Opinió

La columna del paseante

Jaime Casajuana

Hace unas semanas tuve una alegría al saber que ya no estoy solo paseando y el lunes, por la presente semana, he tenido otra alegría, esta vez ha sido por lo que escuché de un vecino de Benicarló por la radio, el cual se quejaba de cómo están los contenedores de basura en esquinas que tapan la visibilidad de los conductores. Lo tengo escrito en más de una ocasión, ya que esto también pasa en nuestro querido Vinaròs pensando que sólo ocurría aquí, pero veo que en otros sitios también cuecen habas como vulgarmente se dice. He tenido más de un susto, por eso lo tengo escrito también más de una vez. Ahora voy a ser pretencioso atreviéndome a pedir que se diga el por qué crear lo que considero una anomalía, como por ejemplo lo que también escribí sobre el espejo que considero se tendría que colocar en la calle del Ángel, a la salida de la del Remedio.

En Vinaròs ya se está notando que llega el verano, sobre todo en dos cosas: una que se están pintando las señales en la calzada y, como siempre, está quedando muy bien; y la otra es la coincidencia de la salida de los colegios de la avenida de la Libertad con la salida de las fábricas y las colas en la citada avenida y la de María Auxiliadora, que son tan largas que hasta a mi nieta le llama la atención, habiendo incluso llegado a contar el número de coches parados que ni lo escribo, ya que se diría que no puede ser. También sería interesante saber por qué no se regula el tránsito en el cruce de las dos citadas avenidas. Total, no sería más de un cuarto de hora, tanto o menos que el servicio que se da a las puertas de los colegios.

Al final de la avenida de Barcelona se ha puesto una pequeña rotonda y en la actualidad se están adecentando los alrededores de la misma, qué buena falta hacía, tanto para la comodidad de conductores y peatones como por el mal efecto que hacía a los que entraban en nuestra ciudad procedentes de la parte de Castelló o los que salían en dirección a Tarragona. Al vivir en aquella zona paso muchas veces por allí, máximo ahora que está cortada por obras de la calle Ausiàs March. Sería interesante que después se adecentara el sitio donde están aquellos olivos. Quedaría una bonita entrada al revés de ahora, que aquello parece un basurero más que otra cosa. Algunos son de propiedad privada, pienso que si al dueño se le pidiera permiso para limpiarlo no lo denegaría, más bien se alegraría. Digo esto por pensar que no se le puede obligar a que él limpie.

De empate técnico calificó el resultado de las Elecciones Europeas, celebradas el pasado día 7, entre el PP y el PSOE, sólo 42 votos nos separan de los primeros. Aun así, el voto progresista en Vinaròs sigue siendo mayoritario y esto al PP no le ha gustado nada, todo ello en un contexto (País Valencià) de diferencias a su favor escandalosas, pero ni así.

Es digno de análisis lo que está pasando en nuestra Comunidad. Contrariamente a lo que sería esperable en un momento tan candente, con un PP inmerso en múltiples causas judiciales, con graves imputaciones en los Juzgados a sus máximos dirigentes, la ciudadanía castiga a la clase política en general y en el caso de nuestra comunidad mucho más a los partidos de izquierdas.

Desde siempre la clase trabajadora ha tenido que luchar para lograr conseguir logros sociales, derecho a la sanidad, a la educación a un salario mínimo a la jubilación, a las 40 horas semanales a vacaciones, derecho al voto, todo esto tan normal ahora, no hace muchos años no se tenía y se tuvo que pelear durante muchos años para lograrlo, nadie desde una derecha proclive al capital ha dado nunca nada que no se le haya tenido que arrancar. Ahora esta comunidad no está preocupada por nada de todo esto, ni siquiera por la educación a pesar del fracaso escolar que padecemos, tampoco por la sanidad pública, o para ser más exactos solamente de forma individualista cuando uno la necesita, sólo entonces se queja. Parece que el ciudadano prefiera el enchufe o el favor en lugar de reclamar los derechos que como ciudadano tiene. La derecha ha conseguido” de momento” mermar la ética y los valores de bastantes ciudadanos y esto a un futuro cercano es mala cosa para los que viven de un salario.

Así y todo en esta comarca nos felicitamos de ser la única en todo el País Valencià que continúe siendo una isla en todo el territorio, donde las fuerzas están más equilibradas y el PSOE gana en Vilafranca, Forcall, Cinctorres, Morella, Vallibona, La Pobla de Benifassà, Rossell, Canet, La Jana, Cervera, Santa Magdalena y resultados muy ajustados en Vinaròs, Càlig etcétera.

Estas elecciones eran unas europeas, no locales. Las mayorías absolutas están difíciles para todos y ellos son mal compañero de viaje. En lo referente a otros temas, la Justicia va a seguir su curso al margen de los resultados electorales, y que quede claro que la ciudadanía con su voto, no absuelve ni condena a nadie.

Breu vocabulari d’expressions molt de la terra

“A bou passat”

Lluís Batalla Callau

El tsunami ha passat. El terratrèmol submarí que ningú no feia cas però tots veien vindre, ja és història. El fet que havia de revolucionar tota la política estatal i l’autonòmica és només un record.

A bou passat és molt fàcil opinar i parlar ex cathedra sobre el passat i el que ha passat. El que sembla més complicat és aprendre del bou que ha passat. Les eleccions han posat a tots al seu lloc. A tots. Els partits que creixen i els partits que es desinflen. Els partits que volen ser alternativa sense tindre lideratge. Li passa al PP a la Cort de Madrid, li passa al PSPV al País Valencià. Felipe González va guanyar alguna elecció per no tindre contrari al davant (recordeu Hdez. Mancha?), a part d’altres mèrits. Camps ara guanya eleccions per no tindre contrari al davant (Ignasi Pla, Alarte?) a part dels propis mèrits. Zapatero no perd per golejada en el pitjor moment de la crisi, per no tindre contrari al davant, a part dels propis mèrits.

L’electorat està cansat d’escoltar crítiques. Està cansat d’escoltar el dolent que és l’altre. Tant li fa que siga lladre, putero o cree cadenes de favors. A l’electorat del que guanya o a l’electorat que no va votar, no li interessa gens ni mica que li diguen el que ja sap. No és qüestió de períodes electorals, ni tampoc no ho és de cars videoclips de campanya, en temps de crisi, per criticar el contrari. Un projecte d’Europa no pot consistir a denunciar les carències de l’adversari, sense parlar de les pròpies virtuts. Això passa factura. Un projecte de societat no pot consistir a judicialitzar una campanya electoral, i una altra, i una altra, i no saber que aquest no és el camí. Un partit polític no pot judicialitzar i presentar aquesta actuació com el nucli de la seua acció política, i aquest és el gran error del principal adversari del PP. Clar que cal denunciar, però s’ha de donar alternatives, esperances de futur, noves solucions. El PSPV porta 3 eleccions amb aquesta filosofia, i aixi li va...

La política és treball del dia a dia, de donar solucions i de no donar llargues a la gent. I també és qüestió, per molt assemblearis que siguem, de líders i referents personals, i el PSPV per exemple, va escollir un líder, no per ser alternativa a Camps , sinó per calmar els seus corrents interns. I això es paga, és paga molt car. Qui coneix Alarte? Camps, amb traje a mida, Orange Market i sastre, està disputant un partit contra el no-res. Només faltaria que no guanyes!

I per altra banda, el PP ha apostat per l’èxit a curt termini, la crisi. Quin argument tindrà d’aquí a dos anys, quan previsiblement aquesta haurà minvat?

Al PP de Vinaròs no le han salido las cuentas

Juan Antonio Beltrán

Seguint la tònica del capitalisme, que en l’únic en què pensa és en els diners, a Vinaròs es fa, fil per randa, la pràctica ben apresa de la mentida per la mentida, de la manipulació de la informació i la total falta de sentit comú i respecte als veïns de Vinaròs.

Ni fatalisme, ni mentides, ni invencions. La contaminació i els perills del Castor, no se’ls inventa ningú, són estudis estadístics, són exemples d’indústries ja existents, són dades oficials de l’OMS.

Fent ús de la intel∙ligència humana i de les eines socials, si algú vol informar-se millor hi ha centenars de dades oficials sobre la contaminació i els efectes sobre la gent; fa poc, fins i tot van oferir-me dos especialistes en el tema fer una xarrada. Sabeu què?, els diré que sí, i en farem unes quantes, les primeres haurien de ser al consistori per tal que tothom senta les coses com són.

Us dono dades, informació, no declaracions buides de contingut, a la pàgina www. plataformapelsenia.org trobareu molta informació real sobre el Castor. Aquest grup de persones, desinteressadament, només que per la seua i la nostra salut, mouen moltíssims fils; fan al∙legacions, fan estudis, demanen informació, estan

en procediment judicial contra el Castor, han anat a Brussel∙les per a denunciar les il∙legalitats del procediment. d’una administració irrespectuosa Informació versus declaracions sense arguments.

Noemí Leon Sentit comú i respecte a la vida i a la salut versus la mort a canvi dels diners. No enganyem a ningú, la gent ja sap com són les coses però de vegades és difícil reconéixer-ho, i més difícil és anar contra el corrent imperant, però arribarà un dia en què cadascú estarà al lloc que li correspon. El poder no serà avariciós i la gent podrà reconéixer quan l’enganyen i dir no! Per cert, aquest dissabte 13 de juny es fa a Alcanar la Festa contra el Castor, actuen, entre molts d’altres, Quico el Cèlio, lo Noi i el Mut de Ferreries, Lo Nom del Porc, Pepet i Marieta… i molts més. Aquesta vegada ho direm cantant: Castor Marxa!

Si fossen pollastres es barallarien per ells.

Vicent Beltran i Salazar Ara com són clots...

Cap administració els reclama, i quan plou es transformen en basses per recarregar aqüífers. Explicarem la història d’uns clots, uns no tenen amo, i l’altre és propietat de l’Ajuntament. Els primers, els que no tenen amo, estan a la part dreta de la N-340, en direcció a Benicarló, passada la bàscula, és un camí de terra d’accés a diferents llocs: fàbrica de lleixiu, granges i habitatges. Com diem hi han uns clots enormes, els veïns han demanat que els reparen a l’Ajuntament, i Foment, fins i tot han posat un ciri a sant Roc, però, ni així. Han recollit signatures, han demanat reparar-los ells, però no els en donen permís. Foment diu que no repara aquest camí que es veu clarament que està dins de la zona d’afecció de la carretera N340, i l’Ajuntament diu que a ell no li toca reparar-los. L’últim pas que han fet és parlar amb nosaltres, Migjorn. Ens explicaren els passos donats per veure si nosaltres podem fer alguna cosa més per arreglar aquests grans clots, alguns dels quals pareixen cràters de volcans. Parlàrem amb el senyor Balada i ens digué que Foment no els volia reparar, cosa que ja sabíem, però els repararia l’Ajuntament. Portàrem la bona nova als veïns de la zona, i després d’explicar-los els passos donats es feren un fart de riure, a ells els digueren el mateix. Tornàrem a parlar amb el senyor Balada el dia 24-3-2009, al portal de la Penya Barça, i ens va prometre que no tardarien gens a asfaltar el camí, ho faria l’Ajuntament. Senyor Balada, el PP diu que no creu en la seua paraula. Senyor Balada, no done la raó a la dreta, avui 19 de maig els clots encara són clots. El segon clot estava entre el mercat i el Suma. Quan recollírem signatures per canviar el projecte del port (cosa que aconseguírem) ens adonarem que les llambordes estaven afonades, eren un perill, parlàrem amb el regidor de Serveis algunes vegades, no ens feren cas. Veient el perill que representava, marcàrem un cercle amb pintura que no penetrà a la llamborda, tornàrem a demanar reparar el clot, i sorpresa, el regidor de Serveis feia seua la marca de perill feta per Migjorn. Després de quasi un any demanantho, han reparat el clot però sense col∙locar les llambordes. Qualificació de l’obra: un bunyol. Com es pot apreciar per la data, l’escrit ja feia dies que el teníem fet, però l’actualitat no l’ha perduda.

Càritas Interparroquial de Vinaròs, un altre any, ha organitzat un Taller d’Atenció a la Infancia. És un taller del projecte anomenat DONA, CAP ENDAVANT! patrocinat per la Fundació Bancaixa- Fundació Caixa Castelló i amb el qual han col∙laborat tècnics de diferents

Cáritas Interparroquial Vinaròs

L’Assoc. Veïns Vinaròs Migjorn

noves tarifes, etc.:

L’Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn, vol fer públic un extracte d’una nota de premsa de l’OCU en relació a la nova situació del mercat de les elèctriques,

L’OCU adverteix del perill de sortir al mercat lliure abans de l’1 de juliol i que no accepten cap oferta de les comercialitzadores.

• Les companyies distribuïdores d’electricitat complint la normativa, estan comunicant als seus clients que amb l’entrada en vigor el proper 1 de juliol de la “tarifa de último recurso” (TUR) deixen de ser clients seus i que han d’escollir una comercialitzadora que els subministre l’electricitat bé amb les tarifes lliurement pactades o amb la TUR. • L’OCU recorda que el client en cap moment deixarà de tindre subministrament elèctric, i que si no signen ni accepten cap oferta, automàticament seran traspassats el dia 1 de juliol a la comercialitzadora de la seua pròpia distribuïdora, i mantindran la TUR, sense cap tipus de compromís de permanència. • L’OCU insisteix que, si s’accepta ara una oferta d’una empresa comercialitzadora, inclosa la de la seua pròpia distribuïdora, passarà al mercat lliure, lligat amb un contracte d’una duració mínima de 12 mesos i renunciant així a noves ofertes que previsiblement es puguen produir a partir de l’1 de juliol. • L’OCU recorda que l’anunciat Bono Social, del qual encara queden molts de detalls per conéixer, estarà dirigit, entre altres col∙lectiu, a famílies nombroses, famílies amb tots els seus membres a l’atur, pensionistes amb ingressos mínims... però, sols es podrà disposar per a clients amb la TUR, per la qual cosa si passen a mercat lliure no podran beneficiar-se de l’oferta.

• L’OCU adverteix, a més a més, als clients amb potència contractada superior a 10 kW, majoritàriament antics clients amb tarifa nocturna, que el Govern els deixa sense TUR i obligatòriament hauran de contractar amb una comercialitzadora en el mercat lliure. En cas contrari, se’ls aplicarà una tarifa més elevada que s’anirà incrementant progressivament. Per tot això, l’OCU recomana als consumidors que no contesten a les cartes de la seua distribuïdora i que no accepten ofertes per part de les companyies subministradores d’electricitat fins que es clarifiquen les diferents condicions i tarifes per aplicar a partir de l’1 de juliol.

L’OCU denuncia l’absoluta improvisació i manca de transparència amb la qual s’ha desenvolupat el pas cap a la plena liberalització del mercat de l’electricitat i la posada en marxa de la TUR.

Lo nom del porc… el tenim a casa!

Ernesto Carbonell

Pareix, de vegades, que l’ambigüitat et travessa en forma de fletxa enverinada, truca a la porta, amb mentides i amb predicacions de fals messies i portals grandiosos de Cid Campeador o el que canta su mal espanta (retòrica de… sabio, cuéntame un cuento!)

Arribarà al plenari, per… A o per B, però aprofitar-se de la feina i la bona voluntat, del que pot i no el deixen, és tasca ben recollida, del que no sap, però… s’aprofita dels altres per justificar la feina mal feta! I ara què… pardillo!

De contenidors, no en saps; de convenis, tampoc i de política… deixem els favors… que propicien el vòmit després d’una bona mariscada!

Els PePitos ens deixen el marrón i tu ho pintes de negre! On estan els perits?

Jo, reunit amb la incapacitat de torn, aquí anomenat, li dic a la carn vacuna… això, ho puc fer jo…, sense regals ni viatges, però sí amb esforç i treball…

De transparència, no n’hi ha; capacitat per ocupar la Regidoria de Serveis, tampoc… i menys, voluntat d’un bon treball!

Per què no ho contem com es? Tens por? …jo no!

Endavant, dic, vas més perdut que un canut buit, amb ironia inclosa… però mesurada.

Lo Nom del Porc, gran grup musical del nostre poble, amb permís, o no, dels seus components, amb tot el respecte per ells d’utilitzar el seu nom, m’atorgo el plaer i la bondat inclosa, de classificar el regidoret de torn, de dir les coses pel seu nom… “porc, això no es fa!” Renunciant, i no, al gran Rosendo… “veo veo mamoneo”, els contenidors els arregles amb els diners del poble, malbaratats, viatges i dinars inclosos, i, espera’t… que la ironia començarà amb la fibra, l’espagueti i el chuletón… de porc, amb forma d’iglú vinarossenc, que et paga les despeses, errates d’un mal funcionament i una despreocupació passiva, per afrontar la teua incapacitat de defendre la banqueta de suplent!... que seus!

Jo, més enllà del que es predica, sóc digne del que dic i faig, i amb el poder que ens dóna el plaer del bon fer, i la tranquil∙litat del pobre desgraciat, dic… més enllà, valga la retòrica i la llengua castellana que utilitzaven els meus tocayos: “prefiero morir de pie… que arrollidado”.

Visca la república i la llibertat.

P.D. (William Blake): “Cuando las puertas de la percepción se abran, todo aparecerá tal y como es realmente… grande, maravilloso… hermoso…”

organismes del nostre poble com són l’Equip Social Base i SEAFI (Servei d’Atenció a la Família i a la Infància) de l’Ajuntament de Vinaròs, el Centre de Salut, i el SPE (Servei Psicopedagògic Escolar). A més, enguany s’ha comptat també amb els mediadors interculturals de l’Agència AMICS (Ajuntament de Vinaròs) que han donat una visió molt interessant de cara a l’educació per la convivència dels nostres menors.

El Taller consta de diverses sessions en les quals es tracten temes relacionats amb la infància (normes i límits; alimentació infantil; accidents infantils més freqüents; la importància de treballar per la interculturalitat en tots els àmbits en els que es troben els menors…)

Des de Càritas aprofitem per agrair de nou la col∙laboració dels diferents organismes locals i entitat patrocinadora.

Hechos, respuestas y opiniones

Manuel Villalta

Ya ha terminado la campaña electoral a las Elecciones europeas. Durante la misma, los candidatos y representantes del PP y PSOE nos han explicado el interés que tienen para los españoles. Aunque si repasamos la campaña comprobaremos donde está el interés que nos han querido explicar. De lo que más se ha hablado en toda la campaña ha sido el tema del avión usado por Zapatero, el coche para ir a misa de los dirigentes del PP y algún que otro avión. Los demás temas carecen de importancia, lo que interesa es que haya argumentos y, si no, se buscan para las descalificaciones y acusaciones.

También esta semana hemos leído la entrevista al Sr. Moliner del BLOC. En su opinión a la pregunta sobre la blavera lo ha dejado claro. En Alacant i València tienen la cuatribarrada y la blavera. ¿Podrían en Alacant al terminar los congresos escuchar la Muixeranga; en València, Paquito el Chocolatero, y en Castelló tener la bandera nacional con el escudo del águila y cantar el cara al sol y así quedan bien con todos?

No podía faltar estos días respuestas y opiniones sobre el tema Arizmendi, y claro, lo normal eran las descalificaciones y acusaciones para intentar quitarse el bulto de encima y no figurar como culpables.

De seguir con esta táctica no sería de extrañar que se acusase al Tribunal que dictó la sentencia por condenar un tema que entendieron que así era.

Pero bueno, culpables unos u otros, seguro que si hay que pagar será el pueblo al que le tocará pagar.

En el tema de la ermita, los que dicen ser los defensores del progreso, del bienestar de Vinaròs y lo primero es el pueblo, una vez más ha quedado bien claro que lo primero son los intereses partidistas.

Si en un tema como éste no hay acuerdo entre todos, en qué tenemos que confiar con nuestros representantes.

El sábado asistí a la concentración para la reivindicación de la A-68. En la misma comprobé a los representantes del PP en el Ayuntamiento haciéndose sitio para salir en la foto a primera línea. ¡Para cuando los veremos en la foto reivindicando una mejor sanidad!

El segundo ambulatorio, la estación de autobuses y tantas fotos más que se deberían de hacer.

Colonia Europa un espai de tots

Jordi Moliner

El regidor d’Urbanisme i en roda de premsa, va dir: “el BLOC Vinaròs ha denunciat la deixadesa i desídia que hi ha en la zona de la Colònia Europa per motius electoralistes”. Només ens faltava escoltar això! Aquesta afirmació em sembla no desproporcionada sinó demagògica i treta per amagar la desídia del regidor responsable de l’àrea d’Urbanisme del nostre Ajuntament cap aquesta zona. Si un Grup Municipal va denunciar a la veu pública el tema de la Colònia Europa ha estat per les queixes reiterades dels veïns i la deixadesa en el tema de la discoteca i la piscina, una reivindicació de fa molts d’anys i que no s’ha fet res, no per altre motiu. L’estat de ruïna del complex ve de més enllà de l’alcaldia del senyor Balada. Durant quatre anys no es va fer res per solucionar el problema i si s’ha fet alguna gestió recent ha estat inútil.

El seu estat és deplorable, amb fanals dels anys 1970, sense bandes reductores, sense contenidors orgànics i amb un accés a la platja de les Salines que fa vergonya, amb un camí de terra, al costat de clavegueram, ple de pintades i brutícia. Penso que hi hagut falta de voluntat política per resoldre un problema i que ningú no hi ha actuat.

I passat ja un temps en aquesta legislatura, trobo que és ja temps més que suficient per demanar que s’actue de manera “oficial”. Són més de sis anys que estan aquests equips de govern (PSOE-PVI) per resoldre les queixes veïnals.

Que els expedients de ruïna costen, ja ho sabem, però davant un problema tal, no tinc constància que s’hi hagi fet res. Ens diuen que les converses amb el propietari són llargues. Bé, ho entenc. Però, el que no compartim és que ni s’informe el veïnat ni que, en alguna de les rodes de premsa de qui està governant, no trau el tema després de més de sis anys, quina casualitat! Si un edifici està en ruïnes i és perillós l’actuació d’ofici no triga tant. I si la voluntat de resoldre el problema és tan pertinent, no s’informa al cap una setmana que el BLOC ho ha denunciat públicament.

Davant un problema, s’ha d’estudiar i veure com es pot resoldre. De moment ja estem a l’estiu i no s’ha fet res, de res. Si no s’ha resolt en sis anys, temps més que suficient, és perquè algú no ha fet la feina que havia de fer, que no s’excuse donant les culpes a un altre partit.

‘Tota pedra fa marge’

Juan Bautista Juan

Sin lugar a duda el pasado domingo, tras un largo día de elecciones la satisfacción de haber revalidado nuevamente el apoyo de nuestro pueblo fue la mayor de las recompensas al trabajo realizado desde hace 2 años en pro de nuestro pueblo.

El domingo nuevamente, muchos vinarocenses pusieron su piedra, no para obstaculizar el camino de nadie, sino para abrir un camino alternativo al que el PSOE ha marcado estos últimos años. Un camino basado este último año en el engaño y la negación de una evidencia, que enmascararon en su última campaña electoral bajo el lema de A por el Pleno empleo y que a estas alturas de legislatura han dado la vuelta llevando a nuestro país hacia el pleno desempleo. Un PSOE más preocupado en la memoria histórica y en recuperar viejos fantasmas, que en buscar soluciones a los problemas que sufrimos en nuestro país. A estas alturas queda ya claro que el problema no sólo es del Sr. Zapatero, sino de la escasa capacidad de su Equipo de Gobierno para aplicar medidas para salir de la crisis. Recientemente nos anunciaban que el Plan E o Plan Zapatero había logrado crear 25.000 empleos, en base a un plan de inversión de 8.000 millones de euros, este resultado demuestra nuevamente las escasas ideas de este gobierno y el despilfarro realizado, ya que si la matemática no falla le ha costado a este gobierno más de 320.000 euros por puesto de trabajo creado. Medidas como éstas a la desesperada y con fecha de caducidad han sido las únicas que se han llevado adelante, mientras el PSOE nadaba en su mar de incertidumbre. Lo mismo que sucede a nivel nacional lo podemos extrapolar a nivel local, con un PSOE desorientado, que contempla como a la ciudadanía se le agota la paciencia y a las que las buenas palabras no les ayudan a llegar ni a fin de mes ni les hacen ver un futuro mas esperanzador.

Si como dice el refranero popular Tota pedra fa marge, y de la misma forma que el camino se hace al andar, nos gustaría nuevamente caminar contando con el apoyo de todos aquellos vinarocenses, que sin preocuparles el mirar hacia atrás, prefieren andar mirando al frente, deseando que quien gobierne sea capaz de hacerlo mejor que los que antes lo hicieron y deseando que el cambio se produzca por el bien de todos.