull voldríem parlar de la resistència al feixisme, de l’exili i la lluita antifranquista. Cal deixar clar que molts dels que moriren lluitant contra el franquisme, els maquis, no lluitaven per la democràcia on avui vivim, lluitaren per una lli-
15
Nocions bàsiques d’anarquisme
bertat molt més profunda, encara que polítics de tots colors s’esforcin avui en dia per recuperar les seves figures. Des de Quico Sabaté, Caracremada, Facerías i els Maños, fins a Salvador Puig Antich, Oriol Solè Sugranyes, el MIL, els GARI, tots formen part de la nostra història, d’un fil roig i negre que mai han aconseguit esborrar i del que avui nosaltres agafem testimoni.
16
Pràctica i lluites actuals
PRÀCTICA
I LLUITES ACTUALS
En els últims anys una bona part dels anarquistes ha renunciat a constituir-se com a referent ideològic i polític, l’important no han sigut les paraules ni les sigles, tampoc les organitzacions, molts ni tan sols s’autoanomenen anarquistes encara que compartim principis, pràctiques i somnis. L’important és i ha sigut que en el nostre dia a dia intentem fer realitat aquests somnis, fer-ne partícips a qui ens envolta i fer així amb la vida i la lluita diària contra el poder la nostra revolució. Avui en dia, però, creiem necessari la construcció de referents polítics als barris allunyats de la política institucional, la presència d’un discurs i una pràctica anarquista forta que puguin donar respostes a un sistema que de per si, ens condemna a la desigualtat i 17
Nocions bàsiques d’anarquisme
l’opressió. Apostem també per a definir-nos com anarquistes o llibertaris ja que creiem important deixar clar quin és el nostre sistema de valors sobre el qual creixem com a individus recordant la història d’aquells i aquelles que van estar abans que nosaltres. Tot i aquests anys on l’anarquisme com a opció política i pràctica ha quasi desaparegut del carrer en el dia a dia polític del nostre territori, cal entendre que hem estat presents allà on s’ha lluitat contra la injustícia i la dominació. No cal remuntarse a l’antifranquisme per veure companys i companyes presos per les lluites obreres de finals dels anys 70’, campanyes contra el servei militar obligatori (insubmisos a la mili), la solidaritat amb les lluites anticarcelàries portades per la COPEL (Coordinadora de presos en lucha), APRE (Asociación de Presos en Régimen Especial), associacions de suport a familiars, etc. Multitud de lluites veïnals, el moviment antiglobalització i en defensa del territori, l’alliberament animal, beuen dels principis anarquistes, la horitzontalitat, l’assemblearisme són formes d’organització que s’allunyen de la realitat destructiva i autoritària que combatem. Igual passa amb el moviment d’okupació d’espais; la negació de la propietat privada i la lluita contra la especulació signifiquen la posada en pràctica de noves formes de relacionarnos allunyades de la jerarquia i el poder. Sense aprofundir en lluites dures i constants com són l’alliberament de la dona, el moviment feminista i antipatriarcal, l’alliberament sexual de totes les formes preconcebudes del que és normal i el que no alhora d’establir els nostres rols de gènere. 18
Pràctica i lluites actuals
Avui en dia hem sigut partícips de grans moviments de descontent, ràbia i confrontació contra la dura realitat que vivim, la crisi i la democràcia: el 15M, les assemblees barrials, l’aturada del Parlament, les vagues generals, la continuada lluita contra els desnonaments. A diferència del que volen fer creure partits, els sindicats venuts i els mitjans de comunicació, el carrer és nostre, no seu; ha sigut la gent qui ha decidit plantar cara i nosaltres hem estat allà, per molt que vulguin reconduir les protestes cap a situacions inofensives, l’acció directa i el sabotatge demostren dia a dia que la lluita és i ha sigut l’únic camí per a ésser lliures i que disposem de multitud de mètodes per ser-ho. Aquí a Sants els moviments socials, en tota la seva pluralitat ideològica i pràctica, portem anys generant xarxes de suport mutu allunyades de les institucions, les lluites portades a terme pel CSA Can Vies, en la seva defensa i en la experimentació de noves formes de relacionar-nos i transmetre el coneixement que es duen a terme en el seu si, per l’alliberament de Can Batlló, la generació d’alternatives de vida com són les cooperatives de consum, la Universitat Lliure de Sants, la Xarxa d’Intercanvi, la creació de mitjans propis de comunicació com la Burxa, la lluita contra la celebració d’actes feixistes al barri els 12 d’Octubre, i podríem continuar enumerant lluites que es donen en aquesta realitat que moltes vegades acostumen a silenciar. A més a més hem de parlar de tota la feina a nivell laboral que han portat a terme sindicats anarcosindicalistes com la CNT que encara que des d’una perspectiva diferent a la nostra, compten amb el treball diari de militants anarquistes. 19
Nocions bàsiques d’anarquisme
També cal parlar de tota la xarxa d’Ateneus Llibertaris, editorials, col·lectius, biblioteques socials i centres de documentació, que sempre han estat a la rereguarda fent treball de formigueta, generant critica, anàlisi i pràctica en torn a uns principis comuns. Nosaltres, les anarquistes, creiem que els fins no justifiquen els mitjans, els mitjans determinen els fins, i és per això que intentem ser coherents amb el que diem en el nostre dia a dia, aspirar a tindre el poder es trair-nos a nosaltres mateixes. No tenim una societat utòpica que imposar a ningú, tot i així aspirem a recuperar les relacions veïnals de solidaritat, de conèixer-nos, de saber ajuntar-nos quan fa falta, de poder teixir unes xarxes que ens permetin decidir sobre les nostres vides, que arribat a un punt en que algú vulgui passar per sobre de qualsevol de nosaltres, siguem capaces de respondre, de fer-los sentir por, de no deixar que ens fotin fora de casa, de no deixar que ens identifiquin per ser immigrants o que ens acomiadin per no voler acceptar unes condicions laborals de merda, de ser capaces de combatre aquelles estructures de poder que ens fan esclaves del Capitalisme i l’Estat. Amb aquest text no només volíem deixar clar el nostre passat i present, també volem fer un salt al futur, amb aquells que decidiu viure amb dignitat i no deixar-vos trepitjar, esperem trobarnos aviat. Ja sigui al carrer o en els nostres espais, en la fragor de la lluita quotidiana contra tot aquell i tot allò que ens vulgui dominar. 20
Per un sants ingovernable Per un barri combatiu i autoorganitzat Contra l’Estat i el Capital Visca l’Anarquia
21
22
Acció Llibertària de Sants ens trobem cada dimarts i dijous de 6 a 9 a l’Ateneu Llibertari de Sants. C/Maria Victòria 10 (Barri de Sants, Rosa de Foc) http://acciollibertariasants.wordpress.net acciollibertariasants@riseup.net
Editat al calor del Maig del 2013
23