ensenyar a la teva comissió cada premi!! Una cosa tremendament bonica també!! Veure tota la teva comissió sota el balcó victorejant els premis, és impactant!! És igual el premi que tinguis, el bonic és viure la festa fallera, no la tensió de veure qui té millor premi... És la meva humil opinió... I el meu tan esperat dia de l’ofrena, emotiu, ple de devoció, arribar a la plaça de l’Ajuntament i sentir el teu nom a l’entrada de la mateixa, pujar a la Mare de Déu i oferir-li les flors. Va ser el moment de més respecte, i el més bonic per a una Fallera Major, i sobretot al veure que m’estaven esperant al costat de la Mare de Déu el meu fill i la meva germana. Un gran detall el qual agraeixc profundament als organitzadors. I va arribar el dia més trist de tot el regnat, el dia de la Cremà... Un dia ple d’actes, la missa, la mascletà, dinar i xicoteta migdiada després de dos dies sense dormir!! Migdiada interrompuda per uns quants bojos que van ficar la xaranga a casa meva!! Jajaja, meus bojos estimats!! I el cercavila boig!! Divertit, i aprofitant cada instant que quedava, perquè aquell dia encara que no acabés el meu regnat, acabaven les meues falles, acabava el més bonic per a una Fallera Major... La cremà infantil... no vaig poder contenir les llàgrimes... ja començava el comiat... i què dir de la cremà de la meva falla... era el principi de la fi del meu somni, del meu conte de princeses, encendre el castell i la traca que va cremar la falla em va suposar un gran esforç, perquè volia que
11