Vinaròs Viu

Juani Bover,

l’Alé de les ones hertzianes

alicia coscollano

Juani Bover ha estat escollida Alé Vinarossenc 2009 per la Fundació Caixa Vinaròs, una distinció que s’atorga a vinarossencs de gran rellevància en l’àmbit cultural, social o esportiu. Juani, una dona que ha portat endavant un mitjà de comunicació pioner a Vinaròs, a més de ser un dels referents de les ones hertzianes a la zona, comenta que “mai no se’m va passar pel cap que pogueren pensar en mi per rebre l’Alé Vinarossenc, de fet, no m’ho creia quan va vindre a comunicarm’ho el president de la Fudanció, Manuel Molinos”. Uns dies després, ja assimilada la notícia, comenta que “estic molt contenta perquè és gran honor”. Per aquesta dona que cultiva una gran afició pel cinema el moment més meravellós de la seua vida, a banda dels viscuts a la ràdio, la situa “el dia del naixement dels meus fills”.

En assabentar-se que li havien atorgat aquesta distinció, va recordar algun instant de la seua trajectòria?

Més que recordar, mai no els he oblidat des que juntament amb el meu marit vam decidir agafar Radio Nueva fa més de 20 anys, la lluita i les dificultats dels primers temps en un món que no coneixíem i on hi havia molts taurons no s’obliden. Han passat moltes coses i hem continuat lluitant ara amb els meus fills.

S’ha destacat la seua tasca al capdavant de Radio Nueva i actualment com a gerent de Canal Maestrat i de Ser Maestrat. Creu que ho ha tingut més difícil pel fet de ser dona?

No, no crec que ho haja tingut més difícil per ser dona, des de molt jove estic acostumada al treball i no em pareix que siga diferent.

Què es pot aconsellar a una dona que vulga emprendre un camí empresarial, el mateix que a un home o existeixen qüestions que marquen algun tipus de diferència?

Crec que és igual per a una dona que per a un home, no hi ha secrets, treballar i treballar com molta gent ha fet tota la seua vida, especialment els que no hem nascut milionaris.

El fet de treballar amb els fills, estableix lligams especials a través del contacte

laboral diari en la relació amb ells?

La relació especial amb els fills existeix per si mateixa, no crec que influïsca massa en llaços especials, és cert que el contacte diari estreteix encara més el vincle i no sols amb els meus fills, ara també amb les meues nores que treballen en l’empresa.

Quin és l’estil professional, la línia, que ha intentat mantenir durant tots aquest anys?

La línia d’independència total respecte a tots, a vegades s’aconsegueix i d’altres no, però hem intentat ser una empresa seriosa i honesta de cara als clients.

Deu haver passat per situacions difícils durant la seua trajectòria professional? Més dels que la gent puga pensar. Els mitjans de comunicació són més sensibles que altres activitats perquè hi ha gent que pensa, per exemple, que guanyen o perden eleccions i jo crec que els que les guanyen o les perden són els polítics, per posar un exemple. Per descomptat, hi ha complicacions sempre com en qualsevol altra empresa.

Quina creu que és actualment la situació dels mitjans de comunicació de la zona?

És una situació delicada per a tots, de crisi general. Els mitjans són segurament els primers que ho detecten i se’n ressenten, almenys els privats que depenen totalment del fet que funcione el sistema econòmic. Si a la gent del carrer, als comerciants, als professionals els van bé les coses als mitjans també.

Ha viscut intents de manipulació per part d’algun estament?

Millor no parlar-ne, no crec que siga el moment, però sí. Alguns polítics són molt aficionats a aquestes coses.

És imprescindible comptar amb un bon equip?

Sense un equip cap empresa es podria portar avant. En el nostre cas crec que a més de la professionalitat i el treball, el que més es valora és que un siga una bona persona, i ho poden dir molts que han passat per aquesta casa. La prova és que alguns companys porten més de 20 anys amb mi i ara amb els meus fills treballant en l’empresa.

Creu que actualment existeixen condicions favorables per als emprenedors que vulguen posar en marxa un negoci?

És evident que és una època difícil per a emprendre negocis, sempre hi ha valents però tots sabem que no és el millor moment.

Què és el que sent en mirar cap enrere?

Una gran satisfacció i un poc de nostàlgia perquè m’agradaria que Enrique, el meu marit, estiguera ací per a veure on hem arribat amb el que vam lluitar per a començar.